1

ABSTRACT

My research work is an investigation into the Palestine-Israel conflict, which has

been going on for years and has not found any effective solution. But I am not
focusing on finding a solution, what I try to explain is the concept of war, the territory
of Palestine, and to conclude the practical part I briefly introduce the history and
origin of the conflict and the v allies that both sides have. On the other hand, on the
practical part there is a study based on comparison, which I have carried out, by
comparison of different articles I have taken from four newscasts, known worldwide
but totally different from each other, and, on the other hand, a small survey to find
out what level of knowledge society has of this conflict, and finally to conclude this
practical part there is a personal opinion on the work I have carried out and
everything else.

Mi trabajo de investigación, es una investigación del conflicto de Palestina-Israel,

que hace años que perdura y todavía no se ha encontrado ninguna solución
efectiva. Yo no me centro a encontrar una solución sino al explicar un poco el
concepto de guerra, el territorio de Palestina y para concluir la parte práctica
introduzco brevemente la historia y origen del conflicto y los diferentes aliados. En
cambio, en la parte práctica se encuentra un estudio basado a comparar, que he
realizado, a través de una comparación de diferentes artículos que he cogido de 4
telediarios, conocidos a escala mundial, pero totalmente diferentes entre ellas, y, por
otro lado, una pequeña encuesta para saber el nivel de conocimiento que tiene la
sociedad de este asunto, y finalmente para concluir esta parte práctica se encuentra
una opinión personal sobre el trabajo que he llevado a cabo y todo ello.

KEYWORDS

● War
● Territory
● State

PALABRAS CLAVE

● Guerra
● Territorio
● Estado

2
INTRODUCCIÓ

En el meu treball de recerca investigaré el conflicte Palestina-Israel, que fa anys que

està i encara no s'hi ha trobat cap solució, però jo no m'he enfocat en trobar una
solució ni en investigar les diferents solucions que s'han portat al llarg dels anys,
sinó que em centro a explicar el concepte guerra, introduir una mica l'estat de
Palestina i presentar el conflicte, per si algú mai n'ha sentit a parlar, que se'n pot
donar el cas, també he realitzat una enquesta per a poder saber que en sap i que
n'opina la població d'aquesta guerra, i, per altra banda, també realitzo una
comparació entre dos telenotícies àrabs: Al Jazeera i Al Mayadeen, i dos altres
telenotícies internacionals: BBC News i Euronews, específicament comparo com
tots quatre telenotícies enfoquen i parlen sobre el tema i quin tipus de notícies
pengen en la seva web sobre aquests dos estats. Per tant, els meus objectius han
estat des d'un bon principi, poder extreure una mena d'estudi, basat en la
comparació de diferents telenotícies amb diferents mentalitats, cultures i sobretot
religions, i a part d'aquest estudi també tenia com a objectiu saber que en sap
aquesta societat sobre Palestina i Israel, i el conflicte aquest que fa anys que està
en marxa i que avui en dia encara en perdura. A través d'una enquesta he pogut
complir aquesta finalitat, i és veritat que les respostes em van sorprendre molt,
perquè no esperava un nombre tan alt de respostes i de coneixement. En resum la
hipòtesi del meu treball es pot resumir amb dos preguntes: El conflicte
Palestina-Israel té diferents punts de vista?; Quin nivell de coneixement té la societat
d'aquest conflicte?. La motivació personal que m'ha portat a fer aquest treball ha
estat la curiositat que sentia cada vegada que algú o quan les notícies treien el tema
sobre aquest conflicte. A part d'aquesta curiositat que tenia, sense cap motiu
sempre, vaig tenir la idea clara de fer el treball de recerca el dia en el qual tot
batxillerat vam assistir a una xerrada sobre Europa, l'any passat. Algun aspecte que
es van tractar en aquella xerrada em van trontollar molt en el cap, i per tant des
d'aquell moment vaig tenir clara que havia de fer un treball de recerca, que no
tractes els temes habituals, i fe un d'original i significatiu. Era conscient que el tema
era difícil de tractar i investigar per què és molt complex i són dos estats totalment
diferents i llunyans a Espanya, amb una llengua i cultura totalment desconeguda per
mi. Tot sent conscient d'aquestes dificultats vaig voler aventurar-me en la recerca, ja
que era l'únic tema que em motivava i cridava la meva atenció.

3
Una altra motivació és que més d'un cop m'he plantejat visitar l'estat de Palestina i
no està de més informar-me sobre l'estat que podria visitar en un futur partint de la
informació que ja sé ara. El treball es divideix en dues grans parts, la part teòrica i la
part pràctica. La teòrica explica que és una guerra i els diferents tipus; l'estat de
Palestina i la seva història i per últim el conflicte entre Palestina-Israel. L'objectiu
principal de la part teòrica és conèixer, investigar i informar-me sobre ambdós
estats. La part pràctica es basa a fer un estudi estadístic del conflicte, per veure les
diferents formes de projectar el tema en diferents notícies de diferents països i
mentalitats, i per veure quina és l'opinió d'aquest sobre el tema actualment i
antigament.

4
OBJECTIUS

Els objectius del meu treball eren investigar i estudiar el conflicte Palestina-Israel i
els diferents punts de vista, conèixer més a fons la història i les diferents opinions, i
trobar les possibles causes de la guerra entre aquests dos estats.

Realment he aconseguit tenir una informació real i suficient per a entendre com va
anar tot i perquè, a dies d'avui encara perdura. Tot i que no he pogut endinsar-me
del tot en el tema, ja que crec que es necessita més temps i experiència personal
dels dos estats i de la situació, penso que he obtingut el necessari per respondre a
la meva hipòtesi inicial en la qual em preguntava si el conflicte entre Palestina-Israel
té diferents punts de vista. Pel que fa a informar-me i ampliar els meus
coneixements sobre tot plegat, realment he assolit el meu objectiu. Per una altra
banda, he aprofundit en aspectes que desconeixia completament, com la història de
la terra de Palestina, els diferents aliats que tenen tant Palestina com Israel o els
diferents tractats de pau, que es van presentar per aturar i arribar a una solució del
conflicte. Per altra banda, he aconseguit tenir el punt de vista dels pares, dels
professors i dels alumnes, i veure les semblances i diferències d'aquests.

Un cop he assolit les finalitats que em vaig proposar, vaig poder extreure les
conclusions del treball.

5
AGRAÏMENTS

Per començar vull agrair al meu tutor del treball per guiar-me en el procés, per
l'entusiasme que m'ha transmès, per desbloquejar-me en els moments difícils, etc.
Moltíssimes gràcies, Xavier, sense tu la part pràctica no hauria estat possible.

En segon lloc, agrair a la meva família, als meus pares per descomptat, per
aguantar-me quan m'he posat pesada, per aconsellar-me i per estar al meu costat.
Als meus germans, víctimes de les meves llargues explicacions, i a la meva
germana i cosina, participar en tot moment.

Seguidament, vull agrair a les companyes de classe i altres excompanyes d'altres

instituts, ja que l'intercanvi de reptes eren un estímul afegit. Gràcies per escoltar-me
i per estar disponibles en tot.

Vull Agrair també en Saif Firas, el noi palestí que ha estat resolent els mil dubtes
que m'anaven sorgint durant la recerca. Junt amb ell agraeixo l'ajuda i l'atenció de la
Yousra Badi, la meva tia i treballadora en el Western Union del Marroc, al meu oncle
Abdeljalil Benzine i les altres amigues que em van ajudar a difondre l'enquesta, per
a obtenir un major nombre de respostes, gràcies pel gran esforç que heu realitzat
estic molt agraïda.

Gràcies a tots els meus amics que heu fet possible la distribució de les enquestes, i
a tots els pares, professors i alumnes que heu respost. Sense vosaltres la part
pràctica no hauria tirat endavant.

Gràcies a les amigues que heu participat en el projecte, que exposaré oralment,
Aisa Jaye i la Júlia Pedrique, ha estat un gran plaer compartir aquells moments amb
vosaltres.

Moltes gràcies a tots aquells que us heu interessat en el meu treball, que sapigueu
que el vostre interès m'ha ajudat a continuar endavant.

6
 ÍNDEX

Primer Bloc. Guerra 9

Què és una guerra? 9
Causes d'una guerra 9
Tipus de Guerra 10
Com afecta la guerra a la humanitat 11
Segon Bloc. Estat de Palestina 12
Palestina 12
Història 12
Organització territorial 14
Economia 14
Demografia 15
Tercer Bloc. Palestina-Israel 16
Història del conflicte 16
Què volen els palestins? 17
Qui dóna suport i reconeix als palestins? 18
Qui dóna suport a Israel? 18
Per què els Estats Units són el principal aliat d'Israel? 19
PART PRÀCTICA 20
PRIMERA PART. FORMULARI 21
SEGONA PART. ESTUDI DE COMPARACIÓ 33
BBC / BBC NEWS 33
Història 33
Efecte a nivell mundial 33
Estudi de comparació 34
AL JAZEERA 36
Història 36
Efecte a nivell mundial 36
Estudi de comparació 37
AL MAYADEEN 40
Història 40
Efecte a nivell mundial 40
Estudi de comparació 41
EURONEWS 43
Història 43
Efecte a nivell mundial 44

7
 Estudi de comparació 44
CONCLUSIÓ PART PRÀCTICA 46
CONCLUSIÓ TREBALL DE RECERCA 48
REPTES I DIFICULTATS 50
WEBGRAFIA 52
ANNEXOS 54

8
Primer Bloc. Guerra

Què és una guerra?

