Mònica Codina

Política de l’educació T1

DE LA LLAR AL
NÚVOL
Assaig
índex
La Vieja ...................................................................................................................................0
L’època moderna: ...............................................................................................................0
Segle XX ..................................................................................................................................4
Segle XXI .................................................................................................................................7
Conclusions ............................................................................................................................9
Bibliografia .......................................................................................................................... 11
La Vieja Tú, tus mitos y tus penas

cubren barbecho y erial

Siempre te recuerdo vieja, cubren los viejos olivos

sentada junto al hogar, con tu densa soledad.

acariciando la lumbre

la cadiera y el pozal. Siempre te recuerdo vieja

zurciendo la eternidad

La tristeza de tus ojos con tus palabras menudas

de tanto mirar, ocultando la verdad.

hijos que van hacia Francia

y otros hacia la ciudad. Miguel murió del andamio

Miguel dice que va bueno y los chicos del Julián

y parió la del Julián. al final de aquel verano

volvieron a la ciudad.

Tú te quedas con tus muertos

rezándoles sin parar, A ti te enterramos pobre

pensando que en esta vida como debía pasar,

sólo se puede llorar. al lado de tu marido

tus padres y el sacristán

Siempre te recuerdo vieja que loco por las campanas

sentada frente al portal, se desguazó ante el altar.

repasando antiguas mudas

que ya nadie se pondrá. Siempre te recuerdo vieja

nunca te podré olvidar

Al cierzo de los otoños eternamente paciente,

vas a buscar sufriendo sin más ni más.

palabras desde la Francia

o desde la ciudad.

Miguel cayó del andamio José Antonio Labordeta

y parió la del Julián.

 L’època moderna:

El nostre relat comença, en una espanya absolutista de Ferran VII, després d'abolir
la constitució de Cadiz. En aquells temps, encara hi havia, una forta diferencia
entre classes socials, per fer-nos una petita idea el normal era que el primer fill
d'una família esdevenia l'hereu el que es quedava amb les possessions del pare en
cas que en tingués, el segon fill anava a estudiar per esdevenir clergue i el tercer
se l'enviava a buscar-se la vida.
La societat espanyola estava dividida en tres estaments bastants diferenciats, per
poder explicar millor com era aquesta societat he fet aquest esquema:

Estament Eclesiàstic (Oratores)

•Clergat Regular (ordres religiosos).

•Clergat Secular.

Estaments privilegiats 1.Estament Militar o Noble (Bellatores).

•Alta Noblesa titulada.

•Nobles.
•Cavallers

1.Tercer Estat (Laboratores)

Ciutadans/Burgesos Honrats.
Doctors en Dret i Doctors en Medicina.
Estaments no Mercaders → Grans comerciants.
privilegiats Artistes → Arts Liberals (Col·legis).
Menestrals → Arts mecàniques (Confraries i Gremis).
Pagesia.

Es podia dividir la societat en privilegiats com ara els estaments eclesiàstics i els
estaments militars i, d'altra banda, els no privilegiats que era el poble. El poble
s'encarregava de mantenir la societat, ja que realitzaven tota la feina i, també,
pagaven les rendes als nobles propietaris de les terres on vivien.
També va ser un temps amb forta repressió, cap al poble i cap a les dones, ja que
va restablir la inquisició, perseguint fortament al coneixement acumulat per les
dones en les llars. I jutjant i expropiant els terrenys a les bruixes.

L'educació en aquests temps es diferenciava, segons la classe social, a la qual es

pertanyia:

 Nobles, doctores i notaris: ensenyaven als seus fills a casa seva.

 Clergues: la seva formació es duia a terme dins dels monestirs, per tant
abandonaven casa seva per poder formar-se.
 DE LA LLAR AL NÚVOL
18 de setembre de 2017

 La universitat medieval va plasmar-se primerament en la Universitat de

Lleida, a principis del segle XIV. En aquestes universitats, com
Ramon Llul predicava, s'aprenien idiomes per tal de convertir els musulmans
al cristianisme.
 Menestrals: la seva formació estava guiada pel mentor, persona que ja
coneixia l'ofici i s'encarregava d'explicar-li al seu aprenent. Aquest procés
d'aprenentatge es produïa a casa dels mestres on no només vivien sinó que
també es formaven.
 Pagesos: l'educació passava de pares a fills.

