Está en la página 1de 16

TRIBUS GALAS

TEXTO 1: Descripción de La Galia (B.G., I, 1-2)

Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani,

tertiam qui ipsorum lingua Celtae, nostra Galli appellantur. Hi omnes lingua, institutis,

legibus inter se differunt. Gallos ab Aquitanis Garumna flumen, a Belgis Matrona et

Sequana dividit.

a, ab : (prep.abl) de, desde, a partir de; por (c. agente) lex, legis, f. : ley, proyecto de ley
alius, alia, aliud : uno... otro; una ... otra lingua, ae, f. : lengua
appello, -as, appellare, appellavi appellatum : llamar; Matrona, ae, f. : Matrona, río de la Galia (actual Marne)
differo, differs, differre, distuli, dilatum : diferir; ser noster, nostra, nostrum : nuestro, -a
diferente omnis, -e : todo
divido, -is, dividere, divisi, divisum : dividir, repartir; pars, partis, f. : parte, porción
divisus, a, um : dividido, separado qui, quae, quod : [Pr. relat.] quien , el cual
et, : [conj. coord. copul.] y se, : [pron. reflexivo] se, a si, a él/ellos
flumen, fluminis, n. : río Sequana, -ae: Sena, río de la Galia
Gallia, -ae: la Galia tertius, -a, -um : tercero, -a
Garumna, ae: Garona (río) tres, trium : tres
hic, haec, hoc : este, esta, esto (Pr. demostrativo) unus, -a, -um : uno, -a; uno, a
in, : [prep.acus] a, hacia, en, para, contra; Aquitani, -orum: Aquitanos (pueblo de la Galia)
incolo, is, ere, ui, cultum : habitar Belgae, arum: Belgas, (pueblo de la Galia)
institutum, i, n. : costumbre Celtae , -arum: Celtas (pueblo de la Galia)
inter, : [prep.acus.] entre, durante Garumna : río de la Galia
ipse, ipsa, ipsum : mismo, -a; él mismo pars, partis: parte
lex, legis, f. : ley, proyecto de ley tres, trium : tres
lingua, ae, f. : lengua

 Análisis morfológico de: appellantur, legibus, hi, omnes


 Composición por modificación preverbial de 3 verbos latinos a partir de la base
léxica de appelantur y differunt. Después escribe derivados tres derivados en
castellano de cada uno.
 Quot in partes Gallia est divisa? Gallia est divisa in partes tres
Qui incolunt partem unam ?
Quod flumen Gallos ab Aquitanis dividit ?
Quo nomine appellantur Celtae in nostra lingua?
Quod flumen Gallos a Belgis dividit ?
TEXTO 2 Los Belgas son los más fuertes (B.G., I, 3-4)

Horum omnium fortissimi sunt Belgae, propterea quod a cultu atque humanitate

provinciae longissime absunt minimeque ad eos mercatores saepe commeant […]

proximique sunt Germanis, qui trans Rhenum incolunt, quibuscum continenter bellum

gerunt.

a, ab preposición + ablativo: de incolo, is, ere, ui, cultum : habitar


absum, abes, abesse, afui : estar lejos, distar, is, ea, id : este, esta, esto; él, ella, ello (Pr. anafórico)
ad, :[prep.ac.] a, hacia, junto a; para longissime adv.superlativo] con mucha diferencia
animus, -i, m. : ánimo, espíritu mercator, mercatoris, m. : comerciante
at, [conj.] pero, mas minime, : [adv.] mínimamente, muy poco
atque, [conj.coord.copul.] y (= ac) omnis, -e : todo
bellum, -i, n. : guerra propterea, : [adv. causa] por esto, por esta causa;
continenter: adverbio. continuamente provincia, -ae, f. : provincia
commeo, as, are (1): ir, acudir proximus, a, um : [superl. de propior] próximo, -a
cultus, us, m. : cultura; elegancia, lujo qui, quae, quod : [Pr. relat.] el cual, la cual,
fortis, e : fuerte, valiente, quibuscum = cum quibus
Germanus, -i, m. : Germano quod, : [conj. sub.causal] porque; ya que;
gero, -is, gerere, gessi, gestum : hacer; llevar Rhenus, -i, m.: el Rin
hic, haec, hoc : este, esta, esto (Pr. demostrativo) saepe, : [adv.] a menudo
humanitas, atis, f. : civilización trans, : [prep.acus.] más allá de, al otro lado

