EL DODO

El dodo o dronte (Raphus cucullatus) es una especie extinta de ave

columbiforme de la subfamilia Raphinae del tamaño del cisne. Era un
ave no voladora endémica de la isla Mauricio,2 situada en el océano
Índico. El dodo estaba relacionado con las palomas que habían perdido
la capacidad de volar para adaptarse a una vida terrestre.

Por su temprana extinción, es difícil tener una descripción precisa del

dodo. Se estima que el dodo era un ave de aproximadamente un metro
de altura, de plumaje grisáceo y con un peso que, de acuerdo a análisis
rondaba los 10 kg, Su pico era muy largo, aproximadamente de 23
centímetros, y con una punta en forma de garfio que probablemente le
permitía romper las cortezas de los cocos. Sus patas eran amarillas y
robustas, con unas cuantas plumas rizadas en su parte de atrás. Tenía
unas alas muy pequeñas, que unidas a su gran peso y un esternón
insuficiente para soportarlo le hacían incapaz de volar.

El ser humano llegó a su hábitat en el siglo XVI. Las primeras noticias

que se tuvieron en Europa del ave parecen datar de 1574. Los
descubridores portugueses llamaron dodo «estúpido» (en el habla
coloquial portuguesa) al ave por su torpeza y la facilidad con que podía
ser cazada (el dodo evolucionó sin ningún contacto con seres humanos,
por lo que no los veía como una amenaza).

La llegada del ser humano a su hábitat acarreó la propagación de

nuevas especies en la isla, incluyendo cerdos, macacos cangrejeros,
perros, gatos y ratas, la aparición de nuevas enfermedades y la propia
destrucción de los bosques, de los cuales dependía en gran medida la
subsistencia del dodo. Se calcula que el saqueo de sus nidos por parte
de las nuevas especies tuvo un efecto más devastador que el de la
caza. En particular, los cerdos llevados por el ser humano a la isla
acabaron con los huevos de esta ave, pues asaltaban sus nidos y se los
comían. Como consecuencia se produjo la completa extinción de esta
ave un siglo después de la llegada de seres humanos a la isla. Todo
esto provocó su completa extinción, el último ejemplar vivo fue visto en
1662
 El dodo o dronte (Raphus cucullatus) és una espècie extinta d'ocell columbiforme
de la subfamília Raphinae de la grandària del cigne. Era un ocell no volador
endèmica de l'illa Maurici, situada en l'oceà Índic. El dodo estava relacionat amb els
coloms que havien perdut la capacitat de volar per a adaptar-se a una vida terrestre.

Per la seua primerenca extinció, és difícil tindre una descripció precisa del dodo.
S'estima que era un ocell d'aproximadament un metre d'altura, de plomatge grisenc i
amb un pes que, d'acord amb anàlisi rondava els 10 kg. El seu pic era molt llarg,
aproximadament de 23 centímetres, i amb una punta en forma de garfi que
probablement li permetia trencar les escorces dels cocos. Les seues potes eren
grogues i robustes, amb unes quantes plomes arrissades en la seua part de darrere.
Tenia unes ales molt xicotetes, que unides al seu gran pes i un estèrnum insuficient
per a suportar-lo li feien incapaç de volar.

L'ésser humà va arribar al seu hàbitat en el segle XVI. Les primeres notícies que
es van tindre a Europa de l'ocell semblen datar de 1574. Els descobridors
portuguesos van cridar dodo «estúpid» (en la parla col·loquial portuguesa) a l'ocell
per la seua malaptesa i la facilitat amb què podia ser caçada (el *dodo va
evolucionar sense cap contacte amb éssers humans, per la qual cosa no els veia
com una amenaça).

L'arribada de l'ésser humà al seu hàbitat va implicar la propagació de noves

espècies a l'illa, incloent porcs, *macacos *cangrejeros, gossos, gats i rates,
l'aparició de noves malalties i la pròpia destrucció dels boscos, dels quals depenia en
gran manera la subsistència del *dodo. Es calcula que el saqueig dels seus nius per
part de les noves espècies va tindre un efecte més devastador que el de la caça. En
particular, els porcs portats per l'ésser humà a l'illa van acabar amb els ous d'aquest
ocell, perquè assaltaven els seus nius i se'ls menjaven. Com a conseqüència es va
produir la completa extinció d'aquest ocell un segle després de l'arribada d'éssers
humans a l'illa. Tot això va provocar la seua completa extinció, l'últim exemplar viu
va ser vist en 1662