TDR - La Taula Periòdica - Andrés Fenoy Szpak

Conèixer la taula periòdica pot ajudar-nos a descobrir noves composicions
elementals?
RESUMEN
Partiendo del interés por los fundamentos de la química
y todo lo que genera a nuestro alrededor, se ha
propuesto determinar o intentar deducir cuáles son los
límites y teorías actuales en relación a la tabla periódica.
Después de hablar sobre conceptos relacionados con

ésta como: los clusters de átomos, los superátomos, las
islas de estabilidad, y las investigaciones de Pekka
Pyykkö, se han puesto en común todos los factores y se
ha procedido a determinar la capacidad de la Tabla
Periódico para enumerar y ordenar las cargas
electrónicas y números atómicos de los elementos.
A partir de ahí se ha realizado una investigación en la

web en la que se han tenido en cuenta las
características de los factores mencionados
anteriormente. Con los resultados de la investigación
hemos podido entender por qué ocurren ciertos eventos
de nuestro entorno y hemos podido teorizar con una
gran variedad de información científica, si podemos
encontrar y crear elementos más allá del 118 y datarlos.
ABSTRACT
Based on the interest in the foundations of chemistry and
everything that it generates around us, it has been
proposed to determine or try to deduce what are the
current limits and theories in relation to the periodic
table.
After discussing related concepts such as: atom clusters,

superatoms, islands of stability, and Pekka Pyykkö's
research, all factors have been brought together and the
ability of the Periodic Table to list and order the
electronic charges and atomic names of the elements.
Based on this, research has been carried out on the web

in which the characteristics of the factors mentioned
above have been taken into account. With the results of
the research we have been able to understand why
certain events in our environment occur and we have
been able to theorize with a wide variety of scientific
information, whether we can find and create elements
beyond 118 and date them.
elementals?
AGRAÏMENTS:
Vull expressar el meu agraïment sincer a totes les persones que van contribuir de manera
significativa a la realització d'aquest treball de recerca sobre la taula periòdica. Sense el
suport i la col·laboració, el resultat obtingut no hauria estat possible.
També vull agrair al meu primer tutor, Fernando Recreo per la seva orientació, suport i
consells valuosos al llarg de tot el procés, i a la meva segona professora, Maria Isabel
Moncunill. La seva experiència i coneixements van ser fonamentals per donar forma a
aquest treball i perquè pogués comprendre a fons el tema de la taula periòdica.
Els meus amics i familiars, pel seu constant suport emocional i la seva paciència durant les
llargues hores de recerca i de redacció, les quals m’han motivat a continuara. El seu ànim i
comprensió em van impulsar a superar els desafiaments que van sorgir pel camí.
Gràcies a tots!
Andrés Fenoy Szpak
CITES TEXTUALS:
“No necessito cap prova. Les lleis de la naturalesa, a diferència de les lleis gramaticals, no
admeten cap excepció. Suposo que quan es descobreixin aquests elements desconeguts,
més persones ens prestaran atenció.”
- Dmitri Mendeléiev
“El que la ciència sembra, la gent ho recollirà.”

“Pel laberint es perden fàcilment els fets coneguts si no es planifiquen.”

elementals?
ÍNDEX:
1. LA TAULA PERIÒDICA:..................................................................................................... 4
1.1. Taula periòdica de Mendeléiev:...................................................................................3
1.2. Taula periòdica moderna:............................................................................................ 5
1.2.1. Grups..................................................................................................................5
1.2.2. Períodes............................................................................................................. 9
1.2.3. Blocs d’elements...............................................................................................11
1.2.3.1. El misteriós bloc g................................................................................... 14
1.3. Propietats periòdiques...............................................................................................15
1.3.1. Radi atòmic...................................................................................................... 15
1.3.2. Radi iònic:.........................................................................................................15
1.3.3. Energia d’ionització.......................................................................................... 16
1.3.4. Afinitat electrònica............................................................................................ 16
1.3.5. Electronegativitat..............................................................................................17
2. CLÚSTERS D’ÀTOMS...................................................................................................... 19
2.1. Quines són les seves funcions i utilitzats?................................................................ 21
2.2. Tipus de clústers:...................................................................................................... 24
2.3. Relació amb la taula periòdica.................................................................................. 25
3. SUPERÀTOMS.................................................................................................................. 27
3.1. Núclid màgic i nombre màgic.................................................................................... 28
3.1.1. Nombre màgic:................................................................................................. 28
3.1.2. Núclid màgic:.................................................................................................... 29
3.2. Utilitat / Funció dels superàtoms:.............................................................................. 31
3.3. Tipus de superàtoms:................................................................................................ 32
3.4. Síntesi dels elements superpesants:.........................................................................33
3.4.1. Elements superpesants o transactínids:.......................................................... 33
4. ILLES D’ESTABILITAT...................................................................................................... 35
4.1. Vida mitjana d’un àtom i la seva importància:........................................................... 37
4.2 Tot allò que ens poden aportar les illes d’estabilitat: Utilitat i funció...........................38
4.2.1 Utilitat de les illes d’estabilitat:...........................................................................38
4.2.2. Funció de les illes d’estabilitat:.........................................................................39
4.3. Segona illa d’estabilitat..............................................................................................41
5. PEKKA PYYKKÖ I ALLÒ QUE VA ACONSEGUIR..........................................................44

5.1. Qui va ser Pekka Pyykkö?........................................................................................ 44
5.2. Model de Pyykkö o taula periòdica estesa:............................................................... 45
5.2.1. Vuitè període.................................................................................................... 46
elementals?
5.2.2. Novè període....................................................................................................47
6. Responem a la pregunta - Conclusió............................................................................. 48
7. Bibliografia....................................................................................................................... 50
8. Annexos............................................................................................................................ 53
8.1. L’aportació de Mendeléiev.........................................................................................53
8.2. Caràcter oxidant i reductor........................................................................................ 53
8.2.1. Caràcter oxidant............................................................................................... 54
8.2.2. Caràcter reductor............................................................................................. 54
8.3. Procés de Fischer-Tropsch....................................................................................... 55
8.3.1. Producció del Gas de Síntesi (Syngas)............................................................55
8.3.2. Preparació del Catalitzador.............................................................................. 56
8.3.3. Reacció de Fischer-Tropsch:............................................................................56
8.3.4. Formació d'hidrocarburs:..................................................................................56
8.3.5. Separació i Refinació:...................................................................................... 57
8.4. Les regles “mno” de Jemmis..................................................................................... 57
8.4.1. Regla "M" - Migració de l'electró cap al metall................................................. 58
8.4.2. Regla "N" - Normalització de la valència del metall......................................... 58
8.4.3. Regla "O" - Origen del grup d'oxigen............................................................... 58
8.5. Els elements químics a l’espai exterior..................................................................... 58
8.5.1. La creació dels elements a partir de la cosmogonia i la física nuclear:........... 59
8.5.2. El sorgiment de la vida i dels elements a partir de la física estel·lar:...............60
8.5.3. Conclusió..........................................................................................................61
elementals?
INTRODUCCIÓ:
La taula periòdica dels elements és una de les eines més fonamentals a la química i la física
moderna, que ens permet comprendre l'organització dels elements químics i les seves
propietats. En aquest treball de recerca, explorarem l'evolució de la taula periòdica des de la
seva concepció per Dmitri Mendeléiev al segle XIX fins al seu estat actual a la taula
periòdica moderna. A més, indagarem en fenòmens intrigants relacionats amb l'organització
d'àtoms, com els clústers i els superàtoms, i discutirem la fascinant noció de les "illes
d'estabilitat" a la química nuclear.
A l'era moderna, la taula periòdica ha evolucionat amb descobriments i avenços en la

química i la física. Investigacions en la nanociència i la nanotecnologia han revelat
l'existència de clústers d'àtoms, agrupacions d'àtoms que exhibeixen propietats úniques a
causa de la seva mida i estructura específica. D'altra banda, els superàtoms són
agrupacions d'àtoms que imiten les propietats d'un sol àtom, tot i estar composts per
diversos àtoms. Aquests fenòmens desafien la nostra comprensió convencional de la
química i la taula periòdica.
Un dels conceptes més intrigants relacionats amb l'organització dels elements és el de les
illes d'estabilitat. Aquestes són regions hipotètiques de la taula periòdica on s'espera que hi
hagi elements superpesats que siguin més estables del que prediu la tendència general de
desintegració nuclear. Aquestes illes d'estabilitat representen una àrea activa de recerca en
la física nuclear i la química teòrica, i podrien tenir aplicacions a la generació d'energia i a
l'exploració del cosmos.
A més, aquest treball també explorarà les investigacions de Pekka Pyykkö, un científic
destacat en el camp de la química teòrica i la física atòmica, els avenços dels quals han
contribuït a la nostra comprensió de la taula periòdica i l'estructura electrònica dels àtoms.
A mesura que desentranyem la història i l'evolució de la taula periòdica, així com els
conceptes contemporanis de clústers d'àtoms, superàtoms, illes d'estabilitat i les
investigacions de Pekka Pyykkö, podem apreciar la contínua expansió del nostre
coneixement sobre la matèria i la importància d'aquesta eina fonamental a la química i la
física.
elementals?
Objectius:
1. Analitzar els límits de la taula periòdica actual, analitzant o mencionant totes

les capacitats possibles per obtenir les propietats dels elements.
2. Avaluar les teories existents sobre l'organització dels elements a la taula

periòdica i la seva capacitat per predir propietats dels elements més enllà
dels elements coneguts actualment.
3. Explorar els mètodes actuals per a la síntesi d'elements superpesants i les

implicacions de la taula periòdica.
Hipòtesi:
1. A mesura que es descobreixen elements més enllà dels que actualment es

troben a la taula periòdica, la capacitat de la taula periòdica de predir les
propietats dels elements disminuirà a causa del gran augment dels nombres
atòmics i els nombres d’electrons i nivells d’aquests als elements més
pesants.
2. Podrien existir elements químics de nombre atòmic superior a 118.

elementals?
1. LA TAULA PERIÒDICA:
La taula periòdica és una eina molt important al món de la química, el qual no només es
basa en aquells temes que, educativament parlant, es coneixen a etapes escolar com l’ESO
o el batxillerat (els períodes o els grups); sinó que hi ha molt més. Com per exemple, els
clústers atòmics, els superàtoms… i molt més.
Figura 1: Taula periòdica dels elements

Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Tabla_peri%C3%B3dica_de_los_elementos
Abans de poder entrar més en detall i conèixer millor totes les característiques i propietats
dels elements que ens ofereix la taula periòdica, és necessari fer un petit repàs sobre les
coses bàsiques que es necessita saber per entendre tot el que s’explica posteriorment…
La taula periòdica, sense explicar molt internament el que és, podem dir que es tracta d’una
llista o taula (com ja diu el seu nom) amb tota la informació (característiques pròpies,
propietats, estructures…) necessària a saber sobre tots els elements naturals i artificials
coneguts en l'actualitat, els quals també estan inclosos de manera ordenada.
La seva història té bastants alts i baixos i ha evolucionat molt d'ençà que va ser dissenyada
per primera vegada per l’important químic i catedràtic rus Dmitri Ivánovich Mendeléiev; no
se’l sol mencionar, però el metge alemany J.L.Meyer també va contribuir molt en la creació
1
elementals?
d’aquesta eina.
Mendeléiev, va ser qui, per primera vegada va establir una periodicitat sobre les propietats
dels elements coneguts l'any 1869.
La llei periòdica només és una llei que assenyala les propietats químiques i físiques dels
elements. Diu que tendeixen a repetir-se de manera sistemàtica a mesura que s'incrementa
el nombre atòmic. Mendeléiev va ser el primer a expressar-lo de forma visual i ordenada.
Com s’ha mencionat al paràgraf anterior, sabem que el model de la taula periòdica ha patit
molts canvis, per tant, ho podem dividir en dues “etapes”: la taula periòdica de Mendeléiev i
la taula periòdica moderna.
1.1. Taula periòdica de Mendeléiev:
Quan Dalton va plantejar la seva teoria atòmica l’any 1803, encara no s’arribava als 24
elements químics descoberts amb certesa; encara tot això i a haver-hi un nombre tan escàs
d’elements, ja es va intentar agrupar-los per semblances en les seves propietats químiques i
físiques.
Però no va ser fins a l’any 1869 que Mendeléiev va ser capaç d’ordenar de forma
sistemàtica amb un sistema de files i columnes aquells 39 elements químics descoberts
després de la teoria atòmica de Dalton el 1803, donant un total de 63 elements registrats de
forma oficial aleshores coneguts.
Mendeléiev va ser capaç de veure una periodicitat la qual es produïa en les propietats dels
diferents elements; per explicar-ho d’una forma més simple, es pot dir que cada cert nombre
d’elements, el que anava a continuació posseïa unes propietats molt semblants a les de
l’element anterior.
Però el veritable mèrit obtingut per Mendeléiev, no va ser exclusivament per la creació del
seu model de la taula periòdica, sinó que va ser el simple fet d’advertir que la periodicitat no
era una simple casualitat i preveure el descobriment d’elements nous, motiu pel qual es
deixaven buits a la taula.
2
elementals?
Tot aquest conjunt d’experimentacions amb la taula, va acabar permetent que es poguessin
arribar a predir-ne les propietats físiques i químiques dels elements de manera força
encertada.
Figura 2: Taula periòdica de Mendeléiev

Font:
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/dmitri-mendeleyev-creador-primera-tabla-periodica-eleme
ntos_17671
Com podem observar a la taula anterior, veiem que els elements ja es dividien per grups i
períodes, encara que hi havia poc més de la meitat d’elements descoberts (63 elements
químics en aquell moment) en comparació amb l’actualitat (118 elements naturals i
artificials).
Podem comprovar que es va introduir la massa atòmica dels elements per primera vegada a
la taula periòdica de Mendeléiev a manera de paràmetre de senyalització per a tots els
elements químics coneguts en aquell moment. Actualment, s’ha canviat al nombre atòmic.
Molts factors com ara la base conceptual de la teoria atòmica i el mateix descobriment de
nous elements, va motivar a un munt de científics arreu del món a modificar aquesta forma
sistemàtica d’ordenar els elements químics per tal de crear un ordre el més real possible per
a l’època.
3
elementals?
1.2. Taula periòdica moderna:
La taula periòdica actual (figura 1) deriva de la qual va proposar Mendeléiev, amb una
diferència molt clara, i és que en aquesta, l’ordenament dels elements químics és expressat
per les configuracions electròniques1. Per tant, també és definit pel nombre atòmic i
comportament químic de cada element, ja que aquest comportament depèn principalment
dels electrons que ocupen els orbitals més externs, els quals anomenem com a electrons de
valència.
Figura 3: Configuració electrònica dels primers 10 elements de la taula periòdica.

