TEMA 1

L’ECONOMIA I L’EMPRESA
1.L’Activitat econòmica i els seus agents

-L’economia (definició clàssica): és la ciència que estudia la manera de satisfer les

necessitats humanes gestionant l’escassetat de recursos.

-L’economia (definició actual): és la ciència que s’encarrega de satisfer les necessitats

humanes, generar-ne de noves, gestionar els recursos limitats i advocar per la creació de
nous recursos il·limitats.

-Per satisfer les necessitats humanes, la societat ha de consumir béns i serveis produïts per
les empreses.

-Les activitats econòmiques bàsiques són la producció, la distribució i el consum.

-Exemple: una empresa fabrica suc (producció) perquè els consumidors l’adquireixin
(consum), però és habitual que una altra empresa el faci arribar des dels productors fins als
consumidors (distribució).

1.1. Béns, serveis i factors de producció

-Hi ha diferents tipus de béns, en funció de diversos criteris de classificació:

·Segons la naturalesa:
Béns de consum Béns de capital

Satisfan directament les necessitats Satisfan de manera indirecta les necessitats

humanes. Ex: barra de pa. humanes. Ex: El forn que cou el pa.

·En funció del caràcter:

Béns lliures i comuns Béns econòmics i serveis

Els béns lliures són abundants i no tenen
propietari, no s’ha de pagar per obtenirlos.
Ex: l’aire.
Els béns comuns, es paga de manera
indirecta. Són propietat del sector públic.
Ex: un parc.
Són escassos i cal pagar per obtenir-los.
Ex: un ordinador.
Si són intangibles s’anomenen serveis. Ex:
tallar-se els cabells. Excepte les marques
que son intangibles pero no serveis.

·Factors de producció

-Per a produir béns i serveis les empreses necessiten factors de producció o recursos
productius, també s’ha d’utilitzar una tecnologia i una organització empresarial.

·Recursos naturals: les matèries primeres que formen un producte i que s’obtenen de la
natura (la farina, la sal i l’aigua)
·Treball: la mà d’obra necessària per desenvolupar l’activitat productiva.
·Capital: els béns d’inversió necessaris per produir (Ex: per fer el pa): maquinaria (forn),
instal·lacions i edificis (local) o recursos financers.

·Tecnologia: la manera concreta de combinar els factors de producció en forma de

procediments productius (industrial, artesanal o casolana).

·Organització empresarial: la direcció dels procediments i la gestió dels recursos

productius (la producció del pa implica que els processos i les etapes de la producció
estiguin organitzats).

1.2. Els agents econòmics

-Agents econòmics:

·Famílies: consumeixen els productes fabricats per les empreses (béns i serveis) i, alhora,
els proporcionen els factors de producció necessaris per dur a terme la seva activitat (feina,
capital i recursos naturales)

·Empreses: produeixen els béns i els serveis que consumeixen les famílies mitjançant els
factors de producció que aquestes els proporcionen.

·Estat: té una funció reguladora de l’activitat econòmica, ja que estableix un entorn

juridicoinstitucional, a més de proporcionar béns i serveis públics, principalment, mitjançant
la recaptació d’impostos i cotitzacions.

-Flux circular de la renda: pág 12 imatge

2. L’empresa: elements, funcionament i objectius

-Les empreses representen el sector privat, són les responsables de la producció de béns i
serveis que necessiten les persones o entitats consumidores, utilitzant, mitjançant la
tecnologia i l’organització empresarial o la iniciativa emprenedora, la combinació dels factors
de treball, el capital i els recursos naturals, o terra,

2.1. Els elements de l’empresa

-Perquè una empresa pugui complir els objectius plantejats i portar a terme la seva funció
productiva, s’han de tenir en compte una sèrie d’elements indispensables:

·Factors humans: Són les persones que tenen vinculació directa o indirecta amb
l’empresa, és a dir, els treballadors/es que formen la plantilla i les propietàries de l’empresa
(sòcies o accionistes), així com les col·laboren mitjançant externalitzacions dels serveis que
pugui necessitar.

