El Llenguatge Mariner de La Marina

EL LLENGUATGE MARINER DE LA MARINA
Francesc Xavier Llorca Ibi
PUBLICACIONS
Universitat dAlacant
Francesc Xavier Llorca Ibi de la presente edicin Publicaciones de la Universidad de Alicante Campus de San Vicente s/n 03690 San Vicente del Raspeig Publicaciones@ua.es http://publicaciones.ua.es Diseo de portada: Alfredo Candela Preimpresin:
Impresin: INGRA Impresores ISBN: 84-7908-527-4 Depsito Legal: A-169-2000

Reservados todos los derechos. No se permite reproducir, almacenar en sistemas de recuperacin de la informacin ni transmitir alguna parte de esta publicacin, cualquiera que sea el medio empleado -electrnico, mecnico, fotocopia, grabacin, etc.-, sin el permiso previo de los titulares de los derechos de la propiedad intelectual. Estos crditos pertenecen a la edicin impresa de la obra.
Edicin electrnica:
ndice
Portada Crditos Prleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 1. El llenguatge mariner i la marina El llenguatge mariner . . . . . . . . . . . . . . . . . La comarca de la Marina. . . . . . . . . . . . . . . Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Captol 2. Pesqueres diverses Introducci . . . . . . . . . . . . . . Lencesa . . . . . . . . . . . . . . . . La fluixa . . . . . . . . . . . . . . . . Anar a lham . . . . . . . . . . . . . La nansa. . . . . . . . . . . . . . . . El palangre . . . . . . . . . . . . . . La mussolera . . . . . . . . . . . . La potera . . . . . . . . . . . . . . . El rall . . . . . . . . . . . . . . . . . . Anar a la tonyina . . . . . . . . . . El volant. . . . . . . . . . . . . . . . Vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3
7 14 19 19 21 67
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . .
. . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . .
. 69 . 69 . 69 . 70 . 72 . 72 . 76 . 82 . 84 . 84 . 86 . 89 . 90 . 104
ndice
Captol 3. Els arts de peces Introducci . . . . . . . . . . . . Lalatxera o marassera. . . . La boguera o espetera . . . El bolero . . . . . . . . . . . . . . Els bols de batuda o solta . La boletxa . . . . . . . . . . . . . La bonitolera . . . . . . . . . . . Anar a la llagosta . . . . . . . La llucera . . . . . . . . . . . . . La melvera o tonaire . . . . . La mussolonera . . . . . . . . Loroneta . . . . . . . . . . . . . . La pantasana . . . . . . . . . . El sardinal. . . . . . . . . . . . . La sepiera. . . . . . . . . . . . . Els tirs o tresmall. . . . . . . . El xanguet. . . . . . . . . . . . . Vocabulari . . . . . . . . . . . . . Notas . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
106 106 107 109 111 112 115 115 117 118 119 121 121 122 123 128 128 130 131 152
Captol 4. Els arts copejats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 Lagullera o agulleta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
4
ndice
Lart o artet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 El bolig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165 La llampuguera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 La peceta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173 El poblador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 La xvega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175 Vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181 Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 Captol 5. Els arts de crcol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201 Lart. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203 El fanalot. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203 La tarrafa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204 La tranya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219 Vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221 Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231 Capitol 6. Larrossegament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232 La histria del bou. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233 Lxode viler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 336 Els elements del bou. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 337 Larrossegament tradicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 342
5
ndice
El parell . . . . . . . . . . . . . . Larrossegament modern . . Lhorari i la jornada del bou La correguda . . . . . . . . . . . Les destruccions de lart . . Vocabulari . . . . . . . . . . . . . Notas . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
246 247 248 249 251 252 271 272 272 273 278 303 305 307 310 311 318 323
Captol 7. Conclusions generals . . . . . . . . . . . . . . . El llenguatge mariner blavet. . . . . . . . . . . . . . . . . . Expansi del llenguatge mariner blavet . . . . . . . . . Elements constitutius del llenguatge mariner blavet Recursos blavets per a la creaci de terminologia . Estandarditzaci del llenguatge pesquer . . . . . . . . Variacions dialectals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Termes no enregistrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Transmissi i abast del llenguatge mariner blavet . . Conclusi final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Notas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 324 ndex de paraules estudiades . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344
Prleg
Prleg
n una pas com el valenci abocat a la mar per la seua configuraci geogrfica es podria esperar que lestudi del mn mariner comptara amb nombroses aportacions. Per mentre la ictionmia valenciana ha estat relativament estudiada, ja al segle XIX grcies a treballs com ara el de Marc Antoni Orellana (Catalogo de els peixos, que es crien peixquen en lo mar de Valencia, 1802) i el dAntoni Esteve (Vocabulario valenciano-castellano de los peces, Valncia, 1888), el llenguatge de la cultura material marinera (el vocabulari de la navegaci i de la peixca) ha roms fins fa ben poc en un cert oblit. A mitjant segle a soles disposvem dun treball pioner sobre el llenguatge haliutic valenci: el breu per valus Vocabulari valenci de lart de la navegaci i de la construcci naval (Buenos Aires, 1943) de Llus P. Flores, que va arreplegar
NDICE
7
Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina
nombrosos mots mariners en els ports situats entre Morvedre i Cullera. Vint anys desprs es llegia a la Universitat Barcelona una memria de llicenciatura de Consol Arnau sobre El lxico pesquero de Vinaroz (1965), que dissortadament ha roms indita. Deu anys desprs Lidio Nieto ens oferia un breu estudi del vocabulari de les Embarcaciones y artes de pesca en Cullera y Denia (Madrid, 1977). s en la dcada dels anys huitantes quan es viur un esclat dels estudis haliutics valencians. Grcies en primer lloc al treball modlic dAlfred Ayza sobre El mn mariner de Penscola (Valncia, 1981), que malgrat la seua densitat i aprofundiment s una memria de llicenciatura, dirigida per lenyorat mestre Manuel Sanchis Guarner. Molt valuosos per a lestudi del llenguatge mariner valenci sn els materials del Lxico de los marineros peninsulares (Madrid, 1985-1989), arreplegats en les costes valencianes per Manuel Alvar (director de lAtlas Lingstico de los Marineros Peninsulares), per Llus Alpera i per Francesc Gimeno, que va dedicar la seua tesi de doctorat (indita) a lestudi del parlar mariner de Santa Pola, sobretot des duna vessant sociolingstica. Ja a la darreria de segle noves aportacions han enriquit el nostre coneiximent del mn de les peixqueres. La professora Xaro Cabrera, que ja havia publicat excellents treballs etnoNDICE
8
Prleg
lingstics (sobre el conreu de la vinya i lelaboraci de la pansa, de lespart, de la llata i de loli), ha dedicat la seua tesi de doctorat, dirigida primer per Sanchis Guarner i desprs per Joan Veny, a lestudi de El mn mariner a Dnia (Alacant, 1997), obra monumental i plena duna gran riquesa de dades i dobservacions valuoses sobre lunivers dels mariners. Francesc Sim i Red ha publicat recentment un breu estudi sobre El mn mariner de Vinars: una recerca lingstica (Vinars, 1999). I, finalment, Antoni Barber, Isabel Guardiola i Miquel Almenara ens han sorprs darrerament amb un estudi molt aprofundit i acurat sobre Nits i peixos a les pesqueres de cingle. Estudi etnogrfic i histric de les pesqueres de cingle de la Marina Alta (Pedreguer, 1999). A aquest panorama, com ms va ms positiu, cal afegir lobra que tinc hui el plaer de prologar. Francesc Xavier Llorca Ibi, nat a Benidorm lany 1964 al si duna famlia no marinera i llicenciat en Filologia Valenciana per la Universitat dAlacant, va acceptar de molt bona gana la suggerncia de dedicar el seu treball de curs de la nostra assignatura de Dialectologia catalana a lestudi del llenguatge mariner benidormer. Daquell jovenvol estudi inicial que va enriquir notablement el nostre llibre sobre El valenci de la Marina Baixa (Valncia, 1991) va sorgir la seua memria de llicenciatura (1994), centrada en
NDICE
9
la parla marinera de Benidorm, i en acabant la seua tesi de doctorat (1998) sobre el llenguatge mariner dAltea, Benidorm i la Vila Joiosa. En El llenguatge mariner de la Marina, Francesc Llorca ens oferix una part de la seua tesi de doctorat. Ac noms es publica lestudi de les peixqueres (i encara ha hagut de deixar fora, per raons despai, lestudi de lalmadrava). Cal dir que el llenguatge de lhaliutica, de lart de la peixca, s bastant estandarditzat: no hi ha massa diferncies entre els diversos indrets de la nostra llengua, ni encara entre les diverses llenges romniques. Tanmateix, s un llenguatge molt valus, especialment ric en arcaismes (com ara metre o regonixer) i en mots ben genuns, especialment en els arts ms antics, com ara els de peces o els copejats. En els arts ms moderns com ara el bou, la tarrafa i, sobretot, lalmadrava les interferncies daltres llenges sn cada volta ms nombroses. Haurem desperar amb candeleta la publicaci en altres indrets del magnfic estudi que Francesc Llorca ha dedicat a lalmadrava i a la tonyina, un dels arts on els blavets han fet ms aportacions al llenguatge mariner mediterrani. Tamb caldr esperar una miqueta per poder llegir els seus estudis sobre la terminologia de la barca, dels vents, de la vela i de la xrcia, sobre els noms dels peixos un dels apartats on
NDICE
10
Prleg
trobarem ms novetats, sobre la talassonmia els noms de lloc de la costa i de la mar, les senyes i les enfiladures que els mariners empraven per a orientar-se dins de la mar, i sobre les creences i la literatura popular oral refranys, modismes, malnoms, etc.. Els diversos captols del llibre que el lector t a les mans es poden agrupar en tres blocs. El primer bloc (captol 1) s una excellent visi histrica de limportant paper que lactivitat marinera construcci, navegaci, peixca, xrcies, tragineria ha representat en la vida de la comarca de la Marina. Cal remarcar en aquest captol lestudi de lemigraci blaveta a Catalunya, especialment nombrosa a lAmetlla de Mar, a Roses i a la Barceloneta i ben documentada entre els segles XVIII i XX. Si b a les hores dara noms treballen en la comarca en faenes relacionades amb la mar mig miler de persones, en altres poques lexcs de poblaci dedicada a la mar va obligar molts benidormers i vilers a emigrar i a establir noves peixqueres a Catalunya i a Andalusia. El segon bloc de El llenguatge mariner de la Marina (captols 2 al 6) constitux el cos principal de lobra i s dedicat a la descripci i lestudi de les tcniques de peixca usades en la comarca. Tots els captols daquest bloc consten de dues parts. En primer lloc es fa una descripci dels arts i de les
NDICE
11
seues parts, dels mtodes de calament i deixaguament, de les xrcies, de les embarcacions i dels tripulants, de la jornada de faena i a voltes fins i tot dels sistemes de repartiment del peix. Clou cada captol un apartat lingstic on sestudia la definici, ls, lorigen etimolgic i la presncia o labsncia en els repertoris lexicogrfics dels termes mariners considerats ms importants. El tercer bloc (captol 7) constitux laportaci ms original de lobra. Ac Francesc Llorca ens dna una excellent caracteritzaci del llenguatge mariner blavet, de la seua expansi pel Mediterrani i fins i tot per la Mar Gran, i dels seues elements constitutius. Aquest apartat mostra la maduresa a qu ha arribat Llorca Ibi com a investigador. Podrem no estar sempre dacord amb ell potser hi ha una valoraci excessiva de laportaci de la Marina al llenguatge haliutic catal i fins i tot mediterrani, per un no pot deixar dadmirar la intelligncia amb qu ha sabut estudiar els parallelismes entre el llenguatge terraire i el de la mar fonda, com ara ls de llaurar o cordamare i filloles, termes amprats pels mariners als terrassans, o, a linrevs, ls per part destos de termes mariners com ara atracar acostar-se, arratxar o arriar. Aix mateix, cal remarcar la seua perspiccia per a descobrir fonts estranyes en els
NDICE
12
Prleg
materials martims dalguns dels nostres millors diccionaris (vegeu, com ara, el que diu a propsit del mot gata al captol 7). Volem cloure aquest prleg mostrant el nostre agrament, en primer lloc, a Francesc Llorca, per haver arreplegat amb precisi i estudiat acuradament els testimonis dun mn que ja sembla quasi arraconat per les noves tcniques la mecanitzaci, els radars, els sonars, per que constitux una part valuosssima del nostre patrimoni cultural; i, en darrer lloc, a la Universitat dAlacant per haver incls esta obra entre les seues publicacions. JORDI COLOMINA I CASTANYER
NDICE
13
Introducci
l llenguatge mariner de la Marina s el resum corresponent a lapartat haliutic de la tesi doctoral El llenguatge mariner de la comarca de la Marina, dirigida pel Doctor Jordi Colomina i Castanyer, que va ser llegida a la Universitat dAlacant lany 1998. El corpus textual de lestudi el forneixen les informacions obtingudes a travs de converses amb la gent de mar a Altea, a Benidorm i a la Vila Joiosa. La presentaci i lexplicaci dels apartats es fa mitjanant camps semntics on es descriu i sanota tot all que s dinters i dutilitat per al procs de fixaci de la terminologia marinera. Cal assenyalar que hem escrit en cursiva els termes usats a la Marina les primeres vegades que apareixen a la redacci, o quan sn tractats com a material lingstic. En la presentaci de ee i oo tniques shan accentuat contraveNDICE
14
Introducci
nint les regles ortogrfiques les paraules que pogueren presentar dubtes. Al llarg de la redacci alguns mots es marquen amb una creu (+): +llat, +moruna, +badiola, perqu al final de cada captol apareix un vocabulari amb lestudi i comentari dels termes seleccionats. Els mots del vocabulari es presenten per ordre alfabtic i en negreta. Si les paraules estudiades no estan enregistrades al DCVB ni en el DECat, van precedides dun asterisc (*). Si els mots presenten variaci entre els diversos pobles ho indiquem entre parntesis: Altea (A), Benidorm (B) i la Vila Joiosa (V). Aix, per exemple: El +davant (A) o l+avant (B,V), cap davanter de la vela a proa de lembarcaci. Si el lector desitja completar la informaci dun mot, hem rems a daltres: *Alab. Xrcia cega que es posa sobre la del cp de lalmadrava per capturar el peix menut, especialment la melva. Hem de pensar que el substantiu genu per a designar aquesta xrcia s cel (veg. Cel). Collaboradors Les persones entrevistades, per estricte ordre alfabtic, sense lajut de les quals no hagus estat possible la realitzaci daquest treball, sn: Antonio Agull Corts.
NDICE
15
Jaume Agull Iborra. Joan Agull Orts. Enrique Aldeguer Luchoro. Jos Altet Riera. Miquel Alvado Orozco. Pablo Alvado Valor. Josep Bayona Vives. Joan Beneyto Prez. Jos Berenguer Reos. Joan Cano Fuster. Enrique Domnech Llinares. Josep Gomis Martnez. Manuel Llambrich Llorca. Francisco Lled Jimnez. Josep Llinares Martnez. Miguel Llorca Lloret. Joan Lloret Llinares. Antonio Lloret Vives. Lloren Lloret Vives. Pere Joan Mart i Prez. Francisco Martnez Cabot. Jos Martnez Crespo. Jos Martnez Espinosa.
16
NDICE
Introducci
Vicent Martnez Rostoll. Joaquim Mas Llorens. Jaume Mas Navarro. Lloren Mulet Muoz. Emilio Muoz Roger. Josep Orozco Llorca. Rafael Orqun Bernabeu. Jos Pasqual Martnez. Jaume Prez Zaragoza. Ramon Ronda Lloret. Nazario Sells Llinares. Miquel Soldevila Lloret. Isabel Soler Devesa. Diego Sria Zaragoza. Josep Zaragoza i Prez. Agraments Vull agrair al Doctor Jordi Colomina i Castanyer la direcci i orientaci de la meua tesi, aix com latenci que mha oferit, sense les quals no hauria estat possible la realitzaci del present treball. La seua comprensi, encoratjament i saviesa, demostrada al llarg dels anys amb un tracte hum delits, mha perms arribar al port desitjat.
NDICE
17
Tamb cal fer constar les aportacions i suggeriments dels Doctors Joan Veny, Rafael Alemany, Antoni Ferrando, Rosa Lloret i Josep Martines membres del tribunal que han estat ben valuosos i encertats. Tamb vull agrair a Josep Cano i Graci la collaboraci i la dedicaci que ha tingut al llarg de tota la realitzaci del treball. Igualment vull manifestar la meua gratitud a Gregori Climent i Segu, a Vicent Prez Zaragoza, i a Amparo Aranda Lpez pels dibuixos que illustren la tesi. A Joan Piera Olives per la realitzaci de la majoria de fotografies del relleu de la Marina i les delitoses explicacions sobre el mn vegetal de la comarca; i a Nicolau Borja Sanz per la collaboraci informtica. Finalment agrair a Salvador Mira Gregori lajut informtic en la realitzaci de les lmines sobre els arts de pesca. Per ltim expressar el meu agrament sincer a tots els alteans i alteanes, benidormers i benidormeres, vilers i vileres, que restaran en lanonimat.
NDICE
18
Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina
Captol 1. El llenguatge mariner y la Marina

El llenguatge mariner
l llenguatge mariner s una parla especialitzada emprada per la gent de mar en les tasques diries de navegaci i de pesca. Podem considerar que aquest tipus de llenguatge sinici a la Catalunya del segle IX amb la important expedici franca que, amb base a Empries, pretenia conquistar Barcelona lany 801 (nota 1). Durant aquest segle tamb tenen lloc altres accions navals reeixides a Petxina prop dAlmeria, Mallorca i Menorca. Per ja a mitjan segle XI la situaci ha canviat i el poder dels estols es desplaa des dEmpries a Barcelona. s a partir de lpoca del casament el 1078 del comte de Barcelona, Ramon Berenguer II, amb Mahalt de PullaCalbria, filla del normand Guiscard, que es troben els primers testimonis importants dactivitat naval prpiament barNDICE
19
celonina. Cal dir, per, que els contactes amb els normands havien comenat ja, almenys, en lexpedici contra Barbastre el 1064, i van assolir el punt culminant en la intervenci de Robert Bordet el 1129 amb el domini de Tarragona. La segent fita reeixida la duu a terme Ramon Berenguer III, qui el 1114-1115 participa amb els pisans en lexpedici contra Mallorca i Eivissa. Sinicien aix els contactes amb mariners de la pennsula Itlica que tanta influncia han tingut en la navegaci i en el llenguatge mariner de la Mediterrnia. Ramon Berenguer IV, ara junt als genovesos, t un paper destacat en la presa dAlmeria el 1147, i en la de Tortosa el 1148. Per tant, com diu Coll, podem considerar que els barcelonins i la llengua marinera catalana: [...] han tingut com a ensinistradors els emporitans, els normands, els pisans i els genovesos. Lempenta definitiva de la nostra marina es produeix amb la conquesta de Mallorca desprs de la reuni a casa del barcelon Pere Martell el novembre del 1227. Ben aviat se sotmet Menorca (1231), es conquesta Eivissa (1235) i avancen les naus per la costa valenciana fins a Altea (1244). s aleshores que la nostra llengua marinera arriba a la comarca. La Marina i la llengua catalana al segle XIII estan
NDICE
20
en condicions desdevenir un dels puntals del llenguatge mariner mediterrani, on la nostra comarca tindr molt a dir. La comarca de la Marina Geografia En aquest treball estudiarem la Marina, comarca que sestn entre el cap de Moraira i el barranc de Coves extrem sud de la Vila Joiosa, i fita a linterior amb els contraforts de la serralada alcoiana (nota 2). Lactual divisi comarcal considera com a comarca de la Marina Baixa lespai costaner entre el Penyal dIfac i el Barranc de Coves a la partida del Carritxal. Les poblacions de vora mar que hi podem trobar sn de tramuntana a migjorn: Calp, Altea, Benidorm i la Vila Joiosa. La resta de poblacions sn per ordre alfabtic: lAlfs del Pi, Beniard, Benifato, Benimantell, Bolulla, Callosa den Sarri, el Castell de Guadalest, Confrides, Finestrat, la Nucia, Orxeta, Polop, Relleu, Sella i Trbena. Aix, doncs, la Marina fita al nord amb el Marquesat o Marina Alta, al sud amb lAlacant, a loest amb lAlcoi i a lest amb la mar. Polticament, Calp tamb shi inclou, per la resta dhabitants no considerem aquesta localitat com a pertanyent a la nostra comarca ni des del punt de vista vital, ni histric, ni geogrfic, ni lingstic. A ms a ms,
NDICE
21
Calp crea el seu propi hinterland nutic i pesquer per la qual cosa no entrar dins daquest estudi. La Marina s un territori envoltat de muntanyes, algunes de les quals estan entre les ms altes del Pas Valenci. La fita per tramuntana s Brnia (1.128 m.), mentre que la part meridional de la comarca recolza en els vrtexs fisiogrfics dAitana (1.558 m.) i el Puig Campana (1.416 m.). Des daquestes muntanyes la topografia davalla suaument a travs de glacis que, encaixonant-se els uns als altres, sobrin sobre les platges litorals. Els principals cursos daigua que hi corren sn el riu Algar-Guadalest i el Sella-Amadrio o riu de la Vila. El domini litoral es resol amb una alternana de platges amples, cales petites i penya-segats. La Marina t seixanta-sis quilmetres de costa, dels quals vint-i-cinc sn de platja i la resta de penya-segats (nota 3). En la configuraci costanera destaquen les badies de Calp i dAltea, els sis quilmetres de platges benidormeres, aix com els relleus del Penyal dIfac i de lIlla de Benidorm. El parallel 38 30N creua la comarca. El clima s tpicament mediterrani, per amb una insolaci i sequera accentuades. En el present treball anomenarem Marina a la comarca que a hores dara hom anomena Marina Baixa, tot estenent-nos fins
NDICE
22
el barranc dAiges, que s la fita del districte martim de la Vila Joiosa, i frontera natural del Regne al tractat dAlmirra. Per referir-nos globalment als habitants de la comarca, els direm blavets, ja que aquest s el nom que les generacions ms majors tenen assumit com a gentilici comarcal, especialment els pescadors, justificant-lo per la vestimenta blava de la tela de maonet amb la qual es vestien. Per referir-nos a la parla comarcal, especialment la dAltea, Benidorm i la Vila Joiosa emprarem els adjectius blavet i blaveta. Constituci cristiana de la Marina La histria de la Marina s la histria de la mar, ja que a ms de ser territori dalmiralls, les activitats pesqueres i martimes shi testimonien des de ben aviat. Segons Quereda Sala (1978:9), la Marina s lantic feu de lalmirall Bernat de Sarri, qui per donaci o per compra va arribar a posseir gran part de les terres que integren la comarca. Aix mateix un altre almirall, Roger de Llria, possea Sella, Calp i Altea (veg. Alemany et alii 1987:39-43). La rivalitat per la possessi de la Marina va ser gran segons Orts i Bosch (1990a:20-21): Tota aquesta activitat no va fer que Sarri oblids el seu desig de tenir un gran senyoriu al Pas Valenci, contra all que ja havia intentat frenar Jaume I [...] s
NDICE
23
ben probable que, en aquesta obsessi, tingus alguna cosa a veure la seua rivalitat amb Roger de Llria, el qual tamb eixamplava els seus dominis valencians, centrats a Alcoi i Cocentaina. Els dos almiralls disputaren pel senyoriu dAltea, Calp, Benissa i Teulada, perqu Jaspert de Castellnou, segons sembla, va vendre aquestes terres dues vegades, a Sarri i a Llria. El poblament de la comarca desprs de la conquesta del segle XIII fou difcil, com sexplica a lestudi de lentorn histric de la Carta de Poblament de Benidorm (Alemany et alii 1987:21): El 1245 la conquesta catalano-aragonesa de les terres valencianes assolia els lmits acordats amb la Corona de Castella. Locupaci del territori anava acompanyada de la repoblaci, per la precria situaci dels cristians es va fer palesa amb la sublevaci dal-Azraq, seguida de lexpulsi dels musulmans el 1248. Tot i que la posici de Jaume I shavia enfortit prou desprs de prendre Valncia, lamenaa de revolta dels mudjars era permanent i necessitava dun fort control militar de la zona. Alhora simposava de dotar a aquestes comarques meridionals duna densa poblaci cristiana, que contrarests la majoria musulmana.
NDICE
24
Tamb lenemic era la Corona de Castella i lalmirall Bernat de Sarri maniobr polticament per allunyar-ne el perill, com diu Pere Maria Orts i Bosch (1990a:18): El 5 de novembre, Bernat de Sarri aconsegueix que lOrdre de Santiago li atorgue la possessi de lencomanda dOrxeta. I aquesta operaci s alguna cosa ms que la simple tenuta dun castell. Es tracta duna maniobra poltica, amb la finalitat de fer-se amb aquell perills baluard castell dins el Regne de Valncia. Perqu si b s cert que els comanadors havien estat els Fernandes dHxer, no s menys cert que el vertader senyor nera el mestre de Santiago. Lobra de Bernat de Sarri a lEncomana dOrxeta culmina amb la fundaci i bastiment de la Vila Joiosa, a la qual concedeix carta de poblaci el 8 de maig de 1300. Una vegada solucionat el problema castell restava el control dels musulmans. La soluci va ser la creaci duna lnia de castells costaners que apaivagassen la poblaci rab de linterior. Aix naixen les viles cristianes dAltea, Benidorm i la Vila Joiosa. La capitalitat de la Marina lostent la Vila Joiosa en tots els aspectes des del segle XIV fins a 1960, especialment en el vessant demogrfic. Per tant, considerarem la
NDICE
25
situaci de la Vila Joiosa com la general de la Marina, salvant les diferncies de poblaci. Histria i poblaci de la Vila Joiosa Bernat de Sarri atorg la carta pobla de la Vila Joiosa el vuit de maig de 1300. Aquesta poblaci era un punt dinters estratgic front a les possibles revoltes musulmanes i contra els atacs nazars que arribaven de la mar. Les dades que tenim daquells temps sn ben escasses per apunten vers un desenvolupament ms o menys regular fins a larribada del segle XVI. Sebasti Llinares (1986:17) diu que s possible seguir levoluci demogrfica de la Vila Joiosa des del segle XVI, i aix trobem que, per a lany 1563, la poblaci aproximada era de 1.148 habitants constituyndose en uno de los ncleos ms poblados del litoral. s a dir un basti fonamental entre Valncia i Cartagena. Per en aquesta poca la comarca i el Regne de Valncia viuen un dels perodes ms amargs de la seua histria, ja que la pressi de la pirateria barbaresca tingu el seu punt lgid entre 1560-1563. I no s fins a 1582-1584 que salleugereix. En aquelles circumstncies, la Vila Joiosa va ser un exemple de coratge segons Garcia Martnez (1980:48):
NDICE
26
Per fer front a aquest malson atro, no hi havia una organitzaci militar efica, i pesava sobre els habitants del litoral la responsabilitat de llur prpia defensa amb els dubtosos resultats que hom pot presumir. Tanmateix, una excepci notable la va constituir la Vila Joiosa [...] Els seus habitants, dedicats especialment a la pesca, combatien sovint amb els dAlgria. Aix, el 1534 es van emparar duna fragata corsria de tretze bancs. El 1546 frustraren un desembarc de sis galiotes barbaresques a Cap Negre. Lany segent capturaren Lelis Rais i la seua galiota de divuit bancs a les penyes de lAlbir. El 1549, i al mateix paratge, capturaren la galiota de catorze bancs dAmar Rais, i poc desprs la fragata de nou bancs dArpet Rais. Amb idntica bravesa, van saber resistir un durssim atac el 1536. Per el 29 de juliol de 1538, va assetjar la Vila Joiosa per mar i per terra Salah Rais amb vint-i-set galiotes i llenys, i encara que els vens aguantaren el setge, el virrei duc de Calbria orden la retirada, perqu el deficient estat de les muralles no oferia grans possibilitats. Els pirates incendiaren i destruren les fortificacions. Aquests fets marcaren el record dels habitants de la Vila Joiosa fins a tal punt que les festes de Moros i Cristians de la
NDICE
27
poblaci no sn ms que la rememoraci de latac de Salah Rais. Segons els vilers i vileres, el 29 de juliol daquell any dia de santa Marta, patrona de la Vila Joiosa des daleshores, es va poder resistir el setge grcies a la intervenci de la santa. Tanmateix la realitat s que les accions pirtiques afectaren greument la comarca. Altea i Benidorm es degueren abandonar, i la Vila Joiosa en pat les conseqncies com explica Garcia Martnez (1980:51): Les corts de 1547 demanaren la reedificaci de les muralles de la Vila Joiosa [...] per evitar la despoblaci daquesta vila, que deixaria inermes lHorta dAlacant i els termes dAlcoi, Xixona, Penguila i Cocentaina. La situaci fou especialment greu per a la pesquera segons Gutirrez del Cao (1920:83), qui parlant de lany 1589 afirma: [...] debiendo hallarse por dicha poca tan castigado el reino de Valencia a consecuencia de mltiples ataques de los corsarios que en agosto participaba el virrey, estar tan atemorizados los habitantes del litoral, que no haba pescador que se atreviera a salir al mar para no perder su libertad. Aquestes accions pirtiques algerines provocaren lenduriment de les condicions de vida dels moriscos valencians,
NDICE
28
amb mesures com la prohibici de pescar i del comer martim. Fins i tot es va prohibir que entrassen a la baronia de Polop i, a ms sels recurt el dret a anar pel litoral (veg. Garcia Martnez 1980:59-181). Les activitats martimes dels moriscos degueren reduir-se al trag de les captures com mostra la quantitat de moros i morets que apareixen al llarg del Llibre de peixca dAlacant de 1578 i al salat del peix (veg. Blasco 1981:17, 22, 27 i 33). La pressi pirtica tamb provoc el desenvolupament del corsarisme hispnic antibarbaresc, els centres claus del qual estaven a Valncia, Mallorca i Almeria. Aquest triangle, amb centre geogrfic a la Marina, presentar un gran ndex de noliejament corsari al segle XVI (Garcia Martnez 1980:8283). Al capdavall, la soluci mampresa fou lexpulsi dels moriscos. Per a lany 1609 es calculen 350 vens (1.575 habitants) cristians a la Vila Joiosa, que suposa un augment del 372% en quaranta-sis anys, similar al daltres nuclis cristians com el dElx (Sebasti Llinares 1986:17). En el cas de la Marina, la repoblaci postmorisca no va implicar grans trasbalsos humans, sin que es va fer, amb lexcepci del poblament mallorqu de Trbena i els seus voltants, amb gent procedent de la contornada i, en especial, de la superpoblada Vila Joiosa. La repoblaci daltres nuclis provoca que lany
NDICE
29
1646 a la Vila Joiosa es compten 1.032 habitants, s a dir, el 74% de la poblaci de 1609 (Sebasti Llinares 1986:19). A partir daquestes dates i fins el segle XVIII, la poblaci es mant ms o menys equilibrada, amb les lgiques fluctuacions ocasionades per les pestes del segle XVII. Aquesta tnica es trenc positivament al segle XVIII, ja que aleshores es produeix el major auge demogrfic en la histria de la Vila Joiosa i de la comarca coincidint amb el conjunt peninsular. En el perode comprs entre els segles XVIII i el XX, cal assenyalar lemigraci que duia els llauradors i els pescadors (nota 4) vers Algria amb un trasllat facilitat per lexistncia dun vapor regular que eixia del port de lOlla dAltea, i als pescadors cap a la Barceloneta i Andalusia. Lemigraci a lAlger, iniciada als voltants de 1830 i fins la guerra civil espanyola, s un dels episodis ms notables de la histria comarcal (Seva 1968:11-12): En principi, hi havia uns fets bsics: lexistncia al llarg dun segle i quart, dun corrent emigratori alger des del Pas Valenci i les Illes; alguns indicis de la supervivncia en terra africana dels costums i de la llengua dels nostres emigrants; i, als nostres ulls, la presncia palpable a la ciutat dAlacant i a daltres localitats costaneres dun nombre considerable de pieds-noirs.
NDICE
30
Per lemigraci valenciana i blaveta no sols deix petjada a lAlger sin que tamb altres punts del litoral mediterrani han rebut una emigraci blaveta notria, com lAmetlla de Mar i Roses. Lmplia superioritat numrica de la gent de mar de la Marina justifica la influncia blaveta i valenciana a les costes catalanes, sobretot des de finals del segle XVIII. Per exemple, Palams lany 1834 tenia 91 pescadors desprs dhaver doblat la xifra des de 1800 (Junyent i Comas 1991a:78), mentre que Altea comptava amb 300 matriculats (Cavanilles 1795, II, 239). Si passem a lltim ter del segle XX, les dades que aportava Quereda Sala (1978:213) de la Vila Joiosa eren: 45 embarcacions, de les quals tan sols 5 no es dedicaven a larrossegament. Dels 410 mariners, 402 es dedicaven al bou i 8 al tresmall. Lactivitat pesquera a la Vila Joiosa a hores dara s ben viva. Lany 1998 la Confraria de Pescadors registrava 48 barques darrossegament, 3 tresmallers i 1 palangrer. Aquest nombre dembarcacions suposa el 5% de la flota valenciana i fa de la Vila Joiosa un dels primers ports valencians de pesca darrossegament. El nombre de mariners oscilla entre els 350-380. Histria i poblaci dAltea LAltea histrica s la poblaci situada al vessant meridional de la serra de Brnia, al llevant del riu Algar i que avui coneiNDICE
31
xem com a Altea la Vella. La vida dels cristians que la repoblaren tan bon punt fin la conquesta no degu ser fcil i molts emigraren espentats per les revoltes mudjars. El 22 dabril de 1279 es repobl, de bell nou, Altea. La concessi es fu a Pere i Raimon Toms, vens de Lleida amb lobjectiu de defensar el castell (Alemany et alii 1987:21). Per sembla que les coses no van anar millor, com afirmava el malaguanyat Jaume Pastor Fluix (Orts i Pastor 1995:25-27): La vida de la vila dAltea o la dels pobladors dAltea, Albalat i Bellaguarda (nota 5) va ser migrada, i fou sempre molt poca poblaci que aconseguiren reunir [...] El 1503, Joan de Palafox, senyor de la baronia de Calp, i Alfonso Fajardo, senyor de les baronies de Polop i Benidorm, exposen al rei Ferran el Catlic que llurs vassalls moros, que havien fugit al nord dfrica, desitjaven de bell nou retornar a la Marina i, per aquesta ra, els dos nobles demanaven llicncia al monarca a fi que els oficials reials no destorbassen el retorn als moros [...] Pocs islmics tornaren a poblar les terres de lactual terme dAltea, car en un document de 1522 es veu clarament que el lloc dAltea, o siga el poblet que estava situat en el lloc del que hui coneixem com a Altea la Vella, a penes tenia una dotzena de famlies [...] Els
NDICE
32
informes de la segona meitat del segle XVI ens parlen duna Altea enderrocada i deserta en les estribacions de Brnia. La inestabilitat militar fu que durant el regnat de Felip II shi construssen edificacions defensives (nota 6), com ara la torre de Bellaguarda amb la finalitat de guardar les aiges del riu dAltea, un dels principals punts daiguada dels estols que naveguen per la Mediterrnia. Els atalladors o guaites daquesta torre foren els qui van poblar el terme dAltea a darreries del cinc-cents. Tamb es va bastir la torre de Cap Negret, que tenia com a objectiu guardar laltra banda del riu. Igualment, les Corts de 1585 recomanaren al monarca que envis gent de les viles i ciutats reials perqu habitassen a la fortalesa. Ben aviat la Vila Nova dAltea tingu una vuitantena de cases, per lany 1609 amb lexpulsi dels moriscos es qued solament amb unes dotze o catorze cases de cristians vells. La resta anaren a repoblar altres indrets. Orts i Pastor afirmen que Escolano lany 1612 esmenta soldats, mariners, pescadors i traginers, s a dir, exclusivament gent de la mar o que shi relaciona per defensa o transport de la mercaderia. A poc a poc, van arribar a ser entre quaranta i seixanta cases. A ms, els noms citats a la Carta Pobla de 1617 ja arrelaren fortament en aquest indret: Alvado, Barber, Beneyto, Sells,
NDICE
33
Gregori, Ripoll, Lloret, Climent, Orozco, Mulet, Rostoll, Nomdedu, Morales i Llorca. Aquesta Carta Pobla sadre als llauradors, tanmateix no podem dubtar de lexistncia de gent de mar i, ms ana, hem de pensar que els pescadors i mariners devien ser un grup que feia una vida allunyada de les oficialitats administratives. Llorens (1988:39) suposa que els primers nous pobladors vindrien de Calp i Benissa, fet que justificaria lacostament de certes formes del parlar alte a les del Marquesat. Aquesta relaci saccentua pel fet que Altea, a lpoca foral, pertanyia a la governaci de Dnia mentre que la Vila Joiosa i Benidorm pertanyien a la dAlcoi. Llorens (1988:111) constata als Quinque Libri de la Parrquia dAltea del segle XVIII que la immigraci continu arribant des de poblacions de carcter agrcola de les comarques de la Muntanya i la Marina Alta el Marquesat. El mateix Llorens (1988:141-144) afirma que locupaci marinera era inferior a lactivitat agrcola, sobretot si el contrast sestableix amb Calp, Benidorm i la Vila Joiosa. Tanmateix la poblaci alteana del segle XVIII sacost cada vegada ms a la mar. El Libro Padrn de Censos esmenta en aquesta poca un barri anomenat Raval de la Mar o, simplement, la Mar. Aquest
NDICE
34
barri estava perfectament constitut i devia estar habitat pels pescadors. Per tant, la pressi barbaresca i pirtica no era tan forta quan els habitants sarriscaven a abandonar les muralles que els havien protegit durant segles. Tamb a partir daquesta poca es produeix una major presncia de peixcador/mariner als Quinque Libri alteans, alhora apareixen mariners i pescadors que no sn naturals dAltea sin que vnen a fer-hi la temporada (Llorens Barber 1988:144): As vemos matrimonios, bautizos y defunciones donde el varn o padre es del Grau de Valencia, de Tarragona, de Binaros (sic) (fallece un patr de barca y son germ paga lo acostumat en 1734), de naci catal de Siches (sic) (els seus compaeros se obligaren a pagar drets [...] patr de la barca intitul San Antoni de Padua, en un entierro de 1735), de Masamagrell, de Alicante, de Santapola, de Caldes (Obispado de Barcelona), de Cullera, de Caamelar, del Grao de Valencia.... A ms de lactivitat pesquera, lactivitat martima i comercial dAltea era fora important, fins al punt que al segle XVII i, sobretot, al XVIII es produeix lassentament duna important colnia de comerciants francesos: els cognoms Icart, Moncaut, Audivert, Cortada, Labat, Trotes o Darbon en sn
NDICE
35
bona prova. Altea no sols exporta els seus productes, sin que tamb shi tragina amb els excedents dels pobles de la comarca. Llorens Barber (1988:177) esmenta vaixells anglesos amb destinaci a Gibraltar, Anglaterra, Frana i Algria; tamb arrs que entrava i eixia pels ports de la comarca procedent de la Ribera; vaixells i comerciants que traginaven el carb vegetal a Or des de Mallorca i Eivissa. Aquest trnsit martim i el fet que el riu de lAlgar fos un dels principals punts daiguada per a les naus de la Mediterrnia tingu una conseqncia fonamental en la nostra histria: el 9 dagost de 1705 lesquadra angloholandesa de 170 naus fondej a la badia dAltea per a proclamar linici de la guerra de Successi. Pel que fa a la poblaci, el cens de Floridablanca de 1787 ens mostra que Altea comptava amb 4.361 habitants. Per la seua banda, Cavanilles (1795, II, 239) especificava la quantitat de poblaci dedicada a la mar, collectiu professional bsic aleshores: Viven en Altea 1.200 vecinos, todos labradores, excepto unos 300 matriculados en la Marina Real. Per tant, comprovem que la situaci demogrfica dAltea segueix sense grans variacions les directrius que hem vist en parlar de la Vila Joiosa. Madoz (1845, I, 122) tamb cita 300 habiNDICE
36
tants matriculats en la marineria, el mateix nombre que esmentava Cavanilles. Aquesta situaci es mantindr fins que arriba lesclat turstic de les dcades 60 i 70 del segle XX. Lany 1998 la Confraria de Pescadors dAltea comptava amb 24 barques darrossegament, de les quals 23 treballaven per la mar dAltea i Eivissa, i una a la Mar Gran. Tamb hi havia cinc barques de tresmall i dues de crcol. Aquestes embarcacions representen un poc menys del 3% de la flota dels Pas Valenci. El nombre de mariners oscilla entre els 178 i els 180, a una mitjana de 6 o 7 hmens per cada barca. Histria i poblaci de Benidorm Les restes ms antigues de poblament en lactual territori benidormer es troben al Tossal de la Cala, indret que fou abandonat pels poblaments cristians posteriors. El poblament cristi sencet amb latorgament, el 20 de juliol de 1249, a P. Gual de Vilamajor i uns altres quatre pobladors de lalqueria de Liriet, que fitava amb els termes de Polop, Finestrat i Sanxet. Segons Quereda Sala (1978:386), Benidorm va ser conquerit el 1254 i poblat per cristians, especialment per gent de la vena i ms antiga ciutat de la Vila Joiosa. Aquesta capacitat repobladora de la Vila Joiosa tamb la remarquen
NDICE
37
Orts i Pastor (1995:41): De la Vila Joiosa eixiren llauradors que aplegaren fins a les hortes de Gandia. El 8 de maig de 1325, Bernat de Sarri atorg la carta pobla de Benidorm, que se situava dins el terme de Polop sobre la punta dAlfalig. El motiu de latorgament tenia un fonament militar punt estratgic per a la defensa contra les revoltes musulmanes alhora que personal com a barrera davant la possible expansi dels Llria que controlaven Altea. Pel que fa al mn mariner tenim que a la Carta de Poblament ja sesmenta la pesquera com a sector productiu de la nova poblaci (Alemany et alii 1987:59): La tradici pesquera de la zona es tradueix a la carta de poblament quan en fixar els lmits de Benidorm es fa referncia a la pesquera del llogaret dAlbalat. Als vens de Benidorm sels permet tenir pesquera franca i lliure, per donant el delme al senyor, testimoni que nera conscient dels elevats rendiments que es podien obtenir. Tamb la Carta de Poblament t en compte lactivitat comercial martima (Alemany et alii 1987:41): Major atenci es dedica a lactivitat comercial, que descansava fonamentalment en els intercanvis per via
NDICE
38
martima, ja que les comunicacions terrestres per la costa entre Dnia i Alacant eren tan difcils, a causa de lorografia, que lhome de lpoca sestimava ms dutilitzar la navegaci de cabotatge [...] Bernat de Sarri autoritzava els pobladors de Benidorm a tenir ports i platges per carregar i descarregar naus, importar i exportar tota mena de mercaderies sense pagar cap cens, trets dels que pertanyien al rei [...] En qualsevol cas no sha de pensar en un port amb installacions fixes i capaces per a un important trfic martim, sin ms prompte en un varador o escar, o un ancoratge a la platja on sacostaven les barques i altres embarcacions llats, esquifs, etc. prpies de la navegaci de cabotatge, lhabitual en aquestes petites poblacions costaneres. No tenim notcies que les relacions martimes de Benidorm sobrepassaren a lEdat Mitjana el marc comarcal o regional. Pel que fa a la poblaci, aquesta seguir la tnica comarcal amb una srie de daltabaixos des de la seua constituci com a entitat dins el Regne de Valncia fins al segle XVII. Els habitants de la vila creada al voltant del castell, degueren anar fent una vida depenent de la pesquera. Fins que arrib la intensssima pressi pirtica del segle XVI que oblig a la
NDICE
39
recerca de refugi, tal volta a la Vila Joiosa. Garcia Martnez (1980: 127) diu que Vespasiano Gonzaga fa un informe per a Felip II on diu que shan de repoblar les cases: las quales agora estn diruydas todas y slo un mesn ay para pescadores. s a dir, Benidorm al segle XVI s un punt de pesquera ms prompte que una poblaci consolidada. Per llevat del perode crtic del segle XVI pense que les oscillacions de poblament hem de considerar-les ms notables pel que fa a locupaci agrcola de Benidorm que s prcticament impossible de desenvolupar fins que arriben els recs al segle XVII que de la comunitat de gent dedicada a la mar. Sembla clar que no podem dubtar de lexistncia dun nucli de poblaci en lespai de temps situat entre el segle XIV i el XVI, i que va emigrar temporalment per lesmentada pressi pirtica. Aquest nucli de poblaci, aixoplugat al castell i els seus voltants, devia estar format principalment per pescadors com escrivia Gonzaga al rei: Benidorm es un castillo [...] seria necessario ayudalle para el reparo de aquello donde a causa de la pesca se recoxe mucha gente (Gutirrez del Cao 1920: 208). La presncia de poblaci marinera i pescadora s constant des del segle XIII fins el segle XVI malgrat les dificultats per les quals veiem que passen. Aix, per exemple, lany 1373 troNDICE
40
bem el corsari benidormer Joan Mart subhastant cinc sarrans capturats a Barberia ab la sua barca (ARV, Mestre Racional, lib. 9585, f. 40v); el 1442 al pescador benidormer, Joan de Llorca, li reclamen deutes per xrcies (ARV, Bailia, 1144); lany 1452 satorga un privilegi als pescadors de la Vila Joiosa concedint dret a pescar en la mar de lIlla de Benidorm sense haver de descarregar el peix a la vila de Benidorm (veg. Vila i Galiana 1997:93-97); ms tard, el 1580 sesmenta lexistncia duna almadrava a Benidorm (veg. Oliver 1982:117). s a dir, una activitat i poblaci que es mostra activa a la qual, certament, afectaria fora la pressi barbaresca de mitjan segle XVI. Tanmateix lany 1646 trobem que Benidorm t 11 vens al voltant de 49 persones (Llorens Barber 1988:89). Aix doncs, shauria de matisar lafirmaci dOrts i Bosch (1990a:11-12) quan diu que els primers pobladors de Benidorm arribaren entre 1660-1680: Malgrat que es pot llegir que a Benidorm podien establir-se sarrans mai nhi hagu i sempre lhabitaren cristians vells. Es pobl i es despobl repetides vegades, fins que entre 1660-1680 shi assentaren els pobladors avantpassats de les famlies ms antigues del poble. Orts i Bosch (1990b:76-77) ens diu que a partir de 1680 apareixen els primers habitadors de Benidorm amb larribada del
NDICE
41
Rec Nou de Polop, que desprs es diria Rec Major dAlfs i Benidorm, sense fer esment de mariners o pescadors que altres fonts ens mostren vivint, o almenys treballant a lombra del castell: El 30 de noviembre de 1680 se instituye la capellana de San Jaime, y en el acta de fundacin figuran los apellidos de los primeros habitadores de Benidorm, que son los siguientes: Lloret, Santamara, Vives, Llorca, Morales, Thous, Orts, Barber [...] se extendieron principalmente desde Villajoyosa, no slo a Polop y Benidorm, sino tambin a otros muchos pueblos de la comarca. Pense que el nou poblament, que sassenta a partir de 1680, fou el de caire terraire, per sense que calga qualificar els nous habitadors de 1680 com a primers habitadors de la localitat. Per la documentaci que hem ressenyat es comprova la presncia de pescadors i mariners a Benidorm des del segle XIV. Crec que una historiografia massa abocada a la perspectiva terraire, amb grans buits pel que fa a la histria pesquera i martima, s la responsable de loblit daquestes comunitats de pescadors de vida autrquica, no tan sotmesos a senyors ni a notaris com ho estaven els llauradors, per que foren els veritables puntals de la poblaci.
NDICE
42
Si passem al segle XVIII, Orts i Bosch (1990b:76-77) diu que la tnica s la mateixa del segle anterior, amb larribada de nous pobladors des de Finestrat, la Vall de Guadalest, Altea, Relleu, Sella, Orxeta, Trbena i algun que altre poble ms allunyat. Per la seua banda, Llorca Baus (1994:19) reporta un document de 1729 on sesmenta Benidorm: villa que se compone de quarenta vecinos con poca diferencia. Posteriorment, al cens de Floridablanca de 1787, apareix Benidorm amb 2.526 vens, dels quals 337 sn jornaleros, apartat on sinclouen els mariners. s aquest un ms que altssim augment de la poblaci entre les dades de 1729 i 1787. Hem de tenir en compte les ocultacions de poblaci que se solien fer als pobles litorals per qestions econmiques i de servei militar fors a la marina. A les acaballes del segle XVIII, Cavanilles (1795, II, 241) confirma que la riquesa de Benidorm era la pesquera i que lagricultura comenava a expandir-se, amb la imatge dun Benidorm que es desenvolupa acceleradament: Pocos pueblos habr en Espaa que en tan corto tiempo hayan hecho tantos progresos en vecindario y agricultura. Acaba de morir un respetable anciano que conoci solas 17 familias de Benidorm quando era nio, y hoy pasan de 600. La inmediacin del mar haca que
NDICE
43
aquel corto nmero de vecinos se ocupase en pescar, descuidando el cultivo de los campos. Cavanilles segueix parlant de la gent de mar benidormera i dna notcies de lalmadrava on treballaven 150 mariners, 8 arraixos i 16 sotarraixos, als qui cal afegir-ne ms (Cavanilles 1795, II, 242): Tambin se ocupan en pescar por aquellos mares como 150 hombres, y otros viajan transportando frutos de una provincia a otra. La ociosidad es all desconocida. Todos, hasta los ms acomodados, toman parte o en la marina o en la agricultura. El total especificat per Cavanilles sn 324 hmens de mar entre almadravers i els dedicats a pescar por aquellos mares. s a dir, que lany 1795 vora un 14% de la poblaci benidormera treballava directament a lalmadrava o pescant. Per, per tal de fer-nos una idea de les persones que es relacionen amb el mn i la llengua de la mar, hi haurem dafegir el nombre indeterminat que es dedicaven al cabotatge, que segons Cavanilles existia; i, a ms, afegir els mariners ocupats en el corsarisme, calafats, palers, xarciers i xarcieres que lautor no indica, per lexistncia dels quals est acreditada per la dinmica normal duna comunitat pescadora i pels
NDICE
44
protocols notarials dels segles XVIII i XIX. Si entrem al segle XIX, trobem que lany 1820 Benidorm t ms de dues-centes trenta embarcacions, moltes de les quals es dedicaven a transportar gneres alcoians i ontinyentins, especialment paper de fumar que anava a Amrica (Llorca Baus 1994:140). s lpoca dels capitans i pilots que fan la carrera dAmrica. Aquests mariners fan estudis a les escoles nutiques dAlacant i de Barcelona. Pel que fa la poblaci, lany 1858 es compten 3.720 habitants dels quals 1.700 estan matriculats, quasi un 50% de la poblaci, per el 1889 sha redut a 3.181 habitants de fet. La disminuci s deguda al corrent emigratori que porta els jornalers de la terra a lAlger, i els mariners a la Barceloneta. Cal tenir en compte, a lhora de fer-nos una idea aproximada a la realitat, que moltes vegades els mariners i els almadravers no apareixien al cens per passar llargues temporades fora de la poblaci: Mlaga, Cartagena, Barcelona, guiles (Mrcia), Valncia i Amrica (Llorca Baus 1994:22). Lnica diferncia remarcable en les activitats marineres de la comarca s laparici de guardacostes, com assenyala Madoz (1845, I, 158): Su matrcula de mar es numerosa, y una multitud de embarcaciones de ms o menos cala dan ocupaciones
NDICE
45
a todos sus marineros, que por su carcter particular y por su genio marino se emplean muchsimos de ellos en el servicio de guarda-costas. Aquests guardacostes no eren ms que mariners benidormers amb patent de cors reconvertits en agents de la llei per qestions dEstat (Llorca Baus 1994:35-68) amb la missi de controlar la mar des de la nostra costa fins a Gibraltar. Les ordenances del corsarisme sestabliren el 1779, i a Benidorm el 1782 ja es demanaren dos permisos per a armar vaixells corsaris. Lactivitat corsria a Benidorm tingu tant dauge que el poble era conegut com el petit Gibraltar. Fins i tot, encara que el 1856 la legislaci internacional aboleix el corsarisme a lEstat Espanyol, a Benidorm segueixen armant-se llats corsaris. Les dotacions daquests vaixells fan augmentar el nombre i percentatge de benidormers dedicats a les tasques de la mar, ja que, per exemple, lany 1825 el vaixell Purssima Concepci de vint tones, de la llista de Torrevella, porta la segent dotaci: 21 benidormers, 1 de Torrevella, 1 de la Vila Joiosa i 2 de Formentera. Del corsarisme passem a la primera dcada del segle XX en qu la situaci, pel que fa a lemigraci, millora lleugerament.
NDICE
46
Lany 1910 es compten 3.498 habitants, per el 1920 davallen a 2.976 (Llorca Baus 1994:24). La memria dels benidormers recorda que molts dels mariners daquesta onada emigratria recalaren a la Barceloneta. A partir dels anys 30 la tendncia general s a laugment de la poblaci. Pel que fa a lactivitat pesquera Llorca Baus (1994:24) la sintetitza de la manera segent: Pesca, comercio de cabotaje, almadrabas e incipiente corsarismo son los cuatro pilares sobre los que se sustenta la economa benidormense [...] Desde sus inicios como villa y esto es lo curioso, se mantendr esta estructura marinera especfica de Benidorm, basada en las industrias marinas, que ya encontramos en el ltimo tercio del XVIII, y subsistir sin grandes cambios hasta mediados del XIX. Todo lo ms decaer la pesca artesanal y de arrastre (bou), al tiempo que aumentar proporcionalmente el cabotaje que llegar a convertirse en navegacin de altura, as como el despliegue de los arraces y almadraberos benidormenses desde el golfo de Cdiz a Rosas. Por su parte el corsarismo oscilar en su azarosa trayectoria, con perodos de una gran incidencia entre 1805 y 1813, el final de la dcada de
NDICE
47
los 20 y a lo largo de los 30 para ir decayendo rpidamente en la dcada siguiente. Del Benidorm que va del segle XVIII al desenvolupament turstic daquest segle, podem subscriure all que diu el mateix Llorca Baus (1994:14): Otro de los aspectos ms sorprendentes de la historia de Benidorm mejor dicho del tramo histrico de los dos ltimos dos siglos, es la enorme capacidad de sus gentes. Una poblacin que oscil entre los 2.000 y poco ms de 3.000 habitantes entre fines del XVIII y principios del XX, consigui una representacin singularsima en los oficios de la mar. No es slo su predominancia absoluta en el mayor tipo de pesca que existe, la almadraba, sino renombre en la marina de vela, as como en el difcil corsarismo espaol y tambin, en la selectiva marina de vapor. Y ms an, de toda esa conjuncin de viajes por el redondo planeta, vendra el nacimiento del turismo, pues no se puede olvidar que los primeros edificios hoteleros e inversiones procedan de marinos benidormenses que profetizaron lo que hoy es su resultado. Per tot a s histria. Si mirem lany 1998 la Confraria de Pescadors de Benidorm comptava amb quatre barques de
NDICE
48
tresmall de les quals dues treballaven i les altres dues les donarien de baixa aviat. Els mariners professionals sn sis tots de la famlia dels Tabarquins: dos que es retiraran prompte, un de mitjana edat i tres que fa poc han comenat lofici dels seus avantpassats. Lactivitat i poblaci pesquera comarcal Pel que fa a lactivitat i poblaci pesquera i martima, Quereda Sala (1978:197-198) explica que les condicions naturals de la contrada abocaren els seus habitants a les tasques martimes des de linici, les quals foren la base econmica i vital de la Marina; fins i tot, aquest autor assenyala que el nom de la comarca ns el ms fidel exponent. Garca (1986:55 i 56) ens diu que entre els diversos objectes recuperats al jaciment ibric del Tossal de Polop (actual Tossal de la Cala), es troben hams de bronze, primera petjada pesquera de la comarca. Aquest poblament est datat a la segona poca ibera, lauge del qual se situa entre els segles II-I abans de Crist. Ja a la Carta de poblament de Benidorm de 1325 es fa referncia a la pesquera dAlbalat en esmentar les fites del nou terme de Benidorm (Alemany et alii 1987:113): [...] et cum termino de Albalat, usque ad vertentem montanee sive serre que est prope pesqueriam dicti loci de Albalat. Aquesta
NDICE
49
importncia de la pesquera continu els segles posteriors i, aix, al principi del segle XVI trobem que a la Vila Joiosa vivien 209 vens, principalment de la pesquera. La pesca abastia la comarca de peix i els excedents es comercialitzaven principalment a Alcoi, a travs del cam de la Vila Joiosa, Orxeta, Relleu i Alcoi. Sebasti Llinares (1986:243 i 375) afirma que aquest comer est documentat al segle XVI, per devia ser molt anterior. Des dAlcoi els traginers es dividien en dos ramals: uns anaven a Muro, Albaida i Ontinyent, i els altres anaven cap a Biar, Villena i, fins i tot, Almansa. Els benidormers i els alteans tamb sadreaven a Alcoi. Els alteans a travs de la ruta de la Nucia, Polop i Callosa, mentre que els benidormers podien anar per Finestrat cap a Aitana o pel Liriet a Callosa i Alcoi. Tamb el peix de la Vila Joiosa arribava a Alacant mitjanant el transport amb barques com apareix als bans del mustassaf alacant de 1552: Encara es estat ordenat que qualsevol peix fresch de mar o salt, que de Vilajoyosa o de qualsevol altra part [...] (Cabanes 1989:177). Qualssevol altres parts que segons un ban de 1369 fet pel Consell de la ciutat de Valncia i recollit al llibre del mustassaf dAlacant devien ser principalment Calp i Eivissa, Cabanes (1989:120): Item, que la liura de sardina de Calp, se vene (sic) a IIII diners [...] Item,
NDICE
50
que la sardina de Ivia, se vena la liura a III diners. Peix de Calp que Roig (1460:118) als versos del Spill fa excellir sobre el dAltea i de lAlbir: Les peixcadores, grans robadores [...] Alte, Albir, cert vos s dir / per Calp lo venen, e totes tenen / sa paltonera. La pesquera tenia com a activitat parallela el trag del peix. I aix s com traginer esdevingu una de les principals ocupacions comarcals. Els vilers ho posaren de manifest a les Corts de 1645, tot planyent-se de la situaci de crisi (Sebasti Llinares 1986:246): Per quant la Vila de Vila Joyosa, es sustenta de llaurar, peixquera y trachinar y los peixcadors de dita vila solen matar peix de que redunda lo sustento dels vehins y en particular dels pobres de aquella y los llauradors ab ses besties trahuen y porten a vendre dit peix per tot lo Regne y a la ciutat de Valencia en barques [...]. La comercialitzaci del peix a Alcoi ha estat una activitat quasi mtica fins als anys 40 daquest segle. El transport comenava a primeres hores de la vesprada quan els traginers esperaven les barques al moll per a carregar les sries i eixir immediatament vers Alcoi, tot travessant muntanyes com lAitana amb ms de 1.500 metres o la Carrasqueta de 1.020
NDICE
51
metres, i sense prcticament camins que en facilitassen el transport. Per tant, la poblaci dels pobles litorals al segle XVIII sobretot la Vila Joiosa i Benidorm era majoritriament pescadora i relacionada amb les activitats martimes com palesa la segent afirmaci de 1718 referida a la Vila Joiosa (Sebasti Llinares 1986:28): [...] por cuanto los vecinos de esta villa son de las tres partes, las dos pescadores y arrieros de pescado de poqusimas conveniencias. Lactivitat pesquera anava unida a lemigraci, quasi constant fins el desenvolupament del turisme. Aquesta mobilitat dels habitants de la comarca es veia facilitada pel gran nombre dembarcacions (Sebasti Llinares 1986:33): [...] los vesinos de esta villa suplican se les rebaje las cargas del repartimiento de cuarteles, Bogages y alojamientos, y otras cargas del Real Servicio, ya que la mayor parte de los vesinos de esta villa la han desertado, por ser gente pescadores y otros pobres, que no tienen ningn abrigo y su modo de vivir es donde pueden pescar. Les activitats que van portar els nostres mariners a daltres punts sn el bou i, a partir del segle XVIII, lalmadrava.
NDICE
52
Generalment els pescadors eixien a la recerca de caladors tant a llevant com a garb i, si la pesquera tenia xit, bastien construccions que facilitassen lactivitat als llocs on trobaven peix. A partir daquestes primitives construccions podien arribar a bastir-se autntiques poblacions, com veurem ms avant en el cas de lAmetlla de Mar. Un altre tipus demigraci i comer era el que oferien les terres dAmrica. Aquesta activitat de la Marina i lAlacant amb Amrica la sintetitza Sebasti Llinares (1986:40) aix: Alicante se convirti en uno de los tres puertos de Espaa ms importantes a fines del siglo XVIII, siguiendo de cerca esta coyuntura econmica favorable a puertos del Pas Valenciano, entre ellos la Vila Joiosa que comercializ sobre todo con la Amrica de los trpicos. Lespenta del segle XVIII contrasta amb la situaci al segle XIX on Sebasti Llinares (1986:48 i 54) parla duna deceleraci a la primera meitat del segle i un estancament a partir dels finals de la centria, amb fortes onades emigratries a partir de 1860 sobretot a lAlger, que es mant fins el decenni 19501960 (Sebasti Llinares 1986:111): [...] la evolucin del movimiento migratorio en la Vila Joiosa, desde la segunda mitad del XIX hasta nuestros
NDICE
53
das, donde la emigracin es una constante, pues slo se interrumpe durante el limo cuarto de siglo. Al cens de Floridablanca de 1787 la Vila Joiosa compta amb 5.128 habitants. El nombre dembarcacions era de 40 vaixells de trfic, i vint embarcacions de pesquera, de les quals dues es dedicaven al bou i la resta es dedicaven a la xvega, el bolig, el palangre i altres modalitats (Quereda Sala 1978:199). Cavanilles (1795, II, 244) assenyala la mar i les indstries subsidiries com una de les riqueses principals de la Vila Joiosa: [...] pero hay otros recursos poderosos, que son el mar, y las manufacturas de esparto. En la pesca o en viages martimos se ocupan 370 hombres, y muchsimos ms sin comparacin en diferentes obras de esparto para almadrabas y otros usos, que rinden al ao 36@ pesos. En estas obras se emplean mugeres y nios, y aun hombres quando el campo no los necesita. Al segle XVIII a la Vila Joiosa, Benidorm i Calp es dedicaven 978 persones a la pesca (Quereda Sala 1978:219). Als quals haurem dafegir els dedicats al cabotatge, a la navegaci i les tasques auxiliars com calafats, palers o xarciers.
NDICE
54
La presncia de quantitats significatives de pescadors emigrats de la comarca, especialment al segle XIX, es constata des de Marsella fins a Canries, Galcia i Amrica (veg. Guilln Tato 1973:117-118; i Llorca Baus 1994:234-235). La transmissi oral parla demigracions nombroses a Algesires, on el barri de pescadors es diu barrio del arroz per lalta presncia de mariners valencians, en particular vilers, campellers i alteans; a la Figuereta (lactual Isla Cristina); a la Barceloneta, on a la seua esglsia est present una imatge de la Mare de Du del Sufragi patrona de Benidorm i un carrer amb el nom de la Vila Joiosa; i a Roses. Una emigraci que solia ser temporal segons Sebasti Llinares (1983:119120): Hasta 1960 aproximadamente, eran escasas las familias de pescadores que emigraban al puerto de atraque del pesquero, donde faenaban generalmente el cabeza de familia y los hijos que alcanzaban la edad para poder salir a la mar (de doce a catorce aos) [...] El hogar continuaba estando en la Vila, a donde regresaban estos marineros en los meses de Julio (mes en que se celebran las fiestas patronales) y Diciembre. Estas largas permanencias se les denominaban viatges, siendo muy usual tener un miembro de la familia realizndolo.
NDICE
55
Al segle XIX Madoz (1845, II, 329) exposa una activitat marinera a la Vila Joiosa que no deixa lloc a dubtes sobre la gran fora daquest sector com a motor de la comarca: Las mujeres se ocupan en labrar el esparto y en la fabricacin de jarcias para las redes de pescar: pero los ramos principales de industria en esta poblacin, son la arriera, navegacin y pesca; en la primera se emplean muchos brazos con 600 caballeras mayores y 200 menores; a la segunda pertenencen 685 individuos entre pilotos, patrones y gente de la matrcula que tripulan los buques de la carrera de Amrica y de cabotage de este distrito martimo, y en la tercera se ocupan 31 embarcaciones tripuladas, con su correspondiente dotacin, que hacen la pesca en las dos almadravas del distrito y fuera de l con los diferentes artes del Bou, Palangre, Nazas, Currican, Sardinales, Liceras y Jbega. Las compaas establecidas para la pesca de bontalo y caballa, marchan por abril con 16 embarcaciones y 196 hombres al cabo Espartel en la costa de frica, y no regresan hasta setiembre. Otras compaas para diferentes pescas, emplean 14 15 barcos y 200 hombres desde setiembre hasta junio, en la costa de Estepona junto a Manilva, y en el punto denominado
NDICE
56
la Savinilla. La gente de maestranza se ocup en la construccin de barcos menores en esta playa, que puden graduarse por un quinquenio en 25 buques desde 50 a 150 toneladas. Tambin se emplean, ms de 300 hombres en varar los buques y botarlos al agua, en la carga y descarga de stos y en la conduccin de los frutos, gneros y efectos a la orilla del mar y los almacenes. Sebasti Llinares (1986:183-185) ens diu que al Libro de matrcula parroquial de 1880 de la Vila Joiosa apareixen 938 mariners ofici principal seguit a molta distncia per 196 jornalers. Els pescadors i mariners representaven el 616% del total dels actius del sector, als quals hem dafegir altres oficis que shi relacionen, com ara 31 filadors, 1 xarcier, 24 calafats, 38 carreters, 46 arriers i, a ms, dones i xiquets que treballaven als pals i a les sendes o fent xrcia a casa. En definitiva, un mn i una llengua dominats per la mar. Amb una altra caracterstica fonamental per a la cohesi de la llengua: la gent de mar t el seu lloc dhabitatge perfectament marcat dins les poblacions fins lexplosi turstica de 1960, com explica Sebasti Llinares (1986:185) de la Vila Joiosa:
NDICE
57
Se podra afirmar que el Raval es un barrio de marineros y pescadores, siendo un buen testimonio el nombre de sus calles, entre las que se cuentan: San Telmo (patrn de los navegantes), Virgen de la Soledad (nombre de la primitiva y autntica patrona de pescadores y marineros), San Pedro, Costera de la Mar, etc.. Barris de pescadors que tamb existien a Altea, amb el raval de la Mar o, simplement, la Mar; i a Benidorm amb el barri del Campo (Santo), anteriorment anomenat de Santa Maria (Almiana 1997:66). Si passem al segle XX trobem que, segons Sebasti Llinares (1986: 69-76), es pot dividir demogrficament en dues etapes ben distintes. La primera etapa s destancament absolut des de linici de la centria fins al cens de 1950, malgrat un molt important volum demigraci el primer decenni, que saccentua amb la sequera de 1910-1920. En el perode de lintercensal de 1921-1930 lemigraci neta assoleix la seua xifra mxima amb un total de 1.190 persones. Larribada del decenni 1941-1950, representa lltima etapa destancament de la poblaci absoluta de la Vila Joiosa (Sebasti Llinares 1986:76): Con este intercensal (1941-1950) se cierra la corriente emigratoria que fluye de la Vila desde 1861 a 1950, ascendiendo 5.834 la cifra aproximada de emigrantes netos.
NDICE
58
Sebasti Llinares (1986:187 i 193) marca la segona etapa a partir de 1950, en la qual es produeix un gran desenvolupament demogrfic. Aquesta etapa es caracteritza perqu el sector primari on senquadren jornalers, mariners, propietaris, llauradors i pastors pateix una forta davallada a causa de la potent indstria turstica, i passen de ser el 421% de la poblaci activa el 1950 a ser-ne el 275 el 1981. Lany 1950 els primaris sn 1.624 dels quals 1.268 sn mariners. El 1970 la poblaci dedicada a la mar a la comarca s de 1.044 persones segons Quereda Sala (1978:197 i 219-225). El 1978 havia davallat a 805, per en la minva influeix lemigraci de pescadors als ports pesquers del sud de la Pennsula. La principal pesquera de la comarca s el bou. Si analitzem els grups per edats, el ms nombrs a la Marina era el comprs entre els 46-50 anys dedat, per a la Vila Joiosa el grup ms nombrs era el situat entre els 41-45 anys. La seua retribuci era poca tan sols els qui anaven a la Mar Gran guanyaven un sou digne, per la qual cosa la joventut sorientava vers loferta turstica. A hores dara el desplaament al Marroc i a Andalusia, sobretot Algesires, s espordic. On ms es treballa s a les Balears: Sant Antoni i Eivissa.
NDICE
59
Lany 1978, la poblaci de la Marina dedicada a aquesta activitat era de 805 mariners, que representa un cinc per cent de la poblaci activa total de la comarca. El nombre de vaixells era de 107 embarcacions de diversos tipus i potncies. Cal afegir-hi un centenar de persones dedicades a la reparaci i construcci de vaixells (shi incloa Calp). Les dades de 1998 indiquen que a la comarca (sense incloure Calp) hi havia 87 embarcacions: 72 barques darrossegament, 12 tresmallers, 2 barques de crcol i 1 palangrer. Aquest nombre dembarcacions suposa el 8% de la flota valenciana. El nombre de pescadors est al voltant dels 570. A ms, pel que fa a la pervivncia daquesta activitat s significatiu que sobserve la incorporaci de gent jove a les tasques de la mar als darrers anys. La Marina i lemigraci a Catalunya Lemigraci de pescadors i mariners blavets ha tingut diversos ports darribada al llarg de la histria. Catalunya no ha estat absent daquest procs i aix, tenim que, les principals poblacions catalanes que han rebut poblaci blaveta han estat lAmetlla, Tarragona, Palams, Barcelona i Roses. Emigraci a Catalunya que sembla especialment intensa durant les dcades de 1870 i 1880 (Llorca Baus 1994:237),
NDICE
60
i de 1910 a 1930 (Sebasti Llinares 1986:69-76). s precisament en aquestes dates on es constata larribada de pescadors valencians a ports catalans. Per exemple, Palams que el 1910 tenia 24 pescadors, vers lany 1920 en tenia 50, i lany 1955 arriba a 327 molts dels quals eren blavets, campellers i caleros (Junyent i Comas 1991a:99-100). Per ha estat a lAmetlla de Mar i a Roses on ha quedat una petjada lingstica i humana ms reeixida. En aquest apartat fem un curt apunt sobre quina ha sigut la intervenci dels nostres mariners en la colonitzaci de la costa catalana. LAmetlla de Mar El bou s el motiu dun fet ben singular en la histria de Benidorm i de la Marina. Segons Margalef (1988:14) els pescadors de Benidorm van crear la poblaci que avui coneixem com lAmetlla de Mar: Possiblement si a meitats del segle XVI (nota 7) no shagus produt una llevantada, i els falutxos a vela que venien de Benidorm, no shaguessin vist obligats a refugiar-se en una cala petita que llavors donava al barranc de Galetet, possiblement, dic, lAmetlla de Mar, no fra el que s.
NDICE
61
Aquesta afirmaci tamb es fonamenta en la tradici oral calera gentilici dels habitants de lAmetlla que indica que van ser pescadors de Benidorm els qui sassentaren a la Cala de lAmetlla i van posar les bases de lactual poble. Figueres (1991:205-216) reporta una interpretaci sobre la fundaci de la cala de lAmetlla al segle XVIII, escrita per Mart Gilabert Colomines (hem de suposar que a finals del segle XIX), on tamb apareix el benidormer Joaquim Gallart com a fundador de la poblaci tarragonina (Figueres 1991:207): Pues bien, a esta playa o Cala de la Merla lleg un pescador llamado de apellido Gallart y de apodo Toral, natural de Benidorm, que se llamaba Joaqun Gallart [...] Y cual otro Coln se posesion de aquel desierto explorando el golfo con su pareja de Bou durante la poca de la pesquera y marchndose a su pas con las barcas en el verano siguiente y as consecutivamente, hasta que se dir ms adelante se qued para siempre. Gilabert segueix contant que els mariners van construir una barraca per a tenyir el bou. Aviat llauradors del voltant sacostaren a baratar productes amb els mariners, per a poc desprs convertir-se en traginers del peix que agafaven les parelles. Al temps vingueren ms parelles de Benidorm, la
NDICE
62
Vila Joiosa i de Valncia fins que shi constitu un nucli estable (Figueres 1991:209): Como se ha dicho anteriormente, vinieron otras parejas depus de la de Gallart, procedentes de algunos pueblos situados entre Valencia y Alicante cuyos patrones se llamaron Garca (Carchofo), Domnech (de apodo Nelo) y con estos y los arrieros antes dichos tambin se principi a poblarse la Cala de la Merla. Figueres (1991:65) afirma que Joan Baptista Gallart Gafarelo, veritable fundador de lAmetlla, apleg al segle XVIII des del Grau de Valncia. Nogensmenys, cal assenyalar que als Protocols Notarials de Benidorm de finals del segle XVIII trobem el cognom Gallart portat per diversos patrons de bou. Per tant, tal vegada els Gallart foren dorigen benidormer i que, dun punt a laltre de la costa, arribaren a establir-se a lAmetlla. Com veurem al llarg del treball, un dels mercats per al peix blavet, almenys des del segle XV, s el Cap i Casal del Regne; per tant, no ens ha destranyar la presncia de blavets en aquesta ciutat. A ms a ms, la presncia i forta influncia de la Marina i Benidorm es constata en certs trets, com ara el llenguatge particularment la ictionmia, en lexcellncia de la captura
NDICE
63
de la tonyina i en certs cognoms que han perdurat a les respectives poblaci. Per exemple, Gilabert en enumerar els cognoms calers diu (Figueres 1991:210): El apellido Llorca proviene tambin de uno de los primeros patronos que de Benidorm vinieron despus de Joaqun Gallart. Com veiem, un exemple de gnesi, colonitzaci i desenvolupament dun punt vora mar fet pels blavets. Aquest punt de pesquera ha esdevingut nucli habitat a partir de les necessitats professionals daquells hmens, com degu ocrrer amb altres dels pobles vora mar de la Mediterrnia. Roses Roses ha estat un altre punt de recalada per als mariners blavets i per als alacantins sobretot campellers. Pense que no s casualitat que al segle XVIII aparega el bou a Roses (Junyent i Comas 1991c:51-52), ja que en aquest segle els benidormers introdueixen lart a lAmetlla de Mar (Figueres 1991:207); i uns valencians (blavets?) a Cadis (Sez Reguart 1791, I, 317). Per veure la influncia de la Marina en el desenvolupament de Roses, cal tenir en compte que la localitat catalana era considerada un poble sense futur mariner ni prcticament poblaci dedicada a la mar a finals del segle XVIII (Junyent i Comas 1991c:63), mentre que la
NDICE
64
comarca de la Marina comptava amb un nombre excedent de gent de mar que propici lexpansi per bona part del litoral mediterrani, particularment a aquest punt. Si a ms pensem que la badia de Roses s un dels llocs ms adients per a la pesquera darrossegament no ens ha destranyar que hi hagus una immigraci blaveta, que safegiria a lanterior protagonitzada pels almadravers. Els documents de lArxiu Municipal de Benidorm mostren que pescadors benidormers sestableixen a Roses a principis del segle XIX. Fins a tal punt la poblaci benidormera hi an prenent cos que aviat apareix lalmadrava de Roses en mans de benidormers, si ms no des de 1850, quan es documenta que Manuel Bayona hi t usdefruit. Al capdavall Manuel Bayona nobt la propietat lany 1864 (Llorca Baus 1994:102-103). Daleshores fins a lany 1921, que deix de funcionar segons afirma Junyent i Comas (1991c:87), lalmadrava passava de benidormer a benidormer. Lltim arraix va ser-ne el ti Domingo Baches i Lloret de Benidorm. Per la immigraci no saturava. Lloret (1993:1) constata documentalment que tamb shi installen famlies dorigen benidormer i viler a finals del segle XIX: Els llibres de naixements de la parrquia, per, indiquen que des de finals del segle passat sinstallaren en aquesta vila famlies procedents de Tarragona,
NDICE
65
Castell, Valncia i Alacant: entre 1900 i 1901, per exemple, es bategen nens els pares dels quals procedien de Vinidorme, Villajoyosa, Tortosa [...] La primera immigraci significativa no comen, per, fins a la segona dcada, entre els anys 12 i 20, i eren famlies procedents majoritriament de lAmetlla de Mar o La Cala de lAmetlla (els caleros), de Campello (els campelleros) i de Vilajoiosa (els vileros). Tota aquesta gent nova es dedic exclusivament a feines relacionades amb el mn de la pesca. Al segle XX el moviment emigratori blavet cap a Roses continu. La tradici oral de la Marina recorda lanada dels pescadors i llurs famlies a la poblaci empordanesa. Junyent i Comas (1991c:87) diu que, de lany 1910 al 1920, el nombre de pescadors pass de 178 a ms de 400 coincidint amb la darrera emigraci blaveta de grans proporcions amb dos punts dorigen principals com sn el Campello i lAmetlla de Mar. Per tant, podem constatar que al segle XVIII, si ms no, sinicia una emigraci de pescadors blavets vers Roses que no sha aturat fins al segle XX. Durant aquest perode Roses pass de ser un punt pesquer quasi inactiu a esdevenir un dels ports ms importants. Laugment de la poblaci pescadora de Roses es nodreix amb persones dorigen blavet, alacant o calero, que
NDICE
66
seguia arribant a mitjan segle XX: Aix, a mitjan segle hi havia gaireb cinc-cents pescadors, dels quals una quarta part eren forans, provinents bsicament dels ports dAlacant i de Tarragona (Junyent i Comas 1991c:96). Larribada contnua de gent de la Marina i lAlacant a Roses ha deixat una petjada que ha marcat el llenguatge daquesta poblaci empordanesa (veg. Veny 1986:206-207). Petjada lingstica que no passa desapercebuda per a totes les persones amb sensibilitat cultural, com palesa la manifestaci de Barral (1985:277): [...] el que reconeix a Roses sn unes es que li sonen tortosines. Li dic que he sentit a dir que ja hi ha estudis lingstics sobre aquesta qesti i que es tracta, segurament, dinfluncia de pescadors emigrants, de caleros com ell i dalacantins [...] han contribut molt a la repoblaci de la marina de Roses i han acabat tenyint, almenys fonticament, la parla del pas, no solament la parla marinera, sin fins i tot la ciutadana.
1 Coll i Alentorn, Capalera pg. VII i VIII. Vegeu Hernndez i Izal, Els costums martims de Barcelona, Barcelona, 1986. Pel que fa a la histria naval des dels inicis fins al segle XIII seguisc aquest autor amb alguns afegits.
67
NDICE
2 La descripci geogrfica de la comarca ha estat presa de Quereda Sala (1978:9-11). 3 Cal tenir en compte que sn dades de Quereda Sala (1978), autor que inclou Calp i Moraira a la comarca de la Marina. 4 Tradicionalment sha dit que els emigrants a Algria han estat els llauradors, tanmateix Seva (1968:78-79) assenyala que a lAlger els pescadors eren espanyols i italians, per la qual cosa pensem que bona part daquests mariners devien ser blavets. De fet Llorca Baus (1994:237) constata una forta colnia de gent de mar benidormera a Algria entre les dcades de 1870 i 1880. 5 Bellaguarda s all que avui coneixem com a Altea o, com deia Pastor Fluix, vila nova dAltea. 6 Dac en avall seguisc a Orts i Pastor (1995:27-53) pel que fa a Altea. 7 Meitat del segle XVI s una errada tipogrfica. En realitat s a meitat del segle XVIII com narra lautor ms avant.
NDICE
68
Captol 2 Pesqueres diverses
Captol 2. Pesqueres diverses