 Análisis morfológico de: absunt, cultu, qui, fortissimi


 Composición por modificación preverbial de 3 verbos latinos a partir de la base
léxica de absunt y gerunt. Después escribe derivados tres derivados en castellano
de cada uno.
 Qui sunt fortissimi?
Cur fortissimi sunt Belgae?
Texto 3. Los Helvecios (B.G., I, 4)

Qua de causa Helvetii quoque reliquos Gallos virtute praecedunt, [quod fere cotidianis

proeliis cum Germanis contendunt], [cum aut suis finibus eos prohibent aut ipsi in

eorum finibus bellum gerunt].

aut, [conj.] o, o bien gero, -is, gerere, gessi, gestum : hacer; llevar;
bellum, -i, n. : guerra Heluetius, -a, -um: Helvecio
causa, -ae, f. : causa, motivo; in, : [prep.acus] a, hacia, para, contra;
contendo, -is, -ere, contendi, contentum : rivalizar ipse, ipsa, ipsum : mismo, -a; él mismo, ella misma, e
cotidianus, a, um : cotidiano; familiar, común is, ea, id : este, esta, esto; él, ella, ello (Pr. anafórico)
cum, : [prep. abl.] con; praecedo, -is, ere, -cessi, -cessum: aventajar, preceder
de, : [prep. + abl.] de, desde, a partir de; sobre, acerca prohibeo, es, ere, -ui, -itum: rechazar, echar
de; después de; durante proelium, proelii, n. : combate, batalla, lucha
fere, : [adv.] casi qui, quae, quod : [Pr. relat.] el cual, la cual, que;
fero, fers, ferre, tuli, latum : llevar; soportar; decir quod, : [conj. sub.causal] porque; ya que; puesto que;
finis, finis, f. : límite, frontera; fin, término quoque, : [adv.] también
Gallus, i, m. : galo reliquus, -a, -um : restante
Germanus, -i, m. : Germano suus, -a, -um : su; suyo, suya
virtus, virtutis, f. : valentía, bravura; virtud

 análisis morfológico de: virtute, cotidianis, eorum, contendunt


 composición por modificación preverbial de 3 verbos latinos a partir de la base
léxica de contendunt y prohibent. Después escribe derivados tres derivados en
castellano de cada uno.
 Quos praecedunt Helvetii?
Quibuscum contendunt Helvetii?
Texto 4. Los límites de los Galos (B.G., I, 5)

Eorum una pars, quam Gallos obtinere dictum est, initium capit a flumine Rhodano,

continetur Garunna flumine, Oceano, finibus Belgarum, attingit etiam ab Sequanis et

Helvetiis flumen Rhenum, vergit ad septentriones.

A, ab:[prep.abl.] de, desde, por la parte de initium, initii, n. : principio, comienzo


ad, :[prep.ac.] a, hacia, junto a; para is, ea, id : este, esta, esto; él, ella, ello (Pr. anafórico)
attingo, -is. attingere, attigi, attactum : tocar obtineo, -es, obtinere, obtinui, obtentum poseer; tener
ligeramente; Oceanus, i, m. : Océano
Belgae, -arum: Belgas pars, partis, f. : parte, porción
capio, -is, capere, cepi, captum : tomar, qui, quae, quod : [Pr. relat.] el cual, la cual; que; quien
contineo, es, ere, tinui, tentum : contener Rhenus, -i, m.: el Rin
dico, -is, dicere, dixi, dictum : decir Rhodanus, -i, m. : Ródano (río de la Galia)
et, : [conj. coord. copul.] y septentrio, onis, m. : septentrión, norte
etiam, : [adv.] también Sequanus, -a, -um: Secuano, -a (habitante de la región
finis, finis, f. : límite, frontera; fin, término del Sena)
flumen, fluminis, n. : río, torrente,corriente sum, es, esse, fui : ser, estar; haber, existir
Gallus, i, m. : galo unus, -a, -um : uno, -a; un, alguno, -a; único, -a
Garunna, as: Garona (río de la Galia) vergo, is, -ere : estenderde hacia, mirar hacia
Helvetius, -a, -um: Helvecio

 análisis morfológico de: eorum, dictum est, septentriones, continetur


 composición por modificación preverbial de 3 verbos latinos a partir de la base
léxica de obtinere y continetur. Después escribe derivados tres derivados en
castellano de cada uno.
 Qui obtinent unam partem?
Unde caapit initium haec una pars?
Quo vergit?
Texto 5. Los Belgas y los Aquitanos (B.G., I, 6-7)

