Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
ROLE PLAYING Taller Habilidades Sociales PDF
ROLE PLAYING Taller Habilidades Sociales PDF
Las personas, en cuanto seres sociales que somos, durante la mayor parte de
nuestro tiempo, estamos interaccionando con los dems, por lo que poseer
buenas habilidades sociales estn determinando la calidad de nuestra vida.
Pero conseguir que nuestras relaciones interpersonales, nuestra comunicacin,
nuestro dialogo con el entorno, sea natural, espontneo, fluido, sin malos
entendidos, sin conflictos, es ms difcil de lo que a primera vista pudiera
parecer.
Es bien sabido que las relaciones con otros pueden ser el origen de las
mejores satisfacciones y de la ms negra desdicha. Algunas personas ven
daada su salud psquica debido a que tienen dificultades para establecer y
mantener relaciones sociales con otros. Muchos encuentros cotidianos pueden
ser desagradables, embarazosos o infructuosos debido a un comportamiento
social inadecuado y, tal y como hemos dicho, la capacidad para relacionarse es
el exponente ms representativo de nuestra salud mental, tal y como lo
demuestran numerosas investigaciones.
Podramos definir las habilidades sociales como aquellas conductas que las
personas emiten en situaciones interpersonales para obtener respuesta
positiva de los dems. En la medida en que una persona se relaciona de forma
adecuada con otros, recibe reforzamiento social positivo, lo cual, eleva la
autoestima del individuo, elemento fundamental para el ajuste psicolgico. En
cambio, cuando las relaciones con otros estn determinadas por la ansiedad, la
inhibicin o el reforzamiento negativo de los dems, la persona tiene un pobre
concepto de s misma.
socialmente habilidosa requiere una expresin facial que est de acuerdo con
el mensaje. Si una persona muestra una expresin facial de miedo o de enfado
mientras intenta iniciar una conversacin con alguien, es probable que no tenga
xito.
La sonrisa: Es un componente importante. Puede utilizarse como sonrisa
defensiva, como gesto de pacificacin. Puede servir para transmitir el hecho de
que a una persona le gusta otra; puede suavizar un rechazo, comunicar una
actitud amigable, y animar a los dems a que le devuelvan a uno una sonrisa.
Los gestos: Un gesto es cualquier accin que enva un estmulo visual a un
observador. Para llegar a ser un gesto, un acto tiene que ser visto por algn
otro y tiene que comunicar alguna informacin. Los gestos son bsicamente
culturales. Las manos y, en menor grado, la cabeza y los pies, pueden producir
una amplia variedad de gestos, que se emplean para una serie de propsitos
diferentes. Los gestos se constituyen en un segundo canal de comunicacin;
aqullos que sean apropiados a las palabras que se dicen servirn para
acentuar el mensaje aadiendo nfasis, franqueza y calor. Los movimientos
desinhibidos pueden sugerir tambin franqueza, confianza en uno mismo (salvo
que fuera un gesto nervioso) y espontaneidad por parte del que habla.
La postura: La posicin del cuerpo y de los miembros, la forma en que se
sienta la persona, como est de pie y cmo pasea, reflejan sus actitudes y
sentimientos sobre s misma y su relacin con los otros. Los significados y
funciones de la postura son mltiples:
Actitudes: Las posturas que reducen la distancia y aumentan la apertura hacia
el otro son clidas, amigables e ntimas. Las posiciones clidas incluyen el
inclinarse hacia delante, con los brazos y piernas abiertas, las manos
extendidas hacia el otro, etc. A su vez, apoyarse hacia atrs o entrelazar las
manos sosteniendo la parte posterior de la cabeza pueden ser reflejo de
dominacin o de sorpresa. La timidez puede expresarse por medio de los
brazos colgando y con la cabeza hundida y hacia un lado. Por el contrario, las
piernas separadas, los brazos en jarras y la inclinacin lateral pueden expresar
determinacin.
Emociones: La postura puede reflejar emociones especficas. As, la
indiferencia puede expresarse por medio de los hombros encogidos, los brazos
erguidos o las manos extendidas; la ira, por medio de los puos apretados, la
inclinacin hacia delante o los brazos extendidos; el coqueteo, por medio del
cruzar o descruzar las piernas, etc.
Acompaamiento del habla: Los cambios importantes de la postura se emplean
para marcar amplias unidades del habla, como cambiar de tema, dar nfasis y
sealar el tomar o ceder la palabra.
Se han sealado 4 categoras posturales:
Acercamiento: postura atenta comunicada por una inclinacin hacia delante del
cuerpo.
Retirada: postura negativa, de rechazo o de repulsa, que se expresa
retrocediendo o volvindose hacia otro lado.
Las seis emociones bsicas son alegra, sorpresa, tristeza, miedo, ira y asco o
desprecio y parece que son universales e innatas.
Las cejas proporcionan una interpretacin continua:
Posicin de las cejas
Interpretacin
Completamente elevadas
Incredulidad
Medio elevadas
Sorpresa
Normales
Medio fruncidas
Confusin
Completamente fruncidas
Enfado
rtmicos,
espontneos,
Parece que muchas veces la habilidad social esta ligado con el atractivo fsico
y puede ser que muchos sujetos, en la relacin con el sexo opuesto, sean
inhbiles debidos a su percepcin de su atractivo fsico.