Introducci
ota el ttol pesqueres diverses estudiarem una diversitat de ginys que es fan servir per a capturar el peix com sn les pesqueres amb ham, la fitora, la nansa, el mornell i el palangre. Aquestes eines representen lestat ms primitiu de lactivitat haliutica, per algunes han tingut un desenvolupament tecnolgic posterior que les ha situades entre les pesqueres ms destacades davui en dia, com el palangre. Principalment sn ginys que podien emprar-se des de la costa estant i per un home sol. Aquesta facilitat de maneig i, el vessant ldic que sen deriva, fu que les Ordinacions (1673:168) les esmente i vede perqu distreien els atalladors i guaites de les seues obligacions. Lencesa
Lencesa o anar a lencesa s la pesquera nocturna feta amb fitora pel remels de la costa. La gent de mar ha observat que
NDICE
69
els peixos sn atrets per la llum i aquesta caracterstica ha perms el desenvolupament de certes tcniques de captura. Loperaci consistia a encendre un llum per cridar latenci del peix i enfitorar-lo en posar-se a una distncia adient. El terme a lencesa ja apareix a les Ordinacions (1673:168): Item, manam que ninguns peixcadors, aix de bolitgs com los que peixquen ab tirs, ralls, xrcies y a la encesa, o de altra qualsevol manera [...]. La qualificaci a lencesa, a daltres llocs, sha aplicat als bols de xrcia que enganyen el peix amb llum, i s la tcnica que emprava la xvega i el bolig, predecessors dels arts de crcol (veg. Nadal 1992:39-41). Aquesta qualificaci dencesa, indicant la mateixa pesquera que a la Marina, es recull a lAlbufera (Sarzo 1906: 11 i 123) i a Formentera (Costa 1990:18) i, vista la histria i levoluci dels aparells haliutics, la fitora degu ser la primera pesquera a rebre la denominaci, nom que ha passat de tcnica en tcnica com ocorre manta vegades en el llenguatge mariner. La fluixa La fluixa s un estri constitut per una srie dhams units per un pl de cuc a una panna [pagna] de suro. Bsicament s com la pesquera amb ham per en varia el nombre. Per a practicar-la hi havia alguns punts millors que daltres i, aix, a
NDICE
70
Pesquera a 1encesa. Font: Sez Reguart.
NDICE
71
Benidorm era costum pescar des del mur del Torrej. Les parts de la fluixa sn: La panneta de suro, tros de suro pla en forma de M. El pl de cuc, que s una mena de fil resistent extret dels cucs de seda. Els hams o ganxos de metall. Anar a lham Lham s la pesquera ms artesana que es coneix actualment i, tamb, una de les ms antigues juntament amb la fletxa i les fitores. A hores dara, existeix un tipus de pesquera que sanomena anar a lham on sempra un ham que va entullat amb pl de cuc i una panneta de suro. Segons qu es vol pescar es fa servir un determinat tipus dham, que van numerats depenent de la grandria. Les carnades que shi usen sn l+avellarenc, que s una mena de caragol xiquetet; el +gambos, tipus de gamba menuda; la pota de calamar i el meret de perot. El meret de perot susa sobretot per a pescar el llobarro. La nansa La +nansa (nota 1) s una mena de cove de junc mascle (nota 2) o de fil daram on queda el peix tancat. La nansa es cala a la pedra i en andanes, una nansa darrere de laltra a
NDICE
72
La nansa
1. 2. 3. 4. 5.
La Fa Divina. El Cos. La Tapadora. La Boca de la Tapadora. El Ramal. Font: Pascalis (1992)
NDICE
73
cada quinze o vint metres, en forma semblant al palangre. Els pescadors usen lnies caps de mil o dos mil metres per a fer les andanes. La finalitat del parany s capturar el peix viu ja que el peix t el doble de valor, per la qual cosa es deixa la carnada en linterior perqu hi entre. La nansa pot adoptar diverses formes o variacions lleugeres segons el peix que shi vulga agafar, per aix els pescadors construeixen una diversitat daquests estris que duen el nom del peix que es vol aconseguir: nansa per al besuc, nansa per a la cntera, nansa per a la llagosta (nota 3), nansa per a la boga (nota 4)... per la nansa ms coneguda a la Marina s el +mornell. Cadascuna tenia una forma prpia i de +fa entrada distinta. La fa era adaptada a la grandria del peix perqu sobrs el necessari i desprs es tanqus. A la Vila Joiosa si la nansa s petita es diu *nans, com la que es fa servir per al sarg i la vidriada. Les carnades sn sardina, boga, sorell i polp fumat que atrauen els congres i les morenes. Les parts que podem destriar en una nansa sn les segents: La fa divina (B) o fa (A,V) s un embut de junc amb lentrador cap a linterior. La tapadora (B,V) o la tapa (A) s la porta al capdavall de la nansa.
NDICE
74
La boca de la tapadora s el forat per traure el peix. El cos s lestructura central de la nansa. La +corda-mare o la caloma, que s el cap que amarra les nanses. El +ramal s el cap que va de la nansa a la boia. El borni s el suro que indica la presncia duna nansa. El pedral s la pedra per mantenir fondejada landana. Si els mariners calaven per dins cap a terra els corrents no afectaven la posici de les andanes, per si calaven per fora cap a la mar cada nansa duia un pedral. La pedra anava de mitjan nansa cap a la boca. Les varilles sn llistons de magraner per fer de refor, ja que la morena podia trencar la nansa. El mornell El mornell o bornell s una espcie de cove amb una boca amb espart que presta perqu passe el peix i que es tanca en entrar-hi. El mornell s ms petit que la nansa (nota 5), ja que una nansa fa cinc o sis mornells. Aquesta pesquera tenia el seu mercat a Alacant. La temporada comenava pel mes de Nadal desembre, ja que la morena i el congre tenien ms valor. La pesca amb mornell acabava en abril i maig; aleshoNDICE
75
res, els pescadors muntaven els tirs. A ms de les esmentades espcies principals de captura, tamb podia entrar-hi la llagosta, el sarg i altra classe de peix. Els mornells es calen units per la corda-mare i cada quinze metres nanava un. Abans de la introducci del motor, la llargria depenia de la barca i de les possibilitats del pescador. Davall el mornell, a cada banda, es posava un pedral i samarrava a una boia. El mornell es calava dins lalguer o al cantet de la barb perqu dins del fang no se nagafen i en larena tampoc. Els mornells shavien de salpar cada dia perqu si shi deixava dos o tres dies la morena, peix de fora formidable, clavava la cua per dins de la fa divina i la foradava. Per a mantenir vives les captures, ja que el peix viu es pagava ms b, les deixaven en una espcie de mornell molt gran unit a una boia, el viver. Quan hi havia suficients captures les remolcaven a vela o, ms modernament, les duien en cotxe dins dun bid fins a Alacant. El palangre El +palangre s una andana dhams armats sobre una lnia cordell recte de cnem anomenada mare. La llena era un fil retort de lli o de cnem, especial per a pescar, compost de tres cordons de tres caps cadascun, actualment s de nil.
NDICE
76
El palangre
Calada de Palangres 1. 2. 3. 4. Gall. Caloma. Pedral. Corda-mare. 5. 6. 7. 8. Braol. Ham. Contraprs. Volador o carabassa.
Font: Diccionari Alcover-Moll.
NDICE
77
Mostra de la importncia daquest giny s que la producci de fil arriba a ser industrial. Segons Pons (1916:127) la indstria txtil feia un cordell o fil expressament per aquesta pesquera anomenat palangre. De la llena que fa de mare naixen les +braolades o +filloles, que eren fetes de cnem fi. La unitat de mesura dels palangres sn les braolades dhams, cada braolada se situa al voltant de mitja braa una de laltra. La llargria del palangre s variable (nota 6), encara que la mesura tradicional s al voltant de 250 metres i el nombre dhams se situa entre 30 i 50. A Altea diuen que cada palangre t quatre llences. El conjunt de palangres sanomena bateria (A). Segons Calo (1980:38), que segueix la tradici historiogrfica des de Sez Reguart, els catalans van introduir aquesta pesquera a Galcia. Tipus de palangres Els palangres tenen diverses classificacions, tanmateix les ms usuals es fan a partir de laltura on es calen i, tamb, segons la grandria dels hams. Si tenim en compte aquestes dues variants les nominacions que trobem sn les segents: A) Segons laltura on es cale: El palangre de fondo (A,B) o de fondura (V) s el palangre que treballa prop del sl.
NDICE
78
El palangre de superfcie (A,B) o de flote (V) s el palangre que treballa a flor daigua. B) Atenent a la grandria dels hams: El palangre de menuda o +diablillo. s el dham i braolada ms menuda. La separaci de les braolades s de dues braces. Aquest palangre s per a peix xiquetet: boga, besuc, sarg... El palangre de *mitja bordera. La mare s del mateix tipus que el palangre de menuda, per la braolada s ms gran i lham s del nmero 11 4 cm i del nmero 12. La lnia-mare s dun diametre de 100 o 120 mm. Les espcies que captura sn dntols, pagres, cnteres, sargs, furons... Peix dun a tres quilos. El *palangre de bordera (B) o *palangre gros (A). Lestructura s com las dels anteriors, per shi empren hams del nmero catorze o del nmero quinze 7 cm de llargada. El palangre gros (A), *palangre de montera (B) o palangre de congre (V). Lestructura i larmat s com el dels anteriors, per de dimensions ms grans. Les peces que captura sn neros, congres... Animals de vint a trenta quilos. La +mussolera (V) o *palangre de lemperador (A) o la +marraixera (A,B) o palangre dagulla pal (V). s un palanNDICE
79
gre de superfcie que duu boies perqu el palangre vaja surant. Captura peixos grans com el marraix o lemperador. Segons Llorca Baus (1985:200) a la Vila Joiosa hi havia un palangre que emprava el fil daram en comptes de matria vegetal o sinttica. Les parts del palangre El palangre consta dun seguit delements que permeten que el peix shi empeixque i quede pres fins que el pescador el puga salpar. Aquests elements sn: La lnia o corda-mare, cap de dos-cents o dos-cents cinquanta metres. La testa, inici del palangre. Els pescadors posen les carabasses o galls a la testa perqu sure. Els hams, que sn entre trenta i cinquanta depenent de la classe de palangre que siga. Les carabases o els galls, suradors de la testa del palangre. Els *voladors o +boierins, suradors al mig del palangre. La caloma, cap que fa el peu del palangre. Els pedrals, pedres per a fondejar el palangre.
NDICE
80
Els brals o les braolades o les filloles sn els fils que amarren lham a la lnia. Accions del palangre La primera acci del palangre s calar. Per fer la calada es tira una boia amb un pedral, el final de la boia va unit a la punta del primer palangre. Aleshores barca avant, el palangre ix per darrere. Quan sacabar un palangre se nenfrenar un altre i aix successivament. Si es calen molts palangres, cada certa distncia es posa un volador, surador. Al final deixem caure una boia o un gall com la primera que hem tirat per assenyalar el comenament, per de colors distints. A la testa del palangre va un gall de color blanc i a la cua sen posa un de color vermell. Desprs que passa un temps el pescador ha de +regonixer, s a dir, ha danar observant si alguna pea sha empeixcat sha quedat agafada a lham. En veure que un peix ha quedat atrapat relleva eixagua lart no definitivament fins que en acabar la jornada salpa el palangre, leixagua definitivament. Per a poder salpar duna forma eficient, el pescador trau el palangre tenint en compte el corrent: els mariner salpa prva al corrent perqu t lavantatge que les armadures les braolades no es munten sobre les mares. Finalment
NDICE
81
senllesteix, sala el palangre ordenadament una vegada lhan salpat, tot posant-lo dins de la +cofa, tamb anomenada cabasset del palangre o copa. Per a enllestir shavia de plegar en el cabasset, desprs tombar el cabasset, anar plegant-lo i aclarir lham, s a dir, ordenar les braolades muntades sobre les mares a les quals sels havia format un nuc indesitjat que sanomena embolic, o tamb amb els castellanismes lo o resseno (A). Actualment, el posen en caixons. La mussolera La mussolera (nota 7) s el palangre de superfcie que va a s de marea. s un palangre que pesca tota la nit, ja que el peix bestinal peix de mar obert: mussola, marraix, caones i tamb emperador i tonyina es +mata sobretot en anar-sen el sol. La temporada comena a la primavera. Les parts de la mussolera Les boies sn les pannes o bornois perqu el palangre vaja surant. No duen contraps. El gall s una panna amb una banderola o fanal. Duu un contraps perqu la panna, bornoi o boia saguante dreta.
NDICE
82
La corda-mare, lnia que aguanta les braolades. T la distncia que el pescador desitge. Els braols o braolades, cordons amb lham. La separaci s de vint-i-cinc a trenta metres. Larmadura o estructura s la ms grossa, amb ham del nmero quatre. El palangre samarra directament. A diferncia tenim que hi ha una boieta. De la boieta a la mare van deu o dotze metres per a evitar enganxades.
Accions Per pescar amb xit al palangre hi ha una srie daccions primordials que apareixen en boca dels mariners. De primer el palangre es cala. Desprs la barqueta va regoneixent, observant lestat del parany, per veure si hi ha peix empeixcat, peix enganxat a lham en pegar-hi. Quan el peix pega, la boia sen va a pico i els pescadors saben que nhi ha un al palangre. Desprs de comprovar que ha pegat un peix salpen extrauen el palangre. Una vegada han tirat la captura a bord lamollen de lham, la desempeixquen. I tornen el palangre a laigua.
NDICE
83
La potera La +potera s un cos de plom amb unes agulles de forma esfrica que es llana a barca parada i que sempra per a la pesca del calamar. Una variant de la potera s la cullereta. Els principals elements duna cullereta sn un giratori, pea que permet voltar el fil, i larmadura, consistent en ploms i hams. Si la potera es practica des duna barca en moviment sen diu +curricam. Tamb a Benidorm existeix l+arma secreta, una modificaci local de la potera clssica que aconseguia unes captures fora elevades. El rall El +rall s una xrcia en forma dembut que comena per cent malles i acaba per quatre-centes. Desprs sarma fins al plom. Una vegada armat el plom, li posen els tirants que van per dins a travs de la boca dentrada dels tirants. Tamb duu un cap anomenat revissa que samarra a la monyiqueta. La revissa entra per la boca de lembut. Del rall s caracterstica la minva, s a dir, la reducci progressiva de la malla de la xrcia per a poder donar la forma dembut. La minva saplicar a daltres enginys com el bou o lalmadrava. El rall ha quedat com un activitat ldica i esportiva. Per a efectuar aquesta pesquera els hmens van per la vora de la mar
NDICE
84
El rall
Font: Sez Reguart.
NDICE
85
i, quan veuen un peix, satraquen tot el que poden i rallen llancen el rall. Les plomades copen el peix com si fos un paraiges, estisen la piola, que s un fil prim, i les plomades es tanquen. La captura ms usual s peix de badia com la llissa i el mabre, per aix la platja arenosa de Benidorm era un lloc ideal per a la pesca amb el rall. Anar a la tonyina Anar a la tonyina o la *tonyina, s la tcnica de pesca que cerca la captura selectiva daquest animal mitjanant lham. Ha sigut la pesca especialitzada dels benidormers, que han emprat des de lham fins les almadraves per tal daconseguir la seua captura. Si les referncies histriques ja apunten una relaci molt estreta entre lAmetlla de Mar i Benidorm, la captura de la tonyina s laltre element com, per no dir lherncia, que uneix les dues poblacions, ja que com assenyala Barral (1985:41): (Els caleros) Sn els nics pescadors catalans que han fet professi constant de totes les maneres de captura de la tonyina. Per anar a la tonyina noms calia un home, per hi podia anar ms gent. La millor poca era loctubre, quan acabava darribar el peix a la badia. L+arreu fonamental era el conegut com +afiladero (B,V) o +busarda (A). La busarda estava formada
NDICE
86
per una braolada amb un ham de pescar a la tonyina, s a dir, del nmero 1 o ms, on anava empatillada la fibra que anava a un cap de cnem o, ms modernament, de nil de cent a dues-centes braces. Desprs del cnem venia el +piano, que era un filferro duna braa per a resistir la fora i les brivades de la tonyina. Tamb solien dur una gorra de protecci a les mans perqu el fil daram no els hi fes talls. Les eines necessries es completaven amb el ganxo per a embarcar. El mariner es posava amb la seua embarcaci a un punt on cregus convenient, agafava una pasta feta amb farina i peix picat, el +bromeig i aleshores +bromejava perqu la mola de tonyina shi acosts. En veure el llamp de la mola de tonyina i que aquesta encabia, el mariner li llargava la carnada, que solia ser una sardina. Amb una mica de sort la tonyina sengoliria el peix i sempeixcaria. En aquest moment comenava lautntic treball, ja que la tonyina es posava a pegar brivades i intentava fugir. La millor soluci era fermar laparell a la roda del llat i deixar que el peix ans fent el seu cam esperant que no el pogus rompre. En veure que el peix perdia fora, el mariner prenia laparell amb la m i comenava a +treballar-la. Siniciava un joc dintelligncia i fora entre lanimal i lhome, on el mariner havia de tenir la suficient experincia
NDICE
87
per arriar si el peix atesava molt, i per cobrar si veia que podia fer-se amb ell. En tenir el peix abarlovat o ben a prop del llat, havia de pegar-li una ganxada que permets tirar la tonyina a bord. Actualment aquesta pesquera s practicament igual, tan sols que sempren materials sinttics. Antigament a la Vila Joiosa calaven andanes de pannes per a obtenir esquer. Els mariners amarraven una rama de pi a un parell de braces de landana. Aleshores el sorell menut vivia protegit sota el pi. Els pescadors de tonyina, quan volien matar peix, agafaven la branca de pi i bogaven lentament perqu el sorell segus lembarcaci. Shavia danar alerta per tal que el sorell no fera coa, s a dir, que no es queds darrere en filera ni que tampoc es poss davall de lembarcaci. Si el sorell feia cua la tonyina podia menjar-sel sense atracar-se al llat. Quan els pescadors veien tonyina agafaven el sorellet amb un salabre i el tiraven a la tonyina. La tonyina acaava el sorell i els pescadors preparaven unes vares de fleix freixe, Fraxinus ornus de Linnaeus dun parell de metres amb un fil daram i un ham. Els pescadors esperaven que la tonyina mossegus lham, aleshores dos hmens assocaven el peix i el patr, que se situava a popa, amb el ganxo tirava la captura a coberta. Aquesta operaci havia de ser rpida perqu si
NDICE
88
la tonyina ol a sang les altres tonyines buiden. Arribaven a matar tonyines de 487 Kg (quatre-cents vuitanta-set). El volant El volant o aparell s una lnia de nil que va unida a una potera o a una plomada. Per a Benidorm es diu a un nil que siga per a curri, per al calamar, etc. El ms tpic s el volant de fondo, que s una fluixa amb nil i un giratori amb diversos hams i un plom perqu vaja pel fons, o siga, un palangre en miniatura. El volant pot pescar gitat o estisat. Existeixen diverses variants de volant, com ara el +xambel, aparell fet amb una llena de llargria variable, giratori i uns peus on samarren els hams, susa per al peix darena: tapafgol, aranya, raoret... El tipus de pesquera sespecifica amb lexpressi anar a ms el nom del peix. Aix trobarem que anar al raoret s la pesquera especfica per capturar aquest peix tan preat. Shi empra una fluixa, o un volant, calada als llocs on se sap que es concentra lespcie. s una pesquera que noms la fan els mariners benidormers, ja que s lnica mar dels voltants on habita el raoret. Tamb s fora caracterstica la pesquera del calamar, perqu el giny sha de sacsar si es vol que el cefalpode sacoste. Aquesta acci es coneix com surrar-li al
NDICE
89
calamar. Els poetes locals han fet esment daquestes pesqueres a les seues obres, com Zaragoza i Prez (1997:57): De garb a llevant anava / lleuger i creuant la mar, / obedient al ti Quico / quan eixia a peixcar / al raoret o al palangre, / o a surrar-li al calamar. Cada peix posa el seu nom a la pesquera com escrivia Prez Llorca en el famosssim poema benidormer El sarg vell: Tots els que ixen a peixcar / s si peixquen a la canya, al raoret, a laranya, / al besuc o al calamar (veg. Colomina 1991:371). Vocabulari *Afiladero. Busarda, estri per a la pesquera de la tonyina; a Benidorm i a la Vila Joiosa. Constava dun ham, fibra vegetal i filferro. Generalment es pronuncia filadero amb afresi de la a- inicial tal i com escriu Zaragoza i Prez (1997:48): A bord el filadero / el botij i lesmorzar. Roig (1927:77) i el DCVB donen el nom de curric a aquest estri. Curricant s, a la Marina, una potera que va en una embarcaci anant (veg. Curricam). *Arma secreta. Potera arranjada de manera especial, a Benidorm. Va ser una modificaci local que el seu inventor mantenia amagada. La gent del poble li preguntava com aconseguia tanta captura de peix en els temps morts de lalNDICE
90
madrava, i la seua resposta era amb una arma secreta, expressi fora corrent en lpoca de postguerra. Al capdavall es va descobrir el nou sistema de potera que sha seguit anomenant larma secreta. Arreu. Qualsevol estri que el pescador fa servir per a assolir captures. Martnez i Martnez (1912:113) ens posa lexemple parlant del cstig que tingu un pescador de canya per anar-hi la nit de Tots Sants: Una calavera! diu Cabir, i tirant la canya, sense arreplegar els dems arreus... cametes, valeu-me!. Aquest substantiu degu entrar en concurrncia amb ana i en va eixir triomfant. Zaragoza i Prez (1997: 186) tamb empra arreu: I deixaren el seu poble, els plaers, / se nanaren amb la caixa i els arreus / deixant en la soledat dalmadravers / la llar, la dona i els hereus. Avellarenc. Tipus de caragol xiquetet que sempra com esquer. Avellanenc caragol blanc molt petit (Gandia, Pego, Benidorm) (DCVB). Colomina (1991:105) registra avellarenc a lAlfs i Altea, i explica la variant com una dissimilaci de nasals. Colomina tamb hi recull la variant benidormera vellerenc. A la Vila Joiosa, segons Soler (1995: 162) es diu caragol de vinya o avellanenc. A Altea existeix el renom avellerenc: el tio Salvador lAvellerenc.
NDICE
91
Boier (pr. boller). Volador, surador al mig del palangre. Boier s un derivat de boia amb contaminaci de bolla segons Colomina (1991: 120). Boier ha entrat en competncia i prcticament ha substitut els genuns gaiatell i gall. Els pescadors blavets tradicionalment han anomenat voladors a aquests tipus de suradors. Braolada. Fil que amarra lham a la lnia del palangre. Ni el DECat ni el DCVB donen registres valencians de braol o braolada. A Dnia en diuen cameta (Cabrera 1993:270). Bromeig. Grumeig, farina i peix picat que es llana a la mar per a atraure peix. A les Illes la variant amb bro- s concurrent a la variant amb gru, forma nica a Catalunya, mentre que al Pas Valenci tan sols es fa servir la variant bromeig i bromejar. Martnez i Martnez (1912: 110) esmenta el bromeig: [...] destapat la bara, es menj la sardina que tenia per al bromeig. No sapur nostre bon mestre, i matant el gos, va bromejar amb el fetge de lanimalet. Bromejar. Grumejar, atraure latenci del peix o dels crustacis. Inicialment bromejar s tirar sardines i anxoves picades amb farina per atraure el peix, possiblement s un hellenisme (veg. DECat). Martnez i Martnez (1912:109) explicava qu era bromejar: Havia que vorel bromejar; era una mquiNDICE
92
na per a esta faena; ell no parava de mastegar sardines i escopinyar-les a la mar (a es diu bromejar). A lAlguer brumejar segons Caria (1995:153). A partir de bromejar tirar aliment per a atraure peix el verb ha ests el seu significat a atraure el peix, no noms llanant bromeig barreja de farina i peix sin de qualsevol manera, fins i tot deixant peixos copats: el peix bromeja quan es queda armallat i atrau la llangosta (Benidorm). A Dnia relacionaven bromera i bromejar: Ara per a bromejar tenen un sistema de mangueres i tiren laigua a pressi i fan bromera i apareixen els peixos (Cabrera 1993: 354). Colomina (1991:126) fa lestudi complet del verb. *Busarda. Estri per a la pesquera de la tonyina, a Altea. Constava dun ham, fibra vegetal i filferro. Al DCVB apareix busarda cadascuna de les peces gruixudes [...] per mantenir les obres de proa i popa (Cat., Bal.). Com hem vist, la busarda es ferma a la roda i potser laparell ha pres el nom del lloc on samarrava (veg. Afiladero). Cofa. Cabs del palangre. Cofa a Benidorm i la Vila Joiosa i cabs del palangre a Altea. Copa noms apareix ocasionalment a Benidorm. Les respostes de la llengua catalana al LMP 464 van ser cofa o cabs.
NDICE
93
*Corda-mare. Lnia del palangre feta duna llena de dos-cents o dos-cents cinquanta metres don naixen les filloles o braolades. Per fer les mares sutilitza una llena, un cordell llarg i estret. Per no sembla correcte qualificar llena i mare com a sinnims: llena sinnim de mare en lormeig del palangre BDC (XIV, 35), ja que la corda-mare s la funci de la llena. Tamb mare del palangre a Formentera, segons Costa (1990:22). Curricam. Potera o estri similar que susa des duna barca avant. Curricam s un lusisme que ha tingut nombroses adaptacions locals com ens mostra el LMP 459. A la Marina trobem: a Altea curricam (Martnez i Martnez 1921:39, Martnez Orozco 1935:25) i, actualment, la forma oral curri. A Benidorm curri. A la Vila Joiosa curricam (LMP 459), curricant i curri. Tamb existeix en valenci la forma curric ormeig per a pescar tonyina i altres peixos grossos, que consisteix en un ham [...] (DCVB). Lestri que el DCVB defineix com a curric, a la Marina ha rebut el nom dafiladero, mentre que el lusisme curricam designa la pesquera que es fa des duna barca en moviment. Roig (1929:100-101) ens diu que el curric era una corda ferma i llarga que les dotacions dels velers transatlntics feien servir per pescar tonyina, moixarra o bacora, la qual cosa ens confirma la procedncia atlntica del curricam.
NDICE
94
En la indstria txtil el fil per al curric tenia la seua prpia designaci i elaboraci segons Pons (1916:90). Diablillo. Diablet, palangre dham i braolada ms menuda, a Altea. A Benidorm tamb se li diu diablillo per com a forma secundria i humorstica, la forma principal s palangre de menuda. Sez Reguart (1791, II, 440) recollia diablet a Catalunya palangre de anzuelos pequeos i enemic o palangr a Valncia. Pesca al diablet cuando el palangre se cobra una hora u hora y media despus de haberlo calado a Cullera i Dnia (Nieto 1977:106). Diamblico a Cambrils (Savall 1991: 46). Cabrera (1993:270) recull diablet a Dnia. *Fa. Embut de junc amb lentrador cap a linterior. A Benidorm apareixia la forma Fa Divina. Hem de pensar en una possible invocaci a la Santa Fa, de gran devoci a les comarques del sud, per tal dexplicar aquesta expressi. Deu ser una forma alacantina apresa pels benidormers, ms si tenim en compte que bona part de les nanses i dels morenells eren fets al raval Roig dAlacant. Tamb lexclamaci Fa Divina del Senyor s una de les ms usuals no sols dels alacantins, sin tamb dels blavets de la Marina. Aquesta denominaci lhem de relacionar amb les creences religioses dels mariners. Igualment els arraixos benidormers calaven a la boca de les almadraves una llauna precintada amb la Mare
NDICE
95
de Du del Sufragi, sant Jaume i altres sants perqu afavorissen lentrada de tonyines. Ms exemples de nominaci religiosa s cap de sant Pere corda molt gruixuda i pesant... Susa especialment en els casos de perill BDC (XII, 19-20). Les altres variants de fa que trobe en la bibliografia sn degudes a fenmens fontics: afs, alfas o anfs (veg. DECat) i, a lAlguer, anfaix Pascalis (1992:14). Salvador (1722) escrivia fas de la nansa en bas il y a un trou par le quel entre le poisson et nen peut pas sortir, on lapelle La fas de la Nance Lleonart i Camarasa (1987:117). Per la qual cosa queda clar que la forma afs s un vulgarisme a partir de la fa de la nansa (veg. DECat, Fa). Afaz s la forma que ha pres el castell Entrada o Afaz. Generalmente es un embudo o cono truncado [...] Cueva (1990:47). *Fillola. Braolada del palangre. A partir de la idea de corda-mare deriva el fet de percebre les braolades com a filles. A ms ha pogut ajudar a aquesta concepci la terminologia agrcola, ja que de la squia-mare ixen els braals i dels braals les filloles. *Gambos. 1. Tipus de gamba menuda. s una accepci no recollida ni al DECat ni al DCVB (veg. Llorca Ibi 1998a:762). 2. Lafegit que es dna als mariners, a la Vila Joiosa. Tamb exisNDICE
96
teix el doble diminutiu gambosinet (veg. Cap. 6 Larrossegament). 3. Els xiulits del vent i els animals imaginaris que els provoquen, generalment identificats amb les gavines. *Marraixera. Mussolera, palangre de superfcie destinat a la captura de marraixos i peix bestinal, a Altea i a Benidorm. Tamb pot rebre el nom de mussolera a la Vila Joiosa o palangre demperador a Altea. Tanmateix la forma dominant s marraixera. Els palangres destinats a peix bestinal deuen ser de creaci recent i factibles pels nous materials. Per tant, el castellanisme marraixera s la soluci cercada per alteans i benidormers a aquesta innovaci tcnica (veg. Palangre). Matar. Agafar peix. Els mariners, pescadors i almadravers no empren mai el verb pescar, i, poques vegades, expressions com agarrar peix ni qualsevol altre verb o modisme. Els professionals de la mar empren preferentment el verb matar per a referir-se a la captura dels peixos. Els exemples documentats es troben des del segle XVII tant al Pas Valenci com a Catalunya. Sebasti (1986:246) reporta un exemple viler de 1645: [...] los peixcadors de dita vila solen matar peix de que redunda lo sustento dels vehins (ARV, Cancellera Real nm. 521, Corts de lany 1645, bra reial de la Vila de Vila Joiosa, fulls 376-380.). Llorca Baus (1994:105) reporta
NDICE
97
un exemple en castell dAlacant de 1845: No se mata ningn atn en todas las almadrabas de la comprensin de esta provincia. Al segle XX, Martnez i Martnez (1920:160) ens ofereix lexemple parlant dels desconhorts de llauradors i pescadors alteans: [...] sense ms preocupaci que, aquells matar prou peix, i estos, que no es banyara la panseta. Llopis (1953:190) reporta de Calp una can popular que diu: Esta barca del Pequeo / diuen que no mata peix, / si ne mata o no ne mata / en el compte se coneix. Llorca Baus (1985:190) reporta una mostra popular vilera: En la platja hi ha un llat / que pareix una sabata. / Carbonell no mata peix, / per guanya la regata. Gallar (1995:48) ens ofereix lexemple del Campello: Toni olorava el peix o aix semblava perqu, sens ra aparent, ordenava calar en un lloc determinat i es matava peix. I el benidormer Zaragoza i Prez (1997:76) reporta una estrofa on veiem que matar peix no s estrictament donar mort sin capturar-lo ja que, com podem llegir, el peix encara bota: El peix estava entre reixes, / que no poguera saltar, / botava damunt les pedres / acabadet de matar. Barral (1985:47) el reporta de lAmetlla de Mar: Bugarr matar peix / ni Carrasca ni qui arrisca / perqu els pinxos de la Cala / seran Nas i Torrevisca.
NDICE
98
Mornell. Morenell, nansa per a capturar morenes. La forma etimolgica s morenell, terme que deriva de morena per ser el peix que principalment hi cau. La forma amb m- inicial per sincopada mornell, ja la trobem en Despuig (1557:188). A la Marina les variacions que es presenten sn a partir de la forma sincopada amb vacillaci del fonema inicial per lequivalncia acstica de la m / b. Altea bornell, forma que recullen Martnez i Martnez (1921:28), Llorens (1983:132) i Colomina (1991:248). A la Vila Joiosa he sentit i recollit noms bornell com tamb afirma Soler Soriano (1995:22). Nogensmenys, Llorca Baus (1985: 197 i 211) recull bornell i mornell nasa de junco intermedia entre el bornell y la nansa. Altres variants en llengua catalana sn: morrenell, morrenella, morranell (BDC XIV, 40); moranell, Griera (1968:10); morenell, a lAlguer, Pascalis (1992:15). *Mussolera. Palangre de superfcie destinat a la captura de mussola i peix bestinal, a la Vila Joiosa. Per tant, mussolera s la soluci trobada pels vilers per a designar aquesta innovaci tcnica (veg. Palangre). Mussolera hauria desdevenir el substantiu estndard per a definir aquest tipus de palangres front a marraixera, que simposa amb lajut del castell. Nansa. Mena de cove de junc mascle o de fil daram on queda el peix tancat. Hi ha una classe de nansa xicoteta per
NDICE
99
al sarg i la vidriada que es diu *nans, a la Vila Joiosa. Nansa s una de les paraules ms usuals del llenguatge mariner i de gran vitalitat en tots els temps, per la qual cosa estranya la seua inclusi en el Glosario de Gil i Llop (1945:130) al segle XVII: Nanses lo que ahora en valenciano mornell, lo que en latn nossa, lo que en castellano buitron. La forma valenciana nansa ha passat al murci (LMP 475). Palangre. Andana dhams armats sobre una lnia. Alguns palangres reben denominaci segons la seua grandria (palangre de menuda, palangre gros) i altres segons el nom del peix al qual van destinats: palangre de lemperador, palangre de congre o marraixera. Pel que fa al palangre gros i tenint en compte que al DCVB apareixen com a palangres ms grossos els de 8 a 12 centmetres els de bordera i montera, i que el terme gros saplica a aquest mateixos palangres, no podem ms que pensar que la mussolera, marraixera i palangre demperador sn tipus moderns de palangre als quals, els mariners, els han hagut de buscar un terme nou per a anomenar-los. Aquesta hiptesi explicaria la diversitat nominal dels palangres ms grans i el fet que cap estiga recollit per les nostres obres lexicogrfiques, que en el cas del DCVB va prendre informaci del palangre a Benidorm. El palangre demperador alte tamb es registra a Dnia (Cabrera
NDICE
100
1993:270). Palangre demperador i el castellanisme marraixera estan en competncia a Altea. A la Vila Joiosa aquest palangre es diu palangre dagulla pal. *Piano. Filferro de la busarda per a resistir les brivades i la fora de la tonyina. Barral (1985:42) recull corda del piano a lAmetlla de Mar: [...] hams grossos i cametes o empiles dun filferro que anomenaven corda del piano i que en els darrers anys ha substitut el nil. Zaragoza i Prez (1987:48) en descriure la pesca de la tonyina a Benidorm lesmenta: A bord el filadero, / el botij i lesmorzar, / la gorra per al piano / i el ganxo per a embarcar. El nom piano saplica per la comparaci de lestri de pescar amb les cordes de linstrument, el piano-forte. Tamb la metfora es troba al vocabulari de la indstria txtil don Pons (1916:134) recull el substantiu: Piano. En moltes mquines de filatura i de tissatge, corda de cot que mou les pues i mquina per a picar els cartrons jacquard, mitjanant un mecanisme de tecles, que es fa funcionar a m. Potera. Estri de pesca constitut per un cos de plom amb agulles. Potera s un derivat de pota espcie de calamar, ja que els arts de pesquera prenen generalment el nom del peix que agafen, com alatxera, mussolera, melvera, oronera... Aquest origen ja el suposava Saez Reguart (1791, IV, 345):
NDICE
101
Segn su tamao sirve para la pesca de calamares, para coger xibias de grande magnitud, que comunmente se llaman potas, de donde por el efecto, sin duda provino la voz potra. Tamb Griera (1968:11) i Coromines (DECat, pota) donen aquesta etimologia. Al DCVB apareix la variant botera. Rall. Xrcia en forma dembut que es llana sobre el peix. Rall apareix a les Ordinacions (1673:168). Pel fet que a Gata diuen rall al joc del sambori, Garcia i Beltran (1994:40) insinuen la relaci daquesta tcnica pesquera amb la variant gatera del nom. Gil i Llop (1945:138) inclouen rall al Vocabulario: Rallep, al rall es otra forma de pesca que consiste en dejar caer una red redonda con plomos.... El verb derivat de rall s rallar. *Ramal. Cap que va de la nansa a la boia, a Benidorm. Tamb a la Marina el ramal de la cadena s un tros de cadena que afigen al cap de lncora perqu tinga ms pes i resistncia. s un dels molts termes agrcoles que passen a la terminologia martima. Regonixer. 1. Observar lestat del parany, per veure si hi ha peix empeixcat. 2. Pegar voltes la tonyina buscant de trobar leixida de lalmadrava.
NDICE
102
Regonixer s la variant arcaica de reconixer que es conserva al parlar de la Marina, i s una variant molt viva en la llengua dels mariners. s interessant palesar com aquestes formes ens mostren una fidelitat de la forma marinera blaveta a una tradici lingstica anterior, ja que, per exemple, regonixer observar, examinar apareix ara i ads al Llibre (II, 363): [...] que ben conexien e regonexien quel b que ells havien. Cabanes (1989:165) reporta regonixer com lacci que el mustassaf alacant havia de fer al segle XVI per controlar les xrcies: [...] perque juntament a los magnifichs jurats y mustacaf puxen regonexer la xarcia. Tamb a les Ordinacions (1673:180): [...] per la vora de la mar, devs la Pedrera, regonxer aquella y pujar al clot de lAlbir [...]. Nadal (1992:30) tamb reporta reconixer de Port de la Selva en parlar del sardinal. El BDC (XIV, 59) mostra que daltres llocs han cercat un altre lexema, com ara revetllar. Treballar. 1. Manejar un estri o un peix per tal daconseguir una captura. Aix doncs, els pescadors parlaran de treballar una xrcia o qualsevol altra eina. 2. Lluitar amb un peix en les pesqueres amb ham. Treballar s deixar que el peix arronse per frenant-lo perqu no fuja i perda fora. Els peixos que ms es treballen sn el llobarro i la tonyina. Martnez i Martnez (1912:108) empra treballar en parlar de la pesca de
NDICE
103
languila: Pacincia: a esperar que picara languileta [...] ja picava ms fort a menejar la molinada; res destirons. Esta la tenim que treballar molt b, pensava. *Xambel. Variant de volant. A Dnia com a sinnim de gnguil sempra xamber (Cabrera 1993:316). Gallar (1995:72) escriu xambel: Vint-i-set dies per a aplegar a lEstret, menjant pa de figa i borreguets de pans i pescant al xambel. El substantiu haliutic pot ser siga una metfora de xamberg casaca ampla que tenia el folro voltant la roba i formant les solapes i les botes de les mnegues, ja que el gnguil denier era un art de pesca consistent en una xrcia sostinguda per un crcol que era de vmet i ara de ferro (veg. Cabrera 1993). Tamb en castell trobem chambel on s un regionalisme andals (DRAE) i, a ms, contrada de forta influncia blaveta.
1 Nasas llamadas en nuestro litoral bornois, Camarasa (1975:41). En aquesta afirmaci sembla haver-hi una confusi entre bornoi i bornell. 2 A Altea em deien que el junc mascle era ms resistent. El collien verd a les vores de rius i barrancs i l'assecaven. 3 A Altea les nanses per a la llagosta les feien de canya verda, fina i partida per la meitat.
104
NDICE
4 La nansa de la boga era feta de junc i era ms espessa, tenia menys llum, ja que els pescadors volien capturar boga menuda que es venia molt b a Alacant. 5 Martnez i Martnez (1921:38) diu que el bornell era com la nansa per mes gran i de ferro, no de junc. 6 Segons el DCVB a Benidorm n'ajuntaven fins a trenta o quaranta (veg. DCVB, palangre). 7 Segons Llorca Baus (1985:205) tamb hi ha una xrcia a la Vila Joiosa que es diu mussolera.
NDICE
105
Captol 3. Els arts de peces