Font: https://configuracion-elecrtonica.blogspot.com/2013/
Ara bé, la taula periòdica està constituïda per una sèrie d’“agrupacions” les quals fa que els
elements puguin classificar-se segons les seves propietats, nombre atòmic, etc.
Aquestes són anomenades: grups, períodes i blocs d’elements.
1
Configuracions electròniques: La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els
orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.
4
elementals?
1.2.1. Grups
La taula periòdica està constituïda per un total de divuit columnes, les quals anomenem
grups. Aquestes columnes són numerades correlativament de l’1 al 18.
Tots aquells elements que es troben reunits en un mateix grup, presenten la mateixa
configuració electrònica als electrons de valència.
Si posem un exemple, els elements del grup 2, com ho serien el beril·li (Be), el magnesi
(Mg), el calci (Ca) entre molts d’altres, tenen configuracions electròniques que acaben en
ns2 (la n representa un nombre qualsevol, normalment entre l’1 i el 7) i els del grup 17, en
np5.
Aquest esdeveniment és el que dóna lloc a què la reactivitat química dels elements d’un
mateix grup estigui estretament relacionada.
Alguns d’aquests grups reben noms propis:
Grup 1: Alcalins
El liti, el sodi, el potassi, el rubidi, el cesi i el franci, són els sis elements químics que formen
els metalls alcalins. Aquestes substàncies formen el grup 1 del bloc s de la taula periòdica,
que comparteixen amb l'hidrogen.
En cas que l’hidrogen reaccioni amb un oxigen, forma un hidròxid; i quan aquest hidròxid
s’agrupa amb qualsevol dels metalls alcalins, forma un hidròxid metàl·lic. L’hidròxid metàl·lic
en qüestió, és altament soluble en aigua i funciona com una base forta.
Aquests metalls es formen a partir de l’electròlisi de sals foses i els seus electrons a l’última
capa de valència són ns1.
Grup 2: Alcalinoterris
Els elements metàl·lics del grup II de la taula periòdica coneguts com a metalls alcalinoterris
es distingeixen per una configuració electrònica ns2. És a dir, que per formar cations
5
elementals?
divalents, sovint perden dos electrons de la capa de valència. Aquests elements són: beril·li,
magnesi, calci, estronci, bari i radi.
Són metalls de baixa densitat, d’aspecte no-metàl·lics (fa que siguin acolorits) i tous.
Reaccionen amb facilitat amb els halògens per formar sals iòniques i amb l’aigua, encara
que no tan ràpid com els alcalins (o bases) per a formar hidròxids fortament bàsics.
Grup 3 al 12: Metalls de transició:
Els metalls de transició, o elements de transició principals, són aquells elements químics
que, sigui a l'estat fonamental, o en algun dels seus estats d'oxidació, presentin una
configuració electrònica amb la capa parcialment ocupada.
Hi ha tres fileres de 9 elements cadascuna, que en total, aconsegueixen una suma de 27

elements químics amb capes parcialment ocupades. Aquestes tres sèries segueixen l’ordre
següent: des de l’escandi (Sc) fins al coure (Cu), constituint la primera sèrie de transició;
des de l'itri (I) fins a la plata (Ag) donant lloc a la segona sèrie de transició; i la que comprèn
el lantani (La) i tots els elements des de l'hafni (Hf) fins a l’or (Au), obtenint així la tercera
sèrie de transició.
Molts d’aquests metalls són tecnològicament importants: el titani (Ti), el ferro (Fe), el níquel
(Ni) i el coure (Cu), per exemple, s'utilitzen per estructures i en tecnologia elèctrica.
Grup 13: Família del bor o terris
Està format pels sis elements químics següents: bor (B), alumini (Al), gal·li (Ga), indi (In),
tal·li (Tl) i l'element sintètic nihoni (Nh). Aquests sis elements químics tenen la configuració
electrònica ns2 np1.
Podem trobar que aquests elements estan classificats com a “altres metalls”, juntament amb
els grups 14 i 15. Les substàncies químiques en qüestió estan situades als períodes de la
taula periòdica del 2 al 7, respectivament.
Són opacs i varien de color des del blanc platejat fins al gris. Amb l'excepció del bor, un
metaloide, tots són metalls mal·leables tous. Les característiques metàl·liques
6
elementals?
s'intensifiquen a mesura que avances per la banda. Tots tenen punts de fusió molt baixos,
amb l'excepció del bor.
Grup 14: Família del carboni:
El grup 14 està format pels elements següents: carboni (C), silici (Si), germani (Ge), estany
(Sn), plom (Pb) i flerovi (Fl).
Comprèn no metalls i metalls, en baixar en el grup hi ha un canvi gradual des del caràcter
no metàl·lic al metàl·lic. L'augment del radi iònic i la reducció de l'energia d'ionització poden
explicar l'augment de les propietats metàl·liques en baixar al grup 14.
Tenen quatre electrons en el nivell energètic més extern i presenten la configuració

electrònica següent: ns2 np2 (2 electrons s i 2 electrons p), exhibint els estats d'oxidació
següents: +4, +2 i -4: els compostos amb +4 i la majoria dels de nombre d'oxidació +2 són
covalents.
Grup 15: Família del nitrogen
La família del nitrogen inclou els compostos següents: nitrogen (N), fòsfor (P), arsènic (As),
antimoni (Sb) i bismut (Bi). Tots els elements del Grup 15 tenen la configuració electrònica
ns 2 np 3 a la seva capa externa.
Són molt reactius a altes temperatures. No reaccionen amb l'aigua. No reaccionen amb
àcids no oxidants. Reaccionen amb àcids oxidants a excepció del nitrogen.
Grup 16: Calcògens o anfígens
Calcògen és el nom que reben els elements químics del grup 16 de la taula periòdica,
constituït per: oxigen, sofre, seleni, tel·luri, poloni i livermori. La configuració electrònica de
la capa de valència és ns² np⁴.
Són el primer grup al bloc p que no té elements metàl·lics estables. Tots els isòtops de
poloni (Po), l'únic metall del grup 16, són radioactius, i només un element del grup, el tel·luri
(Te), es pot descriure fins i tot com a semimetall.
7
elementals?
Grup 17: Halògens
Els halògens (del grec: formador de sals), són els elements del grup 17 de la taula periòdica
i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor, clor, brom, iode (I), àstat i tennes.
Els derivats halogenats s'utilitzen com a dissolvents industrials, anestèsics o antisèptics en

medicina, fabricació d'extintors d'incendis, insecticides, polímers fluorats com el tefló,
refrigerants i propel·lents.
Grup 18: Gasos nobles
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats semblants. En
condicions estàndard, són gasos inodors, incolors, monoatòmics i de molt baixa reactivitat.
Els sis gasos nobles presents a la natura són l'heli, el neó, l'argó, el criptó, el xenó i el radó,
que és radioactiu. Els elements d’aquest grup tenen els electrons ns2 np6 en la capa de
valència.
1.2.2. Períodes
La taula periòdica consta d’un total de set files que anomenem com a períodes.
Tots els elements que pertanyen a un mateix període, tenen el mateix valor d’allò que
anomenem com a nombre quàntic principal n. És a dir, per posar un exemple, al quart
període, totes les configuracions químiques de tots els elements químics acabaran en 4nx.
El valor n, dependrà del bloc on es trobi l’element (tema que es tractarà a continuació) i el
valor x dependrà de la posició de l’element dins del grup al període.
8
elementals?
Figura 4: Grups s i p als períodes de la taula periòdica.

Font: https://www.aev.dfie.ipn.mx/Materia_quimica/temas/tema3/subtema2/subtema2.html
Figura 5: Grup d als períodes de la taula periòdica.

Font: https://www.aev.dfie.ipn.mx/Materia_quimica/temas/tema3/subtema2/subtema2.html
A les figures podem veure com es distribueixen aquests valors en els diferents grups.
També existeix un grup f que no surt a les il·lustracions, el qual es tracta posteriorment.
El nombre d’elements en cada període és determinat per la capacitat dels orbitals atòmics
que es van omplint successivament, seguint un ordre molt evident.
Per exemple, si escollim entre els set períodes, en aquest cas triem el segon, on podem
observar que el “nombre 2” és capaç d’omplir els orbitals s (amb un màxim de 2 electrons) i
l’orbital p (amb un màxim de 6 electrons).
Ara es mostraran dos exemples en particular els quals són molt interessants:
En el període 6, entre els elements lantani (Z = 57) i l’hafni (Z = 72) hi ha una sèrie de
catorze elements, els quals anomenem lantànids que s'encarreguen d’omplir els orbitals 4f.
9
elementals?
En el període 7 ocorre una situació semblant, ja que entre els elements actini (Z = 89) i
laurenci (Z = 103). Entre aquests (inclosos ambdós) formen una sèrie de catorze elements,
anomenats actínids, els quals van omplint els orbitals 5f. Els últims elements en aquest
període són radioactius i han estat obtinguts de forma sintètica per mitjà de reaccions
nuclears.
A la figura podem observar que els
grups inferiors (lantànids i actínids)
s’uneixen als períodes 6 (entre el bari i
l’hafni) i 7 (entre el radi i el rutherfordi)
per poder omplir així els grups f. Ja
que si seguim l’ordre establert de la
taula periòdica (per nombre atòmic),
podrem observar que l’ordre correcte
seria si estiguessin unides. El
problema seria que faria que la taula
periòdica fos massa llarga i que no es
pogués entendre gaire bé.
1.2.3. Blocs d’elements
Aquest apartat ha estat referenciat amb anterioritat, però ara serà explicat amb més detall:
En funció de la configuració electrònica, els elements poden classificar-se en quatre grans

blocs, segons els orbitals s, p, d o f que ocupin els electrons més externs.
Bloc s:
Aquest bloc es troba ocupat pels elements que van omplint els orbitals s. En aquest bloc, hi
ha dos elements concrets que per les seves configuracions electròniques, 1s1 i 1s2, haurien
de pertànyer a aquest bloc, però tenen unes propietats químiques massa diferents de la
resta d’elements del bloc; els elements en qüestió són l’hidrogen i l’heli respectivament.
10
elementals?
- Una propietat única de l’hidrogen és que té un únic electró. Això li confereix unes
propietats químiques especials, les quals li donen una exclusivitat molt gran a aquest
element, pel fet que no hi ha cap altre element que s’hi assembli.
Par això, com no hi ha cap altre lloc millor on posar-lo, es deixa al grup 1, tot i que es
reconeix la seva excepcionalitat.
- L’heli té el nivell n = 1 totalment complet, exactament igual que els gasos nobles, per
aquesta raó el podem veure al grup 18 dins la taula periòdica.
Bloc p:
Els elements del bloc p són elements dels grups 13 al 18 de la taula periòdica. En aquests
elements, els nivells d'energia més externs corresponen als orbitals p.
La configuració electrònica externa d'aquests elements és: ns² npx (x=1 a 6, 1 és el grup
bor, 2 és el grup carboni, ..., 6 és el grup de gas noble). Tots els elements d'aquest bloc
tendeixen a perdre electrons per buidar l'orbital p i també tendeixen a guanyar electrons per
omplir-lo i aconseguir la configuració d'electrons de gas noble.
Com que hi ha 6 electrons en un orbital p (en cas dels gasos nobles), s'aconsegueix una
gran estabilitat i es tradueix com una escassa reactivitat química. A més, aquesta
composició d’electrons, ns2 np6 també és conegut com a llei de l’octet.
Bloc d:
Els elements del bloc d, són elements situats en els grups de la taula periòdica del 3 al 12.
En aquests elements, el nivell d'energia més extern correspon a l'orbital d.
Hi ha un total de trenta elements dins d’aquest bloc. Es divideixen en tres fileres de 10

elements cadascuna, on els deu elements dins de la mateixa filera tenen propietats físiques
i químiques semblants, tot i que les dues fileres de sota són més semblants entre elles i
mostren més diferències respecte dels elements.
11
elementals?
Aquestes tres sèries (files) de deu elements cadascuna, de vegades són anomenades com
"sèries de transició".
Bloc f:
Hi ha dues sèries d'elements al bloc f, una començant amb l'element lantà (La) i l'altra amb
l'element actini (Ac), de manera que els elements d'aquestes sèries s'anomenen lantànids i
actínids.
Encara que haurien d'estar darrere d'aquests dos elements a la taula periòdica, normalment
es mostren per separat dels altres elements. El seu nivell més extern (n) té dos electrons s i
el seu nivell més intern (n-2) té electrons f. Alguns també tenen electrons d al nivell
d'energia mitjà (n-1).
Bloc g:
Els elements del bloc g són un grup d'elements hipotètic no observat que superaria el rang
d'elements transurànics descoberts actualment i ocuparien nous orbitals de tipus g.
No està clar on comença aquest bloc g a la taula periòdica. En principi, prové d'elements
amb nombre atòmic 121 o 122.
12
elementals?
1.2.3.1. El misteriós bloc g
Igual que els anteriors blocs (s, p, d i f) contenien 2, 6, 10 i 14 electrons respectivament, els
elements d’aquest grup g contindrien un total de 18 electrons a l’última capa de valència. Els
elements hipotètics amb nombres atòmics 121 (unbiuni), 122 (unbibi), 123 (unbitri), 124
(unbiquadi) i 125 (unbipenti) pertanyen al bloc g, i les configuracions electròniques de cada
element són g1, g2, g3, g4 i g5. Per exemple, si fem la configuració electrònica a unbibi, ho
veiem així:
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d10 4s2 4p6 5s2 4d10 5p6 4f14 5d10 6s2 6p6 5f14 6d10 7s2 7p6 5g2 8s2
Com podem veure, un element té dos electrons en el seu orbital g (que sorgeix del cinquè
nivell d'energia), mentre que els elements químics quotidians no en tenen.
Tot i que en general podem dir que els elements anteriors no s'han sintetitzat ni descobert,
és possible que es descobreixin en el futur i no tinguin lloc a la nostra taula periòdica actual.
Per acomodar aquests elements químics que s'esperava sintetitzar en el futur, el premi
Nobel de química Glenn Theodore Seaborg (pel "descobriment de la química dels elements
transurànics") va proposar una taula periòdica ampliada el 1969.
Els elements químics no descoberts es poden incorporar fàcilment. En aquesta taula

periòdica ampliada, el bloc g apareix amb els noms sistemàtics i els símbols provisionals
dels elements encara per descobrir d'aquest bloc; diferents blocs es troben a la graella:
Figura 9: Possible distribució de la taula periòdica amb la inclusió del grup g.