Movimientos de cabeza.
Los movimientos de cabeza son muy visibles pero transmiten poca informacin.
Suelen indicar acuerdo, buena voluntad, deseo de acabar la conversacin o
desacuerdo.
Componentes paralinguisticos
Los elementos paralinguisticos raramente se emplean aislados. El significado
transmitido es normalmente el resultado de una combinacin de seales
vocales y conducta verbal y es evaluado dentro de un contexto o situacin
determinados. Una forma de obtener retroalimentacin de nuestra propia voz
es el registro de diferentes estilos de voz. Se puede experimentar con un tono
conversacional, un mensaje carioso, un argumento persuasivo.
El volumen
La funcin mas bsica del volumen es que un mensaje llegue a un oyente
potencial. Cuando el volumen es demasiado bajo el mensaje no llega al oyente
con lo cual este puede llegar a irritarse y adems da sensacin de inseguridad.
Una voz demasiada alta puede ser molesta para el que escucha. Lo normal es
cambiar de volumen en una conversacin a la hora de enfatizar algn punto, ya
que un mismo volumen de voz puede no ser interesante de escuchar.
El tono
El tono es la calidad vocal o resonancia de la voz como resultado de la forma
de las cavidades orales.
Ostwald ha definido 4 tipos de tono de voz:
La voz aguda, descrita a menudo como de queja, indefensin o infantil,
encontrada principalmente en pacientes con problemas afectivos.
La voz plana interpretada como floja, enfermiza o de desamparo, hallada en
pacientes deprimidos y dependientes.
La voz hueca con pocas frecuencias altas, interpretada como sin vida y vaca,
y encontrada en pacientes con dao cerebral y en aquellos con fatiga y
debilidad general.
La voz robusta que causa impresin y tiene xito, hallada en gente sana,
segura y extrovertida.
La fluidez/perturbaciones del habla
Preguntas con final abierto como "cuntame mas sobre eso" y que exigen una
narracin detallada.
Preguntas con final cerrado que se contestan con un si o un no como "eres
feliz conmigo".
Por ultimo decir que la conversacin suele empezar con afirmaciones de tipo
general sobre hechos y a partir de aqu la gente puede empezar a dar
opiniones personales, comentar sus pensamientos, sentimientos, etc. La
autorrevelacin o el contar cosas de nosotros es un proceso gradual y parece
que un fracaso en las relaciones sociales puede derivarse de no revelarse lo
suficiente.
4.- Los componentes cognitivos
El inters creciente de la Psicologa por los factores cognitivos ha influido
tambin en la evaluacin y tratamiento de las habilidades sociales.
La inadecuacin social puede tener sus races o estar mantenida a veces, por
determinados factores cognitivos, como pueden ser las percepciones, actitudes
o expectativas errneas. Ciertas clases de pensamientos pueden facilitar la
ejecucin de conductas socialmente habilidosas mientras que otros pueden
inhibir u obstaculizar las mismas.
Existen una serie de variables cognitivas importantes en el estudio de las
HHSS:
Competencias. Esta variable de la persona se basa en la capacidad para
transformar y emplear la informacin de forma activa.
Conocimiento de la conducta habilidosa apropiada
Conocimiento de las costumbres sociales
Conocimiento de las diferentes seales de respuesta
Capacidad de ponerse en lugar de otra persona
Capacidad de resolucin de problemas
Estrategias de codificacin y constructos personales. Esta segunda variable se
refiere a la manera en que la gente percibe, piensa, interpreta y experimenta el
mundo.
Percepcin social o interpersonal adecuada. En general se dan varias errores
de percepcin.
Suponer que la conducta de una persona es principalmente un producto de su
personalidad, en vez de pensar que puede ser mas una funcin de la situacin
en la que esta.
Pocos gestos
Mas verbalizaciones positivas
Mayor autorrevelacin
Mas preguntas
desencadenan
respuestas
inadaptativas
MANUEL SEGURA
En casi cada una de las situaciones, que a diario se nos presentan, hay otra
persona por medio: alguien que saludamos en el ascensor: al que le tocamos la
pita porque llegamos tarde al trabajo; alguien que nos invita a cenar y nos
cuesta decirle que estamos cansados, etc... Sea con quien sea, y a pesar de
los vnculos tan diferentes que nos pueden llevar a tratar con unas personas o
con otras. El caso es que estamos en contacto casi continuo con alguien. Es lo
que se denomina establecer relaciones interpersonales.
Con todas las personas no mantenemos el mismo tipo de relacin, ni sta es
insensible a los cambios de humor, o de circunstancia, de cada uno de los
miembros de la misma. En cualquier relacin, afectiva, laboral o educativa, hay
momentos en los que se producen roces, malos entendidos, tensin, etc...
apareciendo lo que se conoce como conflictos interpersonales.
Resolver cada uno de esos conflictos nos lleva tiempo, y darle muchas vueltas
a la cabeza... Le digo esto, pero igual no le gusta; mejor hablo primero con su
hermana que a ella s la escucha; o como s que no va a cambiar, no me
molesto; o sigo aguantando hasta que un da estalle...