·Factors tangibles i intangibles: Són els béns o actius econòmics materials que l’empresa
necessita per poder funcionar, com ara la maquinària, les instal·lacions, els equipaments
informàtics o les matèries primeres, així com els elements intangibles, com ara patents o
aplicacions informàtiques.

·Organització: L’empresa necessita coordinar l’estructura empresarial mitjançant relacions

de comunicació, autoritat o cooperació, tant en l’àmbit intern com en l’extern i tant en territori
nacional com en l’internacional.

·Entorn: Són els factors que influeixen en l’empresa, però que aquesta no pot controlar ni
determinar. Es tracta de dos conjunts: els que afecten totes les empreses, com ara els
elements que formen el macroentorn, o entorn general, i els que afecten de manera
particular cada sector empresarial, com ara els elements que formen el microentorn, o
entorn específic.

2.2. Els objectius de l’empresa

-Les empreses tenen uns objectius que poden ser de diversos tipus.

1. Obtenció de beneficis: La maximització dels beneficis econòmics (excedent

econòmic) s’aconsegueix gràcies a una bona optimització dels recursos, mitjançant
la minimització dels costos i obtenint el màxim rendiment de les inversions.

2. Creació de riquesa: L’empresa genera rendes del treball per l’ocupació directa i
indirecta en l’economia i rendes del capital en forma de beneficis als participants
(stakeholders) amb qui es relaciona (propietaris, inversors o proveïdors, treballadors)

3. Creixement: Molts cops, l’empresa necessita créixer ampliant l’activitat

(incrementant la producció i les vendes o eixamplant el mercat) per poder aprofitar
les oportunitats que es generen.
 4. Responsabilitat social i mediambiental: L’empresa ha d’assegurar una
responsabilitat amb la societat, i ha de generar beneficis socials i respectar els
col·lectius de treballadors o consumidors. Així mateix, s’ha de comprometre amb el
medi ambient i ha de respectar l’entorn natural.

-L’empresa necessita concretar aquest objectius mitjançant la definició de la missió, la

visió i els valors corporatius:

MISSIÓ VISIÓ VALORS CORPORATIUS

Què volem fer? On volem anar? Com ho volem fer?

És l'objectiu general de Mostra com vol evolucionar És el conjunt de principis

l’empresa, la seva raó de
ser o l’objectiu pel qual
existeix com a activitat
econòmica.
l’empresa, com vol que la
vegin els consumidors a
llarg termini i fins on volem
arribar assolint metes.
ètics i pautes de
comportament que
determinen el funcionament
i l’obtenció dels objectius de
l’empresa

·En Valors corporatius, l’empresa ha de diferenciar entre:

1. Objectius generals: Són les metes principals que l’empresa vol aconseguir en un
període de temps definit, tenint en compte la seva pròpia missió i visió. Ex:
creixement de les vendes i obtenció de més beneficis.
2. Objectius específics: Són els assoliments a escala més reduïda en l’àmbit temporal
i concretats per departaments o per una àrea funcional. Es tractaria de definir com
contribueix cada àrea de l’empresa a assolir l’objectiu general. Ex: Reduir l’impacte
mediambiental de l’activitat d’una empresa, cada departament haurà de definir com
ho farà per contribuir-hi.

·El conflicte d’objectius en l’empresa

-El conflicte d’objectius es manifesta quan les prioritats de cada equip són diferents i es
contraposen entre si i, a més, frenen l’objectiu general de l’empresa.

-Per solucionar aquests conflictes, cal fer les accions següents:

·Generar espais de treball i consens: D’aquesta manera es pot identificar quins objectius
té cada departament i de quina manera entren en conflicte.

·Aplicar tècniques de resolució de conflictes basades en la negociació: pensant

sempre en el bé comú; les parts implicades han de cedir per facilitar que s’assoleixi l’èxit
empresarial.

-El conflicte d’objectius pot produirse per elements endògens (interns) o exògens (externs):
 1. Endògens:

·Plantilla: Salaris elevats, estabilitat de l’ocupació, facilitat per conciliar la vida

laboral, teletreballar i condicions de treball més bones.

·Socis i sòcies: Augmentar els beneficis i el valor de l’empresa.