La guerra, que suposa l'enfrontament directe de faccions armades regulars o

irregulars amb un objectiu determinat, és la manifestació més violenta d'un conflicte
entre diferents grups d'humans. El seu origen pot ser el control polític d'un territori, la
població i els recursos naturals, o el xoc de diferents ideologies o religions. Les
guerres tenen com a origen múltiples causes, entre les quals solen estar el
manteniment o el canvi de relacions de poder, disputes econòmiques, ideològiques,
territorials, etc. En l'idioma científic polític i relacions internacionals, la guerra és un
instrument polític, al servei d'un estat o una altra organització amb fins polítics, ja que
en cas contrari construir una forma més desorganitzada encara que igualment acaba
sent violenta: el bandolerisme per terra o pirateria per mar. Segons Richard Holmes, la
guerra és una experiència universal que comparteixen tots els països i totes les
cultures. Segons Sun Tzu, la guerra és el conflicte d'Estat més gran, la base de la
vida i mort, el Tao de la supervivència i 'extinció i que, per tant, és imperatiu
estudiar-la profundament. Segons Karl von Clausewitz, la guerra és la continuació de
la política per altres mitjans.

Causes d'una guerra

Són moltes les causes que hi ha darrere de les guerres al món actualment. El control
dels recursos naturals, la desigualtat, els conflictes per motius ètnics, comercials i
tecnològics, l'apogeu dels extremistes i nacionalismes, o els efectes adversos del
canvi climàtic. El jurista Papiniano afirmava que era més fàcil cometre un crim que
justificar-ho i el senador Hiram Johnson va escriure ja el 1917 que la primera víctima
quan arriba la guerra tot és veritat. Autors com Brian Hayes assenyalen, tanmateix,
que hi ha consens a tenir com a certes algunes de les causes. Solen ser més difícils
d'identificar i poden ser-hi presents durant anys fins que es converteix en detonants.

Ara ens endinsem en causes més principals. La definició de les causes ens ajuda a
entendre qualsevol conflicte armat. Causes econòmiques, han estat presents a
gairebé totes les guerres. Moltes vegades està relacionada amb el poder econòmic.
Les causes politicoideologiques, van junts.

9
En molts sentits, la política expressa ideologies, cosa que sovint genera diferències
entre els defensors d'una postura o altra. Causes de caràcter religiós, l'edat mitjana
n'és el millor exemple.

Figura 1. Shuiayea en ruïnes

2014 · 09 · 08 • Font: Anne Paq, Activestills. Barri Shujayea, que va ser duramente atacat durant l'última
ofensiva israeliana, Ciutat de Gaza, 4 de setembre de 2014.

Tipus de Guerra

Les guerres es classifiquen segons els participants, accions o estratègies realitzades

podem classificar diferents tipus de guerres:

● La guerra civil es caracteritza per l'enfrontament entre dos o més bàndols d'un
mateix estat o país. Generalment, les causes són polítiques encara que també
poden ser religioses, econòmiques o qualsevol tema que creï disputa. La
intenció, sol ser l'intent d'un dels bàndols d'imposar-se sobre l'altre,
mostrant-ne les dues característiques molt contràries.

● La guerra mundial sorgeix entre diferents països participant els diferents

continents, veiem així la magnitud que suposa aquest conflicte i les
conseqüències mundialment que suposarà. El motiu principal és la recerca de
la imposició de poder d'un dels països.

10
 ● La guerra santa és la realitzada entre dos o més grups religiosos amb la
intenció d'imposar-se i afirmar la seva religió com a única veritable.

● La guerra invasiva es desenvolupa per l'entrada de força de l'exèrcit d'un país a

un altre territori per tal de conquerir-los. Davant l'intent d'invasió, el país
irromput prendrà mesures de defensa davant l'atac del rival. Hem de ressaltar
la necessitat que la força invasora sigui externa, ja que si no, no podrem
considerar aquest tipus de guerra com a tal.

Com afecta la guerra a la humanitat

Les conseqüències de la guerra no són només materials. Tot i que cada conflicte és
diferent en si mateix i té la seva pròpia dinàmica, etapes i abast, els seus efectes es
noten sobretot a la població que la viu en primera persona. Fugir a un altre país per
culpa de la guerra no només implica deixar enrere un lloc. És molt més que això:
significa una fractura en la història de vida de les persones refugiades, un punt de gir
que marca un abans i un després a les seves biografies. Parlem dels efectes interns
dels conflictes, que en la majoria dels casos suposen llargs processos de recuperació
i transcendeixen la reconstrucció física i mental. Els efectes més recurrents després
d'una situació d'aquestes característiques són: Ansietat permanent, depressió,
Inseguretat, desconfiança i desarrelament. La destrucció material i la pèrdua de vides
humanes afecten la seva moral i les seves ganes d'insistir en els seus projectes o
iniciar-ne de nous.

Figura 2. Palestí carregant gerres sol

2014 · 09 · 08 • Font: Anne Paq, Activestills. Un palestí porta gerres d'aigua a través d'un camí
destruït del barri Shujayea, a l'est de la ciutat de Gaza, 4 de setembre del 2014.

11
Segon Bloc. Estat de Palestina

Palestina

Palestina, denominat oficialment Estat de Palestina, és un Estat amb reconeixement

limitat ubicat a la regió de Cisjordània (en què s'inclou Jerusalem Est) i la Franja de
Gaza. Limita amb Jordània, Egipte i la ribera sud-oriental del mar Mediterrani. També
és considerat un protestat. En aquest temps l'OLP no exercia control sobre cap
territori, i era un govern a l'exili. Encara avui, el territori reclamat per a l'Estat de
Palestina es manté sota l'ocupació israeliana. El 1994, d'acord amb els acords d'Oslo
entre l'OLP i el Govern d'Israel, va ser establerta l'Autoritat Nacional Palestina com
una entitat administrativa transitòria.

Història

Palestina va ser un dels antics territoris otomans que la Societat de les Nacions va
posar sota administració britànica el 1922. Durant el Mandat, del 1922 al 1947, va
tenir lloc la primera onada d'immigració jueva a gran escala a aquest territori,
provinent principalment d'Europa Oriental: el nombre de jueus que van immigrar va
augmentar enormement a la dècada de 1930 a causa de la persecució nazi. El Regne
Unit va considerar diverses opcions per facilitar la independència a aquesta terra
devastada per la violència, i el 1947 va acudir a les Nacions Unides perquè
resolguessin el problema de Palestina.

Després d'estudiar diferents alternatives, les Nacions Unides van proposar posar fi al
Mandat i dividir Palestina en dos Estats independents, un d'àrab palestí i un altre de
jueu, i que Jerusalem quedés sota un règim internacional (resolució 181 (II), de 1947).
Més de la meitat de la població àrab palestina va ser expulsada o va fugir del territori
del nou Estat. Aquesta guerra va provocar un segon èxode, d'aproximadament mig
milió de palestins. El 1974, l'Assemblea General va reafirmar els drets inalienables del
poble palestí a la lliure determinació, la independència nacional, la sobirania i el retorn
dels refugiats.

12
El juny del 1982, Israel va envair el Líban amb la intenció manifesta d'eliminar l'OLP.
Es va negociar un alto el foc. Les tropes de l'OLP es van retirar de Beirut i es van
traslladar als països veïns. El setembre de 1983, la Conferència Internacional sobre la
Qüestió de Palestina va adoptar els principis següents: la necessitat d'oposar-se als
assentaments israelians ia les iniciatives israelianes per canviar l'estatut de
Jerusalem, el dret de tots els Estats de la regió a existir dins de fronteres reconegudes
internacionalment i l'assoliment dels drets legítims i inalienables del poble palestí.

El 1991 es va celebrar a Madrid una Conferència de Pau amb l'objectiu d'aconseguir

una solució pacífica mitjançant negociacions directes per dues vies —entre Israel i els
Estats àrabs per una banda i entre Israel i els palestins per l'altra— sobre la base de
les resolucions del Consell de Seguretat 242 (1967) i 338 (1973). Les negociacions
multilaterals s'havien de centrar en qüestions d'àmbit regional, com ara el medi
ambient, el control d'armament, els refugiats, l'aigua i l'economia. La participació de
les Nacions Unides ha estat essencial tant per vetllar per la legitimitat internacional
com per mobilitzar i prestar assistència internacional. La Declaració de Principis de
1993 va ajornar certes qüestions fins a les negociacions posteriors sobre l'estatut
permanent, que van tenir lloc el 2000 a Camp David i el 2001 a Taba, però en què,
això no obstant, no es va arribar a cap conclusió.