Este proceso es mental; lo pensamos y lo hacemos, casi sin darnos cuenta, y
es lo que se denomina HABILIDADES COGNITIVAS O ESTRATEGIAS DE
PENSAMIENTO.
EN QU CONSISTEN Y MTODO PARA DESARROLLARLAS
Aunque ya no lo recordamos, esta habilidad nos la ensearon, y junto con la
prctica que da la vida, que no es poca, nos ha hecho personas ms o menos
hbiles para resolver nuestros problemas (y demostrar nuestras alegras), con
los dems. Igual que lo aprendimos, lo podemos ensear.
La diferencia en el modo en que nosotros lo aprendimos y hoy lo podemos
transmitir a nuestros alumnos y alumnas es que ahora existe un mtodo
especfico. Un programa desarrollado especialmente para trabajar en los
centros educativos, fcilmente utilizable en el aula (si se usa en conjunto como
curso), en cualquier materia (si se busca la generalizacin del mismo dentro y
fuera del aula), o como recurso pedaggico.
Aunque un alumno sea un "fracaso escolar" debemos intentar que sea un "xito
como persona"
-------------------------------------------------------------------------------Los informes que estn realizando los docentes que estn implantando este
programa en Canarias, nos indican (como ya se ha demostrado en diferentes
investigaciones) que, ensear estas habilidades produce cambios de actitud a
la hora de relacionarse entre los alumnos, y como consecuencia de ese
crecimiento personal, tambin mejora el rendimiento escolar.
A ese programa se le llama curso de Competencia Social o lo que es lo mismo:
un curso que da la posibilidad a los que menos la tienen (por pertenecer a
familias desestructuradas, o porque ya hay sntomas de inicio en el consumo
de drogas, o indicadores de predelincuencia, etc.) de ser personas hbiles
socialmente, tanto para iniciar como para mantener y resolver situaciones
interpesonales.
Esos alumnos y alumnas que se nos escapan a otras realidades, (como la
droga), porque no saben cmo enfrentarse a la vida. O porque slo saben
agredir al otro, verbal y fsicamente, tal vez porque primero lo hicieron con ellos
y ese es su nico modelo.
En estos momentos, se puede dar una respuesta a estos problemas, con los
que muchas veces, el docente se encuentra indefenso.Este curso de
Competencia Social es una propuesta de trabajo ante esta realidad, para
trabajarlo en niveles no universitarios.
El curso dirigido por el Pr. D. Manuel Segura Morales del Departamento de
Psicologa Educativa, Evolutiva y Psicobiologa de la Universidad de La
Laguna, trabaja a tres niveles:
1. ENTRENAMIENTO EN LAS HABILIDADES COGNITIVAS.
2. ENTRENAMIENTO EN LAS HABILIDADES SOCIALES.
3. CRECIMIENTO MORAL O EN VALORES.
ADAPTACIN A LA EDUCACIN PRIMARIA Y SECUNDARIA
Estos tres bloques estn recogidos y adaptados en dos programas: uno para la
Educacin Primaria y otro para la Educacin Secundaria.
El programa para PRIMARIA, ha sido desarrollado segn las diferentes Edades
Mentales de los nios: desde los 7 hasta los 11 aos. Tiene una metodologa
muy activa y participativa para trabajar con toda la clase y en pequeo grupo.
Consta de juegos, actividades para la discriminacin visual y auditiva, para
darse auto instrucciones, fichas, laberintos, etc. Que dan al docente una
amplitud de recursos para el desarrollo de estas habilidades. Segn la edad de
los nios y nias, hay unos personajes-gua, que son referencia continua para
facilitar la labor del docente, y modelo de actuacin para lo nios.
El programa para SECUNDARIA, tambin ha sido desarrollado teniendo en
cuenta la Edad Mental, abarcando desde los 12 hasta los 16 aos. Propone el
trabajo en el aula a nivel individual, grupal y con role-playing (o representacin).
Es muy activo, con un contenido libre de cargas afectivas que pudieran herir a
los alumnos y con un carcter ldico-creativo.
EXPERIENCIA DEL PROGRAMA Y OTROS ASPECTOS DEL MISMO
La experiencia de este programa en los centros educativos, se est realizando
a travs de los CEPs y especialmente, con los centros de Calidad Educativa de
las dos provincias canarias, trabajando con aproximadamente 50 centros de
todos los niveles educativos no universitarios.
El plan de trabajo, adems del entrenamiento previo para los docentes, incluye
sesiones de seguimiento por parte del equipo formado por el Pr.Manuel Segura
Morales, la psicloga Juana Rosa Mesa Expsito y la profesora de Pedagoga
Teraputica Margarita Arcas Cuenca.
Otro aspecto del programa es el trabajo que se est haciendo con APAs, para
que los padres no pierdan el tren... y sepan qu otras cosas pueden hacer y
se puede hacer desde los Centros educativos con sus hijos.
CONCLUSIN
A veces la realidad nos dice que un alumno es un fracaso escolar, pero lo
que no podemos dejar de intentar como educadores es que, ese mismo alumno
sea un xito como persona. Ese es el verdadero reto de la Educacin.
