TEMA 7: L’EDAT MODERNA, UNA NOVA ERA

Aquesta etapa de la humanitat que consta entre els s. XV i XVIII. Es diu que comença a
l’any 1492 amb el descobriment d’America i acaba en l’any 1789 amb la Revolució
Francesa.

1. Una època de grans canvis

L’edat moderna es caracteritza per:
- El desenvolupament econòmic relacionat amb les millores en l’agricultura i
comerç.
- L’aparició de la Burgesia mercantil
- La forma de pensar denominada Humanisme, ón déu no és l’explicació de tot.
- L'interès per la ciència, el desenvolupament tecnològic i l’investigació
- Moment de grans exploracions i descobriments geogràfics.
- Aparició de l’estil artístic denominat Renaixement.

2. El desenvolupament econòmic a l’Edat Moderna

Durant els s. XIII i XIV, el comerç es va començar a fer molt notable. Països d’Orient, com
ara India o Xina, arribaven productes exòtics com la seda, l’ivori, canyella o safrà. Al mateix
temps, el comerç internacional entre les grans ciutats europees comença a créixer.

L’agricultura també es torna una gran font d’ingressos, gràcies a totes les terres
oferides per la noblesa i els intercanvis de productes agrícoles, llana, bestiar, manufactures i
teixits entre d’altres, que es venien a les grans fires comercials.

3. La societat a l’Edat Moderna

Amb aquest creixement del comerç, apareix un grup social dedicat a aquest: La burgesia
Mercantil. La seva vida era bona i sabien llegir i escriure.

Aquests construïen palaus per els nobles, generaven doblers encarregant i fent obres d’art.
A poc a poc es van anar desplaçant cap la vella noblesa feudal per conservar així els seus
privilegis.

Pero mentre uns es feien rics, altres es morien de fam o de malalties causades per
epidemies i la mala higiene i dieta. La pobressa social va anar augmentant i gran part del
poble es juntava per fer revoltes populars. Molts d’aquest assalts es feien a botigues o
possessions de la noblesa per agafar el gra.

La delinqüència es va fer molt comú. Normalment aquest bandejants eren gent que vivien
fora de la llei i assaltaven camins i cases per a tal d'aconseguir botí.

4. L’arribada a un nou continent

Durant el s. XV, el comerç de productes d’Orient era molt valorat, però el 1453, l’Imperi
Otomà, va ocupar Constantinopla i va bloquejar les comunicacions Europa-Asia. Tots els
estats europeus, especialment Portugal i Castella, van començar a explorar l’oceà
Atlàntic per a tal de trobar una ruta alternativa per arribar a la Índia.
A causa d’això la tecnologia marítima va avançar, creant instruments com la brúixola
(mantenir el rumb), l’astrolabi (determinar la latitud a partir dels estels) o el portolà (mapa
amb els port més importants). També es van perfeccionar els vaixells, com ara les
caravel·les per a els viatges oceànics.

4.1 Les expedicions portugueses

Al llarg del s. XV, els portuguesos van anar creant colònies comercials per tota la costa
d'Àfrica amb l’objectiu d’arribar a l’Índia. El propósit comptava amb l’ajuda de la monarquia
portuguesa i el rei Enric el navegant. A més Bartolomeu Dias va controlar l’extrem sud de
la costa africana al 1488. I el 1498, l’expedició de Vasco de Gama va arribar a l’Índia,
bordejant tota Àfrica.

La conseqüència va ser la creació del monopoli portuguès del comerç de la seda i les
espècies amb Europa.

4.2 El projecte colombí

Cristòfor Colom, era un de les poques persones que sabien que la terra era rodona, i per
això esteia totalment convençut de que podía arriba a Asia travessant l’oceà Atlàntic.

Per això, al 1492, després d’oferir el seu projecte a Portugal i aquest el rebutgés, Colom ho
va proposar als reis Catòlics qui el va finançar i firmar les capitulacions de Santa Fe, on
Colom obtendria un 10% de les riqueses aconseguides, rebria el títol d’almirall i seria virrei
de totes les terres conquerides.

En els viatges de Colom al nou continent, ell no era conscient que va arribar a un
continent desconegut, de fet va morir pensant que havia arribat a l'Índia.

Ell va partir el 3 d’agost de 1492 desde el Port de Palos de la Frontera per recorrer una
travessia que duraria 2 mesos i 10 dies fins arribar a Amèrica amb una tripulació de 105
mariners i tres vaixells, dues caravel·les (la Pinta i la Niña) i una nau (la Santa María).

Finalment el 12 d’octubre de 1492 van arribar a una illa bategada per el propi Colom com
San Salvador. I en el seu viatge de tornada, amb només les dues caravel·les i 40 mariners
menys que van morir a l’

El tractat de Tordesillas, exposa que amb l’èxit de les exploracions castellanes a l’oceà
Atlàntic i la rivalitat amb Portugal. Castella i Portugal van arribar a un acord al 1494 on es
dividia l’Atlàntic en 2.

Colom va efectuar un total de 4 viatges on va crear diverses colònies per tot el nou territori.
D’altra banda Colom va acabar enemistat amb Castella per no complir les capitulacions de
Santa Fe.
 5. Quin va ser l’error de Colom?
5.1 El Món que s’imaginava Colom
Colom va basar el seu projecte en escriptures de filòsofs i científics com ara
Eratòstenes. Com ells, sabia que la Terra era rodona. Així, seguint l’afirmació d’uns mariners
portuguesos que afirmaven que més a l’Oest hi havia terra va partir.