La segona intifada va esclatar quan el primer ministre Ariel Sharon, del partit israelià
Likud, va visitar el 2000 Al-Haram al-Sharif (Muntanya del Temple), a Jerusalem. A
continuació, Israel va començar a construir un mur de separació amb la Ribera
Occidental, ubicat principalment dins del Territori Palestí Ocupat i declarat il·legal per
la Cort Internacional de Justícia. El 2005, Israel va retirar als seus colons i tropes de
Gaza, encara que va mantenir el control de les seves fronteres, costes i espai aeri.
Amb el Procés d'Annapolis del 2007-2008 no es va arribar a un acord sobre l'estatut
permanent. La UNESCO va admetre Palestina com a membre. El novembre d'aquell
any va esclatar un nou cicle de violència entre Israel i Gaza, que va concloure amb un
alto el foc negociat per Egipte. El 29 de novembre del 2012 l'Assemblea General va
reconèixer a Palestina la condició d'Estat observador no membre a les Nacions
Unides, i el 2014 l'Assemblea General va proclamar el 2014 Any Internacional de
Solidaritat amb el Poble Palestí.

13
Organització territorial

L'organització territorial actual de l'Estat de Palestina va ser implantada arran dels

acords d'Oslo del 1994. En funció del pes demogràfic, es van crear dos tipus
d'administracions locals, els municipis (municipalities) i els pobles (village councils),
que compten menys de 1000 habitants. Els municipis es classifiquen alhora en
municipis de tipus A, B, C o D segons la seva població. Al segle xxi, l'Oficina Central
d'Estadístiques de Palestina (PCBS) comptabilitza 121 municipis (96 a Cisjordània i
25 a la Franja de Gaza) i 335 pobles. Gairebé tots els pobles estan situats a
Cisjordània, on la població és atomitzada en localitats relativament petites, i gairebé
cap a la Franja de Gaza a causa de la seva alta densitat de població. La llei del 1997
sobre administració local exclou els camps de refugiats de la jurisdicció del Ministeri
de Govern Local. Depenen directament de l'Agència de Nacions Unides per als
Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA), si bé aquesta només s'encarrega
de subministrar serveis en matèria de sanitat i educació. Per a altres tipus de serveis,
com el subministrament en aigua o electricitat, les responsabilitats són confuses i es
gestionen conjuntament amb els municipis, cosa que dona lloc a diverses situacions
segons el lloc.

Economia

El PIB per càpita a Palestina va augmentar un 7% a l'any de mitjana del 1968 al 1980,
però es va reduir durant la dècada de 1980. Les condicions econòmiques a
Cisjordània i Gaza, en què l'activitat econòmica es regeix pel "Protocol Econòmic de
París" d'abril de 1994 entre Israel i l'Autoritat Palestina, es van deteriorar a principis de
1990. Després de les eleccions legislatives de gener de 2006, guanyades per Hamàs,
el Quartet (amb excepció de Rússia) va tallar tots els fons a l'Autoritat Palestina
dirigida pel primer ministre Ismail Haniyah (de Hamàs). La desocupació va baixar a
Gaza del 45% el 2008 al 39% el 2009,114 la Cisjordània va baixar del 20% el 2008 a
18% el 2009.

14
Demografia

Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS en les sigles angleses),

l'Estat de Palestina comptava amb 5.354.656 ciutadans a mitjan 2022, dels quals
3.188.387 vivien a Cisjordània (amb Jerusalem Est inclosa). Hi ha 3,76 milions de
palestins a l'Estat de Palestina, en comparació als 2,89 milions que hi havia el
1998.D'acord amb l'Oficina del Cens dels Estats Units, el creixement demogràfic entre
el 1995 i el 2008 a Gaza i Cisjordània va ser de 106%, és a dir, la població va passar
d'1,9 milions (1990) a 3,9 milions d'habitants. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques
de Palestina (PCBS), la densitat de població el 2009 era de 654 h/km²; per a
Cisjordània eren 433 h/km² i per a la Franja de Gaza 4073 h/km².

15
Tercer Bloc. Palestina-Israel

Història del conflicte

El conflicte palestí-israelià és el conflicte social i armat en curs entre israelians i

palestins pel control de la terra palestina, que es remunta a principis del segle XX. El
conflicte, de gran envergadura, forma part important del conflicte àrab -israelià. A
causa de l'increment massiu de població jueva a Palestina, van aparèixer brots de
violència cada cop més intensa entre les poblacions jueves i àrabs. Com a intent de
solució, les Nacions Unides van aprovar la partició del que havia estat el mandat
britànic a Palestina en dos: Una part jueva i una part àrab. L'Estat jueu suposaria un
55% del territori del Mandat, inclòs el desert del Nèguev, i la seva població estaria
formada per 500.000 jueus i 400.000 àrabs palestins. En aquell moment, els jueus
només posseïen el 7% de les terres de Palestina. Va esclatar llavors una guerra civil
en el mandat entre jueus i palestins que va desencadenar l'expulsió o la fugida de
dos terços de la població palestina.

El 14 de maig de 1948, coincidint amb la declaració d'independència d'Israel, els

Estats àrabs veïns van declarar la guerra al recent estat d'Israel, encara que
finalment van ser derrotats pels israelians. La violència resultant del conflicte ha
portat diverses postures internacionals al voltant del conflicte. S'han fet molts intents
per negociar una solució de dos Estats, cosa que implicaria la creació d'un Estat de
Palestina independent al costat de l'Estat d'Israel, concebut a l'origen com un Estat
jueu. Dins de les societats israeliana i palestina, el conflicte genera una gran varietat
de punts de vista i opinions. Això posa en relleu les profundes divisions que
existeixen no només entre israelians i palestins, sinó també dins de cada societat. Hi
ha hagut enfrontaments entre exèrcits regulars, grups paramilitars, cèl·lules
terroristes i ciutadans independents.

Hi ha importants actors internacionals involucrats en el conflicte. Les dues parts que

participarien en les converses directes de pau en cas que n'hi hagués serien el
Govern d'Israel, actualment liderat per Naftali Bennett, i l'Estat de Palestina,
actualment presidit per Mahmud Abbas. D'una banda, Fatah (component principal
de l'OLP i de l'Autoritat Nacional Palestina) que predomina a Cisjordània.

16
D'altra banda, Hamàs controla la Franja de Gaza. El 2014 va obtenir el suport de la
Unió Europea per ser acceptat com a Estat, i el mateix any Palestina va reconèixer
la Cort Penal Internacional. Dos conflictes recents han produït gran nombre de
víctimes civils, durant el Conflicte de Gaza del 2014 i el Conflicte de Gaza del 2021.

Què volen els palestins?

El govern d'Israel va informar dels plans de desnonar les famílies palestines que
viuen a Sheikh Jarrah per lliurar aquests habitatges a colons jueus, desencadenant
manifestacions diàries que van arribar a una jornada de particular violència, quan les
forces de seguretat israelianes van reprimir a l'Esplanada de la Mesquita, tercer lloc
sant per a l'islam. Els efectius, fins i tot, van arribar a llançar gasos lacrimògens dins
de la mesquita Al-Aqsa, trencant l'acord de no ingressar a aquest lloc, una mesura
clau per mantenir la fràgil estabilitat de la ciutat. En aquell moment, el conflicte
centrat a Jerusalem i Cisjordània –territori sota ocupació israeliana des del 1967– va
sumar la participació de Hamàs, que controla la Franja de Gaza i que va començar a
llançar coets cap a territori israelià en resposta a la provocació.

Els palestins reclamen Jerusalem Est com a capital del seu futur estat, mentre que
Israel considera indivisible Jerusalem com a capital del seu estat. Per això qualsevol
avenç sobre la propietat de la terra en aquest sector sigui un detonant per reviure
les hostilitats. Amb el llançament de coets des de Gaza i la resposta d'una ofensiva
aèria israeliana, el focus d'atenció se centra ara en aquests enfrontaments que ja
han causat 219 palestins morts i 1.530 ferits, mentre que del costat israelià només
van morir 12 persones.

Qui dóna suport i reconeix als palestins?

El reconeixement internacional de l'Estat de Palestina ha estat el principal objectiu

de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP) des que la Declaració
d'Independència de Palestina proclamés l'establiment de l'Estat de Palestina el 15
de novembre de 1988 a Alger (Algèria) a una sessió extraordinària del Consell
Nacional Palestí a l'exili. Dels 193 estats membres de les Nacions Unides, 139 (el
72,02%) han reconegut l'Estat de Palestina a data agost de 2019.

17
Figura 3. Una dona manifestant-se contra l’ocupació de Palestina

Font: Entrada publicada a Notícies i comunicats i etiquetada com a Grup Palestina, 12 July, 2021.

Qui dóna suport a Israel?

Des del 1948 fins al final del 1960, Israel va establir relacions diplomàtiques amb
gairebé tots els països d'Europa Occidental, Amèrica del Nord i del Sud, així com
gran part d'Àfrica. Alguns Estats reconeixen Israel com un Estat, però no tenen
relacions diplomàtiques. Com a resultat, molts països africans i asiàtics van trencar
els llaços amb Israel. Hi ha diversos països que tenien relacions diplomàtiques amb
Israel, però que les han trencat o suspès des de llavors.