Font: https://www.quimitube.com/tabla-periodica-ampliada-colocacion-bloques-f-g/
13
elementals?
1.3. Propietats periòdiques
Moltes de les propietats físiques i químiques dels elements s’anomenen periòdiques perquè
presenten una pauta regular en els períodes i grups de la taula periòdica. Llavors, podem dir
que aquestes propietats periòdiques depenen directament de la configuració electrònica.
1.3.1. Radi atòmic
La grandària d’un àtom és el volum de la seva

escorça electrònica. No obstant això, com que
aquesta escorça no té ni una forma ni un límit
definits, convencionalment se suposa que és
esfèrica i que la grandària la dona el radi.
En un mateix grup, el radi atòmic

augmenta a mesura que es baixa: es van
omplint nivells electrònics.
En un mateix període, el radi atòmic
disminueix a mesura que s’avança cap a
la dreta perquè van augmentant el nombre de protons al nucli i el nombre d’electrons
al nivell, però sense arribar a completar-lo, de
manera que el nucli exerceix cada vegada més força
d’atracció sobre els electrons.
1.3.2. Radi iònic:
Els àtoms poden perdre o guanyar electrons i

convertir-se en ions. Si un àtom perd electrons, la
seva càrrega neta serà positiva i s’anomena catió. Si
un àtom guanya electrons, la seva càrrega neta serà
negativa i s’anomena anió.
14
elementals?
Un catió, com que ha perdut electrons, és més petit que l’àtom neutre del qual
deriva.
Un anió, com que ha guanyat electrons, és més gran que l’àtom neutre del qual
deriva.
1.3.3. Energia d’ionització
L’energia d’ionització o EI, es defineix com l’energia necessària per arrencar un electró d’un
àtom aïllat.
En un mateix grup, l’energia

d’ionització disminueix a mesura
que es baixa perquè com més
allunyats del nucli són els
electrons, més feblement estan
lligats.
En un mateix període, l’energia

d’ionització generalment augmenta a mesura que s’avança cap a la dreta, perquè,
en disminuir el radi atòmic, els electrons estan lligats amb més força.
1.3.4. Afinitat electrònica
L’afinitat electrònica o electroafinitat, AE,

és l’energia despresa o absorbida quan un
àtom aïllat guanya un electró.
En un mateix grup, l’energia despresa

disminueix a mesura que es baixa, perquè
com més allunyats del nucli hi són els
electrons, més feblement estan lligats.
15
elementals?
En un mateix període, l’energia despresa augmenta a mesura que s’avança cap a la dreta.
Aquesta tendència és molt pronunciada en el grup 17. Ja que amb l’electró afegit es
completa una configuració ns2 np6, la qual és energèticament molt estable.
1.3.5. Electronegativitat
L’electronegativitat és la capacitat que mostren els àtoms d’un element per atreure els
electrons en comparació amb la que mostren els electrons de qualsevol altre element. Si
tenen més tendència a atreure electrons, llavors diem que tenen més electronegativitat.
Aquells que anomenem com a elements electronegatius, són aquells amb valors alts
d’electronegativitat mentre que, aquells que tenen valors baixos d’electronegativitat
s’anomenen elements electropositius.
Entre les diverses escales d’electronegativitat proposades, la més utilitzada és la de L.

Pauling (1901 - 1994). En aquesta escala s’assigna el valor 4’0 a l’element més
electronegatiu: el fluor.
- Les electronegativitats dels altres elements es calculen a partir del valor de

referència del fluor. No té cap mena d’unitats i presenta unes certes regularitats en la
seva variació:
1. En un mateix grup, l’electronegativitat disminueix com més es baixa.
2. En un mateix període, generalment augmenta a mesura que s’avança cap a

la dreta.
Caràcter metàl·lic:
El caràcter metàl·lic està relacionat amb algunes propietats físiques i químiques i el caràcter
no-metàl·lic, amb el fet de no tenir-ne.
El grau del caràcter metàl·lic d’un element el determina la força amb la qual manté retinguts
els electrons de la capa més externa, relacionant-se així amb l’electronegativitat.
16
elementals?
Elements metàl·lics: Tendeixen a perdre electrons i són electropositius.
Elements no-metàl·lics: Tendeixen a guanyar electrons i són electronegatius.
Elements semimetàl·lics: Són difícils de classificar perquè tenen característiques

intermediàries entre els metalls i els no-metalls.
Gasos nobles: Posseeixen configuracions electròniques tan estables que no tenen

tendència ni a guanyar ni a perdre electrons. Per això no tenen cap valor numèric
d’electronegativitat assignat.
Imatge 14: Totes les propietats periòdiques de la taula periòdica.

Font: https://www.lifeder.com/caracter-metalico-elementos/
17
elementals?
2. CLÚSTERS D’ÀTOMS
És una característica típica dels àtoms que s’estudia a química; també els podem anomenar
cúmul o raïm.
Són agrupacions d’àtoms que es mantenen units per forces interatòmiques (enllaços
químics).
Aquests poden tenir una àmplia varietat de formes i mides, que van des d'alguns pocs
àtoms fins a centenars o milers.
Els clústers més comuns, els trobem amb una mida intermèdia aproximada entre una
molècula i un sòlid massiu2 (en aquest cas a escala atòmica i comparable amb un sòlid
macroscòpic).
Figura 15: Diferents clústers i una proteïna d’estructura quaternària (clúster molt desenvolupat).
Font: https://nanoticia2014.blogspot.com/2016/02/cuantos-atomos-hacen-al-oro-metalico.html
Els clústers existeixen en moltes estequiometries3 i nuclearitats4 diferents.
Són de gran interès en la investigació científica per les seves propietats úniques, que poden
ser diferents de les dels àtoms individuals o dels sòlids macroscòpics. Aquestes propietats
2
Sòlid massiu: Substància sòlida amb una estructura interna compacta, sense espais buits, i amb
una massa considerable en comparació del volum.
3
Estequiometries: Càlcul de les relacions quantitatives entre reactius i productes en el transcurs
d'una reacció química.
4
Nuclearitats: Fa referència a totes aquelles activitats que tenen relació amb la branca de la
fisicoquímica encarregada de l’estudi dels nuclis atòmics, les seves propietats i reaccions. L’estudi
químic es limita a un nivell electrònic.
18
elementals?
estan relacionades amb l'estructura atòmica5, la química superficial6, l'estabilitat7, la

reactivitat8 i l'òptica dels clústers d'àtoms9, i poden ser modificades mitjançant l'alteració de
la mida, la composició i la forma. Els clústers d'àtoms tenen aplicacions en un gegant i ampli
camp d’oficis i estils d’investigació molt presents en l'actualitat, incloent-hi la catàlisi10, la
nanotecnologia11, la medicina, l'energia i l'electrònica.
Als clústers, els àtoms es troben en una disposició estructural ben definida, que pot ser
simètrica12 o asimètrica13, depenent dels àtoms i les forces interatòmiques involucrades.
Figura 16: Estructures químiques simètriques.

Font:
https://www.quimicaorganica.org/estereoquimica/117-simetria-en-moleculas-quirales-formas-meso.ht
ml
Aquestes estructures poden ser estables i persistents a temperatura ambient o poden ser
més transitòries i canviar en resposta a condicions ambientals com ara la temperatura i la
pressió.
5
Estructura atòmica: Disposició de les partícules subatòmiques de dins l’àtom.
6
Química superficial: Ciència que estudia els fenòmens físics i químics que ocorren a les interfases
atòmiques o subatòmiques.
7
Estabilitat química: Quan un sistema es troba en el seu estat d'energia més baix, o en equilibri
químic amb el seu entorn.
8
Reactivitat química: Tendència o facilitat que un element determinat té per combinar-se amb altres.
9
Òptica dels clústers d’àtoms: Tècnica analítica utilitzada per a la detecció de metalls i l'anàlisi
d'elements múltiples.
10
Catàlisi: Procés gràcies al qual s'incrementa la velocitat d'una reacció química.
11
Nanotecnologia: Manipulació de la matèria a una escala gairebé atòmica per crear noves
estructures, materials i aparells.
12
Estructura atòmica simètrica: Simètrica si té unes parts similars a altres, és a dir, si uns àtoms
equivalen a altres
13
Estructura atòmica asimètrica: No té parts similars a altres, és a dir, els àtoms no s’equivalen
entre ells.
19
elementals?
Figura 17: Procés de formació d’un àtom fins a una estructura composta per diversos clústers.
Font:
https://www.quora.com/What-is-the-reason-for-the-size-limit-of-transistors-Why-cant-we-keep-decreas
ing-the-size-of-transistors-until-its-just-one-atom-thick
Els clústers d'àtoms exhibeixen propietats físiques i químiques diferents de les dels àtoms
individuals o els sòlids que podem trobar a la natura. Les seves propietats poden estar
influenciades per la mida del clúster, la seva forma, la seva composició atòmica i les
interaccions entre els àtoms al clúster.
2.1. Quines són les seves funcions i utilitzats?
A causa de la seva mida i propietats úniques, els clústers d'àtoms han estat objecte d'estudi
en diverses àrees de la ciència, com ara la física de materials, la química de superfícies, la
nanotecnologia i la catàlisi. Es fan servir en aplicacions que van des de dispositius
electrònics i sensors fins a la fabricació de materials avançats i catalitzadors més eficients.
Un dels exemples més clars és el grafè, el qual és altament utilitzat en la societat actual per
fabricar armilles antibales, sabatilles resistents, edificis, motos, robòtica, làser, sensors,
trens, audiòfons, pròtesis, envasos per a alimentació…
Figura 18: Grafè constituït per molts polímers d’àtoms / clústers d’àtoms de carboni.
Font: https://applynano.com/que-es-el-grafeno-definicion-y-descripcion/
20
elementals?
No ho pot semblar, però tenen moltes aplicacions dins del món científic, i no necessàriament
el químic; començant pel seu ús com a catalitzadors14 en reaccions industrials; és a dir, que
afecta internament i externament a la reacció. Per exemple, el Ru3(CO)12 i Ir4(CO)12 actuen
com a catalitzadors en la reacció de producció de vapor d'aigua a partir d'hidrogen (H2) i
monòxid de carboni (CO) (accelerant el procès d’obtenció d’aquest), que també pot ser
catalitzada per òxid de ferro. A més, el Rh6(CO)16 catalitza el procés de Fischer-Tropsch15
(annexos - pàgina 53), encara que els catalitzadors heterogenis16 basats en ferro són els
més comuns a la indústria.
Figura 19: Procés de catalització de Fischer-Tropsch