TI: El llibre fantstic dels jocs. Els jocs ms populars del mn per muntar i jugar
SI: 793ADA
DN:
RE: Presentaci de diversos jocs de tot el mn per muntar i jugar. Estan
estructurats en: jocs amb pedres, d'habilitats, d'acci, amb taulers, d'atrapar i
crrer. Cada joc es presenta complet: estris necessaris i explicaci de com s'hi
juga. Al final hi ha un ndex amb els ttols de tots els jocs. Llibre molt prctic.
TI: Els jocs de sempre
SI: 796 ANT
DN: primria; secundria
RE: Recull de jocs de carrer dividits en dos grups: gran psicomotricitat i
psicomotricitat fina. Per a cada joc s'especifica el nombre de participants, l'edat
ms adequada, la motricitat i la mecnica que cal seguir.
TI: Juego y juguete
SI:
DN: primria; secundria
RE: Informaci general sobre el joc i la joguina com a element de consum i com
a eina a l'escola. Exposa diferents objectius per a una educaci "no
consumista" del joc: entra 0 i 16 anys i fa referncia a actituds, valors i normes.
Cont 13 models d'activitats per a realitzar a l'aula: jugar amb el cos; jugar amb
objectes; fitxer de jocs i fomentar el joc a l'escola, a la casa i al carrer; conixer
i classificar joguines; taller de reconstrucci de joguines; visita a una ludoteca;
la producci i la publicitat dels joguines; estudi de la informaci dels
embalatges; la seva seguretat; anlisis, compra i reclamaci de joguines, i,
organitzaci d'una festa amb jocs. Proposa la coordinaci amb els pares, i
altres educadors, a l'hora de potenciar unes joguines i no unes altres
TI: Jugar i divertir-se tothom. Recull de jocs no competitius
SI: 793 GUI
DN: primria; secundria
RE: La primera part del llibre s una reflexi sobre la importncia del joc en
l'aprenentatge de l'infant: el joc s una eina educativa que proporciona plaer,
satisfacci i diversi, que permet desenvolupar habilitats de tota mena,
conixer quines sn les caracterstiques prpies, entendre el mn que l'envolta
i establir relacions amb altres nens i nenes. Aquest coneixement del mn social
s'acompanya amb una assimilaci de l'estructura social, dels valors, les
normes, els hbits socials que la identifiquen. Jocs i valors sn termes
relacionats. La segona part del llibre desenvolupa l'explicaci d'un seguit de
jocs on no hi ha guanyadors ni perdedors, on les companyes i companys no es
veuen com a persones que cal superar. Amb aquest recull de jocs no
competitius es pretn que tots els nens i nenes participants en un joc gaudeixin
jugant, i que no siguin noms uns quants. La tercera part del llibre cont
bibliografia sobre el joc i l'ltima ens proporciona un quadre resum que
classifica tots els jocs proposats segons el tipus de joc, l'edat a qu van
adreats, l'espai que ha d'ocupar i el tipus d'agrupaci.
Crdit variable diniciaci per al primer cicle d' ESO. Per una banda intenta
facilitar ladaptaci al nou medi i la cohesi grupal de l'alumnat nou, i per l'altra,
pretn potenciar habilitats que generin actituds de tolerncia i de convivncia
positiva en el centre i tamb en les seves relacions interpersonals, a la vida
quotidiana fora de lescola. Aix doncs, t un carcter preventiu i regulador
alhora. Les habilitats ms importants que es treballen en el crdit sn: escoltar,
iniciar i mantenir una conversa, disculpar-se, participar activament en activitats
grupals, empatia, assertivitat, confiana en si mateix , autocontrol, presa de
decisions, resoluci de conflictes, enfrontar-se amb lenuig de laltre.
escrit; llibre
172 BAT
3938
Aqu... un amic. L'amistat i les relacions interpersonals
Batlle, Joan; Funes, Jaume; Donada, Toni [illustracions]
Eumo [Barcelona]
Collecci Senderi. Quaderns d'Educaci tica, 9
T 32 pgines. Inclou una bibliografia.
Conjunt de textos i propostes de treball sobre l'amistat entre la gent jove.
L'objectiu d'aquest material s que l'alumnat prengui conscincia dels
sentiments que experimenta envers les companyes i els companys;
l'autoestima; la prpia imatge i la que ofereix a la gent que l' envolta, les
preferncies a l'hora de triar les amistats, les relacions amistoses a les diferents
etapes de la vida, els conflictes personals i aquells derivats dels prejudicis
racistes.
escrit; llibre
371.043 BON
5457
Canviar l'escola: la coeducaci al pati de jocs
Bonal, Xavier
ICE. Universitat Autnoma de Barcelona.
T 79 pgines.
Aquest quadern suposa una continuaci de la proposta d'anlisi del sexisme en
l'mbit escolar que el mateix autor va desenvolupar en el quadern nmero 12
d'aquesta collecci. Si b l'anterior presentava eines i estratgies per a la
sensibilitzaci del professorat, aquest llibre presenta una proposta
d'investigaci-acci per tal de poder intervenir i canviar la prctica dels i de les
docents. L'objecte d'estudi s el pati de jocs per ser un mbit dels centres
docents on les manifestacions de desigualtat sexual apareixen de forma
evident.
escrit; disseny curricular; crdit
370.154 DOM
4756
Com ens relacionem?
Domnech Roig, Maria
Departament d'Ensenyament [Barcelona]
Forma part del segon recull de crdits variables de psicopedagogia
T 37 pgines. Inclou el disseny del crdit, breu bibliografia i materials escrits.