Després del reconeixement d'Israel i les negociacions amb l'Organització per a

Alliberament de Palestina, molts països africans i asiàtics, i fins i tot un país àrab
(Jordània), van restablir les relacions diplomàtiques amb Israel. La Santa Seu va
entrar en relacions diplomàtiques amb Israel el 1994. Alguns països van trencar
relacions o les van suspendre com a conseqüència de la Guerra del Líban de 2006.

18
Actualment, un total de 28 estats membres de les Nacions Unides no reconeixen
l'Estat d'Israel: 14 dels 22 membres de la Lliga Àrab: Algèria, Comores, Djibouti,
Iraq, Kuwait, Líban, Líbia, Oman, Qatar, Aràbia Saudita, Somàlia, Síria, Tunísia i
Iemen; 10 membres més d'Organització per a la Cooperació Islàmica: Afganistan,
Bangla Desh, Brunei, Guinea, Indonèsia, Iran, Malàisia, Mali, Níger i Pakistan. Altres
països que no reconeixen Israel inclouen Cuba i Corea del Nord. El 2002, la Lliga
Àrab va proposar el reconeixement d'Israel pels països àrabs a canvi de la retirada
israeliana de tots els territoris ocupats el 1967, en el que va passar a conèixer-se
com la Iniciativa de Pau Àrab.

Alguns països que no reconeixen Israel també han qüestionat la legitimitat d'Israel.
Alguns no accepten passaports israelians i alguns tampoc no accepten passaports
d'altres països la titular dels quals tingui un visat israelià recolzat en ella.

Per què els Estats Units són el principal aliat d'Israel?

La relació d'Israel amb els Estats Units ha anat evolucionant de l'aliança durant la
Guerra Freda a la simbiosi actualment. Tot i això, mentre que durant molt de temps
els interessos compartits amb l'Aràbia Saudita i altres països àrabs van moderar la
política nord-americana i van equilibrar una mica el seu suport a Israel, els últims
anys l'aliança amb Israel ha passat a dominar l'estratègia de Washington. Això s'ha
reflectit en la invasió de l'Iraq i les tensions amb els països àrabs. La raó d'aquesta
evolució s'ha de buscar principalment en la influència que han guanyat Israel i els
grups de pressió prosionistes a la política domèstica dels Estats Units.

Figura 4. Donald Trump i Benjamin Netanyahu

Font: Isabel Perez, 3 de febrer 2020, 15:39 (Arainfo)

19
PART PRÀCTICA

20
L'objectiu de la part pràctica és treballar amb estudiants, pares i professors per saber
quin és el coneixement que tenen sobre el conflicte entre Palestina i Israel i saber què
en pensen i que proposen per solucionar-ho o millorar-ho i treballar també quines
diferències es troben en diferents canals de telenotícies, com intenten projectar el que
passa, com parlen segons quin estat i si actualitzen tot el que passa allà. Per
aconseguir aquestes dades, he realitzat un formulari a diversa gent de forma anònima
i òbviament aleatòriament. En cada apartat he treballat els aspectes que més
m'interessen i he anat extraient diferents conclusions que més tard concretaré en
unes conclusions generals.

PRIMERA PART. FORMULARI

Una de la primera part de la meva part pràctica, consistia a resoldre una de les dues
hipòtesis que m'havia plantejat i, ajudar-me amb la meva conclusió final del treball
de recerca.

● Quin nivell de coneixement té la societat d'aquest conflicte?

Per tal de resoldre la hipòtesi i ajudar-me amb la conclusió, vaig realitzar un

formulari amb el següent conjunt de preguntes a resoldre, i en total unes 90
persones aproximadament, entre elles pares, mares, professors, estudiants i altres:

1. Edat
2. En quin país vius actualment?
3. Has sentit a parlar d'aquest conflicte algun cop?
4. Quants anys creus que porta produint-se aquest conflicte (aproximadament)?
5. Que consideraries que és el que passa entre Palestina-Israel?

a) Crisi israeliano palestina

b) Violència Israeliana
c) Conflicte israeliano palestina
d) Guerra
e) holocaust
f) Terrorisme Estat

21
 6. Quina podria ser la principal causa d'aquest conflicte?

a) Religiós
b) Polític
c) Economic
d) Territorial

7. Creus que ha fet prou l'ONU per resoldre el conflicte?

8. Coneixes el nombre de víctimes mortals
9. palestines en els darrers sis anys (des del 2000)?
10. Diries que els mitjans de comunicació s'han centrat prou en vers aquest
conflicte?
11. Quines solucions proposaries per posar fi al conflicte entre palestins i
israelians?

I es van obtenir els següents resultats que mostro a continuació:

Figura 4. Resultat formulari

Font. Elaboració pròpia.

Tal com es mostra en la gràfica següent, la majoria de persones que van respondre
el meu formulari tenen entre 16-19 anys i ocupaven un 70%, amb un 13,3% els o les
que tenen 20-40 anys, un 7,8% per als que tenen entre 13-15 anys, 6,7% pels que
tenen entre 40-60 anys i finalment amb un 2,2% els o les que tenen 60 o més.

22
Figura 5. Resultat formulari

Font. Elaboració pròpia.

Amb aquesta pregunta, he pogut saber on viuen aquestes persones anònimes que
han respost el formulari, per poder analitzar millor com de lluny s'ha pogut expandir
aquest conflicte i per valorar si donant de quin país se'n parla mot o poc de Palestina
i Israel. La gran majoria habitava a Espanya, específicament a Catalunya, però he
tingut respostes de gent d'altres països, com ara: Dubai, Àustria, Holanda,
Alemanya, el Marroc, Síria I Polònia.

Figura 6. Resultat formulari

Font. Elaboració pròpia.

23
La primera de les qüestions sobre el tema en si, fou aquesta, i s’ha de dir que el
resultat em va sorprendre molt ja que un 88% de les 90 que van respondre, si,
coneix aquesta conflicte, en canvi un 5’6% no en té idea i mai n’ha sentit a parlar.

Figura 7. Resultat formulari

Font. Elaboració pròpia.

Per acabar de completar la qüestió d'abans, m'he intrigat en saber on n'han sentit a
parlar, per tant, he formulat les següents opcions i clarament com es pot observar en
la gràfica la majoria n'havia sentit a parlar per Internet o la Televisió, i d'altres que
n'havien sentit a parlar per la ràdio o per premsa escrita, però com he dit abans
majoritàriament ha estat per internet.

24
Figura 8. Resultat formulari

Font. Elaboració pròpia.

Una altra qüestió, de la qual no vaig rebre un número en concret, però de la qual
tothom estava d'acord en el fet que la guerra o conflicte porta en peu des de fa molts
anys. Algun s'atrevien a dir que porten un 65, 70, 75 i és que la veritat aquest
conflicte fa uns setanta-cinc anys que existeix aquest conflicte aproximadament,
segons la Wikipedia.

25
Figura 9. Resultat Formulari

Font. Elaboració pròpia.

La majoria pensa que el que passa entre Palestina i Israel se la podría considerar
com una violència Israeliana, i un altre gran part la considera com una guerra. Les
altres opcions no ha passat per desapercebudes, ja que una minoria ha votat en
cada opció.

Figura 10. Resultat formulari

Font. Elaboració pròpia.

26
Tal i com es veu en el gràfic l'opció guanyadora fou la de territorial, una gran majoria
afirma que tot plegat és a causa d'un tema territorial. Destaco també un empat entre
religiós i política, és possible que les diferent religió entre ambdós estats xoquin,
però realment el conflicte no és per això, ja que l'Islam i la religió jueva, s'assemblen
molt més del que la pensem, i políticament es pot pensar que és una causa, per les
diverses intervencions que es fan d'altres grans potències, com ara els estats units,
gran aliada d'Israel.

Figura 11. Resultat formulari

Font. Elaboració pròpia.

En aquest cas, tal com mostra la gràfica la majoria estava d'acord en el fet que
l'ONU, no ha fet tot el possible com per arribar a una solució entre Palestins i
Israelians, en canvi, un 6,7% defensa que l'ONU ha fet ja prou en aquest conflicte i
que a fe tot el possible per resoldre aquesta batalla.

27
Figura 12. Resultat Formulari

Font. Elaboració pròpia.

En aquesta pregunta, esperava aquesta resposta, ja que és lògic no saber el

nombre. Un 90% no en tenien ni idea, encani un 12,2% afirmava saber la quantitat
de morts palestines des de fa sis anys, sigui des del començament dels atacs
massius per part d'Israel cap a palestina, en concreta a Gaza.

Figura 13. Resultat formulari

Font. Elaboració pròpia.

28
El 12,2%, que afirma saber el nombre de morts a Gaza des de l'any 2000, van dir
els següents números: 13.739, 5000, 10000 i d'altres que van decidir no posar cap
xifra i afirmar que simplement hi ha hagut moltes víctimes mortals, i d'altres que deia
no saber.

Figura 14. Resultat formulari

Font. Elaboració pròpia.

