GeometriaAnalitica Delcou

GEOMETRIA ANALÍTICA
Gerard Romo Garrido

Toomates Coolección
Los documentos de Toomates son materiales digitales y gratuitos. Son digitales porque están pensados para ser consultados mediante un
ordenador, tablet o móvil. Son gratuitos porque se ofrecen a la comunidad educativa sin coste alguno. Los libros de texto pueden ser digitales o
en papel, gratuitos o en venta, y ninguna de estas opciones es necesariamente mejor o peor que las otras. Es más: Suele suceder que los mejores
docentes son los que piden a sus alumnos la compra de un libro de texto en papel, esto es un hecho. Lo que no es aceptable, por inmoral y
mezquino, es el modelo de las llamadas "licencias digitales" con las que las editoriales pretenden cobrar a los estudiantes, una y otra vez, por
acceder a los mismos contenidos (unos contenidos que, además, son de una bajísima calidad). Este modelo de negocio es miserable, pues
impide el compartir un mismo libro, incluso entre dos hermanos, pretende convertir a los estudiantes en un mercado cautivo, exige a los
estudiantes y a las escuelas costosísimas líneas de Internet, pretende pervertir el conocimiento, que es algo social, público, convirtiéndolo en un
producto de propiedad privada, accesible solo a aquellos que se lo puedan permitir, y solo de una manera encapsulada, fragmentada,
impidiendo el derecho del alumno de poseer todo el libro, de acceder a todo el libro, de moverse libremente por todo el libro.
Nadie puede pretender ser neutral ante esto: Mirar para otro lado y aceptar el modelo de licencias digitales es admitir un mundo más injusto, es
participar en la denegación del acceso al conocimiento a aquellos que no disponen de medios económicos, en un mundo en el que las modernas
tecnologías actuales permiten, por primera vez en la historia de la Humanidad, poder compartir el conocimiento sin coste alguno, con algo tan
simple como es un archivo "pdf". El conocimiento no es una mercancía.
El proyecto Toomates tiene como objetivo la promoción y difusión entre el profesorado y el colectivo de estudiantes de unos materiales
didácticos libres, gratuitos y de calidad, que fuerce a las editoriales a competir ofreciendo alternativas de pago atractivas aumentando la calidad
de unos libros de texto que actualmente son muy mediocres, y no mediante retorcidas técnicas comerciales.
Este documento se comparte bajo una licencia “Creative Commons”: Se permite, se promueve y se fomenta cualquier uso, reproducción y
edición de todos estos materiales siempre que sea sin ánimo de lucro y se cite su procedencia. Todos los documentos se ofrecen en dos
versiones: En formato “pdf” para una cómoda lectura y en el formato “doc” de MSWord para permitir y facilitar su edición y generar versiones
parcial o totalmente modificadas. Se agradecerá cualquier observación, comentario o colaboración a toomates@gmail.com
La biblioteca Toomates Coolección consta de los siguientes documentos:
Problem-solving Libros de texto (en catalán)

Geometría Axiomática pdf 1 2 → 23 Nombres (Preàlgebra) pdf doc
Problemas de Geometría pdf 1 2 → 9 Àlgebra pdf 1 2 → 24
Introducción a la Geometría pdf doc Combinatòria i Probabilitat pdf doc
Teoría de números pdf 1 2 3 4 5 Estadística pdf doc
Trigonometría pdf doc Trigonometria pdf doc
Desigualdades pdf doc Funcions pdf doc
Números complejos pdf doc Nombres Complexos pdf doc
Álgebra pdf doc Geometria analítica pdf 1 2
Combinatoria pdf doc Àlgebra Lineal 2n batx. pdf doc
Probabilidad pdf doc Geometria Lineal 2n batx. pdf doc
Guía del estudiante de Olimpiadas pdf Càlcul Infinitesimal 2n batx. pdf 1 2
Programació Lineal 2n batx. pdf doc
Recopilaciones de pruebas PAU:

Catalunya TEC , Catalunya CCSS , Galicia , País Vasco , Portugal A , Portugal B
Recopilaciones de problemas olímpicos y preolímpicos (España):

OME , OMEFL , OMEC , OMEM , Canguro , Cangur
Recopilaciones de problemas olímpicos y preolímpicos (Internacional):