Crdit variable dirigit a l'alumnat de primer cicle d'ESO. Est adreat
fonamentalment a aquells alumnes que presenten una major dificultat en la
relaci interpersonal que es pot manifestar en una pobre capacitat d'establir
relacions positives amb altres i en les dificultats en la resoluci de problemes
usuals en els quals interactuen dues o ms persones. El focus del crdit sn
escrit; llibre
371.043 BON
4532
Construir l'escola coeducativa. La sensibilitzaci del professorat
Bonal, Xavier; Tom, Amparo
ICE; Universitat Autnoma de Barcelona
Collecci Quaderns per a la Coeducaci, 12
T 107 pgines.
Construir l'escola coeducativa planteja, a la primera part, els objectius i les
fases de la metodologia, aix com les condicions fonamentals relatives a
l'organitzaci escolar: la constituci d'un grup de treball, la seva coordinaci, la
seva articulaci amb la resta del claustre, etc. A la segona part, es reflecteix
com pot prendre conscincia el professorat de la desigualtat sexual a l'escola,
per tal de desenvolupar la primera fase de la metodologia. A tall d'exemple,
aquest procs sillustra en dos mbits de la vida escolar: un curricular (les
cincies i les matemtiques) i un altre, transversal (l'agressivitat a l'escola).
Amb aix es vol proporcionar instruments d'investigaci bsics que siguin tils
per tal de conixer millor les manifestacions visibles i les invisibles del sexisme.
escrit; monografia; revista
Convivncia i conflictes a l'escola
37(05) GUI
16250
Girona, J.M.; Grima, M.Ll.; Seras, D.; Rosals, J.; Morellon, Ch.; Mas, J.; CEIP
Annexa Joan Puigbert; IES Badalona-9; Escola Bori i Fontest
Gra [Barcelona]
Guix. Elements d'Acci Educativa [nmero 250]
El monogrfic consta de 30 pgines. La revista t un total de 90 pgines.
El monogrfic cont els segents articles: La convivncia inclou els conflictes
(p.5); Els problemes de relaci a l'escola Bori i Fontest (p.11); Conflicte: nova
ubicaci d'una comunitat educativa (p.13); Com abordar els conflictes? Treball
dut a terme al CEIP El Polvor (p.17); La resoluci de conflictes: el diari d'un
poble (p.23); Estratgies per a la convivncia (p.29).
escrit; llibre
371.2 COM
4655
Cmo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseanza secundaria
Casamayor, G. [coordinaci]
Gra [Barcelona]
T 159 pgines.
Presenta diferents maneres d'afrontar els conflictes en els centres. Tipologies
de conflictes. Normes de convivncia, comunicaci i participaci en el centre i
l'aula per poder resoldre els conflictes. Importncia de l'autoestima en
l'adolescncia i com treballar-la a l'aula.
escrit; disseny curricular; crdit
370.154 TOR
4759
De bon rotllo: Em conec, em relaciono millor i aprenc a solucionar problemes
Torrents, Carme
Departament d'Ensenyament [Barcelona]
Forma part del segon recull de crdits variables de psicopedagogia
T 25 pgines. Inclou el disseny del crdit, breu bibliografia i materials escrits.
Crdit variable per al primer cicle d'ESO. L'objectiu prioritari s la consecuci
d'un positiu autoconcepte a partir del reconeixement de les prpies emocions i
caracterstiques personals. Es tracta, tamb, d'oferir estratgies per a la millora
de l'autocontrol i per a la resoluci de conflictes.
escrit; llibre
372:370.153 SEG
5650
Decideix. Volum I. Programa de competncia Social. Educaci Primria 1r i 2n
cicle
Segura Morales, Manuel; Arcas Cuenca, Margarita; Mesa Expsito, Juana R.
Departament d'Ensenyament [Barcelona]
Collecci Materials de Formaci
T 164 pgines. Inclou bibliografia i va acompanyat d'un qestionari per avaluar
l'assertivitat.
Programa de competncia social adreat al 1r i 2n cicle de primria per a
tractar problemes mitjanant el desenvolupament de les habilitats socials i
cognitives. Pretn que l'alumnat spiga buscar solucions adequades als seus
problemes, sobretot els d'ndole personal i interpersonal. El concepte
fonamental per a l'aplicaci del programa s el de la mediaci verbal o sigui,
l's del llenguatge com a un regulador intern del pensament racional i lgic.
Aquest programa no noms va dirigit a nens i nenes que presenten agressivitat,
sin tamb per a qualsevol altre que tendeixi a respondre o actuar sense
pensar-s'ho prou, o que no spiga resoldre els seus problemes adequadament.
escrit; llibre
72:370.153 SEG
5651
Decideix. Volum II. Programa de competncia Social. Educaci Primria 3r
cicle
Segura Morales, Manuel; Arcas Cuenca, Margarita; Mesa Expsito, Juana R.
Departament d'Ensenyament [Barcelona]
Collecci Materials de Formaci
T 174 pgines. Inclou bibliografia i va acompanyat d'un qestionari per a
avaluar l'assertivitat.
Programa de competncia social adreat al 3r cicle de primria per a tractar
problemes mitjanant el desenvolupament de les habilitats socials i cognitives.