Per tant estem parlant d'una societat on l'ensenyament escolar tant i com nosaltres
en aquest moment coneixem, era molt escàs, sols els privilegiats tenien accés a
mestres i classes programades. Així podíem dir que aproximadament estava en un
2-4% de tota població.

És una societat on el món privat i el món íntim estava molt unit. Trobem una
societat on, tot i que les dones no tenien drets individuals, participaven tant en la
vida privada com a cuidadores, tant a la vida pública administrant el negoci
familiar.

“Segons la situació de la cuina dins la llar, es poden establir "dos models socials
ben diferents des dels punts de vista funcional, cultural i espacial”. Així trobarem un
model "actiu", &habitatges petits, amb la cuina al pla-terrer, fent també la funció
de sala, i sense una diferenciació clara entre espai exterior, botiga i cuina, i un
model "noble", amb la cuina al primer pis, propi de les cases més grans, amb la
planta baixa destinada als serveis, i la cuina i els dormitoris situats al primer pis,
buscant la separació del carrer...

...Les dones tenien una gran importància en el manteniment de l'economia familiar

Les filles rebien una formació laboral en la mateixa llar, encara que no gaudien
d'un aprenentatge formal dins del gremi. Les esposes representaven un paper
fonamental, col·laborant en les tasques del marit, així com representant-10 en el
cobrament de deutes i el manteniment dels llibres de comptes. A la mort del marit,
la dona podia, en casos molt específics, continuar en l'ofici. Això s'esdevenia quan
tenia fills menors, i mentre que no es tornés a casar. En assolir els fills la majoria
d'edat, aquests prenien el relleu al capdavant del negoci. En cas de no tenir fills,
només podia exercir l'ofici durant l'any de plor. En tots els casos, estava obligada a
pagar les corresponents taxes del gremi. En alguns casos molt especials, com
durant el període de pesta entre 1650 i 1653, el govern municipal permetia a les
vídues sense fills continuar en l'ofici dels marits, essent aquesta una circumstancia
excepcional.” (Pérez, 1993)

Aquesta unió de moments entre el públic i el privat és el que genera el

coneixement de la Llar; és el coneixement que es generava dins de les cases,
en els carrers i en les places.

P á g i n a 1 | 14
 DE LA LLAR AL NÚVOL
18 de setembre de 2017

Per poder definir de quin coneixement és el de la Llar exemple i introducció, he

posat la cançó "La Vieja" de J. A. Labordeta per poder aclarir millor de quin tipus
de coneixement estic parlant, i per completar-o tot seguit d'escrit quins eren els
temes dels quals es componia aquest coneixement.

El coneixement de la Llar:

 Se solien trobar dones, nenes i nens i algun home, i tots de diferents edats.
 Les escoltes, els acompanyaments, al malalt, al dol, a la malaltia.
 Es parlaven de costums, de remeis, de sentiments, de reaccions.
 Els cicles: les llunes, les collites, la menstruació, la vida, la mort
 S'arribaven a consensos de com actuar davant les situacions noves que es
produïen en els pobles.
 El cos(com envelleix, quins mals té, com cuidar-lo)
 Els nens encara juguen en les places i els carrers per la qual cosa també
aprenen com defensar-se com funcionen els grups, i cadascú busca dins
del grup el rol on pot encaixar, on identificar-se.

Aquest coneixement podíem dir que encara arribava al 100% de la població

Per il·lustrar una mica més aquest tipus de coneixement que es transmetia de
manera inconscient vull narrar la situació de com anaven, les compres, o les
transaccions econòmiques.

La mare anava amb els marrecs tot el dia, si no tenien edat per treballar, que
depenia de la feina del pare i de la destresa del marrec. Aleshores si necessitaves
un... vestit com a exemple... anaves a casa de la modista, i ella havia de prendre
mides, fer patrons, fer proves del vestit, totes aquestes tasques se solien fer en la
taula del menjador, depenent del temps, s'oferia o una beguda calenta o freda,
perquè també era una veïna que et venia a veure.

I els vailets en un principi estaven al voltant de la mare escoltant, però després se'ls
podia enviar a una altra estança de la casa, amb l'àvia o avi, o al carrer a jugar
amb els altres vailets. En els moments de marxar es reunien el menjador i se
n'anava, o al següent encàrrec o a casa.