IMO , OMI , USAMO , AIME , AMC 8 , AMC 10, AMC 12 , SMT , Kangourou, Kangaroo
Mathcounts
Versión de este documento: 26/08/2021
Todos estos documentos se actualizan constantemente. ¡No utilices una versión anticuada! Descarga totalmente gratis la última versión de los
documentos en los enlaces superiores.
www.toomates.net
Índex
1 Punts i vectors: El pla cartesià IR2. →
1.1 Punts.
1.2 Vectors. Suma de vectors.
1.3 Producte d'un nombre per un vector.
1.4 Combinació lineal de vectors. Bases.
1.5 Operacions entre punts i vectors.
1.6 Divisió de segments.
1.7 Mòdul d'un vector. Distància entre punts.
1.8 Producte escalar. Angle entre vectors.
1.9 La història dels vectors.
2 Rectes. →
2.1 Punts alineats.
2.2 Les equacions d'una recta. El pendent d'una recta.
2.3 Relació entre punt i recta. Distància d'un punt a una recta.
2.4 Intersecció de rectes. Posició relativa.
2.5 Angle entre dues rectes.
2.6 Rectes paral·leles.
2.7 Rectes perpendiculars.
2.8 Projecció ortogonal. Punt simètric.
2.9 Distància entre dues rectes paral·leles.
2.10 Exercicis de repàs.
2.11 Problemes PAU de geometria analítica.
3 Circumferències. →
3.1 Equació de la circumferència.
3.2 Posició relativa entre recta i circumferència.
3.3 Posició relativa entre dues circumferències.
3.4 Circumcircle, circumcentre i circumradi.
3.5 Recta tangent a una circumferència.
4 Paràboles. →
4.1 Definició de paràbola. Propietats.
4.2 Paràboles verticals.
4.3 Intersecció recta-paràbola.
4.4 Intersecció paràbola-circumferència.
4.5 Paràboles horitzontals.
4.6 Recta tangent a una paràbola.
5 El·lipses. →
5.1 Definició d'el·lipse. Propietats.
5.2 El·lipses amb l'eix focal horitzontal.
5.3 Punts de tall de l'el·lipse amb els eixos. Vèrtexs.
5.4 Excentricitat d'una el·lipse.
5.5 El·lipses no centrades en l'origen.
5.6 El·lipses amb l'eix focal vertical.
6 Hipèrboles. →
6.1 Definició de hipèrbola. Propietats.
6.2 Hipèrboles amb l'eix focal horitzontal.
6.3 Punts i rectes notables de la hipèrbola.
6.4 Excentricitat d'una hipèrbola.
6.5 Hipèrboles amb l'eix focal vertical.
Solucions. →
1 Punts i vectors: El pla cartesià IR2.
Punts.
Definim el pla cartesià IR2 com el conjunt de totes les parelles ( x, y) de nombres reals,
presentat de la forma convencional: El primer nombre x és la columna, positius cap a la
dreta i negatius cap a l'esquerra, i el segon nombre y és la fila, positius cap a dalt i
negatius cap a baix.
L'origen (0,0) queda al centre.
Eixos i quadrants.
S'anomena eix horitzontal, o d'abscisses, el conjunt de punts de la forma (x,0)
S'anomena eix vertical, o d'ordenades, el conjunt de punts de la forma (0, y) .
Fora dels eixos, els punts es divideixen en quatre quadrants, en funció del signe de les
seves components:
1.1.1
Determina les coordenades dels següents punts:
1.1.2
Determina el quadrant al què pertanyen els següents punts:
a) (3, 5) b) (22, 23) c) (1, 24) d) (23, 1) e) (3, 23) f) (21, 23).
1.2 Vectors. Suma de vectors.
Si els punts representen posicions, els vectors representen direccions, moviments.
Els vectors es designen generalment amb una lletra minúscula coronada amb una petita
fletxa al capdamunt, per a evitar confusions amb els punts.

Per exemple: v  (3,2) és un vector, una direcció, jo vaig en la direcció (3,2) .
P  (3,2) és un punt, una posició, jo estic en la posició (3,2) .
La suma de vectors.
Dos vectors es poden sumar sumant els seus components corresponents.

v   v1 , v2    
   v  w   v1  w1 , v2  w2 
w   w1 , w2 
Propietats de la suma de vectors.

   
a) Propietat commutativa: v  w  w  v
     
b) Propietat associativa: u  v   w  u  v  w
     
c) Existència d'element neutre: 0  (0,0) : v  0  0  v  v
d) Existència d'element invers:

    
Donat v   v1 , v2   v    v1 ,  v2  compleix v  (v )  0
Exemple resolt.
  