Belgae ab extremis Galliae finibus oriuntur, pertinent ad inferiorem partem fluminis

Rheni, spectant in septentrionem et orientem solem. Aquitania a Garunna flumine ad

Pyrenaeos montes et eam partem Oceani, quae est ad Hispaniam, pertinet, spectat inter

occasum solis et septentriones.

a, ab:[prep.abl.] de, desde, por la parte de occasus, i: ocaso, caida, puesta


ad, :[prep.ac.] a, hacia, junto a; para Oceanus, i, m. : Océano
Aquitania, ae. Aquitania is, ea, id : este, esta, esto; él, ella, ello (Pr. anafórico)
Belgae, -arum. Belgas mons, montis, m. : monte, montaña
et, : [conj. coord. copul.] y orior, oriris, oriri, ortus sum :[deponente] nacer;
extremus, a, um : último, extremo empezar
finis, finis, f. : límite, frontera; fin, término pars, partis, f. : parte, porción
flumen, fluminis, n. : río, torrente,corriente pertineo, es, pertinere, pertinui : extenderse, llegar;
Gallia, -ae, f. : Galia Pyrenaeus, a, um: pirenaico
Garumna, ae: Garona (río de la Galia9 qui, quae, quod : [Pr. relat.] el cual, la cual; que; quien
Hispania, -ae, f.: Hispania Rhenus, -i, m.: el Rin
in, : [prep.acus] a, hacia, para, contra; septentrio, onis, m. : septentrión, norte
inferior, oris : inferior sol, solis, m. : sol
inter, : [prep.acus.] entre, durante specto, as, are : observar, contemplar, mirar;
sum, es, esse, fui : ser, estar; haber, existir

 análisis morfológico de: extremis, solem, oriuntur, eam


 composición por modificación preverbial de 3 verbos latinos a partir de la base
léxica de spectant y pertinet. Después escribe derivados tres derivados en castellano
de cada uno.
 Unde oriuntir Belgae
Nonne Aquitania ad Hispania?
 Señala en el mapa los ríos y las tres partes de la Galia que aparecen en la
descripción de César
Texto 6. Actuación del helvecio Orgetorix
Apud Helvetios longe nobilissimus fuit et ditissimus Orgetorix. Is, M. Messala M.

Pisone consulibus, regni cupiditate inductus,coniurationem nobilitatis fecit et civitati

persuasit ut de finibus suis omnibus copiis exirent.

apud, :[prep.+ac.] junto a, entre


ciuitas, ciuitatis, f. : ciudad, estado; ciudadanía M, : [indecl.abreviatura de Marcus] Marco
coniuratio, coniurationis, f. :conjuración, conspiración Messala, -ae, m. : Mesala
consul, consulis, m. : cónsul nobilis, e : conocido, noble
copia, -ae, f. : abundancia; (pl.] riquezas, tropas nobilitas, nobilitatis, f. : nobleza; celebridad, fama;
cupiditas, cupiditatis, f. : deseo, pasión; codicia, omnis, -e : todo
de, : [prep. + abl.] de, desde, a partir de; sobre, acerca Orgetorix, Orgetorigis, m.: Orgetórix
ditissimus, -a, -um: muy rico, riquísimo (superl. de persuadeo, es, persuadere, persuasi, persuasum : decidir;
dives) convencer, persuadir
exeo, exis, exire, exii, exitum : salir; abandonar, Piso, Pisonis, m.: Pisón
terminar regno, as, are : reinar, gobernar
facio, facis, facere, feci, factum : hacer regnum, -i, n. : reino, poder
finis, finis, f. : límite, frontera; fin, término suus, -a, -um : su; suyo, suya
Heluetius, -a, -um: Helvecio ut, : [conj.+ Subjuntivo] para que, para + infinitivo
induco, is, inducere, induxi, inductum : llevar, ; inducir; (final);
is, ea, id : este, esta, esto; él, ella, ello (Pr. anafórico) [conj.sub.+ Subjuntivo] que (completiva);
longe, : [adv.] con diferencia, largamente, lejos,

 Análisis morfológico de: regni, nobilissimus, is, exirent.