·Empresaris i empresàries: L’empresari/a professional busca augmentar la seva

remuneració, el seu prestigi professional i el creixement de l’empresa.

2. Exògens:

·Clients i clientes: Garantia de qualitat i del compliment de les condicions de venda

(descomptes, terminis de lliurament, etc.)

·Proveïdors: Volen cobrar en els mínims terminis establerts.

·Administracions públiques: Cobrament de tributs. impostos, taxes i contribucions

especials en els terminis determinats legalment.

·Bancs: Volen assegurar que l’empresa compleixi el pagament dels deutes i

augmentar-ne la vinculació financera.

-Resolució de conflictes:

·Negociació: Les parts han de definir de manera clara els objectius, els límits de la
negociació i l’aplicació d’habilitats com ara l’empatia, l’asservitat i la voluntat d’arribar a
acords.

·Conciliació: Una persona aliena a les parts propicia de manera imparcial un ambient de
negociació que permeti arribar a un acord, però sense proposar cap solució concreta.

·Mediació: El mediador o mediadora, mostrant-se imparcial, proposa una solució objectiva

perquè les parts la discuteixin i l’estudïn, però sense comprometre`s a acceptar-la

·Arbitratge: Les parts se sotmeten a un procés (laude arbitral) en què es comprometen a

acceptar i aplicar la solució proposada per l’agent arbitral, aliè a les parts.

2.3. Les teories sobre l’empresa

-La figura de l’empresa ha evolucionat al llarg de la història. En l’actualitat, està determinada

per la globalització econòmica i la societat del coneixement.

-Hi ha diverses teories que expliquen què és l’empresa i com ha sorgit com a agent
econòmic.

1. Teoria neoclàssica o marginalista:

- Desenvolupada per A. Marshall i L. Walras a partir de l’any 1870.
 - La teoria neoclàssica situa a la empresa com una unitat de producció
elemental que té com a finalitat la maximització de beneficis.
- Segons aquesta teoria, el mercat es regeix per si mateix establint un preu als
factors. Per tant és l’empresa qui té la missió de combinar-los de la manera
més eficient per oferir productes que li generen el màxim benefici.

2. Teoria social:
- É. Durkheim la va desenvolupar el 1893.
- En la teoria afirmava que l’activitat que porta a terme l’empresa té
conseqüències socials.
- A partir d’aquesta teoria va començar a tenir més importància l’estudi del
comportament de les accions de les persones al món, el seu funcionament,
tenint en compte aspectes com les normes, les estructures socials i les
relacions de poder.
- Essencialment, l’empresa, a més d’un agent econòmic, és un agent que té
una responsabilitat social cap a les condicions de treball dels empleats, cap a
la preservació del medi ambient o cap a la riquesa que genera.

3. Teoria de l’empresa com a sistema:

- Basada en la teoria general de sistemes (TGS).
- Desenvolupada per K. L. Bertalanffy el 1928.
- Considera l’empresa com un sistema obert, autoregulat, global i compost per
subsistemes en què el funcionament conjunt és superior a la suka del
funcionament independent dels subsistemes.
- Podem classificar l’empresa com a sistema per tres característiques: artificial
(creada per els humans amb la finalitat d’aconseguir certes metes
empresarials), oberta (constantment du a terme intercanvis de recursos amb
l’entorn més pròxim) i jeràrquica (integrada en un sistema d’ordre superior
que podem dividir en diversos subsistemes d’ordre inferior).

4. Teoria dels costos de transacció:

- R. Coase va ser el primer a introduir el concepte de costos de transacció
l’any 1937.
- La teoria defineix l’empresa com un agent econòmic que fa operacions de
mercat, com ara la selecció de proveïdors, la comparació de preus o
l’avaluació de la qualitat, entre altres, i això comporta uns costos associats.
- Aquests costos s’anomenen costos de transacció.
- En aquesta situació, l’objectiu principal de l’empresa és la minimització
d’aquests costos.
- L’empresa podria evitar gran part d’aquests costos produint tot el producte
internament. Però en aquest cas augmentarien els costos de coordinació.
- En conclusió, l’empresa intenta que els costos de coordinació estiguin per
sota dels costos de transacció.