Donats els vectors a  (3,5) , b  (4,7) i c  (1,3) , calcula:
      
a) a  b b) b  c c) a  b  c
Solucions:
 
a) a  b  (3,5)  (4,7)  ( 3  4 , 5  (7) )  (7,2)
 
b) b  c  (4,7)  (1,3)  ( 4  (1) ,  7  (3) )  (3,10)
  
c) a  b  c  (3,5)  (4,7)  (1,3)  (3  4  (1) , 5  (7)  (3))  (6,5)
1.3 Producte d'un nombre per un vector.
Per a multiplicar un nombre per un vector s’ha de multiplicar cada component del vector per
aquest nombre. És fàcil comprovar que aquesta operació multiplica la longitud del vector pel
nombre. Si el signe del nombre és negatiu, s’obté un vector de la mateixa longitud però en
sentit contrari.

v   v1 , v2  
  k v   k v1 , k v2 
k  IR 
Exercici resolt.
  
Donat v  (2,1) , determina 3v i 2v , i representa aquests vectors gràficament.
Solució:

3v  3( 2 ,1)  ( 3  2 ,3 1)  ( 6 , 3 )

 2v  2 ( 2 ,1)  (  2  2 ,  2 1)  (  4 ,  2 )
Propietats del producte d'un vector per un nombre.

  
a) Propietat distributiva (I): (a  b) v  a v  b v
   
b) Propietat distributiva (II): k v  w  k v  k w
 
c) Propietat associativa: a b v   a bv
Vectors paral·lels.
 
Direm que dos vectors v i w són paral·lels, i
 
escriurem v // w , quan siguin proporcionals, és a
 
dir, quan existeixi un escalar k tal que v  k w .
   
v // w  v  k w
Exercici resolt.
 
Demostra que els vectors v  (9,6) i w  (15,10) són vectors paral·lels.
Solució:
 15 5
 9  15k  k  
   9 3
v  k w  (9,6)  k (15,10)  (15k ,10k )  
6  10k  k  10  5
 6 3
5  
Per tant hem trobat un escalar k  de forma que v  k w , i per tant són vectors
3
proporcionals, és a dir, paral·lels.
Exercici resolt.
 
Demostra que els vectors v  (8 ,15) i w  (28 , 53) no són vectors paral·lels.
Solució.
 8 2
  8  28k  k  28  7
v  k w  (8,15)  k (28 , 53)  (28k , 53k )  
15  53k  k  15
 53
2 15
 , per tant no són vectors proporcionals, és a dir, paral·lels.
7 53
1.4 Combinació lineal de vectors. Bases.
Combinació lineal de vectors.

   
Una combinació lineal dels vectors v1 , v2 , v3 ,..., vn és qualsevol vector que es pugui escriure de
la forma
    
v  1v1  2v2  3v3  ...  nvn
para qualsevol grup d'escalars 1 , 2 , 3 , ..., n .
Exercici resolt.
  
Donats els vectors u  (2,1) , v  (3,2) i w  (5,4) , trobeu els escalars  i 
  
tals que w   u   v
Solució:
  
w   u   v  (5,4)   (2,1)   (3,2)  (2 ,  )  (3 ,2 )  (2  3 ,   2 ) 
5  2  3

 4    2
Arribem a un sistema lineal 2x2 que hem de resoldre:

5  2  3

 4    2  4  2    5  2(4  2 )  3  5  8  4  3  8   
   85  3
  4  2  3  4  6  2
  
Per tant, w  2 u  3 v
Vectors linealment independents.

   
Direm que un conjunt de vectors v1 , v2 , v3 ,..., vn és linealment dependent si almenys un
d'ells es pot escriure com a combinació lineal dels altres. En cas contrari, direm que es
tracta d'un conjunt de vectors linealment independent.
   