Introducci
ls arts de peces sn paranys per a capturar el peix formats amb la uni de xrcies quadrangulars anomenades +peces. Els components bsics de les peces sn les xrcies i els caps. La llargria de lart s la desitjada per cada pescador, ja que en anar unides les peces per uns cabets anomenats les +frenes (A,B), les +nyinyoles (A) o la inyolera (V), sen poden +enfrenar (A,B) o enjuntar (V) totes les que calga. Les parts dun art de peces sn: Les surades, pannes de suro.
La +tressa del suro (B,V) o +relinga del suro (A) o trensa del suro (A) s el cap que passa per dins de les surades. La srcia, que s el filat de malla. La tressa del plom, cap que passa per les plomades.
NDICE
106
Captol 3 Els arts de peces
Les plomades, que sn canuts de plom. Les frenes o les nyinyoles o les inyoleres sn els cabets de les peces per tal dunir-les. Els bornis sn els suros amb un forat per als caps que faciliten posar la xrcia a mitjan aiges. Aquests ormejos sn els ms emprats a hores dara a la comarca, desprs del bou. De fet, a Benidorm, els arts de peces i el palangre sn les niques pesqueres comercials que resten. Lalatxera o marassera L+alatxera o +marassera (V) s un art de peces de xrcia armat en taula per a capturar lalatxa i tota aquella mena de peix que hi +pega topa. Les peces de lalatxera tenen al voltant de cent metres de llrgaria i dotze daltria. Sen solen enfrenar tres o quatre per a formar tot lart. s una pesquera dhivern amb la forma del sardinal i, per aix, Llorca Baus (1985:196) afirma que lalatxera a la Vila Joiosa es diu tamb sardinal. La diferncia amb el sardinal s que la malla s de ms grossa, de vuit passades, perqu les alatxes sn ms grans que les sardines. El filat de lalatxera duu una +cadeneta, que s un refor fet amb set o vuit malles. Tamb t una
NDICE
107
Pea de xrcia
A. Suro. B. Tressa del suro. F. Malla. H. Tressa del Plom.
J. Plom. e. Puntades. g. Braguerot.
Font: Sez Reguart.
NDICE
108
cua (A,B) o coa (V), extrem de la xrcia que duu al remat una panna de suro. Les calades ms usuals sn les dites de prima, que es fa a primeres hores de la nit i dalba, que es fa al rompent del dia. La boguera o espetera La +boguera (A,V) o espetera (B) s una pesquera dhivern feta amb peces de xrcia preparades per a capturar boga, espet, sorell, alatxa i peix dalguer. No obstant aix, les captures ms sovintejades actualment sn espet, boga, doblada i verat. Lart consta de vint peces armades al ter o la meitat. Aquesta pesquera sol anar de 16 a 22 braces daigua. La boguera sarma amb +braguerot (B,V) o baguerot (A), que s el cap que subjecta la malla a la tressa del suro mitjanant unes puntades al cord. El braguerot fa un pam. La srcia era de vuit passades a Altea mentre que a Benidorm solien ser vint peces del deu. La boguera t un +revolt, corba de xrcia al final de lart per encabir-hi el peix. La boguera es cala a revolts, aix la xrcia no treballa tant i en calar-se es trempa sense esfor. Els pescadors tamb tenen comprovat que com ms gran s el revolt ms peix mata. Shi necessiten tres hmens per a la seua realitzaci. Es pesca per la costa i en mar de fins a vint-i-dues braces. s un art que es cala de nit
NDICE
109
Armat de la xrcia
Font: Sez Reguart.
NDICE
110
i millor si s poca de fosca, sense lluna. A Altea em deien que, antigament, es calava de prima i dalba. El moment adient per aquest tipus de pesquera s desprs dun temporal. La seua prctica ha minvat perqu el peix que shi mata no t valor en el mercat i per lallargament de la temporada dels tirs. El bolero El bolero s un art de peces que combina la xrcia i el tresmall. El bolero t la mateixa llrgaria que el tresmall, s a dir, al voltant de vint peces tresmallades duna llrgaria cada pea de cinquanta metres, com a mnim. Lalada de cada pea s de braa i mitja, per tant ms alt que el tresmall. Les seues calades ms usuals eren de prima i dalba. Les parts de lart El bolero s un art que t dues seccions ben diferenciades amb la finalitat que puga pescar espcies de tipus i comportament divers. Aquest art tamb t braguerot, cord que uneix les tresses amb la malla. A Altea empraven un tipus de cord anomenat l+armall (A) perqu fes de braguerot. A ms cal dir que es cala amb pedrals, que sn pedres perqu lart es mantinga al lloc, i boies, tamb dites suradors, per tal de manteNDICE
111
nir drets els tirs. A ms a ms, t lavantatge demprar malla de diversa amplria: De la mitjania cap avall t xrcia i tresmall. Per la part inferior es mata peix de baix o peix de pis, peix que es mata ran del sl: moll, pagell, pelaies... tal i com fa el tresmall. Aquesta malla portar cinc passades si s de sepiera, quatre passades si s de melvera o en pot portar nou si s per al moll. De la mitjania cap amunt noms t xrcia i de malla ms clara, entre les vuit i les nou passades. Per la part superior es mata peix *surander, peix que nada per aiges altes: boga, espet, llu, sorell... Si volen matar pagell, mabre o dorada, sempra xrcia de cinc passades i mitja o sis. Els bols de batuda o solta Els +bols de batuda (B,V), tirs de batre, +batuda o +solta (A,V) s una pesquera dhivern feta de peces, que es diuen peces de batre. Els bols de batuda es calen els dies de fosca. Hi solen anar dos o tres hmens. Aquesta pesquera sempra fonamentalment per al peix de badia, que t el costum datracar-se a la costa en fer-se de nit. De dia es mata un peix ms bast, que t pell ms dura. A Altea deien que es feia amb laigua bruta, s a dir, desprs dels temporals en ploure i eixir rius i barrancs.
NDICE
112
Lart consta de diverses peces enfrenades unides per les frenes o ninyoles. Cada pea t vint-i-cinc braces de llargria. La seua alada s de tres braes ms o menys. Les peces de batre tenen solta, que s un tipus de xrcia feta dun +tel amb malla clara i alta. La solta es feia servir de nit. Tamb nhi havia de tres tels. El bol de batuda s un dels antecessors dels arts dencerclament actuals.
La xrcia Els mariners de Benidorm diuen que en les pesqueres de nit semprava la solta o xrcia dun tel perqu durant la nit s ms fcil traure el peix de la solta que no dun tresmall, que s la xrcia de tres tels. A Altea diuen que hi havia solta on indicava un tipus de pesquera de dos tipus: la solta alta que tenia un tel de duescentes malles daltria; i la solta tresmallada, que tenia tres tels. La solta tresmallada lempraven ms a prop de la vora, amb dues o tres braces daigua noms, per al sarg, el mabre, el dntol, la dorada... La solta alta era per agafar doblada, espet, boga i sorell, espcies que sagafaven amb ms aigua.
NDICE
113
El bol El bol de la solta o els bols de batuda es fan a les platges o llocs de sl darena amb sis o set braces daigua, per han de ser costes on hi haja puntes o caletes per a poder fer el crcol i tancar-hi el peix. El sistema consisteix a deixar la frena en una punta de la costa i, mentrestant, un home amb un botet cala xrcia fins laltra punta. Si n s possible fer arribar la tsta de la srcia cap de la xrcia a terra es posa un pedral. El pedral sarria al pis procurant fer com menys soroll millor. Llavors queda la tressa del suro +coronejant, surant, i la del plom ran del sl. El peix queda tancat. Els mariners mentre calen han de tenir en compte de no xapar molt la mar amb els rems, perqu el peix no sespante. Fet el bol, entren els hmens dins i *tronegen, baten la mar, xapant amb els rems o tirant un pedral amarrat amb una +piola dun parell de braces. El peix buida don est en sentir el soroll i envist la xrcia i semmalla. Antigament si era de nit tamb encenien un metxot, llum de petroli fet amb estopa enrotllada, perqu espants el peix. Ans les xrcies eren fines per a la boga i la doblada, per com ara t poc de preu se nuNDICE
114
tilitza una de ms clara i alta per a agafar palomina (letxola), dntol, llobarros i daltres semblants. La boletxa La boletxa, segons Martnez i Martnez (1921:35) i Llorca Baus (1985:202), era un art de peces armat amb fil gros. Tenia una llargria de quatre-cents metres i en feia tres daltria. Aquest art es podia fer servir prop de les penyes i cantils per a matar reig i nero, per la utilitzaci ms usual era per a la mussola a unes dotze milles de la costa i a trenta o seixanta braces daigua. No es tractava de cap art copejat com podrem pensar per la denominaci, sin que el nom lhem de fer derivar del tipus de cordell que shi empra, que devia ser tan gros com el del bol o bolig. La bonitolera La +bonitolera sn peces de xrcia per a capturar el bontol. Es cala a una distncia de cinquanta metres de la vora de la mar cap a fora. La temporada comena per loctubre i dura fins al mes dabril, ja que s el temps daquest peix. La xrcia duu braguerot, cap que arma la malla a la tressa del suro. El braguerot fa un pam, que s la unitat de mesura de les xrcies, correspon a tres o quatre malles de bonitolera. La malla s del
NDICE
115
quatre i mig, s a dir, de quatre passades i mitja. Acaba amb un revolt, corba de xrcia al final de lart per encabir-hi el peix. A Altea s un art de superfcie, treballa a vuit o nou braces i, per aix, duu poc plom; a Benidorm li posen molt de plom. Llorca Baus (1988:99) explica que els vilers usaven aquesta xrcia al Marroc quan pel mes dabril anaven a pescar-hi bontol fins que en tornaven per santa Marta. Les peces de la bonitolera La bonitolera s un art que consta de vint peces ms o menys. Cada pea fa cinquanta metres. Lart comena amb cent malles fins acabar a les dues-centes, segons va agafant aigua. s a dir, que les peces van per escala, augmenten dalada a mesura que augmenta la fondria de la mar. A es fa perqu no sure lormeig. Mitjanant aquest sistema els pescadors comencen amb cinc o sis metres daltria i nacaben al voltant de vint. s un art que no coroneja, si de cas el cal o punta de lart una mica, sempre procurant que vaja una braa o dos per davall laigua per a evitar que les carenes i els motors de les embarcacions el desfacen. Larmat de la malla La malla va armada a la tressa del suro amb un braguerot dun pam dalt. La bonitolera, com quasi totes les xrcies de
NDICE
116
peces, va armada a la meitat, cerquen que briga el doble en calar per tal que la malla puga pescar natural. La xrcia queda en taula recta i perpendicular a les tresses per en banda, tova. Calar i salpar La bonitolera s un art que es cala de vesprada, quan encara hi ha sol, i es queda a la mar fins a les set del mat. Abans de salpar lart els pescadors fan una *tronejada, fan soroll perqu el peix encabisca la malla. Tot seguit se salpa, sextrau del fons. Lart en salpar va tot a bord. A mesura que se salpa es desemmalla. Les captures ms usuals sn la serviola, la tonyina, la bacoreta, la llampuga, desprs el bontol (hivern) i, quan passa el fort de lhivern, ve el bontol gros (de tres o quatre quilos). Anar a la llagosta La +llagosta sn xrcies pensades per a capturar aquest crustaci. Per a obtenir esquer, el pescador deixa que semmalle peix. Aquest en veures agafat no para de moures i bromeja, amb la qual cosa aconsegueix cridar latenci de la llagosta. La llagosta shi atansa i queda emmallada.
NDICE
117
La llagosta s un crustaci que viu a la roca, i, per aix, larmat de la xrcia havia de tenir una caracterstica prpia. A Altea, la tressa del plom no anava amb metall per a evitar que les plomades senrocassen, sin que hi posaven unes peces de rajola que feien a les teuleries. Eren una mena de canuts cermics que havien de rodar sobre la tressa. Unes llagostes particularment apreciades sn les que habiten per lIlla de Benidorm i a les lloses properes. Els mariners diuen que sn exemplars ms menuts, per tamb ms saborosos que a la resta de la mar blaveta.
La llucera La +llucera s una pesquera destiu amb xrcia solta que es cala de nit amb una sola embarcaci. La llucera mata llu com indica el nom i pagell com a espcies principals. Lnica diferncia que hi ha respecte les altres s la grandria de la malla que sav amb la del cap del peix. La xrcia s de sis passades i mitja. A Benidorm deien que la llucera dara s la xrcia que abans es deia espetera. Aquest fet confirma que una mateixa malla o art pot rebre diverses denominacions segons la captura que sovintege en cada poca.
NDICE
118
La melvera o tonaire La +melvera, o tunria com escriu Martnez i Martnez (1921:38), s una pesquera de costa feta de peces de xrcia per a captuar la melva. Aquest estri s el conegut arreu com +tonaire per no a la Marina actualment. A la Vila Joiosa tamb li diuen cavallera. Referncies histriques Quereda Sala (1978:218) ens diu que Benidorm al segle XIV calava un tonnayre que pertanyia als Ducs de Gandia. Daltra banda, Pere Maria Orts i Bosch (1982) transcriu un document signat el sis de mar de 1403 on es permet que els llocs de Dnia, Exabea, Calp, Altea e de Benidorm puguen pescar ab tonnayres e altres qualsevols arts durant la quaresma daqueix any, per tal de fer front a la manca de peix que pateix la ciutat de Valncia. Tamb hi transcriu un altre document signat el 2 de mar de 1405, on es parla duna carta signada el 29 doctubre de 1404 que prohibeix pescar amb exrcies de tonnayres en los mars dels lochs nostres de Exabea, Calp, Altea e Benidorm. En el document de 1405 es permet pescar amb tonaires en les mars de Benidorm durant els mesos de mar, abril i maig (nota 1):
NDICE
119
E nos a llur splica, graciosament inclinats, hajam donada e atorgada licncia a aquells e per qualsevol persones, sens encorriment de les dites penes puisquen ecer pescar ab tonnayres en les dites mars de Benidorm per tres mesos solament, o s, mar present, abril e maig previnents, e no pus o de aqui avant. E com aquelles dites exrcies puxen calar de la casa de la Sal tro a la cala de en Aguil e terra huna milla dins mar e no ms avant. Lart i la pesquera La pesca amb melvera es pot fer calant o amarrant-la a la popa i que vaja a la deriva. Si va a so de marea rep el nom de xrcia volant o xrcia volanta o volanta, a la Vila Joiosa. La melvera es practica de setembre a juny. Lart est fet de deu o dotze peces enfrenades de cinquanta metres. Les peces sn de quatre passades i mitja amb un fil ms fort que el de tresmall i el de boguera perqu el peix s melva, bontol, tonyineta i serviola. Lalada de lart s de cinquanta malles. s un art de superfcie, per la qual cosa els pescadors li posen poc de plom i el suro ms esps. Lestructura de la melvera s com la de la bonitolera. La melvera va armada amb la xrcia apegada a la tressa i
NDICE
120
pesca en aiges altes, prop de la superfcie. Es cala de vesprada i shi deixa tota la nit. Duu braguerot dun pam, com lespetera. La malla del filat s del quatre i mig en peces de cinquanta metres. Lart acaba amb un revolt. La mussolonera La +mussolonera s una art de peces per a capturar la mussola que reporten Llorca Baus (1985:205) i Esquerdo (1993:20). s una xrcia rectangular feta de 15 a 20 peces. Cada pea t vint-i-cinc metres de llargria i una braa daltria. Es cala en fons de pedra amb dos galls, a fondries que van dels quaranta als cinquanta metres. Loroneta Loroneta sn xrcies per a capturar loroneta. s un peix que t com a caracterstica el fet de poder fer salts fora de laigua i impulsar-se amb les aletes fins que se li eixuguen i torna a caure a la mar. La distncia de cada bot pot acostar-se al centenar de metres. Hi ha dues modalitats per a pescar loroneta: envasada, s a dir, fixa a un lloc amb pedrals i boies; i volant o de correguda, que pesca a la rnsa. Aquest art t molt ms suro que plom perqu loroneta navega per aiges altes, s a dir que nada de flor daigua cap a la mitjania. Als
NDICE
121
+cantos t pedrals i t boies. Lart consta de diverses peces que poden ser de srcia en blanc, xrcia tenyida amb oli de llinassa o xrcia tenyida amb degot, el tint fet de rosca i de quitr. El calament A lhora de calar, la forma que adopta la xrcia no s de taula, recta i perpendicular, sin que t revoltes per a evitar garbellots agrupacions dalgues isolades, roques o timbes. Lart t revolts corbes o recolzes cantonades perqu loroneta hi encabisca i semmalle. A lhora de calar, els mariners deixen un fru, espai lliure entre lart i els obstacles per a evitar-ne enganxonades. Aquest freu s menut perqu loroneta no puga passar. Lart de loroneta es cala tota la nit i de mat es relleva, s a dir, es trau el peix que hi ha +armallat sense salpar la xrcia definitivament. Quan els pescadors acaben la pesca salpen loroneta, trauen la xrcia de la mar per dur-la a terra. La pantasana La pantesana (A) o +pantasana (B,V) es componia duna xrcia que arribava fins al sl i que voltava completament el peix com una mena de bolig o dagullera, per de xrcia ms
NDICE
122
clara. A partir del suro de la xrcia anava un canys amb dos ganxets per canys que lamarraven al suro. Els pescadors feien una rogle i tancaven el peix en red, ja que per davall duia la rastellera del plom. El peix en veures voltat no es menejava fins que sel feia moure. Aleshores entraven els hmens al centre de la xrcia i batien. El peix que no semmallava, botava i queia sobre la xrcia armada al canys. Shi matava llissa principalment. El sardinal El sardinal sn unes peces de xrcia per a capturar sardines i era la xrcia ms utilitzada abans de la introducci del motor; per aix, era considerat lart principal a tots els pobles de la Marina en aquell temps. En levoluci tecnolgica de les pesqueres, el sardinal s lantecessor de la tarrafa i de la tranya. Era una pesquera que tenia el seu temps en la tardor a Benidorm, mentre que a Altea safirma que lpoca ms bona era de febrer a abril, poca en la qual la sardina ve a desouar a la costa. El sardinal era la pesquera ms important fins laparici dels arts darrossegament, si exceptuem lalmadrava. El Llibre de peixca de 1578 (veg. Blasco 1981) mostra que entre la tonyina majoritria i la sardina es copava prcticament el
NDICE
123
comer martim del port dAlacant. La sardina fou el segon motiu demigraci a Andalusia dels pescadors blavets i tamb daltres punts, com reporta Blasco (1981:25) on trobem el 1578 un patr denier que ve carregat de sardina: Manifet de la nau de patr Sime Ragoses, vey de Denia, que ve dAiamonte, y de 3 de febrer, y du la sardina de la tera que segex en les partides davall escrites. Lart estava format per xrcies de forma quadrangular, peces, unides per uns caps anomenats les frenes o +batafions (A). Cada pea tenia ms de trenta braces de llargria, i dalada uns quatre metres. El sardinal, generalment, estava constitut de quatre peces enfrenades, amarrades les unes amb les altres. El treballaven de tres a cinc hmens i anava a la ronsa, s a dir, a so de marea. Segons Quereda (1978:217) noms restava a Altea actualment, no, a la Vila Joiosa van deixar de calar-se en la dcada que va dels anys 50 als 60. Lany 1958 quedaven 25 sardinals a Moraira. Les parts del sardinal Lart del sardinal es dividia en diverses peces i estris que feien possible el seu calat. Les parts fonamentals eren les segents: Les surades que sn pannes de suro.
NDICE
124
Art de peces
Font: Sez Reguart.
NDICE
125
La tressa o relinga del suro, cap del suro. El gall, panna amb una banderola o una campana. El gall (B) o +calament (A) era la +caloma (A,B). L+orsera era la caloma que anava a lembarcaci. Els boierins o els bornois eren suros de superfcie que aguantaven els tirants (B) o revissa (A). La srcia amb cadeneta (A) era una xrcia reforada, solia ser de tretze o catorze passades. La cua de rata o cal o cua del sardinal era el cap de la xrcia. Els tirants o revissa eren caps calomes que unien els bornois i la xrcia, mantenien la xrcia sospresa (A). La tressa o relinga del plom, cap del plom. Les plomades sn trossos de plom. La pesquera Els pescadors calaven el sardinal a les foscors, quan no hi havia llum. Les calades eren la de prima i la de lalba. Per tal de comprovar per on navegava el peix, feien mostra per veure on sarmallava, s a dir, a quina altria de la malla senganxava la sardina. Per exemple, calaven a mitjant aigua, calat mig entre el pis i la flor daigua, amb cinc boies. Si la sardina
NDICE
126
anava emmallada al plom havien de donar corda a la boia, arriar corda. En canvi, si la sardina anava emmallada al suro hissaven per tal que la mola ans a parar al mig de la xrcia. Una caracterstica del sardinal era que no quedava fondejat com els altres arts. Quan els pescadors havien fet mostra, calaven definitivament sobre els vint metres. Deixaven crrer el temps i, en calcular que shavia emmallat prou de peix, treien les peces de laigua, salpaven el sardinal. Shavia de procurar que lart queds al travs de leixida o la posta de sol, ja que el peix busca la claror i daquesta manera no veia les xrcies. A Altea si la captura era bona se solia fer el crit: Infla! En tirar la xrcia a bord havien de +desarmallar, traure el peix de les malles, per havien danar amb lull viu per no desfer les ganyes de la sardina emmallada, ja que a feia mala vista i el peix perdia part del seu valor. Els pescadors podien desemmallar peix a peix perqu sen matava poca quantitat i donava temps, a diferncia de la tarrafa i de la tranya. Una vegada desemmallat el peix, es deixava en un recipient de junc anomenat panera, espcie de font. Si la pesquera es posava en caixes aquestes es deixaven al moll formant piles, i les piles una darrere de laltra en andanes.
NDICE
127
La sepiera La sepiera s una pesquera tresmallada destinada a la captura de la spia. Treballa en mar dentre les set i les deu braces daigua. La seua poca s de finals de novembre a abril, ja que el cefalpode desoua i sen va. A ms de la spia, lart tamb mata mabre, pagell, salpa i peix daquesta mena. Les peces solen ser-ne vint i tenen al voltant del metre i mig. La xrcia s de sis passades i mitja. Els tirs o tresmall Els +tirs o tresmall s una pesquera envasada fixa per a agafar besuc, moll, boga, gallineta, soldat i peix anomenat peix de pis. El temps dels tirs s lestiu, des dabril a setembre. A Benidorm sacostuma a traure els tirs pel dia de la Creu maig, poca en qu arrimen les altres pesqueres. Lart consta al voltant de vint peces tresmallades amb una alada duna braa, o siga unes vint motlades o passades del motle. La llrgaria duna pea s de cinquanta metres, com a mnim. Cal tenir en compte que la xrcia sembeu sacorrufa. Quan les xarcieres armaven lart havien de pensar que de tres parts en quedaven dos. El fil de les peces antigament era fil de toral, material semblant al cot. Lart duia braguerot que samarrava a la tressa, passava per cinc malles i tornava a amaNDICE
128
rrar-se a la tressa. Els tresmall es calava amb pedrals i boies. Actualment s de nil, que permet fer les xrcies ms llargues. Els tirs s una de les pesqueres amb ms tradici a la nostra costa si considerem que ja apareix a les Ordinacions (1673:168): Item, manam que ninguns peixcadors, aix de bolitgs com los que peixquen ab tirs, ralls, xrcies y a la encesa, o de altra qualsevol manera [...]. El tresmall consta de tres cares de xrcia armades a la meitat i una srie delements guarnits: Dos tels capes de xrcia de srcia de tresmall, que s xrcia clara. Lart ha de quedar molt engolfat perqu la xrcia xicoteta es clave dins de la gran. El +bull (A,B), que s una xrcia ms gran i espessa. T dos metres d+orsada altria. Les frenes o ninyoles, que sn els caps que mantenen les peces unides. Les peces del tresmall van enfrenades les unes amb les altres, unides per tres cabets que tenen en la testa o part exterior de lart. Aquest sistema de xrcies enfrenades permet, en cas d+avaria o rompuda de la xrcia, desenfrenar-ne una pea i substituir-la rpidament per una altra sense haver de salpar tot el tresmall. En arribar a terra es +remenden es cusen les xrcies o sels hi posa un +repeu.
NDICE
129
La calada Els pescadors comencen a pescar per les barbades de larena. Quan ja esgoten aquests punts es tiren a la barbada de fora, i quan ve agost i setembre es tiren fora, s a dir, a la part exterior de la barbada on hi ha fang. La temporada dels tirs sacaba a finals de setembre. La captura es fa perqu el peix encabeix els tirs i aconsegueix passar el tel ms clar per, com que topa amb el bull, el resultat s que sembossa entre el tresmall i el bull. El peix que ms shi mata s sorell, verat, boga i alatxa marassa alatxa ms gran de lhabitual. Actualment, la temporada sha allargat perqu el moll val ms diners. Ans anaven un mnim de tres hmens, actualment amb un nhi ha prou. Les calades ms usuals sn: A migdia, que se salpa a la vesprada. La calada de prima. Es fa amb dues hores de sol i se salpa a la tenor, moment en qu es perd el dia. La calada dalba (nota 2), abans de despuntar el sol. El xanguet El +xanguet eren peces de xrcia que es feien a Benidorm, per que no shi armaven, sin que eren per a exportar-les a
NDICE
130
Barcelona o daltres indrets. Barcelona era un punt darribada de nombrosos filats blavets que, desprs de tractats, sexportaven a daltres llocs. Linformant feia aix lexplicaci sobre el xanguet: Ac feen la scia per al xanguet, que supose que despus ho armarien en algun puesto. Feen una pea llarga que lentestarien o la cosirien o vs a saber. Jo ha conegut a hmens fer xanguet, que les feen en fil, naturalment, pero valent-se duna alla molt fineta de ferro o acer, de malla molt fina. Segurament seria pa Catalunya, all nhi ha molta. Jo ha vist xanguet al moll de Barcelona i hmens peixcant all. Vocabulari Alatxera. Pea de xrcia per a capturar lalatxa. El DCVB registra alatxera noms a Benidorm. No obstant aix, el BDC (XIV,46) recull pea alatxera don a la Marina sha habilitat alatxera com a substantiu. Oller (1995b:94) tamb la recull com a xrcia especfica a Blanes. Navaz y Sanz (1953:25) esmenta aquest art: lechera o alachera para la pesca de la alacha en el Mediterrneo. Podem considerar-la un dels nombrosos substantius que els nostres pescadors han traNDICE
131
ms cap a lAtlntic perqu en castell no el registren ni Sez Reguart ni el DRAE. *Antalba. Calada dels tresmalls o tirs segons Martnez i Martnez (1921:33): Un lad de los llamados de sardinal, con stos en su tiempo, sale a la prima y al antalba. Com que les calades de les peces de xrcia reben el nom per la part del dia, hem de suposar que a Altea existia antalba perode anterior a lalba. *Armall. Tipus de cord que empren perqu faa de braguerot a les peces de xrcia, a Altea. Lnica notcia darmall ens la dna Pons (1916: 103) que reporta fil darmall fil retort i gruixut, especialment destinat a fer les passades de refor o armallada de les xarxes. Existeix la forma armallada per a designar un ormeig de xarxa encara que sens explica al DCVB que s un compost de art mallada, segons el DECat seria la forma armellada. Un diminutiu s la forma murciana armalletes malles exteriors del tresmall (Valero 1972:87). Armallar. Emmallar, quedar-se el peix en les malles de la xrcia. Armallar s una possible dissimilaci consonntica del grup -mm-: emmallar > ermallar > armallar. Colomina (1991:232) diu sobre armallar: Em sembla que ha de ser dissimilaci de enmallar parallela a la que en la llengua antiga
NDICE
132
va donar arma (< anma < ANIMA). Sembla clar que la forma armallar i derivats s un fenomen fontic, ja que trobem a Altea a principis de segle la forma desemmallar (Martnez i Martnez 1912:147) i, actualment, desenmallar segons Llorens (1983:138). Tanmateix els mariners alteans entrevistats usen armallar i desarmallar. A la Vila Joiosa desarmallar, mentre que a Alacant i a Santa Pola es registra desenmallar (LMP 467). Segons el DCVB, la forma armallar es registra a Badalona; Savall (1991:50) tamb recull armallar enganxar-se els peixos a la malla a Cambrils. Avaria. Rompuda de la xrcia, a Altea i a la Vila Joiosa. A Benidorm sempra la ultracorrecci *avarida i tamb a la Nucia (Colomina 1991:105) i a lAlfs (informaci de Josep Martines). Avaria s un dels mots amb ms tradici en la nostra llengua marinera, el Consolat (1987: 166) ja parla davaria danys soferts pel vaixell. Pons (1916:103) tamb parla daveries en esmentar defectes de les fibres del txtil: Fil flac. El de menys resistencia que de costum, ja sigui per la qualitat o avera de la floca [...]. *Batafi. Frena del sardinal, a Altea. s una variant no enregisrada de botafi cordeta emprada per a lligar les peces de sardinals luna amb laltra quan sn calades (Costa de Llevant) BDC (XIV, 11). Conviu amb nyinyola i frena.
NDICE
133
Batuda. Pesquera dhivern feta de peces per als dies de fosca. A Altea tamb li deien solta, perqu solta s un dels diversos tipus de xrcia que sempren en la pesquera (veg. Solta). Roig (1927:105) li deia batre. Llorca Baus (1985:213) recull tirs de batre o batera a la Vila Joiosa. Margalef (1988:84) reporta anar a batre o batuda a lAmetlla de Mar. *Boguera. Pesquera dhivern feta amb peces de xrcia preparades per a capturar boga, a Altea i la Vila Joiosa. A Benidorm sempra el localisme *espetera. Els pescadors benidormers diuen que seria ms apropiat dir-li boguera perqu shi mata ms boga. Roig (1927:101) i Bas i Camprub (1980:154) tamb li diuen boguera. Indubtablement el nom daquests tipus dart es veu influenciat per lpoca i la intenci amb qu sn creats. El mateix cas tenim amb la llissera, que va ser creada en una poca en qu el peix de valor era la llissa, per que als darrers anys all que ms pescava era dntol. Bol. 1. Acci de calar un art fent cercle. El DECat troba el primer registre de bol acci de tirar un filat i pesca que sen treu a lany 1460 en lEspill de Jaume Roig, tanmateix Ayza (1983:165) transcriu un text valenci de 1341 on apareix dues vegades bol: per tal quels dits pescadors pusquen fer ms bol o bols, per tal que ms puscha sser hat a obs de les
NDICE
134
gents. 2. Xvega, a Altea com recull Martnez i Martnez (1921: 35). Sez (1791, I, 260) assenyalava aquesta nominaci de bol per a la xvega: Bol. Dase este nombre en Alicante la Xavega [...]. Per tamb la batuda rep el nom de bol de batuda a la Marina. Per tant, no podem considerar bol com el nom duna pesquera en concret. El bol o xvega junt a lalmadrava eren els sistemes de pesca de ms grandria i que necessitaven un gran nombre de persones per a eixaguar-lo. Constataci de la seua importncia s lalt nombre de petjades toponmiques que ha deixat. Com en tants daltres casos, el catal bol apareix en el castell de Mrcia (Colomina 1997:232). Bonitolera (pr. bonyitolera). Art per a capturar el bontol. La forma blaveta actual presenta palatalitzaci del grup -ni- per causa del fonema /i/. La palatalitzaci de la -n- tamb es dna en alacant (veg. Colomina 1985:154-156). Bonitolera s una habilitaci per ellipsi de la forma solta bonitolera que Coromines recull: els pescadors que freqenten Cabrera en mostraven una solta bonitolera (1968) (DECat, Bontol). *Braguerot. Cap que arma la malla a la tressa del suro, a Benidorm i a la Vila Joiosa. A Altea trobem la variant baguerot. Al llenguatge mariner hi ha diverses accepcions i derivats
NDICE
135
de braga, com ara braga tros de corda amb els dos caps entullats, que es passa al voltant dun cos feixuc que sha dhissar[...] (DCVB); braguer cap de corda gruixat que sassegura a la canya del tim; bragot corda que lliga lantena al pal de la barca; embragar lligar i subjectar una cosa amb cordes BDC (XII, 28); bragot gassa que sost les antenes Flores (1943:327). En francs tamb existeix bragot (Jal 1848). Baguerot s la variant alteana de braguerot per influncia de baga nus o llaada a manera danella don passa a designar llaada de corda i desprs passaria a designar el cap ac esmentat (veg. DECat, baga). Tamb existeix baguerot lespai que els ploms dels filats de pescar ocupen en les relingues (DCVB). Vist que la forma primitiva s braga hem de pensar que baguerot s un localisme alte per alteraci fontica. *Bull. 1. Xrcia gran i espessa del tresmall. 2. Bagatge de les xrcies que permet formar la bossa on queda el peix emmallat a Benidorm. Els pescadors ho relacionaven amb el fet que la xrcia bollia en estar-hi el peix copat. Al llarg del domini lingstic trobem diverses accepcions de bull sempre relacionades amb la malla de les xrcies: bull part superior de lormeig de lart (Barceloneta) (BDC XIV, 13). Tamb bull malla al Grau de Castell (LMP 498). Bull tel de malla molt
NDICE
136
tapida duna xarxa o ormeig, generalment collocada entre altres dos de malla ms clara anomenats armalls (Ayza 1981:305). Finalment hi ha una expressi per a les taules duna barca que s pendre boll o que fa una taula que no sajusta als medissos i estameneres (Costa de Ponent) (BDC XII, 55) que tal volta puga tenir relaci amb la forma arredonida o de bolla que pren la malla. Cadeneta. Ves de xrcia reforat que uneix la xrcia al plom i al suro. s un refor de les xrcies fet amb set o vuit malles. Cadeneta arriba al llenguatge mariner a travs de cadeneta punt de ganxet que disposa el fil en forma de cadena que fa servir el llenguatge txtil: cadena disposici, imitant les malles duna cadena [...] Uni de diferents troques de manera que cada una es lliga amb lextrem duna altra [...] (Pons 1916: 76). Per tant, s un exemple de substantiu emprat al llenguatge txtil que safig al vocabulari mariner. Calament. 1. Cap que serveix per a calar els ormejos de pesca, especialment els caps dels arts de peces. s el terme general front a altres que sn ms especificadors com gall o caloma. 2. A lalmadrava s el cap de quatre cordons que amarra el canet a lart.
NDICE
137
Caloma. Cap per a amarrar els arts. La caloma s un tipus de cap que t diversos usos, en el sardinal fa de calament i dorsera, tamb s el cap que amarra les nanses. Caria (1995:129) seguint el DCVB i el DECat fa la segent afirmaci: [...] amb el primer sestableix que el mot s indubtablement ds exclusiu duna determinada ciutat o comarca per exemple el mallorqu caloma. Tanmateix comprove que s un substantiu que es troba en tots els dialectes de la llengua: caloma cord prim fet de cerra de cua de cavall; sempra per a fer eines de peixca Flores (1943:314). Calima nom dun llibant de cnem o espart que fan servir els pescadors [...] El balear caloma sembla provenir del mateix mot grec que calima (DECat). A lAlguer, caloma cap de la nassa Pascalis (1992:15). Savall (1991:60) recull caloma a Cambrils en una accepci secundria parlant dels sardinals distncia, longitud de corda introdut possiblement per influncia blaveta. Caloma s un terme grec introdut a travs de litali que arriba fins a Andalusia: caloma cordel que se ata a la boya (DRAE). Aquest cam deixant Catalunya com a zona lateral on sn transportats pels blavets de la Marina s tpic dels mots que corren a travs de lalmadrava i daltres arts semblants.
NDICE
138
Canto. Cant del tel duna xrcia. s un castellanisme que tamb es fa servir en toponmia, com ara el Canto de Fora i a lalmadrava. Als arts copejats i darrossegament es diu cornial. *Coronejar. Surar per damunt de laigua, a Benidorm. Es diu dels objectes que al surar mostren la part superior. s un dels verbs del llenguatge mariner amb sufix -ejar com ara covenejar, copejar, tronejar i altres. Al llenguatge de terra trobem *coronar mostrar el cap un xiquet que est a punt de nixer (Benidorm, Alcoi). *Desarmallar. Desmallar, traure el peix de les malles. Martnez i Martnez (1921:31) i Martnez Orozco (1935:17) empraven la forma desemmallar a Altea. Tamb a Altea actualment desenmallar segons Llorens (1983:138), per tots els meus entrevistats alteans empraven la forma desarmallar. Els entrevistats vilers empren desarmallar i, a ms, el LMP 467 recull desarmallar escurrirse el pez de una red a la Vila Joiosa. Tamb a Benidorm desarmallar s la forma oral com escriu Zaragoza i Prez (1997:33): La tarrafa es passa a popa, / hi ha peix per a desarmallar. *Enfrenar. Unir peces de xrcia mitjanant les frenes, a Altea i a Benidorm. s un verb derivat de frena cap curt.
NDICE
139
Muntaner a la Crnica (I,127 i 46) empra els verbs enfrenellar i afrenellar lligar les galeres les unes amb les altres. Garcia Sanz (1977:451) recull de la terminologia medieval afrenellar les galeres i frenells. El Tirant (I,169) amb el seu acurat s del llenguatge mariner tamb ens en dna mostres: [...] ax com les naus estaven afrenellades, ab caes lanaven oli [...]. Per s Pou (1580:22) qui reporta enfrenar al Thesaurus puerilis en el sentit terraire: Fraeno, infraeno [...] cere equo fraenum. Per tant, enfrenellar amb la variant enfrenar s un dels termes nutics que sadapten a la pesquera i que ha patit linflux del verb que semprava a terra. A la Vila Joiosa diuen enjuntar i tenen enfrenar per paraula benidormera. *Frena. Cap curt que amarra les peces de xrcia entre elles, a Altea i a Benidorm. Frena s laplicaci que fa el llenguatge mariner del terme fre. El terme histric ha estat frenell cap de corda, gmena o lligadura, emprats per a certes lligades nutiques, especialment per subjectar una nau amb una altra, en vistes a un atac, i per fermar els rems perqu penjant no deceleressin lenvestida (DECat). A la Crnica de Muntaner (I, 209) trobem frenells, i Garcia Sanz (1977:451) reporta frenells de la terminologia medieval de la galera. El substantiu nutic saplica a la pesquera com s usual en llenguatge mariner.
NDICE
140
Els mariners de la Marina per als caps fan servir tant frena extrem del cap com cal extrem de la cala; a ms a ms, existeix el geosinnim botafions cordetes que empalmen les peces de xarxa (BDC XII,15; BDC XIV,11; Bas i Camprub 1980:151). Aquests substantius tendeixen a ser substituts pel castellanisme xicote, fins i tot Oller (1995b:56) inclou ladaptaci catalana xicot extrem dun cap al seu Vocabulari. *Llagosta. Xrcia armada per a la captura de la llagosta. s una denominaci de la pesquera creat per ellipsi de lexpressi anar a la llagosta. A daltres indrets els estris per a la captura de la llagosta shan anomenat llagosteres, com certs tipus de nanses i la seua pesquera (veg. DCVB i DECat). *Llucera. Pesquera destiu de xrcia solta per a pescar el llu. Martnez i Martnez (1921:21) reportava llusera a Altea. Bas i Camprub (1980:154) tamb parlen de lluceres com a la Marina. Marassera. Pea de xrcia per a capturar alatxa a la Vila Joiosa. Marassera s un derivat creat a partir del tipus de peix que sagafa: alatxa marassa. Tamb existeix la forma sincopada marsera. Mas i Gil (1979:46) i Llorca Baus (1985:210) reporten masera amb reducci del grup -rs- a -ss-.
NDICE
141
*Melvera. Pea de xrcia per a capturar la melva. Martnez i Martnez (1921:38) recull melvera o tunria. A la Vila Joiosa tamb li deien volanta. Aquest art s semblant al que diuen tonaira a lAmetlla de Mar (veg. Bas i Camprub 1980:166), per la qual cosa hem de pensar que melvera s un canvi de nom provocat per un augment de les captures de melva front a les de tonyina. Les tonyines a la Marina sagafaven amb altres arts i eines com lalmadrava o la busarda (veg. Llorca Ibi 1998a:384). *Mussolonera. Art per a capturar les mussoles, a la Vila Joiosa. Mussolonera pressuposa un primitiu mussol que el DCVB registra a Mallorca com a mussola petita. Evidentment aquest tipus de xrcies agafarien mussoles petites, ja que les grans sagafen amb el palangre anomenat mussolera o marraixera. *Nyinyola. Frenell, cap curt que amarra les peces de xrcia, a Altea. Forma que coincideix amb la deniera nyinyola tipus de nuc (Cabrera 1993:245). A Altea conviu amb la forma frena. Existeix tamb inyola cap que cus la culata del bou. Flores (1943:335) dna inyola com a equivalent valenci del catal ninyola. Colomina (1991:226) ens explica que aquesta forma s un diminutiu de llinya (< llat LINEA), o procedent directament del llat LINEOLA. A la Vila Joiosa diuen
NDICE
142
inyolera. Una altra variant s ninyeta no usada a la Marina que apareix al Vocabulari txtil de Pons (1916:1249), fil que es feia expressament per a lactivitat pesquera. *Orsada. Altria duna xrcia, a Benidorm. La utilitzaci dun nom de cap com a distncia tamb el trobem en laccepci benidormera de corda vint-i-cinc metres. Savall (1991:60) recull tamb caloma distncia, longitud de corda. Orts i Bosch (1990b:57) transcriu una declaraci de 1740 a Benidorm on la mesura s el libanque terme no enregistrat en castell ms que probable adaptaci del catal llibant o llibanc cap gros. Les cordes sn usades com a unitat de mesura en la pesca i la navegaci; per aix les distncies en nutica es mesuren per caps, i la velocitat es comptava pels nucs que, cada vuit-cents metres, es feien a la corredora. Orsera. Caloma del sardinal que va a lembarcaci, a Altea i a Benidorm. Ossera, a Altea i a la Vila Joiosa sn variants amb assimilaci consonntica per reducci del grup -rs- a -s. A Altea diuen: ossera de remolc i ossera de llat. El LMP 495 reporta la forma orsera que trobem a Dnia, lEscala, Badalona, Port de Cambrils, lAmetlla de Mar. La forma ossera a la Vila Joiosa i a Alacant (Ibidem). Orsera s la forma ms usual des de Dnia fins a Cadis tamb Ceuta i Melilla on deu ser un catalanisme, ja que aquest terme no el recull el
NDICE
143
DRAE, per que s considerada terme nutic castell perqu Cueva (1990:90) la inclou en la descripci del sardinal, fet que obri les portes de la llengua castellana al catalanisme pesquer. Cal dir que al DCVB trobem rabera corda que uneix la xarxa del sardinal amb el gall o surada (Benidorm) que, a hores dara, cap dels entrevistats esmentava, per la qual cosa hem de pensar que el rabera ot per Alcover i Moll fou un castellanisme circumstancial. Pantasana. Xrcia que pesca voltant el peix, a Benidorm i la Vila Joiosa. A Altea pantesana. Aquesta xrcia s, sens dubte, lart de pesca que ms variants i sinnims presenta: pantesana, BDC (XIV, 1); encanyissat, BDC (XIV, 24); partesana, BDC (XIV, 50); samer, BDC (XIV, 61); tancada, BDC (XIV, 64); partisana (DCVB); pantasana o batuda, Llorca Baus (1985:201); pantesana bolero a Cadaqus, Sala (1983: 91); pantesana bolero a LEscala, Bas i Camprub (1980:156); a Mrcia, pantasana pantasana Valero (1972:92). Podem relacionar pantasana amb loccit pants sinnim de pantena filet en forme de manche quon place lextremit des bordigues del llat PANTHERA. Pea. Xrcia quadrangular destinada a la captura de peix. Com en moltssims altres casos s un terme txtil emmarat que Pons (1916:132) explicita: Pea. Llargria dordit dispoNDICE
144
sada per sser teixida. La mateixa llargria desprs de teixida, o sigui convertida en un sol tros de roba. Sinnim de tros. Pegar. Anar el peix contra una xrcia que est aturada. Sembla que el verb pegar sha especialitzat en aquesta significaci perqu tamb Cabrera (1993:361) el troba a Dnia: Pegar [...] El peix vol passar i topa amb la xrcia i s el verb que sentim a pescadors de diversos punts del Pas Valenci per televisi. Piola. 1. Fil prim per a forrar i amb funcions de refor, especialment a lalmadrava. 2. Cap que cosia la culata del bolig i la xvega, a Benidorm. 3. Cap fet de piola amb diverses funcions com ara tronejar. Piola s un substantiu clssic en el cordam de la marineria: Piola cordellina feta de dues o tres filstiques, que serveix en els vaixells per a forrar caps, fer lligades, etc. (DCVB). Coromines recull piula que sembla ser el seu primitiu: piula entolladura de dos caps de corda (Juncosa, BDC XXII, 183), que ja sembla aparixer en un inv. de les Drassanes de 1489: setse vasos de fusta per varar-e quinse piules e batayoles molt usats e sotils (Molin, ed. del Consolat, p. 369) (DECat, Piu). Segons Pons (1916:135) s una classe de fil prim darmar, que es feia amb el cnem de primera qualitat anomenat bri.
NDICE
145
Aquest cordell t diversos usos en la mar i, per tant, diverses accepcions com piola cabo delgado que pasa por los ollaos de la vela a Port de Sller (LMP 378). Llorca Baus (1988:23 i 64) recull piola com una mena de fil de diversa grossria per a la construcci de xrcies de lalmadrava fet a les sendes de la Vila Joiosa. Relinga. Ralinga, cap dels arts on es cus la xrcia, a Altea. s un gallicisme introdut a travs del castell, primer aplicat a la vela i, a hores dara, a la xrcia. Laccepci pesquera de relinga tamb la recull Cabrera (1993:279) al Marquesat. El fet que la bblia dels pescadors valencians meridionals Arte y aparejos. Tecnologa pesquera de Cueva (1990) diga relinga a la tressa s la clau de la substituci lingstica. A Benidorm i a la Vila Joiosa s sempre tressa, ja que relinga s el cap que refora la vela. Remendar. Cosir la xrcia. s un dels castellanismes que ha entrat en el lxic mariner per tal destablir una diferenciaci professional. Al llenguatge de terra s sempre cosir, fins i tot en preguntar qu s remendar la resposta s cosir la srcia. Per el verb cosir es fa servir per a les teles i les veles, mentre que remendar s cosir la xrcia que sha esguellat.
NDICE
146
*Repeu. Peda de xrcia que es posa per reparar una avaria. Per comparaci amb el repeu part subinferior del baix de la teranyina o lart que trobem a la Marina i recullen Savall (1991:51), Nadal (1992: 34) i Mas i Gibert (1994:218). Revolt. 1. Corba de xrcia al final de lart per encabir-hi el peix. A Benidorm deien que s com un quadrillo de la madrava. 2. Recolze de la xrcia perqu el peix no puga fugir de lalmadrava. El BDC (XIV,59) ja el reportava. Mentre que als arts de peces revolt s el terme nic, en lalmadrava ha entrat en concurrncia amb bitxero. Tanmateix revolt s un substantiu ben viu a lalmadrava. Solta. Tipus de xrcia que sempra principalment, per no nica, per als bols de batuda com reporta Martnez i Martnez (1921:33) dAltea: solta pesquera dels bols de batuda. Altres registres de solta sn peces soltes pea semblant a la de pescar mussoles, de malla ms fina i xarxa ms clara (BDC XIV, 47); solta part de la xarxa de ratera que no t tresmall (BDC XIV, 62); solta diversos tipus de xrcia (DCVB). Solta s un adjectiu referit a un tipus de xrcia, la xrcia o pea solta xrcia que noms t un tel com explica Llorca Baus (1985:212): Solta. Recibe distintos nombres, segn la clase de pesca que se captura. Ens trobem, doncs, davant lhabilitaci dun adjectiu com a substantiu, fenomen usual en
NDICE
147
la llengua marinera, especialment pel que fa a la designaci de les xrcies. Tant a Benidorm com a Altea, el nom de la xrcia ha passat a designar la pesquera com ocorre amb la tarrafa. La pea o xrcia solta s una classificaci que es completa amb xrcia tresmallada xrcia de tres tels i la xrcia copejada xrcia feta a vessos amb matador o cp. Tel. Filat de xrcia parlant en sentit general. El tel s la configuraci primera del cnem, o la matria vegetal a partir de la qual es forniran xrcies i arts. A la Marina saplica a totes les xrcies, en canvi Bas i Camprub (1980:142), Savall (1991:52), Nadal (1992:32) i Mas i Gibert (1994:88) recullen tel parlant de la teranyina mentre que a la Marina s un terme que saplica a tot tipus darts. Tel s un terme de la indstria txtil que arriba a la mar com recull Pons (1916:151). Per tot el que hem vist, podrem pensar en tel com a terme txtil habilitat a la Marina com a pea pesquera i exportat a Catalunya mitjanant la tarrafa i altres arts de crcol. Tir. Pesquera envasada destiu feta amb peces enfrenades. A la Vila Joiosa assenyalen que: E(l)s ti(r)s sn una peixquera que es fa en scia de trasmall amb la forma masculina e(l)s, usual als pobles que fiten amb la lnia Biar-Busot (veg. Colomina 1985:162). Don el DCVB recull: Estirs xrcia que els pescadors tiren a laigua, i al sendem la salpen i
NDICE
148
recullen els peixos que hi estan armallats (Benidorm). Colomina (1991:317) ja explicava encertadament estirs com una mala interpretaci. Al Cabanyal, Dnia i Santa Pola apareix tirs (LMP 492). A Dnia tirs s una xrcia de tresmall de malla i pont petits (Cabrera 1993:314). Bas i Camprub (1980:156) a ms dassenyalar lantigor daquest giny tamb ens donen diverses nominacions: s un art molt antic, utilitzat arreu de Catalunya, encara que no en tots els llocs rep la mateixa denominaci; aix prop del cap de Creus sanomenen armellades i, encara ms al nord, filets, mentre que a Tarragona s costum dir-ne tirets. Per tant, la pesquera rep a la Marina tant el seu nom propi tirs, com el de la xrcia amb qu es fa tresmall. Tonaire. Art dedicat a la captura de la tonyina. Martnez i Martnez (1921:38) recollia melvera o tunria. Per les explicacions de Martnez i Martnez veiem que la tunria era de malla clara feta de cnem fort, per la qual cosa es devia emprar en temps anteriors per a la pesca de la tonyina. Actualment tunria ha caigut en dess a la Marina. Per no all on els benidormers van dur el seu bagatge, i aix Margalef (1988:85) duu tonarie de lAmetlla de Mar amb una mettesi com la forma alteana, per ms avant (pg. 103) tamb reporta tonaire: Al tonaire vell de Moses / i en los dos de Ta Tap
NDICE
149
/ i al de Maso del Parrot / ning sen vol embarcar. Costa (1990:37) reporta de Formentera tonaira i tonyinaire; i Cabrera (1993:278) indica que tonaire dna nom a un art per a matar tonyines, bontols i peix blau en general. All que em sembla clar s que el pas de tonaire a almadrava s motivat per una innovaci tcnica, tal i com ocorre en daltres casos de canvi lingstic. Suposici de canvi lingstic per innovaci tecnolgica que es refora amb el document citat per Oliver Narbona (1982:111-112) on veiem que lany 1577 se signa un Privilegi Real per calar un nou artifici per pescar tonyines importat des de Siclia i calat per sicilians, la tonnara. El terme catal tonaire, que indicava un tipus de xrcies de tir, esllanguiria junt a aquest primitiu sistema de pesquera, mentre que la innovaci tcnica un art fix per a la captura de tonyines passava a designar-se amb larabisme almadrava. Aquesta distinci entre tonaire i almadrava encara es mant a lAmetlla de Mar on els caleros han heretat la tcnica de pesca de la tonyina, com afirma Barral (1985:41-42): Fins fa poc amb lalmadrava i, ara, a les temporades de passada de tnids, amb peces especials que anomenen tonaires possible corrupci de litali, ms aviat del sicili, tonaria i a lham. Ara b, malgrat ser un artefacte importat des de Siclia, Coromines afirma que tant tcnicament com lingstica el
NDICE
150
domini sembla ser catal: La superioritat i fama major de les tonaires o almadraves catalanes, queda palesada pel fet que el llenguadoci i el provenal han manllevat la forma catalana, no pas cap italiana, ni tenen un descabdellament autcton (DECat, tonyina). Tanmateix hi ha veus que ni de bon tros semblen coincidir amb Coromines, com hem vist en Barral i com s lopini que sobre tonaira tenen Coln (1993:261) i Colomina (1997:233, i nota 432). Un estudi global del tonaire i de lalmadrava des del Marroc Atlntic fins a Siclia segur que ens donaria sorpreses ben grates tant per a la histria lingstica com humana del nostre pas i de la Mediterrnia. Pons (1916:104) reporta fil tonaire el que susa per a lligar el paquets de cot filat que, sens dubte, s el fil dedicat en poques anteriors a les xrcies de la tonyina que hagu de mudar dofici i condici tot conservant la denominaci dels seus orgens. Tressa. Cap que passa per dins de les surades o dels ploms. En la indstria txtil de Pons (1916:158) trobem trena: Trena, treneta. Teixit estret, espcie de corda plana, format per tres o ms caps de fil o conjunts de fils encreuats i entrellaats mtuament, en sentit diagonal, sense intervenci de cap trama. A Altea diuen trensa i, actualment, pateix lembat castellanitzant de relinga. Lloret (1993:6) diu que lalacantiNDICE
151
nisme trensa entra en concurrncia amb armadores o orses, que sn els mots genuns de Roses. *Xanguet. Pea de xrcia molt fina que sexportava a Barcelona i daltres llocs. Pons (1916:163) reporta xangueter com a nom daquesta xrcia: Xangueter. Xarxa de cordill de cnem, de malla petita, usada per fer cels dartet ms cecs que els anomenats de corona. El seu nom prov dsser a propsit per a agafar el xanguet, o sardina petita. La forma xanguet s una habilitaci per ellipsi a partir de xrcia del xanguet.
1 Sha volgut identificar aquestes xrcies tonaires amb una almadrava. Fins i tot hom ha dit que la cua de lalmadrava arribava des de la torre de Santiago fins a la torre de lAguil. Pense que s una mala lectura del document perqu les almadraves no arriben fins el segle XVI. El que hi ha a Benidorm i a tota la Marina sn xrcies tonaires (veg. Llorca Ibi 1998a:603-619). I, a ms, el document no diu que la xrcia arriba de la casa de la Sal fins la torre de lAguil. All que diu el document s que aquesta zona s per on poden calar les xrcies, que s exactament lindret que els atalladors podien tenir molt ben controlat, i on podien fer acomplir el decret que noms permetia calar els tonaires tres mesos. Per tant, pense que al segle XIV-XV no hi havia almadrava a Benidorm, sin xrcies tonaires. 2 Martnez i Martnez (1921:33) assenyala dues calades: la de prima i +antalba.
NDICE
152
Captol 4 Els arts copejats
Captol 4. Els arts copejats