Font: https://www.ssecoconsulting.com/diesel-sinteacutetico-proceso-fischer-tropsch-y-el-peru.html
La naturalesa, tot allò que ens envolta, ens mostra el gran paper que porten a terme els
clústers com a catalitzadors. A la nitrogenasa (N2 + 8H+ + 8e- + 16 ATP → 2NH3 + H2 +
16ADP + 16 P), el clúster de Fe-Mo-S (ferro, molibdè, sofre) converteix el nitrogen (N) en
amoníac (NH3). Aquí, els clústers actuen de tal forma que provoquen que les molècules que
no tenen una aportació primordial a la reacció o que s’han de desplaçar, puguin ser
confinades en altres clústers de níquel i ferro.
14
Catalitzadors: Substància que afecta, promou o accelera la reacció entre dues o més substàncies
per generar un producte final diferent.
15
Procés de Fischer-Tropsh: La transformació de subproductes de la combustió o gas de síntesi
per a la producció de combustibles líquids i sòlids es duu a terme mitjançant una reacció que té lloc
en presència d'un catalitzador, i es pot fer en estat líquid, gasós o una combinació de tots dos.
16
Heterogeni: És aquella substància que està composta per productes de diferent naturalesa.
21
elementals?
En aquest cas aquestes molècules “no primordials” o que s’han de desplaçar, són
principalment les d'hidrogen, ja que aquestes tenen molta facilitat per adherir-se a altres
molècules i crear nous sistemes de connexió i així estendre la reacció.
A les hidrogenases, la subunitat petita de l'enzim conté una cadena lineal de clústers
[4Fe-4S]2+/1+prox - [3Fe-4S]+/0 - [4Fe-4S]2+/1 que faciliten la transferència d'electrons al
moment cap al citocrom c3, l'acceptor d'electrons fisiològic.
Els clústers estan principalment compostos per metalls refractaris17. Els clústers més
estables tenen metalls amb orbitals molt grans al seu nucli, cosa que afavoreix el trasllat
dels orbitals de valència. Per tant, els metalls amb estats d'oxidació baixos i càrregues
petites tendeixen a formar clústers estables. Els halurs i òxids polinuclears18 són trobats
amb metalls de transició.
L'estabilitat dels clústers està regida per la teoria de parells d'electrons de Wade19 (2n+2). El
primer clúster identificat va ser el calomelan20 o clorur de mercuri a Índia al segle XII, encara
que la seva estructura i l'enllaç entre dos àtoms de mercuri no es van descobrir fins a
principis del segle XX.
Figura 20: Esquema general de la regla de Wade i diferents tipus.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Regla_de_Wade
17
Metalls refractaris: Metalls que són extraordinàriament resistents a la calor i al desgast.
18
“Polinuclear”: Clúster amb més d'un àtom de metall independentment de la identitat de l'element.
19
Teoria del parell d’electrons de Wade (2n+n): Permet definir l'estructura d'un clúster deficient en
electrons a partir del comptatge dels seus electrons.
20
Calomelan: Compost químic → mineral format per clorur de mercuri (Hg2Cl2), conegut antigament
com a “mercuri còrnic”.
22
elementals?
2.2. Tipus de clústers:
Existeix una molt àmplia varietat de clústers coneguts i classificats, però hi ha dos en
específic que destaquen per sobre de la resta.
Els principals tipus de clústers són clústers «nus» (sense lligands21 estabilitzants) i els
clústers amb lligands.
Els clústers de metalls de transició tenen com a lligands estabilitzants més comuns el
monòxid de carboni, els halogenurs22, els isocianurs23 (són els isòmers24 del cianur25 que hi
està relacionada, per això el prefix iso-), els alquens26 i els hidrurs. En els elements
principals de grup els lligands estabilitzants solen ser hidrurs.
Els clústers de metalls de transició estan compostos habitualment per àtoms de metalls
refractaris. Concretament, com a metalls d’aquest tipus que més s’utilitzen en el món
científic tenim: el niobi, el tàntal, el molibdè i el wolframi, que solen anomenar-se la «gran
tètrada».
A més de la «gran tètrada» tenen aplicació altres metalls refractaris, però considerablement
menys, com per exemple el tungstè, l'hafni, el vanadi… entre alguns més.
En general, els centres metàl·lics27 amb extensos orbitals formen grups estables a causa de
la superposició favorable d'orbitals de valència. Per això, els metalls amb un estat d'oxidació
21
Lligand: Concepte bàsic de química de coordinació que defineix un lligand com a una espècie rica
en electrons que forma part de l'esfera de coordinació d'un metall, generalment de transició.
22
Halogenurs: Qualsevol compost format per un halogen. Els formen el fluor (F), el clor (Cl), el brom
(Br), el Iode (I), l’àstat (At) i el tennes (Ts).
23
Isocianurs: Compost orgànic amb el grup funcional -N≡C.
24
Isòmer: Propietat de certs composts químics que amb la mateixa fórmula empírica Tenen iguals
proporcions relatives dels àtoms que conformen la seva molècula, presenten estructures moleculars
diferents.
25
Cinaida (cianur): Compost químic que té contingut el grup -cià, -C≡N. El terme cianur es refereix
sovint a sals de l'anió CN⁻, gran part de les quals són tòxiques.
26
Alquens: També anomenats olefines, són hidrocarburs amb cadena oberta que tenen algun doble
enllaç entre els àtoms de carboni, i per això són anomenats insaturats.
27
Centres metàl·lics: Nucli d’un compost amb procedència o caràcter metàl·lic.
23
elementals?
baix per als metalls finals i estats d'oxidació mitjans per als primers metalls tendeixen a
formar clústers estables.
Els carbonils metàl·lics polinuclears es troben generalment en els darrers metalls de

transició amb baixos estats d'oxidació. La teoria dels parells d'electrons esquelètics d'un
poliedre28, o regles de còmput d'electrons de Wade, prediu tendències en l'estabilitat i les
estructures de molts clústers metàl·lics.
Les regles ''mno'' de Jemmis (annexos - pàgina 55) han proporcionat més informació sobre
l'estabilitat relativa dels clústers metàl·lics. (Explicat a l’apartat d’annexos)
2.3. Relació amb la taula periòdica
La relació entre els clústers d'àtoms i la taula periòdica es basa en com les propietats
electròniques dels àtoms individuals influeixen en les propietats dels clústers i com aquests
poden mostrar tendències similars als patrons de la taula periòdica.
Algunes relacions importants inclouen:
Estructura electrònica: La taula periòdica és fonamental per entendre l'estructura

electrònica dels àtoms i com aquesta estructura influencia les propietats químiques.
En els clústers, les propietats dependran de la manera com els àtoms estan units i
com els electrons es distribueixen en els orbitals. Això pot resultar en patrons de
reactivitat i estabilitat que es relacionen amb la taula periòdica.
Tendències en propietats: Així com els àtoms exhibeixen tendències en la taula

periòdica, com l'energia d'ionització o l'afinitat electrònica, els clústers també
mostren tendències en les seves propietats. La mida del clúster, la seva geometria i
la manera com els àtoms estan units poden afectar les seves propietats de manera
similar a com els àtoms experimenten canvis en funció del seu lloc a la taula
periòdica.
28
Teoria dels parells d'electrons esquelètics d'un poliedre: teoria RPECV o teoria VSEPR, és una
teoria de la química que es fa servir per predir la geometria molecular a partir de les forces entre els
parells d'electrons que formen els enllaços covalents o que ocupin un orbital no enllaçant.
24
elementals?
Configuracions electròniques: Les configuracions electròniques dels clústers poden

ser similars a les dels àtoms individuals, i això pot influir en la seva reactivitat i
estabilitat. Configuracions electròniques estables poden conduir a clústers més
estables i menys reactius.
Transicions electròniques: Alguns clústers d'àtoms poden exhibir transicions

electròniques similars a les de molècules i àtoms individuals. Aquestes transicions
poden ser observades en espectres d'absorció i emissió, i podrien estar influïdes per
les configuracions electròniques dels àtoms que formen el clúster.
En resum, els clústers d'àtoms estan estretament relacionats amb la taula periòdica a través
de les propietats electròniques dels àtoms individuals i de com aquestes propietats es
manifesten quan els àtoms es combinen per formar clústers. Tot i que no segueixen els
mateixos patrons que els àtoms individuals a la taula periòdica, els clústers exhibeixen
tendències i comportaments influïts per les mateixes forces i principis fonamentals.
25
elementals?
3. SUPERÀTOMS
Un superàtom és qualsevol agrupació química (anomenada clúster en anglès) d'àtoms que

exhibeix algunes de les propietats dels àtoms elementals.
Quan els àtoms de sodi es refreden des de l'estat gasós, tendeixen a condensar-se
naturalment en agregats (clústers), preferentment amb un nombre màgic d'àtoms29 (2, 8, 20,
40, 58, etc.). Els dos primers es poden reconèixer com el nombre d'electrons necessaris per
completar les capes orbitals primera i segona, respectivament. Al superàtom proposat, els
electrons lliures del clúster ocupen un nou conjunt d'orbitals que es defineixen per a tot el
grup d'àtoms. Per tant, un superàtom amb un electró més que un orbital complet ha de cedir
fàcilment aquest electró, de manera semblant a un metall alcalí30.
Algunes agregacions31 d'alumini exhibeixen propietats de superàtoms. Aquestes

agregacions són generades per anions32 (Al− amb n = 1, 2, 3, … ) en presència d’heli en
forma de gas, i reaccionen amb un altre gas que conté iode. L'agregat ha de tenir una
afinitat electrònica33 més alta que el iode, la qual és -295 kJ·mol-1 i, per tant, l'agregat
d'alumini s'anomena superhalogen34.
29
Nombre màgic d’àtoms: O també anomenat “núclid màgic”, és un núclid amb un nom de nucleons
anomenat "màgic" perquè fa que el núclid sigui excepcionalment estable. Els set noms màgics més
àmpliament reconeguts són 2, 8, 20, 28, 50, 82 i 126.
30
Metall alcalí: Elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).
Aquests elements, juntament amb l'hidrogen, constitueixen el grup 1 que es troba en el bloc s de la
taula periòdica.
31
Agregació: Fa referència als estats de la matèria (estats d’agregació). Es coneixen principalment
quatre estats d'agregació de la matèria: estat sòlid, estat líquid, estat gasós i estat plasmàtic o
plasma.
32
Anions: Es tracta d'un ió (àtom o molècula) que s'ha produït a conseqüència d'haver guanyat un o
diversos electrons en el procés d'obtenció d'aquests. Generalment té una càrrega elèctrica negativa.
33
Afinitat electrònica: Energia despresa quan s'afegeix un electró a un àtom neutre per formar un ió
negatiu. Aquesta propietat només es pot mesurar en un àtom en estat gasós. Només es pot calcular
en els gasos nobles.
34
Superhalogen: Superàtom compost exclusivament per molts àtoms d’halògens.
26
elementals?
3.1. Núclid màgic i nombre màgic
Malgrat que aquests dos termes volen dir el mateix, depenent el context al qual es fa
referència, s’utilitza per expressar una definició o altra:
3.1.1. Nombre màgic:
En química, un nombre màgic es refereix a certs nombres que corresponen a la quantitat de

protons i neutrons en un nucli atòmic el qual completen. Això resulta en una major estabilitat
per al nucli atòmic i l’adquisició de propietats especials. Aquests nombres es basen en
l'estructura de les capes electròniques i la interacció de les forces nuclears dels àtoms
determinats.
En particular, en el context dels nucleids35, s'han identificat alguns números màgics per als
quals els nuclis són especialment estables. Els números màgics per als protons són 2, 8,
20, 28, 50, 82 i 126, com també és el cas dels números màgics per als neutrons, ja que
també són 2, 8, 20, 28, 50, 82 i 126.
Quan un nucli atòmic té una quantitat de protons o neutrons igual a un d'aquests números
màgics, tendeix a ser més estable i menys propens a desintegrar-se. Això es deu a la
manera com els nucleons (protons i neutrons) omplen les capes nuclears36, creant una
configuració especialment estable.
El terme nombre màgic s'empra a la física nuclear per designar certs noms de nucleons
(també dits protons o neutrons) tals que estan distribuïts en capes completes37 dins del nucli
atòmic.
35
Nucleids: Nom genèric que s'aplica a tots els àtoms que tenen el mateix nombre atòmic i el mateix
nombre màssic.
36
Capes nuclears: Diferents capes electròniques o atòmiques que formen l’estructura i li donen
estabilitat al nucli atòmic.
37
Caps complets: Aquesta definició fa referència als nivells o capes internes del nucli on es troben
distribuïts els protons i neutrons.
27
elementals?
Els nombres màgics tenen implicacions importants en la física nuclear i en l'estructura dels
àtoms i nuclis. Ajuden a explicar l’existència d’isòtops38 més estables, la formació
d’elements químics pesants i l’estructura de la taula periòdica.
En aquest camp de la ciència, és on s’han trobat / identificat tots aquests nombres màgics.
Com ha sigut esmentat anteriorment, els nombres màgics que fins ara s’han trobat en
diferents espècies39 són: 2, 8, 20, 28, 50, 82 i el 126, encara que no es descarta que, en un
futur, es puguin arribar a conèixer més nombres d’aquest estil.
En un nucli atòmic, nombre de protons Z o de neutrons N que fa que una capa energia
molecular pugui trobar-se completa, la qual cosa confereix una gran estabilitat al nucli.
En aquell complicat cas on Z i N són tots dos nombres màgics, el grau d’estabilitat és
encara més remarcable que si només un d’aquests dos factors fos un nombre màgic.
Alguns d’aquests casos els podem trobar en les següents conglomeracions químiques.
He42, O168 i Pb20882. [x]
3.1.2. Núclid màgic:
El terme núclid màgic, en canvi, fa referència a aquells nuclis que tenen una presència de
protons o una presència de neutrons exactament igual a un nombre màgic determinat d’una
espècie.
Per dir-ho d’una altra forma, és aquella “comprovació” que s’empra per a comprovar o
identificar si un àtom concret pot arribar a transformar-se en un superàtom o si aquesta
espècie ja és un superàtom.
38
Isòtop: Els isòtops d'un element químic són àtoms amb el mateix nombre atòmic Z, però diferent
nombre màssic A. És a dir, els seus nuclis atòmics tenen el mateix nombre de protons Z però diferent
nombre de neutrons. Per exemple, el carboni 12, el carboni 13 i el carboni 14 són isòtops de carboni.
39
Espècie: En química, el terme “espècie” fa referència al conjunt d'entitats moleculars químicament
idèntiques que poden explorar el mateix conjunt de nivells d'energia molecular a una escala de temps
característica o definida.
28
elementals?
També ho podem definir com un isòtop o nucleid que té una quantitat "màgica"40 de protons
o neutrons, cosa que li confereix major estabilitat en comparació amb els nucleids pròxims a
aquest. Aquests números màgics es basen en l'estructura de capes electròniques i la
interacció de les forces nuclears41.
És important saber que gràcies a aquesta igualtat de neutrons i protons amb el nombre
màgic, el núclid màgic en qüestió posseeix una estabilitat molt elevada comparada amb els
casos normals d’altres núclids de nombres de massa propers.
Ara, esmentarem un fragment escrit anteriorment:

“Els números màgics per als protons són 2, 8, 20, 28, 50, 82 i 126, mentre que els números
màgics per als neutrons són 2, 8, 20, 28, 50, 82 i 126.”
Gràcies a aquesta definició podem determinar que quan un nucli té una quantitat de protons
o neutrons igual a un d'aquests números màgics, es considera un nucleid màgic.
Els nucleids màgics són especialment estables a causa de la manera com els nucleons
(protons i neutrons) omplen les capes nuclears. En tenir una configuració de capes
completa, els nuclis màgics experimenten una energia d'enllaç menor per nucleó i són
menys propensos a la desintegració nuclear. A més, els nucleids màgics sovint mostren
propietats nuclears i químiques especials i que destaquen per sobre de la resta d’àtoms
veïns.
L'existència de nucleids màgics és important per comprendre l'estructura dels nuclis

atòmics, l'estabilitat dels isòtops i la formació d'elements químics pesants42. Els nucleids
màgics influeixen en la disposició dels nucleids a la taula de nuclis i juguen un paper
fonamental en la física nuclear i l'astrofísica43.
40
Màgica: Aquest terme de “màgic” fa referència a les característiques pràcticament perfectes que
tenen les conglomeracions o espècies amb nombres màgics (estabilitat pràcticament perfecta,
perfectament neutrals…).
41
Forces nuclears: Força exercida entre nucleons. És la responsable de l'enllaç entre els protons i
els neutrons dins del nucli atòmic.
42
Elements químics pesants: Element de massa atòmica que pot variar segons el context.
43
Astrofísica: branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i
les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres i el medi
interestel·lar en general.
29
elementals?
3.2. Utilitat / Funció dels superàtoms:
Els superàtoms són conjunts d'àtoms que exhibeixen propietats similars a les dels àtoms
individuals, cosa que els converteix en unitats estables i altament cohesives44. Aquests
agregats poden tenir utilitats i aplicacions a diferents àrees, entre les quals s'inclouen:
Materials i nanotecnologia: Els superàtoms poden formar la base de nous materials

amb propietats úniques. La seva estructura ordenada i estabilitat els converteixen en
blocs de construcció prometedors per a la fabricació de materials avançats, com ara
catalitzadors, sensors, dispositius electrònics i materials magnètics.
Emmagatzematge i conversió d’energia: Els superàtoms poden ser utilitzats en el

camp de l’energia per millorar l’eficiència i la capacitat d’emmagatzematge. Per
exemple, s'ha investigat l'ús de superàtoms en la fabricació de bateries d'alta
capacitat i en la producció de cel·les solars més eficients.
Medicina i biotecnologia: Els superàtoms poden tenir un paper en la medicina i la

biotecnologia. S'estan investigant aplicacions de superàtoms en el lliurament de
fàrmacs, la detecció i eliminació de cèl·lules canceroses i el desenvolupament de
biosensors i biomaterials.
Òptica i fotònica: Els superàtoms poden interactuar amb la llum de manera

interessant, cosa que els fa rellevants en el camp de l'òptica i la fotònica.
S'estan explorant aplicacions de superàtoms en la fabricació de materials
amb propietats òptiques noves, com ara metamaterials.
Computació quàntica: Els superàtoms també s'investiguen en el camp de la

computació quàntica. La seva estabilitat i capacitat per mantenir la coherència
quàntica els converteixen en candidats potencials per a la construcció de cúbits.
És important tenir en compte que els superàtoms són un camp de recerca en evolució i
moltes de les aplicacions encara estan en desenvolupament. A mesura que avança la
44
Cohesives: Es refereix a l'atracció que tenen les molècules per altres del mateix tipus.
Exemple: Les molècules d'aigua tenen forces cohesives fortes gràcies a la seva habilitat per formar
ponts d'hidrogen entre elles.
30
elementals?
comprensió dels superàtoms i la seva manipulació, és probable que es descobreixin noves

utilitats i aplicacions en diferents àrees de la ciència i la tecnologia.
3.3. Tipus de superàtoms:
S’han investigat molts tipus de superàtoms diferents. Com bé sabem, els superàtoms
sorgeixen quan un conjunt d'àtoms s'organitza de manera que acaben per mostrar un
comportament col·lectiu semblant al d'un àtom individual.
Aquests depenen de l’àtom de l’element, el qual és el principal causant de la reacció o de

les característiques determinades d’un grup d’elements les quals donen lloc a la formació
d’aquestes estructures.
Els principals tipus de superàtoms investigats fins ara són:
Superàtoms basats en àtoms de metalls alcalins: Els superàtoms poden formar-se

mitjançant l'agrupació d'àtoms de metalls alcalins, com ara sodi, potassi o cesi.
Aquests superàtoms poden tenir propietats semblants als àtoms de gas noble.
Superàtoms de metall: En aquest cas, els superàtoms estan compostos per àtoms
de metalls de transició, com ara ferro, cobalt o níquel. Aquests superàtoms poden
exhibir propietats magnètiques o catalítiques interessants.
Superàtoms basats en àtoms de semiconductors: Alguns superàtoms estan formats

per àtoms d'elements semiconductors, com ara silici, germani o seleni. Aquests
superàtoms poden tenir aplicacions a l'electrònica i la fotònica.
Superàtoms de carboni: Els superàtoms de carboni, també coneguts com a

ful·lerens45, són estructures esfèriques o el·lipsoidals46 compostes per àtoms de
carboni disposats en patrons regulars. Els ful·lerens més coneguts són el
buckminsterful·lerè (C60) i els nanotubs de carboni.
45
Ful·lerens: Els ful·lerens són la tercera forma més estable del carboni, després del diamant i del
grafit.
46
El·lipsoidals: Amb forma el·lipsoide.
31
elementals?
3.4. Síntesi dels elements superpesants:

La síntesi dels elements superpesants, és aquella acció / intervenció sintètica que es
produeix per la fusió de dos àtoms més lleugers.
La suma d’aquests àtoms defineix el nombre atòmic de l’àtom que es vol sintetitzar.
3.4.1. Elements superpesants o transactínids:
Són els elements amb nombre atòmic 104 fins a 121. Tots els elements transactínids tenen
els seus electrons a la subcapa 6d en l'estat fonamental, cosa que fa que se situïn en el bloc
d de la taula periòdica.
- Excepte pel dubni, tots els isòtops d'aquests elements tenen una vida mitjana
extremadament curta, mesurada en segons o en unitats de temps encara més
petites.
- La qüestió de com anomenar aquests elements afecta els sis primers elements
transactínids, i per aquesta raó, la IUPAC recomana l'ús de noms sistemàtics de tres
lletres, tot i que s'hagi confirmat la síntesi de cada element de manera precisa.
- Tots els transactínids són radioactius i només s'han produït mitjançant síntesi en
condicions de laboratori. No s'ha aconseguit obtenir una quantitat macroscòpica de
cap d'ells.
- Els noms proposats per a aquests elements es deriven de conceptes relacionats

amb la física, la química o els llocs associats amb el seu descobriment.
32
elementals?
La relació entre els superàtoms i la taula periòdica es manifesta a través de les similituds en
les propietats químiques i reactivitat d'aquests agregats en comparació amb els àtoms
individuals. Alguns dels paral·lelismes inclouen:
Estructura i patrons: Com els àtoms, els superàtoms poden mostrar tendències en
les seves propietats en funció de la seva estructura i la quantitat d'àtoms o molècules
que els formen. Això podria manifestar-se en patrons similars als de la taula
periòdica en termes de configuracions electròniques i nivells d'energia.
Grups i famílies: Alguns superàtoms podrien ser organitzats en "famílies" o grups

basats en similituds químiques. Aquestes famílies podrien exhibir patrons semblants
als grups i famílies de la taula periòdica, tot i que no necessàriament amb les
mateixes propietats.
Propietats periòdiques: Encara que no sigui exactament com en la taula periòdica,

els superàtoms podrien presentar patrons periòdics en determinades propietats
químiques, com l'energia de ionització, la reactivitat o les afinitats electròniques, tot
depenent de la seva estructura i composició.
Transicions d'electrons: Alguns superàtoms podrien experimentar canvis electrònics

que se semblin a les transicions electròniques entre orbitals que es veuen en els
àtoms individuals. Aquestes transicions podrien manifestar-se en espectres
d'absorció o emissió.
Cal destacar que els superàtoms són una àrea de recerca complexa i encara en
desenvolupament, i les seves propietats i comportaments poden ser molt diverses i
depenent de les seves composicions específiques. Tot i que no es poden aplicar els
mateixos principis de la taula periòdica als superàtoms, la seva existència i estudi poden
ajudar a ampliar la nostra comprensió de com els àtoms interactuen i es combinen per
formar entitats químiques.
33
elementals?
4. ILLES D’ESTABILITAT
Les illes d'estabilitat són regions teòriques a la gràfica de nuclidis (nuclis atòmics) on es creu
que els nuclis són més estables i podrien tenir períodes de semidesintegració47. Es troben
especialment en els nuclis pesants i estan relacionades amb l'equilibri entre les forces
repulsives electrostàtiques entre els protons i les forces d'atracció nuclear. Això farà que
determinats núclids o isòtops de certs elements transurànics48 siguin molt més estables que
d'altres.
Figura 21: Illa d’estabilitat

Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_estabilidad
El concepte d'illes d'estabilitat va ser originalment ideat per Glenn T. Seaborg basant-se en
l'analogia de les "capes" d'electrons dels àtoms.
En aquesta teoria, els nuclis atòmics es disposen en capes similars a les capes d'electrons, i
aquestes capes estan constituïdes per grups de nivells d'energia quàntica pròxims entre si.
Entre les dues capes diferents, hi ha una bretxa d'energia significativament gran.
Quan un nivell d'energia està saturat de nucleons, això confereix una estabilitat particular al
nucli.
Quan els neutrons i protons omplen totalment els nivells d'energia d'una capa específica
d'un nucli, l'energia d'unió nuclear de cada nucli arriba a un mínim local. Això resulta en una
47
Períodes de semidesintegració: El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida,
dona una idea del temps de desintegració d’un nucli inestable en un procés aleatori.
Per dir-ho d’una altra forma, dóna un temps de vida a un nucli inestable.
48
Elements transurànics: Elements químics amb un nombre atòmic superior a 92 (nombre atòmic
de l’urani). Aquest nom vol dir “elements més enllà de l’urani”.
34
elementals?
vida més llarga per a aquest nucli particular en comparació amb els nuclis que es troben a
les capes properes i que no tenen els seus nivells d'energia plenament ocupats.
En altres paraules, la presència de capes completament ocupades proporciona una
estabilitat addicional a aquests nuclis i constitueixen el que es coneix com a "illes
d'estabilitat".
Per tenir una definició més concisa: els elements propers a aquesta regió són altament
inestables i tenen vides molt curtes, cosa que fa pràcticament inexistent la seva presència,
mentre que els elements superpesats a l'illa són relativament més estables, encara que
finalment es desintegren poc després de la seva creació.
Així hi hauria nombres màgics de protons i neutrons que assegurarien una gran estabilitat
als nuclis que els componen. Els nuclis que tenen un "nombre màgic" de protons i un
"nombre màgic" de neutrons s'anomenen “doblement màgics".
El grup d'Oganessian i el Lawrence Livermore Laboratory (Califòrnia) van aconseguir

sintetitzar / descobrir en els sis anys passats els elements 113, 114, 115, 116 i 118. Aquests
elements van ser els primers d’aquest tipus en poder ser “sintetitzats”, donant lloc a la gran
majoria de superátoms, omplint tota la branca de “nombres màgics” de protons o neutrons.
Aquests no existeixen a la Natura, per tant, només es poden obtenir mitjançant
col·lisionadors d'ions pesats.
L'illa d'estabilitat estaria formada essencialment per núclids que tinguessin un nombre màgic
de neutrons, fins i tot el que seria doblement màgic.
S'observa que ja hi ha una illa d'estabilitat constituïda per l'urani 238, l'urani 235 i el tori 232,
la vida mitjana dels quals és molt superior a la de tots els núclids naturals o artificials que els
envolten.
Un potencial nombre màgic de neutrons per a nuclis amb forma esfèrica és 184, i alguns
dels possibles nombres de protons coincidents són 114, 120 i 126 (aquests tres són els més
comuns, ja que generen els superatoms més “estables” i “fàcils de sintetitzar”). D’aquesta
forma podem deduir que els isòtops amb forma esfèrica més estables serien el 298Fl,
35
elementals?
304Ubn49 i 310Ubh50 (suma del nombre màgic de neutrons (184) més el nombre màgic de
protons (114, 120 o 126)). Aquests són els més destacats, però existeixen molts més com
ara l’“Unbibi51”, l’“Ununenni52” o l’”Unbiquadi53”.
S’han descobert aproximadament uns 12 superelements d’aquest tipus.
D'entre aquests, el 310Ubh és d'un interès particular, ja que el podem arribar a considerar
"doblement màgic". Això significa que, com s’ha esmentat anteriorment, el seu nombre de
protons (126) i el nombre de neutrons (184) es creu que són nombres màgics. Amb això
volem dir que aquest fet és tan important perquè els confereix una major probabilitat
d'exhibir una vida mitjana més llarga.
4.1. Vida mitjana d’un àtom i la seva importància:
La vida mitjana és un temps de vida estimat per a un nucli o partícula subatòmica lliure
determinada d’un element determinat abans que es desintegri (el que es pot considerar com
la mort de l’àtom i final del cicle). Es representa amb la lletra grega Tau. La desintegració
d'una partícula és un procés probabilístic (específicament obeint la llei de Poisson), de
manera que no vol dir que un nucli determinat trigui tant a desintegrar-se.
No s'ha de confondre amb el període de semidesintegració, semiperíode, vida meitat o

semivida: són conceptes relacionats però diferents.
49
Ubn: Ubn, Unbinili, Unbinilium o eka-radi, és el nom temporal d'un element químic de la taula
periòdica encara no descobert, el símbol provisional del qual és Ubn i el seu nombre atòmic 120.
50
Ubh: L'Ubn o Unbihexi és el nom temporal d'un element superpesant encara no sintetitzat, amb el
símbol temporal Ubh i nombre atòmic 126. Sent aquest l’element més pesant en l'actualitat.
51
Unbibi: Nom provisional d'un element químic que significa un-dos-dos i el símbol provisional del
qual és Ubb, i el seu nombre atòmic, 122. Va ser descobert a la Universitat de Jerusalem.
52
Ununenni: Ununenni o Ununennium també conegut com a eka-franci, és l'hipotètic element químic
amb el símbol Uue i de nombre atòmic 119. A la taula periòdica es localitza en el segment dels
metalls alcalins, i és el primer element en el vuitè període. És l'element més lleuger que encara no ha
estat sintetitzat.
53
Unbiquadi: Nom temporal d'un element químic hipotètic de la taula periòdica que té el símbol
temporal Ubq i nombre atòmic Z=124.
36
elementals?
En particular, les vides mitjanes només s'apliquen a les substàncies radioactives, no a les
anomenades partícules lliures.
S'ha demostrat que els isòtops dels elements radioactius presenten diferents graus
d'inestabilitat al llarg del temps, ja que cada isòtop es desintegra o es transforma en altres
isòtops en una sèrie radioactiva específica. Per expressar la velocitat a la qual es produeix la
desintegració nuclear, fem servir el concepte de vida mitjana.
Aquest procés és molt important en aquelles ocasions on s’han de portar a terme proves
nuclears o d’altres tipus on es requereix la desintegració o mort d’un àtom per a obtenir
energia, etc.
Així, com més controlada es tingui la vida mitjana del nucli d’un àtom, més precisa i eficaç
pot arribar a ser la reacció desitjada i portada a terme. Aquest aclariment ens porta al
següent punt.
4.2 Tot allò que ens poden aportar les illes d’estabilitat: Utilitat i
funció
Abans de començar a desenvolupar aquesta secció, és important destacar que les illes
d'estabilitat són encara una teoria i la seva existència no ha estat confirmada de manera
concloent. La síntesi i l'estudi d'elements superpesats són extremadament desafiants per la
seva curta vida mitjana i la necessitat d'instal·lacions i tecnologies altament especialitzades
per dur a terme experiments en aquest camp.
Tot i això, la possibilitat de la seva existència continua sent un tema intrigant en la física
nuclear i la química.
4.2.1 Utilitat de les illes d’estabilitat:
La utilitat de les illes d'estabilitat rau en el seu potencial per tenir implicacions significatives
en la síntesi i la comprensió d'elements superpesats. Si hi ha isòtops superpesats més
37
elementals?
estables del que s'esperava, això podria facilitar la investigació en àrees com la física
nuclear i la química d'elements pesants.
A més, la confirmació de l’existència d’isòtops més estables podria obrir noves possibilitats
per a l’exploració de la física de partícules54, la formació d’elements en supernoves55 a
través de la nucleosíntesi56 (en aquest cas la nucleosíntesi de les supernoves57) i la
comprensió més profunda de les propietats fonamentals de la matèria.
4.2.2. Funció de les illes d’estabilitat:
La funció de les illes d'estabilitat o illes d'estabilitat és teòrica en el context de la física