Equivalentment, un conjunt de vectors v1 , v2 , v3 ,..., vn és linealment dependent quan
existeixi un conjunt d'escalars 1 , 2 , 3 , ..., n , no tots zero, tal que
   
1v1  2v2  3v3  ...  nvn  0
Bases.
En el pla IR 2 qualsevol conjunt de més de dos vectors segur que serà linealment
dependent, i anomenarem base a qualsevol conjunt de dos vectors linealment
independents.
En l'espai IR 3 qualsevol conjunt de més de tres vectors segur que serà linealment
dependent, i anomenarem base a qualsevol conjunt de tres vectors linealment
independents.
En general, a IR n qualsevol conjunt de més de n vectors segur que serà linealment
dependent, i anomenarem base a qualsevol conjunt de n vectors linealment
independents.
Caracterització de les bases mitjançant un determinant.
 
Dos vectors v  ( v1 , v2 ) i w  ( w1 , w2 ) de IR2 són linealment independents, i per tant
formen una base, si i només si el seu determinant és diferent de zero:
v1 w1
 v1w2  v2 w1  0
v2 w2
1.5 Operacions entre punts i vectors.
Els punts i els vectors es relacionen única i exclusivament amb dues operacions:
"Punt menys punt és igual a vector" i "punt més vector és igual a punt"
Punt menys punt és igual a vector. (El vector de desplaçament)
Dos punts qualssevol P  ( p1 , p2 ) i Q  (q1 , q2 )

determinen un vector, anomenat vector de
desplaçament:
PQ  Q  P   q1  p1 , q2  p2 
de forma que Q  P  PQ .
Exercici resolt.
Determina i representa gràficament el vector de desplaçament de P  (1,2) a Q  (6,4)
Solució:
PQ  Q  P   6  1, 4  2    5 , 2 
Punt més vector és igual a punt.

Si P és un punt i v és un vector, la suma del punt P

més el vector v és un altre punt, Q, de manera que

v  PQ .

La suma s'expressa així: Q  P  v
Propietats.
     
a) Si P és un punt i v i w són dos vectors, llavors: P  v  w  P  v   w

b) Si P és un punt, llavors: P  0  P
 
c) Si P i Q són punts, hi ha un únic vector v que compleix Q  P  v , i aquest vector

és, precisament, v  PQ
1.6 Divisió de segments.
Punt mig d'un segment.
Donat dos punts P  ( p1 , p2 ) i Q  (q1 , q2 ) , el

punt mig M del segment PQ el trobarem a meitat
de camí anant de P a Q, és a dir:
1  q  p1 p2  q2 
M  P  PQ   1 , 
2  2 2 
En efecte:
 q  p1 q  p2 
M  P  PQ  ( p1 , p2 )   q1  p1 , q2  p2    p1  1
1 1
, p2  2 
2 2  2 2 
 2 p  q  p1 2 p2  q2  p2   q1  p1 p2  q2 
 1 1 ,  , 
 2 2   2 2 
Exercici resolt.
Determina el punt mig del segment PQ , on P  (4,2) i Q  ( 6 ,1)
Solució:
 p  q p  q2    4  6  2  1   2  1    1 
M  1 1, 2  ,  ,   1, 
 2 2   2 2  2 2   2 
1.6.1
Determina el punt mig del segment AB :
a) A=(2, 4) i B=(6, 2) b) A=(-3, 7) i B=(1, 5) c) A=(2, -21) i B=(-4, 3)
d) A=(22, 4) i B=(7, 11)
Divisió de segments en general.
Exercici resolt.
Donat el segment d'extrems P  (2,9) i Q  (11,3) , trobeu les coordenades dels punts
que divideixen aquest segment en tres parts iguals.
Solució:
PQ  Q  P  (11,3)  (2,9)  (9,6)
1 1
A  P  PQ  (2,9)  (9,6)  (2,9)  (3,2)  (5,7)
3 3
2 2
B  P  PQ  (2,9)  (9,6)  (2,9)  (6,4)  (8,5)
3 3
Fora de programa.
Quins són els punts del segment AB , amb A  ( 7 , 4 ) i B  ( 27 ,16 ) amb coordenades
enteres?
Per exemple, el punt P  (12 , 7 ) té coordenades enteres i pertany a AB . N’hi ha més?