5. Teoria contracultural o de l’agència:

- Presentada per M. Jensen i W. Meckling el 1976.
- Aquesta teoria estudia la relació entre els principals (accionistes) i els agents
(administratius).
 - En aquesta teoria, l’empresa apareix com la responsable contractual del
compliment d’un servei o el subministrament d’un material.
- Els principals se’ns presenten com a delegadors de tasques als agents.
- Aquestes accions comporten dos riscos fonamentals: que els agents tinguin
un comportament inadequat (risc moral o oportunisme) o que no tinguin prou
nivell de competitivitat (risc d’agència).
- Així mateix, la teoria suggereix que els agents actuaran de manera òptima
sempre que els principals els ofereixin incentius.

3. La localització i la dimensió de l’empresa

-Dues característiques bàsiques de les empreses: la localització i la dimensió.

-La localització és un dels factors que influeixen més en el futur d’una empresa. Consisteix
a decidir la ubicació més adequada perquè l’empresa desenvolupi la seva activitat i
assoleixi els objectius marcats. És un dels factors més importants, ja que li permetrà tenir
avantatge competitiu. Hi ha diversos factors que influeixen en la localització: d’una banda,
els industrials; de l’altra, els comercials.

3.1. La localització de l’empresa

-La decisió del lloc on localitzar l’empresa depèn dels conjunts de factors següents:

1. Accés als factors de producció: De matèries primeres, mà d’obra qualificada,

proveïdors o altres empreses que es dediquin a la mateixa activitat empresarial o a
altres activitats complementàries per generar sinergies com pot ser el cas dels
clústers.

Aprovisionaments i Treball Capital

subministraments

La proximitat de les fonts L’existència d’un mercat La facilitat per tenir bones
d’aprovisionament de de treball en què relacions contractuals
matèries primeres l’empresa pugui trobar mà amb les entitats bancàries
permetrà l’estalvi de d’obra qualificada o no i financeres permetrà
transport i de processos qualificada disponible, en aconseguir les fonts de
extractius i la facilitat funció de les necessitats finançament adequades a
d’aconseguir els empresarials. Els territoris les inversions de
subministraments en què la mà d’obra l’empresa. No totes les
necessaris (electricitat, impliqui un cost més baix entitats ofereixen les
aigua o connexió atrauran la inversió mateixes facilitats i
telefònica) per a empresarial. condicions d’obtenció i
l’empresa. devolució de diners.
També les polítiques
públiques permeten
obtenir bon finançament
mitjançant tranferències o
bonificacions fiscals.
 2. Costos de la instal·lació: No és el mateix instal·lar l’empresa en un lloc o en un
altre, ja que els impostos poden ser diferents o la zona pot estar ben comunicada o
no.
- El cost d’invertir en actius, com ara béns immobiliaris, pot variar molt en
funció de la zona, sobretot per la gran diferència de valor dels terrenys on
l’empresa haurà d’ubicar i construir les instal·lacions.
- El tipus d’instal·lacions productives també pot ser determinant, ja que, si
l’empresa necessita créixer molt o preveu fer-ho, s’haurà d’ubicar en una
zona que li permeti dur a terme aquest creixement.
- Una mala decisió d’ubicació pot condicionar l’empresa i en pot frenar el
creixement.
- A vegades, les empreses es veuen condicionades a ubicar-se en zones
menys favorables, a causa de la falta de terreny industrial o a la inacció de
l’Administració local per crear aquest espais.

3. Característiques de l’entorn: Les regions que estiguin en creixement seran més

favorables a la captació d’empreses; en canvi, les que estiguin en una fase de
decreixement seran més desfavorables a captar-les.