Introducci
ls arts copejats sn uns ormejos de pesca en forma de sac, que es caracteritzen per tenir una mena de bossa feta de xrcia +cega espessa anomenada cp. Aquest cp s de gran utilitat perqu tota la pesquera shi acumula, amb lavantatge afegit destalviar la faena de desemmallar el peix. Com veurem ms avall, alguns arts com la llampuguera no tenien cp antigament, segons les notcies que ens han arribat, per els pescadors nhi van posar. Laplicaci de la fora vlica a aquests tipus de ginys a travs del moviment de les embarcacions, portar al naixement de les pesqueres darrossegament que estudiarem al captol set. Histricament, podem constatar que els valencians i els catalans van expandir els arts copejats fins a Galcia, com assenyala Rodrguez Santamara (1911:233):
NDICE
153
La jbega en Galicia se usa entintada; es arte muy antiguo, puesto que ya se ocupan de l las segundas Ordenanzas de Sarmiento del ao 1767 a 1768, y se cree fueron los catalanes y valencianos los que las trajeron a estas costas, con los boliches, en el ao 1750 que se establecieron en ellas. En aquest cas la llengua catalana va ser la companya de lexpansi tecnolgica que va exportar a Galcia els arts i els tels de xrcia per a armar diverses peces, tant del bolig com de la tarrafa com veiem a Rodrguez Santamara (1911:43): Por lo general, este arte (el bolig) se arma por los mismos pescadores, trayendo la red en piezas desde Barcelona, Francia o San Sebastin [...] El bolinche, as como todos los dems artes dedicados a la pesca, acostumbran los pescadores a entintarlos dos o tres veces al ao con una pasta procedente de Tarragona. Lagullera o agulleta L+agullera, tamb dita *alleta o *allera de cp s un art de crcol copejat que pesca a flor daigua. s una pesquera dhivern, poca en la qual les moles dagulla entren cap a la costa. Els pescadors de lagulleta van a la vista, amb un mirador, qui ha de descobrir la pesquera pels senyals sobre la mar.
NDICE
154
Dibuix realitzat per Ribes Sogorb. Extret de Bayona (1990:4)
Les parts de lart Lagullera consta duna xrcia copejada i una srie delements +guarnits, que permeten que la xrcia puga ser treballada. Lart t una llargria de quaranta-set braces i una altria de sis braces. Les parts que els mariners enuncien sn les segents:
NDICE
155
La +cala o el calament (B), cap que va des del bot a lart i que va guarnit al cal. La tiradora, el cap que va des del llat a lart tamb guarnit al cal. Els +calons, cordells prims que van a morir a una gassa i eviten que la xrcia s+encodille. Els calons, els mnecs de fusta amb rebaix perqu lart quede obert. Les surades o trossos de suro. La tressa del suro, el cap que passa per les surades. La srcia, el filat de cnem. La tressa del plom, el cap que passa per les plomades. Les plomades, canuts de plom perqu la part inferior de lart no sure. Les parts de la xrcia La xrcia consta duna srie de vessos fets de cnem que es diuen panyos. Aquests vessos sn els segents: La cadeneta s el ves de xrcia ms reforat que uneix la xrcia al plom i al suro. El refor consisteix a +encimunsar una malla a la que ja t la xrcia.
NDICE
156
Les bandes o cames de la xrcia, prolongacions laterals, duna llargria entre els trenta i cinquanta metres. Les bandes van armades unides per un fil gros a la tressa del suro i del plom. Les bandes acaben en una gassa que uneix uns caps menuts, els calons. L+avanada, lalvanada o lalvanat, que s el ves de xrcia, ix del cp per la seua part inferior, i es posa a laltura de les bandes per a evitar que la mola puga fugir si saplata. Lavanada s un element exclusiu de lagulleta. A la Vila Joiosa la definien com un *regolf de xrcia. El gir s el ves anterior al cp amb forma de falca perqu augmente lalada donant forma a la bossa de lart. La boca del cp, que s lentrada del cp. El cp o ves de malla ms grossa i cega. Fa dos o tres metres de llargria. La corona, remat del cp on va a parar el peix. Els +cornials o els *cornialers sn les obertures laterals de lart. Els cornials van amarrats amb un cap fi anomenat piola. Per abocar la captura realitzada shan de safar les pioles. Les embarcacions i la tripulaci Les embarcacions que van a lagulleta sn dues:
NDICE
157
El llatet de lart o llat que porta lart. El bot, embarcaci xiqueteta amb funcions auxiliars. La tripulaci habitual s de set hmens, cinc en el llat i dos en el bot. Al llat embarquen: El patr, o mirador, s lencarregat de dirigir les operacions. A Altea, diferenciaven entre el patr que anava a la popa, i el mirador que anava a la proa. Els vogadors sn els encarregats dels rems. Larriador s qui deixa anar la xrcia. El calador s lencarregat de llargar la xrcia. Al bot anaven dos hmens que es deien els boters. La recerca del peix Lagulla s un peix que nada per aiges altes, s per aix que les tripulacions van a la vista per tal de trobar-les. Els dies ms indicats per a la seua captura sn els de calma blanca i tamb la temporada de la minva de gener. El mirador, aprofitant que la mar estar com un espill, podr descobrir fcilment els senyals que marquen la presncia del peix, per exemple:
NDICE
158
Les blanques, la blancor o blanquina s el color de laigua en passar les moles dagulla de nit. El +brollet o +brollar (A) s el moviment suau de la mar provocat per les moles dagulla. La presncia de brisa era suficient perqu no es pogus observar el brollet. La grisor s el color que pren laigua de la mar de dia en passar les moles dagulla. El llamp s la lluentor de la mola en remoure laigua. El +refoll s el soroll i el moviment provocat per leixida duna mola de peix a la superfcie. Es diu refollar a lacci deixir una mola de peix a la superfcie. La presncia de certs ocells que acacen les moles, com les gavines o les +boldritges. Finalment, es pot descobrir la presncia de peix fent-lo saltar tirant pedra o, si la pesquera s nocturna, llanant mistos encesos que provoquen els bots de lagulla. Tamb sha danar amb compte amb la lluna i el foc de la mar o llamp, i el seu efecte sobre el comportament dels peixos. Els mariners saben que si la mar t poquet de foc i salta un quarter dagulla, nhi ha quatre arroves. En canvi, si la mar t molt de foc i en salta quatre arroves sen maten quatre quiNDICE
159
los. Aix doncs, si la mar llampa molt han daprofitar lhora anterior a la posta de la lluna o la primera de remuntada, ja que amb la lluna en la creu al capdamunt el peix no vol nadar. Quan s fosca i la mar t molt de foc ha de ser en rompre el dia. El bol El bol s el calament de la xrcia en forma de cercle. Per tal de fer el bol una vegada descoberta la mola, el llat li dna la cala o el calament al bot i es queda amb la cala de la tiradora. El llat fa el bol envoltant la mola i es queda amb els dos calons. Aleshores es desarmen els rems i comencen a halar de les bandes. Si lart es llana ms duna vegada es diu que es fa +rebol. Mentre el llat eixagua lart, el bot fa ferro unit a la mitjania del llat amb la +trapa o cap que uneix dues embarcacions. La trapa evita que el llat es moga del lloc. Cal fer aquesta acci perqu si el llat avans amb les tirades, la mola li passaria per davall la carena. Un altre sistema per a evitar que la mola se nisca s usar la +furgadora (B,V) o canya (A), que s un pal amb un drap blanc a la punta per a espantar el peix i fer que encabisca el cp. La unitat de mesura era el cove, que era una cistella de canya amb dues anses, la capacitat del qual s dues arroves, vint-i-cinc quilograms. Laltra unitat de mesura era larrova, dotze quilos i mig.
NDICE
160
Lart o artet L+art, tamb anomenat artet a Altea, era una pesquera dirna en la qual un art copejat encerclava el peix. Es practicava a lestiu des del juny al setembre, per podia durar fins a la festa de la Mare de Du del Sufragi al mes de novembre. Lart era duna constituci semblant al gran art darrossegament que s el bou, per amb mesures ms petites. s un art com el bolig i la xvega per amb la caracterstica que es treballava des de lembarcaci. Les parts de lart Lart estava armat en +glf, s a dir, la xrcia formant sina perqu treballassen ms les tresses que el filat i aconseguir que el peix shi +engolfara. Aquest art constava de les parts segents: Les surades o trossos de suro. Lart tenia ms plom que suro. De suro noms en posaven el necessari perqu aguants dret lart. Els pescadors volien aconseguir que lart ans prop del sl. La tressa del suro, el cap que passava pel suro. La srcia, la fibra de cnem filada. La tressa del plom, el cap que passava pel plom.
NDICE
161
Les plomades, canuts de plom perqu lart ans cap avall. Els calons, mnecs de fusta amb rebaix. Tamb rebien aquesta denominaci els cordons que unien lart i les cordes. Les cales, les cordes despart de les quals es tirava per a eixugar lart. Les parts de la xrcia La xrcia de lart estava formada per vessos i cada ves tenia la seua prpia denominaci: Les bandes o prolongacions laterals de lart de diversos vessos. Cada banda tenia quinze braces i la malla era la ms +clara amb ms obertura de la xrcia. Els calons, inici de lart i ves ms clar. Els +clars, part clara de la malla, ja que es trobava al principi. Els +casserets o cassarets, vessos segents als clars i, per tant, ms cecs. El +cp, part final de lart amb forma de bossa. La seua llargria era de deu o onze metres. La corona era la part ms cega del cp fet amb fil ms gros. s on quedava el peix.
NDICE
162
Les embarcacions Les barques de lart eren generalment tres, encara que es podia anar amb una o dos noms: El llat de lart, que era la barca que transportava lart. Hi anaven sis hmens. La segona, barca auxiliar. Hi anaven dos hmens. L+enviada, barca xiqueteta destinada a dur el peix a terra. La jornada La primera cosa que feien a Benidorm en una jornada que comenava a les quatre o les cinc del mat era +metre lart en la barca. Una vegada metut, eixien del Rac de lOix i anaven cap a la Punta del Cavall. A la Punta del Cavall marcaven el corrent, miraven don venia, i si espentava molt. Els mtodes per a fer aquesta operaci eren de diversa mena. El ms sovintejat consistia a deixar lembarcaci a so de marea fent que la barca ans a la ronsa, tot observant cap on anava i la seua velocitat. Tamb podien deixar caure arena per veure la fora i direcci darrossegament. Havien de tenir molt en compte els corrents perqu segons don fos calaven a un lloc o a un altre. Si hi havia corrent de llevant treballaven des de la Ferradura cap a la Cova de lAigua; i
NDICE
163
si eren corrents de ponent o de garb treballaven darrere de la Serra, ja que la Punta del Cavall defenia dels corrents. Els bols Els bols eren a quinze +cordes. Els pescadors fondejaven corda i mitja per dins la barbada i llargaven lart cap a fora perqu quan pujs la barbada ja estigus tancat. A es feia perqu el peix de fora, que s el que es mata en lart, no volia entrar a la barbada. El primer bol es feia una miqueta ans dapuntar el sol per a eixaguar-lo mentre era fosc, ja que era lnica manera denganyar un peix lladre que sap fugir com s el llu, peix que amb lart sen matava poc i era molt valus. El llat ms gran s el que calava i tirava lart a bord. En el segon anaven dos hmens, que es quedaven amb un cal o punta de la cala mentre calava el llat. Quan acabava de calar el llat, pujava ms gent al bot i sapartava una mica. Tamb podia anar una altra barqueta, que tirava un ferro per a mantenir fermes les embarcacions. Aquesta barqueta sunia a laltra mitjanant la trapa, que s el cap que uneix una barca a laltra. Si no anava una altra barqueta aniria un gall, que era el suro o banderola amb un cap que anava al ferro. El gall permetia que la barca no es mogus quan +alotaven o +apamaven eixaguaven amb tirades lart.
NDICE
164
Quan els pescadors estaven al lloc, llargaven el ferro perqu aguants el moviment de les tirades o moviment datracci dels caps de lart. Les embarcacions quedaven unides per la trapa que permet que les barques s*atrapen alhora que van eixaguant lart tirant lart dalt. Aquesta operaci durava fins que la barca auxiliar li donava el cal o punta de lart a la barca gran. A cada bol estaven tirant tres quarts o una hora. Havien de mirar molt les distncies i moviments perqu si lart anava molt pesat, la barbada rotllava lart i no hi podia entrar peix. Tan bon punt eixaguaven lart treien el peix perqu lenviada el ports a la plaa. El peix de lart s peix de fora, que viu de la barbada cap a la mar fonda excepte la rascassa que s peix de barbada. A ms mataven moll el que ms, spia, pagell, besuc, escorpa, sucla, llu i altres semblants. La part, o sou que rebien els participants en la pesquera, era un munt per a lamo de lart i dos per a la gent. De lltim bol es partien el millor per a la plaa i el ms fluix per a ells. El bolig El +bolig s un art copejat per a capturar el peix, principalment gerret de lIlla. s un art com lart. T lestructura de la xvega per amb dimensions ms redudes. El bolig es treNDICE
165
ballava des de lIlla o des de la platja. A Altea li deien *bolig de roda. Els informants alteans deien que no semprava a Altea, per que lhavien vist calar als benidormers. A la Vila Joiosa es diu bol o bolig. El bolig, antigament, era un art fet de fibra vegetal mentre que ara sn materials sinttics. Aquest art es mesurava per cordes, per aix cantaven +mola a lhora dindicar una corda del bolig. Segons les cordes que li posaven a lart, el bolig anava ms fora cap a mar obert o ms terra cap a la costa. Com que lIlla t tres cordes de barbada per a eixir al net, a obligava que larmat de la xrcia del bolig i de lart fos diferent. El bolig havia destar per taula desbocat de plom; s a dir, la tressa ms en banda que la xrcia perqu no rotlls. Estant la tressa del plom ms en banda que la xrcia, lart no rotllava. Al contrari que lart, que estava ms templat. Al bolig treballava la xrcia, mentre que a lart treballaven les tresses. Larmat o estructura de lart era millor perqu, en treballar les tresses, laigua obria les xrcies, tenia ms gola i entrava ms peix al cp. El bolig t un ves que es diu clar, per en duu poc. En canvi sarma amb gir, que s un ves amb la finalitat dabossar donar forma de bossa el cp. A la corona t *cornialeres, obertures dels cornials.
NDICE
166
El bolig
PESQUERA COPEJADA. EL BOLIG A. Les bandes. B. Els clars. C. Els caarets. D. El gir. E. El cp. F. La corona. K. El pedral. Y. El cal. m. La tressa del suro. t. La tressa del plom.
Font: Sez Reguart.
NDICE
167
El bol Per anar al bolig es feien servir dues o tres embarcacions. Un bot posava lart en laigua i quatre o cinc hmens atesaven de cadascuna de les cales. Lart havia danar parallel per les dues bandes, perqu si no era aix el peix se neixia. La primera acci era parar-se a la Punta de Llevant, prop de lIlla, a +provar el corrent. Si el corrent tirava espentava molt fort de garb, sen tornaven a casa. Si el corrent era poc o era calma, calaven. Els mariners una vegada constatada la fora i direcci del corrent, sadreaven a lIlla de Benidorm i anaven a lindret conegut com la Xapa on preparaven lart per llargar el bol. La llargria del bol estava entre les dues cordes i les deu, cada corda tenia vint-i-cinc metres. Per aconseguir bons resultats anaven provant: si estaven a quatre cordes i mataven poc de peix, llargaven una mica fins que en trobaven. Si fora no en trobaven, acurtaven i en trobaven a terra. Com que els bols es feien de nit i shi veien poc, lart duia uns nucs fets al punt duni de cada corda, els senyals. En arribar la mola al primer home, aquest feia el crit: mola! A laltra banda estava un altre senyal fet amb fil de cnem perqu pogueren saber el ritme que havien de seguir. Tamb shavia de *xapar, s a dir, colpejar amb les cordes o amb les bandes contra el terra perqu el peix encabs el cp. A la *rebufa al darrere del
NDICE
168
Calament de la xvega
Font: Sez Reguart.
tot se situaven uns hmens, que anaven fent mola, plegant les cordes en cercles amb el cap que ja shavia eixaguat. Quan quedava una corda o una mica ms, els hmens anaven tancant-se. Lhome de fora, que se situava a lexterior, anava ajuntant-se perqu l*eixaguador, o lloc on havia dacabar lart, estava on treballava lhome de terra, que era el situat a la banda de terra. Lltim senyal es deia la +viuda i indicava que era lltima corda i el crit corresponent era la viuda! El
NDICE
169
bolig ja es tancava del tot perqu els quedaven dues tirades, la que estaven fent ms una altra. El bolig seixaguava es treia fora de laigua dret a la Xapa, ja que el corrent lespentava cap ac. Com alternativa tamb podia fer-se des de dues barques a la manera de lart. Una vegada eixaguat el bolig, els hmens que tenien els calons abocaven el bolig o salpaven la piola de les cornialeres per tal de traure el peix. Es feien tres bols o llanaments de la xrcia del bolig, que eren: El bol de prima a primeres hores de la nit. El bol de mitjanit, sobre les dotze de la nit. El bol de la clara del dia, quan el cel comenava a fer-se clar. Les direccions dels bols podien ser tres, per tenint en compte que sempre seixaguava dret a la Xapa de lIlla: Cap a fora, mirant al Campello o a Alacant. Cap al Tossal o cap a Punta Plana o prva a la Palmera si el corrent era ms fresquet amb ms fora. El bol del Murtal, adreant vers la partida del Murtal.
NDICE
170
La llampuguera La +llampuguera era un art copejat per a capturar la llampuga. Aquesta pesquera era de temporada, prpia de la tardor, que es calava amb senya a cent metres daigua. A la llampuga anaven al rompre el dia, quan la mar perd la llussor produda pel llamp o foc de la mar. Si la mar llampejava en calar lart, el peix veia els llums i fugia. La llampuguera es basa en el fet que la llampuga s un peix que nada per la superfcie, com a molt a tres o quatre metres de fondria, i per la banda de fora de la mar. A ms, el costum que t la llampuga de +sospalmar-se davall de qualsevol objecte que sure singularitza i facilita la captura de lespcie. Els grecs ja havien observat i aprofitat aquest comportament de lespcie, com ens conta Opi (veg. Calvo 1990:289-290). Tamb Sez Reguart (1791, IV, 29) en parlar de la llampuguera esmenta aquest costum tan caracterstic del peix: Estos [la llampuga] aunque desovan indistintamente en los algares, sin duda la casualidad hizo ver se presentaban executarlo tambien la sombra abrigo de alguna otra especie de yerba marina, y asimismo de algun ramaje caido por casualidad en el mar.
NDICE
171
Veient tot a, els pescadors van crear un sistema de pesquera que tingu en compte aquestes caracterstiques peculiars de la llampuga, i van bastir un art que permets traure el major partit possible a les condicions en les quals shavia de treballar. Aix s com va nixer la llampuguera. Segons Massut i Vidal (1997:73-74) la pesca de la llampuga t una zona puntual a la conca occidental mediterrnia que s Mallorca. Hi haurem dafegir les costes de Valncia i Alacant com assenyalava Sez Reguart (1791, IV, 29 i 33) qui no esmentava Mallorca, i ressaltar la Marina perqu ha estat una pesquera molt practicada fins fa poc de temps. Massut i Vidal tamb assenyalen Siclia, Malta i Tunsia com les altres zones llampugueres. Lart de la llampuguera Lart de la llampuguera s un art copejat que permet envoltar el peix arredossat al voltant dun objecte que sure. Les parts de la llampuguera eren com les dels altres arts copejats. La srcia s de filat ben gros per aguantar vint o trenta arroves de llampuga. El cp (nota 1) tenia un ves de xrcia per la part del plom que anava avanat a la resta de lart perqu el peix no sen fugs.
NDICE
172
El bol Els pescadors calaven unes boies amb pedrals a llocs on la fondria fos vora els cent metres. Ac es faria el bol. Passat un temps la llampuga hi aniria a aixoplugar-se del sol. Aleshores, quan el patr ho creur convenient, els hmens salparan per a calar la llampuguera. El llat amb una tripulaci de set a deu hmens provaven el corrent per fer el bol de manera adient. Si el corrent era de garb tiraven el calament tocant la boia i anaven halant immediatament desprs dhaver calat. Quan els arribava lart passaven la banda per damunt la boia, la boia quedava franca lliure, i seguien halant fins que el peix arribava dalt la barca. El bol durava uns vint minuts i sen feien set o vuit, fins que el sol remunts. En acabar, tornaven a casa bogant al ritme de les salomes, una de les quals era: Ja tornem de la llampuguera (veg. Llorca Ibi 1998a:923-927). La peceta La *peceta s un bolig petitssim treballat per dos hmens, a la Vila Joiosa segons Llorca Baus (1985:212) (nota 2). La usaven a les puntes de les roques on feien un crcol amb lart i desprs batien perqu el peix buids. Cabrera (1993:291) donava referncies daquest art a Dnia:
NDICE
173
T forma de mitja lluna i la tiren a fora bruta i si hi ha algun peix larrastren, si no sanganxa. Estan molt prop de la vora. Sn pesqueres molt miserables de gent que no podia guanyar-se la vida datra manera [...] Jo no ho he conegut; ho he sentit contar. El poblador El +poblador s un sistema de pesquera semblant a la llampuguera i a lart, usat a la Vila Joiosa, en el qual posaven dins laigua una branca de pi amb una panna perqu el peix hi ans a sospalmar-se i desprs li feien bol. Tamb es podia emprar el poblador per a obtenir peix que servs desquer a la tonyina. Sez Reguart (1791, IV, 29) descriu una llampuguera, emprada especialment a la Costa de Alicante, que usava un art sense cp i que feia servir branques de pi perqu les llampugues shi estigueren criant fins que podien anar a pescar-les: Este descubrimiento parece di causa que nuestros pescadores, con especialidad los de la costa de Alicante, se hayan dedicado establecer una pesquera constante y lucrativa, para cuyo efecto hacen acopio de ramas de pino bastante crecidas.
NDICE
174
Tamb Massut i Vidal (1997:23) ens diuen que a Mallorca la llampuguera actualment es cala amb rams de mata: A finals dagost es veuen sortir el llats llampuguers que van a calar, carregats de pedrals, rams de mata, munt de corda i capcers, amb laigua que els arriba als embornals. La xvega La xvega o l+aixvega s un art copejat semblant al bolig, per de dimensions ms grans. Les principals diferncies de la xvega amb el bolig sn que t un ves de malla ms cega que no el porta el bolig, el +remanent. Tamb el bolig t 60 o 70 braces per banda de llargria, als quals la xvega li afegia 10 o 12 braces de xrcia ms clara perqu no pess tant. Lavantatge de la xvega s que, grcies a laltria de lart, agafava tot tipus de peix. Lart es calava des de la costa fins a les tres milles. El bolig i la xvega principalment per al gerret de lIlla es treballaven des de la lnia de terra, b fos des de lIlla, des de la platja en el punt conegut com la Bassa Seca i la Foia del Bol o des de les Penyes de lAlbir a Benidorm. A Altea des de la partida del Bol, i a la Vila Joiosa a lArsenal a la gola del riu de la Vila, a les puntes del Moro i al Parads.
NDICE
175
Treballar la xvega era una tasca molt costosa puix eixien a calar en apuntar el sol i leixaguaven a les quatre o les cinc de la vesprada, depenent de les +malletes o cordes que arriaven. Les parts de lart La xvega consta de les segents parts que formen lart: Les surades, que sn pannes de suro. La tressa del suro, cap per dins dels suros. La srcia, tels fets de matries vegetals. La tressa del plom, cap per dins dels ploms. Les plomades sn trossos de plom. Els calons, els extrems dels caps i els cordells dels extrems dels caps, tamb els mnecs de fusta dels arts. Del cal a la xrcia es formava un peu de gall (A). Les malletes (A,V) o cales (B) que sn els caps. L+estrp (A). Lestrop s una mena de corretja despart de tres dits dample amb una ralinga a la punta. A la ralinga portava o b una surada o b un nuc, i servia per atesar amb ms fora la xvega.
NDICE
176
Les parts de la xrcia Els vessos que formen la xrcia reben les denominacions segents: Les bandes, les cames de la xrcia. El gir, el ves que permet el gir de la xrcia. Els clars, els vessos de xrcia ms clara. Tenia deu o dotze braces. Els casserets (nota 3), els vessos posteriors als clars. El cp, el ves en forma de bossa on quedava el peix. La corona, que s el remat del cp. La +trampa, ves a linterior de la xvega i el bou perqu el peix no se nisquera en deixar de fer la correguda. Mentre la xvega feia la correguda la inrcia mantenia la trampa horitzontal, per en deixar de crrer queia i tancava lart. Aquest ves saplicar tamb a lart de bou on rep el nom de ratera. Les embarcacions La xvega tenia dues embarcacions per a calar la xrcia: Un llat que carregava amb la xrcia i els caps. Un bot que provava i assenyalava la marea als tripulants del llat per tal que calassen ms b.
NDICE
177
El bol La calada de la xvega la dirigia un home des de terra. Si era de nit agafava dos metxots per a indicar cap on havia danar la xrcia. Els mariners desprs de deixar un cap a terra anaven mar afora i arriaven malletes per la popa fins que arribaven a lart, que tamb era arriat. Aleshores posaven proa a terra i anaven amarrant malletes a laltre cap de lart fins que arribaven a la costa. Una vegada calada la xvega, la gent comenava a atesar. Els qui atesaven deixaven les malletes a uns mariners que anaven fent mola, els +rosseros segons Martnez i Martnez (1921: 36). Els rossers es trobaven a una distncia que permetia alhora atesar fluidament i deixar els caps ben amolats, formant moles ordenades. La persona que estava eixaguant lart tornava a agafar-se on havia comenat. Era important que el personal mantingus lart parallel perqu el peix queds copat. Amb aquesta finalitat hi havia uns draps a cada certa distncia anomenats +rollos a Altea i senyals a Benidorm. Les dues fileres anaven acostant-se a mesura que eixaguaven. Mentre tot a passava a terra, des de les barques tiraven pedra per tal que el peix que no volia entrar a lart shi encabs. Passat un cert temps, la gent comenava a animar-se amb crits i cada vegada satesava ms de pressa fins que,
NDICE
178
prcticament, acabaven corrent en arribar lart al trencall de la maror, ja que els colps de mar ajudaven a eixaguar-lo. Antigament a la mateixa platja, en abocar lart, es triava el peix per arroves. Si no hi havia una quantitat suficient per a classificar-lo per arroves, es classificava per ranxets o muntonets petits, com es diu a la Revista Altea (novembre de 1931): Ahora mismo el alijo msero, en cantidad y variedad, esparcido por el suelo, por ranchos, cuya subasta, inicia Prinss (apodo de Antonio Zaragoza, el vocero). Els pescadors benidormers encara recorden que la xvega de lIlla de Benidorm ha arribat a pescar en un sol bol tres-centes arroves de gerret, dotze arroves de dntol i divuit de calamar. La part Les parts han anat variant segons els temps i les persones. Les referncies als usos i costums antics que exposem ac estan extrets de lobra de Francesc Martnez i Martnez (1921) El derecho consuetudinario en Altea. Lamo de les barques i lart, un ter. Daquest ter pagava al patr de la barca gran un sou per cada lliura que havia guanyat. Dels dos teros restants es feien les parts corresponents. Els mariners de les embarcacions i els quatre rossers, part i
NDICE
179
Eixaguament de la xvega
Font: Sez Reguart.
mitja cadasc. Els rosseros a ms tenien lafegit dun sou per cada lliura dels dos teros. A la gent que atesava des de la malleta sels pagava una part als hmens, als xicons mitja part i als xiquets un quart. El fet que tot aquell qui anava a atesar lart havia de ser acceptat i rebia una part, sense que shi pogus rebutjar ning, fu que la xvega acompls una funci social imporNDICE
180
tantssima. Arribava a ser lnica aportaci econmica de certs estaments socials com les viudes, persones dedat o mariners convalescents dalguna malaltia. Tant Altamira (1905) com Martnez (1921) analitzen laspecte econmic i jurdic de lart que fou anomenat art de la pobrea amb tota la ra. Vocabulari Agullera (pr. allera). Art i pesquera per a la captura de lagulla. s un dels molts noms darts que deriven del peix que shi mata. Les variants comarcals dagullera sn allera (A,B,V) i ullera (A,B). Una altra denominaci comarcal s *alleta. La forma agulleta s una habilitaci per ellipsi de lexpressi anar a lagulleta. Tamb a Altea deien *allera de cp (A). Els alteans usen aquesta especificaci per a diferenciar-la duna agullera sense cp que denominen art (veg. Art). Aixvega (pr. aixbega). Xvega, Altea i a la Vila Joiosa. Tamb a Altea, xbega. A Benidorm xbiga i aixbiga. Coromines assenyalava ls del fonema bilabial: Encara que predomina la pronncia amb -v, alguns val. ho diuen amb -b: EnrValor (c.Castalla) i Fullana [...] (DECat). El DCVB arreplega a Benidorm la forma amb -v-, tanmateix la que jo senNDICE
181
tia a Benidorm i a Altea era amb -b-. Roig (1978:99) al segle XV emprava exvega: mas infinits sn qui sos dits / volenter oen, tals pres se cloen / en llur exvega; qui en llur tvega / mal punt s pres. Aixbiga a Benidorm i a Altea (segons Martnez i Martnez 1921:35). Tamb a lAlguer aixviga segons Caria (1995:145). Lincrement ai- del fonema palatal fricatiu sord s molt usual en catal (veg. Colomina 1985:143). Les dues formes alteanes aixbega i xbega tamb les arreplega Segura (1996:107) a Alacant en parlar dels filats usats per a transportar la palla en cavalleries. En el parlar de terra laixabeg filat per traginar mercaderies a llom de les cavalleries sempre s enunciat amb lincrement ai-. Pons (1916:163) recull xvega simplement com a filat de terra sense esmentar-nhi funcions pesqueres malgrat que tenia aquest apartat en compte al seu vocabulari. En gallec es diu xbega on deu ser catalanisme, ja que segons Rodrguez Santamara (1911) i Calo (1980:41) s un art que els catalans van introduir al segle XVIII junt al bolig. *Alotar. Apamar la xrcia per a traure-la de laigua. Halar i alotar sn verbs referits al mateix camp semntic, per amb significaci diferent. No el trobe documentat en catal; s que ho s en castell des de 1732: alotar arrizar, colgar una cosa
NDICE
182
en el buque de modo que resista los balances (DECH). Ara b, el trobe deu anys abans al Vocabulario Martimo (1722:7): Arrizar el ancla, es ponerla la vanda, y trincarla. Llamase tambien, alotar. s interessant observar que el moviment de les mans s el mateix quan salota la xrcia que quan es prenen els rissos de la vela (cast. arrizar fer el ris a la vela). Per tant, alotar s un castellanisme nouvingut al llenguatge mariner catal que desplaa el verb apamar (veg. Apamar). *Apamar. Traure la xrcia fent moviment amb els palmells de les mans. Apamar s un verb que ha estat desplaat per alotar (veg. Alotar) tanmateix encara hi ha mariners que empren apamar, per trobem ms mariner dir alotar. Aquesta opini es basa en el fet que apamar tamb lempra la gent de terra mentre que alotar noms el coneix la gent de mar. Art. 1. Pesquera dirna en la qual un art copejat encerclava el peix. Aquest s el significat general en tot el domini lingstic. Art s la forma diminutiva creada a partir dart ormeig copejat de pesca. A Altea en diuen artet. Tamb en aquest cas la forma alteana coincideix amb la del Marquesat front a la benidormera i la vilera. Cabrera (1993:290) recull la distinci segent a Dnia: Lartet es diferencia de lart perqu en lloc de calar-lo des de la platja es cala des de la barca, prop de la costa i en aiges poc profundes. A Altea deien
NDICE
183
que lart tamb podia ser una agullera sense cp, per aix a lart copejat li deien artet. 2. A Altea, agullera de crcol sense cp i amb anelles. *Avanada. Ves de xrcia que ix del cp de lagullera per la part inferior i es posa a laltura de les bandes per a evitar que la mola puga fugir si saplata. El senyor Josep Llinares de la Vila Joiosa el definia com un regolf de lagullera per a qu el peix no sen fuja. Bayona Vives (1990:3) t lavanada com lelement ms singular de lagulleta. Zaragoza i Prez (1997:24) lesmenta als seus versos: La furgadora ha agarrat / el patr, ja que servix / per a fer que el peix que ix / busque el plom de lalvanat. La variant alvanat o alvanada s un ms dels termes valencians que sha vist atret pels nombrosos mots dorigen arbic (cf. aljau arjau, almetla ametla, alvenc avenc). Boldritja. Baldritxa, mena de gavina que acaa les moles de peix. Segons els mariners de Benidorm la boldritja el que vol s beures loli que amolla el peix. La forma blaveta coincideix amb la dEivissa en una mostra ms de lestreta relaci entre la parla eivissenca i el valenci meridional. Coromines tamb reporta la variant alteana voldrija que apareix al BDC (X, 98). Coromines estudia aquest substantiu i diu que deu ser una forma que prov del mossrab *perdice (veg. DECat,
NDICE
184
Baldritxa). Tanmateix Colomina (1991:339-341) dna per bona lexplicaci que deriva baldritxa del mateix baldr- de baldrag, baldrac i baldrs xarrar amb un sufix diminutiudespectiu roman; explicaci ms plausible que no la fantasmagrica llengua prejaumina (veg. Llorca Ibi 1998b:15-19). Bolig. Art copejat per a capturar el peix. La grafia antiga era amb -itg com apareix a les Ordinacions (1673:168): Item, manam que ninguns peixcadors, aix de bolitgs com los que peixquen ab tirs, ralls, xrcies y a la encesa, o de altra qualsevol manera [...]. Colomina (1991:121), molt encertadament, qualifica de preferible la grafia bolig a lactual normativa bolitx. I s amb la grafia -ig com lescriuen diversos autors com Oller (1995a:43). Aquest catalanisme passa aviat al castell de murci boliche (Colomina 1997:232), i arriba fins a Galcia al segle XVIII segons Calo (1980:22). Brollar. Moviment de la mar provocat per les moles dagulla, a Altea. Tamb es troba a Mallorca brollar pujar rpidament a flor daigua el peix per agafar el grumeig i tornar-se a enfonsar produint un broll en laigua (DCVB). *Brollet. Moviment de la mar provocat per les moles dagulla. Martnez i Martnez (1921:34) recull aquest substantiu: brollet burbujas que hacen las agujas. Per comparaci del
NDICE
185
brollet que sobrex de laigua amb les sardines que sobrexen dels llats es deu crear el *rebrollar que trobem a lobra de Zaragoza i Prez (1997:62): El llat a rebrollar! / De les sardines ms belles / que naveguen per la mar. *Cala. 1. Tipus de cap per a calar les xrcies, a Benidorm. s una accepci no enregistrada. 2. Mnec de fusta dels arts. Tamb a Cambrils cala t aquests sentits segons Savall (1991:53): cala conjunt de les malletes i cal fustes llargueres. En gallec tamb t aquests significats (veg. Leiro 1990:65). A Benidorm la malleta sidentifica com el cap del bou. Hem de tenir en compte que el bolig i la xvega sn els antecessors del bou i, per tant, la terminologia ha passat duns a laltre. Cala deu ser una relaci metonmica amb el sentit de calar fer baixar una corda que es troba, per exemple, al Liber Elegantiarum, Esteve (1489:105): Calala o metela en un pou ab una corda. Cal. 1. Cordell prim que va a morir a una gassa i que evita que la xrcia es doblegue. 2. Mnec de fusta amb rebaix perqu lart quede obert, extrem del cap anomenat cala o calament. Tamb a Cambrils segons Savall (1991:53). 3. Extrem de malla de les bandes de lart de la tarrafa i de lart. 4. Triangle de cable metllic on fan fort les malletes per arrosNDICE
186
segar el bou. Les puntes de les cales es diuen calons o frenes, segons lart que siga. La variant i el sinnim que trobe de cala sn: escal bast de les puntes de lart a Roses, Lloret (1993:6); i estatza, BDC (XIV,26) i (DCVB). Lloret (1993:6) diu de cal, escal i calones en parlar de la pesca a Roses: Escal, terme que actualment alterna amb lintrodut pels alacantins: calones. Sobre aquesta afirmaci hem de dir que lnic terme registrat a la Marina i a Alacant per a les puntes dels arts i els bastons que shi colloquen s cal. En canvi, a Mrcia, calones cuerdas de la langostinera i extremo de madera Valero (1972: 88-89 i 91). La forma escal s un vulgarisme creat per la prtesi de larticle tal i com ocorre amb estenalles i estisores. Casseret. Ves de lart, la xvega i el bou, a Altea i a la Vila Joiosa. s un cas de tancament de la a pretnica fenomen usual a la Marina (veg. Colomina 1991:16). Cassaret a Benidorm, que s la forma que apareix en catal oriental i mallorqu (veg. DCVB). Tamb s la forma que recull Pons (1916:80) en el seu vocabulari txtil. En gallec es diu cassarete segons Calo (1980:42). Per a letimologia i extensi del mot vegeu Colomina (1991:89).
NDICE
187
Cec. Esps, parlant de xrcies o de malles. Gil i Llop (1945:3-4) recullen cec al Vocabulario: A cob sech cierta arte de pesca. Prohibido por el privi. 21 de Pedro I, fol. 33, 2. Sit prohibitum piscatoribus dicte albufarie ne piscent cum almixars, pantenes, faxets, alcudia, brugina, cum rete et ab cob sech, saltades, segues [...]. Hi trobem sech i segues que deu fer referncia a la grandria de lobertura de la malla i tractar-se de ladjectiu cec, cega que unnimement enuncien els nostres mariners. Tamb Pons (1916:73) empra aquest adjectiu parlant de la malla del bolig. Per tant, veiem que cec i cega sn els adjectius usats tradicionalment. Clar. 1. Ves amb ms llum malla que es troba al principi de lart. Pons (1916:81) recollia clar, que en llenguatge mariner deu ser pres del vocabulari txtil com en molts altres casos: Clar. En les pues de teixir, lespai entre cada dues de llurs palletes, per on passen els fils dordit. 2. Adjectiu referit a lobertura gran de la malla parlant de xrcies o de malles. T com a antnim cec en el llenguatge mariner i esps en el txtil. *Cp. 1. Part final de certs arts amb forma de bossa. Segons Lloret (1993:5): La part final del bou s la corona, la qual sanomena freqentment copo, que s un castellanisme introdut pels alacantins. A la Marina sempre senuncia
NDICE
188
cp i, pel que sembla, els pescadors alacantins tamb usen el terme cp (Segura 1996:156), per tant, haurem desbrinar les causes per les quals susa el castellanisme copo a Roses. 2. Ves de xrcia de la llampuguera situat al plom. Aquest cp savana a lart perqu poue el peix. El mateix ves a lagulleta es diu lavanada. s una accepci no enregistrada de cp. Cp s un dels mots del txtil que passa al llenguatge mariner. Com explica Pons (1916:87) sentn per cp: El borrall de qualsevol fibra textil en estat de floca, que es posa en la filosa per filar-lo, segons es feia antigament. Cp s un substantiu que ha abastat ms camps que el txtil i el pesquer, ja que segons Tormo Colomina (1995:120-122), a Alcoi, vila de secular tradici txtil, *cp designa el tresorer de la comparsa que s el qui ocupa el centre de les formacions per parelles de filaes en les festes de moros i cristians. A ms a ms, com que larcabs del cp s de major grandria que el dels altres festers i es dispara en una posici distinta *cop ha passat a designar aquest tipus darmament, almenys a Beneixama (LAlcoi). Corda. 1. Trenat de cnem o despart per als arts copejats. 2. Setze braces. s un nom de cap que susa com a distncia per un procs metonmic com ocorre amb orsada i caloma. Corda ha anat reduint lextensi del seu significat en llenNDICE
189
guatge mariner, de ser un terme general ha passat a designar un sol tipus de trenat. El terme general s cap. Cornial. Obertura lateral de lart. Cada art duu dos cornials que van amarrats amb un cap fi anomenat piola. Per abocar la captura realitzada cal desnigar les pioles. Coromines (DECat, Corn) tamb recull cornal en sentit nutic: Cornal corda en un extrem duna xarxa [1354; altre ex. nutic de c. 1500, de sentit no tan clar en DBal.] s la que serveix dagafador per a sacsejar el cp de lart en el Maresme (StPol 1931), en relaci amb el significat dangle duna xarxa de pesca fluvial a les Valls del Flamicell (Violant, BCEC XLV, 357). En les tasques agrcoles de la Marina cornial t els significat de cant dun camp, que no es pot llaurar perqu lanimal i el forcat no hi arriben. Amb la mecanitzaci del camp ja es poden llaurar els cornials dels bancals. Les persones que han viscut de la terra tamb apliquen modernament cornial al punt des don els futbolistes trauen els corners. De cornial deriva *cornialer obertura lateral dun art. Aquest substantiu s preferentment femen, les cornialeres, encara que tamb senuncia en mascul, els cornialers. Encimunsar. Encimolsar, cosir un ves de xrcia amb un altre. Dencimolsar al DECat sexplica que s la forma composta de cimolsa llenca que forma la vora de la pea del
NDICE
190
drap de llana, terme propi de teixidors i tradicional a la nostra lexicografia com ho demostra el fet que s recollit per Pastor (1827:124): simolsa, orillo. Lamarca (1839:48) recull simbolsa amb el mateix significat. El substantiu tamb es troba com era bo desperar recollit del txtil catal per Pons (1916:150) en la forma simolsa cap de pea dels draps de llana; i al txtil alcoi per Tormo Colomina (1995:158) en les formes simolsa o simossa tros de teixit no aprofitable [...] forma el cap duna pea i el remat de laltra. El verb ensimolsar tamb apareix al vocabulari txtil de Pons (1916:98): Ensimolsar. Fer passades de malla amb fil gruixut de lli o de cnem retort, per reforar les vores o caps de les peces de xarxa. I, posteriorment, Amades i Roig (BDC XIV, 25) reporten el verb amb canvi de grafia: encimolsar fer vores a la xarxa. A Benidorm i a la Vila Joiosa el verb ha seguit fidel al sentit de refor que Pons reportava. El substantiu simolsa ha tingut fortuna com a renom, ja que trobem Simolses a Altea segons Martnez i Martnez (1912:105): El sastre de Valncia, que aixina es nomenava per ser fill desta ciutat; i Felo Simolsa a Alcoi segons Tormo Colomina (1995:118). Pel que fa al canvi fontic s freqent que el fonema /l/ esdevinga /n/ davant de consonant: qualsevol > consevol, roldana >
NDICE
191
rondana i altina > antina, com a exemples blavets. Exemples no blavets: Alfons > Anfons, alfs > anfs (veg. DECat). Encodillar. Doblegar-se la xrcia. A la tarrafa, doblegar-se la corredora sobre si mateixa. El verb s un castellanisme derivat de codillo espcie de nus o anella que es fa espontniament en un cap de corda per haver-se enrevoltat algunes vegades sobre si mateix (castellanisme) (DCVB). A la pesquera del bou tamb es diuen codillos les corregudes amb revoltes anguloses. En les pesqueres de crcol i en la parla usual es fa servir el terme recolze plec de la xrcia o daltres objectes (veg. Cap. 5. Els arts de crcol). *Engolfar. 1. Donar golf a la xrcia o a la vela. 2. Endinsarse el peix o qualsevol altre objecte dins el cp. El senyor Josep Zaragoza em contava que: una veg en Quinitra, anant al bou, mos si va engolfar una palmera al cp i vam pedre tot el dia.... s un derivat de golf bagatge que es dna a la xrcia o a la vela (veg. Golf). *Enviada. Barca xiqueteta destinada a dur el peix a terra. En canvi, segons Viruela (1985:54) al Grau de Castell lenvi s lembarcaci ms gran. Tamb a lalmadrava de Formentera, segons Costa (1990:35): Per treure, tant la tonyina com la melva, de Formentera sutilitzava una balandra de
NDICE
192
vela quadrada i duns trenta palms (sic), anomenada lEnviada, que portava el peix cap a Eivissa. Deu ser un terme generalitzat, ja que Guilln i Judenes (1956:34) el recullen: Enviada. El pescado que lleva a puerto la embarcacin de este nombre. Aquests autors donen per generalitzat el substantiu al Levante. Lenviada ja apareix a Observaciones (1866:3) parlant de la pesquera del bou a Valncia. Estrop. Mena de corretja despart de tres dits dample amb una ralinga a la punta amb la qual els pecadorss atesaven per eixaguar la xvega. Segons Coromines s un ms dels derivats del grec corda, corretja: estrop lligada al rem, estropada, trapig i trapijol (veg. DECat). Estrop corretja de lart t com a sinnim cingle aparell utilitzat pels remitgers (sirgadors o artaires) de lart per tibar dels caps de remolc de la xarxa Oller (1995b, 3, 101). Tamb el reporta Mas i Gibert (1994:40). Furgadora. Pal amb un drap blanc a la punta per a espantar el peix i fer que encabs el cp, a Benidorm i a la Vila Joiosa. A Altea en diuen canya. s un clar exemple ds de substantiu com canya fins que es troba un mot com furgadora que li dna nominaci prpia.
NDICE
193
*Golf. Sina, bagatge que es dna a una xrcia o a una vela. s una accepci no enregistrada de golf. Lantnim de treballar en golf donant forma de sina a la xrcia s treballar en taula amb la xrcia perpendicular a les tresses. Savall (1991:49) tamb recull aquesta accepci de golf forma que es dna a la xrcia en uns determinats ormeigs a Cambrils. En general totes les xrcies han de pescar en golf per tal que el peix shi quede emmallat.Tamb existeix *regolf afegit de xrcia especialment referit a lavanat de lagullera, a la Vila Joiosa. Igualment, golf saplica a la vela. Guarnir. Posar a lart els elements que li calen per acomplir la funci que pertoca. s laplicaci a la xrcia del verb nutic guarnir posar a un aparell o a un arbre de vaixell les barres o caps que li pertanyen; passar la corda pels ulls dels botons o quadernals (DCVB). Llampuguera. Art copejat per a capturar la llampuga. El DCVB i el DECat noms donen registres balears. Tanmateix Sez Reguart (1791, IV, 29 i 33) ja reportava aquest art de les costes valencianes. All important s veure confirmada lestreta relaci haliutica entre les comarques meridionals del Pas Valenci i les Balears com palesa el substantiu llampuguera.
NDICE
194
Malleta. Tipus de cap per a llargar les xrcies tant del bolig com de la xvega i del bou, a Altea i a la Vila Joiosa. s la forma ms general al nostre domini lingstic, i tamb s el nom que rep a la indstria txtil segons Pons (1916:118). A Benidorm en diuen cala i corda de bol. El fet que la corda del bol, s a dir, la corda que anava al bol sempra per al bou, s un indici que refora la interpretaci de bou com a variant de bol (veg. DECat). Metre. Posar lart en la barca. Aquest verb es conserva en uns pocs casos, generalment frases fetes o usos especials. Muntaner (II, 72 i 80) ja empra al segle XIII el verb metre referit a les galeres. Coromines tamb el recull entre els pescadors del Maresme: metre lart (DECat). El participi a la Marina s metut, en comptes de ms, com escriu Zaragoza i Prez (1997:22): Desprs de metut lart, / la gent arrima lesquena / i al llatet fan anar. Aquest verb s una mostra evident del conservadurisme que amera el llenguatge mariner. *Mola. Corda del bolig. El DECat recull mola de corda en documents de les drassanes de Barcelona de 1331-1467, mola corda del bolig pot ser una ellipsi especificadora aplicada a la corda del bolig. Els significats de mola que podem trobar en altres indrets sn fora similars al de la Marina: mola corda del bolig a Roses (Lloret 1993:5), i mola munt de
NDICE
195
corda plegada en forma de voltes i cadascuna de les voltes a Penscola (Ayza 1981:313). Existeix la locuci fer mola plegar les cordes del bolig en cercles ordenats. Tamb a Dnia fer moleta (Cabrera 1993:290). Fer mola pressuposa un plegament de la corda ordenat i sistemtic, altres expresions com enrotllar tenen connotacions negatives. Pense que mola i fer mola sn termes molt estesos. A Catalunya fer mola apilar les peces del sardinal (Bas i Camprub 1980:154). *Poblador. Sistema de pesquera semblant a la llampuguera i a lart usat a la Vila Joiosa. Pense, per les notcies que donen Opi i Sez Reguart, que el terme poblador es refereix al fet que el peix pobla les branques de pi o daltres objectes que els pescador deixen calats, com ja hem explicat (veg. Cap. 2. Anar a la tonyina). Mentre que llampuguera o art s el tipus de xrcia que shi usa per copar el peix. *Provar (la marea o el corrent). Constatar la direcci i la fora de laigua de la mar. A Benidorm, provar el corrent. Aquesta utilitzaci de corrent i marea per a indicar el moviment direccional de la mar s una mostra fefaent de la substituci del terme corrent per marea. Un exemple de forta interrelaci entre corrent i marea es troba a corrent de marea agitaci brusca i violenta de la mar, produda per dos corrents contraris (DCVB).
NDICE
196
*Rebol. Repetici dun bol. Nadal (1992:22) tamb recull rebol: Rebol. Fet de calar el segon art de Port de Reig abans dhaver acabat de recollir el primer. s una mostra ms de la forta relaci entre el llenguatge de la Marina i el que fan servir a les comarques catalanes de forta presncia blaveta. Refoll. Soroll i moviment fort provocat per leixida duna mola de peix a la superfcie. Refoll sembla ser un terme molt ests geogrficament, ja que tamb apareix a Dnia, Tortosa i Roses amb el sentit de barbulla del peix (veg. Guilln i Judenes 1956:53). Tamb existeix la variant refoio, a la Vila Joiosa i a Finestrat (veg. Colomina 1991:288-289). En una entrevista sobre la Cala de Finestrat lentrevistat diu: Darrere, el que s el front de la mar era un olivar. De quan el refoio es va fer un estany que ha estat molt de temps. Un poc ms amunt estava la caseta del Mixerol que tenia una era i un pi (Algado 1997:62). Dins la fraseologia popular trobem a la Vila Joiosa lexpressi: ser ms brut que el cap del refoio. *Remanent. Ves de malla molt cega propi de la xvega. Remanent, forma arcaica de romanent, ja apareix al Consolat (veg. DECat, romandre). Remanent tamb s la forma usual al parlar terraire.
NDICE
197
*Rollo. Drap que posaven com a senyal a la xvega, a Altea. A Benidorm li deien rollo al senyal de la tarrafa. Eren diverses les maneres de fer senyals als arts, com ara posar draps, fer nucs als calaments o malletes i tamb posar una panna de suro amb color distint. Hem de pensar que a partir de la panna de suro moltes vegades definides pels informants com un rollo de suro la denominaci va passar a qualsevol tipus de senyal fos drap, nuc o fil. A Benidorm, en diuen senyals. *Rossero. Mariner que enllestia la xrcia i els caps de la xvega, a Altea segons Martnez i Martnez (1921:36). Rossero sembla ser un substantiu derivat de rossec. Lhem de relacionar amb una de les parts que Altamira (1905:58) diu que es deduen en la pesquera de la xvega: tres diners de conte y rosa (para los que se meten al mar desnudos de medio cuerpo para ayudar a la pesca). A Benidorm aquests mariners es diuen els de la *rebufa. *Sospalmar-se. Quedar-se el peix redossat a lombra de les boies o de taules que suren per la mar. El compost sospalma balma s estudiat per Coromines al DECat per simplement com a substantiu. La forma verbal naix del fet que les balmes sn usades com a aixoplucs per a persones i bestiar. El costum del peix danar a protegir-se vora les embarcaNDICE
198
cions o les xrcies fa que sels aplique el verb. Com tamb de reds es fa redossar. Colomina (1991:308-309) en fa lestudi complet. *Trampa. Ves a linterior de la xvega i el bou perqu el peix no se nisca en deixar de fer la correguda. Lloret (1993:6), al delits treball sobre els alacantinismes al parlar de Roses, diu que s un dels substantius introduts pels pescadors alacantins a Roses. Trampa s un dels nombrosos mots que passen dart en art, fruit de levoluci i continutat del llenguatge mariner a travs de temps i de tcniques. *Trapa. Trava, cap que uneix una barca a laltra, a Benidorm. El significat daquest mot lliga fortament amb trava pea que uneix dues parts mbils dun artefacte per impedir que se separin(DCVB) i trava corda que lliga els palangres de dos en dos en els calaments de baga rodona (BDC XIV, 66). Deu ser un castellanisme, ja que no es registra en catal i, a ms, Cueva (1990:40) esmenta la trapa parlant del palangre: Las brazoladas [..] se unen a las mallas mencionadas por medio de una trapa o mosquetn. A partir de trapa s crea *atrapar-se atracar-se, acostar-se dues embarcacions unides pel cap anomenat trapa a Benidorm.
NDICE
199
*Viuda. ltim senyal del bolig que indicava la darrera corda, a Benidorm. Sigals (1984:213) recull vdua nom amb qu es coneixia antigament la darrera llanxada que portava en terra les restes del descarregament dun vaixell i que era arribat el moment en qu alguns receptors generosos obsequiaven els tripulants. Pense que el substantiu viuda deu tenir relaci amb alguna creena que relacione les viudes amb el fet que es denomine aix lltim element dun conjunt, com el senyal del bolig o la darrera llanxada. Potser tinga a veure el fet que una font dingressos de les viudes era anar a estirar de les cordes a la xvega, i tal volta es quedassen a la rebufa o ltima posici, que s la menys sacrificada.
1 Segons Sez Reguart (1791, IV, 30) la llampuguera no t cp: Del propio modo que aquella enorme red, la Llampuguera carece de copo bolsa... . Per tant, la llampuguera que esmenta Sez Reguart deu ser el que a la Vila Joiosa diuen poblador i que sestudia ms avant. 2 Savall (1991:58) esmenta una pesquera semblant anomenada rossegall a Cambrils. 3 El senyor Mulet deia que aquesta xrcia era espessa i estava feta de cnem i cot (toral).
NDICE
200
Captol 5 Els arts de crcol
Captol 5. Els arts de crcol