Quants són? Com els podem trobar? Aquí entra un vell amic nostre de l’aritmètica.
El trobareu al Tema 3 de AR.
1.7 Mòdul d'un vector. Distància entre punts.
La norma d'un vector.
La norma d'un vector és igual a la seva longitud:
 
v   v1 , v2   v  v1  v2
2 2
Propietats de la norma d'un vector.


a) v  0 per a qualsevol vector.
 
b) v  0  v  0
 
c) k v  k v
   
d) v  w  v  w (Desigualtat "Cauchy-Schwarz")
Distància entre dos punts.
Donats dos punts del pla, P  ( p1, p2 ) i

Q  (q1, q2 ) , la distància entre aquests dos punts,
d  P , Q  , es el mòdul del vector desplaçament que
determinen:
d  P , Q   PQ  q1  p1 2  q2  p2 2
Exercici resolt.
Determina la distància entre els punts P  (1,2) i Q  (2,1)
Solució:
d  P , Q   PQ  2  (1)2   1  22  32   3  9  9  18  3 2  4.24

2
Exercici resolt.
Demostra que els punts (4,3) , (7,1) i (9,3) són els vèrtexs d'un triangle isòsceles.
Solució:
AB  (4  7) 2  (3  1) 2  5
BC  (7  9) 2  (1  3) 2  20
AC  (4  9) 2  (3  3) 2  5
Per tant AB  AC , el triangle té dos costats iguals.
Exercici resolt.
Demostra que els punts A  (6,6) , B  (2,3) i C  (4,7) formen un triangle rectangle.
Solució:
Apliquem el Teorema de Pitàgores: ABC és rectangle en C  AC 2  BC 2  AB 2
AB 2  (6  2) 2  (6  3) 2  16  9  25
BC 2  (2  4) 2  (3  7) 2  4  16  20
AC 2  (6  4) 2  (6  7) 2  4  1  5
i, efectivament, 20  5  25 .
1.7.1
Determina la distància entre les següents parelles de punts:
a) (2, 1) i (3, 4) b) (1, 5) i (2, -3) c) (-2, -4) i (3, 6) d) (3, -2) i (-5, 7)
1.7.2
a) Demostra que els punts (7,9) , (3,7) i (3,3) formen un triangle isòsceles rectangle.
b) Demostra que els punts  
(4,4) , (4,4) i 4 3,4 3 formen un triangle equilàter.
c) Demostra que els punts (2,1) , (1,0) , (4,3) i (1,2) són els vèrtexs d'un
paral·lelogram.
d) Demostra que els punts (2,2) , (8,4) , (5,7) i (1,1) són els vèrtexs d'un rectangle.
e) Demostra que els punts (3,2) , (5,4) , (3,6) i (1,4) són els vèrtexs d'un quadrat.
1.8 Producte escalar. Angle entre vectors.
Producte escalar de dos vectors.
 
El producte escalar de dos vectors v  w és igual a la suma dels productes de les
coordenades corresponents:

v   v1 , v2    
   v  w  v1 w1  v2 w2
w   w1 , w2 
Exercici resolt.
 
Calcula el producte escalar de v  (  5 , 3 ) i w  ( 2 ,6 )
Solució:
 
v  w  (5)  2  3  6  10  18  8
Angle entre dos vectors.
 
Es defineix l'angle  entre els vectors v y w com
l'angle el cosinus del qual és:
 
vw
cos    
v w
 
Els vectors v y w són perpendiculars (formen un
angle de 90º) quan el seu producte escalar sigui 0:
   
v wvw0
Vectors paral·lels.
 
Els vectors v y w són paral·lels (formen un angle de 0º o 180º) quan
 
  v w    
v // w  1  cos      v  w  v w
v w
Exercici resolt.
 
Determina l'angle entre els vectors v  (3,4) i w  (2,1)
Solució:
 
v  w (3,4)  (2,1) 3  2  4 1 10
cos         0.894
v w (3,4) (2,1) 3  4 2 1
2 2 2 1
5 5
  arccos( 0.894)  26.57º
1.8.1
Determina els angles interns del triangle ABC , on A  (3,3) , B  (2,2) i
C  (4,6)
Exercici resolt.
 