Un altre pregunta que m'intrigava molt saber-ne la resposta ha estat aquesta. Saber
de qui era el terreny de Palestina abans que els jueus i que es fundés Israel, és molt
important per poder saber els orígens de tot plegat i de per què Gran Bretanya és un
gran aliat d'Israel. Algunes de les respostes eren correctes, però no responien al que
jo demanava, hi ha hagut un parell de persones que si han respost correctament a la
pregunta, i és que el terreny de Palestina fou colonitzada per Gran Bretanya, durant
una operació militar que duia a terme en el medi orient.

29
Figura 15. Resultat formulari

Font. Elaboració pròpia.

La gran majoria estava d'acord en el fet que els mitjans de comunicació no han
informat i insistint tant en l'assumpte, com ho fan o han fet amb altres temes. En
canvi, un altre 18,9% defensava que els mitjans de comunicació, si havien informat
prou sobre l'assumpte.

30
Figura 16. Resultat formulari

Font. Elaboració pròpia.

L'última qüestió que també en tenia moltes ganes de saber-ne les respostes fou
aquesta. Hi ha idees diverses, alguns afirmaven en què hi hagués un tractat de pau
entre aquests dos estats, altres diuen que l'ONU hauria de fer una important
intervenció, una gran majoria firmava que Israel hauria de ser expulsada del territori
palestí, i que el territori hauria de ser retornat a Palestina, d'altres deien que s'ha de
trobar una solució perquè morien molts Palestins, però no sabien quina idea o
solució aportar, en conclusió una gran varietat d'idees i respostes molt originals i
d'altres molt veritables i amb les que n'estic totalment d'acord.

31
SEGONA PART. ESTUDI DE COMPARACIÓ

BBC / BBC NEWS

La BBC News and Current Affairs, és una de les divisions principals de la BBC. És
l'entitat responsable de recollir i produir la informació d'actualitat per a les divisions
informatives de televisió, ràdio i internet de la BBC. Se'l considera l'entitat que
recopila més informació entre els mitjans de comunicació del món, amb més de
45.000 hores de material a l'any. La seu es troba a Londres, ocupant l'espai amb la
BBC Televisió Centre. A més de l'equip instal·lat al Regne Unit, manté 48 equips
humans i més de 132 periodistes repartits a tot el món.

Història

El 18 d'octubre de 1922, un consorci de fabricants britànics de ràdios va fundar la

British Broadcasting Company Ltd, companyia encarregada de transmetre un servei
de ràdio de forma experimental. John Reith es va convertir en el primer director
executiu de la companyia. L'1 de juny de 1927, una carta real estableix una entitat
pública, la British Broadcasting Corporation, com a successora de la British
Broadcasting Company Ltd. John Reith va ser nomenat el seu director general. En
1932, la BBC va començar a emetre senyals de televisió de manera experimental.
La difusió regular de TV va iniciar el 1936.

Efecte a nivell mundial

La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Radiodifusió) és el

servei públic de ràdio, televisió i internet del Regne Unit, amb més de nou dècades
de trajectòria. És independent de controls comercials i/o polítics i opera sota un
estatut real que garanteix aquesta independència. La BBC compta amb una xarxa
de més de 250 corresponsals a territori britànic i més de 100 ciutats capitals de tot el
món. Amb transmissions en anglès i 27 idiomes més i una audiència de més de 300
milions de persones, és el difusor més gran de notícies i temes d'actualitat del
planeta. Més de 20 milions de persones visiten la BBC.

32
Estudi de comparació
A partir de la cerca que faig sobre el conflicte Palestina-Israel, en la pàgina web de
la BBC news, apareixen un seguit d'articles amb entrades diverses. El contingut dels
articles són varis, però tots enfocats cap als dos estats: Palestí i Israel.

"La por que genera entre els palestins el nou govern d'ultradreta de Benjamin
Netanyahu a Israel". Tom Bateman, és l'autor d'aquest article, penjat el 28 de
desembre, aquest argumenta que: "Vaig venir a parlar amb Yasser Abu Markhiya
sobre els atacs a casa seva a Hebron, però va acabar tirat retorçant-se de dolor a
terra del jardí de casa seva després de rebre una puntada de peu a l'engonal. Les
nostres càmeres acabaven de començar a gravar a casa quan tot va començar.
Sortim corrent amb la família palestina mentre dos joves israelians irrompen al jardí,
seguits per soldats".

Tom Bateman, explica l'experiència que va tenir mentre visitava una família
Palestina, mentre que la visita fou interrompuda per uns soldats Israelians, que els
hi van demanar que abandonessin la casa immediatament. La relació que té aquest
amb l'entrada de l'article, és la por que té la família palestina d'aquest possible
govern Israelià de Netanyahu, de convertir-se en ultradreta. Una altra relació que
podria tenir aquest article de la BBC news amb el conflicte en si, és l'evolució que
està tenint Israel en el territori palestí formant i establint oficialment un govern en
territori palestí.

El comentari crític que realitzo, és que aquest text és de naturals periodístics,

concretament ha estat publicat a premsa escrita, en un canal conegut
internacionalment com és la BBC news, el 28 de desembre del 2022. Pertany als
anomenats gèneres d'informació, ja que el seu objectiu és transmetre uns fets
d'actualitat i d'interès social de manera objectiva. En aquest cas, el seu autor, el
periodista Tom Bateman, informa sobre el tema del nou govern ultradreta de
Netanyahu. Dins dels gèneres d'informació, aquest text és un exemple de notícia.
Predomina la modalitat expositiva-narrativa, ja que té com a finalitat la redacció
objectiva d'uns fets esdevinguts a dos estats.

33
Per a poder ampliar el meu estudi de comparació he agafat un episodi en concret
del conflicte: els atacs en la franja de Gaza, per a veure com el tracten els diferents
mitjans de comunicació aquest episodi.

En la pàgina web de la BBC news, en cercar sobre aquest episodi només em va

sortir un article, l'entrada deia el següent: "Era a un metre de mi, li vaig cridar que
parés el camió": testimoni que va estar davant de l'atacant de Niza". Aquest no té
res a veure amb el conflicte entre Palestina i Israel, ja que Niza és un poblat situat a
França on fa un parell d'anys va succeir un atemptat, per tant, no té res a veure amb
el que busco. La BBC news no té cap article que tracta els famosos i importants fets
que van succeir en la franja de Gaza.

Figura 17. Captura de pantalla

Font. BBC News, 15 de Juliol 2016, News, World. Atac terrorista a Niza.

34
AL JAZEERA

Al Jazeera, que significa "la península", en al·lusió a la península de Qatar, és un

canal de televisió per subscripció internacional fundada el 1996 pel Govern de
Qatar. Originalment gratuïta i sostinguda pel Govern (la Família Reial Catalina),
l'emissora a poc a poc va començar a cobrar pels seus serveis i es va independitzar
econòmicament, com es pretenia des de la seva creació. És el principal canal de
notícies del món àrab i un dels més importants del món amb una audiència superior
als 270 milions de llars.

Història

A partir dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 contra els Estats Units, Al
Jazeera va cobrar fama al món occidental com a canal de difusió privilegiat dels
missatges d'Ossama bin Laden i altres membres de la xarxa Al-Qaida. Aquesta
distinció va valer a la cadena àrab un contracte d'exclusivitat a Occident amb la
cadena de notícies nord-americana CNN; el contracte es va ensorrar mesos després
d'una disputa. La televisora ​afirma que és l'únic canal de televisió políticament
independent al Pròxim Orient i al món àrab. La seva accentuació ha arribat a
molestar en repetides ocasions el govern nord-americà, que almenys en una ocasió
ha demanat al govern de Qatar prendre cartes a l'assumpte. A l'Iraq, posteriorment a
la guerra del 2003, el Govern local, sostingut pels Estats Units, va vetar Al-Jazeera
en diverses ocasions.

Efecte a nivell mundial

Al Jazeera va posar fi al flux d'informació que va seguir el format d'Occident a la

resta. Al Jazeera s'ha centrat a informar sobre les notícies procedents de països
insuficientment representats, en la lluita contra el flux unidireccional d'informació
dels mitjans de comunicació des de l'hemisferi nord a l'hemisferi sud. A més, Al
Jazeera va crear un sistema de votació on els espectadors podien votar en línia,
formulant un tipus de democràcia a través d'un sistema satelital. Aquesta ha estat
una eina útil per mesurar l'opinió pública, especialment sobre temes controvertits, al
món àrab.
Com a resultat dels programes d'Al Jazeera, les persones a l'Orient Mitjà han après
més sobre la democràcia i la política occidentals que d'altres fonts anteriors.

35
L'efecte Al Jazeera segueix un patró similar a l'efecte CNN i inclou l'efecte
accelerador, l'efecte impediment i l'efecte d'establiment de l'agenda. Els nous
mitjans, encara que no estan més enllà, estan contribuint en gran manera a la
democratització i la reforma política a tot el món. L'existència d'aquestes
organitzacions de notícies és cabdal per tenir comunicacions globals i és
prometedora en termes de difusió de la democràcia.