Pretn que l'alumnat spiga buscar solucions adequades als seus problemes,
sobretot els d'ndole personal i interpersonal. El concepte fonamental per a
l'aplicaci del programa s el de la mediaci verbal o sigui, l's del llenguatge
com a regulador intern del pensament racional i lgic. Aquest programa no
noms va dirigit a nens i nenes que presenten agressivitat, sin tamb per a
qualsevol altre que tendeixi a respondre o actuar sense pensar-s'ho prou, o que
no spiga resoldre els seus problemes adequadament.
escrit; monografia; revista
433/833(07)(05) ESC
14350
Disciplina en llibertat
Orteu, F.; Sabater, S.; Aloy, J.M.; Masip, I.; Rodrguez, B.; Andreu, Ll.; Eusebio,
P.; Girona, J.M.; Martn, L.
mnium Cultural [Barcelona]
Escola Catalana [nmero 350]
El monogrfic consta de 14 pgines i una fitxa didctica. La revista t un total
de 46 pgines.
El monogrfic consta dels articles segents: Pedagogia passiva: el cas de
Francesc Orteu explicat per ell mateix (p.6); La disciplina en llibertat (p.8);
Alumnes conflictius i responsabilitats (p.10); Escola i famlia, una relaci de
collaboraci (p.12); Com abordar situacions conflictives a primria (p.14);
Parlem de convivncia als instituts (p.16); El decret 266/1977 sobre drets i
deures dels alumnes dels centres de nivell no universitari de Catalunya (p.19).
Hi ha tamb la fitxa didctica: "Didctica de la llibertat. La construcci d'un
espai compartit".
escrit; monografia; revista
37(05) AUL
11065
Disciplina: planificacin, organizacin y funcionamiento del centro
Antnez, S.; Ojembarrena, R.; Ormazabal, A.; Ugalde, M.J.; Uranga, M.;
Torres, C.; Ugalde, J.L.
Gra [Barcelona]
Aula de Innovaci Educativa [nmero 65]
El monogrfic consta de 14 pgines. La revista t un total de 98 pgines. Inclou
fotografies i bibliografia.
El monogrfic cont els segents articles: La regulacin de la convivencia en
los centros escolares a travs de los reglamentos institucionales (p.55);
Regular por escrito las relaciones del alumnado (p.59); Cmo nos
comportamos? (p.62); Experiencias de mediacin escolar en Gernika (p.65);
Inventario de recursos. Disciplina: planificacin, organizacin y funcionamiento
del centro (p.69); Son (somos), los jvenes violentos? (p.70).
escrit; llibre
371.212 DIE
3895
La dinmica de grups en l'acci tutorial. Activitats per fer a l'aula
Dez de Ulzurrum, A.; Masegoda, A.
Gra [Barcelona]
Collecci Biblioteca de Guix, 101
T 120 pgines.
Es tracta d'un llibre que invita al professorat de primria i d'ESO a posar en
prctica una srie d'activitats encaminades a proporcionar a l'alumnat mitjans
que l'ajudin a madurar, a reflexionar, a facilitar tcniques de treball que
afavoreixin el progrs individual, a fomentar la interacci social i la cohesi del
grup classe. Els docents han d'estar atents a les propostes del seu alumnat i a
les relacions que s'estableixen entre els membres de la seva classe.
escrit; llibre
371.5 CAS
1046
La disciplina a l'escola. L'important s prevenir
Casamayor, Gregori
Gra [Barcelona]
Collecci Biblioteca del Mestre. Srie Alternatives
T 56 pgines.
Mostra les possibles variants que poden ajudar a prevenir els conflictes i fer de
la disciplina quelcom assumit, interioritzat i considerat en funci dels interessos
i les necessitats de tothom.
escrit; llibre
172 CA
3939
La interculturalitat
Caadell, Rosa
Eumo [Vic]
Collecci Senderi. Quaderns d'Educaci tica, 11
T 31 pgines. Inclou una bibliografia.
Aquest quadern vol aportar elements de reflexi i discussi per treballar la
diversitat cultural, els conflictes entre cultures i les actituds xenfobes o
racistes, amb l'objectiu que els joves aprenguin a respectar i a valorar les
persones d'tnies i cultures diferents a la seva i a valorar la part positiva de la
diversitat cultural i de l'intercanvi entre persones que pensen i viuen de diferent
manera. Tot aix, des de la perspectiva d'una educaci global que valori la
diferncia i que es basi en l'intercanvi, la interacci i la reciprocitat entre els nois
i les noies de diferents cultures
escrit; llibre
371.212 ARN
La tutora, organizacin y tareas
Arnaiz, Pere; Isus, Sofia
Gra [Barcelona]
Collecci Biblioteca de Aula, 5
3290
escrit; llibre
371.043 SUB
2845
Pautes d'observaci per a l'anlisi del sexisme en l'mbit educatiu
Subirats, Marina; Tom, Amparo
ICE. Universitat Autnoma de Barcelona
Collecci Quaderns per a la Coeducaci, 2
T 53 pgines
La instituci escolar participa dels valors sexistes i androcntrics de la nostra
societat. Aquests trets poden observar-se en tots els mbits de la vida escolar.