Donats els vectors a  (5,12) i b  (1, k ) , determineu el valor de k de forma que
determinin un angle de 60º.
Solució.

a  52  12 2  169  13

b  12  k 2  1  k 2
 
a  b  5 1  12k  5  12k
Per tant, hem de resoldre l'equació:

 
1 v w 5  12k
 cos 60º     
2 v w 13 1  k 2
13 1  k 2  25  12k  
13 1  k   25  12k  

2
2
2
132 1  k 2   10  24k   100  480k  576k 2 

2
169  169k 2  100  480k  576k 2  0 

 407 k 2  480k  69  0 
407k 2  480k  69  0 
 480  480 2  4  407  69 k  0.13
k 
2  407 k  1.31
El valor k  1.31 no és acceptable perquè no satisfà l'equació original, per tant, la

resposta és k  0.13
1.9 La història dels vectors.
La llei del paral·lelogram per a l’addició de vectors és tan intuïtiva que el seu origen és
desconegut. Podria haver aparegut en un treball ara perdut d’Aristòtil (384-322 aC), i es
troba en la Mecànica de Hieró d’Alexandria (segle I dC). Va ser, també, un dels primers
resultats del Principia Mathematica (1687) d’Isaac Newton (1642-1727). En els
Principia, Newton va tractar de manera extensa el que ara es consideren les entitats
vectorials (per exemple, velocitat, força), però mai el concepte de vector. L’estudi i l’ús
de vectors no es va sistematitzar fins als segles XIX i XX.
Els vectors van sorgir a les primeres dues dècades del segle XIX amb les
representacions geomètriques de nombres complexos. Caspar Wessel (1745-1810), Jean
Robert Argand (1768-1822) i Carl Friedrich Gauss (1777-1855) van concebre nombres
complexos com a punts en el pla de dues dimensions, és a dir, com a vectors de dues
dimensions. En 1837, William Rowan Hamilton (1805-1865) va demostrar que els
nombres complexos es podrien considerar parells de nombres (a, b). Aquesta idea era
una part de la campanya de molts matemàtics, incloent-hi el mateix Hamilton, per a
buscar una manera d’ampliar els "nombres de dues dimensions" a tres dimensions.
En 1827, August Ferdinand Möbius va publicar un llibre curt, Càlcul baricèntric, en el
qual va introduir el segment dirigit que va denotar amb les lletres de l’alfabet; ja eren
vectors, encara que no tenien aquest nom. En el seu estudi de centre de gravetat i la
geometria descriptiva, Möbius va desenvolupar el càlcul amb aquests segments dirigits;
els va sumar i va demostrar com es multiplicaven per un nombre.
William Rowan Hamilton (1805-1865)
Finalment, el mateix Hamilton va introduir en 1843 en concepte de vector, precisament

com un segment orientat de l’espai.
El desenvolupament de l’àlgebra de vectors i de l’anàlisi de vectors tal com el coneixem
avui va ser fet per primera vegada per J. Willard Gibbs (1839-1903) en les classes per
als seus estudiants en la Universitat de Yale. Gibbs va intuir que els vectors
proporcionarien una eina més eficient per al seu treball en la física. Així, doncs,
començant el 1881, Gibbs va imprimir en privat notes sobre anàlisi dels vectors per als
seus estudiants, que van ser distribuïts extensament entre els erudits dels Estats Units i
d’Europa.
Font: Document "Iniciació a les Matemàtiques per a l’enginyeria".

2 Rectes.
Les rectes apareixen també quan estudiem...

La funció de primer grau (Tema 1 del Llibre de Funcions)
2.1 Punts alineats.
Exercici resolt.
Demostra que els punts A  (3,7) , B  (6,5) i C  (15,1) estan alineats.
Solució:
A,B,C estan alineats  AB i AC són proporcionals.
AB  B  A  (3,2)
AC  C  A  (12,8)
i clarament AC  4 AB
2.1.1
Dels quatre punts indicats, només tres pertanyen a una mateixa recta. Representa
gràficament els punts i indica quin del quatre punts no hi pertany.
a) P1  1,4 P2  (3,1) P3  (7,5) P4  5,3

b) P1  2,6 P2  (5,10) P3  (3,7) P4   1,1
c) P1   1,1 P2  (3,7) P3  (0,1) P4   2,4
2.2 Les equacions d'una recta.
Equació vectorial d'una recta.

 
Donat un punt Q i un vector v  (0,0) , definim recta determinada per Q i v com el
conjunt de punts
 
Q  v   Q  kv , k  IR 

El punt Q s'anomena punt base de la recta. El vector v s'anomena vector director de
la recta.
Equació paramètrica de la recta.