Estudi de comparació

La segona web en la que vaig cercar sobre el meu tema es la del Jazeera, tal i com
vaig amb la BBC new, he cercat en el cercador de la web: Palestina i Israel i em van
aparèixer un seguit d’articles. Tal i com vaig veure en la BBc els continguts dels
articles eren diversos, tot i que notava cert enfocament cap a Palestina. La majoria
d’entrades dels articles as miple vista es mostraven sense imatges, hi d’altres amb
imatge inclosa.

“El conflicte entre Israel i Palestina aixeca l’alarma a tot el món”. L’autor d’aquest
article deu ser algun periodista que treballa en l'oficina de Al Jazeera, ja que no
apareix el seu nom a cap lloc. Penjat el 12 de Maig del 2021, l’article argumenta el
següent: “Les tensions a l'Orient Mitjà han causat alarma a tot el món, amb els líders
que intervenen sobre el conflicte mortal entre Israel i els palestins. L'exèrcit israelià
ha llançat centenars d'atacs aeris a la Franja de Gaza des de dilluns, mentre que els
palestins han llançat més de 1.000 coets”. Apareix una imatge per acompañar la
noticia.

Figura 18. Imatge que acompaña l’article

36
Font: Publicat el 12 de maig de 2021. La mare del palestí Rasheed Abu Arra, que va ser assassinat, plora el seu fill juntament
amb altres dones, a la ciutat d'Aqaba, prop de Tubas, a Cisjordània ocupada per Israel.

En aquest article, a diferència del de la BBC, s'explica els diversos atacs de l'exèrcit
Israelià cap a la Franja de Gaza, i de com els Palestins es defensen llençant uns
1000 coets. Es veu que aquests fets estan alertant el món, per la possible
intervenció d'alguns líders en el conflicte, de forma negativa. Aquests atacs a la
franja de Gaza fou uns dels episodis on més morts va haver-hi, per part dels
palestins.

El comentari crític que realitzo d'aquest article de Al Jazeera, és que aquest text, és
com el que he vist de la BBC, i per tant es pot afirmar que és de naturals
periodístics, ha estat publicat a premsa escrita, en un canal conegut
internacionalment com és Al Jazeera, el 12 de juny 2021. Pertany als anomenats
gèneres d'informació, ja que el seu objectiu és transmetre uns fets d'actualitat i
d'interès social de manera objectiva. En aquest cas, no hi ha cap autor atorgat que
informa sobre el tema la Franja de Gaza. Dins dels gèneres d'informació, aquest text
és un exemple de notícia. Predomina la modalitat expositiva-narrativa, ja que té com
a finalitat la redacció objectiva d'uns fets esdevinguts a dos estats.

37
A continuació he cercat algun altre article que tractes sobre els fets succeïts a la
franja de Gaza, per veure si trobo diferències amb el de la BBC news. He trobat
molts articles, però vaig triar el següent en concret: "Diversos nens assassinats
mentre Israel colpeja el camp de refugiats de Gaza". L'entrada següent sí que té a
veure amb el que busco a diferència de la BBC news. M'ha semblat molt curiós, no
trobar res dels nombrosos atacs d'Israel en la franja de Gaza, en les notícies de la
BBC i, en canvi, aquí n'hi ha de milers d'articles, on la majoria només narren els
infinits atacs i morts que va cometre l'exèrcit Israelià.

Figura 19. Captura de pantalla

Font: Al Jazeera, Virginia Pietromarchi, Mersiha Gadzo i Ted Regencia, 14 May 2021

38
AL MAYADEEN

Al Mayadeen, és un canal de televisió per satèl·lit pa-arabista llançat l'11 de juny de

2012 a Beirut, Líban. La seva programació és predominantment notícies i té
reporters a la majoria dels països àrabs. Al mercat panàrab de noticiaris de televisió
competeix contra Al Jazeera, Al Arabiya, Sky News Arabia i BBC Arabic Television.
En la seva fundació el 2012, molts dels alts funcionaris d'Al Mayadeen eren
antigament corresponsals i editors de Al Jazeera. El canal és part de la xarxa de
mitjans per satèl·lit d'Al Mayadeen, incloent-hi una companyia de producció, una
estació de ràdio, un lloc web, d'una companyia de publicitat i altres projectes
relacionats amb els mitjans de comunicació.

Història

Ghassanbin Jiddo és el cap de la junta directiva i director del programa del canal. Ell
és l'excap de les oficines d'Al-Jazeera a l'Iran i Beirut. Nayef Krayem, propietari de la
televisora ​Al-Ittihad, amb seu al Líban, i exdirector de la televisió afiliada a Hezbollah
Al-Manar, va ser designat com el gerent general del canal, però va renunciar un mes
abans del seu llançament. El personal del canal inclou periodistes libanesos com
Sami Kulaib, Ali Hashem, excorresponsal de guerra d'Al-Jazeera, que va renunciar
al canal de Qatar per reclamacions, va refusar transmetre imatges de militants a les
fronteres sirianes libaneses els primers dies de l'aixecament sirià, Zahi Wehbe,Lina
Zahreddine, Llana Mudawwar, Muhammad Alloush, Ahmad Abu Ali i Dina Zarkat.
S'informa que la seva tasca és proporcionar al canal una secció de notícies diàries a
l'emissió de notícies titulada "Una Finestra a Palestina". A més, hi ha reporters del
canal a Amman, Trípoli, Rabat, Khartum, Mauritània i Comores.

Efecte a nivell mundial

Al Mayadeen no té un efecte tan gran mundialment com al Jazeera, però té un gran

efecte en l'àmbit espanyol, ja que emeten programes i telenotícies en espanyol i en
països llatinoamericans, on es parla en espanyol, perquè segons ells, creuen en la
convergència de les diferents cultures i en el diàlegs de les diferents civilitzacions.

39
Estudi de comparació

Ara, en tercer lloc, faig una cerca en la pàgina web de Al mayadeen, sobre el
conflicte Palestina-Israel. Apareixen un seguit d'articles amb entrades diverses. El
contingut dels articles són varis, però, un cop més tots enfocats cap als dos estats:
Palestí i Israel. A diferència de Al Jazeera i la BBC news, Al mayadeen es refereix a
Israel entre cometes, molt curiós.

"Israel" va assassinar 223 palestins des de principis de 2022". L'autor d'aquest

article és Al mayadeen Espanyol, penjat el 27 de desembre, argumenta: "La Lliga
Àrab denuncia els crims de l'ocupació israeliana contra palestins i presoners". Es
veu que La Lliga Àrab va registrar la xifra de 223 palestins assassinats a
conseqüència d'execucions sumàries i homicidis intencionats l'any 2022 i també va
condemnar l'agressió contra casa i llocs sagrats per part de les forces ocupants.

Al mayadeen espanyol, explica que la lliga àrab denuncia els 223 assassinats de
223 palestins des de principis del 2022, comesos per Israel. Aquest article a
diferència de Al Jazeera i la BBC news, és que acusen Israel directament i parlen de
les morts com a assassinats. Per primera vegada sentim a parlar de La lliga àrab,
una organització que agrupa a tots els estats d'Orient Mitjà i Magreb.

Aquest text és de naturals periodístics, concretament publicata a premsa escrita, en

un canal conegut Amèrica del sud i Orient Mitjà, no com Al jazeera i BBC news, que
són coneguts internacionalment, publicat el 27 de desembre del 2022. Pertany als
anomenats gèneres d'informació, ja que el seu objectiu és transmetre uns fets
d'actualitat i d'interès social de manera objectiva. En aquest cas el Mayadeen
espanyol, informa sobre els assassinats produïts des de principis del 2022, per
Israel i denunciats per La lliga àrab. Dins dels gèneres d'informació, aquest text és
un exemple de notícia. Predomina la modalitat expositiva-narrativa, ja que té com a
finalitat la redacció objectiva d'uns fets esdevinguts a dos estats.

40
En cercar sobre els episodis succeïts a la franja de Gaza en el cercador de la pàgina
web de Al Mayadeen, m'han aparegut diversos articles, sobre el tema, articles
semblants als trobats al Jazeera. L'article que vaig escollir deia el següent: "Acorden
alto el foc a la Franja de Gaza", aquesta entrada anava acompanyada d'un altre text
més informatiu: "La Jihad Islàmica Palestina ha anunciat aquest diumenge que s'ha
arribat a un alto el foc amb "Israel" intervingut per Egipte, després de tres dies
d'intercanvis de foc que han deixat un saldo d'almenys 43 morts -tots palestins- i
més de 300 ferits. "Fa poc temps, el text de l'acord d'alto el foc va ser acordat", va
informar Mohammad al-Hindi, que encapçala el departament polític de la Jihad
Islàmica a la Franja de Gaza. Fonts d'Al-Mayadeen havien confirmat avui diumenge
que les pròximes hores s'anunciaria un acord d'alto el foc a la Franja de Gaza, en
què estan incloses totes les demandes del moviment de la Jihad islàmica". Hi ha
una infinitat d'articles els episodis a la franja de Gaza. M'ha semblat que Al
Mayadeen i Al Jazeera, són semblants, excepte per la qüestió aquesta de
mencionar a Israel entre cometes.