Per tant l'espai privat que era la casa, es convertia en espai públic en ser la tenda,
on confluïen una o més clientes o clients, i el coneixement creat en l'espai privat
era transmès en l'espai públic.

D'aquesta manera les normes eren apreses i transmetien en les Llars oralment,
aquestes normes entre el públic i el privat venien imposades pel poder absolut dels
reis o nobles, ajudades per l'església, que s'asseguraven que fossin enteses per a
tots.

L'església era la que marcava la moral del poble i la que explicava com havien
d'actuar els homes. Tot l'exemple i el discurs educatiu recau només als homes. Les
dones en els espais públics encara havien d'obeir al marit. També a l'església, on, a
missa se'ls explicava molt bé que era el que s'esperava d'elles, els homes a més de
l'església tenien les lleis de les ciutats que a mesura que aquestes s'han anat fent
més grans, ha ant fent-se més complexes.
P á g i n a 2 | 14
 DE LA LLAR AL NÚVOL
18 de setembre de 2017

L'evolució social de Catalunya dels segles XVI i XVII mostra l'emergència de nous
grups socials, l'estancament d'altres i fins i tot la desaparició d'uns quants, aquest
fet va fer que apareixes la burgesia que tenia poder econòmic i que volia tenir els
privilegis de nobles i militars.

Aquesta burgesia dins de les ciutats es va organitzar per gremis; els gremis eren
una agrupació de persones que exerceixen el mateix ofici i establien les normes
del seu propi mercat.

La societat moderna catalana no era estàtica sinó que presentava una mobilitat
vertical per tant varen haver-hi nobles que es varen arruïnar i mercaders que
tenien molt de poder.

Amb la migració de la gent del camp cap a les ciutats que porta l'època
industrial, el que passa és que molts espais on es fa vida publica, passen a ser
espais de propietat privada (club de polo, liceu, teatres, gimnàs, ateneu
barcelonès), cosa que comporta que hi hagi gent que no hi pugui accedir, per
tant el coneixement que s'anirà generant en aquests espais, només serà accessible
pels burgesos que puguin accedir aquests nous espais públics-privats
d'aprenentatge.

En aquests espais públics-privats a més es generarà un coneixement de

comportament per aquests espais que no s'ensenya si no és en aquests espais.
Mentre que els espais públics on abans s'hi feia vida (els nens jugaven, els avis i les
àvies sortien a prendre la fresca), les places i els carrers, passen a ser de traspàs hi
comencen haver ja tensions que encara no estan resoltes (cotxes, cavalls,
tramvies, bicicletes, motocicletes, vianants ↔ cotxes, bicicletes, autobusos, motos,
patinets, vianants, metro, tramvia) I es creen espais en un principi públics per
reubicar els avis i nens.

La il·lustració amb la seva noció de progrés i els idearis igualitaris faran que
l'educació arribi als sectors fina abans exclosos, sobretot de l'alfabetització i es
començaran a crear les escoles, sortint d'aquesta manera l'educació de la llar.

Hi ha espanya, La llei Moyano (1857) deixa bastant l'opció d'estudiar a casa per
tant encara queda molta gent que l'única educació que rep és la de la Llar.
Aquesta il·lustració estaria representada per la ILE que fou creada el 1876, i a
Catalunya tindríem el Col·legi Sant Jordi al carrer Sant Honorat, a Barcelona, que
s'inaugurà el 1898 amb el propòsit de treballar per la causa cultural de Catalunya
mitjançant una ensenyança catalana basada en el model pedagògic d'ensenyar
jugant.

Però tot i que hem passat del 4% de la població alfabetitzada del principi de segla
i anem cap a un 20% de població alfabetitzada, aquest gruix de gent està tot
ens les ciutats hi ha la gran extensió de la península Ibèrica se segueix encara
funcionant d'una manera de vida rural on els coneixements s'adquireixen de pares
a fills i per transmissió oral.

P á g i n a 3 | 14
 DE LA LLAR AL NÚVOL
18 de setembre de 2017

Segle XX
Després de la revolució francesa els burgesos van començar a tenir els privilegis
que volien. La revolució industrial, a més a més, també aportà un altre canvi: els
treballadors ja no estaran en la llar sinó que els treballadors tindran casa i un lloc
de treball, aquest lloc de treball ja no està dins de la llar estarà, en fabriques,
tendes, grans superfícies...