Introducci
ls arts de crcol sn pesqueres que envolten el peix amb la xrcia i desprs la tanquen per davall. Els principals arts de crcol, i que tractarem ac, sn: el +fanalot, la tarrafa, la tranya i l*art. Solien ser pesqueres nocturnes que pescaven a lencesa; s a dir, empraven el foc per a atraure el peix amb gran risc per a les embarcacions. Segons Mas i Gil (1979:64) els pescadors empraven feixos despart que cremaven en un estri anomenat llanda de foc. Aquesta forma de pescar era molt coneguda al nord de Catalunya i es practicava des dantic al cap de Creus, a la part del litoral compresa entre Roses i el Port de la Selva (veg. Bas i Camprub 1980:337; i Oller 1995a:61). A la costa de la Marina tamb es practicava lencesa i, per tal devitar el perill de les flames, a principis de segle, el viler Roc Zaragoza
NDICE
201
va idear el fanalot, giny que va obrir les portes a les innovacions actuals en les tcniques de crcol (Llorca Baus 1985:215). Fos on fos la primera aplicaci del foc, all important s que la pesquera a lencesa s el pas que hi ha entre els arts, com ara el bolig o lart, i els moderns arts de crcol. Pel que fa a lexpansi dels arts de crcol, Junyent i Comas (1991b: 110) assenyala que: Lany 1909 arribaren a Sant Feliu les primeres teranyines. Procedien de Cambrils, que les havia adaptat del Cantbric. Per sembla que el cam no era aix exactament. Rodrguez Santamara (1911:265) afirma que: La tarrafa en Galicia as como en el Cantbrico es moderna porque data de 1902 y es de origen espaol, puesto que las primeras que se establecieron en Cario fueron tradas de la Isla Cristina. s a dir, malgrat que diversos autors assenyalen el Cantbric com origen de la teranyina i la tarrafa, Rodrguez Santamara diu que a aquests indrets provenien dIsla Cristina. Isla Cristina era un dels punts de confluncia de lemigraci blaveta valenciana, en general. A ms a ms, a principis de segle a la Marina shavien produt una srie dinnovacions que van ser fonamentals per als arts de crcol. Per tant, lexpansi i en bona part la creaci dels arts de crcol, dels
NDICE
202
arts copejats i de larrossegament, degu ser obra de mariners valencians, aix com de les innovacions ms reeixides del bou que veurem ms avant. Lart L*art era un agullera alteana de crcol sense cp i amb anelles. Per dins de les anelles passaven unes +cargaderes que embossaven el peix. Les anelles anaven al cap que anava a la ralinga del plom. Per eixaguar lart tiraven dels caps, les anelles sajuntaven i formaven una espcie de cp. Susava en mar de set a dotze braces daigua i, principalment, durant el mes de gener, poca en la qual lagulla va a desouar a lalguer. Els pescadors anaven a la vista, s a dir, que descobrien el peix pel brollet que feia. Podem considerar lart com el pas que hi ha dels arts copejats als arts de crcol, fins i tot mant la denominaci antiga malgrat haver canviat la tcnica de captura. A partir dinnovacions daquesta mena es desenvoluparan els actuals arts de crcol. El fanalot El fanalot era una pesquera que feia servir un fanal submar per a atraure el peix. Segons Mas i Gil (1979:117) i Llorca Baus (1985:215-217) va ser a principis de segle quan es fu
NDICE
203
servir un llum davall laigua. El llum era una roda de diversos blens senzills o dobles, amb un mnim de dotze blens. El fanal es collocava a la carena de lembarcaci. La carena ja tenia un buit adient on inserien el fanal gros que sobreeixia quaranta o cinquanta centmetres. El llum rebia el nom de globo i la pesquera es deia fanalot. Aquesta pesquera noms es va emprar a les provncies martimes dAlacant i Valncia, on hi havia vint-i-sis embarcacions amb fanalot. Lany 1909 es va establir el reglament de la pesquera amb fanalot, i lany 1914 van autoritzar la malla de 10 mm la banda del quadrat i amb la xrcia banyada per als districtes dAltea i la Vila Joiosa (nota 1). Aquest sistema de pesquera va estar vigent fins el 1920. A partir de 1921 es va imposar la pesca amb llum de carbur sobre laigua, desprs shi va emplear la benzina i, a hores dara, el gas but. La tarrafa La +tarrafa o la llum (nota 2) era una pesquera nocturna de crcol que volta el peix amb la xrcia i tenia com a element caracterstic ls de la llum per a atraure les moles de peix. La tarrafa pescava tot lany, per es considerava que les millors poques daquest art eren els mesos doctubre / novembre i de mar / abril. El fet que es practicara de nit obligava els
NDICE
204
mariners a adaptar-se al calendari i horari lunars. Per aquest motiu si la lluna estava en la seua fora lluna plena no eixien a la mar. Si la lluna feia els quarts havien desperar que estiguera en la paret per a calar. I conseqentment, la fosca o lluna nova tenia la consideraci detapa ms adient per a la tarrafa. Ls del motor va permetre que les zones de calada fossen extenses. Cada embarcaci es regia duna manera, per all ms habitual era que, en una nit dels mesos ms propicis, pescassen per la zona compresa entre Calp i el Campello. Els altres mesos de lany shavia danar ms lluny: Gandia, Xbia, Dnia, Castell, Moncofa, Eivissa, Alacant i Santa Pola. La tarrafa i lalmadrava eren dues autntiques indstries de la mar, tant pel volum de pesquera com pel personal que shi ocupava. s per aquest motiu que han estat les niques pesqueres que han donat nom propi als seus empleats: +tarrafers i almadravers. Per copsar la seua importncia, hem de pensar que en una relaci alteana que abraa dels anys 20 als 60 apareixen 48 llums (veg. Llorens Barber 1995:315321). A Benidorm lany 1945 hi havia divuit tarrafes, quantitat ms que considerable per a la poblaci del moment. La tarrafa a la Marina va desaparixer sobre lany 1960 (nota 3) substituda i transformada en la tranya de procedncia atlntiNDICE
205
La tarrafa a Benidorm
NDICE
206
ca. A la Vila Joiosa existia un tipus de tarrafa menuda anomenada *terrafeta. Les embarcacions i els crrecs Les embarcacions de la tarrafa eren les quatre segents: La barca a motor (A), el motor(B) o la barca (V). El llat de lart o llat de la tarrafa. El bot o bots de la llum (B) o llatet dels farols (A,V). Tamb nanava una dauxiliar denominada el bot. El personal que hi participava, els tarrafers, es componien de ms o menys vint persones amb els segents crrecs o funcions: El patr, que era el manador del motor. El motorista, mariner encarregat del motor. El patr de lart o calador, manador del llat. Els arriadors, personal que arriava abaixava, amollava les xrcies. Els caladors era el personal que eixia a fer el bol o *bolejar i calava la xrcia. El llumero, que era lencarregat dels llums. Els mariners, personal sense qualificaci especfica.
NDICE
207
Lart Lart era la xrcia guarnida amb tots els elements necessaris per poder pescar, tenia dues bandes: prva i popa. La seua llargria de cap a cap feia entre 120-150 braces. I el calat era dentre 8 i 10 +panyos o peces de xrcia, cada ves tenia entre 200 i 400 malles. Les parts de lart eren les segents: La tressa o relinga (A) del suro, que era el cap que passava per dins de les surades. La cadeneta del suro, que eren una srie de malles ms reforades que unien la xrcia al suro. Anava encimunsada cosida a puntades a la tressa. Els panyos de srcia de tarrafa eren els vessos que formaven el cos de la xrcia. Cada ves era de 16 malles espai entre cada dos nucs de la xrcia per pam, que era la unitat de mesura de les xrcies. La cua de rata era el ves de xrcia ms prxim als calons cap de la cala de malla ms ampla i de fil ms gros. La xrcia de la tarrafa anava a morir a zero, s a dir, sestretia a mesura que la xrcia satracava als calons puntes de la xrcia fins desaparixer. El gir era el ves de xrcia ms cega en forma de falca que anava des de la vora del matador fins la cua de rata. El gir
NDICE
208
El llum de la tarrafa
Font: Savall (1991).
NDICE
209
permetia que la tarrafa o qualsevol altre art prengus forma de bossa. El matador o la +copejada (nota 4) era la part central de la xrcia feta amb malla. Era dun filat ms gros i ms cec on es quedava el peix emmallat. El matador anava tocant el suro. La cadeneta del plom (B) o repeu (A) eren unes malles ms reforades que unien el plom, la tressa del plom i la xrcia. La cadeneta anava encimolsada a la tressa del plom. La tressa (B,V) o trensa (A) o relinga (A) del plom era el cap que passava per dins les plomades. La pata de gall eren fils de piola fil de cnem fet amb dos o tres cordells que unien la tressa del plom a les argolles per on passava la corredora. Les argolles, anelles que anaven amarrades al plom. La cargadera (A,V) o la +corredera (B), cap que anava per dins de les argolles i que servia per a +serrar estrnyer la bossa de la tarrafa. El rollo, era el senyal fet amb un tros de cap suplementari que passava per dins duns suros, que eren de color blanc. La finalitat dels suros blancs era diferenciar-los del
NDICE
210
suros de la xrcia que tenen el color de degot o tint que sextrau de la rosca o sorrosca escorfa de pi. El tornet era lanella de ferro, ms modernament de bronze, al punt dencontre entre la part de popa i la part de proa de la tarrafa. El tornet, que anava amarrat a la corredora, tenia la funci de llevar-li les voltes, ja que la corredora menava i al menar sencodillava doblegava. Les boles (B) o els bolos (A) eren unes boles de fusta vora el tornet. El calament, cordam considerat a partir dels calons. Els calons eren les puntes de la xrcia. Les pasteques eren les corrioles envergades a un arbret per a ajudar a alotar la xrcia, apamar la xrcia per a hissar-la. Els llums o fanals que constaven de: Depsit, recipient del carbur. Xicls, tubs metllics per al gas. Plat, capell pla on entra el globus. Registr(e), obertura per controlar la flama. Globo, cos de vidre. +Camiseta, tel on cremava la gasolina.
NDICE
211
*Agulla era un palet per a dessembossar els xicls quan la llum roncava remor esmorteda per falta de gas. Els senyals Una vegada havia fondejat la tarrafa, el bot podia anar-ne ms dun es collocava en un punt determinat i encenia els llums perqu el peix shi emparara. Aleshores els mariners havien desperar els senyals que indicaven la presncia del peix. Aquests senyals eren els segents: Les +barbulles o la barbullada. Sn bambolles daire que amolla el peix. Els pescadors havien destar atents per veure les mogudes de barbulla. Amb la barbullada podien saber quina espcie i en quina quantitat es trobava al voltant. Els peixos que fan barbulla sn el gerret, el sorell, la sardina, laladroc i lalatxa, entre altres. Aix, per exemple, la sardina fa els *collarets, un seguit de tres o quatre barbulles. En canvi, la caracterstica de laladroc s que fa poca barbulla i fina. Ara b, hi ha peix que no fa barbulles com la boga i el verat. Els salts de trompa, que sn uns bots amb el cos del peix totalment vertical que la sardina fa per la fosca, la zona no illuminada pels llums. La presncia de galfins jvens que acacen la sardina.
NDICE
212
El refoio (A,V) o refoll (B) s laflorament del peix a la cara de laigua. Laiguatge (B) s el moviment de laigua que provoca el peix que nada pel fondo. Si els alerons ixen a la superfcie es diu refoll. L+arda s la llussor de la mola del peix quan navega, la mola fa arda. Aleshores, a Altea, es deia pescar a larda o anar a larda perqu anava un home dret a la proa per a localitzar el peix aprofitant la llussor. El bol Quan els senyals eren clars eixia el llat i feia el bol estenia la xrcia per a calar la tarrafa. La xrcia estava *en tronc, formant un bloc. Loperaci era feta a m pels arriadors a la popa. Prviament, el motor shavia quedat amb un cal de la xrcia que tornava al llat. El llat feia el bol vogant. El motor estava enganxat al pis mitjanant un ferro i, segons fos la marea, donaven ms o menys ferro atesaven o amollaven ms el cap que ret lembarcaci per a facilitar lactivitat. El motor i el llat sunien mitjanant un cap anomenat cap del ferro o el cap de ferro. Al llarg de totes les operacions el motor i el llat prenien posicions diverses. Els bols que tenen el seu nom propi sn:
NDICE
213
El bol de prima, primeres hores de la nit. El bol de lalba, al rompent del dia. El bol de lalba era el ms caracterstic de tots, ja que si la tarrafa duia dos botets dels llums, tots dos sajuntaven per a fer el bol. Un dels botets tirava el ferro a bord, sense fer soroll, per a evitar que el peix saplatara. Aleshores comenava a ciar lentament de manera que el peix pogus seguir la llum fins que abarloaven els botets. Quan tot el peix shavia amolat calaven i feien el bol. Les accions A) Calar. El llat es posava a la popa del motor per a pendre un cal i calar submergir la xrcia. B) Serrar. La proa del llat apareixia unida a la popa del motor pel cap de ferro. Des del llat serraven tancaven la xrcia i la cobraven +halant traient lart de laigua alant la xrcia. Els mariners tesaven les corredores per popa amb unes pasteques espcie de corrioles, que anaven enganxades en el peixcante, arbre amb dos ganxos on situen les pasteques. C) Halar les bandes. Una vegada havien serrat, el cap del ferro es posava a la mitjania del llat per a unir la popa del motor i la mitjania del llat. Passaven les argolles a la mitjaNDICE
214
nia i halaven les bandes arrossegaven les bandes de lart per a traure-les per popa i per proa fins que arribaven les surades a bord. Quan halaven sempre tenien en compte el *rollo, senyal que posaven a les bandes. Aquests rollos eren equidistants del matador i dels calons. Quan els arribava el rollo cridaven rollo! i lhome de laltra banda responia rollo! Si no ho feien aix i la xrcia anava de gair sen podia eixir el peix. D) Alotar. Una vegada estaven les surades a bord els hmens deixaven de tesar els caps i alotaven, s a dir, reduen el crcol de la xrcia amb les mans. Aleshores, a mesura que el crcol es feia ms estret augmentava la saltadissa del peix. El bol, fins que no arriba el matador, presentava recolzes i una part sense fer rogle que es deia l+oberta. E) Abarlovar-se. Quan els mariners tenien la bossa amb el peix, el llat canviava de posici. El llat i el motor sabarlovaven, es posaven parallels, i quedaven units per les surades. F) *Copejar. Desprs uns hmens anaven copejant, traient el peix del cp i +covenejant, traient el peix amb un cove i deixant-lhi. Els covenejadors aguantaven lansa amb una +revissa, que era la cordeta que anava amarrada al cove, i laltra amb la m. Per si la quantitat de peix era superior a la seua
NDICE
215
capacitat de covenejar aleshores anaven a +rri, tirant les captures directament damunt la coberta i als corredors sense ordenar-lo. Antigament, posaven el peix en coves, per modernament les captures anaven en caixes dentre 25 i 30 quilograms. Cal dir que, a Altea, el cove tenia un significat especial perqu si el posaven al pal major indicava una bona pesquera. Els pescadors deien que assolir cinquanta caixes o ms de captures era una bona jornada. G) Tombar. La gent del llat tombava la tarrafa, la passava de la mitjania a popa en acabar de carregar. Aleshores els mariners del motor acondicionaven el peix. Les embarcacions tornaven a la seua posici inicial. Perills i riscs Aquesta activitat pesquera tenia certs inconvenients afegits als habituals pel fet destar a la mar, com ara: Els pistons o fulminants era el nom que es donava als explosius. Si el peix era massa viu, que surava massa, usaven pistons per atordir-lo o matar-lo. La seua utilitzaci va provocar nombrosos accidents. La rebentada o destrucci sobtada de lart per excs de pes. Els tarrafers temien molt les rebentades daladroc.
NDICE
216
Laladroc s un peix que fa bola, samuntega perqu en tocar la xrcia mor. Si el peix feia bola els mariners havien de treballar amb un pes mort que resultava perills per a lequilibri de lembarcaci i que, a ms, entrebancava les operacions dembarcament. La contraposici a laladroc era la sardina, peix viu, ja que al surar facilita la seua arribada a bord. Les avaries sn les destruccions de la xrcia. Les avaries solien, i solen, ser provocades pels galfins vells. El dof vell noms vol peix mort perqu s ms fcil daconseguir, aleshores mossega les xrcies i les desf. La part Un altre aspecte de la pesquera eren els guanys que shavien de repartir, acci que es coneixia com comptar o fer les parts. Si la jornada havia anat malament els hmens deien que anaven a comptar al botal, expressi irnica per a indicar que no es cobraria perqu al botal no es podien fer els muntons. Els tarrafers seguien el sistema danar a la part, anar per percentatge del peix que es matava i es venia. A Altea el repartiment era de la manera segent: Del total de la venda, el tot mont, es deduen les despeses de fer el costo abastir la nau i altres, com ara la gasolina,
NDICE
217
el gel o el ter de larmador. Del ter de larmador eixia lafegit, que era lescaig que es donava a certs mariners per la realitzaci de faenes ms arriscades o costoses. De la resta que en quedava es feien les parts: Dues parts al patr de pesca i dues al patr de papers. Part i mitja al motorista, al patr del llat de lart i al llumer. Una part a cada mariner. Mitja part al xiquet da bord. Un quart al +paleret (A,V) o xiquet de fer lescar (B), xiquet que feia missions auxiliars a terra. A Benidorm es feien les parts deduint les despeses com la gasolina, els drets de la confraria, els globus, les camisetes... Quan shavia dedut aix quedava el net, el montemayor, i daquest tot mont eixien dues parts percentuals. El 40% per al propietari. Els mariners li deien la part del lle perqu sempre els quedava la quimera que era una part abusiva. Daquesta part havia deixir lafegit, que era de mitja part o un quart. El 60% remanent era per a les barques i els mariners. Dac eixien les parts de les barques. Cada part de la barca es tornava a dividir entre persones.
NDICE
218
La barca gran tenia tres parts. La barca xiqueteta, mitja part. El patr tenia la part ms una altra. El motorista una part ms una altra. Els arriadors, mitja part. El xiquet de fer lescar, un quart. Lavisador, un quart. Tamb shi contemplaven altres parts de carcter excepcional com: De la Mare de Du. Durant el mes de novembre sapartava mitja part per a la festa de la Mare de Du del Sufragi. De les campanes. Va ser un quart que es donava per a pagar les campanes de lesglsia. Del +gafa. s el poca-vergonya, aquell qui amb les mans llavades intentava obtenir una mica de peix. De vegades lobtenia i de vegades no. La tranya La +tranya o fanal s un sistema de tarrafa ms modern i automatitzat. El funcionament dambdues pesqueres s, si fa
NDICE
219
no fa, el mateix. Lexplicaci segent noms remarca les diferncies que hi ha entre luna i laltra. Lart La xrcia de la tranya s tota en +pea, i no sn dues parts com la tarrafa. Per a serrar la tranya noms hi ha una corredora. La tranya no necessita de tornets que eviten les voltes de la corredora. En la tranya, la xrcia samolla plana estesa. En la tarrafa estava en tronc. Lart no t rollos, compten les argolles. La tranya shala de la punta. El matador est al cal, no al mig de lart. Les embarcacions La tranya no porta llat. A Benidorm, anava el +bot del burt, que era lembarcaci ms xiqueteta que el llat. Les embarcacions que van a la tranya sn el motor, el bot del burot i el bot dels llums.
NDICE
220
El bol El bot del burot es quedava amb el cal. El motor s lembarcaci que fa el bol. El xupa-xup El +xupa-xup s la mquina dhalar. Els cabirons, que sn els extrems de la mquina dhalar. Les maniobres Calar, halar i alotar es fa mitjanant la mquina dhalar o xupa-xup. La tranya shala noms per una banda, ja que ho fa una mquina i la xrcia s noms duna banda. La tranya va a so de marea, o siga arrossegada pel corrent. La tarrafa fondejava. Vocabulari Arda. Pesquera de crcol alteana en la qual aprofiten la fosforescncia del peix per a descobrir-ne la situaci i encerclar-lo. s una habilitaci per ellipsi de lexpressi adverbial anar a larda. Arda s un castellanisme introdut a Altea com afirmen Guilln i Judenes (1956:20-21).
NDICE
221
*Barbulla. Bambolla daire que amolla el peix. Barbulla apareix a Altea com a renom familiar i nom de tranya (veg. Llorens Barber 1995:64 i 315). Cabrera (1993:287) tamb recull barbulla a Dnia. Zaragoza i Prez (1997:32) tamb en parla: Les llums ha encabit el peix. La barbulla va augmentant. Hem de pensar que barbulla t relaci amb el verb barbollar, que t les segents accepcions registrades: parlar precipitadament, grunyir, enganyar en el joc (DCVB). Podem observar-hi que no es fa cap referncia a fer bambolles. En canvi Pou (1580:146) diu: la barbuja que fa laygua bullint. Butla, ae forma que sassembla fora a la blaveta i que es confirmaria per letimologia de barbollar del llat bullare fer bambolles (veg. DCVB). La bibliografia ens mostra altres verbs i substantius similars a barbulla: barbollar producir grgola un cardumen a Alacant, barbulla repo a Torrevella, a la Vila Joiosa barbrilla (Guilln i Judenes, 1956). En gallec tamb sempra aquest verb: a Pontevedra barbullada i barbullar (Guilln i Judenes, 1956:24), i barbullar O rudo que fan (els peixos) meterse fondo (Leiro 1990:128). A Benidorm sempra la forma barbullada. Bot del burot. Bot auxiliar de la tranya, a Benidorm (veg. Colomina 1991:129). Tamb bot del burot bote al Cabanyal
NDICE
222
(LMP 218). Pense que hem de relacionar el nom de lembarcaci amb burot funcionari municipal encarregat de vigilar lentrada de les poblacions i cobrar el dret dentrada de certs articles (DCVB). Cal recordar que en les poblacions de costa hi havia duana de mar amb els corresponents funcionaris, don versemblantment podria pendres bot del burot. Sagarra (1990:110) esmenta el burot en lobra dambient mariner empordans El caf de la Marina: [...] i encara vs a saber si has amagat el dntol al nas dalgun burot. A peu de plana la nota ens explica: Lexpressi metafrica amagar el dntol al nas dalgun burot indica el fet de burlar la vigilncia daquest funcionari. Tamb Mas i Gibert (1994:49) parla de la barraca dels burots al Maresme. Per tant, comprovem que el burot era un referent viu i present en la tasca dels mariners i dels pescadors. Camiseta. Tel del fanal de les pesqueres a la llum on cremava la gasolina. Tant Savall (1991:32) com Nadal (1992:33) com Mas i Gibert (1994:89) empren camiseta en parlar de la teranyina. Una accepci semblant la trobem a Alcoi recollida per Tormo Colomina (1995:94): [...] el ble per a una estufa o una fogona de petroli sanomena, localment, una camiseta. Totes dues semblants a la setena accepci de camiseta reportada pel DCVB: camiseta pea de cot impregnada de
NDICE
223
nitrats i que es torna incandescent i fa una claror molt viva. Dins el llenguatge mariner tamb trobem encamisar posar safina als suros de lalmadrava. I en el mn de les supersticions la camiseta s el tel que cobreix els xiquets en nixer, tot un auguri de bona sort. Cargadera. Sgola, cap que anava per dins de les argolles i que servia per estrnyer la bossa de la tarrafa. La forma cargadera s un castellanisme emprat a la Vila Joiosa i a Altea, tamb a Dnia (Cabrera 1993:288). A Benidorm usen el castellanisme corredera. El terme catal ms general s sgola (BDC XIV i DCVB). Copejada. Cp de lart. El DCVB recull a Benidorm copejada xrcia de la tarrafa a Benidorm. Copejada no designa una xrcia en concret, sin que el terme saplica a un dels grans tipus de xrcia que existeixen: les soltes, les tresmallades i les copejades. Per tant, crec que copejada no s el nom concret de la xrcia de la tarrafa, sin que s la seua categoria. El terme copejada tamb sha aplicat a la xrcia del cp de lalmadrava i del bou. Corredera. Sgola, cap que anava per dins de les argolles i que servia per estrnyer la bossa de la tarrafa, a Benidorm. Corredera s un castellanisme. El terme valenci s corredoNDICE
224
ra, viu a Benidorm per amb el significat de aparell per mesurar la velocitat dels vaixells. A Altea i la Vila Joiosa empren cargadera (veg. Cargadera). *Covenejar. 1.Traure el peix del cp amb un cove. 2. Posar el peix en coves. s un altre exemple de verb mariner amb prefix ejar, ja que laltra possible prefixaci ar podria crear confusi amb covar. *Fanalot. Pesquera que feia servir un fanal submar per a atraure el peix. Aquest sistema de pesquera, que side a la Vila Joiosa, desprs sestengu a bona part del Pas Valenci. Mas i Camprub (1980:337) tamb esmenten el fanalot llum de carbur substantiu que no es registra en altre lloc, a banda de la Marina, per la qual cosa hem de pensar que algun eco daquest giny arrib a Catalunya com tamb ocorre amb bona part de la terminologia pesquera blaveta. *Gafa. Aquell poca-vergonya que anava al moll per procurar aconseguir peix sense merixer-lo, a Benidorm. Zaragoza i Prez (1997:34) ens mostra aquest tipus caracterstic: Ja vnen totes per a en terra, / el moll est ple de gafes / preparant els mocadors / per a endur-se peix de les caixes. En llenguatge mariner trobem diverses eines que tenen el nom de gafa, com ara la gafa dels calafats que serveix per a corbar fustes al foc (veg. Roig 1929:19).
NDICE
225
Halar. Cobrar, traure un objecte de laigua tesant-lo. Ja trobem ls de halar a Martnez i Martnez (1921:40): Los pescadores no tienen, como vulgarmente se dice, bastantes manos para alar las lienzas. El LMP 497 reporta halar sacar la red a tierra a Dnia, Alacant, Santa Pola i la majoria del domini lingstic castell i bona part del portugus i del gallec. Segons el DECH, halar apareix al segle XII en francs, i al segle XVI en portugus, castell i itali. Jal (1848) t halar per mot francs introdut al portugus i a litali. No sha documentat en catal fins al 1954. Per tant, s un dels estrangerismes que ha arribat per la mar desplaant una forma prpia com cobrar. *Oberta. Part del bol que no sacaba de tancar. Zaragoza i Prez (1997:33) ens ho descriu: El peix salta pel recolze, / per loberta fa negror. s una habilitaci com a substantiu per ellipsi de xrcia oberta. Orri (A). Tirar el peix directament damunt la coberta i als corredors sense ordenar-lo. Els llauradors de lAlfs, Altea i Benidorm tamb diuen sembrar a orri si la sembra es fa llanant la llavor caiga on caiga. *Paleret. Xiquet que sencarregava de fer lescar i daltres missions auxiliars a terra, com ara enseuar els parats, arreNDICE
226
glar el palanqui o fer senyals de nit amb el fanal, a Altea i a la Vila Joiosa. Savall (1991:22) i Mas i Gibert (1994:19) empren paler treballador encarregat de traure les barques a la platja. Paleret s un diminutiu lexicalitzat de paler treballador del pal (veg. Llorca Ibi 1998a:345-358). A Benidorm en diuen xiquet de fer lescar. A Penscola en deien xiquet (Ayza 1981:322). Pany (pr. panyo i pany). Ves de xrcia. Pany tros o extensi de tela o drap s la definici que ens dna el DECat. Aquest mot deu haver passat de la indstria txtil a la terminologia dels materials que susen a la mar: el cot de les veles i el cnem de les xrcies. Tamb les mesures de les xrcies es prenen de la indstria txtil en una prova evident de la relaci entre el vocabulari txtil i el de la mar. Pea (En). Xrcia que consta duna nica extensi de filat. Expressi que hem de relacionar amb el vocabulari txtil com recull Tormo Colomina (1995:33): En pea: sol usar-se en combinaci amb lindefinit tot (tota, tots, totes), amb el significat den conjunt, en massa, en grup [...] Evidentment, s una referncia a la pea de tela completa i acabada. Revissa. Corda de lansa del cove en la tarrafa. Com en daltres casos, les persones de ms edat usen la forma ms
NDICE
227
fidel al prstec original rabissa en comptes de revissa. Rabissa cordeta prima unida per un cap a un objecte per subjectar-lo o manejar-lo(DCVB). A Benidorm tamb rabissa la corda de la campana. Revisa, Flores (1943:320). Rabissa i revissa sn variants del castell rabiza. Hi podem observar la tendncia a la fricatitzaci de la b intervoclica, i la tendncia al tancament de la a pretnica. Serrar. Estrnyer la bossa de la tarrafa. Serrar s un arcaisme que encara t diversos usos a Benidorm i a la Marina: serrar-se la boira fer-se espessa, parlar un andals o un valenci serrat parlar un idioma sense poder entendrel, ser serrat de barba tenir la barba espessa, estar serrada una cabra tenir totes les dents. Al DCVB en parlar de la tarrafa, hom afirma que serrar s salpar afirmaci que s un petit error dinterpretaci. Desprs de serrar lart comenaven a salpar, per serrar no era de cap manera salpar. Serrar cloure la teranyina tot estirant la sgula (BDC XIV, 62). Per tant, serrar t els seus sinnims en cloure i junyir com assenyala Oller (1995b:101). Tarrafa. Pesquera i art de crcol que usa la llum per atraure el peix. La forma tarrafa com a nom de pesquera apareix en lobra de Francisco Martnez i Martnez (1921:32) El derecho consuetudinario en Altea: tarrafa o llum. Coromines la reporta com a pesquera de Benidorm lany 1925 (veg.
NDICE
228
DECat). s precisament lany 1921 quan sabandona el fanalot submar i es fan servir els fanals de carbur des de la superfcie. La tarrafa encara apareix a Martnez i Martnez (1947:204) com a pesquera activa en aquesta poca. Segons els meus informants alteans, encara que coneixen el terme tarrafa mai no lempren sin que diuen llum o anar a la llum. Tamb es coneix el terme mamparra o mampara, per assenyalat com a paraula de la part de Torrevella i Guardamar. Tarrafa prov del terme rab tarraha xrcia amb levoluci normal en catal de H > F (veg. Steiger, 1991). Cal assenyalar que el 1914 es va autoritzar una xrcia nova per a la pesca del fanalot i, tal vegada, el nom que degu rebre aqueixa xrcia fou tarrafa, en cas que no es digus anteriorment aix. Com ocorre en altres casos la paraula tarrafa deu designar en primer lloc lart i desprs passar a designar la pesquera (cf. solta). Tarrafa, a ms de la xrcia i la pesquera, tamb designava el conjunt delements que hi participaven: xrcia i embarcacions. El castell fa atarraya o tarraya esparavel, cat. rall. Calo (1980:57) ens diu que la tarrafa s un art importat a Galcia a principis de segle, segurament portada pels vilers que com hem vist shi dediquen a diverses pesqueres. Navaz y Sanz (1953:28) encara la recull com una pesquera molt important a Galcia, Huelva, Ayamonte i Isla Cristina, ports dinfluncia valenciana.
NDICE
229
*Tarrafer. Treballador de la tarrafa. La resta de pesqueres excepte lalmadrava agrupa els seus empleats sota la denominaci de mariners o peixcadors. s ms, un tarrafer o un almadraver no els denominen pescadors en la terminologia comarcal. Tamb a la resta del domini el DCVB ens mostra un fenomen semblant, ja que trobem aixaveguer o xaveguer per als qui treballen la xvega tercer art en grandria fins laparici del bou. Tranya. Pesquera de crcol automatitzada amb llum. Tranya s un mot dorigen gallec que ha substitut la forma valenciana, o almenys blaveta, tarrafa. A la Vila Joiosa tranya i tarrafa les fan sinnimes (LMP 214). Una variant s tranyina pesquera amb llum (BDC XIV, 50). La forma estndard actual del galleguisme tranya s teranyina, per no hem doblidar que teranyina histricament designa la pantesana o encanyissat. Ho podem veure en la transcripci del manuscrit de Joan Salvador i Riera de 1722: De la pesche a Taranyina. On prend un filet avec ses Armaills assez long, on lie aussi avec des Roseaux autres filets, et on etand ce filet en mer, on y prend beaucoup de Mulets; et et comme ce poisson saute bien, souvant en venant a soutes tombe sur ces filets des roseaux, ou se trouve aussi pris (veg. Lleonart i Camarasa 1987:119).
NDICE
230
Xupa-xup. Mquina dhalar la tranya. Chupa-chup s el nom comercial duna llepolia que sha aplicat a la mquina dhalar perqu t una forma semblant. Els mariners entre ells usen la forma xupa-xup, per si parlen amb alg que no s de la seua confiana usen el terme mquina dhalar, ja que el tenen per ms seris. Tanmateix sembla ser una forma generalitzada perqu sn diversos els autors que la recullen: chupa-chup mquina de halar a Altea (Llorens 1983:158), xupa-xup aparell hidrulic que tanca la relinga del suro a lAmetlla de Mar (Margalef 1988:87) i a Dnia (Cabrera 1993:288). Un altre exemple de nom comercial que arriba a ser la forma nica per a designar un producte s flit insecticida don naix el verb flitar tirar insecticida a la Marina i a lAlcoi.
1 Benidorm aleshores no tenia districte martim i estava dins del de la Vila Joiosa. 2 Tarrafa fa referncia a lart, la pesquera i les embarcacions. El terme llum es refereix noms a la pesquera. 3 Ac descric la tarrafa dels anys cinquanta, tanmateix la tarrafa s molt anterior a laparici del motor i s fruit de levoluci del sardinal. 4 Cal diferenciar entre matador ves llis i cp ves en forma de bossa. Segons com siga la pesquera uns arts duran matador i altres cp.
NDICE
231
Captol 6. Larrossegament
Introducci
arrossegament, conegut per arrastre, s la tcnica de pesca en la qual una embarcaci fa avanar un art en forma de sac, on queda el peix copat, pel fons de la mar. Podem considerar que larrossegament s laplicaci dels arts copejats al moviment de les embarcacions i, al capdavall, el +bou no s ms que una xvega o bolig arrossegat pels llats. Des dalmenys el segle XIX, el bou era una pesquera permesa a lhivern i que havia de guardar unes vedes com tamb passa actualment. La seua influncia era enorme en la vida dels pobles pesquers i en marcava els cicles vitals. Per exemple, els vilers una vegada acabaven la temporada dhivern, anaven al verat i al bontol a Larraix des dabril o maig fins a santa Marta. Durant aquest temps noms les enviades tornaven a la Vila Joiosa. Era lpoca en qu lali-
NDICE
232
Captol 6 Larrossegament
ment bsic era la +galeta i uns dolos secs anomenats borreguets, a ms dels arrossos que es feien amb la pesca que agafaven cada dia. La histria del bou La pesquera darrossegament s un pas important en les tcniques de pesca. Sez Reguart (1791, I, 306-308 i 382) diu que lnica pista sobre lorigen del bou s francesa, per sense donar-li massa credibilitat; tanmateix les referncies ms importants que aporta sn del Llenguadoc. Mas i Gil (1979:52) lassenyala com un art dorigen catal: Enraizado quizs en el siglo XIV, aparece en nuestras costas el bou, arte del que se dice tener su origen en Catalunya, de cuyas playas pas a las de Alicante. Segons Bas i Camprub (1980:195) aquesta modalitat de pesca ja consta des del segle XVII a Catalunya. Per el desenvolupament i, posterior expansi, podem considerar que es deu als pescadors valencians. Sez Reguart (1791, I, 317) ho explica aix: Las parejas, segn noticias, empezaron a rastrear los mares de Cdiz en 1755 desde Valencia de donde salan a principios de mayo, y estaban los quatro meses hasta agosto inclusive; pero en el dia se hallan ya estableciNDICE
233
das, y residen en el Puerto de Santa Mara y San Lucar. Valencians que, probablement, vindrien de la Marina i lAlacant, com va ocrrer a Roses a principis daquest segle, segons Lloret (1993:3): Els emigrats de les terres del sud van introduir amb la seva arribada la pesca anomenada darrossegament. Fins aleshores a Roses, com en la majoria dindrets de la costa catalana nord, es pescava amb arts de platja. Tamb Rodrguez Santamara (1911:89) diu parlant de la parella a Galcia: Su procedencia es de las costas de Levante, en donde se usa desde tiempos muy antiguos; pero su origen se desconoce con certeza, aun cuando hay personas que le suponen procedente de Francia. Per el bou no s una innovaci que aparega de colp i volta. Els primers ginys darrossegament reberen el nom de tartana i gnguil, petits arts que es mantenien oberts per una verga travessera. Trobem referncies del gnguil en la sentncia de set dagost de 1736 referida a lAlbufera i platges de Valncia on, a ms del gnguil, es relaciona el bou (Observaciones 1866:39): [...] como prohibimos por ahora, y para siempre, la
NDICE
234
pesquera del Gnguil, llamada del bou [...]. Sez Reguart (1791, III, 324-325) ens fa la relaci i lexplicaci daquest art: Gangul. Arte de pescar [...] que es anloga bastante a la Tartana [...] nicamente en Valencia usan para la Albufera del Gangul [...] aplicndolo la manera que el Bou. Actualment no queda memria daquest art com a pesquera; tanmateix la fraseologia popular conserva lexpressi ser o estar fet un gnguil persona alta i prima de moviments desmanyotats per comparaci amb lembarcaci. Desprs del gnguil i de la tartana, apareix la pesca a la parella, en la qual dues embarcacions, que corren paralleles, arrosseguen lart del bou (veg. Sez Reguart 1791, I, 307-308). La introducci del motor provocar certs canvis. Els entrevistats afirmen que, amb el motor, larrossegament de lart del bou es far amb una sola barca que anomenen la vaca. Tamb Llorca Baus (1985:198) ens diu que, a principi de segle, sintrodueix larrossegament amb +trls. La pesca amb trol consistia en vaixells de vapor importats dAnglaterra amb unes posts de fusta que ajuden a obrir lart. Aquestes posts reben el nom de portes i, en el trol, anaven agafades al cal de lart, segons els entrevistats que hi van pescar. Lart del trol tenia les bandes ms curtes i la malla era ms clara. A ms, el cp era ms gran. A la Mar Gran hi havia embarcacions blavetes que
NDICE
235
de mat empraven el bou i de nit posaven el trol per a matar peludes i peix de fons. En larrossegament modern les malletes ixen del cal, desprs estan les portes i, a continuaci, el +cable cap gros que arriba a lembarcaci. Durant la dilatada existncia daquesta tcnica pesquera shan assajat diverses innovacions. Algunes de les modificacions tecnolgiques rebien un nom propi, com ara dos tipus de bou viler anomenats el +xarleston i la +ratera, per que no han arribat a desplaar la denominaci generalitzada de bou. Bas i Camprub (1980:201) designa al xarleston i la ratera com arts de tipus alacant i ens diuen que van substituir, en part, lart clssic. La ratera va fer fora adeptes entre els pescadors de la Mediterrnia dels anys cinquanta, perqu estava adaptada a aiges profundes i embarcacions de gran potncia. Va ser substituda per latmic que va seguir evolucionant fins arribar als arts actuals de tipus semipelgic. La importncia daquesta mena de pesquera fa suposar que levoluci de la tcnica darrossegament no sha deturat i ja es pensa en certes innovacions, com els focus elctrics submarins de llum controlada, s a dir, un fanalot del segle XXI. Lxode viler A finals del segle XX, larrossegament ha esdevingut la principal tcnica pesquera, tant per laugment de la potncia dels
NDICE
236
motors la qual cosa permet grans captures com per la quasi desaparici de lalmadrava. Lexpansi de la pesquera del bou al segle XX va comportar un nou xode viler als punts que adaptaven aquesta modalitat de captura. A principi de segle XX els ports darribada van ser Andalusia sobretot Algesires, Ceuta, Melilla, Or, Canries, Agadir, Larraix, Cantbria, Galcia, la Barceloneta i Roses, on sestableixen gran nombre de famlies. Per tal de fer-nos una idea de la implicaci vilera en aquest art, cal dir que la primera parella darrossegament que va eixir per a explorar el Gran Sl, lany 1927 des de Gijn, anava comandada per vilers. El calador del Gran Sl lexplotaran els vilers desprs de la guerra Civil. Tamb aniran a Sud-frica a partir dels anys 40. Vers el 1949 recerquen el calamar a Angola, Sud-frica i Moambic. I no s fins a lany 1970 que les famlies vileres comencen a retornar. Tanmateix la Vila Joiosa segueix sent una gran potncia pesquera a les portes del segle XXI. Els elements del bou Lart del bou s el resultat de lexperincia obtinguda per ls de les diverses menes de xrcies i darts al llarg dels segles. Els pescadors anomenen bou a lart per, a hores dara,
NDICE
237
tamb designa lembarcaci i la pesquera. Histricament podem afirmar que lart del bou s el resultat de levoluci del sardinal, el bolig i la xvega. Com a representant de la histria dels arts de xrcia, trobarem al bou el resum de tota la classe de peces que constitueixen la tecnologia pesquera de la Mediterrnia des dels inicis fins el segle XX. La grandria del bou depenia i depn de la capacitat darrossegament del motor i, amb anterioritat, del llat de vela, ja que com ms potncia dembarcaci ms gran es pot dur lart. Per tant, les grans diferncies del bou amb els arts antecessors sn la llargria i els materials que shi empren en larmat, els quals han de ser ms resistents. Els bous que sempren actualment tenen al voltant de les vint o vint-i-dues braces. Lart consta de les segents peces: El cable, que s el cap que va des de lembarcaci a les portes. Antigament era cnem ms fi i enquitranat. La malleta, que s el cap que va des de les portes a lart. En temps pretrits eren cordes despart de cinquanta metres de llargria i de resistncia ajustada a lesfor que havien dacometre. Actualment les malletes sn filferrades, s a dir, que duen cable per dins i van forrades de nil o polietil. Tambe nhi ha de semifilferrades, que sn aquelles que porten menys
NDICE
238
quantitat de filferro. Antigament les barques xiquetes, que no tenien potncia de tir, empraven les malletes de +canyiqu perqu no duien filferro. A Altea les feien de cnem i toral. Les portes, que sn peces de fusta plana que obrin el bou. La seua invenci, a ms de la introducci del motor, va fer que desapareguessen les parelles i que el bou noms sarrossegus amb una embarcaci. Els calons, que sn triangles de cable metllic on fan fortes les malletes per a arrossegar el bou. La parella
Font: Sez Reguart.
NDICE
239
A partir dels calons comena la xrcia del bou que est feta dun conjunt de peces que Soler (1995:19) anomena la +tor. Les parts de la xrcia sn les segents: Les bandes, que sn les cames del bou. Cal assenyalar que els vilers, al voltant de 1910, comenaren a fer servir les minves reducci de la malla al llarg del ves per a les bandes i el casseret. Fins aleshores la malla tenia la mateixa amplria de cap a cap, per en laplicar-hi la minva, la malla comena amb una amplria i acaba amb una altra. La minva permetia ms agilitat de les barques amb la mateixa efectivitat, ja que shavia darrossegar menys pes. La +visera, que s lavanament de la part superior del bou perqu el peix encabisca el cp. s un element similar al daltres arts copejats com lavanat de lagulleta o el cp de la llampuguera (veg. Cap. 4, Els arts copejats). Els casserets, que sn els vessos que segueixen a les bandes. Els vilers hi introdueixen la malla amb minva al casseret dels bous. Aquestes minves existien en altres ormejos com el rall (veg. Cap. 2, El rall). La mniga, que s la pea entre el casseret i el goler per a iniciar la gola.
NDICE
240
La +gola, que est formada pels vessos segents a la mniga. Aquests vessos sn ms clars que els del goler. El +goler, que s lentrada de la corona, de xrcia ms espessa. La corona o copejada, que s el cp del bou, fet de malla espessa. De manera afectuosa li diuen el +saquet del pa, ja que encertadament afirmen que dac ix el pa de cada dia. Dins el cp va una trampa perqu el peix no se nisca en deixar de fer la correguda. Tamb li posen al cp una tela metllica perqu els marrocs mena de dofins no la desfacen. A la corona tamb trobem els +cornialons puntes de la corona per a abocar el bou, i la +inyola o la +guindolera (V) o la inyolera (V), cap que cus la culata o part posterior. La +fisca, que s la xrcia ms grossa i ms clara que va a la part baixa de lart. La seua funci s fer pes perqu lart crrega pel pis. El fiscot o *fisqueta, que s una mena de xrcia protectora del bou per la banda de dalt. Els +burlons, que sn unes cordes grosses que porten boles de ferro si la platja s dura, per si la platja s fangosa els bolos sn de fusta (ms modernament de goma) perqu el bolo sura ms i el bou no es colga tant.
NDICE
241
Tressa del suro. A la tressa del suro van les +maestres (V), boles (A,B) o les bombilles (A,B), que sn de goma (antigament de cristall) perqu el bou tinga ms alada. La barca del bou duu la maquinilla, mquina a la coberta per a facilitar les tasques pesants de la pesca, com ara calar o tirar a laigua, +virar o arreplegar lart amb el cabrestant, +cobrar o eixaguar lart i +xorrar o abocar el cp. Actualment, la maquinilla s una mquina hidrulica, per antigament era el motor de lembarcaci el que la movia mitjanant unes corretges. La maquinilla t una srie darreus: Els carretells, que sn els rodets de la maquinilla on va enrotllat el cable de les xrcies. Els cabirons, que sn les fustes que duu la maquinilla. L+ante, que s un cap que va a larbre i que t una gassa amb un ganxo perqu la maquinilla vire des de baix. Larrossegament tradicional (nota 1) Larrossegament antic es feia amb una parella de llats de vela que proporcionaven la tracci perqu el bou sobrs i sals. Les condicions que hi havia a principi de segle feia que les pesqueres no estiguessen molt desenvolupades i, aix, segons Llorca Baus (1985:182), aleshores hi havia una vinteNDICE
242
na de parelles i cinc *parellonets a la Vila Joiosa. Aquesta prctica ha sigut lorigen de moltssims conflictes entre els pescadors al llarg de la histria. La capacitat mitjana de cada llat era de vint tones i podien arribar a una fondria de cent braces. El major condicionant de la parella era que les dues embarcacions havien de posseir les mateixes caracterstiques, perqu calia que les accions fossen idntiques i altament sincronitzades. Per tant, un llat no podia ser ms lleuger o ms pesat que laltre, sin que procuraven que fossen com ms semblants millor. A ms de la parella anava un bot auxiliar, lenviada. La pesquera es feia amb les embarcacions que anaven dotades de la tripulaci segent: el patr, sis mariners i el +xiquet da bordo o +marmit (V). El patr principal de la parella, que era lhome ms expert, rebia el nom de comandant, i el patr de laltre llat es deia el *manador. A ms a ms, a terra quedava larmador, que era el propietari. Una vegada shavia fet de dia, els comandes, que duia cada llat, comenaven a donar les ordres per tal que la tripulaci hisss la vela aprofitant loratge de lalba. Mentrestant, el patr dirigia les maniobres des de la popa. En haver-se fet a la mar i no massa lluny de la costa els alteans, per exemple, calaven a tres milles fora puntes, el llat que duia la xrcia
NDICE
243
llanava un cap de lart a laltre llat i calaven el bou. Els llats deixaven de navegar i comenaven a fer la correguda. Aleshores, per causa del pes de la xrcia les embarcacions minvaven de velocitat. Pel que fa a la correguda, com ms malletes amollaven menys velocitat tindria la parella fins un total de vint malletes, quantitat mxima que podia embarcar cada llat. Mentre la parella anava fent cam, els mariners amarraven malletes fins que lart tocs el pis. Com ms velocitat dugus la parella, millor era per a la pesca, ja que sevitava que lart senredrs i en facilitava les maniobres. La correguda o la calada durava al voltant de vuit o deu hores fins desprs de migdia, mentrestant la tripulaci podia estar lliure. Les corregudes podien ser molt curtes al voltant de mitja hora i es deien *tir o *tironet, com avui en dia. Una vegada havien acabat de crrer, anaven cobrant el bou fins que lassocaven i l+abossaven a la popa. Una vegada a bord xorraven el bou i triaven el peix fi i el de bestina per a vendrels, mentre que la morralla, els malarmats i els polps eren per als mariners i podien consumir-los o mercadejar-hi. Una vegada xorrat el bou i triat el peix, dinaven. El dinar el feien amb un foguer porttil de fang amb caix de fusta anomenat anafre a Altea. Lanafre anava atravessat per un ferro
NDICE
244
per pegar-li voltes, que es deia espet. El carb anava a lespill de popa. Una vegada fet el dinar, lescudellaven a les plateres, que van ser substitudes per plats anys desprs. Pel que fa a la dormida, els mariners usaven matalafs de palloc, de borra si eren afortunats i, ms modernament, matalafs desponja. La part moderna (a la Vila Joiosa) La part o proporci del benefici obtingut per les vendes del peix es feia per la frmula de tants caps tants barrets i a toca Toni. s a dir, que cadasc rebia la seua part i el pagament era tan bon punt se subhastava. Nogensmenys, la manera de fer la part ha anat sofrint variacions i adaptant-se als temps. La frmula tradicional era que una vegada arribats a port i, una volta shavia acabat la subhasta, es treia el tot +munt o montemayor, total de peix venut en diners. Del tot munt es treien les despeses diguem-ne dedubles, com ara petroli, oli, menjar, seguretat social, etc. Del que quedava, larmador *tirava senduia el cinquanta per cent i laltre cinquanta per cent corresponia a la tripulaci. De la part dels mariners podien fer tantes parts com es volgueren, per en lactualitat ho combinen de manera que cada home guanya com a mnim
NDICE
245
part i mitja. Daquest cinquanta per cent, tant abans com ara, es fan les parts segons el crrec. Els tres tcnics reben les parts segents: el primer motorista, dues parts; el *patr de papers dues parts i el *patr de peixca dues parts i mitja. Cada mariner rep una part, el cuiner part i mitja, el segon motorista part i mitja. Larmador que fa els bous i arma la barca, una part. El gerent, que est en terra i sencarrega de vendre el peix, una part. El mariner que fa de xarcier, el +redero, guanya la part de coberta, que s mitja. A ms el +nevero t la seua part ms mitja part si sn dos neveros toca un quart per a cadasc, perqu davallar a la nevera es considera un faena pesada. Antigament, el xiquet da bordo guanyava un quart, ara en el seu lloc va un home que guanyar, com a mnim, una part. A banda, larmador donava als mariners el +gambos i el gambosinet com a obsequi; desprs no sols rebien la morralla sin que tamb els afegia diners. Avui en dia aquesta gratificaci sels dna noms en diners per segueix rebent el nom de gambos a la Vila Joiosa. El parell El +parell era una parella dembarcacions i art de petites dimensions. Les diferncies essencials eren motivades per la
NDICE
246
grandria dels arreus, ja que no calaven tan per a fora com les parelles, eixien ms tard i la gent no dormia a les barques. La gent tampoc hi menjava en com i la part variava una mica: larmador tirava nou parts, de les quals nhavia de pagar una a cada patr del parell; de la resta cada home rebia la seua incloent-hi larmador i nhi havia mitja per a cada xiquet de bord. Als mariners que arreplegaven la xrcia sels donava un grapat de peix i els polps; a larmador se li enviava el ranxo. Hi havia encara el parell dart xicotet, on lamo cobrava sis parts de les quals en donava mitja als patrons i larmador tamb en tirava mitja. Larrosegament modern La pesca s una activitat que no viu aliena als canvis tcnics i mecnics de la humanitat. s per a que les antigues parelles impulsades per la vela i el rem es van veure ofegades per una innovaci tcnica: les parelles de vapor. Larrossegament modern comen amb laplicaci del vapor a la tracci de les parelles tradicionals, ja que a ms danar ms cap a fora podien fer corregudes ms llargues. Tamb tenien lavantatge de cobrar lart amb una maquinilla que aprofitava la fora del vapor. Era el pas definitiu cap a larrossegament modern.
NDICE
247
Des de laparici del motor, s una sola embarcaci la que arrossega la xrcia del bou, la +vaca. Segons Llorca Baus (1985:200 i 223) lany 1897 sintrodueix a Sant Sebasti el primer vapor que empraria portes. Poc ms tard, al voltant de 1910, acudeixen a Gijn els armadors vilers Miquel Lloret, Josep Prez, els germans Jaume i Josep Segu, a ms de Francesc Llorca. Lany 1924 arriba a la Vila Joiosa el motor. s ladaptaci als nous temps de les primitives parelles de vela. Tant laugment de la potncia darrossegament com la invenci de les portes han fet que la parella siga una tcnica del passat i que la pesquera amb bou haja esdevingut lactivitat ms important. Lhorari i la jornada del bou Lhorari i la jornada de les barques varia en funci dels llocs on treballen. Les que calen a la badia ixen a les cinc del mat i a les set de la vesprada ja estan amarrades. Les que van a Eivissa salpen el diumenge a les dotze de la nit i algunes tornen dijous i, majoritriament, divendres. Per ltim, les que van a la Mar Gran lAtlntic poden passar-hi mesos. La base de la navegaci atlntica s Algesires si es fa a lEstret, o Canries si es fa en plena Mar Gran. Des dAlgesires eixien a la mar i hi estaven dotze o tretze dies
NDICE
248
amb un nic horitz per a desesperaci de les tripulacions de cel i mar. Si calia fer petrleo o fer gel anaven a Ceuta i no saturaven a menys que hi hagus una avaria del motor. La gran dificultat era passar lEstret pel repunt de marea (veg. Llorca Ibi 1998a:173). Aix doncs, la tradici medieval de navegaci atlntica per tal de comerciar amb productes, com ara el salat, el xocolate de tanta tradici vilera, o fustes, sha mantingut viva per mor de lalmadrava i larrossegament. Aquestes dues activitats han fet que la navegaci dels mariners dels nostres pobles no shaja limitat a la Mediterrnia, o a la navegaci atlntica amb companyies de passatgers. Recordem que a lpoca de propulsi a vela i a rem les barques de Larraix anaven a pescar verat a les costes africanes. La correguda La +correguda s el cam realitzat per a fer una calada arrossegant el bou, acci tamb anomenada crrer el bou. Igualment es pot dir calada, per no s tan usual. Les corregudes arriben a tenir nom propi, com lAlfics, davant de la torre dAiges; la Correguda de Terra, la Correguda de Mitja Mar o la Correguda de Fora, si es fa prop de lIlla de Benidorm. Tamb hi ha indrets que tenen noms propis, com a
NDICE
249
Eivissa on estan El Loco i La Bassa, que tamb es coneix per LEncant, ja que era un plaer pescar-hi segons diuen a Altea. La correguda del bou ha de dur un ordre estricte, fruit duna prctica depurada i constant, ja que lart com ms obri i ala ms peix mata, tot depenent de la velocitat que es puga agafar. Ara b, sense excedir-sen, perqu si la xrcia sobri ms del que cal s+aplata, i no hi entren b les captures. En les corregudes davui en dia el bou anir a una fondria o a altra segons el peix que es vulga matar, per sempre arrossegant pel sl. s fonamental per fer una bona pesquera anar +aguantant laigua, s a dir, que hi haja sempre la mateixa altura daigua, ja que si no es fa aix el bou va tancant-se i obrint-se, fet pel qual es perden captures. A saconsegueix en lactualitat grcies a la sonda i al radar. La fondria mnima, la terraira, t entre les trenta i les cinquanta braces, mentre que la fondria mxima a qu calen s entre les tres-centes cinquanta o quatre-centes braces, el canto de fora. Les fondries i espcies ms usuals sn les que vnen a continuaci. Terraira i en terra (30-70 braces): llucet, galera, galerota, cranc, boga, sardina, morralla, pelaia, polp, boga, sorell, aladroc, mollet i mllera. Entre les 50-60 braces: bacallar. Fora canto (160-170 braces): brtola, gamba, rap, cigala, bacall, llu, cranc i bacall gros. Entre les 210-220 braces:
NDICE
250
llu, llu gros, cigala, gambos i carabiner. Al canto de fora (350-400 braces): la gamba vermella. La duraci i el nombre de corregudes depn de la fondria, del tipus de platja i de lo terra que estiguen treballant. Si es treballa peix de la mena de la sadia i el calamar, que necessiten menys fondria, troben ms brutea i fan tres o quatre corregudes de quatre hores cadascuna, ms o menys. En canvi, si treballen a la gamba, hi ha ms fondria i les platges sn ms netes, aleshores, fan una correguda que dura deu o onze hores. Antigament, si el bou venia brut de +llep (A,B) o llpol (V) havien de calar un altre bou net i el brut el passaven per laigua. Els pescadors es posaven a lorla, damunt de la sola de la barca, per a passar el bou per laigua. Els mariners ficaven un espet a lembornal, que ajudava a aguantar lart, i comenaven a espolsar el bou. En acabar el penjaven a larbre perqu seixugs i, una vegada eixut, lenllestien per a lendem. Actualment amb el plstic i nil no hi ha aquest problema, ja que lnica cosa que pot desfer-lo s el sol. Les destruccions de lart Un dels entrebancs que els mariners poden trobar a lhora de realitzar la seua tasca s la destrucci de lart, motivada per
NDICE
251
diversos factors. El ms usual s una *aguantada dalgun element com una roca, pedres, una llosa, una planxa que estiga solta o els rodals de candeleros, agrupacions de corall. Com diuen els mariners: si tens una aguant s perqu alguna cosa taguanta. De vegades el que ocorre s que quan la barca tira a xorrar lart senredra amb lhlix i es fa malb. Tamb pot passar que en comenar a xorrar la porta, en comptes de quedar-se dreta, es gite i es colgue sota el fang. En aquest cas si agafa aire s impossible de traure-la. Per a intentar salvar una porta del fang paren el motor i es queden a la ronsa virant la maquinilla i esperant un canvi de marea que els tire cap a un costat o cap a laltre. El pitjor de tot s aguantar-se en una embarcaci que se nhaja anat a pico, perqu les planxes tallen el bou. Don es ms fcil salvar-lo s si laguanta un candeler; aleshores paren lembarcaci, xorren i proven de traurel encara que siga amb esguellons. Tamb a les platges on treballen moltes barques juntes no s estrany que dos bous senredren. Vocabulari Abossar. 1. Posar el cp amarrat a la popa de lembarcaci en espera dhissar-lo a coberta. Cabrera (1993:307) recull a Dnia abossar en parlar del gnguil: T tamb com unes
NDICE
252
cordes que es diuen tirants i que labossen darrere la barca i van arrastrant. 2. Pendre la xrcia forma de bossa. Tamb a Dnia (Cabrera 1993:307) i a Cambrils. Per s ms usual el castellanisme embolsar. 3. Amarrar provisionalment la barca. *Aguantar (laigua). Mantenir la mateixa fondria el bou perqu hi puga entrar molt de peix. s una expressi formada en base a litalianisme nutic agguantare agafar, aferrar que ha estat trams a les llenges hispniques sobretot com a terme de navegaci emprat per la gent de mar. La primera documentaci en llengua catalana s del segle XIX (veg. DECat). *Ante. Cap que va a larbre i que t una gassa amb un ganxo perqu la maquinilla vire des de baix. A Xbia, lante (Mots 1992:12). s un terme no enregistrat en catal. En castell trobem anten, i lanten (Cueva 1990:199). Aplatar. Apegar-se el peix al fons, a Altea i a Benidorm. A la Vila Joiosa, amagar (Guilln i Judenes 1956:19). Aplatar a Altea, amagar a la Vila Joiosa, asolar a Torrevella (Mas y Gil 1979:36). Tamb aplatar abatir un cardumen a Fuengirola, on deu ser un valencianisme (Guilln i Judenes 1956:20). A la Vila Joiosa es diu que el bou saplata si lobrin massa. Com a geosinnim trobem aterrar-se decantar-se el peix cap al
NDICE
253
fons (BDC XIV, 6) i Cabrera (1993:339). El verb aplatar tamb t altres usos no mariners a la comarca: tindre el cabell aplatat (Orxeta) o la llebre que saplata quan fuig dels gossos que lacacen (Benidorm). Bou. Art que s arrossegat per diversos tipus dembarcaci. La designaci de bou com a art refora la idea de bou com a variant de bol proposada per Coromines (veg. DECat). Podrem pensar que bou s el nom de la pesquera, i que ve donat per la semblana amb dos bous llaurant, per els pescadors tenen clar que el bou s la xrcia, com explicava Sez Reguart (1791, I, 306): Bou. Arte de pesca con dos embarcaciones a la vela, que en los mares de Catalua y Valencia se conoce con semejante denominacin. Tamb Soler (1995:19) deixa clar que el bou s un art: [...] la de arrastre, que consista en dos barcas a vela, llamadas parella que arrastraban por la popa una red denominada bou. Tamb Figueres (1991:182) reporta un escrit de la pesquera del bou a lAmetlla de Mar de lany 1929 on es diu: En un nmero passat vaig prometre dir quelcom sobre la veda que shavien imposat els mariners de les nostres costes: de no pescar a lestiu el bou (pesquera que consisteix a arrossegar una xarxa en forma de bossa que t aquest nom).
NDICE
254
Per tant, bou s un fenomen fontic a partir de bol com ocorre amb la platja del Bol Nou, que tamb es va dir Bou Nou i Bon Nou. La confusi del bol i bou es refora pel fet que el bol era arrossegat per una parella de barques tal i com ocorre amb la tpica imatge dels bous llaurant, amb la qual cosa es crea letimologia popular de bou. Si ens fixem en levoluci dels arts i de les tcniques pesqueres el bou no s ms que ladaptaci dun bol, bolig o xvega a la tracci de les embarcacions. De fet les cordes del bou, anomenades malletes a la Vila Joiosa i a Altea, es diuen cordes de bol a Benidorm. *Burl. Corda grossa amb boles, que va a la part inferior del bou, a la Vila Joiosa. A Altea, burl i *bul. El DCVB anomena armatges als caps del bou (veg. DCVB, bou). Roig (1927:90) ja esmentava aquests elements de lart per els anomenava boles: Les prolongacions de la xarxa del bou tenen surada a la part superior, i plom i boles a la inferior. Aquestes boles sn unes peces de fusta [...] serveixen per a facilitar el lliscament de la xarxa pel fons del mar. Mas i Gil (1979:128) empra el substantiu burln: [...] yendo en la relinga de plomos o burln. Cueva (1990:140) tamb empra burln: (La relinga inferior) [...] en su parte central (burln), que es la que corresponde al vientre, puede acoplarse un rosario de ruedas o esferas de goma (dibolos). Labarta (1978:61)
NDICE
255
escriu burlns en gallec. Segons Calo (1980:52) s un element de recent incorporaci el 1956 a lart. Algun dels entrevistats justificaven el nom perqu era un objecte fet per a burlar els obstacles que el bou trobava en la seua correguda. Deu ser un castellanisme o lusisme introdut pel domini de la navegaci atlntica. Cable. Cap gros, modernament de metall. Cable s un gallicisme que ha entrat en concurrncia amb cap. Coromines reporta el primer registre de 1839 i diu que s un gallicisme estrany a la gent de mar. Com veiem en aquest captol i en els dedicats a lalmadrava, cable apareix sobretot en la terminologia de les pesqueres que han tingut un desenvolupament tecnolgic modern: el bou i lalmadrava, veritables portes dentrada al vocabulari tecnolgic ms innovador. En els vocabularis de la pesquera i la navegaci tradicionals no apareixia aquest mot, tanmateix s cada vegada ms freqent per la innovaci tecnolgica que tenen les activitats esmentades. *Canyiqu. Matria vegetal de la qual es feien malletes del bou. Pense que s ladaptaci del castellanisme janiqu que reporta Rodrguez Santamara (1911:90) [...] esto sucede porque la pareja es de cabo de camo, mientras que el bou es de janiqu. Per tant, si s una adaptaci en /k/ del foneNDICE
256
ma castell [x] estem davant dun exemple de queada com explica Veny (1993:408). Cobrar. Recollir la xrcia del bou a la barca. El seu significat general s tibar dun cap per a apropar quelcom. Jal (1848) t cobrar per mot hispnic: Cobrar, esp. v. a. (Du lat RE CUPERARE, aussi bien que le vieux mot fr. Cobrer ou Coubrer, quon trouve dans les romans potiques des XIIe et XIIIe sicles) Cueillir, ou tirer dans le navire una partie dun cble qui fonctionne. Cobrar est peu prs quivalent Halar, selon le Diccion. marit. esp. (1831). Els mariners el tenen com un mot antiquat sobretot en la pesquera del bou, diuen que susava ms a les pesqueres de crcol. Per tant, constatem que el verb cobrar ha estat desplaat pel gallicisme halar. *Cornial. Punta de la corona per a abocar el peix que hi ha al cp del bou. El BDC (XIV, 20) recull cornalons amb aquest significat sense la i infixa que Colomina (1991:160161) assenyala com a influncia del castell cornijal. Per tant, cornial s una mostra ms de la influncia de la terminologia agrcola sobre el llenguatge mariner. Podem pensar que si fos una paraula estrictament marinera shagus dit cornal. Per cornial s un derivat de cornial.
NDICE
257
*Correguda. 1. Acte darrossegar la xrcia del bou pel fons de la mar. Tamb es pot dir calada, per no s tan usual: Hui hem fet tres corregudes o hui hem fet tres calades. Per all ms usual s que hom diga *fer la correguda, o siga, navegar remolcant la xrcia calada. Els mariners parlen de navegar mentre la barca avana cap a una destinaci, per en el moment que calen el bou la barca ja no navega sin que est fent la correguda. 2. Corredor en la mar per on passen els bous arrossegant. Fisca. Xrcia ms grossa i ms clara que va a la part baixa del bou. Sez Reguart (1791, III, 316) recollia fisca: Con este nombre se significan dos porciones de red adicionales, de figura triangular, que el arte del Bou tiene por la parte de encima, y la de abaxo de la entrada de la gola o boca del Copo, las quales se distinguen por Fisca del corcho o prima (que es decir delgada): y Fisca del plomo o gorda. El BDC (XIV, 29) reportava fisca de la Barceloneta i de les costes de Ponent, i el DCVB tamb de Mallorca. Lloret (1993:6) reporta fisca i fisqueta del parlar de Roses, i diu encertadament que sn alacantinismes: la fisca que es troba a la part del plom, i la fisqueta, que es troba a la part del suro. (Ambds termes han estat introduts pels alacantins). Sez Reguart (1791, III, 321) afirmava que fisca es deia *gair a Catalunya: Gair.
NDICE
258
Nombre que en Catalua dan a las Fiscas. Quereda Sala (1978:214) dna fisca i fisqueta com a termes propis de la Marina, mentre que per a la resta del domini lingstic seria gair i *gaironet, ambds substantius que Savall (1991:53) recull a Cambrils. Per tant, podem comprovar que les innovacions terminolgiques valencianes del bou substitueixen les formes tradicionals catalanes. I aix, doncs, hem de considerar fisca, fisqueta i fiscot com a substantius expandits pels blavets a Catalunya, Andalusia i Galcia amb lonada emigratria que des de la Marina i les zones adjacents, com Calp, el Campello i Santa Pola, van abastar tota la costa peninsular. Rodrguez Santamara (1911:245) recull fisca i fisqueta a Galcia. Galeta. Mena de pa que durava menjador molt de temps. De galeta el LMP 401 ens diu: Galleta es conocida en todos los dominios, pero no es universalmente usada. Curiosament aquesta qesti al LMP no troba resposta vilera. En canvi s un terme ben conegut com tamb constata Llorca Baus (1985:188): El pan era amasado antes de partir por el propio patrn o su mujer, con harina muy fina, elaborando unos rollos llamados galetas. Jo mateix he pogut comprovar que la galeta era un element de la dieta dels mariners conegudssim tant a la Vila Joiosa on ms, pels seus viatges al Moro
NDICE
259
(denominaci vulgar per a referir-se al nord dfrica) com a Altea i a Benidorm. A ms, lexpressi menja galeta que pa no nhi ha s de les ms usuals a la Marina. Les persones molt majors usaven la forma galeta, tanmateix ara el jovent lha substituda per la forma castellana galleta. *Gambos. Gamba petita que els armadors vilers donaven als mariners com a afegit. Posteriorment no sols rebien la morralla sin que tamb diners. Avui en dia aquesta gratificaci sels dna en diners per segueix rebent el nom de gambos. El diminutiu s gambosinet (veg. Cap. 2 Pesqueres diverses). s una gratificaci que ha rebut nom en algunes localitats amb ls de diversos substantius com pobrea a Dnia segons Cabrera (1993:329). *Gola. 1. Obertura de la boca dels arts i vessos entre el casseret i el goler del bou. El DCVB noms dna registre de la Costa de Llevant. Aquest substantiu ha passat al gallec, segons Calo (1980:42), com molta de la terminologia dels arts copejats i del bou. Goler. Ves de xrcia ms espessa que fa dentrada a la corona del bou. El DCVB noms recull accepcions catalanes i balears. Tanmateix el LMP 482 ens mostra que goler s una forma usada a totes les poblacions valencianes excepte
NDICE
260
Santa Pola. El DECat recull la forma valenciana goler forat en forma dembut per on languila se kla o fica en la moneta, o en el mornell al Palmar de lAlbufera. *Guindolera. Cap que cus la culata o part posterior del bou, a la Vila Joiosa. s un derivat de guindola planxa triangular formada per tres taules empernades pels extrems i amb un forat a cada vrtex, pels quals passen unes cordes que porten lligat landarivell, amb el qual shissa i sarria per a rebre les crregues i altres usos (DCVB). Tal volta, el cap de la guindola devia dir-se guindolera, i dac el significat ha passat al cap que cus la culata del bou en un intent de cercar un substantiu especificador. El LMP 480 recull a la Vila Joiosa nyinyola cabo que hace de abridor del copo. A Altea, inyola. A Benidorm el cap que cosia la culata del bolig i la xvega era un terme general, la piola. *inyola. 1. Llinyola, cap que cus la culata del bou, a Altea i a la Vila Joiosa. Tamb existeix la variant nyinyola. A Benidorm, piola. A la Vila Joiosa es diu tamb guindolera o inyolera. Tamb al Grau de Castell el LMP 480 recull inyolera. 2. Cabet que uneix una pea amb una altra. *Llep. Llim o brutcia que provoca la mar, a Altea i a Benidorm. A la Vila Joiosa en diuen *llpol. La forma vilera,
NDICE
261
llpol, lhem de veure com una ultracorrecci de la reducci del grup consonntic ls > s (rmols > remos, crcols > cercos) usual en el parlar mariner de la Vila Joiosa. Maestra. Estri esfric de goma i, antigament, de cristall situat a la tressa del suro perqu el bou tinga ms alada, a la Vila Joiosa. El BDC (XII,48) anomena mestra suro gran, de contorn quadrat, inserit en la lnia de rodells i en el comenament de la bossa de lart. s a dir, el nom del suro que assenyalava el centre de lart sha generalitzat i designa qualsevol dels estris de cristall que fan surar el bou. A Altea i a Benidorm es diu bola o bombilla. Al BDC (XIV,26) i Roig (1927:90) anomenaven bola al giny que ara anomenen burl (veg. Burl). Per tant, maestra era el nom que saplicava a la pea de suro ms grossa del bou; en canviar el suro per cristall i goma ha canviat la denominaci a Altea i Benidorm, per no a la Vila Joiosa. Marmit. Xiquet de bord, xiquet que feia les funcions auxiliars a les barques, a la Vila Joiosa antigament. Tanmateix era i s ms usual xiquet da bordo. Lentrevistat recordava haver sentit al seu avi marmit per referir-se al xiquet de bord. El DCVB noms el recull en el significat dajudant de cuina sense accepcions marineres, per Oller (1995b:111) diu que aquest
NDICE
262
substantiu es troba en el llenguatge mariner de totes les regions. Marmit s un gallicisme que ens arrib a travs del castell per influncia de la navegaci daltura on el xiquet da bord era lajudant del cuiner. Llorca Timoner el fa servir en dues obres de caire mariner i sempre associat a la qualitat del caf: Un caf de marmit, o un caf de capit? (1980:9); i Caf de solatge ens pertoca! Rebollit! De marmit! Desprs el cobrar de capit! (1995:136). Per la seua banda, Roig (1929:92) ens explica que a la navegaci daltura hi havia dues menes de caf, un devien anomenar-lo (colloquialment) de capit i laltre de marmit: Al mat, feia el caf de popa, per a la dotaci distingida i passatgers, i el caf de proa per a la tripulaci i passatge de tercera. Per tant, marmit era ladaptaci del nom castell dels xiquets da bord, que entr en concurrncia amb els termes genuns, com ens mostra lentrevista de Llorca Baus (1985:279) al senyor Rafael Sells que va anar a treballar a Barcelona: Rafael Sells Sells, tio Tanina naci en 1895 [...] embarqu como noi de cambra o marmitn en barcos de pesca. Tanmateix marmit no va arribar a quallar en el vocabulari dels nostres mariners. De fet Llorca Baus (1985:187) quan escriu sobre la Vila Joiosa empra xiquet com a terme genu tamb ho
NDICE
263
marca grficament i a la vora posa la traducci marmitn: A partir de los 8 aos los nios embarcaban como xiquets o marmitones. Munt. Munt que es feia amb el guany de la pesquera. De munt ix lexpressi *tot munt total de la venda sense cap deducci que es conserva a Altea i a la Vila Joiosa. A Benidorm deien montemayor a la part que quedava en haver tret les despeses. La quantitat resultant desprs de llevar les despeses al Grau de Castell rep el nom de monte menor. I tant al Grau com a Altea sentn per monte mayor el valor de les captures (veg. Viruela 1985:52-53). Hem de suposar que abans que sintrodus el castellanisme montemayor lnica expressi usada era tot munt. No debades, Martnez i Martnez (1921:39), parlant del palangre, esmenta el tot munt encara que tradut al castell: Como para la carnada se necesita bastante sepia o pulpo, sta se paga de todo montn, es decir, antes de sacar las partes. I, encara a la Vila Joiosa, empren tot munt malgrat que rpidament especifiquen amb el terme montemayor. El castellanisme montemayor ha substitut, prcticament, el terme tradicional tot munt. *Nevero. Mariner encarregat de davallar a la nevera de lembarcaci per estibar-hi les caixes de peix. Cabrera
NDICE
264
(1993:323) tamb recull nevero a Dnia. s un substantiu creat des de la incorporaci de cambres frigorfiques a les barques. *Parell. Parella dembarcacions i art de petites dimensions. Parell s el diminutiu de parella que sha lexicalitzat per a designar una modalitat de pesca a la parella. Tal i com diu Martnez i Martnez (1921:31): El que conozca la mecnica de la lengua valenciana ya sabe que se trata de una pareja pequea. A ms a ms, existeix el doble diminutiu parellonet, que Martnez i Martnez (1921:31) anomenava parell dart xicotet: Bien claro el nombre dice lo que es, pequeo dentro de lo pequeo. *Ratera. Tipus de bou modificat, a la Vila Joiosa. Segons em fan saber els entrevistats el seu inventor va ser el viler Roc Zaragoza de qui es guarda memria a la Vila Joiosa (veg. Llorca Baus 1985:217-218). Bas i Camprub (1980:201208) diuen que una de les innovacions de la ratera era una xrcia que impedia que els peixos sen fugissen de lart. Aquesta innovaci degu ser important i efectiva, ja que els autors lesmenten com una aportaci reeixida a lart catal tpic. La denominaci s una aplicaci secundria a partir de la idea de ratera, com assenyala Mas i Gil (1979:62): En cuanto a la ratera, es modelo de bou que se distingue tanto
NDICE
265
por su robustez de las mallas como por un dispositivo que lo constituye un pao de red, el cual pende de la costura que une al copo con el alern, mantenindose horizontal con la presin del agua cuando el barco lleva velocidad. Al perderla cae impidiendo la salida del pescado que ya va en el copo, a cuyo ingenio debe el arte su nombre de ratera. Del ves que queia barrant leixida del cp a Altea en deien trampa i laplicaven a la xvega. Aquest s un bon exemple de com la tecnologia marinera passa duns arts als altres. Trobem altres accepcions pesqueres i nutiques de ratera part extrema i de malla ms estreta de lalmadrava i daltres xarxes similars i fulla de llauna circular i una mica cnica [...] i aix sevita que les rates de terra arribin per lamarra fins al buc (DCVB). Redero. Xarcier, encarregat de les xrcies en la barca del bou. Observem que la denominaci tradicional, xarcier, aplicat a les persones que feien xrcia, es castellanitza en haver de designar un nou crrec de les embarcacions. Aquest procs tamb ocorre en terra on els xarciers i les xarcieres eren els qui feien les xrcies despart i cnem, mentre que els rederos sn els qui les fan de materials sinttics.
NDICE
266
*Saquet del pa. Corona del bou, a la Vila Joiosa. s una expressi afectiva perqu diuen que la corona s el sac don ix el pa de tots. Trobem diverses referncies de sac com part del bou: Cassaret. Lextremitat de cada una de les dues cames que tenen les xarxes anomenades artets, en qu la grandria de la malla va minvant des de la part anomenada sac a la dels armalls (Pons 1916:82). Sac bossa de lextrem deuna pea de bou i vaca (BDC XIV,60), i sac bossa posterior de lart de bou on quedaven els peixos capturats (Savall 1991:54 i Cabrera 1993:292). Hem de considerar sac a la Vila Joiosa com un terme secundari i de caire afectiu perqu corona i cp sn els substantius especificadors i generalitzats, com a tot el domini lingstic. *Torada. Conjunt de xrcies que forneixen un bou segons Soler (1995:19). Aquest substantiu lhem de veure com un joc de paraules entre vaca embarcaci del bou, bou art de pesca i torada conjunt de xrcies, ja que lnica accepci de torada que apareix al DCVB s conjunt de bous i vaques. Trol. Art de portes arrossegat mitjanant vaixells de vapor. Fou una innovaci que va arribar a principi de segle des dAnglaterra on es deia trawler. Per tant, s un anglicisme que acompanya una innovaci tecnolgica creada en aquelles
NDICE
267
mars. Llorca Baus (1985:198) escriu trole o trowler. Lnica forma que he sentit a la Vila Joiosa s trol. Vaca. Embarcaci que arrossega al bou. Els mariners amb doble sentit diuen que la vaca corre al bou. La vaca s la versi moderna de la parella com narra Martnez i Martnez (1947:204): [...] sustent de les numeroses vaques (antany bous), tarrafes i sardinals. Tanmateix vaca designa tamb un tipus dart i una pesquera darrossegament ms xiqueteta que el bou a daltres indrets (veg. DCVB i DECat). Labarta (1978:61) explica que, a Galcia, bou i vaca shan usat per a diferenciar dos tipus darrossegament: [...] baca que un aparello que non leva protecins e ten de traballar sobor de fondos limpos. Pola contra o bou e os aparellos [...] levan na sa parte antero-inferior unha rea de grandes esferas de metal, os burlns. *Virar. 1. Atesar el bou amb el cabrestant. Coromines diu que s un verb arribat del francs o loccit, a travs del portugus i el castell (DECat). Com tants altres mots, virar era un verb nutic que ha passat al llenguatge pesquer. El Vocabulario Martimo (1722:84) recollia laccepci nutica: [...] cuando con el cabrestante se levanta qualquier peso, y al dr las bueltas con l se dize: Virar el cabrestante. 2. Canviar de direcci una embarcaci.
NDICE
268
Visera. Avanament de la part superior del bou perqu el peix encabisca el cp. Lloret (1993:6) tamb recull visera a Roses. La visera s ladaptaci al bou de lavanada de lagullera i daltres vessos que es feien servir en els arts copejats. *Xarleston. Tipus de bou modificat que en oferir menys resistncia permetia una velocitat ms gran, a la Vila Joiosa. Segons Llorca Baus (1985:118) el seu inventor va ser el viler Jaume Segu. Aquest tipus de nominaci lhem de posar en relaci amb els esdeveniments de lpoca. Als primers decennis del segle estava de moda el ball anomenat xarleston tpic daquesta ciutat nord-americana i la innovaci de lart va rebre aquest nom. Altres estris pesquers tamb sanomenen per la relaci amb lpoca que apareixen com larma secreta i latmic; o objectes no pesquers, sense anar ms lluny, els vestits de bany de dues peces, el biquini. Bas i Camprub (1980:201-202) fan lexplicaci daquests arts, i qualifiquen la ratera i el xarleston com les dues innovacions ms reeixides de lart tpic catal. Que les dues innovacions siguen dorigen viler s bona mostra de la influncia vilera en les tcniques del mn mariner. Xiquet da bord. Aprenent de la marineria. Feia les funcions auxiliars a lembarcaci. La vida daquest xiquet era dura i penosa, fins i tot els mariners amb una mica de consNDICE
269
cincia planyien aquesta figura perqu com ells mateixos diuen: funcionava a calbots... i este li funyava i latre li funyava i... aixina anava... hui no... hui aix sha acabat. Segons Gallar (1995:71) al Campello es diu xic de barca. Gallar (Ibi, pg. 33-34) en diversos passatges de la seua novella ens descriu la vida desgraciada daquest tripulant: Frasquito, com tants xicons del seu poble, va comenar a navegar com a grumet als nou anys dedat i, com Vicentet, al principi hagu de suportar els insults i les bescollades dels tripulants; i enfilar-se per larbre fins a la bigota de lantena per safar el plegador [...] i traure el carb del pallol de proa; i engolir-se la tos i les llgrimes quan encenia el foc al fog; i dormir en el pitjor lloc del ranxo i compartir llitera amb el ms brut dels tripulants, o el que roncava, o el que es pixava per les nits; i menjar el que li deixaven els altres; i quedar-se a bord quan estaven en un port i els altres se nanaven a passejar; i en fi treballar com un home i cobrar com un xiquet. Savall (1991:88) recull xiquet tamb a Cambrils front a la forma que reporta Roig (1929:134) noi da bord ms esperable a Catalunya. Segons Jal (1848), en valenci es deia fadr: Fadri, cat. valenc. s.m., dont le pl. est Fadrins. Jeune matelot, novice, mousse don va passar al francs antic, fadrin, amb el mateix significat.
NDICE
270
Xorrar. Abocar el bou. Segons Coromines, a la resta del domini xorrar significa remolcar el bou, qui no lencerta amb latac a Mart Gadea: i no pas de recoger, sacar peces (com havia ents MGadea, home terrass, capell de sagristia, taula, carrer i hostals, que noms dins aquesta parlava amb gent de mar). Laccepci blaveta coincideix amb la recollida per Mart Gadea, malgrat que laccepci general siga xorrar salpar les xarxes per traure el peix que shi ha agafat (Tortosa, Pas Valenci) (DCVB). Bas i Camprub (1980:196) empra com a sinnims cobrar i xorrar. Savall (1991:114) recull xorrar treure un ormeig de dins laigua. Larabisme garr arrossegar, estirar (una cosa), que arriba a la Marina a travs del portugus, noms saplica a la pesquera del bou. A la resta darts copejats en diuen abocar.
1 Seguim a Martnez i Martnez (1921:27-30) amb alguns afegits personals.
NDICE
271
Captol 7. Conclusions generals