L’error de càlcul, va ser que Colom pensàva que la terra tenia una circumferència de 29
000 km quan en realitat en té 40 000 km. Doncs Colom pensava que entre les illes
Canàries i Japó hi havia 4 500 km, quan n’hi ha 20 000 km. Per això, com en recorrèr els 4
500 km va trobar terra, pensava que havia arribat a Asia.

5.2 Quan es va comprendre que era un nou continent?

Després del darrer viatge de Colom, al 1504, es va començar a explorar l’Amèrica central.
En una de les expedicions, Vasco Nuñez de Balboa va atravessar l’istme de Panamà i
va descobrir un mar en calma (Ocea Pacífic). Amb tota aquesta informació, es va
descobrir que eren noves terres i si volien arribar a Asia s’havia de seguir navegant.

El nom d’Amèrica, ve del Italià Amerigo Vespucci, que va participar en els quatre viatges.
I on enviava cartes a Lorenzo de Mèdici, a qui explicaba que havia trobar la quarta part del
món. Amb això, un cosmògraf alemany va reconèixer aquelles cartes i va nombrar el
territori com Amèrica.

6. Les cultures precolombines

La societat d’allà (asteques i maies) estava composta majoritàriament per camperols,
artesans i comerciants, pero no amb una tecnologia tan avançada com Europa. Per damunt
d’aquests hi havia la noblesa guerrera, els funcionaris, els sacerdots i l’emperador.

Tots eren politeistes i construïen piràmides per als seus déus. Aquests els representaven
amb escultures i pintures. A més també els invocaven.

6.1 Política i religió

Normalment, aquest pobles funcionaven com a teocràcies. El centre de tot eren els déus i
per aquesta raó, els sacerdots eren tan valorats e importants.

La religió es basava en el culte entre els astres i les forces de la natura. Per exemple,
alguns déus eren Coatlicue (mare dels déus, la Terra i els homes).

6.2 Sacrificis i mascarades

Els emperadors i sacerdots consideraven els sacrificis humans o animals com una mostra
de lleialtat amb els déus. Aquest es celebraven per demanar un favor o ajuda als déus en
temps de crisis.

6.3 Centres ceremonials i piràmides

Les piràmides eren edificis situats als centres urbans dels amplis complexos ceremonials.
 7. La primera volta al món
7.1 L’expedició de Magallanes
Fernaö de Magalhaes, era un navegant portuguès que volia reintentar la ruta fallida de
Colom. Per fer-ho, va bordejar Amèrica per el sud. El projecte no era nou, Juan Díaz de
Solís ja ho va intentar, però va morir assassinat per uns indígenes. A diferencia de Colom,
ell va partir amb 5 vaixells i 237 mariners el 20 de setembre de 1519 desde Sanlúcar de
Barrameda.
7.2 El descobriment de l’estret de Magallanes
Viatjant cap al sud, es van topar amb la Patagònia en març de 1520. Decideixen passar
l’hivern a un estuari que anomenaren Port de Sant Julià. En octubre continuaren el viatge, i
amb el començament de la primavera van arribar a l’estret que connecta amb l’oceà pacífic.
Això és va començar ha anomenar Estret de Magallanes.

Per atravessar aquest estret tan irregular i amb mar agitada, van tardar un mes. Mentre
atravessaven, podien veure en la costa fumeres dels indígenes que viviven allà, per això
anomenaren el territori Terra de Foc.

Un cop atravessat l’estret, es van topar amb l’oceà que va descobrir anys enrere Vasco
Núñez de Balboa. Encara que ell ho va anomenar Mars del sud, Magallanes ho va rebatejar
com oceà Pacífic.

7.3 El descobriment de Filipines

El trajecte per el Pacífic va ser molt llarg i angustiant. Van estar més de tres mesos a trobar
terra. Degut a això, una malaltia anomenada escorbut van matar a molts de mariners.
Després de passar les Illes Desafortunades (no tenien ni aigua ni menjar), el 6 de març de
1521, varen arribar a l’Illa de Guam.

Després d’això van arribar a les actuals Filipines el 17 de març 1521. Pero durant un
enfrontament a l’illa de Mactan, una flexa va matar a Magallanes.

7.4 La volta al món

Després de la mort de Magallanes, el nou capità va ser Juan Sebastián Elcano, va ser
l’encarregat de dirigir la nau Victòria. Finalment arribaren a l’objectiu de l'expedició, arribar a
les Illes Moluques.

La tornada no era fàcil, només hi havia dues opcions: Tornar per l’oceà Pacífic o bordejar
Àfrica, dominada per els Portuguesos. Elcano, va decidir bordejar Àfrica perquè a pesar de
coneixer la ruta per el Pacífic era molt difícil sobreviure. Per sort, el 6 de setembre de 1522,
van tornar al port de Sanlúcar de Barrameda, d’on havien sortit 3 anys enrere. De fet, dels
237 mariners i 5 vaixells, van arribar hi 18 en 1 sol vaixell.

Magallanes i Elcano havien demostrat per primera vegada que la Terra era rodona i
navegant sempre cap a l’Oest es podia tornar al punt de partida.