Per tal de fer-los visibles, les autores han elaborat unes pautes d'observaci de
l'activitat escolar referents a l's del llenguatge oral i escrit, les relacions
interpersonals i la utilitzaci dels espais. Els resultats de les observacions
constitueixen una aproximaci til al sistema de valors existent en la prctica
docent del professorat dels centres i un valus element per avanar cap una
escola ms democrtica i igualitria.
escrit; disseny curricular; crdit
370.154 FER
4764
Pensa-t'ho!
Fernndez Salaberri, Immaculada
Departament d'Ensenyament [Barcelona]
Forma part del segon recull de crdits variables de psicopedagogia
T 5 pgines. Inclou el disseny del crdit, bibliografia i materials escrits
necessaris per a l'alumnat i el professorat.
Crdit variable pensat per a adolescents que presenten problemes de
comportament a l'escola, la majoria dels quals tenen tendncia a actuar sense
pensar en les seves conseqncies. L'objectiu general del present crdit s
intensificar la capacitat del jove per resoldre els conflictes interpersonals,
augmentar la seva autoestima i, indirectament, contribuir a qu a classe es
presti ms atenci a aprendre que al mal comportament o als conflictes entres
alumnes. El crdit pot aplicar-se a qualsevol curs d'ESO. La metodologia que
es proposa es basa en la dinmica de grups i en "l'aprenentatge estructurat".
escrit; dossier
37.043 PRE
5492
Premis a l'Escola Coeducadora. Recull dels projectes premiats. Desembre,
1999
Diversos autors
Departament d'Ensenyament; Institut Catal de la Dona [Barcelona]
T 154 pgines.
El dossier recull els set projectes guanyadors. El premis pretenen reconixer la
feina dels centres educatius que a travs dels seus projectes reforcen els
valors de la coeducaci i potencien la igualtat d'oportunitats entre dones i
homes. Cont els segents ttols: "Coeducaci i resoluci de conflictes";
"Experincia de coeducaci al CEIP Font de la Plvora"; "Totes i tots podem fer
de tot. Feines que fem a casa i per casa"; "Projecte escola coeducadora. Taller
de Teatre"; "Habilitats adaptatives: vida a la llar"; "Nois i noies. Projecte per la
coeducaci"; "Fem el que volem?".
escrit; llibre
371.5 FER
5809
Prevencin de la violencia y resolucin de conflictos. El clima escolar como
factor de calidad
Fernndez, Isabel
Narcea [Madrid]
Collecci Educacin Hoy
T 229 pgines. Cont bibliografia i annexos.
Es veu la necessitat d'incloure el desenvolupament d'habilitats sociopersonals
com objectiu educatiu que afavoreixi la convivncia en el centre escolar, com a
preparaci de l'alumnat per a la vida en societat. La conflictivitat escolar cal
enfocar-la de manera interactiva i no noms personal de l'alumnat, per aix, es
proposa un model d'intervenci pedaggic: l'organitzaci escolar, l'elaboraci
del reglament de rgim intern, l'educaci en valors, l'atenci individualitzada als
agents en conflicte i els sistemes de participaci, sn els principals mbits
d'actuaci. Recull unes estratgies d'intervenci d'ajut i alguns models de
documents, com ara qestionaris que ajuden a detectar diversos problemes.
escrit; unitat de programaci; recull
301.41 PRO
3952
Programa d'igualtat d'oportunitats noies i nois a l'escola
Otero Vidal, Merc; Escardbul, Carme [textos]; Serrat, Ldia [illustracions]
Institut Catal de la Dona; Generalitat de Catalunya
T 62 pgines amb illustracions. Cont fitxes de treball organitzades per cicles.
Propostes de treball per a les diferents rees del currculum. L'objectiu global
d'aquests materials s contribuir al desenvolupament integral de l'alumnat, tot
tenint en compte les diferncies personals i les capacitats de cadasc. Per
assolir aquest objectiu, les autores fan propostes de treball per tal de superar
els estereotips sexuals que sovintegen encara en els materials didctics. Es
tracta d'aconseguir que els coneixements, habilitats o actituds que s'ensenyen
a l'escola no estiguin infravalorats ni supervalorats pel fet de pertnyer a un o
altre gnere.
escrit; dossier
373:370.153 SEG
5131
Programa de competncia social. Habilitats cognitives, valors morals i habilitats
socials. Educaci Secundria Obligatria 1r cicle
Segura, M.; Expsito, Juana R.; Arcas, Margarita
Universidad de la Laguna. Islas Canarias. Departament d'Ensenyament
[Barcelona]
Srie Materials de Formaci
T 107 pgines.
Prevenci i terpia dels problemes socials i interpersonals al primer cicle de
l'ESO. El programa t dues caracterstiques clares. La primera s que se centra
en all que s interpersonal, en l'mbit relacional, en els problemes de
convivncia (s'hi inclouen la delinqncia i la droga, per no es limita noms a
aquests aspectes) i en la manera de resoldre'ls. La segona s que parteix d'un
enfocament decididament cognitiu, que ha demostrat ser molt ms efica que
l'enfocament conductista tradicional, sobretot quan la situaci familiar, cultural i
ambiental de l'alumnat impedeix controlar variables tan importants com la
televisi, l'entorn familiar o l'ambient.
escrit; dossier
373:370.153 SEG
5132
Programa de competncia social. Habilitats cognitives, valors morals i habilitats
socials. Educaci Secundria Obligatria. 2n cicle
Segura, M.; Expsito, Juana R.; Arcas, Margarita
Universidad de la Laguna. Islas Canarias. Departament d'Ensenyament
[Barcelona]
escrit; llibre
371.31 ARN
3336
Qui s qui. Les relacions humanes al grup classe
Arnaiz, Pere
Gra [Barcelona]
Collecci El Llapis,5
T 95 pgines. Cont esquemes, dibuixos, fotografies, qestionaris i una
bibliografia.