Les diferències que crea'n la diversitat d’espais públics van component un contrast
desigual dins de la classe treballadora, ja que qui posseïa més informació més
poder tenia, i la informació començava a fer-se molt compartimentada.

Per tant a les persones del segle XX la llar els queda lluny, tot i que a Catalunya
s'intenta mantenir amb les Colònies industrials tèxtils.

El segle XX és una època marcada per la primera, i la segona guerra mundial on

aparegué el nacionalisme i la descolonització, on és conviviu amb la guerra freda.
Amb una gran explosió demogràfica, on completada la revolució industrial es
comença una revolució del coneixement promoguda per les curses de voler
conquerir l'espai.

L'educació en aquests temps:

 És el segle dels grans pedagogs

 A Principis de segle i hi haurà el moviment de l'escola nova moviment en
què l'educació és llargament estudiada i portada a l'esfera política.
 L'objectiu és la de formar ciutadans i la concepció de què l'home és
bondadós.
 L'educació passa a ser un valor dins de l'economia, i es contempla dins de
les teories econòmiques.
 A Catalunya comencem el segle amb l'escola Moderna, l'escola del bosc,
l'escola del mar, totes elles escoles innovadores que destaquen la figura de
l'infant; tot i que amb el cop d'estat del general Francisco Franco tot queda
en un no res.
 1970 Ley General Educación (LGE)
 La gran alfabetització d'Espanya als anys 80.
 1990 Ley Orgánica General del Sistema Educativo (LOGSE)
 2000 Internet interromp en les nostres vides

Per la mancança d'homes en el temps de les guerres la dona s'introdueix al món

laboral i aquí ja sí que provoca la mort gairebé de l'educació de la llar, ja que en
aquest canvi, el comportament de l'home no canvia, i la dona ja no té temps per
traspassar el coneixement oralment i en reunions com se solia fer. Podríem dir que
el coneixement de la llar passa a ser d'un 20% de tota la població.

A Catalunya en el 1936 es crea el Consell d'Escola Nova Unificada que defengué

una escola nova, gratuïta, única, laica, amb coeducació i en llengua catalana.

En temps del franquisme varen intentar recollir quin aprenentatge havien de saber
les dones per portar bé les llars de casa seva, i en feren cursos, i llocs com la
P á g i n a 4 | 14
 DE LA LLAR AL NÚVOL
18 de setembre de 2017

maternitat o el casal de la dona ensenyaven com fer o portar a terme les feines de
la casa, però no s'ensenyava el coneixement de la Llar.

En aquests cursos també hi faltava Llar, ja que era un aprenentatge reglat,

estipulat i consensuat per homes i no hi havia l'espontaneïtat dels espais en què es
produeixen aquest aprenentatge, ni la transmissió oral del coneixement de les
dones més grans.

Així doncs, de mica en mica la llar ha anat desapareixent i la nostra vida és una
lluita constant entre l'espai privat i l'espai públic, on en teoria l'espai privat és allà
on existeix la llar allà on podem ser lliures per fer allò que volem, però en canvi
l'espai privat l'anem utilitzant per descansar, de les pressions de l'espai públic.

A més a més el coneixement es comença a produir en molts llocs diferents, però

en l'únic lloc que ens donen uns coneixements unificats de continguts, per a totes
les persones és en les escoles, tot i que és només una petita part del coneixement
que es va creant.

Per tant els valors de missa quedaran una mica apartats i apareixeran els valors de
"l'home fet a si mateix", o "dona feta a si mateixa" aquest concepte bàsicament és
que la persona és l'única responsable de buscar la seva riquesa i si fracassa, és
perquè no ha estat prou hàbil.

La dona i l'home ha de ser, previsor i estalviador

Ric = virtuós / Pobre= viciós

Cal recordar que després estiguérem 40 anys de dictadura on tornarem a rendir

comptes al catolicisme.

En canvi l'espai públic és

“¿de qué se habla hoy cuando se dice espacio público?

Para urbanistas, arquitectos y diseñadores, espacio público quiere decir hoy vacío
entre construcciones qué hay que llenar de forma adecuada....