nuclear i la química d'elements pesants. Aquestes "illes" representen regions hipotètiques a
la taula periòdica on se suggereix que els nuclis atòmics d'elements superpesats podrien ser
més estables i tenir vides mitjanes més llargues del que s'esperaria segons les tendències
nuclears generals.
Entre totes les funcions que de moment li podem donar a les illes d’estabilitat, trobem una
en específic la qual la podríem considerar com a la principal d’entre les múltiples que
s’explicaran posteriorment.
Aquesta funció principal de les illes d'estabilitat és una de les accions i aportacions més
importants per a la física i la química actuals: obrir noves possibilitats per a la síntesi i
l'estudi d'elements superpesats que podrien tenir aplicacions en diversos camps, com la
física de partícules i la investigació fonamental de la matèria. Algunes de les funcions
potencials d'aquestes illes inclouen:
54
Física de partícules: Disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules
constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
55
Supernoves: Explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa. És un esdeveniment
astronòmic transitori que correspon a les fases finals de la vida d'un estel massiu o l'embalament de
la fusió nuclear en un nan blanc.
56
Nucleosíntesi: Procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents per
generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.
57
Nucleosíntesi de les supernoves: Producció de nous elements químics dins de les supernoves.
Passa principalment a causa de la nucleosíntesi explosiva durant la combustió d'oxigen explosiu i la
combustió del silici.
38
elementals?
Exploració de la física nuclear: L'existència d'isòtops més estables en aquestes illes

d'estabilitat podria desafiar les teories actuals sobre l'estructura i l'estabilitat dels nuclis
atòmics. Investigar aquests elements permetria una comprensió més profunda de les forces
o interaccions nuclears58.
Formació d'elements a supernoves: La síntesi d'elements superpesats podria estar

relacionada amb les explosions de supernoves i altres esdeveniments còsmics extrems.
Estudiar aquests elements podria proporcionar informació sobre els processos nuclears que
tenen lloc a l'univers.
Aplicacions en medicina i tecnologia: Encara que és un camp especulatiu, els

elements superpesats podrien tenir aplicacions en la medicina i la tecnologia, com ara la
teràpia de radiació i la investigació de materials avançats.
Comprendre l'estructura nuclear: L'existència d'isòtops superpesats més estables

podria donar llum sobre com s'organitzen els nuclis atòmics i com interactuen les forces
nuclears.
És important tornar a tenir en compte que les illes d'estabilitat són una idea teòrica en
aquest moment i no se n'ha confirmat l'existència. La investigació en aquest camp és
extremadament desafiant a causa de les dificultats tècniques i la brevetat de les vides
mitjanes dels elements superpesats.
Per això mateix, no podem dir amb exactitud que aquestes poques funcions que els hem
donat a les illes d’estabilitat puguin arribar a ser les úniques que tinguin en un futur en cas
que realment es pugui arribar a provar la seva existència.
58
Forces i interaccions nuclears: Força que existeix entre dos nucleons i per tant responsable de la
cohesió entre protons i neutrons en un nucli atòmic.
39
elementals?
4.3. Segona illa d’estabilitat
El que denominem com a "segona illa d'estabilitat" és un concepte teòric que va sorgir per
primer cop l’any 2008 al congrés número 235 de l'“American Chemical Society”, el qual es
troba molt present en la física nuclear actual.
Aquest terme es refereix a una regió hipotètica al gràfic de nuclis on s'espera que els
elements superpesats dels quals es té la informació del gràfic tinguin una estabilitat més
gran en comparació amb els elements més lleugers. Aquesta regió es troba més enllà de
l'“illa d'estabilitat” original.
L'illa d'estabilitat original fa referència a nuclis

superpesats amb aquells valors específics de
protons o neutrons que fan que el nucli sigui
especialment estable, el qual denominem com a
“nombres màgics de protons i neutrons” o
simplement “nombres màgics”.
En aquest cas, té molta importància l’element 114.

Hi ha hagut controvèrsia en relació amb l'element
114 a l'illa d'estabilitat. Tot i que s'esperaria que es
comportés químicament com el plom a causa de la seva posició a la taula periòdica, el grup
de Dubna, universitat ambientada en l’àmbit científic molt important a Rússia, sosté que el
seu comportament s'assembla més al d'un gas noble. Atribueixen aquest comportament a
efectes relativistes59 als electrons més externs de l'àtom.
La idea d'una segona illa d'estabilitat suggereix que més enllà de l'illa d'estabilitat original
podria haver-hi una altra regió on els nuclis superpesats siguin encara més estables a causa
d'una combinació de factors nuclears i de la interacció forta60.
59
Efectes relativistes: Es manifesta quan un electró que es mou amb una velocitat tal que
l'augment de la seva massa, d'acord amb la teoria especial de la relativitat.
60
Interacció forta: En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta,
interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers. Les
altres tres són la gravitació, l'electromagnetisme i la força nuclear feble.
40
elementals?
Tot i els desafiaments, el grup d'Oganessian ja ha aconseguit arribar fins a l'Unbihexi i altres
més petits, però que continuen superant l’element 114 a l'illa d'estabilitat. S'espera que
aquesta illa estigui més enllà del nombre atòmic 164, i es requerirà tecnologia avançada per
assolir-la.
Pel que fa a les aplicacions, encara que elements més lleugers com l'americi61 han trobat
usos en detectors de fum i medicina, és difícil imaginar aplicacions per als elements
superpesats a causa de la seva curta vida útil i de la petita quantitat que es pot produir.
Amb ajuda de poderoses eines, utilitzant mapes teòrics les coordenades dels quals són el
nombre de protons i neutrons, es busca arribar a noves illes d'estabilitat sense ser afectats
per obstacles. Podria ser un territori inexplorat ple d'elements amb comportaments estranys.
Les illes d'estabilitat en química nuclear i la taula periòdica són dues idees diferents
relacionades amb la disposició i l'estabilitat dels elements químics. Tot i que no estan
directament connectades, hi ha algunes implicacions i relacions entre aquests dos
conceptes:
- Alguns dels elements ubicats a l'extrem superior de la taula periòdica, com els
elements transurànics (com el plutoni o el curi), pertanyen a les illes d'estabilitat, ja
que tenen nuclis pesants i són més allunyats de la regió de nuclis inestables.
- La taula periòdica pot ajudar a comprendre patrons en les propietats químiques dels
elements, que a vegades poden estar influïts per l'estructura del nucli atòmic. Les
propietats químiques podrien variar dins d'una mateixa família o grup, depenent de la
relació entre la configuració electrònica i la quantitat de protons i neutrons.
En resum, encara que les illes d'estabilitat i la taula periòdica són dues idees diferents en la
química, hi ha certes connexions teòriques i implicacions relacionades amb els nuclis
atòmics i les propietats dels elements que les fa “similars” en certs aspectes.
61
Americi: Element sintètic que té com a símbol Am i nombre atòmic 95. És un element metàl·lic,
radioactiu i un actinoide que pot ser obtingut per irradiació del plutoni amb neutrons. És el quart
element transurànic que es va descobrir.
41
elementals?
5. PEKKA PYYKKÖ I ALLÒ QUE VA ACONSEGUIR
Pekka Pyykkö va fer moltes contribucions significatives a la comprensió de l'estructura i

propietats dels elements químics a la taula periòdica.
Les seves investigacions han tingut un impacte profund en la química i la física, ja que ha
ajudat a revelar els secrets de l'organització dels elements a la taula periòdica i ha proposat
teories importants sobre l'estabilitat dels àtoms i les propietats dels elements superpesats .
El seu treball ha estat fonamental per avançar en el nostre coneixement de la química i la

física dels elements, fet que ha tingut implicacions en una àmplia gamma d'aplicacions
científiques i industrials.
5.1. Qui va ser Pekka Pyykkö?
Pekka Pyykkö (Hinnerjoki, 12 de octubre de 1941) és un

acadèmic finès. Va ser professor de Química a la Universitat de
Hèlsinki.
Entre el 2009 i el 2012 va ser el president de l'Acadèmia

Internacional de Ciències Moleculars Quàntiques62.
És conegut per la seva extensió de la taula periòdica d'elements,
conegut com a “model de Pyykkö”.
El seu camp de treball és la química quàntica, encara que com a ocupació, no se centra
només en aquest camp.
62
Acadèmia Internacional de Ciències Moleculars Quàntiques: L'Acadèmia internacional de
ciència quàntica molecular o IAQMS segons l'abreviació del nom anglès, és una societat científica
internacional que reuneix experts en totes les aplicacions de la teoria quàntica, la química i física
química. Va ser creat a Menton, França el 1967.
42
elementals?
Les seves ocupacions són catedràtic63, químic, fisicoquímic64 i investigador. Aquestes

professions eren exercides a universitats amb un gran nivell d’investigació científica;
aquestes universitats són la Universitat de Hèlsinki i la Universitat Âbo Akademi.
A més de tot això, ha obtingut un repertori de premis molt importants i que l'han ajudat a
aconseguir tot el prestigi i importància que té actualment (sense parlar de totes les seves
investigacions i descobriments).
Aquests premis són:

- 1997: A. I. Virtanen Award
- 2002: Premi Humboldt
- 2009: Orde de les Palmes Acadèmiques
- 2012: Medalla Schrödinger
Però sense dubtes, el seu èxit més destacable i pel qual va donar un tomb a tota la
comunitat científica, va ser amb el que coneixem com a “Model de Pyykkö”, model el qual
modifica de gran manera la taula periòdica tal com es tenia coneguda.
5.2. Model de Pyykkö o taula periòdica estesa:
El model de Pyykkö, és una proposta que amplia la taula periòdica tradicional per incloure
elements hipotètics més enllà de les regions ja conegudes. Aquest model estès té en
compte les propietats electròniques i les tendències de comportament dels elements
químics més enllà de les fronteres de la taula periòdica actual.
La taula periòdica estesa té elements químics més enllà del 7è període, elements hipotètics
amb un nombre atòmic superior a 118 (corresponent a l'oganessó) classificats segons les
seves configuracions electròniques calculades.
La primera taula periòdica ampliada va ser teoritzada per Glenn Seaborg el 1969. Es
preveia un 8è període que conté 18 elements del bloc g i una nova família d'elements
63
Catedràtic: Professor que té la categoria més alta en ensenyament mitjà o universitari.
64
Fisicoquímic: Branca de la ciència que estudia la interrelació entre les propietats físiques i
químiques duna substància.
43
elementals?
químics anomenats "superactínids". Posteriorment, es van publicar altres taules ampliades,

distribuint els elements de vegades en 9 períodes, com el proposat el 1971 per B. Fricke, W.
Greiner et J. T. Waber o la proposada el 2011 per Pekka Pyykkö.
La taula periòdica estesa de Pyykkö es basa en la continuació de patrons i tendències de la

taula periòdica actual, especialment pel que fa a la configuració electrònica dels àtoms. A
mesura que s'avança en les sèries d'elements, la taula periòdica estesa de Pyykkö prediu
que hi haurà noves sèries de subnivells d'energia, amb propietats i comportaments similars
als elements ja coneguts.
Una característica important del model de Pyykkö és la consideració de la simetria orbital.