A mesura que passen els anys, els infants es van fent cada cop ms conscients
de la complexitat de les relacions humanes i tamb dels problemes que
aquestes generen. L'adult, com a testimoni privilegiat d'aquest
desenvolupament, pot afavorir una atmosfera on aquestes relacions
esdevinguin tan fluides com sigui possible en benefici dels mateixos individus i
del treball que hi han de portar a terme. En aquest sentit, ofereix 32 exercicis
de dinmica de grups que han d'afavorir l'autoconeixement, la formaci de
grups, la resoluci dels seus problemes i la valoraci del grup.
escrit; disseny curricular; crdit
370.154 FER
4760
Quina emoci?
Ferran Molt, Vicen
Departament d'Ensenyament [Barcelona]
Forma part del segon recull de crdits variables de psicopedagogia
T 22 pgines. Inclou el disseny del crdit, breu bibliografia i materials escrits.
Crdit variable dirigit a segon cicle d'ESO que vol incidir en la intelligncia
emocional, entesa com aquella que permet un grau de capacitaci social i
professional superior, a vegades, a la intelligncia acadmica i que es basa en
capacitats com l'automotivaci, perseverana en front de les dificultats, control
dels impulsos, coneixement dels estats d'nim, l'empatia o la resoluci positiva
dels conflictes. El crdit s'estructura en dos blocs. El primer incideix en el
coneixement de la prpia personalitat, intelligncia i aptituds, mentre que el
segon toca aspectes com la comunicaci interpersonal, les emocions i
sentiments i les aptituds socials.
escrit; llibre
371.5 GIR
5810
Resolucin de conflictos en las escuelas. Manual para educadores
Girard, Kathryn; Koch, Susan J.
Granica [Barcelona]
Collecci Mediacin
T 331 pgines.
Introducci als conceptes i les tcniques necessries per a la resoluci de
conflictes, tant a l'aula com al conjunt de la comunitat educativa. Aquesta guia
prctica mostra com diagnosticar conflictes i confrontacions i com implementar
estratgies apropiades de mediaci i soluci de problemes. Fent servir gran
quantitat d'exemples i exercicis, les autores illustren tcniques d'escoltar i
parlar, formes de fer front a posicions irades, tcniques de consens, entre altres
factors. A ms, aporten elements per a la concreci curricular en matria de
resoluci de conflictes i sistemes per a la seva transposici didctica en el
procs d'ensenyament-aprenentatge.
escrit; monografia; revista
37(05) CUA
13257
Resolucin de conflictos. Reflexiones y propuestas para aprender a afrontarlos
de manera justa, participativa y solidaria
Cortina, A.; Puig, J.M.; Martn, X.
Praxis, S.A. [Barcelona]
Cuadernos de Pedagoga [nmero 257]
El monogrfic t 23 pgines. Inclou dibuixos i esquemes. La revista t un total
de 104 pgines.
El monogrfic cont els segents articles: Pensar y dialogar (p.53); Resolver
conflictos, hacer justicia (p.54); Conflictos escolares: una oportunidad (p.58);
Propuesta de actividades (p.66); Para saber ms (p.74).
escrit; llibre
179 SEG
5924
Segones jornades de reflexi sobre la violncia
Secretaria General de la Joventut; Creu Roja Joventut [organitzaci]
Generalitat de Catalunya; Departament de la Presidncia
Collecci Espais de Reflexi, 1
T 96 pgines.
s la publicaci del contingut de "Les Segones jornades de reflexi sobre la
violncia" que es van dur a terme el 21 i 22 d'octubre de 1999 a Barcelona.
Cont: una presentaci a crrec de Rosa M. Pujol i Jordi Mas, la conferncia
inaugural a crrec de Manuel Delgado amb el ttol "La violncia com a recurs i
com a discurs" i les intervencions de dues taules rodones, una sobre "La
violncia i l'educaci formal" amb Carme Romia, Luz Hernndez i Josep
Muoz, i l'altra sobre "La violncia i l'educaci no formal" amb Ricard Alonso,
Jordi Lorente, Paco Gascn i Eduard Vinyamata.
escrit; llibre
301 CAR
5195
Una experincia en habilitats socials
Carpena, Anna; Aguilera, Isabel
Rosa Sensat; Diputaci Provincial de Barcelona
T 64 pgines.
Presentaci d'una experincia de treball duta a terme en un CEIP de Terrassa
entorn de la promoci de les habilitats socials que inclou, a ms del marc teric
en que s'ubica l'experincia, instruments per detectar i analitzar comportaments
concrets, el procs d'ensenyament-aprenentatge d'habilitats socials, aix com