...un e ámbito que organizar para que quede garantizada la buena fluidez entre
puntos.

Desde otra perspectiva, espacio público también podría ser definido como
espacio de y para las relaciones en público, es decir, para aquellas que se
producen entre individuos que coinciden físicamente y de paso en lugares de
tránsito y que han de llevar a cabo una serie de acomodos ajustes mutuos para
adaptarse a la asociación efímera que establecen.” (Delgado, 2011)

A més en aquest concepte d'espai públic començo, a fer diferencies entre el que
són unes persones normals i les que serien indesitjables que trencarien amb la
neutralitat, les que sobresortirien en els llocs de traspàs. També hi ha una certa
lluita per conquistar els espais propis intentant passar inadvertit per no ser senyalat
com a indesitjable
P á g i n a 5 | 14
 DE LA LLAR AL NÚVOL
18 de setembre de 2017

Per si fos poc, hi ha espais considerats espais públics com als ateneus o colles
castelleres o centres socials que comencen a fer de la Llar per tant els papers
canvien com canvien les utilitats, tot i que per al camí ja hem perdut molt del
coneixement que varen aportar les dones de la llar, això deu ser conseqüència de
què les dones encara som minoria en els espais públics i perquè el nostre
coneixement sol tenir menys valor, a causa del gran descrèdit que ha fet cap
aquest tipus de coneixement, l'Església i el patriarcat.

Aquests canvis donen un gran anonimat, anonimat desitjat, perquè si no, ets
senyalat com a no normal. Però també fa que l'espai privat quedi bastant malmès,
ja que li manca el caràcter de la Llar. Aquest caràcter dependrà de la manera en
què resolem els conflictes que ens presenten els espais públics, fet que resulta
esgotador i per si fos poc, hi ha tota una indústria que intenta organitzar,
mercantilitzar el nostre temps d'oci, aquest temps d'oci era un temps en què els
éssers utilitzaven l'espai públic d'una forma bastant anàrquica, ara el mercat ens
diu com hem d'utilitzar aquest temps i com hem de fer servir espais públics ara
convertits en empreses com els gimnasos, els supermercats, els cinemes, els
esports, fins i tot els esports d'aventura estan regulats.

Per tant tampoc es dóna aquella Llar de les places del poble o dels veïns sortint a
seure al carrer, ja que has d'aprendre les noves regles de l'oci... fins i tot sortir per
al dematí a córrer,té la seva vestimenta, les seves normes, les seves músiques, els
seus gatjets electrònics....

P á g i n a 6 | 14
 DE LA LLAR AL NÚVOL
18 de setembre de 2017

Segle XXI
Època marcada per la mundialització, provocada per la tercera revolució
industrial el 2.0 , que comporta que tot el món estigui connectat, la informació és
compartida i creada per qualsevol persona que disposi d'un telèfon o sistema
portàtil que pugui estar connectat en xarxa.

El poder ja no està en qui té la informació sinó que el poder està en qui té les
patents de la vida( patents del descobriment del genoma humà, dels transgènics,
de les malalties o dels virus.) on la informació que circula comença a ser un
negoci.

Comencem a parlar de realitats virtuals realitats augmentades, intel·ligència

artificial, cíborgs.

On hi ha certa preocupació pels canvis climàtics tot i que hi ha gent que encara
ho nega, i on el primer món ha patit atacs terroristes, mentre que el tercer està
constantment en guerra.

Hi ha agut una crisi mundial que ha fet que molta gent comenci a pensar en una
economia més col·laborativa i menys competitiva, i on els poders establerts des de
la segona guerra mundial estan canviant.

L'educació:

 El primer informe Pissa 2000

 2002 Ley Orgánica de Calidad de la Educación LOCE
 2006 Ley Orgánica de Educación LOE (entren en vigor les competències)
 2006 La Llei d'Educació de Catalunya (LEC)
 2013 Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE)
 Surten escoles com els Jesuïtes que diuen innovar però que estan tornen a
impartir les pedagogies de l'Escola Nova.
 Surten ordenances municipals que prohibeixen jugar els nens en les places i
carrers ja només ho poden fer en llocs habilitats per aquests usos.
 Intent de l'ajuntament de Barcelona de crear super illa per poder
recuperar l'espai públic per gaudir.