 Composición por modificación preverbial de 3 verbos latinos a partir de la base
léxica de fuit y exeo. Después escribe derivados tres derivados en castellano de cada
uno.
Texto 7. Dos caminos de salida para los Helvecios
Erant omnino itinera duo, quibus itineribus domo exire possent: unum per Sequanos,

angustum et difficile, inter montem Iuram et flumen Rhodanum (…); alterum per

provinciam nostram, multo facilius atque expeditius, propterea quod inter fines

Helvetiorum et Allobrogum, qui nuper pacati erant, Rhodanus fluit isque nonnullis locis

vado transitur

Allobroges, Allobrogum, m. pl.: Alóbroges [pueblo de la mons, montis, m. : monte, montaña


Galia Narbonense] multo, : [adv.] mucho, muy, con mucho
alter, altera, alterum : uno de los dos, el otro (de dos); nonnullus, a, um : alguno
angustus, a, um : estrecho, angosto noster, nostra, nostrum : nuestro, -a
at, [conj.] pero, mas nuper, : [adv.] poco ha, recientemente
difficilis, e : difícil omnino, : [adv.] completamente; en verdad
domus, -i, m. : casa; patria paco, -as, pacare, pacaui, pacatum: someter, ; pacificar
duo, ae, o : dos per, : [prep.acus.] a través de, por; durante
exeo, exis, exire, exii, exitum : salir; abandonar, possum, potes, posse, potui : poder, ser capaz
terminar propterea, : [adv. causa] por esto, por esta causa;
expeditius, : [adv. grado comparativo] más libremente; prouincia, -ae, f. : provincia
facilius, : [adv. grado compar.] más fácilmente qui, quae, quod : [Pr. relat.] el cual, la cual, lo cual;
finis, finis, f. : límite, frontera; fin, término que; quien
flumen, fluminis, n. : río, torrente,corriente quod, : [conj. sub.causal] porque; ya que; puesto que;
fluo, is, ere, fluxi, fluxum : fluir, deslizarse; Rhodanus, -i, m. : Ródano (río de la Galia)
Heluetius, -a, -um: Helvecio Sequanus, -a, -um: Secuano, -a
inter, : [prep.acus.] entre, durante transeo, transis, transire, transii, transitum : cruzar,
is, ea, id : este, esta, esto; él, ella, ello (Pr. anafórico) atravesar; pasar [verbo compuesto de trans + eo]
iter, itineris, n. : camino vadum, -i, n.: vado
Iura, -ae, m.: Jura (montaña de las Galias) unus, -a, -um : uno, -a; un, alguno, -a; único, -a
locus, -i, m. : lugar

 Análisis morfológico de: itinera, qui, alterum, difficile


 Composición por modificación preverbial de 3 verbos latinos a partir de la base
léxica de possent y exirent. Después escribe derivados tres derivados en castellano
de cada uno.
Texto 8. El avance de los Helvecios causa problemas.
Helvetii iam per angustias et fines Sequanorum suas copias traduxerant et in Haedorum

fines pervenerant eorumque agros populabantur. Haedui cum se suaque ab iis defendere

non possent, legatos ad Caesarem mittunt.