41
EURONEWS

Euronews és un canal de televisió temàtic dedicat a la informació. Originalment, va

ser propietat conjunta de diverses organitzacions de radiodifusió estatals europees i
del nord d'Àfrica. Des del desembre del 2021 és propietat majoritària (88%) d'Alpac
Capital, una empresa portuguesa.Euronews emet en espanyol, italià, francès,
alemany i anglès des del 1993, portuguès des del 1999, rus des del 2001, àrab des
del 2008, turc i persa des del 2010 i ucraïnès des del 2011 les 24 hores del dia.
Euronews va néixer com un servei per a Europa, però s'ha acabat rebent a bona
part del món. Un total de 102 països, entre els quals hi ha tota Europa, Amèrica i el
nord d'Àfrica.

Història

La idea de crear una cadena de notícies europea va sorgir el 1991, quan la

cobertura exclusiva de la primera guerra de l'Iraq per la cadena nord-americana de
notícies CNN va posar de manifest l'hegemonia d'aquest país i, per tant, el retard
europeu en el domini de la informació televisiva internacional. Aquestes eren RTVE
d'Espanya, France Télévisions de França, RAI d'Itàlia, RTP de Portugal, RTBF de
Bèlgica, TMC de Mònaco, YLE de Finlàndia, ERT de Grècia, CYBC de Xipre i ERTU
d'Egipte. Aquest consorci va establir la seu a Lió (França) i va començar mesos
després, l'1 de gener de 1993, l'emissió del canal Euronews. Dos anys després van
començar les emissions en rus. A més de diverses entrades, Euronews va anunciar
que va ser escollida per la Unió Europea per tractar temes relatius a les institucions
europees, així com a Europa en general, almenys una dècima part del temps
d'emissió. Les emissions Euronews al canal de Vocento van començar amb la
cobertura en viu i en directe del casament reial entre els prínceps britànics Guillem i
Caterina de Cambridge. Després de la freda acollida d'aquests continguts per part
de l'audiència, els continguts Euronews van ser retirats aviat del canal de Vocento,
el qual també va tancar poc temps després.

42
Efecte a nivell mundial

Euronews va néixer siguet informatiu, només pels seus europeus, però actualment
s’emeteix arreu del món, i per tant així aconsegueix tenir una audiencia més alta i
una popularitat elevada entre les diferents grans variacions de telenoticies que hi ha
arreu del món.

Estudi de comparació

En últim lloc, hi ha la cerca que faig al canal europeu anomenat Euronews, on no

esperava trobar resultats tan pèssims, dels 2479 resultats que em van aparéixer a
l'escriure Palestina-Israel, pocs articles parlaven sobre el conflicte, la majoria parlava
fins i tot d'altre països. em va sobtar molt perquè en els altres canals estudiats no he
tingut pas aquesta dificultat.

Un dels pocs articles que he trobat que s'aproximés una mica argumentava el
següent en l'entrada: "Israel ataca l'aeroport de Damasc". Euronews, és l'autor
d'aquest article, penjat el 2 de gener del 2023 i explica el següent: "Israel ha atacat
l'aeroport de Damasc. Matant dos soldats i ferint-ne dos més, segons ha informat el
Govern sirià. El lloc ha recuperat l'activitat. Es tracta de la segona ofensiva similar
en set mesos".

Euronews, explica els diversos atacs en l'aeroport de Damasc d'Israel informats pel
govern de síria. He triat aquest article per què era el que m'ha semblat ser més
pròxim i semblant al conflicte de Síria. M'ha sorprès i decebut molt no trobar cap
article que parles sobre el conflicte.

El comentari crític que realitzo, és que aquest text és de naturals periodístics,

concretament ha estat publicat a premsa escrita, en un canal conegut
internacionalment com és l'Euronews, el 2 de gener del 2023. Pertany als
anomenats gèneres d'informació, ja que el seu objectiu és transmetre uns fets
d'actualitat i d'interès social de manera objectiva. En aquest cas, el seu autor,
l'Euronews en si, informa sobre el tema dels atacs produïts en l'aeroport de Damasc.
Dins dels gèneres d'informació, aquest text és un exemple de notícia.

43
Predomina la modalitat expositiva-narrativa, ja que té com a finalitat la redacció
objectiva d'uns fets esdevinguts a dos estats.

A la pàgina web Euronews, a cercar sobre aquest episodi va ser espectacular el

resultat, absolutament cap article dels 10000 resultats parlava sobre la franja de
Gaza. De tots quatre canals estudiats, Euronews i la BBC news, han estat els únics
que no han mencionat a cap article els episodis, i Euronews ha estat l'únic canal on
m'ha dificultat la cerca d'articles que tractessin el conflicte Palestina-Israel.

44
CONCLUSIÓ PART PRÀCTICA

Per a començar la meva valoració personal de diferents telenotícies i de què en

diuen sobre el conflicte o els dos estats: Palestina-Israel. Comencem amb el canal
de la BBC news, és una de les principals divisions de la BBC, localitzant les seves
oficines centrals a Londres, Anglaterra, però què és coneguda a escala mundial.
Abans de navegar per la seva web principal, ja tenia una lleugera idea de quin tipus
de notícies i quines preferències, per dir-ho així tindria, i crec que vaig encertar en
algunes idees. Els articles trobats en la BBC news, eren els que jo tenia pensat que
esperava trobar.

En segon lloc, valoro el canal Euronews, canal de televisió temàtica dedicada a la

informació, amb la seva oficina localitzada a Lyon, França. La pàgina web era molt
simple i em va sorprendre la poca quantitat d'articles que parlen sobre el conflicte de
Palestina-Israel, això no ho esperaba per res. S'ha de dir que en cap moment, a
l'hora de llegir els articles he sentit una preferència per part del canal cap a cap dels
dos bàndols, Euronews a diferència de la BBC, a part de penjar articles, també
penja vídeos, per poder entendre millor segons quines notícies i a part d'això també
té un apartat on emeten les notícies en viu.

En tercer lloc, tenim Al jazeera, és un canal de televisió per subscripció internacional

fundada el 1996 pel Govern de Qatar. Òbviament en ser aquesta un canal del món
ara, hi parlen molt sobre la guerra entre Palestina-Israel, però no com els dos altres
canals que he tractat, aquesta dona com molta més èmfasi a l'estat palestí, com la
víctima de l'assumpte, i l'estat D'Israel com el principal agressor o atacant per dir-ho
d'alguna manera, de fet la majoria dels articles que he trobat, tant sobre Palestina
com Israel, ambdós en cap cas hi parlen per separat. A part d'això, sempre estan
informant de les novetats del conflicte, de qualsevol moviment, tant Israelià com
palestí, o d'algun moviment polític.

En quart i últim lloc, tenim el canal de Al mayadeen, és un canal de televisió per

satèl·lit pa-arabista llançat l'11 de juny de 2012 a Beirut, Líban. La seva programació
és predominantment notícies i té reporters a la majoria dels països àrabs.

45
Aquest és quasi semblant al canal de Al Jazeera, ja que Al Mayadeen, també és un
canal àrab, i per tant emet notícies en àrab, però, així i tot, també té un apartat en el
qual es fa una traducció a l'espanyol de les notícies àrabs que s'emeten i també de
notícies i fets que passen en les zones com Amèrica del sud i altres. Deixant de
banda aixo, una petita cosa que he trobat en la web d'aquest canal és que a l'hora
de referir-se a Israel ho fan entre cometes, personalment em sembla que ho fan
perquè no reconeixen a Israel com a estat, país ni res, a diferència d’altres grans
potències, que sí que ho reconeixen, tot i que encara no hi ha res oficial a nivell
mundial. Per altra banda, una cosa que té en comú amb Al Jazeera també, és que
té un apartat dedicat a les diverses opinions que tenen els lectors segons quins
articles i aspectes. En la pàgina web també podem trobar altres apartats com són
notícies en format vídeo, podcast, entrevistes i altres programes televisius que es
fan en el mateix canal.

46
CONCLUSIÓ TREBALL DE RECERCA

Amb el desenvolupament d'aquest treball, i la investigació que he portat a terme

durant aquests mesos, he pogut aconseguir els objectius que em vaig proposar. He
ampliat els meus coneixements sobre la matèria i, a més, amb l'ajuda del formulari i
el meu estudi de comparació he pogut resoldre les meves hipòtesis donant-les per
correctes les dues.

A pesar de ser un conflicte molt antic i contemporani a l'hora, un percentatge molt

baix de la població sabria dir quines son les causes, conseqüències, orígens, els
aliats d'ambdós estats. Això em fa deduir la poca curiositat que té la humanitat per
les altres guerres actives i fets que succeeixen arreu del món, i només se centren en
conflictes que perjudiquen econòmicament, en canvi, els altres conflictes que no els
afecten en res queden en l'oblit, mentre que desenes d'infants i d'adults moren cada
dia.