El llenguatje mariner blavet
l conjunt de paraules i expressions que formen el llenguatge mariner de la Marina sn un vocabulari especialitzat dins el sistema lingstic catal. Tanmateix, aquest vocabulari, que compta amb la presncia de diversos tecnicismes, no sarriba a constituir en llenguatge cientfic. Histricament, hem de considerar que el conjunt de paraules i expressions, anomenat parla marinera, s lestat lingstic actual de la tradici martima dels nostres avantpassats. La creaci daquest llenguatge especialitzat shavia iniciat a la Catalunya del segle IX. Posteriorment, amb la conquesta catalanoaragonesa sexpandeix per les Illes Balears i per la costa de Xarq al-Andalus fins que apleg a la Marina lany 1244. La Marina i la llengua catalana al segle XIII estan en condicions desdevenir un dels puntals del llenguatge mariner
NDICE
272
Captol 7 Conclusions generals
mediterrani, on daleshores en la nostra comarca ha tingut molt a dir. La consolidaci daquest procs considerem que es produ al segle XIV amb la fundaci de la Vila Joiosa. Per fou a partir del segle XVIII, amb lexpansi demogrfica comarcal i la creaci dinnovacions tecnolgiques que tingueren el seu origen a la Marina, que la llengua marinera blaveta assol el seu mxim desenvolupament. Expansi del llenguatge mariner blavet Al segle XIII el llenguatge mariner catal ha arribat a les costes de la Marina. La importncia martima de la comarca es basa en el fet que s un territori allat de la resta del Regne per les muntanyes que lenvolten, principalment per la inexpugnable Brnia amb el barranc del Mascarat que, fins i tot, oblig el traat de la calada romana a desviar-se per Xtiva i tornar a eixir a Alacant. Per tant, la Marina daquell temps -i fins ben entrat el segle XX s una comarca que t la mar com a nica via de comunicaci i, amb uns intents de poblament cristi que no quallen per les contnues revoltes que els sarrans porten a terme esperonats per Al- Azdrach. Aix doncs, la soluci cercada pel monarca fou la creaci de la Vila Joiosa lany 1300. Lencarregat legal va ser-ne lalmirall Bernat de Sarri i la gent de mar que el degu acompanyar.
NDICE
273
Per tant, hem de considerar que, a partir daleshores, ja podem parlar del llenguatge mariner catal de la comarca. Anys desprs vindr la creaci de Benidorm i de la vila nova dAltea. La Vila Joiosa acomplir perfectament el paper assignat i no ser fins a mitjan segle XX que perdr la capitalitat demogrfica i econmica de la Marina, per segueix mantenint la preponderncia martima a hores dara. El llenguatge mariner que semprar des daquell temps ser el com a tot el territori de llengua catalana, al qual hem dafegir la terminologia fruit de levoluci lgica en tota activitat. Entre els segles XIVXVI la comarca devia seguir la tnica de les altres poblacions costaneres, fins que a mitjan segle XVI la pressi pirtica sintensifica de tal manera que Benidorm i Altea, prcticament es despoblen, fet que podem considerar la primera gran emigraci de pescadors blavets. La poblaci litoral es redossar a les muralles vileres o anir a la recerca de caladors ms segurs. Quan al segle XVII es produeix lexpulsi dels moriscos, el potencial demogrfic viler sesmer a repoblar les zones abandonades o quasi abandonades com devien ser Benidorm i Altea. A aquesta repoblaci vilera sha dafegir la mallorquina, que no hem de deixar tan sols en els lmits fins
NDICE
274
ara establerts de Trbena. A ms shauria de veure quin fou el percentatge de gent de mar balear que arrib a la comarca, vist que un nombre important darts pesquers que trobem a la Marina sn propis despais insulars Illes Balears, Malta, Siclia com ara lalmadrava, la llissera o la llampuguera. Tamb la histria haliutica constata el pas daquests ginys per les Illes Balears abans de recalar a la comarca. Per el que ara ens interessa s que, al segle XVII, la Marina pren forces per al gran desenvolupament demogrfic i pesquer dels segles XVIII i XIX. Al segle XVIII es produeix la major expansi demogrfica coneguda a la comarca abans de la segona meitat del segle XX. Els blavets, dotats duna potentssima indstria xarciera, duna llargussima tradici en el domini del bou i de lalmadrava, i amb un potencial hum que sobrepassava les possibilitats de subsistncia comarcal, es llanaren a la recerca de caladors nous. Era la primera gran expansi blaveta que de Roses passant per Andalusia arrib a Larraix. Ben aviat comenaren a aparixer alteans, benidormers i vilers per tots els punts susceptibles de bona pesquera. Al segle XVIII, els pescadors i mariners de la comarca consolidaren el domini pesquer per tota la Mediterrnia. Els sardinals sadrearen a les costes andaluses, principalment Mlaga, Cadis i Huelva.
NDICE
275
Els bous anaven amb els sardinals, per tamb a Catalunya, on la presncia dels blavets fou notria a punts com lAmetlla de Mar, la Barceloneta i Roses. s tamb al segle XVIII que catalans i valencians introduren nous ormejos a Galcia com el palangre, la xvega i el bou. Durant aquest segle tamb sobr la possibilitat del comer amb Amrica. Els mariners blavets aviat entraren com a capitans i tripulaci dels vaixells que anaven al nou continent des daquest segle fins lpoca anterior a la Guerra Civil. El punt principal de recalada blaveta per mor daquesta activitat era Barcelona, treballant amb la companyia Transmediterrnia, per tamb van a Andalusia, Santander i Euskadi, fins i tot en la Companyia dels Macandros (< Mac Andrews Company). Al segle XIX seguir la mateixa tnica expansionista amb una gran presncia blaveta en la pesca, la navegaci, el corsarisme i el contraban. s a finals del segle XIX i principis del XX quan tingu lloc la darrera gran expansi pesquera i martima comarcal. La greu crisi agrcola daquest temps fu que es produs una emigraci considerable, que tingu com dest Algria per als llauradors, mentre que les costes catalanes principalment la Barceloneta i Roses, Algria i punts dAndalusia van ser els ports darribada dels pescadors blavets. Aquest perode emigratori coincid amb la revoluci vileNDICE
276
ra dels arts darrossegament. Lenginy viler havia introdut una srie de modificacions a lart catal tradicional que milloraven notablement les captures, s lpoca de la ratera i del xarleston. Innovacions, que exportades a llevant i a garb, expandiren la terminologia creada per la indstria xarciera comarcal amb lajut inestimable dels alcoians. Lart del bou s un bon exponent de terminologia exportada que, en bona part, podem considerar blaveta. s precisament aleshores que Roig i Amades, en fer les enquestes per als seus vocabularis, trobaren a la Barceloneta un grapat de mots de lart del bou que assenyalen com a propis daquella contrada. Els mots sn els que vilers, alteans i benidormers havien portat a la Barceloneta i a Catalunya, i tamb a Andalusia i a Galcia. I no sols el bou, aix mateix la tarrafa i els arts de crcol presenten una configuraci i una terminologia que apunta directament a la Marina com a nucli exportador a Andalusia i Galcia. No casualment, Rodrguez Santamara (1911:265) constata que la tarrafa shavia exportat a Galcia lany 1902 des dIsla Cristina, o siga, la Figuereta autntic basti valencianocatal a Andalusia. Tamb podrem parlar de colonitzacions secundries, perqu la terminologia comarcal que arrel a lAmetlla de Mar ser reintroduda per tot Catalunya amb lemigraci calera.
NDICE
277
Com assenyalen Bas i Camprub (1980:109) sobre els mariners de Vilanova: [...] tots ells reconeixen llur procedncia daltres viles marineres situades ms al migdia, com ara lAmetlla de Mar. Per contra, la majoria de gent pescadora de lAmetlla de Mar s autctona, amb una part de poblaci dorigen benidormer i blavet, les relacions amb els quals han durat fins ben entrat lactual segle. No debades, la pesquera de la tonyina gran especialitat benidormera ha fet excellir els caleros sobre les altres comunitats pescadores. A ms a ms, hem comprovat que la terminologia de lAmetlla de Mar i la de Benidorm s coincident en aquest punt, coincidncia que es repeteix en la ictionmia (veg. Llorca Ibi 1998a). Aquesta influncia o relaci tamb es veu a Cambrils on Savall (1991:89-102) recull valencianismes, com ara xiquet da bord, bac, baquejar o cabotejar. Les possibilitats de relaci es confirmarien per certs detalls, com lexistncia a Benidorm i a Finestrat duna varietat de ram anomenat ram de Cambrils, denominaci que podria ser el resultat de la procedncia dels ceps pel contacte entre les gents de Cambrils i de la Marina. Elements constitutius del llenguatje mariner blavet Els elements constitutius del llenguatge mariner blavet sn aquells camps lxics dels quals el mn mariner de la comarNDICE
278
ca ha pres mots per bastir el llenguatge comarcal. En principi, la terminologia pesquera comarcal es nodreix de lherncia lingstica del segle XIV, arribada de Catalunya, que es transmet a travs darts i de segles. Mecanisme devoluci i continutat del llenguatge com a totes les poques. Per, el patrimoni lingstic rebut se li havia de quedar curt a una comarca que des del segle XIV fins mitjan segle XX, t la seua riquesa fonamental en la mar: pesca, comer, contraban i corsarisme; i que compta, a ms, amb indstries afins com la construcci naval o la confecci de xrcies i veles. s a dir, ens trobem una comarca que viu de la mar i per a la mar, totalment oberta a les innovacions, i que t la necessitat de desenvolupar un llenguatge professional que sadapte a les noves circumstncies i condicions. Els pescadors hauran de cercar mots per a les novetats que es creen o que arriben pel pleg. Les fonts lxiques sn diverses i les podem agrupar en dos camps. El primer grup terminolgic el constitueixen els recursos propis que es prenen a partir de la terminologia agrcola, la terminologia militar, i la terminologia de la indstria txtil. Els anomenarem recursos patrimonials.
NDICE
279
El segon grup sn els termes agafats com a prstecs lexemes enriquidors o com a estrangerismes lexemes que en substitueixen un de propi. Sn hellenismes, italianismes, arabismes, occitanismes, nordismes (nota 1), castellanismes i lusismes. A partir daquestes fonts, el llenguatge comarcal forneix un corpus lingstic propi que sacobla al llenguatge mariner com, i que abastar les innovacions que apareixen al llarg de la histria de la pesca i la navegaci. Alguns dels termes restaran com a localismes o comarcalismes, per daltres es projectaran a la llengua comuna i arribaran, fins i tot, a lestndard. Recursos patrimonials Les circumstncies histriques fan que el llenguatge mariner catal no siga hereu directe de la minsa tradici nutica llatina, i que les influncies de la poderosa navegaci grega quedassen com un substrat lluny. Per tant, les llenges romniques i, en particular el catal, han de bastir els propis cabals lxics per crear el llenguatge nutic a partir dels recursos patrimonials. Els principals camps lxics dels quals el mn mariner ha pres mots sn: La terminologia agrcola. La terminologia militar. La terminologia txtil.
NDICE
280
La terminologia agrcola La histria de les civilitzacions ens mostra que els agrupaments humans de manera natural cacen, recollecten i llauren. La terra s lespai on transcorre la vida de les persones. Lhome tan sols sinternar a la mar per navegar amb finalitats comercials, guerreres o pesqueres quan les circumstncies lhi abocaran sense remei. Aix vol dir que la navegaci i la pesca sn activitats que realitzen societats avanades amb un cert desenvolupament tecnolgic i, per tant, dins de collectius humans que ja han desenrotllat una cultura agrcola o caadora. A ms a ms, s sabut que al Regne de Valncia i a la resta del pas la majoria de les poblacions eren de caire agrcola amb petites comunitats de pescadors que rebien un forta influncia terminolgica terraire. Per tant, el llenguatge agrcola, que durant segles i prcticament des del principi de la humanitat era dabast generalitzat entre la poblaci fins i tot desprs de la revoluci industrial-, aportar el major cabal lxic al llenguatge mariner. Vegem-ne uns quants exemples: Tim empunyadura del forcat i pea de les embarcacions. s la mostra ms clara daquests tipus de trasps. A partir daquesta mostra sen poden trobar a bond.
NDICE
281
Llaurar arrossegar lncora pel fons a partir de llaurar arrossegar larada pel camp de conreu. Solcar tallar un vaixell la mar per comparaci amb solcar tallar la terra la rella. Filer corrent de lEstret de Gibraltar derivat de fil en la idea de fil raig daigua, que s la manera de comptar laigua que ve per les squies. Dues circumstncies ajuden a la preponderncia de la terminologia agrcola en el parlar dels mariners. La primera s la visi de la mar com un camp, i la comparaci dels vaixells en la mar amb relles en un camp de cultiu. Aquesta metfora es troba ara i ads en el llenguatge mariner. Aix, per exemple, la creena popular vol fer que lart del bou reba el nom per la semblana de les parelles corrent la mar amb les parelles de bous anant pels bancals. Fins i tot la producci literria de gent de mar compara la navegaci amb el fet de llaurar (veg. Zaragoza i Prez 1997:104). La segona circumstncia s el fet que moltes vegades s difcil destriar entre pescadors, calafats o gent relacionada amb indstries de la mar i els propietaris de la terra. Orts i Bosch (1972:88-89) ofereix un exemple viler del segle XVI:
NDICE
282
Per a seguiment del plet, els terratinents de la Vila Joiosa tingueren que atorgar poder a Mateu Ros, procurador, i aquestos satorgaren el set de juny de 1511 i se ratificaren el 22 del mateix mes i any. Els terratinents atorgats sn els segents: [...] Bartholomeus Orta, Anthonius Mingot, piscator [...] Guillermus Salvador, calafat, Juhanes Llinares, corderius, Juhanes de Llorca, filius Jacobi de Llorqua (sic), Jacobus ells, calafat [...]. En daltres ocasions, els arrendadors de les almadraves eren llauradors que invertien llurs guanys en la mar. La visi que aquestes persones tenien de les pesqueres devia ser semblant a camps productius amb el conseqent trasps de lxic duna activitat a altra: Ante mi, el Essmo, y testigos infraescritos, comparecieron Maximiano Llorca, fiscal de montes y plantos, y Manuel Llorca de Franco, ambos labradores y vecinos de esta villa juntos de mancomn et insolidum, dixeron: que por quanto son los otorgantes (illegible) los Ynteresados en el arriendo de la Almadrava Grande de matar atunes [...]. AMB, Protocols Notarials de Benidorm (11 de setembre de 1805, f. 127 v.).
NDICE
283
Tamb la terra podia fornir daliments quan les inclemncies meteorolgiques impedien fer-se a la mar. I aix, una de les activitats ms usuals a Altea era el cultiu de les algoleges bancals vora el riu per part dels pescadors i mariners. La gent de mar alteana aprofitava les algoleges del riu de lAlgar per a plantar-hi mates de certs vegetals, com ara tomaques, pebreres, fesols o alficossos. Els hmens esmeraven el temps desbarjo, que els deixava les tasques de la mar, per a realitzar activitats agrcoles que permetessen aprofitar les propietats de domini pblic: llevar les pedres, reomplir amb terra, posar-hi una petita renglera de cinques per a assenyalar-hi les fites de cada bancal... Era una activitat tradicional i tan usual que, fins i tot, cada algoleja tenia el seu nom propi. Noms cal veure que Martnez i Martnez (1921:21-23) atorga al seu s la qualitat de dret consuetudinari. Per tant, vista la intensa relaci entre mariners i cultiu de la terra no s estrany que, a la comarca, trobem exemples daquest tipus de trasps de significat que hem dafegir als que sn comuns a tota la llengua, com ara corda-mare llena del palangre i fillola braolada del palangre per comparaci amb la squia-mare squia principal i les filloles squia secundria que ix de la squia-mare; ramal cap de la nansa i lncora per comparaci amb el ramal corda que es
NDICE
284
lliga als morros dun animal; mestral de la cella negra tipus de mestral de conseqncies molt negatives per comparaci amb les faves granades dites de la cella negra a la Marina; cac estri de lalmadrava per a mirar el fons per comparaci amb el cac cadufs de les snies; cabestrera cap de lalmadrava derivat de cabestre corda que sadapta al cap dun animal; o quadro cos central de lalmadrava on es troben els distints departaments, potser per comparaci amb quadr parcella de terra. La terminologia militar La Corona dArag sexpand per via martima tant pels territoris rabs com per la Mediterrnia des de Grcia fins a Cadis. Les naus eren creades o armades amb una funci i necessitats blliques que shan reflectit en part de la terminologia marinera emprada dels inicis en. De fet bona part de la terminologia medieval martima que tenim a labast s la recollida a textos de caire militar com la Crnica de Muntaner o el Llibre dels Fets de Jaume I (veg. Bruguera 1981:63-69). Aix, per exemple, el verb ormejar proveir una embarcaci dels elements necessaris sha vist substitut per armar. Altres termes del llenguatge nutic tamb tenen un rerafons militar, com ara andana srie dobjectes o estris de pesca
NDICE
285
posats un darrere de laltre per comparaci amb andana srie de naus disposades per a impedir incursions enemigues. Aquesta font lxica s molt important a la costa del Regne de Valncia, especialment de la Marina, perqu la comarca entre els segles XIV i XV era una lnia militar de castells per a evitar les rebellions dels habitants rabs. Aquesta lnia defensiva es pobl per pescadors i navegants que hagueren de lluitar contra les intervencions pirtiques als segles posteriors amb especial intensitat al XVI i al XVII. Els pescadors han conservat substantius i verbs en el seu parlar comarcal i nacional que reflecteixen aquesta situaci: Mura lateral de lembarcaci que es reforava per als combats navals per comparaci amb mur construcci defensiva. Tamb sn molt importants els verbs de caire militar, com ara: Descobrir veure un punt de colp i volta. Vigilar tindre compte de les xrcies, especialment del palangre. Reconixer revisar les xrcies calades.
NDICE
286
Enfrenar unir per les frenes derivat denfrenellar amarrar les galeres perqu els enemics no poguessen passar pel mig (amb contaminaci de frena). La preferncia de vogar en comptes de remar per necessitats de maniobrabilitat de les naus (veg. Hale 1996). Aquesta interrelaci ha perdurat al segle XX. Guilln Tato (1973:118) conta que els almadravers de Benidorm destinats a Barbate i Conil (Cadis) van calar una almadrava al davant del moll de Mallorca lany 1936, perqu fes de tanca a possibles atacs nutics contra aquest port. En adaptar-se les xrcies daquest tipus a la lluita antisubmarina la terminologia almadravera va passar al vocabulari nutic militar internacional. La terminologia txtil La comarca s una contrada amb un gran potencial pesquer i nutic. Lestudi de la poblaci ens mostra que un altssim percentatge en alguns segles la majoria vivia de la pesca i de la navegaci. A ms a ms, lenginy dels habitants fa que no siguen uns mers receptors de tecnologia pesquera sin que esdevinguen creadors i adaptadors de terminologia prpia recolzats en la indstria txtil alcoiana, en lexperincia que lemigraci a daltres punts de la Mediterrnia els don i en la capacitat dinnovaci. Per tant els blavets sn creadors
NDICE
287
de tecnologia i lxic pesquers, sobretot en els arts de lalmadrava i del bou. La Vila Joiosa, port natural de la industriosa ciutat dAlcoi, fins que es va construir la lnia frria Alcoi-Gandia al segle XIX, mantenia unes relacions comercials diries amb lAlcoi i el Comtat mitjanant una nombrosa nmina de traginers, com tamb feien Altea i Benidorm. A ms, Alcoi era el centre neurlgic defensiu de la costa de la Marina, fets que expliquen lestreta uni entre lAlcoi i la Marina. Alcoi s lexponent mxim de ciutat industrial dedicada al txtil si deixem de banda algunes ciutats catalanes-. Per tant, no s estrany que la indstria txtil alcoiana des de ben aviat haja influt en les produccions de filat i xrcia que tenien lloc a la costa. De fet, al primer Quinque Libri alte conservat (1640-1645) apareixen peyxcadors, llauradors, ferrers, almeradors i un sastre dAlcoi (Llorens Barber 1997:5). s a dir, no per casualitat, trobem que la persona dedicada a la confecci txtil procedeix dAlcoi, com tamb devia ocrrer amb bona part dels encarregats de la producci de filats. Per tant, s lgic pensar que, tant els vilers com la resta dels pobles de la Marina, devien adaptar la llarga experincia txtil alcoiana a la fabricaci de xrcies, fet que es constata per la continutat
NDICE
288
que la terminologia txtil dAlcoi t en les peces dels arts pesquers vilers i blavets. Aquesta conjunci de tradici txtil alcoiana i de tradici pesquera blaveta va provocar una evoluci en els ormejos que va situar els nostres pescadors en una posici davantatge front a la resta de pescadors mediterranis. Al segle XVI devien produir-se els inicis daquest procs, poca en la qual la pressi pirtica i barbaresca provoc una emigraci a la recerca de contrades ms tranquilles. Posteriorment, als segles XVIII i XIX es produ la gran expansi i, diguem-ne, colonitzaci blavetes. Aquesta colonitzaci dantuvi tindria carcter temporal i minoritari, per, de mica en mica, el contingent hum emigrat prendria fora i lanada esdevindria definitiva. Per tant, vist el mecanisme per a la creaci del lxic de les xrcies, podem considerar que el llenguatge mariner referent als filats i als arts no s ms que la prolongaci martima dels vocabularis txtils alcoians. s aix com la Marina esdevingu el punt on confluen el vocabulari txtil alcoi i barcelon, i centre a partir del qual sexpand la terminologia que acompanyava les innovacions tecnolgiques. Alguns exemples daquesta terminologia txtil sn: cadeneta refor de les malles per on passen les tresses per comparaci amb cadeneta punt de ganxet que disposa el fil en
NDICE
289
forma de cadena; pea xrcia quadrangular destinada a la captura de peix per comparaci amb pea llargria dordit disposada per sser teixida; encimunsar encimolsar, cosir un ves de xrcia amb un altre que s la forma composta de cimolsa llenca que forma la vora de la pea del drap de llana; cp ltim ves dels arts pres de cp borrall de qualsevol fibra txtil en estat de floca, que es posa en la filosa per filar-lo, segons es feia antigament; cosir unir amb fil dos vessos de la vela operaci bsica de la confecci de peces txtils o embastar cosir provisionalment els vessos de la vela operaci bsica de la confecci de peces txtils. Els prstecs i els estrangerismes Els prstecs i els estrangerismes sn una altra font constitutiva del llenguatge mariner blavet i valenci, per amb lafegit que sn indicadors dels esdeveniments histrics que han afectat la nostra marina. Les llenges que esmentem a continuaci sn les que han contribut de manera destacada a la constituci del lxic mariner. Hellenismes. Els hellenismes sn un constituent primigeni del llenguatge mariner mediterrani. Per aix els principals estudiosos nhan fet esment. Bruguera (1985:34) assenyala la llengua grega com una font de terminologia nutica amb
NDICE
290
exemples tan importants com barca, ncora i proa. Coromines (1977:178-227) hi fa un estudi complet dels hellenismes, fonamentalment nutics, que apareixen al lxic catal: galera, panescalm, embornals, gnguil... Al llenguatge de la Marina sen constata la presncia, per exemple bol llanament de la xrcia formant cercle, bolig mena dart copejat, bromejar llanar aliment per a atraure peix, palangre art de pesca, caloma cap del sardinal i de la nansa, escar rebaix que es fa a la platja perqu vare b la barca, amant corda de larbre, golf espai de lliure moviment dels tels de xrcia i de la vela, xrcia filat vegetal per a la captura del peix o sirgar moviment suau de les barques i de la tonyina entre daltres. La caracterstica principal dels hellenismes s que la seua presncia en la nostra llengua s ben primerenca i han estat rebuts com a prstecs enriquidors del sistema lingstic. A ms a ms, com demostra Coromines (1977:178-227), i afirma Bruguera (1985:36), lentrada dhellenismes no va cessar en els temps medievals. Italianismes. Itlia per causa de la seua configuraci i del seu emplaament va desenvolupar un paper principal en la navegaci mediterrnia. Fou sota la tutela de mariners italians, especialment genovesos, que es crearen marines nacionals
NDICE
291
tant importants com la francesa, la catalana o la castellana (veg. Sanchis Guarner 1954:8-10). Aix, doncs, no s estrany que trobem una forta presncia ditalianismes, la caracterstica dels quals s que han entrat ben aviat i com a elements enriquidors de la nostra terminologia. Bruguera (1985:78) en reporta una gran quantitat ja des del segle XIV, com ara nauxer, xusma, bergant, pilot, escandall, regata, anxova o golf. Aquesta entrada ditalianismes continu als segles posteriors i es refor pel contacte constant entre mariners catalanoparlants i italians. Pel que fa a la parla comarcal, no hem doblidar que lalmadrava va ser una exportaci siciliana, i tant aquesta pesquera com lelaboraci de la tonyina han estat compartides per blavets i sicilians, fet pel qual no sn gens estranys els italianismes en el parlar blavet. Els italianismes que presenta el llenguatge de la comarca sn entre altres: rumball ull perqu isca laigua de les embarcacions, andana seguit destris calats o fondejats, salpar traure del fons lncora o una xrcia, messana vela i arbre de les embarcacions, escandall aparell per a mesurar la fondria i el tipus de sl mar, empatar unir lham a un pl de cuc, tarantelo tronc olis de la tonyina, conxar deixar retoruts i ben disposats els fils de cnem i molts ms que deixem sense esmentar (veg. Llorca Ibi 1998a).
NDICE
292
A ms a ms, litali ha estat la porta dentrada dhellenismes al catal, com ara escar i ga (veg. Coromines 1977:179 i 109-210). Tamb el catal ha estat la llengua que ha introdut un gran nombre ditalianismes nutics al castell com naucher o nauchel, bergantn, golfo o chaveta. I, com no, litali ha rebut una part de catalanismes: borino (borina), coffa (cofa), paroma corda (paloma), proisso (pros) entre daltres (veg. Bruguera 1985:80). Arabismes. La histria dels mots rabs s la que ms ha patit els esdeveniments histrics i bllics del Pas Valenci. Els estudiosos consideren que la Mediterrnia fou durant cinc segles un mar arbic, i, s per a que, en catal, trobem arabismes nutics des de ben antic com estudien Sanchis Guarner (1954:8) i Bruguera (1985:59). A tall dexemple esmentarem els clssics drassana lloc de construcci de les naus i tarida nau de transport. Tanmateix aquella aportaci sinterromp per les circumstncies polticomilitars que feren, sobretot al segle XVI, que les autoritats del Regne de Valncia entrebancassen les activitats martimes dels moriscos. s per aix que, els arabismes del llenguatge mariner es concentren en activitats com el salat o la manufactura de xrcies i caps, com veurem a continuaci. A partir del segle XVIII i amb el desenvolupament de lalmadrava torn a crixer la
NDICE
293
seua presncia. Aquests arabismes poden actuar, o b com a prstecs, o b com a estrangerismes. Per tant podem dividir els arabismes en tres apartats: Termes que han entrat ben aviat a la nostra llengua i que poden haver passat a la llengua comuna, moltes vegades a travs del llenguatge mariner. Alguns dells ja sn constatats al Consolat de Mar: xvega art copejat, varia destrucci de la mercaderia i posteriorment de la xrcia, garb vent del sud-oest o xaloc vent del sud-est. Termes medievals, que es concentren en el vocabulari del salat, de les xrcies i, algun escadusser, en els caps i la ictionmia: feixcar conjunt de fil despart a treballar, xvega art copejat, moixama tonyina assecada, sorra part de la panxa de la tonyina, aladroc Engraulis encrasicholus de Linnaeus o alatxa Sprattus sprattus de Linnaeus. Els arabismes no tenen molta presncia als vocabularis de la pesquera i la navegaci, activitats vedades als moriscos. Termes que shan introdut ms recentment, i que en cas dhaver arribat a la llengua comuna, ho deuen haver fet mitjanant el vocabulari de la navegaci o de la pesca: tarrafa art de crcol, ratxa colp de vent o arraix / raix capit de lalmadrava.
NDICE
294
Occitanismes. La presncia doccitanismes s molt feble i, de vegades, incerta, ja que sn termes que tamb podrien pertnyer al lxic patrimonial catal, com ara bou art darrossegament, arganeu arganell, argolla de lncora on senganxa la cadena, degot tint de les xrcies fet de rosca i de quitr, recalm calma de vent entre dues bafades, sen buit de lembarcaci a la part de popa i lictinim gat Scyliorhinus canicula de Linnaeus i Scyliorhinus stellaris de Linnaeus. Daltra banda, una bona part doccitanismes compartiria la paternitat amb el francs: virar canviar de rumb i atesar el bou amb el cabrestant, brisa vent suau del nord i batel bateu, vaixell de lalmadrava. Per la seua banda, Bruguera (1985:63-64) considera com a occitanismes: mestral vent del nord-oest i sallar lliscar un objecte per damunt dun altre. Dos occitanismes clars es presenten als ictinims: rascassa Scorpaena porcus de Linnaeus i garneu Trigla lyra de Linnaeus. Nordismes. Els nordismes i, per tant, els germanismes sn caracterstics de la llengua martima atlntica. No debades, Sanchis Guarner (1954:8) afirmava que una de les principals diferncies entre el llenguatge mariner mediterrani i latlntic, s la forta presncia de germanismes en el parlar atlntic. Nogensmenys, aquests sn mots que des dels inicis de lacNDICE
295
tivitat nutica van contribuir al desenvolupament de la navegaci mediterrnia i a la creaci del llenguatge mariner. Aquesta terminologia sol arribar a travs del francs: barbord part esquerra del vaixell mirant de popa a proa, estribord part dreta del vaixell mirant de popa a proa, amarrar lligar amb amarres i unir fermament dues peces, floc vela auxiliar, perroquet vela de les grans embarcacions, orinc cap de lncora, espeque fusta per a la cadena de lncora, halar traure de la mar una xrcia, croc ganxo de lalmadrava o cable cap gros. Pel que fa a la contribuci moderna, el francs ha tingut poc pes en la constituci del llenguatge mariner valenci. Tan sols es pot notar la seua influncia en el camp tecnolgic, com ara la construcci naval amb termes com quilla carena de lembarcaci o varenga taul del llat amb rebaix per a amarrar lestructura, que han actuat com a estrangerismes; mentre que daltres han actuat com a prstecs, com ara xigr tub dels fanals de la tarrafa. A ms a ms, trobem algun substantiu allat com lalte matelot mariner malfaener i algun ictinim escadusser com dot Polyprium americanus de Scheneider. Castellanismes. Els castellanismes, per regla general, sn ben moderns i actuen com a estrangerismes. Solen anar acoNDICE
296
blats a la preponderncia de la navegaci atlntica que sencet a les darreries del segle XV. Com a exemple fora significatiu, constate la prdua del substantiu tpicament mediterrani tramuntana vent del nord substitut per nord o norte designacions basades en els rumbs de tradici atlntica-, i vent a grosses mxima intensitat del vent per hurac del tano a travs del castell (veg. Ligorred 1992). Els castellanismes tenen tres vies principals de penetraci: La via acadmica. Aquesta via afecta tota la terminologia nutica i haliutica que va dels segles XV-XVI fins els nostres dies. La via popular. La via popular s pel contacte directe entre mariners blavets i andalusos. Afecta particularment la terminologia de lalmadrava i les pesqueres darrossegament. Aquesta via s especialment activa des del segle XVIII fins lactualitat. La via actual. Aquesta via s fruit de les noves tecnologies i es veu afavorida per la recerca de nous caladors. Afecta el darrer reducte del nostre llenguatge mariner, la ictionmia. La via acadmica i llibresca t dos vessants. El primer sn els tractats nutics castellans i lusos dels segles XV i XVI. El segon sn les escoles de nutica on han estudiat els nostres capitans i nostramos.
NDICE
297
El primer vessant arranca al segle XVI, amb la trobada dAmrica i la decadncia cultural i poltica de la nostra naci. La conseqncia primera fou que la Mediterrnia deix de ser el centre nutic i aquest es va traslladar a lAtlntic. La nostra marina es veur copada per un front nutic castellanolusit, com afirma Guilln (1935:19): Para m, la produccin martimoliterria hispanolusitana no cabe estudiarse sino de la mano, no ya en esta centuria, sino desde el XV, partiendo del Zacuto incunable de Leiria y de los Regimientos de vora y Munich, hasta la obra de Pimentel o de Gaztaeta. En todo este vasto intervalo de tiempo de ms de dos siglos cabr el matiz, pero no la separacin [...] existi la colaboracin mutua que comenz en la Escuela de Sagres y continu con nuestros judos recien expulsados, como despus en Sevilla y Madrid. Els nostres mariners i navegants seran humils servidors daquesta producci martimoliterria. Daleshores en, la terminologia naval atlntica de caire culte sintrodueix a bord de les naus de llengua catalana. Cal tenir en compte que ls de literatura nutica simpos a partir del segle XVI, s a dir, en plena efervescncia de la marina castellana i portuguesa. Aleshores aparegueren els tractats nutics en castell i porNDICE
298
tugus, que s on saprendr a navegar. s per aix que Guilln (1943:5-6) afirma: Y entre todas las suertes de obras que alcanzan al par importancia intrnseca, belleza y escasez suma, ninguna como las espaolas de Nutica del siglo XVI, que fueron popularsimas en la Europa de aquellos tiempos, a travs de un sin fin de ediciones en todos los idiomas cultos [...] Los libros de navegacin, en efecto con regimientos y tablas de uso imprescindible en la mar, por manejados de continuo, raramente llegaban a viejos sin consumirse del todo [...] Con ello, dicho est que las obras de Nutica jams durmieron siesta en armarios y anaqueles de plcida tranquilidad, vrgenes de consulta entre dorados cantos y emperifollados cueros de encuadernacin lujosa. La nostra llengua, que se spiga, no es compta entre les llenges que tingueren un sin fin de ediciones, ni tan sols una. Aleshores la font don els nostres navegants poaran la terminologia seran els tractats castellans, i sort que alguns estaven reblerts de catalanismes. s ac on comen la introducci dun llarg seguit de llatinismes i americanismes a travs del castell; o de castellanismes purs. Alguns exemples sn equinocci mxima intensitat de temporal, marea corrent
NDICE
299
daigua a la mar, tif i hurac vent a grosses o corredera corredora, estri per a mesurar la velocitat duna nau i cap que anava per dins de les argolles de la tarrafa. Per tant, qued estroncat all que hagus pogut ser una tradici nutica escrita en catal que continus la producci marineresca encetada amb els Costums de Barcelona i el Consolat de Mar, i que pervivia al Llibre dels Feyts, a la Crnica de Muntaner, o al Tirant lo Blanch. La falta de textos i de tradici escrita ser una constant en la nostra histria nutica i literria. De fet, no tornarem a tenir tractats nutics o reculls de vocabularis mariners fins al segle XX. Aquesta manca aplega al punt que el DCVB agafa definicions dels tractats castellans. Compareu els fragments que tenim a continuaci: Gata [...] Tambin suele ser la Gata un cabo algo gruesso de poco mas de braza que tienen en un chicote un guarda cabo, y en el otro un gancho grande para enganchar las uas del ancla, y suspenderla al costado con un aparejo, y esta Gata llaman de arronzar (Vocabulario Martimo 1722:50). Gata. 6. nut. a) Cap de corda o cadena de poc ms duna braa, que a un extrem t un guardacap i a laltre un ganxo gran per a enganxar-hi les ungles de lncora
NDICE
300
i penjar-la al costat de la nau amb un aparell; cast. gata (DCVB). El segon vessant s la terminologia que els nombrosos capitants i nostramos de la Marina aprenien a les escoles de navegaci. Aquesta terminologia era captada pels mariners i calafats de boca daquests personatges prestigiosos i incorporada al lxic de cada poblaci. s un tipus de castellanitzaci que afecta el lxic de larbre, lncora, el rem i el tim; per exemple, cornamusa estaca per a amarrar els caps de les embarcacions, mastalero part de larbre de les embarcacions, perilla galeta, capdamunt de larbre de la vela o argolla arganell, esclav de la cadena de lncora entre altres. La segona via s la via popular, fruit del contacte directe entre mariners blavets i mariners andalusos, per causa de lexpansi de lalmadrava i les pesqueres, com la tarrafa i el bou, cap a Andalusia i al Marroc. Aquests castellanismes tindran, per tant, una base andalusa: hato cap gros de lalmadrava, varilla comptador del peix, perro ca, sac farcit de suro, rabera cua de lalmadrava... Bona prova s que els almadravers que noms han treballat a Benidorm conserven ms b el llenguatge mariner valenci, que no els qui han anat cap al sud, on la terminologia de lalmadrava sha vist influenciada per landals amb mots com perro per sac o rabera per cua.
NDICE
301
Lusismes. Els lusimes tamb tenen dues vies dentrada: la via acadmica i la via popular. La via acadmica. La via acadmica sengeg al segle XVI amb els tractats de nutica. Aquesta influncia ser comuna a tot el catal, al castell i a la resta de llenges, sn termes com abarloar posar-se dues embarcacions tocant-se les bandes, verga pal de les veles o alotar apamar la xrcia. A ms de mots daltres llenges que tenen el portugus com a llengua de transmissi, com ara tope part superior de larbre de langls top. La via popular. La segona via dels lusimes s el contacte entre mariners valencians i mariners de llengua portuguesa, o a travs del castell dels mariners andalusos. Sn lusismes moderns que actuen, majoritriament, com a estrangerismes. Aquesta entrada de terminologia lusa s indicadora del domini actual de la navegaci atlntica: potala mort, pedra soterrada que es fa servir per a amarrar-hi lembarcaci, calabrot gmena, cap que va al ferro de lembarcaci, xumacera escalemera, anella metllica on sinsereix el rem o tranya teranyina, art de crcol. Aquesta presncia es deu primordialment al fet que, donada la major autonomia de les embarcacions per la introducci del
NDICE
302
motor, els indrets dactuaci ara seran a la costa atlntica, on el castell i la llengua gallegoportuguesa influiran sobre la nostra. Llenges sobre les quals el catal tamb influir fortament amb mots com proel proer, mariner que va a la proa, arganel arganell, esclav de la cadena de lncora, avante davant o avant, cap davanter de la vela a proa de lembarcaci, xbega xvega, art copejat, palangre pesquera amb hams i moltssimes ms que deixem en el cove. Recursos blavets per a la creaci de terminologia Els parlants de la comarca, obligats per lexpansi de tcniques, recursos, materials i situacions, han creat una bona quantitat de terminologia prpia a partir de les fonts lingstiques que tenien a labast. Els principals recursos han estat lhabilitaci, la metonmia, la lexicalitzaci daugmentatius i diminutius, les creacions de caire expressiu i altres que passem a veure. Habilitaci de paraules comunes per a aplicar-les a les pesqueres, fenomen fora notori en el cas de lalmadrava; per exemple gatxa, brivada, llegtima, cambra, ballesta, truc, tapadora, colador o trapa. Aquests mots prenen sentits especials dins el vocabulari mariner on romanen, fins i tot, desprs de desaparixer de la llengua comuna com veurem ms avant.
NDICE
303
Habilitaci delements de la coberta de lembarcaci per a indicar objectes que se submergeixen, com ara orsa o ballesta. Aquest tipus dhabilitaci t el seu paradigma en la xrcia aparells de lembarcaci significaci ms antiga, davant xrcia filat per a pescar que s de dataci ms moderna. Habilitaci de mots mitjanant la metonmia sobretot en la denominaci dels buits de lembarcaci: tanca espai entre els sinons i taula, sinons buit de la barca i coberta o repl o quaderna costella i espai entre les costelles. Utilitzaci de noms de caps com a mesura, fet que deriva de la utilitzaci dels caps per a calcular les distncies: corda vint-i-cinc metres, orsada altria o nuc milla marina. Creaci de terminologia a partir del cabal lingstic propi per la necessitat deixamplar els termes a labast perqu apareixen noves tcniques: bot del burot bot auxiliar de la tarrafa, gafa persona poca-vergonya que va al moll a endur-se peix sense esfor, salt de trompa bot del peix de tarrafa, torada conjunt destris que fan possible la pesquera del bou, la lluna en la paret situaci de la lluna que permet la pesca amb llum o benda de varia refor de la vela perqu no sesguelle. Utilitzaci darcaismes. El llenguatge mariner de la Marina conserva una srie darcaismes, s a dir, paraules que en el
NDICE
304