ad, :[prep.ac.] a, hacia, junto a; para mitto, -is, mittere, misi, missum : enviar
ager, agri, m: campo per, : [prep.acus.] a través de, por; durante
angustiae, angustiarum : desfiladero, angostura peruenio, -is, peruenire, perueni, peruentum : llegar
Caesar, Caesaris, m. : César; emperador populor, popularis, populari, populatus sum: devastar,
copia, -ae, f. : abundancia; (pl.] tropas saquear
defendo, -is, defendere, defendi, defensum : defender; possum, potes, posse, potui : poder, ser capaz
finis, finis, f. : límite, frontera; fin, término se, : [pron. reflexivo] se, a si, a él/ellos
haedus, i, m : cabrito Sequanus, -a, -um: Secuano, -a (habitante de la región
Haeduus, -i: eduo (pueblo de la Galia) del Sena)
Heluetius, -a, -um: Helvecio sua, ac. neutro plural: sus propiedades
iam, : [adv.] ya, en este momento suus, -a, -um : su; suyo, suya
in, : [prep.acus] a, hacia, para, contra; traduco, -is, traducere, traduxi, traductum: transladar;
is, ea, id : este, esta, esto; él, ella, ello (Pr. anafórico) llevar al otro lado.
legatus, -i, m. : legado, embajador

 Análisis morfológico de: se, copias, populabantur, suas


 Composición por modificación preverbial de 3 verbos latinos a partir de la base
léxica de traduxerant y mittunt. Después escribe derivados tres derivados en
castellano de cada uno.
Texto 9. César pasa el río Saona siguiendo a los helvecios.
Hoc proelio facto, ut reliquas copias Helvetiorum consequi posset, pontem in Arare

facere iubet, atque ita exercitum traducit. Helvetii, repentino eius adventu commoti,

legatos ad eum mittunt.

ad, :[prep.ac.] a, hacia, junto a; para hic, haec, hoc : este, esta, esto (Pr. demostrativo)
aduentus, -us, m. : llegada ita, : [adv.] así, de este modo
Arar, Araris: Arar (río de la Galia; hoy el Saona) iubeo, -es, iubere, iussi, iussum : ordenar, mandar
at, [conj.] pero, mas legatus, -i, m. : legado
atque, [conj.coord.copul.] y (= ac) mitto, -is, mittere, misi, missum : enviar
commoueo, es, ere, moui, motum : perturbar pons, pontis, m: puente
consequor, eris, i, cutus sum : seguir possum, potes, posse, potui : poder, ser capaz
copia, -ae, f. : (plu) tropas proelium, proelii, n. : combate, batalla, lucha
exercitus, -us, m. : ejército reliquus, -a, -um : restante
facio, facis, facere, feci, factum : hacer repentinus, a, um : repentino, súbito, inesperado
Heluetius, -a, -um: Helvecio traduco, -is, ere, -duxi, traductum: pasar al otro lado

 Análisis morfológico de: hoc, legatos, consequi, reliquas.


 Composición por modificación preverbial de 3 verbos latinos a partir de la base
léxica de traducit y facere. Después escribe derivados tres derivados en castellano
de cada uno.
TEXTO 10: Los Helvecios piden ayuda a Dumnorix para que los Secuanos les dejen pasar.

Relinquebatur una per Sequanos via, qua Sequanis invitis propter angustias ire non

poterant. His cum sua sponte persuadere non possent, legatos ad Dumnorigem Haeduum

mittunt, ut eo deprecatore a Sequanis impetrarent.

ad, :[prep.ac.] a, hacia, junto a; para persuadeo, es, persuadere, persuasi, persuasum : decidir;
angustiae, angustiarum : desfiladero, angostura convencer, persuadir
cum, : [prep. abl.] con; possum, potes, posse, potui : poder, ser capaz
deprecator, oris, m. : mediador, protector propter, : [prep.acus.] por, por causa de; cerca de;
Dumnorix, igis, m. : Dumnorige qui, quae, quod : [Pr. relat.] el cual, la cual, lo cual;
Haeduus, -i: eduo (pueblo de la Galia) que; quien
hic, haec, hoc : este, esta, esto (Pr. demostrativo) quis, quae, quid : [interr.] ¿quién? ¿cuál? ¿qué?
impetro, as, are : obtener, alcanzar, conseguir relinquo, -is, relinquere, reliqui, relictum : dejar,
inuito, -as, inuitare, inuitaui, inuitatum : invitar abandonar
invitus, -a, -um: obligado, -a, forzado, -a; contra su Sequanus, -a, -um: Secuano, -a (habitante de la región
voluntad del Sena)
is, ea, id : este, esta, esto; él, ella, ello (Pr. anafórico) sua, ac. neutro plural: sus propiedades
legatus, -i, m. : legado, embajador suus, -a, -um : su; suyo, suya
lego, -is, legere, legi, lectum : reunir, coger, recoger; sponte, inv. : por voluntad
escoger; llevarse, robar; leer via, -ae, f. : ruta, camino, calzada, viaje
mitto, -is, mittere, misi, missum : enviar unus, -a, -um : uno, -a; un, alguno, -a; único, -a
non, : [adv.] no UT conj.+ subj; : que, para que, de modo que
per, : [prep.acus.] a través de, por; durante

 Análisis morfológico de: deprecatore, qua, una, impetrarent.