M'he pogut adonar de moltes coses, i el que més m'ha trigat l'atenció ha sigut les
diferents formes d'enfocar tot plegat, de segons quins canals de telenotícies i de
com alguns telenotícies intentant tapar aspectes negatius d'Israel, perquè sembli
que realment no passa res en el territori Palestí, que a poc a poc està sent envaït. i
expulsats del seu propi territori.

Després, m'he fixat en el fet que la cura de segons quins aspectes només depèn de
nosaltres mateixos, tot depèn del temps que som capaços de dedicar a una mateixa
cosa, de la nostra capacitat per posar un límit, per deixar-nos influir, per ser-ho prou
madurs, per adonar-nos de si és correcte el que passa o no.

Per al que la història respecta, he parlat sobre ella, però tenim un futur incert sobre
el que passara amb Palestina i Israel.

Aquest treball m'ha servit per valorar aquesta guerra, que a simple vista sembla no
tenir un fi, ja que Israel reclama sobirania sobre la ciutat (sagrada per a jueus,
musulmanes i cristians) i assegura que és la seva capital després de prendre
Jerusalem Oriental el 1967. Els palestins, per altra banda, volen que Jerusalem
Oriental sigui la seva capital.

47
Gràcies a tot el que après i els estudis que he realitzat, sé com posicionar-me i
perquè lluiten a mort els Palestins, perquè Israel vol envair i expulsar els palestins,
perquè països com el regne unit i estats units són principals aliats d'Israel, quines
organitzacions es van crear per la defensa de Palestina i sobretot quins països
estan disposats a suportar l'estat Palestí en aquesta llarga lluita.

48
REPTES I DIFICULTATS

Amb el desenvolupament d'aquest treball, i la investigació que he portat a terme

durant aquests mesos, he pogut aconseguir els objectius que em vaig proposar. He
ampliat els meus coneixements sobre la matèria i, a més, amb l'ajuda del formulari i
el meu estudi de comparació he pogut resoldre les meves hipòtesis donant-les per
correctes les dues.

A pesar de ser un conflicte molt antic i contemporani a l'hora, un percentatge molt

baix de la població sabria dir quines son les causes, conseqüències, orígens, els
aliats d'ambdós estats. Això em fa deduir la poca curiositat que té la humanitat per
les altres guerres actives i fets que succeeixen arreu del món, i només se centren en
conflictes que perjudiquen econòmicament, en canvi, els altres conflictes que no els
afecten en res queden en l'oblit, mentre que desenes d'infants i d'adults moren cada
dia.

M'he pogut adonar de moltes coses, i el que més m'ha trigat l'atenció ha sigut les
diferents formes d'enfocar tot plegat, de segons quins canals de telenotícies i de
com alguns telenotícies intentant tapar aspectes negatius d'Israel, perquè sembli
que realment no passa res en el territori Palestí, que a poc a poc està sent envaït. i
expulsats del seu propi territori.

Després, m'he fixat en el fet que la cura de segons quins aspectes només depèn de
nosaltres mateixos, tot depèn del temps que som capaços de dedicar a una mateixa
cosa, de la nostra capacitat per posar un límit, per deixar-nos influir, per ser-ho prou
madurs, per adonar-nos de si és correcte el que passa o no.

Per al que la història respecta, he parlat sobre ella, però tenim un futur incert sobre
el que passara amb Palestina i Israel.

Aquest treball m'ha servit per valorar aquesta guerra, que a simple vista sembla no
tenir un fi, ja que Israel reclama sobirania sobre la ciutat (sagrada per a jueus,
musulmanes i cristians) i assegura que és la seva capital després de prendre
Jerusalem Oriental el 1967. Els palestins, per altra banda, volen que Jerusalem
Oriental sigui la seva capital.

49
Gràcies a tot el que après i els estudis que he realitzat, sé com posicionar-me i
perquè lluiten a mort els Palestins, perquè Israel vol envair i expulsar els palestins,
perquè països com el regne unit i estats units són principals aliats d'Israel, quines
organitzacions es van crear per la defensa de Palestina i sobretot quins països
estan disposats a suportar l'estat Palestí en aquesta llarga lluita.

50
WEBGRAFIA

● (2013). CONCEPTO: Guerra. [en línia].

Disponible a Internet: https://concepto.de/guerra/

● (2020). WIKIPEDIA: Tipus de guerra [en línia].

Disponible a Internet: https://es.wikipedia.org/

● (2019). AMBITO: Motius del conflicte Palestina-Israel [en línia].

Disponible a Internet: https://www.ambito.com/

● (2021). Aurora: Aliats d’Israel [en línia].

Disponible a Internet: https://aurora-israel.co.il/

● (2014). CIDOB: Aliança d’Israel amb Estats Units [en línia].

Disponible a Internet: https://www.cidob.org/

● (2023). RTVE: Al Jazeera [en línia].

Disponible a Internet: https://www.rtve.es/

● (2023). ECONOMIPEDIA: Mitjans de comunicació [en línia].

Disponible a Internet: https://www.rtve.es/

● (2023). EURONEWS: Atac d’Israel a Damasco [en línia].

Disponible a Internet: https://es.euronews.com/

● (2023). AL MAYADEEN: Palestina-Israel [en línia].

Disponible a Internet: https://espanol.almayadeen.net/

● (2023). BBC NEWS: Pàgina principal [en línia].

Disponible a Internet: https://www.bbc.com/

● (2023).VT ACTUAL: Personatges importants palestina [en línia].

51
 Disponible a Internet: https://www.vtactual.com/
● (2020). ARAINFO: Palestina [en línia].
Disponible a Internet: https://arainfo.org/

● (2020). COOPERATIVA: Israel i Estats Units [en línia].

Disponible a Internet: https://cooperativa.c

● (2021). LA FEDE: ONG Palestines [en línia].

Disponible a Internet: https://www.lafede.cat/

● (2021). UNRWA: Palestina [en línia].

Disponible a Internet: https://unrwa.es/

● (2021). PALESTINALIBRE: Palestina [en línia].

Disponible a Internet: https://palestinalibre.org/

● (2022). DATOSMACRO: Palestina tassa de mortalitat [en línia].

Disponible a Internet: https://datosmacro.expansion.com/

● (2015). REVISTA CREDENCIAL: Palestina [en línia].

Disponible a Internet: https://www.revistacredencial.com/

● (2023). ENCICLONET: Història Palestina [en línia].

Disponible a Internet: https://www.enciclonet.com/

● (2023). AMNESTY: Drets humans [en línia].

Disponible a Internet: https://www.es.amnesty.org/

● (2023). LA INFORMACIÓN: Palestina [en línia].

Disponible a Internet: https://www.lainformacion.com/

● (2023). SITES: Palestina-Israel [en línia].

Disponible a Internet: https://sites.google.com/

52
ANNEXOS

Khaled Nazzal, va ser un dels líders i secretari del Front Democràtic per a
l'Alliberament de Palestina. Israel ha estat titllat com un terrorista i criminal, encara
després de la seva mort, perquè la imatge de Nazzal engloba l'ideal d'aquest poble
àrab de llibertat i pertinença. Monuments que són aixecats en el seu nombre, són
buscats, trobats i esfondrats. Va ser assassinat a trets per agents israelians el 9 de
juny de 1986 a Atenes, Grècia.

Abu Ali Mustafa, va ser el Secretari General del Front Popular per a l'Alliberament de
Palestina des de juliol de 2000 fins que va ser assassinat per les forces israelianes
de manera selectiva el 27 d'agost de 2001. Després de la seva mort es va convertir
en la insígnia del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina.

Xeic Ahmed Yassin, va ser el líder espiritual i membre fundador del partit
fonamentalista islàmic Hamàs (Moviment de la Resistència Islàmica). Era tetraplègic
i estava en cadira de rodes des dels 12 anys quan va rebre un cop a la columna
mentre jugava futbol. Donava suport cegament a la resistència palestina. Aquesta
convicció el va portar a ser arrestat per Israel en innombrables oportunitats, malgrat
la seva condició. Va ser assassinat el 22 de març de 2004, juntament amb nou
innocents més, per l'acció de tres míssils israelians llançats des de helicòpters de
combat.

Mahmoud Abbàs, va ser durant vuit anys president de l'Autoritat Nacional Palestina
abans de convertir-se en el primer president de Palestina el juny del 2014. Davant
l'Estat de Palestina ha aconseguit integrar-se com a observador davant de
l'Organització de Nacions Unides. El 2015 va dimitir com a líder del Comitè Executiu
de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina.

53
 ● Per què menciono a aquests homes?

M'agradaria dedicar aquest petit espai del meu treball a aquests homes, ja que van
ser impulsors i defensors de Palestina. Aquesta és des del 1948 l'escenari d'un dels
holocaustos més terribles de l'era contemporània, que ha causat la mort de milers
de palestins, entre ells nens. Enmig d'aquesta disputa dos estats, un guiat pel
sionisme que empunya una sentència de mort. Un altre forçat a decidir entre perdre
la vida i viure sense llar ni història. I darrere aquesta lluita els herois, assassinats un
darrere l'altre per callar la veu dels palestins i obligar-los a abandonar la seva terra.

Per conèixer part de la història de Palestina, calia que menciones els seus
protagonistes.

54
55