Amb l'entrada d'internet, el coneixement es posa a l'abast de tot hom, amb

aquest lema entrem directes a una nova revolució industrial fins a arribar al 2.0, on
no només la gent pot trobar tot el coneixement sinó que també el pot generar.

Aquesta nova eina fa que de cop i volta hi ha molts espais on la gent no podia
habitar, són viscuts i compartits. Aquesta nova revolució fa que espais que eren
íntims passin a ser públics, fa que espais separats per parets ara estiguessin
separats per temps.

Com organitzar el temps, com fruir del temps, com gaudir del temps improductiu,
com ser conscient en què el temps passa i no per tots igual, en quin lloc ens
ensenyen aquest coneixement?

P á g i n a 7 | 14
 DE LA LLAR AL NÚVOL
18 de setembre de 2017

També vivim en una societat basada en la individualitat, però la soledat és

foragitada, els silencis són menystinguts, envellir és un gran defecte, reposar,
pensar, recapacitar, són verbs que a l'escola es demana, però la pressa és qui
mana.

Els nous espais que crea el 2.0

“Trabajo i descanso, vides públicas y vides privadas fluyen en el cuarto propio

conectado con la única frontera que los horarios y la voluntad de cada cual se
auto imponga, renegociando actividades y usos con aquellos que compartimos
hogar. Pasa que alguna de las paredes que separan una función de otra ya no
están hechas de ladrillo si no que lo están de tiempo, del tiempo de cada cual.”
(Zafra, 2010)

P á g i n a 8 | 14
 DE LA LLAR AL NÚVOL
18 de setembre de 2017

Conclusions
En definitiva, podem dir que mentre que les persones hem pogut accedir cada
cop més a l’ensenyament reglat per part de l’Estat això ha anat en detriment de
l’ensenyament que s’aprenia a la llar.

Per poder explicar a les conclusions que he arribat presento primer un gràfic i
després un esquema.

120

100

80

60

40

20

0
1810 1812 1837 1845 1869 1875 1931 1978 2000 2010 2017

LLAR Alfabetització Cuarto Propio

Els diferents llocs on es genera coneixement i on s'aprenen:

1. El coneixement de la llar:
a. En aquests moments hi ha molt pocs llocs on s'explica o se segueix
fent.
2. El coneixement dels espais privat:
a. Casa: a casa hi ha poca gent que hi trobi ja la llar, hi ha poca gent
que aprèn a escoltar. Per tant el coneixement que es transmet de
com ens hem d'adaptar en la societat en què vivim és poca, i ve
donada per les sèries de les televisions, els jocs en xarxa, internet...
3. El coneixement dels espais públics:
a. El coneixement de l'escola: la lectoescriptura més àlgebra més
alguns coneixements generals del món.
b. El coneixement dels espais Públics – Privats: cada lloc crea el seu
coneixement i el transmet als seus socis.
c. El coneixement dels espais públics: Són els llocs de pas són els que
estan regulats per l'estat, ja que no tots entenen que han de tenir els
mateixos usos, i els mateixos comportaments.
d. El coneixement dels espais de la xarxa: hi ha qui en pot treure profit,
hi ha qui se sent sobrepassat de tanta informació, hi ha qui s'hi
cabussa de tant en tant. Hi ha gent que no té ni electricitat ni
orinadors.

P á g i n a 9 | 14
 DE LA LLAR AL NÚVOL
18 de setembre de 2017

En el temps en què la Llar era molt present en la societat, les normes de com s'avia
de comporta un ésser en societat, eren bastant clares per a tots, ja que els rituals
creats entre les dones de celebracions tant de mort com de vida, eren incorporats
en les nostres vides des de ben petits, no eren temes tabú.

Avui en dia, saber de com s'ha de comportar un ésser en la societat, està molt
fragmentat i els coneixements més relacionats amb el cos, sentiments, desitjos,
fracàs, molt relacionats amb el fet femení, allò que es tractava a les llars, No són
tractat. Però sí que sentim molt sovint l'expressió: "a casa s'educa, i al col·legi
s'aprèn" de fet crec que la carta de compromís educatiu que aporta la LEC és un
petit intent de recuperar la Llar, en demanar més implicació de les famílies en
l'educació dels fills.