passat pertanyien a la llengua comuna i que han quedat relegades a la parla marinera, per exemple: rompre trencar, metre posar la xrcia dins lembarcaci, barbulla bambolla daire que amolla el peix, serrar fer-se espessa la boira, estrnyer, la color taca de peix en la mar, descobrir veure un punt, regonixer revisar les xrcies calades o enfrenar unir per les frenes. Cal assenyalar que la presncia darcaismes s ms notria en els camps on la transmissi lingstica ha estat tradicional de pares a fills com, per exemple, en la pesquera i en la navegaci a vela. Tanmateix els arcaismes desapareixen dels camps semntics on la transmissi ha sigut per una via acadmica com el tim, lncora, larbre, el rem i, ms recentment, la construcci de les embarcacions. s de manlleus per a donar-los un significat especial. Aix bicheiro corba de lalmadrava davant la terminologia tradicional revolt corba de la xrcia; aparejo qualsevol estri de la vela i aparell amarrador de la vela. Estandaritzaci del llenguatje pesquer Les llenges sn sistemes lingstics que sempren en rees ms o menys extenses i per diverses menes de parlants. Aquestes caracterstiques dels sistemes lingstics, entre
NDICE
305
daltres, afavoreixen lactuaci duna srie de factors que porten alhora vers la unificaci i la disgregaci de la llengua en diverses variants. En aquest apartat sexplica el grau destandarditzaci de la terminologia blaveta tenint en compte la resta de parlars catalans. El lxic de les pesqueres copejades blavetes, de la pesquera en peces, de la tarrafa, del palangre, de lham, la nansa i del mornell no presenta grans variacions respecte a la terminologia dels altres parlars mariners. Arreu apareixeran termes com fa, pea, braolada, llengeta o empescar. Sn exemples dels molts termes comuns que trobem als diversos geolectes. Per tant, shi constata un grau alt destandarditzaci en totes les variants dialectals. Cal no oblidar que, especialment els arts i les pesqueres copejats des del segle XVIII, sexpandiren des de la Marina. Per tant, aquesta terminologia tingu un centre unificador a partir del qual sestn estandarditzada. Sn mots com fisca, fisqueta, goler, repeu, cp, banda o visera. La imaginaci i la capacitat expressiva de la gent de mar trobar leixida en la ictionmia especialment en la nominaci despcies sense massa importncia comercial, en la talassonmia i en la toponmia marineres, on hem dafegir un seguit dexpressions o maneres de dir que constitueixen laNDICE
306
nomenada cultura popular marinera. No hem doblidar que la pesca i la navegaci sn dues activitats eminentment tcniques, on els protagonistes podien perdre el guany i la vida per problemes dintercomunicaci, la qual cosa fa del llenguatge mariner un camp molt estandarditzat, malgrat les aparences que dantuvi sens puguen mostrar. Variacions dialectals La terminologia marinera de la Marina no presenta variacions substancials respecte de la terminologia dels altres parlars mariners del domini lingstic catal. Les poques diferncies que hi trobem sn, ms ana, degudes a daltres factors com: Canvis fontics de la llengua colloquial. Introducci de barbarismes. Creaci de localismes. El procs diferenciador que hauria suposat una comunitat autrquica de pescadors qued anullat per lemigraci i retorn constants dels mariners, que va expandir la part ms significativa de les creacions lxiques comarcals com ja sha explicat. Per tant, veiem ara els canvis fontics que es presenten actualment. Canvis fontics de la llengua colloquial. Els canvis fontics que shi han observat sn els propis de la llengua
NDICE
307
colloquial parlada a la Marina. Aquest tipus de variacions no han traspassat les fites locals o comarcals. Els principals fenmens constatats han estat els segents: Tancaments voclics per contacte amb fonemes palatals: (enginyes > inginyes). Reduccions del grup consonntic rs > ss (srcia > scia, toruda > touda, orsera > ossera) amb ultracorreccions consonntiques: (garsa < gassa). Reduccions del grup consonntic ls > s a la Vila Joiosa (rmols > remos, crcols > cercos). Amb la possible ultracorrecci llpol que a la resta de la comarca s llep. Confusi de fonemes lquids: (safra > safla, branca > blanca). Fenomen de forta incidncia a la Vila Joiosa i a Benidorm. Amb alguns casos dultracorrecci, com els vilers sucra < sucla, i parpetana < palpetana. Caiguda de la d intervoclica: (lligades > lligaes). Fenomen generalitzat en valenci. Obertura de la vocal e inicial seguida de m, n, s en a: (emmallar > ammallar, envelat > anvelat, espet > aspet). Fenomen generalitzat en valenci.
NDICE
308
Dissimilacions consonntiques: (emmallar > armallar), (panneta > pagneta). Afresi de la vocal inicial a-, usual en els arabismes com raix o madrava, per tamb en terminologia no rab: (ag)ullera o (ag)ullat. Aquest fenomen presenta major incidncia a Altea pel seu acostament a les formes lingstiques del Marquesat amb casos com labelleta Trigli pini de Bloch que a Altea esdev belleta. Algun testimoni escadusser de queada, en el parlar dels mariners ms majors: [x]aniqu > [k]anyiqu, Al[x]eziras > Al[k]esires, estru[x]ar > estru[k]ar. Els pescadors sn el grup social que Veny (1993:432) assenyala com a mantenidors daquest tret lingstic. Introducci de barbarismes. Els barbarismes generalment sn castellanismes que, per diverses causes, com el major contacte dels mariners blavets amb els andalusos, no shan generalitzat sin que noms afecten la terminologia comarcal: missirico cap curt, hato cable de lalmadrava, cabestro cable de lalmadrava o guatxinar (< aguachinar) amerar-se un objecte que ha estat molt de temps dins laigua. Creaci de localismes. Els localismes sn accepcions i lexemes que, per necessitats de comunicaci, noms tenen
NDICE
309
un abast local o comarcal. Els principals localismes sn badiola vent nocturn, bot del burot bot de la tarrafa, torada conjunt de xrcies del bou, polopina palomina, timoner Remora remora de Linnaeus o gavinot fem de les gavines. Termes no enregistrats El mn mariner presenta una gran riquesa de cabal terminolgic que moltes vegades roman desconeguda, no sols a la comunitat parlant local sin que tamb ho s als estudiosos. Aquesta caracterstica la podem constatar per laparici de nombrosos termes no enregistrats fins ara. El repartiment daquest tipus de termes s ms o menys uniforme en tots els camps semntics, excepte en lalmadrava i en la tonyina on el nombre de mots no enregistrats supera clarament tots els altres camps. Termes no enregistrats sn, per exemple: bordonal cambra de lalmadrava, palmatorres quarter de la cua de lalmadrava, safina xrcia de lalmadrava, budellet budell de la tonyina, entreny fetge de la tonyina, garrofeta mena de salat, meliquera melic dels peixos, o diversos ictinims com toms o meret de perot. Els termes no enregistrats dels altres apartats que trobem sn sovint accepcions noves de termes enregistrats, i alguna
NDICE
310
creaci de caire local i comarcal com tir correguda curta, gambalada espai de bagatge de la corda de lncora, collarets seguit de tres o quatre barbulles que fa el peix, boguera pesquera dhivern per a capturar boga o degot tint de les xrcies fet de rosca i de quitr. Transmissi i abast del llenguatje mariner blavet El llenguatge mariner blavet malgrat ser una parla especialitzada que pertany a un grup professional i social determinat, els pescadors i els navegants, no ha quedat constret en aquest cercle sin que ha superat els seus lmits socials o de grup en lmbit comarcal. A ms, ha tingut una transmissi tradicional que abasta una extensi no sols local o comarcal, sin que s geogrficament important. Aix doncs, podem dir que existeixen tres tipus de transmissi: La transmissi tradicional. s la transmissi que es realitza dun art a un altre. De la mar a la terra. s la transmissi de la terminologia martima al llenguatge terraire. La transmissi geogrfica. s la transmissi que sha fet dun punt geogrfic a altre.
NDICE
311
La transmissi tradicional La terminologia tradicional s la que es mant a travs dels temps i les tcniques de pesca. Aix s com trobem un gran nombre de termes que passen dels ginys de pesca ms senzills com lham, la fluixa o el rall als ms evolucionats com el sardinal, el bolig, la xvega, lart, lagullera i la llampuguera. Daquests arts ms evolucionats passaran a designar peces de ginys ms moderns com la tarrafa, la teranyina o el bou. Sn mots del tipus: cadeneta, tressa, plomada, cua, minva o repeu. Aquest fet mostra levoluci continuada dels arts i tcniques pesqueres a casa nostra. De la mar a la terra La influncia del llenguatge mariner troba el seu primer punt dinfluncia en els parlars terraires de la comarca. La terminologia privativa dels mariners ha afectat la parla colloquial de les poblacions costaneres, fenomen que explica Veny (1986:61): Una activitat predominant en una comunitat pot provocar catlisis i generalitzacions que confereixen una especial fesomia als parlars. Les comunitats majoritriament marineres, agrcoles o industrials tinyen els seus respectius parlars amb dites, locucions i parmies,
NDICE
312
inicialment relatives al seu entorn, als seus mitjans de treball, etc., per estesos desprs, amb valor figurat, a la parla general de cadascuna daqueixes comunitats. s, per tant, totalment lgic que la parla marinera blaveta haja amerat el llenguatge terraire. Com a conseqncia, la gent de terra empra una gran quantitat de termes que han estat presos de la terminologia especialitzada i que, de vegades, han modificat els parlants no mariners. s especialment significativa la gran quantitat de verbs que shi veuen afectats, a tall dexemple: arborar, amarrar, arratxar, arriar, arribar, atracar, embarcar-se, recalar o salpar. Per no sn noms els verbs, un seguit de substantius tamb han passat al llenguatge colloquial com, com ara andana, escandall, envelat, equinocci o balde. Influncia que tamb es veu en una gran quantitat dexpressions i frases fetes que es prenen del mn mariner, per exemple estar fet un llu, fer ulls de boga morta, crrer ms que Barcel per la mar, dur maror... Podem dir que el lxic de la Marina es caracteritza, en gran mesura, per lalta quantitat de terminologia de caire mariner que incardina. La transmissi geogrfica La tecnologia i el llenguatge que acompanya les activitats martimes no es quedaren a la comarca, sin que lespenta
NDICE
313
demogrfica i vital dels blavets fu que es trasllads des de Galcia fins a Roses i des de Larraix a Siclia. La navegaci i pesca de la comarca no ha sigut autrquica en bona mesura, perqu els mariners i pescadors a ms danar a la mar per a subsistir, tamb shi van endinsar a la recerca de negoci. Aquest objectiu els va fer recrrer la Mediterrnia i van arribar fins a Amrica, al Jap i a les Filipines. s aix com una part de la terminologia comarcal pass a la llengua comuna ja que, com hem vist, sobretot a partir del segle XVIII, la comarca de la Marina s un dels principals motors del llenguatge mariner catal. La terminologia blaveta ha anat all on han aplegat els hmens dAltea, Benidorm i la Vila Joiosa. La presncia de blavets que emigraven, sobretot de mariners i pescadors, ha sigut constant a tots els llocs on sha pogut arribar amb embarcacions i, per tant, la seua terminologia shavia de fer notar, com aix ha estat. Si la presncia de blavets s nombrosa per tota la costa i constatada des de Marsella i Roses a Cadis, i des dItlia al Marroc (veg. Prez Zaragoza 1987, Llorca Baus 1985 i 1994, i Lloret 1993), no ens ha destranyar que apareguen com a fundadors o cofundadors de poblacions litorals com lAmetlla de Mar. Aquesta presncia blaveta, de vegades, era a contrades desertes com ocorregu lany 1845 a la platja de la
NDICE
314
Serenilla del Duque, al terme malagueny de Manilva (segons Llorca Baus 1994:102), on els benidormers construren un magatzem per al reds de pescadors, arts i eines de la mar. A partir daquest primer caliu ha resultat que, les poblacions on apareixien els blavets, han esdevingut poblacions constitudes avui en dia, com lAmetlla, la Figuereta o Savinilla. Per en daltres casos no arrib a quallar el poblament com a Islas Chafarinas. Per tant, a certs punts del litoral hispnic, el nucli hum i lingstic primigeni ha estat valenci, fet que la llengua i els llinatges daqueixos indrets encara palesen. Presncia del llenguatge blavet Les petjades lingstiques que han restat de la parla de mariners catalanoparlants al llarg del litoral mediterrani sn diverses. Un percentatge gens menyspreable daquest llenguatge, podem considerar que ha estat obra dels mariners i pescadors de la comarca. En primer lloc, podem deduir que, aquesta presncia i poblament s un dels motius que explica la quantitat de toponmia costanera dorigen catal des de Mrcia fins a Huelva. Per no sols ha sigut la toponmia, tamb el testimoniatge lingstic de la parla blaveta sha reflectit en la bibliografia. Dos sn els treballs on shan recollit tres punts fonamentals del parlar de la comarca: el
NDICE
315
Vocabulari de la pesca de Roig i Amades (1926), i Alacantinismes en el lxic mariner de Roses de Rosa Lloret (1993). 1a. Roig i Amades al Vocabulari de la pesca (1926) recullen la terminologia de lalmadrava a Roses. Aquesta almadrava era calada pels benidormers, si ms no, des del segle XIX. Per tant, podrem suposar que la terminologia que shi emprava i que recolliren Roig i Amades era la que els blavets usaven. Desprs de fer-ne el contrast, les coincidncies, amb unes escadusseres variacions de caire dialectal, no deixen lloc al dubte: arraix, bateu (< batel), boca, brivar, cos de lalmadrava, fragata, grandi (< grande), llevada, matador, muixarra... Sn termes que ja apareixen als documents notarials benidomers del segle XVIII i que, sense dubte, van ser portats a Catalunya pels benidomers. 1b. Roig i Amades (1926) tamb recullen a la Barceloneta el vocabulari dels diversos ormejos de pesca. La Barceloneta ha estat el bri de lemigraci blaveta i, no casualment, una gran quantitat de formes que aquests autors donen com a prpies del barri barcelon tornen a aparixer a la Marina, com ara bull, panyar, llata, galteres, bouet, cal, sac, casseret, fisca, goler o tressa. Els substantius esmentats pertanyen majoritriament a la pesca darrossegament i, pense, que s termiNDICE
316
nologia que els pescadors de la Marina van exportar a les costes on es practicava el bou. No debades, la Barceloneta rep un important contingent hum blavet des de 1910 a la Guerra Civil que safig al ja existent, just a lpoca que es fan les enquestes (veg. Sebasti Llinares 1986:69-78, i Llorca Ibi 1999:34-35). 2. Rosa Lloret (1993:3) a linteressant estudi sobre els alacantinismes al lxic mariner de Roses, deixa clara la procedncia blaveta i alacantina de la poblaci que acaba imposant la terminologia del bou i de les xrcies: Junt amb aquest nou tipus de pesca, sintroduren nous ormejos i les feines darmar les barques (proveir el material necessari pels arts aix com muntar-los i reparar-los) foren prcticament copades per alacantins. Aquest fet provoc tant la substituci lxica de termes tradicionals pels corresponents alacantins com la coaparici de manlleus alacantins amb els termes autctons, tots ells relacionats amb els arts darrossegament. El reflux emigratori Per el moviment emigratori no ha estat unidireccional. Tard o dhora un contingent important de blavets ha tornat a Altea,
NDICE
317
Benidorm i la Vila Joiosa. Per tant hem de comptar que, amb els mots exportats o fruit de la barreja de llenges, trobarem els manlleus que hem rebut daltres contrades i que estan vius al llenguatge comarcal. El reflux del moviment migratori dels nostres mariners ha provocat lamerament de la parla blaveta amb terminologia diversa. s aix com trobem un seguit de paraules que noms senregistren a Altea, a Benidorm o a la Vila Joiosa, les quals deuen ser prstecs i estrangerismes, com ara matelot mariner malfaener a Altea; beire mena dampolla catalana a Benidorm; gua-gua autobs urb; paparinell Paracentrotus lividus de Lamarck a Benidorm; surrapa deixalles del caf a Benidorm o maqueto persona o objecte fet malb. s a dir, estem al davant de la conseqncia lgica de la interrelaci secular entre una mar de llenges i persones que han marcat pregonament la manera de ser i constituir les respectives parles. Podem assegurar que durant segles, la mar, ms que una frontera, ha estat un pont daigua blava. Conclusi final El present estudi constata el trnsit de terminologia marinera des de la Mediterrnia cap a lAtlntic, que noms sha vist interromput a partir de la navegaci atlntica moderna. Tamb
NDICE
318
sobserva que la direcci de la llengua marinera ha sigut, des de temps immemorials fins fa ben pocs anys, de llevant a garb. Aquesta constataci es palesa pel fet que trobem els orgens de la navegaci a Grcia, des don sestn fins a la Pennsula Ibrica (veg. Garcia Sanz 1977 i Mas Garca 1991). Tamb ho posa de relleu la histria del lxic mariner mediterrani (veg. Bruguera 1981 i 1985, i Coromines 1977), aix com el devenir de mots significatius del llenguatge mariner catal, com ara el substantiu llat, que Sez Reguart (1791, IV, 3435) analitzava. Cal afegir que, des de la perspectiva comarcal, tamb es pot fer aquesta afirmaci perqu mots com davant cap davanter de la vela a proa de lembarcaci, que pren a Benidorm i a la Vila Joiosa la forma avant, reapareix a Mrcia com avante. Aquest fenomen tamb ocorre amb altres valencianisnes de Mrcia com enchina amarra de les perxes de la vela o batedor ltim ves de la vela. A ms hi podrem afegir una llarga srie de termes, que arriben fins la Mar Gran, com calma blanca estat de tranquillitat absoluta de la mar i el vent, golfada temporal fort de llevant o branca xrcia triangular a la porta del bordonal i del cp que tapa els buits de les portes de lalmadrava. Aquestes formes apareixen des de la costa de llengua catalana fins a lAtlntic en un nombre suficientment significatiu per a constatar-ne el procs.
NDICE
319
A ms, la primerenca tradici nutica catalana fa que hi haja una major adaptaci en catal que no en castell de la terminologia marinera mediterrnia, com deixa entreveure la doble forma de litalianisme messana / mitjana (veg. Llorca Ibi 1998a:245). Aix doncs, la realitat lingstica i el desenvolupament histric situen el catal a la base del llenguatge mariner espanyol. Tamb es constata que la terminologia marinera de la Marina s un punt de creaci i dexpansi de llenguatge mariner en llengua catalana que ha deixat una empremta pregona, tant en catal com en castell i en gallec en forma de catalanismes, a ms de ser una escala de la llengua de la mar que, partint de la Mediterrnia sadrea vers la mar Atlntica. Aquesta influncia es manifesta especialment a travs dels dialectes espanyols mediterranis: el murci i landals, i de forma molt intensa en la terminologia de lalmadrava i del bou. Influncia que, com hem vist, s recproca perqu tamb el llenguatge mariner blavet compta amb un bon grapat de termes presos de landals. Pel que fa a levoluci i la incidncia social de la parla marinera, veiem que segueix la sort de lactivitat a la qual est dedicada. La histria de la Marina entre els segles XIV-XVI ens mostra la pesquera com una activitat puixant i, per tant,
NDICE
320
la influncia social daquesta ocupaci laboral i de la seua parla era aclaparadora sense oblidar la potentssima indstria xarciera que amerava fins el moll dels ossos les poblacions de la comarca. A partir del segle XVII, amb laugment dels regs, es nivellaria la influncia entre agricultura i pesquera fins que, a poc a poc, lagricultura agafaria preponderncia. Al remat, amb larribada del turisme i els entrebancs a les faenes pesqueres es condemna el llenguatge mariner a una forta davallada. Avui en dia el percentatge de pescadors dins de les poblacions modernes s poc significatiu, ja que lactivitat turstica i la comercial han relegat les altres formes deconomia i de vida, especialment a Benidorm. Tamb cal tenir en compte que, a les poblacions on es conserva la tradici pesquera amb certa vitalitat, com a Altea i, ms encara, a la Vila Joiosa, els quefers de les tasques haliutica i nutica estan cada vegada ms allunyats del que era la feixuga activitat tradicional grcies a Du. Podem dir que la pesquera ha esdevingut un procs automatitzat i uniformat. Els mariners jvens ja no coneixen els noms dels vents, ni els senyals topogrfics ni molts dels altres elements que el navegant i pescador tradicional havia de saber. Avui en dia els radars, els sonars i altres ginys desplacen activitats i coneixements que abans es feien a ull, i que eren tramesos de
NDICE
321
generaci en generaci. Els mariners van en pallols amb televisions i rdios a travs dels quals reben la informaci meteorolgica o doci, fins que arriba lhora de calar els arts mitjanant mquines com lhalador o el virador. Per tant, aquest tipus dactivitat podem dir que s una operaci tecnolgica com qualsevol altra. Abans un pescador nensenyava a un altre, per ara les tcniques de navegaci i de pesca saprenen a les escoles de nutica. I el mateix ocorre amb la construcci de les naus, sobretot la de fusta, que es troba en estat agnic. Les xrcies sn una producci industrial ms, i minoritria. Per tant, podem concloure que la parla marinera ha quedat empobrida i relegada a lentorn professional dels mariners, els quals han deixat de ser un grup social essencial en la vida de la comarca i del pas. Tanmateix la seua petjada ha deixat una forta empremta en el parlar comarcal i nacional, ja que ha constitut un centre terminolgic de primer ordre des del segle XVIII fins a mitjan segle XX. Per el llenguatge mariner no sha resignat a la mort i a la desaparici, ni tampoc es resigna a esdevenir una simple pea arqueolgica per a les generacions futures. El llenguatge mariner a ms de constituir un important fons cultural i lingstic, sha llanat a la recerca dun nou espai de navegaci: el cel. s per aix que cada vegada que alcem el
NDICE
322
cap no hem doblidar que estols de naus naveguen vers la Lluna, Mart i altres planetes de lunivers i que, com els nostres vaixells, tenen babord, estribord, popa, proa, aletes, bodega, a ms dun seguit de termes que des de la mar es disposen a conquerir un mn sencer. Per tant, laportaci lingstica de la gent de mar ha pres un cam vers les estreles que ens permet albirar un desenvolupament futur de la terminologia marinera que anir unit al de la navegaci estellar. Per tant, tornem a una situaci similar salvant-ne les distncies a la desenvolupada amb les navegacions atlntiques dels segles XV-XVI, on el llenguatge adquirit als vaixells menava els colonitzadors europeus vers un mn nou i, com un llenguatge inicitic, deix una petjada pregona en els sistemes lingstics que arriba fins avui. Aix, doncs, no podem ms que augurar-li una llarga vida al llenguatge mariner on, per al nostre orgull, la comarca de la Marina ha tingut una intervenci decisiva.
1 Incloem dins daquest apartat els mots que prenem de llenges saxones, anglosaxones, neerlands i francs.
NDICE
323
Bibliografa
Alemany Ferrer, R. et alii, 1987, Carta Pobla, Universitat dAlacant i Ajuntament de Benidorm. Algado, S., 1997, Entrevista a cuatro de nuestros veteranos, Revista de festes de la Cala de Finestrat, Comissi de Festes de la Cala de Finestrat. Almiana Orozco, P., 1997, La toponmia de Benidorm i el seu terme municipal (1321-1955), tesi doctoral dirigida pel Doctor Jordi Colomina i Castanyer, Universitat dAlacant. Altamira, R., 1905, Derecho consuetudinario y economa popular de la provincia de Alicante, reedici de la Diputacin Provincial de Alicante. Altea, 1995, Altea, la mar y sus gentes, Cofrada de pescadores, Altea. Alvar, M.(director), 1978, Terminologa marinera del Mediterrneo, CSIC, Madrid.
NDICE
324
Bibliografa
Amades, J., 1924, Vocabulari de lart de la navegaci i de la pesca, BDC XII, Barcelona. Amades i Roig, 1926, Vocabulari de la pesca, BDC XIV, Joan Amades i Emerenci Roig, Barcelona. AMB Arxiu Municipal de Benidorm. ARV Arxiu del Regne de Valncia. Ayza Roca, A., 1981, El mn mariner de Penscola. Paraules i coses, Institut de Filologia Valenciana, Valncia. 1983, La pesca en la Valncia del segle XIV, LEspill, nm. 17/18, Edicions Tres i Quatre, Valncia. Barral, C., 1985, Pel car de fora. Catalunya des del mar, Edicions Destino i Edicions 62, collecci Llibres a m, LM 28, Barcelona. Bas, C. i Camprub, R., 1980, La pesca a Catalunya, Destino, Barcelona. Bayona Vives, J., 1990, Lagulleta, Edita Bayona Vives, Benidorm. 1992, Lxic: arts i peixos (manuscrit cedit amablement per lautor). BDC Butllet de Dialectologia Catalana.
NDICE
325
Blasco Martnez, R.M. (editora), 1981, Llibre de la peixca. 1578, Ayuntamiento de Alicante. Bruguera, J., 1981, Vocabulari martim de la Crnica de Jaume I, Randa, 11 (Homenatge a Francesc de Borja Moll, 3), pg. 63-69. 1985, Histria del lxic catal, Biblioteca Universitria, Enciclopdia Catalana. Barcelona. Cabanes Catal, M.L. (editora), 1989, El Llibre del mustaaf de la ciutat dAlacant, Ayuntamiento de Alicante. Cabrera Gonzlez, M.R., 1993, El lxic mariner a Dnia, tesi doctoral llegida a la Universitat de Valncia, Departament de Filologia Catalana, dirigida pel Doctor Joan Veny i Clar, Valncia. 1997, El mn mariner a Dnia. Estudi etnolingstic, Ajuntament de Dnia, Institut dEstudis Comarcals de la Marina Alta i Institut de Cultura Juan Gil-Albert. Calo Lourido, F., 1980, As artes de pesca, Museo do Pobo Galego. Calvo Delcn, C. (traductora i curadora), 1990, De la caza * De la pesca de Opiano (Segle II dC), Biblioteca Clsica Gredos, 134, Gredos, Madrid.
NDICE
326
Bibliografa
Camarasa, E., 1975, La pesca en la provincia de Alicante, Diputacin Provincial. Caria, R., 1995, El lxic dels mariners algueresos entre la catalanitat i mediterranetat (primera part), Revista de lAlguer, anuari acadmic de cultura catalana, volum 6, nmero 6, Centre de recerca i documentaci Eduard Toda, lAlguer, pg. 119-208. Cavanilles, A. J., 1795, Observaciones sobre la Historia Natural, Geografa, Agricultura, Poblacin y Frutos del Reyno de Valencia, dos vols, Madrid, 1795-1797. Colomina i Castanyer, J., 1985, Lalacant, Institut dEstudis Juan Gil-Albert, Diputaci Provincial dAlacant, Alacant. 1991, El valenci de la Marina Baixa, Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, Generalitat valenciana, Valncia. 1997, La influncia del catal sobre el castell del regne de Mrcia (segles XIII-XVII), Llenges en contacte als regnes de Valncia i de Mrcia, Universitat dAlacant, Alacant, pg. 221-275. Coln Domnech, G., 1993, Visi romntica sobre alguns mossarabismes del catal, Actes del Nov Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, a cura de
NDICE
327
R. Alemany, A. Ferrando i Ll. B. Messeguer, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, pg. 253-299. Consolat, (Segle XIV), Llibre del Consolat de Mar, a cura de Germ Coln i Arcadi Garcia, Fundaci Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Coromines, J., 1977, Les relacions amb Grcia reflectides en el nostre vocabulari, 3, Entre dos llenguatges, Edicions Curial, Barcelona, pg. 178-227. Costa i Fh, J. (director), 1990, Qui vol peix... Aportaci a lestudi dels ormejos de pesca i al vocabulari nutic de Formentera per alumnes de 3r de BUP, Institut dEstudis Eivissencs, Eivissa. Crnica (Segle XIV), Ramon Muntaner, 2 vols, Edicions 62 i la Caixa, Barcelona, 1984. Cueva Sanz, M., 1990, Artes y aparejos. Tecnologa pesquera, Ministerio de agricultura, pesca y alimentacin, Madrid. DECat, 1983-1991, Joan Coromines, Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana, 8 vols, Curial, Barcelona.
NDICE
328
Bibliografa
DCELC, Joan Coromines, Diccionario crtico etimolgico de la lengua castellana, 4 vols, Madrid. DCVB, 1980, Alcover, A. i Moll F. de B. Diccionari catal, valenci, balear, 10 vols, Editorial Moll, Mallorca. DECH, 1980-1983, Joan Corominas, Diccionario Crtico y Etimolgico Castellano e Hispnico, 5 vols, Gredos, Madrid. Despuig, C., 1557, Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, Biblioteca Torres Amat, Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, Curial Edicions, Barcelona, 1981. DGLLC, 1983, Diccionari General de la Llengua Catalana, Edhasa, Dissetena edici, Barcelona. DRAE, 1980, Diccionario de la Lengua Espaola, Real Academia Espaola, decimonovena edicin, Madrid. Esquerdo Vaello, M. Ll., 1993, El parlar de Vila, treball mecanografiat cedit amablement per lautora, la Vila Joiosa, 38 pg. Esteve, J., 1489, Liber Elegantiarum, Vencia, reedici facsmil amb introducci a crrec de Germ Coln, Castell de la Plana, 1985.
NDICE
329
Figueres i Frasnedo, X., 1991, Notes histriques de lAmetlla de Mar, Ajuntament de lAmetlla de Mar. Flores, Ll., 1943, Vocabulari valenci de lArt de la Navegaci i de la Construcci Naval, Miscellnia Fabra, Buenos Aires, pg. 309-348. Gallar Montes, F., 1995, Mar de lleva, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Diputaci dAlacant. Garca, F., 1986, Tossal de la Cala, Arqueologa en Alicante 1976-1986, Instituto de Estudios Juan GilAlbert y Diputacin Provincial de Alicante, Alicante. Garcia Martnez, S., 1980, Bandolers, corsaris i moriscos, Tres i Quatre, Srie la unitat, nm. 51, Valncia. Garcia Sanz, A., 1977, Histria de la marina catalana, Aedos, Barcelona. Garcia, J. i Beltran, V., 1994, El parlar de Pedreguer, Ajuntament de Pedreguer i Institut dEstudis Comarcals de la Marina Alta, Pedreguer. Gil, G. i Llop, J., (Segle XVII), Vocabulario Onomasticn de Voces del derecho Patrio conocido por Fueros de Valencia que por su dificultad u obscura conprehesin hasen presisas de su explicacin para inteligencia de los estudiosos
NDICE
330
Bibliografa
y contraccin en la Prctica, manuscrit publicat a nom de Roc Chabs amb el ttol <<Glosario de algunas voces obscuras usadas en el Derecho foral Valenciano>>, Anales del Centro de Cultura Valenciana, VI (1945), pg. 3-27, 76-96 i 128-150. Griera, A., 1968, Els ormeigs de pescar. Els noms dels peixos, Instituto Internacional de Cultura Romnica, Diputacin de Barcelona, Abada de San Cugat del Valls. Guilln Tato, J. F., 1935, La Nutica espaola en el siglo XVII, Grfica Universal, Madrid. 1943, Europa aprendi a navegar en libros espaoles, Instituto Histrico de Marina, Museo Naval, Barcelona. 1973, Els camins dels catalanismes de la mar a la parla de Castella, 1r Congrs dHistria del Pas Valenci, Valncia, pg. 109-118. Guilln, J.F. i Judenes J., 1956, Entorno a los colectivos de seres marinos, Instituto Histrico de Marina, CSIC, Madrid. Gutirrez del Cao, M., 1920, Monografa histrica de la villa de Altea, reproduccin facsmil, Diputacin provincial de Alicante, Alicante, 1980.
NDICE
331
Hale, J.R., 1996, La boga en la Grecia clsica, Investigacin y ciencia, Julio de 1996, Prensa Cientfica, Barcelona, pg. 6-12. Hernndez i Izal, S., 1986, Els costums martims de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputaci de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona. Jal, A., 1848, Glosaire Nautique, Paris. Junyent i Comas, R. [Directora], 1991a, El port de Palams, Collecci Ports de Catalunya, nm. 1, Generalitat de Catalunya, Direcci General de Ports i Costes, Barcelona. 1991b, El port de Sant Feliu de Guxols, Collecci Ports de Catalunya, nm. 2, Generalitat de Catalunya, Direcci General de Ports i Costes, Barcelona. 1991c, El port de Roses, Collecci Ports de Catalunya, nm. 3, Generalitat de Catalunya, Direcci General de Ports i Costes, Barcelona. Labarta, U., 1978, A pesca galega e a sua investigacin, Edicins do rueiro, A Corua.
NDICE
332
Bibliografa
Lamarca, L., 1839, Ensayo de un diccionario valenciano-castellano, Valencia, Copia facsmil, Libreras Pars-Valencia, Valencia, 1980. Leiro Lois, A. (directora), 1990, O traballo no mar (Aparellos e artes de pesca e marisqueo), alumnos 7 nivel-1990, Colexio pblico Castrelo-Cambados, Xunta de Galicia. Ligorred, F., 1992, Paraules de les llenges dAmrica, Generalitat de Catalunya i Comissi Amrica i Catalunya, Barcelona. Lleonart, J. i Camarasa J.M., 1987, La pesca a Catalunya el 1722, Museu Martim i Diputaci de Barcelona. Llibre (Segle XIII), Llibre dels fets del rei en Jaume, 2 vols, a cura de Jordi Bruguera, Barcino, Barcelona, 1991. Llopis, V., 1953, Calpe, 4a edici, Ajuntament de Calp. Llorca Baus, C., 1985, La vila del mar, Ajuntament de la Vila Joiosa. 1988, Almadraba, salazn y cocina, Edita C. Llorca Baus, la Vila Joiosa. 1994, Historia marinera de Benidorm 1781-1950, Ajuntament de Benidorm.
NDICE
333
Llorca Ibi, F.X., 1998a, El llenguatge mariner de la comarca de la Marina, tesi doctoral dirigida pel Doctor Jordi Colomina i Castanyer, llegida a la Universitat dAlacant. 1998b, Els mossarabismes dubtosos de caire mariner, Sarri, nm. 0, pg. 15-19, Ed. Organisme Autnom Administratiu Local de Cultura Salv-Prez Miralles, Callosa den Sarri. 1999, Quico, un gentleman amb cmera, Persones / Personatges, cent retrats de benidormers dels 60, pg. 3348, Ed. Ajuntament de Benidorm. Llorca Timoner, C., 1980, Lescandall inquisidor. Histries de Caliu i del Carando, rondalla popular de la Marina recollida i novellada per Carles Llorca, ordinoescrit cedit amablement per lautor, Benidorm. 1995, El capit Caliu i altres contes mariners, prleg de R. Alemany Ferrer, Colomar Editors, Valncia. Llorens Barber, R., 1983, Diccionario de Altea y sus cosas, Publicaciones REVISTA ALTEA, n 2, Altea. 1988, Historia de Altea. Siglo XVIII, Libro padrn de censos de la Iglesia Parroquial: 1666-1783, Edita Ramon Llorens Barber, Altea.
NDICE
334
Bibliografa
1995, Altea, la mar y sus gentes, Ed. Cofrada de Pescadores. 1997, Altea (1640-1645), Diari Informacin, 7 de setembre de 1997, pg. 5. Lloret, M.R., 1993, Alacantinismes en el lxic mariner de Roses (separata), preprint de les Actes del nov colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Universitat dAlacant, Universitat de Valncia, Universitat Jaume I, Barcelona, pg. 1-11. Publicat dins Actes del Nov Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, pg. 529-540. LMP (M. Alvar, dir), (1985-1989), Lxico de los marineros peninsulares, 4 vols, Arco Libros, Madrid. Madoz, P., 1845, Diccionario geogrfico, estadstico... de Alicante, Castelln y Valencia, Edicions Alfons el Magnnim, Instituci Valenciana dEstudis i Investigaci, Valncia, 1987. Margalef i Benaiges, R., 1988, La Cala, filla del mar, Confraria de pescadors Sant Pere, lAmetlla de Mar. Martnez i Martnez, F., 1912, Folklore Valenci. Coses de la meua terra, primera tanda, reedici facsmil, Aitana, Altea, 1987.
NDICE
335
1920, Folklore Valenci. Coses de la meua terra, segona tanda, reedici facsmil, Aitana, Altea, 1987. 1921, El derecho consuetudinario en Altea, reedici dAitana, Valncia, 1983. 1947, Folklore Valenci. Coses de la meua terra, tercera tanda, reedici facsmil, Aitana, Altea, 1987. Martnez Orozco, J., 1935, Salvament. Comdia de mariners, Editorial Altea, Buenos Aires. Martorell, J. i Galba J.M. de., 1490, Tirant lo Blanch, 2 vols, Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, edici coordinada per Albert G. Hauf, Valncia, 1992. Mas Garca, J., 1991, La vela latina, Ediciones Mediterrneo, Murcia. Mas i Gibert, X., 1994, Memorial dels pescadors i els peixos. Converses amb Francesc Isern. Tres-cents anys de tradici marinera al litoral del Maresme, Caixa dEstalvis Laietana, Matar. Mas y Gil, L., 1979, La pesca en Alicante, Caja de Ahorros Provincial de Alicante. Massut i Vidal., 1997, La llampuga: un mite de la tardor, Enric Massut i Sebasti Vidal, Documenta Balear, Palma de Mallorca.
NDICE
336
Bibliografa
Mots, 1992, Aproximaci al mn mariner, Collecci Mots, Ajuntament de Xbia. Nadal i Forti, J., 1992, Ginys i ormeigs de pesca, dabans i dara, professionals i esportius, Associaci Gironina dAmics de la Mar, Girona. Navaz y Sanz, J.M., 1953, Estudio elemental de la pesca y sus problemas, Patronato Central de las Escuelas Medias de Pesca Martima, Madrid. Nieto, L., 1977, Embarcaciones y artes de pesca en Cullera y Denia, Terminologa marinera del Mediterrneo, M. Alvar (ed.), Madrid, pg. 95-108. Observaciones, 1866, Observaciones sobre la pesca llamada de parejas de bou, cpia facsmil, Libreras ParsValencia, Valencia, 1991. Oliver Narbona, M., 1982, Almadrabas de la costa alicantina, Universidad de Alicante y CAPA, Alicante. Oller, F., 1995a, Bots i barques, collecci El Nostre Mar, nm. 1, Noray SA, Barcelona. 1995b, Vocabulari de navegaci, collecci El Nostre Mar, nm. 3, Noray SA, Barcelona.
NDICE
337
Opiano, (Segle II dC), De la caza * De la pesca, Biblioteca Clsica Gredos, 134, Gredos, Madrid, 1990 (veg. Calvo Delcn, 1990). Ordinacions, 1673, Les Ordinacions de la costa martima del Regne de Valncia (1673), edici a cura de J. Mart Mestre, Institut de Filologia Valenciana i Abadia de Montserrat, Biblioteca Sanchis Guarner, Barcelona, 1991. Orts i Bosch, P.M., 1972, Introducci a la histria de la Vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor, Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial, Alicante. 1982, Benidorm. Notas Histricas, Llibre de Festes de Benidorm, Comissi de Festes. 1990a, Carta Pobla de Benidorm, 3a edici, Comissi de Festes, Benidorm. 1990b, Una imagen de la Virgen en Benidorm, 4a edici, Comissi de Festes del dos-cents cinquanta aniversari, Benidorm. Orts i Bosch P. M. i Pastor Fluix, J., 1995, Carta Pobla dAltea (1617), Companyia Gurdia Negra, Altea.
NDICE
338
Bibliografa
Pastor Fuster, J., 1827, Breve vocabulario valenciano-castellano, Copia facsmil, Libreras Pars-Valencia, Valencia, 1991. Pascalis, G., 1992, La pesca de la llagosta, revista LAlguer, nm. 21, mar-abril, lAlguer, pg. 9-16. Prez Zaragoza, J., 1987, La almadraba (mecanoscrit cedit per lautor), Benidorm. Pons R., 1916, Vocabulari de les indstries txtils i llur derivades, BDC IV, Barcelona. Pou, O., 1580, Thesaurus Puerilis, Barcelona, cpia facsmil, Libreras Pars-Valencia, Valncia, 1979. Protocols Notarials (veg. AMB). Quereda Sala, J., 1978, Comarca de la Marina. Alicante (Estudio de geografa regional), Diputacin provincial de Alicante. RevAltea (1931-1936), Revista Altea, Sociedad Filarmnica Alteanense, facsmil per la Revista Altea, Alacant, 1981. Rodrguez Santamara, B., 1911, Diccionario ilustrado... de los artes, aparejos e instrumentos que se usan para la pesca martima en las costas del Norte y Noroeste de Espaa, Roig Impresores, D.L., 1996.
NDICE
339
Roig, J., 1460, Espill o Llibre de les dones, Edicions 62 i la Caixa, Collecci MOLC, 1a edici, Barcelona, 1978. Roig, E., 1927, La pesca a Catalunya, Norai, Barcelona, 1996. 1929, La marina del vuit-cents, Norai, Barcelona, 1996. Sagarra, J.M. de., 1990, El caf de la Marina, a cura de R. Font, Barcanova, Barcelona. Sala i Bruss, E., 1983, El parlar de Cadaqus, Diputaci Provincial de Girona. Sanchis Guarner, M., 1954, El lxico marinero mediterrneo, Revista Valenciana de Filologia, 4, Instituto de literatura y estudios filolgicos, Institucin Alfonso el Magnnimo, Diputacin de Valencia, pg. 7-22. Sez Reguart, A., (1791-1795), Diccionario histrico de los artes de la pesca nacional, 2 vols, reedici del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin, Madrid, 1988. Sarzo, E., 1906, La Albufera y la Calderera, cpia facsmil, Libreras Pars-Valencia, Valencia, 1991. Savall Rom, J. L., 1991, El vocabulari dels pescadors de Cambrils, Associaci dEstudis Reusencs, Edicions Rosa de Reus.
NDICE
340
Bibliografa
Sebasti Llinares, C., 1986, La Vila Joiosa: estudio demogrfico y evolucin urbana, memria de llicenciatura dirigida pel Doctor Vicent Gozlvez Prez, Alacant. Segura i Llopes, J.C., 1996, Estudi lingstic del parlar dAlacant, Generalitat Valenciana i Diputaci Provincial dAlacant. Seva Llinares, A., 1968, Alacant, 30.000 pieds-noirs, Tres i Quatre, Valncia. Sigals, J.M., 1984, Diccionari nutic, Joventut SA, Barcelona. Soler Soriano, J., 1995, Des del cant dEl Mercantil, edita Jaume Soler Soriano, la Vila Joiosa. Steiger, A., 1991, Contribucin a la fontica del hispano-rabe y de los arabismos en el ibero-romnico y el siciliano, Biblioteca de Filologa Hispnica, CSIC, Madrid. Tecnologa, 1990, Artes y aparejos. Tecnologa pesquera, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin, Madrid (veg. Cueva 1990). Tirant (veg. Martorell i Galba 1490). Tormo Colomina, J., 1995, El Llenguatge txtil alcoi. La influncia de la indstria txtil en la parla, la toponmia i la
NDICE
341
can popular alcoiana, Ajuntament dAlcoi i Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Alcoi. Valero Palmero, M.J., 1972, Artes y sistemas de pesca del Mar Menor, Papeles del Departamento de Geografa, nm. 4, Facultad de Filosofa y Letras, Universidad de Murcia, pg. 79-104. Veny i Clar, J., 1986, Introducci a la dialectologia catalana, Biblioteca Universitria, Enciclopdia Catalana, Barcelona. 1993, Fortuna del fonema /x/ en catal: visi histrica de la queada, Actes del Nov Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, a cura de R. Alemany, A. Ferrando i Ll. B. Messeguer, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, pg. 405-436. Vila M.P i Galiana, J., 1997, La nostra memria escrita. Aproximaci als pergamins de lArxiu Municipal de la Vila Joiosa, Companyia de Catalans, la Vila Joiosa. Viruela Martnez, R., 1985, La actividad pesquera en el Grau de Castell, Universidad de Valencia, seccin de geografa, Valencia. Vocabulario, 1722, Vocabulario martimo y explicacin... Sevilla. Cpia facsmil, Libreras Pars-Valencia, Valencia, 1992.
NDICE
342
Bibliografa
Zaragoza i Prez, P., 1997, De la Cala al Rac. Poesies benidormeres, Collecci Pgines de Benidorm 1, a cura de F. X. Llorca Ibi, Ajuntament de Benidorm i Institut de Cultura Juan Gil-Albert de la Diputaci Provincial dAlacant, Benidorm.
NDICE
343
ndex de paraules estudiades