 Composición por modificación preverbial de 3 verbos latinos a partir de la base
léxica de poterant y mittunt. Después escribe derivados tres derivados en castellano
de cada uno.
TEXTO 11. Dumnorige acepta ayudar a lo Helvecios
Dumnorix gratia et largitione apud Sequanos plurimum poterat et Helvetiis erat amicus,

quod ex ea civitate Orgetorigis filiam in matrimonium duxerat, et cupiditate regni

adductus novis rebus studebat et quam plurimas civitates suo beneficio habere

obstrictas volebat. Itaque rem suscipit et a Sequanis impetrat, ut [per fines suos

Helvetios ire] patiantur, obsidesque uti inter sese dent

a, prép. : + Abl. : de, desde / por novus, a, um : nuevo


ad, prép. + Acc. : a, hacia, junto a obses, idis, m. : rehén
adduco, is, ere, duxi, ductum : atraer, llevar hacia, obsideo, es, ere, edi, essum : asediar
amicus, i, m. : amigo obstringo, is, ere, strinxi, strictum : obligar, sujetar, encadenar,
angustiae, arum : desfiladero, garganta patior, eris, i, passus sum (dep.) : sufrir, soportar
apud, prép+acc : junto a , entre per, prép. : + Acc. : a través de , por
beneficium, ii, n. : beneficio perficio, is, ere, feci, fectum : acabar por completo
ciuitas, atis, f. : ciudad persuadeo, es, ere, asi, asum : persuadir
CUM :1. Préposition + abl. = con plurimi, ae, a : pl. muy numeroso
2. conjunción+ subj. = CUM HISTÓRICO plurimum, adv. : mucho
cupiditas, atis, f. : deseo -con adjetivo superlativo: lo más posible
do, das, dare, dedi, datum : dar - quam plurimas: el mayor número posible
duco, is, ere, duxi, ductum : conducir, guiar, possum, potes, posse, potui : poder
Dumnorix, igis, m. : Dumnorige propter, prép + acc. : a causa de, al lado de
is, ea, id : este, ese, aquel quam (adv.): cuan
eo, is, ire, iui, itum : ir quod (conj)+ind: porque
ex, prép. : + Abl. : de, fuera de qui, quae, quod : quien, que, cual
filia, ae, f. : hija regnum, i, n. : reino
finis, is, f. : límite, frontera relinquo, is, ere, reliqui, relictum : dejar, abandonar
gratia, ae, f. : influencia, amistad, buenas relaciones *en pasiva: quedar
habeo, es, ere, bui, bitum : tener res, rei, f. : la cosa
Haedui, orum, m. : los eduos Sequana, ae, f. : río Sena
Helvetius, i, m. : helvecio Sequani, orum, m. : los secuanos
hic, haec, hoc : este sese, pron. : = se
impetro, as, are : obtener sponte, inv. : por voluntad
in, prép. : (acc. ou abl.) : a, hacia / en studeo, es, ere, ui : esforzarse, poner empeño, maquinar
inter, prép. + Acc. : entre suscipio, is, ere, cepi, ceptum : sostener, sujetar
invitus, a, um : contra su voluntad suus, a, um : adj. : su
itaque, conj. : por consiguiente via, ae, f. : ruta, camino
largitio, ionis, f. : generosidad unus, a, um : uno
legatus, i, m. : legado, enviado uolo, uis, uelle : querer
lego, as, are : dejar en testamento UT conj.+ subj; : que, para que, de modo que
matrimonium, ii, n. : matrimonio UTI, = ut
mitto, is, ere, misi, missum : enviar utor, eris, i, usus sum (dep.) +ablat. : utilizar

También podría gustarte