Mentre que la taula periòdica tradicional es basa en la numeració atòmica, el model de
Pyykkö dona més pes a la simetria orbital i la forma de les capes electròniques, permetent
la previsió d'elements més enllà dels elements transactínids.
Tanmateix, cal entendre que la taula periòdica estesa de Pyykkö no és universalment

acceptada ni tan àmpliament reconeguda com la taula periòdica tradicional. Els elements
més enllà dels elements transactínids, que es podrien trobar en les regions esteses segons
aquest model, encara no s'han descobert i podrien no ser estables en les condicions actuals
del nostre univers. Així que, tot i que el model de Pyykkö és una idea interessant per predir
les propietats d'elements hipotètics, encara és subjecte a recerca i validació addicional.
5.2.1. Vuitè període
Més enllà dels set períodes estàndard, es preveu un vuitè període per classificar els àtoms
(fins ara no observats) que tinguin més de 118 protons. Aquest vuitè període seria el primer
a tenir elements del bloc g (mencionats a la pàgina 13), caracteritzats en estat fonamental
per electrons en un orbital g.
No obstant això, donats els límits de la freqüència de les vores de la taula (efectes
relativistes sobre àtoms molt grans d’electrons), que esdevé significatiu a partir de l’últim
terç del 7 període, la configuració electrònica d’aquests àtoms és poc probable que
compleixi les regles observades durant els primers sis períodes.
44
elementals?
És particularment difícil establir el nombre d'elements continguts en aquest bloc g: Principi

d'Aufbau prediu 18, però el Mètode de Hartree-Fok en prediu 22.
5.2.2. Novè període
De vegades s'esmenta un novè període, però, atesa la incertesa real sobre la possibilitat
que més futurs observin deu noves característiques del vuitè període, tots els elements d'un
nombre atòmic superior a 130 cauen a priori d'extrapolació matemàtica pura. Tinguis en
compte que una variant de la taula anterior, proposada per Fricke et al. el 1971 i revisat per
Pekka Pyykkö el 2011, distribueix els mateixos 172 elements en 9 períodes, i no en 8,
distribuint-los de manera no periòdica: Els elements 139 i 140 estan així col·locats entre els
elements 164 i 169 en el bloc p i no en el bloc g, mentre que els elements 165 a 168 estan
col·locats en un 9è període en els blocs s i p:
Figura 24: Inclusió del vuitè i novè període a la taula periòdica (el dècim és una especulació sense
cap fondament científic que l’hagi comprovada científicament)
Font:
https://blogs.ugto.mx/rea/clase-digital-9-clasificacion-de-los-elementos-quimicos-y-su-ubicacion-en-la-
tabla-periodica/
45
elementals?
6. Responem a la pregunta - Conclusió
Aquest treball ha estat elaborat arran d'una sèrie de preguntes fetes abans de començar a
realitzar-lo: “És possible trobar nous elements naturals a la Terra? I a l’espai? Com ens
afectaria això? Hauríem de idear noves formes d’estructuració a la taula periòdica?”
Segons la informació recollida durant la recerca, a la Terra, és altament improbable trobar

nous elements naturals, ja que la majoria d’aquests elements que només es poden trobar al
nostre planeta, ja han estat identificats i catalogats a la taula periòdica. L'estabilitat i les
propietats dels elements estan àmpliament estudiades i conegudes. No obstant això, en
l'espai, particularment en condicions astrofísiques extremes com les explosions de
supernoves o en altres regions còsmiques d'energia extrema, és teòricament possible que
es formin nous elements temporals o superpesats.
Pekka Pyykkö és un científic que ha realitzat investigacions en l'àmbit de la química teòrica,

i ha contribuït a la comprensió de la taula periòdica i les illes d'estabilitat. Fins ara, però, no
s'han descobert elements que pertanyin a aquestes illes d'estabilitat a la Terra.
En termes d'impacte directe en la vida quotidiana, la descoberta de nous elements a l'espai

no tindria una influència immediata sobre els éssers humans a la Terra. La investigació en
aquesta àrea és més d'interès científic i pot ajudar-nos a comprendre millor la física i la
química de l'univers.
A llarg termini, aquesta comprensió podria tenir aplicacions tecnològiques i científiques

avançades, encara que aquestes aplicacions serien molt complexes i requereixen temps per
desenvolupar-se plenament, ja que la majoria d'aquests elements serien inestables i es
desintegrarien ràpidament, i la seva producció i aïllament serien complexos i costosos.
Al camp de la ciència, aportarien una millor comprensió de les lleis fonamentals que
regeixen la matèria i les forces naturals, així com una validació i refinament de les teories
existents. Això podria obrir noves oportunitats per a la investigació bàsica i la comprensió de
la naturalesa.
La química teòrica i la investigació al laboratori continuen jugant un paper crucial en la

creació d'elements artificials, com ara els superpesats, que han expandit la nostra
46
elementals?
comprensió de la taula periòdica i han conduït a la hipotètica existència de les anomenades

"illes d'estabilitat." Les investigacions de Pekka Pyykkö, en particular, han estat fonamentals
per avançar en aquesta àrea.
A l'àmbit de la tecnologia, els nous elements podrien tenir aplicacions a la indústria i la

medicina. Per exemple, els elements superpesats podrien ser utilitzats a l'àmbit de la
radioteràpia per al tractament del càncer. La seva utilització requeriria un coneixement
profund i rigorós de les seves propietats i comportament, així com les tecnologies d'ús
segur.
L'exploració de la possibilitat de trobar nous elements naturals a la Terra i a l'espai és una

qüestió fascinant que combina la ciència, la química i la física en una recerca àmplia i
complexa. Com hem vist a través de la revisió dels conceptes de la taula periòdica, els
superàtoms, els clústers d'àtoms, les illes d'estabilitat i les investigacions de Pekka Pyykkö,
aquest tema és ric en possibilitats i desafiaments.
A l'espai, l'escenari és diferent. L'exploració de les regions còsmiques pot oferir una
oportunitat teòrica per descobrir nous elements que es formen en condicions astrofísiques
extremes, com les explosions de supernoves. Aquestes noves troballes podrien
proporcionar una visió única de la química i la física de l'univers.
En resum, la possibilitat de trobar nous elements naturals és un desafiament científic

fascinant que posa a prova els límits del nostre coneixement. Tot i que és poc probable que
afecti directament la vida quotidiana, ofereix una oportunitat d'avançar en la comprensió de
la naturalesa i les forces fonamentals que governin l'univers. Els impactes pràctics d'aquests
descobriments, si es produeixen, dependran de les seves propietats i aplicacions
específiques, i podrien conduir a avenços significatius en diversos àmbits de la ciència i la
tecnologia.
47
elementals?
7. Bibliografia
Ansede, M. (2018, enero 9). La tabla periódica se asoma a una nueva fila por
primera vez en la historia. Ediciones EL PAÍS S.L.
https://elpais.com/elpais/2018/01/04/ciencia/1515101255_058583.html
BBC News Mundo. (2019, abril 18). Hidruro de helio: la NASA detecta la
primera molécula que se formó en el Universo (y por qué es
importante). BBC. https://www.bbc.com/mundo/noticias-47978987
Bernardo, Á. (2013, agosto 27). Descubren la existencia de un nuevo

elemento químico. Hipertextual.
https://hipertextual.com/2013/08/nuevo-elemento-quimico
Català, G. M. (2021, marzo 17). ORIGEN DELS ELEMENTS QUÍMICS. Per

què no n’hi ha més elements que els que apareixen a la taula
periòdica? Infominer.
https://infominer.minercat.com/2021/03/17/origen-dels-elements-quimic
s-per-que-no-nhi-ha-mes-elements-que-els-que-apareixen-a-la-taula-p
eriodica/
The mantis Network III. Expanding de limits of chemical searches within ultra
hot-Jupiters. Astronomy and Astrophisics (mencionat a NCTY
Amazings). (2023, mayo 10). Extraña abundancia de un elemento
químico raro en un planeta de otro sistema solar. Noticias de la
Ciencia.
https://noticiasdelaciencia.com/art/46617/extrana-abundancia-de-un-el
emento-quimico-raro-en-un-planeta-de-otro-sistema-solar
Els elements de la taula periòdica. (s/f). Xtec.cat. Recuperado el 15 de

octubre de 2023, de http://www.xtec.cat/~rdavila/quimica/unitat10.pdf
Gargantilla, P. (2022, abril 9). El elemento que sobra en el Universo pero nos
falta en la Tierra. ABC.es.
https://www.abc.es/ciencia/abci-elemento-sobra-universo-pero-falta-tier
ra-202204090039_noticia.html
Kayfeci, M., Keçebaş, A., & Bayat, M. (2019). Hydrogen production. En Solar
Hydrogen Production (pp. 45–83). Elsevier.
Nava, I. (s/f). Al-Químicos. Blogspot.com. Recuperado el 15 de octubre de

2023, de http://al-quimicos.blogspot.com/2007/05/clusters.html
48
elementals?
NeoFronteras. (s/f). Neofronteras.com. Recuperado el 15 de octubre de 2023,

de https://neofronteras.com/?p=1153
Un cúmulo estelar guarda un secreto. ESO.org (Observatorio Europeu

Austral). (s/f). Versión para niños.Eso.org. Recuperado el 15 de
octubre de 2023, de
https://www.eso.org/public/spain/news/eso1235/kids/
nombre màgic. (s/f). Enciclopedia.cat. Recuperado el 15 de octubre de 2023,

de
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/nombre-magic
Planas, O. (2013, enero 2). Què és un isòtop? Definició, tipus i exemples.

Energia-nuclear.net. https://ca.energia-nuclear.net/atom/isotop
Porto, J. P., & Gardey, A. (2009, octubre 13). Ley periódica. Definición.de;
Definicion.de. https://definicion.de/ley-periodica/
Sanz, E. (2013, agosto 28). El ununpentio es el último elemento químico

descubierto. Muy Interesante.
https://www.muyinteresante.es/ciencia/6924.html
¿Se han descubierto nuevos elementos en el espacio? (s/f). Quora.

Recuperado el 15 de octubre de 2023, de
https://es.quora.com/Se-han-descubierto-nuevos-elementos-en-el-esp
acio
Monroy-Guzmán, F. Elementos superpesados. (s/f). Química y desarrollo.

Org.mx. Recuperado el 15 de octubre de 2023, de
http://bsqm.org.mx/pdf-boletines/V13/V13N3/BSQM191303_SuperPes
ados.pdf
Teixidó, C. M. i. (s/f). Els falsos elements.

https://doi.org/10.2436/20.2003.01.20
The Fischer Tropsch process. (2013, marzo 6). Azocleantech.com.

https://www.azocleantech.com/article.aspx?ArticleID=385
Wikipedia contributors. (s/f-a). Clúster (química). Wikipedia, The Free

Encyclopedia.
https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Cl%C3%BAster_(qu%C3%A
Dmica)&oldid=154464318
49
elementals?
Wikipedia contributors. (s/f-b). Dmitri Mendeléyev. Wikipedia, The Free

Encyclopedia.
https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Dmitri_Mendel%C3%A9yev&
oldid=154281193
Wikipedia contributors. (s/f-c). Pekka Pyykkö. Wikipedia, The Free

Encyclopedia.
https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pekka_Pyykk%C3%B6&oldid
=31115307
Wikipedia contributors. (s/f-d). Transactínido. Wikipedia, The Free

Encyclopedia.
https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Transact%C3%ADnido&oldid
=149634011
Wikipedia contributors. (s/f-e). Vida media. Wikipedia, The Free Encyclopedia.

https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Vida_media&oldid=14741380
6
Wikipedia contributors. (2023, septiembre 25). Jemmis mno rules. Wikipedia,

The Free Encyclopedia.
https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Jemmis_mno_rules&oldid=1
177021252
(S/f). Unam.mx. Recuperado el 15 de octubre de 2023, de

https://sitios.quimica.unam.mx/profesor/vmus/Inorganica/Teo/clase/clas
e01b.htm
50
elementals?
8. Annexos
8.1. L’aportació de Mendeléiev
Mendeléiev va fer un descobriment molt important que va ser molt útil per a confirmar la
credibilitat i validesa de la taula. Aquest va ser la predicció de l’existència d’un nou element
que aleshores era desconegut.
Aquest element havia de tenir una massa atòmica de 72u i una densitat de 5’5 g·cm-3 i
hauria de ser un sòlid grisenc. Aquest element va ser anomenat ekasilici.
Poc temps després es va descobrir el germani, un sòlid blanc grisenc amb una massa
atòmica de 72’6u i una densitat de 5’3 g·cm-3. Lògicament, aquest element descobert era el
mateix que Mendeléiev va predir. Tot i que els càlculs no van poder ser exactes a causa dels
pocs avenços en aquest tema que hi havia a l’època, la diferència entre els valors predits i
els reals va ser realment baixa.
8.2. Caràcter oxidant i reductor
Aquestes són dues propietats periòdiques presents als elements de la taula periòdica. No
han sigut posades juntament amb la resta a l’apartat 1.3, ja que aquestes dues
característiques no són principalment aplicables en el món de la química; sinó que també
són molt freqüents al món de la bioquímica i la física.
Per aquest motiu no se la sol tenir en compte a l’hora de parlar de propietats periòdiques.
Com aquest treball de recerca vol tractar exclusivament sobre la taula periòdica en termes
químics, s’ha decidit incorporar aquestes en annexos. Ara a continuació, es farà una petita
introducció sobre aquests tipus de caràcter i definirem els dos tipus que hi ha.
El caràcter oxidant i reductor dels elements químics a la taula periòdica es refereix a la seva
capacitat per participar en reaccions químiques en les quals poden guanyar o perdre
51
elementals?
electrons. Aquests dos termes, oxidant i reductor, estan relacionats amb la transferència
d'electrons en una reacció química, que és un procés fonamental en la química.
La capacitat d'un element per actuar com a oxidant o reductor es basa en la seva estructura
electrònica i la seva posició a la taula periòdica. Les reaccions redox, que involucren la
transferència d'electrons entre elements oxidants i reductors, són fonamentals en moltes
reaccions químiques, incloent-hi l'oxidació de substàncies orgàniques, la generació
d'energia en piles i bateries, i molts processos industrials.
8.2.1. Caràcter oxidant
Un element amb caràcter oxidant tendeix a guanyar electrons en una reacció química. Això
significa que té una alta afinitat pels electrons i els pot treure d'altres elements en una
reacció d'oxidació. Els elements altament electronegatius, com l'oxigen i el fluor, tendeixen a
actuar com a oxidants en reaccions químiques.
8.2.2. Caràcter reductor
Un element amb caràcter reductor tendeix a perdre electrons en una reacció química. Això
vol dir que té una tendència a cedir electrons a altres elements en una reacció de reducció.
Els elements que tendeixen a tenir baixa electronegativitat i baixa energia d'ionització, com
ara el sodi i el potassi, sovint actuen com a agents reductors.
És tot el contrari al caràcter oxidant.
52
elementals?
Figura 25: Caràcter oxidant i reductor a la taula periòdica.