Abossar.- 6. *Afiladero.- 2. *Aguantar.- 6. Agullera.-4. Aixvega.- 4. Alatxera.- 3 *Alotar.- 4. *Antalba.- 3. *Ante.- 6. *Apamar.- 4. Aplatar.- 6. Arda.- 5. *Arma secreta.- 2. *Armall.- 3. Armallar.- 3.
NDICE
Arreu.- 2. Art.- 4. *Avanada.- 4. Avaria.- 3. Avellarenc.- 2. *Barbulla.- 5. *Batafi.- 3. Batuda.- 3. *Boguera.- 3. Boier.- 2. Bol.- 3. Boldritja.- 4. Bolig.- 4. Bonitolera.- 3. Bot del burot.- 5.
344
Bou.- 6. Braolada.- 2. *Braguerot.- 3. Brollar.- 4. *Brollet.- 4. Bromeig.- 2. Bromejar.- 2. *Bull.- 3. *Burl.- 6. *Busarda.- 2. Cable.- 6. Cadeneta.- 3. *Cala.- 4. Calament.- 3. Cal.- 4.
ndex de paraules estudiades
Caloma.- 3. Camiseta.- 5. Canto.- 3. *Canyiqu.- 6. Cargadera.- 5. Casseret.- 4. Cec.- 4. Clar.- 4. Cobrar.- 6. Cofa.- 2. *Cp.- 4. Copejada.- 5. Corda.- 4. *Corda-mare.- 2. Cornial.- 4. *Cornial.- 6. *Coronejar.- 3. Corredera.- 5. *Correguda.- 6. *Covenejar.- 5. Curricam.- 2. *Desarmallar.- 3. Diablillo.- 2.
NDICE
Encimunsar.- 4. Encodillar.- 4. *Enfrenar.- 3. *Engolfar.- 4. *Enviada.- 4. Estrop.- 4. *Fa.- 2. *Fanalot.- 5. *Fillola.- 2. Fisca.- 6. *Frena.- 3. Furgadora.- 4. *Gafa.- 5. Galeta.- 6. *Gambos.- 2,6. *Gola.- 6. Goler.- 6. *Golf.- 4. Guarnir.- 4. *Guindolera.- 6. Halar.- 5. *Inyola.- 6. *Llagosta.-3.
345
Llampuguera.- 4. *Llep.- 6. Llucera.- 3. Maestra.- 6. Malleta.- 4. Marassera.- 3. Marmit.- 6. *Marraixera.- 2. Matar.- 2. *Melvera.- 3. Metre.- 4. *Mola.- 4. Mornell.- 2. Munt.- 6. *Mussolera.- 2. *Mussolonera.- 3. Nansa.- 2. *Nevero.- 6. *Nyinyola.- 3. *Oberta.- 5. *Orri (A).- 5. *Orsada.- 3. Orsera.- 3.
Palangre.- 2. *Paleret.- 5. Pantasana.- 3. *Pany.- 5. *Parell.- 6. Pea.- 3, 5. Pegar.- 3. *Piano.- 2. Piola.- 3. *Poblador.- 4. Potera.- 2. *Provar.- 4. Rall.- 2. *Ramal.- 2. *Ratera.- 6. *Rebol.- 4. Redero.- 6. Refoll.- 4.
Regonixer.- 2. Relinga.- 3. *Remanent.- 4. Remendar.- 3. *Repeu.- 3. Revissa.- 5. Revolt.- 3. *Rollo.- 4. *Rossero.- 4. *Saquet del pa.- 6. Serrar.- 5. Solta.- 3. *Sospalmar-se.-4. Tarrafa.- 5. *Tarrafer.- 5. Tel.- 3. Tir.- 3. Tonaire.- 3.
*Torada.- 6. Tranya.- 5. *Trampa.- 4. *Trapa.- 4. Treballar.- 2. Tressa.- 3. Trol.- 6. Vaca.- 6. *Virar.- 6. Visera.- 6. *Viuda.- 4. *Xambel.- 2. *Xanguet.- 3. *Xarleston.- 6. Xiquet de bord.- 6. Xorrar.- 6. Xupa-xup.- 5.
NDICE
346

El Llenguatge Mariner de La Marina

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

El Llenguatge Mariner de La Marina

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

EL LLENGUATGE MARINER DE LA MARINA

Francesc Xavier Llorca Ibi

Impresin: INGRA Impresores ISBN: 84-7908-527-4 Depsito Legal: A-169-2000

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 324 ndex de paraules estudiades . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Captol 1. El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 1 El llenguatge mariner y la Marina

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina

Captol 2 Pesqueres diverses

Captol 2. Pesqueres diverses

Francesc Xavier Llorca Ibi El llenguatge mariner de la Marina