Infraestructures de Legislació Desenvolupament Mercat i

transports i econòmic de la competència
comunicacions zona

La facilitat per accedir També cal tenir en La ubicació en una El fet que hi hagi prou
a mitjans de compte el marc regió o àrea consumidors
transports i les normatiu fiscal desenvolupada interessats en els
comunicacions per (impostos), econòmicament productes o serveis
internet són factors mercantil permet aprofitar de l’empresa i de la
que s’han de tenir (normativa que oportunitats de competència d’altres
molt en compte. Com afecta les negoci o empreses fa que sigui
més adequades empreses i desenvolupar més necessari
siguin les l’activitat més potencialitats confeccionar un
infraestructures i més econòmica), de l’empresa. estudi de mercat. Les
a prop s’hi instal·li mediambiental zones en què els
l’empresa, més bones (restriccions per mercats estiguin
estratègies de protegir l’entorn) i saturats deixaran de
lideratge en cost social (normes ser atractives per a la
podrà aplicar. Els laborals), a més de localització de les
territoris que mostren les facilitats per empreses, ja que això
aquestes prestacions crear empreses farà molt difícil la
són (ajuts i viabilitat del projecte
subvencions) empresarial.

3.2. La dimensió de l’empresa

- La dimensió és la decisió de definir la capacitat productiva més indicada de
l’empresa per poder fer front als reptes relacionats amb els seus objectius.
- La capacitat productiva de l’empresa és una decisió que s’ha de prendre
paral·lelament a la localització, ja que els dos factors estan relacionats. Però, en
primer lloc, cal decidir quina capacitat productiva haurà de tenir l’empresa per
satisfer els seus propis objectius.
- La decisió d’augmentar l’empresa es pot dur a terme de dues maneres:

1. Creixement intern:
Especialització Diversificació

L’empresa decideix vendre més L’empresa decideix augmentar la

productes o serveis explotant varietat de productes que ofereix a partir
estratègies per fer el producte més del producte o servei original.
atractiu, introduir-lo a nous mercats o
explotant-ne alguna qualitat.
L’empresa enfoca l’activitat empresarial
en un tipus molt concret de productes o
serveis, enforteix la seva posició en el
mercat i busca diferenciar-se dels
competidors.

Exemple: una empresa de brioixeria Exemple: una empresa de conserves

industrial decideix explotar especialment de peix decideix produir conserves de
el segment de la brioixeria sense gluten. verdures i llegums.

2. Creixement extern:

Fusió Absorció Cooperació

La unió de dues empreses Una empresa més potent Diverses empreses

o més per a crear-ne una
de nova.
Empresa A i B creen
empresa C amb les
característiques de les
dues. Aconsegueix ampliar
la quota de mercat, la
capacitat productiva i el
poder de mercat. De
vegades ha d’intervenir la
legislació per la posible
generació de monopolis.
n’adquireix una altra amb
menys capacitat. Sol
passar amb empreses
que tenen problemes
econòmics i que podrien
desaparèixer. L’empresa
que absorbeix
aconsegueix quedarse
amb la clientela de l’altra
empresa, però també
n’ha d’asumir els deutes.
acorden col·laborar i
compartir recursos o
informació per
aconseguir objectius
comuns. Aquests acords
poden ser a llarg
termini, com ara la
compra de matèria
primera en conjunt per
aconseguir descomptes,
però també poden ser a
curt termini, com el
llançament de
campanyes conjuntes
per oferir més
prestacions amb menys
cost per al client.

Exemple: dues empreses Exemple: una empresa Exemple: dues

que exploten un mateix
mercat decideixen unir-se
per reduir els costos
derivats de la competència.
que fabrica una gran
gamma d’embotits
decideix absorbir una
petita empresa
d’embotits artesans.
empreses que fabriquen
automòbils decideixen
desenvolupar un model
comú de cotxe elèctric,
per estalviar costos
d’investigació i
desenvolupament
4. La classificació de les empreses
-Les empreses es poden classificar en funció de diversos criteris:

1. Dimensions:

Nombre de Facturació anual Actius totals

treballadors

Microempreses 0-9 < 2 milions d’euros < 2 milions d’euros

Petites 10-49 < 10 milions d’euros < 10 milions d’euros

Mitjanes 50-249 < 50 milions d’eruos < 43 milions d’euros

Grans >250 > 50 milions d’euros > 43 milions d’euros

2. Activitat:

Sector primari Explotació de recursos naturals (agricultura, ramaderia,

pesca, mineria, etc.)

Sector secundari Activitats transformadores o industrials (manufactures)

Sector terciari Activitats comercials i de serveis

Sector quaternari Activitats de recerca, desenvolupament i innovació de

noves tecnologies.