En la LEC hi ha l'article 27 que parla del suport formatiu a les famílies

(Article 27. Suport formatiu a les famílies

1. El Govern ha d'impulsar programes de formació que afavoreixin la

implicació de les famílies en l'educació dels fills.
2. El Govern ha de promoure l'intercanvi d'experiències sobre les estratègies
amb què les famílies eduquen llurs fills. Aquests programes s'han de
promoure tant des de l'àmbit de l'escola i les associacions de mares i pares
d'alumnes com des dels ens locals i altres àmbits i institucions
socials. ) (Catalunya, 2009)

que per mi es bastant clar que demana aquesta formació de la llar, passa que si
no es defineix primer es difícil de descriure que es el que manca.

Darrerament hi ha un gran moviment d'escoles i de persones que parlen de

reformar l'educació a les escoles, ja que es considera que no estem formant
ciutadans preparats per viure els reptes de la nova societat posthumanista.

Però després d'aquest escrit el que queda demostrat és que en aquesta societat
que vivim hi ha molts llocs que generant coneixement, un coneixement que a
vegades no és compartit. I per si fos poc on a més s'interactua també de manera
diferent en cada espai, la qual cosa ens fa estar molt ocupats, i molt tensos per
poder estar ben integrats. Ja que tot, i que hem de ser "multitask" ningú ens ha
preparat per ha ser-ho.

I per si no n'hi hagués prou sorgeixen nous espais "Cuarto propio conectado" on el
temps valorat i viscut es valora a traves de dades estadístiques, he aconseguit 13
hits, 20 comentaris, 30 amics i 4 me gustas. (Zafra, 2010)
I per tant ja no nomes compte de com visc el aquí i el ara en un espai ja sigui
públic o privat i de com resolc els conflictes que sem presenten en aquell
moment( que ningú ma ensenyat), si no també del redit que en trec en les meves
xarxes.

En aquets últims anys l'ensenyança a espanya ha estat motiu de controvèrsia, ja

que amb la ultima crisis sa fet molt evident que no eduquem per tenir ciutadans,
que puguin sobreviure a la civilització liquida en la que estem immersos.

P á g i n a 10 | 14
 DE LA LLAR AL NÚVOL
18 de setembre de 2017

Els escolapis i els Jesuites estan intentant canviar la metodologia de l'escola, traient
exàmens, treballant per projectes, la meva opinió és que no servirà de res si
l'escola no comença a obrir-se cap a tots els llocs on es forma el coneixement.

L'escola ha de ser un lloc de trobada, un lloc on explicar, narrar i tornar a trobar la

Llar perduda, ja que el coneixement ara com ara es produeix a unes velocitats
molt grans i per indrets ben diferents.

Si l'escola pot passejar-se per aquests indrets, podrà començar a compartir com
actuar, i com entendre la informació que generen els diferents espais. I si, per
poder explicar tots els llocs viscuts es necessitarà la lectoescriptura i l'àlgebra per a
les hores començarem a tornar a unir coneixements.

Explicar la Llar en l'escola serà mòlt complicat, ja que per poder-ho fer s'haurà
d'implicar a molta més gent de la qual s'implica en educació, perquè haurem de
tornar a ensenyar i els coneixements més relacionats amb els cossos, sentiments,
desitjos, fracàs.

Els alumnes hauran de poder transitar pels llocs públics, els llocs de traspàs, els llocs
privats, els "cuartos conectados", i hauran de poder créixer
sense l'angoixa que té la meitat de la societat actual, per no estar al dia, no saber
prou, no estar en aquell espai desitjat....

És un repta difícil, ja que la societat encara no percep aquest canvi de

paradigma de què ha de ser l'escola de futur, suposo perquè hi ha pocs autors
que puguin definir bé com hauria de ser aquesta possible escola. I sobretot com
haurien de ser els mestres d'aquesta nova escola.

Bibliografia
Catalunya, G. d. (2009). Llei 12/2009, del 10 de juliol,. Barcelona: Quaderns de
Legislació.

Delgado, M. (2011). El espacio Público como ideologia. Madrid: Los libros de la

catarata.

Pérez, X. (1993). Activitat laboral i espai familiar en els gremis barcelonins de

l'època Moderna. Revista d'historia Moderna , 267-276.

Zafra, R. (2010). Un cuarto propio conectado. Madrid: Fórcola Ediciones.

P á g i n a 11 | 14