Font:
https://chem.libretexts.org/@api/deki/files/270854/clipboard_e2c20c46c8a48cc0c5ec59f3c5589d798.
png
8.3. Procés de Fischer-Tropsch
El procés de Fischer-Tropsch és una reacció química utilitzada per convertir monòxid de

carboni (CO) i hidrogen (H2) en hidrocarburs més llargs, com ara parafines i olefines. Aquest
procés és fonamental en la síntesi de combustibles i productes químics a partir de matèries
primeres com a gas de síntesi o gas de carbó. A continuació, hi haurà redactada una petita
explicació per apartats sobre el procés de Fischer-Tropsch:
8.3.1. Producció del Gas de Síntesi (Syngas)
El procés de Fischer-Tropsch comença amb la generació del gas de síntesi, que és una
barreja de monòxid de carboni (CO) i hidrogen (H2). El gas de síntesi es pot obtenir a partir
de diverses fonts, com ara gas natural, carbó, biomassa o gasificació de residus.
53
elementals?
Figura 26: Primera part del procés de Fischer-Tropsch (Syngas)

Font: https://www.syngaschem.com/the-chemistry/
8.3.2. Preparació del Catalitzador
Es fa servir un catalitzador de metalls de transició, generalment a base de ferro (Fe), cobalt

(Co) o níquel (Ni), que se suporta en un material inert. Aquest catalitzador és essencial per
promoure la reacció de Fischer-Tropsch.
8.3.3. Reacció de Fischer-Tropsch:
El gas de síntesi es fa reaccionar amb el catalitzador a un reactor de Fischer-Tropsch a

temperatures típicament moderades (al voltant de 150-300 °C) i a pressions elevades.
Durant aquesta etapa, els àtoms de carboni del CO s'incorporen a la cadena d'hidrocarburs,
formant enllaços entre els àtoms de carboni.
8.3.4. Formació d'hidrocarburs:
En la reacció de Fischer-Tropsch, el CO i l'H2 es converteixen en hidrocarburs més llargs,

com ara parafines i olefines. Aquests hidrocarburs poden variar en longitud, cosa que
permet obtenir una àmplia gamma de productes, des de benzina fins a dièsel i ceres.
54
elementals?
8.3.5. Separació i Refinació:
Un cop finalitzada la reacció, cal separar i refinar els productes obtinguts. Això pot implicar
la destil·lació, extracció i altres processos de separació per obtenir els productes desitjats.
Figura 27 i 28: Obtenció dels productes i reacció dels catalitzadors.

Font: https://www.ssecoconsulting.com/diesel-sinteacutetico-proceso-fischer-tropsch-y-el-peru.html
El procés de Fischer-Tropsch és versàtil i es pot utilitzar per produir una varietat de

productes químics i combustibles. Sovint s'empra en la conversió de fonts de carboni no
convencionals, com ara el gas de carbó o la biomassa, en combustibles líquids i altres
productes útils. Aquest procés ha estat important en la producció de combustibles sintètics
durant temps d'escassetat de petroli i continua sent rellevant en la producció de
combustibles sostenibles i químics a partir de fonts renovables.
8.4. Les regles “mno” de Jemmis
Les regles "mno" de Jemmis, proposades pel químic indi G. K. Surya Prakash Jemmis, són
una sèrie de regles empíriques que s'apliquen a la química de coordinació, particularment
en relació amb els compostos organometàl·lics. Aquestes regles són útils per predir
l'estabilitat i la geometria dels complexos de coordinació. A continuació, es proporcionarà
una petita explicació per apartats de les regles "mno" de Jemmis:
55
elementals?
8.4.1. Regla "M" - Migració de l'electró cap al metall
Aquesta regla es refereix a la capacitat d'un metall en un complex de coordinació per

acceptar electrons d'enllaços sigma (σ) o pi (π) d'un lligand. Els metalls que poden acceptar
electrons amb facilitat tenen una tendència més gran a formar enllaços de coordinació amb
lligands.
8.4.2. Regla "N" - Normalització de la valència del metall
La regla "N" se centra en el nombre d'electrons de valència del metall al complex. La

valència efectiva del metall es normalitza en funció del nombre d'electrons de valència
esperats per a aquest metall. Si la valència efectiva del metall és igual o propera a la seva
estabilitat normal, el complex és més estable.
8.4.3. Regla "O" - Origen del grup d'oxigen
La regla "O" fa referència a l'origen del grup d'oxigen en un lligand. Els grups d'oxigen que
provenen d'un oxigen d'una molècula orgànica en comptes d'una espècie inorgànica són
més propensos a formar enllaços coordinatius forts. Per exemple, els lligands carbonils
(CO) solen complir aquesta regla, ja que l'oxigen prové d'una molècula orgànica.
En conjunt, aquestes regles "mno" proporcionen una guia per entendre la formació i
estabilitat de complexos de coordinació a la química d'organometàl·lics i poden ajudar a
predir les geometries i les propietats d'aquests complexos. Tot i això, és important destacar
que aquestes regles són regles empíriques i no sempre s'apliquen de manera rígida en tots
els casos, però ofereixen una orientació útil en la química de coordinació.
8.5. Els elements químics a l’espai exterior
Pot semblar que aquesta ramificació / investigació científica està totalment dedicada a la
química, però, realment, per a obtenir una resposta totalment fiable, hem d’unir els
coneixements i formes de procedir de diferents ramificacions científiques:
56
elementals?
Si parlem sobre la bioquímica i cosmogonia, A la bioquímica, s'ha demostrat que els éssers
vius estan formats per una varietat d'elements químics, sent els més abundants el carboni
(C), hidrogen (H), oxigen (O) i nitrogen (N). Altres elements essencials, encara que en
menor quantitat, inclouen sodi (Na), potassi (K), calci (Ca), manganès (Mn), magnesi (Mg),
sofre (S), fòsfor (P), silici (Si), crom (Cr), ferro (Fe), coure (Cu), zinc (Zn), fluor (F), clor (Cl),
iode (I), molibdè (Mo), entre d'altres els quals la seva presència és pràcticament nul·la.
Aquests elements sovint es troben en forma d'ions a causa de la seva reactivitat.
La cosmogonia, una branca de l'astronomia que estudia l'evolució de l'univers i el seu

origen, planteja que l'univers va tenir un inici fa aproximadament 13 mil milions d'anys,
segons la teoria de la Gran Explosió o Big Bang. En els primers minuts d'existència, la
composició química de l'univers estava composta principalment per hidrogen (H) i heli (He),
amb traces de liti (Li). No obstant això, la pregunta clau és: com es van formar elements
més pesants com el carboni (C), nitrogen (N), oxigen (O), coure (Cu), zinc (Zn) i altres, els
nombres atòmics dels quals són superiors a tres i són essencials per a la vida?
La resposta es troba a la cosmogonia, sostinguda per la física nuclear, ramificació de la

física que serà abordada a continuació.
8.5.1. La creació dels elements a partir de la cosmogonia i la física

nuclear:
La cosmogonia explica que els elements més pesants que l'hidrogen (H) i l'heli (He) es van
formar a l'interior de les estrelles al llarg de la seva evolució. Les altes temperatures i
pressions a les estrelles permeten que els nuclis atòmics es fusionin, creant elements més
pesants en un procés anomenat nucleosíntesi.
Estrelles com el nostre Sol poden produir elements com el carboni (C) i l'oxigen (O)
mitjançant la nucleosíntesi. Tot i això, elements encara més pesats es generen en estrelles
més massives, especialment durant explosions estel·lars.
Els materials creats en aquest procés es dispersen a l'espai quan les estrelles moren
explosivament. Com a resultat, la composició química de l'univers ha evolucionat amb el
57
elementals?
temps i ara consta d'aproximadament un 75% d'hidrogen, un 23% d'heli i un 2% d'altres

elements químics més pesants, com ara carboni, oxigen i nitrogen.
Aquests elements enriquits s'escampen a l'espai i, sota les condicions adequades, poden
donar lloc a la formació de sistemes estel·lars, incloent-hi el naixement d'estrelles i,
possiblement, la creació de planetes. Aquest procés contribueix a la diversitat química
necessària per al desenvolupament de la vida.
8.5.2. El sorgiment de la vida i dels elements a partir de la física

estel·lar:
Les estrelles es divideixen en dues categories segons la massa: similars al Sol i més
massives. La massa d'una estrella determina la durada de la vida, ja que esgota el
combustible en reaccions nuclears.
Les estrelles massives consumeixen el combustible molt més ràpid, permetent la síntesi
d'elements amb un nombre atòmic superior. Això enriqueix la química de l’univers i
possiblement afavoreix el sorgiment de la vida. Tot i això, aquestes estrelles tenen una vida
curta i no poden proporcionar llum i energia durant molt de temps als planetes que puguin
albergar vida.
Les estrelles més petites, com el nostre Sol, només produeixen elements lleugers, com
carboni i oxigen. Tot i aquesta limitació, tenen una vida més llarga i poden subministrar llum i
energia durant un període suficient perquè la vida es desenvolupi en planetes propers.
En resum, les dues categories d'estrelles exerceixen rols complementaris a l'origen de la

vida a l'univers. El nostre sistema solar i la Terra contenen una àmplia varietat d'elements
que es van formar en estrelles anteriors i es van incorporar a la nebulosa solar que va donar
origen al nostre sistema.
58
elementals?
8.5.3. Conclusió
El sorgiment de la vida a l'univers no va ser un esdeveniment primerenc, sinó un procés que

va requerir una llarga seqüència d'esdeveniments.
Perquè fos possible el sorgiment de la vida, primer van haver de formar-se estrelles, cosa
que va passar aproximadament mil milions d'anys després del Big Bang. Després, aquestes
estrelles es van haver de cremar en reaccions nuclears, un procés que porta al voltant de 10
milions d'anys en estrelles massives.
Després d'una generació d'estrelles es va cremar dispersant nous elements a l'espai

interestel·lar. Eventualment, es va formar un sistema estel·lar planetari enriquit amb aquests
nous elements i que incloïa una estrella com el nostre Sol, que proporcionaria una font
constant d'energia lluminosa. La vida va sorgir a la Terra uns 730 milions d'anys després de
la formació del sistema solar planetari, i la vida humana, entre moltes altres formes de vida,
va aparèixer molt més tard, al voltant de 4,600 milions d'anys després.
Tenint en compte aquests marcs temporals i suposant una edat de l'univers de 13.000
milions d'anys, és possible que la vida unicel·lular hagi sorgit en algun lloc de l'univers
aproximadament 1.740 milions d'anys després del Big Bang, cosa que representa el 13.4%
de l'edat actual de l'univers. El sorgiment de formes de vida intel·ligent, com la nostra,
hauria requerit molt més temps, al voltant de 5,610 milions d'anys, cosa que representa el
43% de l'edat actual de l'univers.
En resum, la nostra existència com a forma de vida intel·ligent és tardana en la història de

l'univers, ja que hi ha hagut prou temps perquè sorgeixin altres formes de vida a diferents
parts del cosmos. A més, aquest escenari ens porta a reflexionar sobre la increïble violència
i les altes temperatures a què es van sotmetre els elements que ens componen abans de
ser llançats a l'espai interestel·lar tot esperant un nou començament.
59

TDR - La Taula Periòdica - Andrés Fenoy Szpak

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

TDR - La Taula Periòdica - Andrés Fenoy Szpak

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Conèixer la taula periòdica pot ajudar-nos a descobrir noves composicions

Después de hablar sobre conceptos relacionados con

A partir de ahí se ha realizado una investigación en la

After discussing related concepts such as: atom clusters,

Based on this, research has been carried out on the web

Andrés Fenoy Szpak

“El que la ciència sembra, la gent ho recollirà.”

“Pel laberint es perden fàcilment els fets coneguts si no es planifiquen.”

5. PEKKA PYYKKÖ I ALLÒ QUE VA ACONSEGUIR..........................................................44

5.2.2. Novè període....................................................................................................47

6. Responem a la pregunta - Conclusió............................................................................. 48

A l'era moderna, la taula periòdica ha evolucionat amb descobriments i avenços en la

1. Analitzar els límits de la taula periòdica actual, analitzant o mencionant totes

2. Avaluar les teories existents sobre l'organització dels elements a la taula

3. Explorar els mètodes actuals per a la síntesi d'elements superpesants i les

1. A mesura que es descobreixen elements més enllà dels que actualment es

2. Podrien existir elements químics de nombre atòmic superior a 118.

Figura 1: Taula periòdica dels elements

1.1. Taula periòdica de Mendeléiev:

Figura 2: Taula periòdica de Mendeléiev

1.2. Taula periòdica moderna:

Figura 3: Configuració electrònica dels primers 10 elements de la taula periòdica.

Alguns d’aquests grups reben noms propis:

Grup 3 al 12: Metalls de transició:

Hi ha tres fileres de 9 elements cadascuna, que en total, aconsegueixen una suma de 27

Grup 13: Família del bor o terris

Grup 14: Família del carboni:

Tenen quatre electrons en el nivell energètic més extern i presenten la configuració

Grup 15: Família del nitrogen

Grup 16: Calcògens o anfígens

Grup 17: Halògens

Els derivats halogenats s'utilitzen com a dissolvents industrials, anestèsics o antisèptics en

Grup 18: Gasos nobles

Figura 4: Grups s i p als períodes de la taula periòdica.

Figura 5: Grup d als períodes de la taula periòdica.

1.2.3. Blocs d’elements

En funció de la configuració electrònica, els elements poden classificar-se en quatre grans

Hi ha un total de trenta elements dins d’aquest bloc. Es divideixen en tres fileres de 10

1.2.3.1. El misteriós bloc g

Els elements químics no descoberts es poden incorporar fàcilment. En aquesta taula

Figura 9: Possible distribució de la taula periòdica amb la inclusió del grup g.

1.3. Propietats periòdiques

1.3.1. Radi atòmic

La grandària d’un àtom és el volum de la seva

En un mateix grup, el radi atòmic

1.3.2. Radi iònic:

Els àtoms poden perdre o guanyar electrons i

1.3.3. Energia d’ionització

En un mateix grup, l’energia

En un mateix període, l’energia

1.3.4. Afinitat electrònica

L’afinitat electrònica o electroafinitat, AE,

En un mateix grup, l’energia despresa

Entre les diverses escales d’electronegativitat proposades, la més utilitzada és la de L.

- Les electronegativitats dels altres elements es calculen a partir del valor de

1. En un mateix grup, l’electronegativitat disminueix com més es baixa.

2. En un mateix període, generalment augmenta a mesura que s’avança cap a

Elements metàl·lics: Tendeixen a perdre electrons i són electropositius.

Elements no-metàl·lics: Tendeixen a guanyar electrons i són electronegatius.

Elements semimetàl·lics: Són difícils de classificar perquè tenen característiques

Gasos nobles: Posseeixen configuracions electròniques tan estables que no tenen

Imatge 14: Totes les propietats periòdiques de la taula periòdica.

Els clústers existeixen en moltes estequiometries3 i nuclearitats4 diferents.