3. Zona geogràfica:

Locals Porten a terme la seva activitat en una localitat específica.

Regionals Porten a terme la seva activitat en diverses localitats o en

una regió.

Nacionals Porten a terme la seva activitat en un sol país.

Internacionals Operen en un país, però exporten a altres països.

Multinacionals Tenen filials o sucursals en altres països.

4. Destinació dels beneficis:

Amb ànim de lucre Els beneficis es destinen a remunerar els propietaris

(totalment o parcialment)

Sense ànim de lucre Els beneficis es destinen a finalitats socials.

 5. Propietat del capital:

Privades Són propietat de persones particulars.

Públiques Són propietat de l’Estat.

Mixtes Són compartides per l’Estat i persones particulars.

6. Forma jurídica:

Individual Persones individuals sense personalitat jurídica pròpia.

Societats Tenen personalitat jurídica pròpia, diferent de les persones

que les formen.

5. La forma jurídica de les empreses

5.1. El marc jurídic de les empreses

-El dret mercantil és la part del dret que regula l’activitat econòmica que porta a terme un
empresari per mitjà d’una organització d’elements personals i reals; és a dir, l’activitat
econòmica que es fa en una empresa.

-El Codi de comerç és el marc legislatiu principal de les operacions mercantils a Espanya i
es va actualitzar amb la Llei 19/ 1989, de 25 de juliol. En tot el que fa referència als
contractes mercantils, els requisits, les modificacions, l’extinció i la capacitat dels
contractants, l’ordre de l’aplicació és, primer, el Codi de comerç i les lleis especials i, si això
no és possible, les normes i regles generals del dret comú, o civil.

-El Codi no inclou tota la legislació mercantil, sino que moltes don regulades per les lleis
especials; ja que l’empresa i les seves activitats evolucionen i canvien molt ràpidament.

-La constitució d’una empresa és el conjunt d’obligacions formals i tràmits que cañ fer
obligatòriament perquè tingui validesa legal.

-Els tràmits més habituals:

1. Escriptura pública davant de notari, incloent-hi els estatuts de l’empresa.
2. Inscripció al Registre Mercantil.
3. Obtención del nom de l’empresa.
4. Inscripció en altres entitats públiques, com ara la Seguretat Social o l’Agència
Tributària.
5. Creació d’un compte bancari a nom de l’empresa.

5.2. Les característiques jurídiques de les empreses

-Per a classificar els tipus d’empreses en funció de la forma jurídica, cal conèixer les
característiques jurídiques que les diferencien.

1. Personalitat jurídica:
·Persona física > és la persona física o l’individu que pot exercir els seus drets i
complir les obligacions reconegudes per les lleis. Es coneix com a empresa
individual.
·Persona jurídica > quan una entitat adquireix drets i obligacions reconeguts en una
llei. Això és l’empresa societat, que es pot dividir en diversos subgrups: Societat civil;
Societat mercantil i Societats mercantils especials.

2. Responsabilitat dels socis:

·Limitada > en cas de fallida, l’import màxim que els socis i sòcies poden perdre és
el capital aportat.
·Il·limitades > els socis responen amb tot el seu patrimoni (fins i tot el personal)
davant dels deutes que tingui l’empresa, excepte en un cas en què es pot mantenir
la casa on es resideix habitualment.

3. Nombre mínim de socis:

·Alguns tipus d’empreses necessiten un nombre mínim de capital (recursos aportats
pels socis) per poder-se constituir. Aquest capital pot consistir en actius físics o
monetaris.

4. Import mínim de capital:

·Alguns tipus d’empreses necessiten un import mínim de capital (recursos aportats
pels socis) per poder-se constituir. Aquest capital pot consistir en actius físics o
monetaris.

5. Raó social:
·És la denominació de l’empresa o el nom legal de la persona jurídica.

6. Fiscalitat:
·IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques) > L’impost que grava
l’obtenció de renda per part de les persones físiques.
·IS (impost sobre societats) > L’impost que grava els beneficis de les societats, és
a dir, de les entitats amb personalitat jurídica pròpia (persones jurídiques)