Sigui Q   q1 ,q2  i v   v1 ,v2  , llavors, els punts P  ( x , y ) de la recta estan
caracteritzats per
 x  q1  k v1
 amb k  IR
 y  q2  k v2
Equació contínua de la recta.
Aïllem k a l'equació paramètrica anterior:

 x  q1
 x  q1  k v1  k  v
 1

 y  q  k v  k  y  q2
 2 2
v2
i igualant les k arribem a:

x  q1 y  q2

v1 v2
Equació general de la recta.
Des de l'equació contínua sempre podrem arribar a una equació de la forma
Ax  By  C  0
Aquesta expressió s'anomena equació general de la recta.
Observació: Sempre suposem que ( A, B)  (0,0) , perquè si A  B  0 , l'equació queda

C  0 , que o bé és tot el pla si C  0 o bé és el conjunt buit si C  0 , i en cap cas serà
una recta.
Equació explícita de la recta.
Tota recta que no sigui vertical té associada una equació única de la forma
y  mx  n
El valor m s'anomena pendent de la recta i queda determinat per l'angle  entre la recta
i l'eix X:
m  tan
En particular, si m  0 es tracta d'una recta horitzontal.
El valor de n és igual a l'ordenada del punt de tall entre la recta i l'eix Y.
Les rectes verticals són les úniques que no s'adapten al model y  mx  n , i les seves
equacions són de la forma x  k
Exercici resolt.
Determina l'equació explícita de la recta que passa pel punt (0,5) i determina un angle
de 50º respecte a l'eix X. Determina el seu punt de tall amb l'eix X.
Solució:
m  tan(50º )  1.192 , n  5 . La recta és y  1.192 x  5

5
El seu punt de tall amb l'eix X és 0  1.192 x  5  x   4.195
1.192
Interpretació visual del pendent d'una recta.
El pendent d'una recta ens diu el nombre d'unitats que puja o baixa la gràfica en vertical
per cada unitat que avança d'esquerra a dreta en horitzontal.
Per exemple, la recta y  2 x  1 té associada la següent gràfica:
I quan en horitzontal passa de B a C (4 unitats), en vertical passa de C a A: 8 unitats.
8
 2 és el pendent de la gràfica.
4
2.2.1
Determina l'equació general de la recta que passa per l'origen i forma un angle de 60º
amb l'eix X.
2.2.2
Determina les equacions de les següents rectes, coneixent el pendent i un punt de la seva
gràfica.
a) Pendent = 2 , punt = (3 , 4) b) Pendent = 4 , punt = (1 , 5)
c) Pendent = 5 , punt = (-2 , 3) d) Pendent = -3 , punt = (-2 , 0)
e) Pendent = 2/3 , punt = (3 , -1)
2.2.3
a) Comprova que ( 2 , -5 ) no pertany a la recta 2 x  y  1  0
b) Comprova que ( 2 , -3) pertany a la recta y  x  5
c) Comprova que ( -3 , 1) no pertany a la recta x  3 y  1  0
d) Comprova que ( 2 , 1) pertany a la recta 2 x  y  3  0
2.2.4
Determina el valor de k si sabem que (1,4) pertany a la recta 2 x  y  k  0
2.2.5
Determina el valor de k si sabem que (2,3) pertany a la recta x  ky  7  0
2.2.6
Representa gràficament les següents rectes:
a) 3x  4 y  12 b) 5x  3 y  6
c) x  y  2 e) 2 x  5 y  10
Pendent d'una recta determinada per dos punts.
El pendent m de la recta que passa pels punts A  (a1 , a2 ) i B  (b1 , b2 ) és:

b b
m 2 1
a2  a1
2.2.7
Determina el pendent m de la recta AB per als següents punts:
a) A=(3, 1) i B=(5, 3) b) A=(5, -2) i B=(3, 24)
c) A=(-21, 23) i B=(0, -5) d) A=(-3, 0) i B=(-7, -16)
Exercici resolt.
Determineu la recta que passa pels punts P  (2,3) i Q  (7,4)
Solució:
4  (3) 7
m 
7  (2) 9
7
La nostra recta serà de la forma y  x  n , i com que sabem que passa pel punt (7,4)
9
7 49 49  13
4 7n nn  4 
9 9 9 9
7 13
Així doncs, la recta tindrà per equació explícita y  x  .
9 9
Multiplicant per 9 tota l'equació podem obtenir l'equació general:
7 13
y  x   9 y  7 x  13  7 x  9 y  13  0
9 9
L'equació general de la recta és  7 x  9 y  13  0
2.2.8
Determina la recta que passa pels punts P  (2,5) i Q  (4,6)
2.2.9
Determina l'equació de la recta que passa pels punts (22, 3) i (3, 1).
2.2.10
Determina el pendent de les següents rectes:
2.2.11
Determina el pendent de les rectes sabent que passen per dos punts.
a) (17, −6), (−11, 7) b) (3, 4), (−4, −5)
c) (−20, 14), (17, 15) d) (11, −18), (−1, −7)
2.2.12
Determina el pendent de les següents rectes:
a) 4 x  3 y  9 b) 3x  y  1 c) 2 x  3 y  15 d) 2 x  y  0
2.2.13 Problema.
Sigui P un punt agafat aleatòriament de l'interior del quadrat unitat de vèrtexs (0,0) ,
(1,0) , (1,1) y (0,1) . Considerem la pendent de la recta determinada per P i el punt
5 3 1
 ,  . Quina és la probabilitat de què aquesta pendent sigui major que ?
8 8 2
AIME II 2020 #2
2.3 Relació entre punt i recta. Distància d'un punt a una recta.
Donat un punt P  ( p1, p2 ) i una recta r : Ax  By  C  0 , es poden produir dues

situacions:
- El punt P pertany a la recta r: en aquest cas, les coordenades del punt compleixen
l’equació de la recta, és a dir:
A p1  B p2  C  0
- El punt P no pertany a la recta r. Hi ha una fórmula que permet calcular de manera

senzilla la distància d'un punt a una recta:
Distància entre punt i recta:
P  ( p1, p2 ) , r : Ax  By  C  0
A p1  B p2  C
d ( P, r ) 
A2  B 2
Exercici resolt.
Calcula la distància del punt P  (5,1) a la recta d'equació 3 y  2 x  1
Solució:
Escrivim l'equació de la recta de la forma Ax  By  C  0 :
3 y  2x  1  2x  3 y  1  0
A p1  B p2  C 2 (5)  3(1)  1 6 6
d ( P, r )      1.66
A B
2 2
2  (3)
2 2
13 13
Exercici resolt.
Determina les coordenades del punt de la recta x  y  3  0 situat a una distància de
5 unitats de la recta x  2 y  2  0 .
Solució:
Sigui P  ( x, y) un punt de la recta x  y  3  0 .
Per tant y  3  x , i el punt serà de la forma P  ( x ,  3  x ) .
Apliquem sobre aquest punt la fórmula de la distància:

x  2(3  x)  2 x  6  2x  2  x  4
5   
12  2 2 5 5
5 5  x4 
 x  4  5   x  9  x  9
5  x4  
 ( x  4)  5  x  4  5  x  5  4  1
x  9  y  3  (9)  6  P1  (9,6)
x  1  y  3  1  4  P2  (1,4)
2.4 Intersecció de rectes. Posició relativa.
Ara és un bon moment per repassar...

Els sistemes d'equacions lineals amb dues incògnites.
(Tema 16 del Llibre d'Àlgebra)
Determinar el (possible) punt d'intersecció entre dues rectes equival a resoldre un

sistema lineal de dues equacions.
Tenim una correspondència directa Àlgebra-Geometria entre l'estudi d'un sistema lineal
2x2 i la posició relativa de dues rectes:
ÀLGEBRA GEOMETRIA
Sistema Compatible Determinat SCD: Dues rectes que es creuen en un únic punt
Una única solució
Sistema Compatible Indeterminat SCI: Dues rectes coincidents
Infinites solucions.
Sistema Incompatible SI: Dues rectes paral·leles i no coincidents
Sense cap solució.
Exercici resolt.
Determina el punt d'intersecció entre les rectes r : 3x  2 y  11 i s : 5x  2 y  3
Solució:
3x  2 y  11
Hem de resoldre el sistema 
5 x  2 y  3
Sumem les dues equacions:

3x  2 y  11 8
  3x  2 y  5 x  2 y  11  3  8x  8  x   1
5 x  2 y  3 8
3x  2 y  11 8
  3 1  2 y  11  3  2 y  11  2 y  11  3  8  y   4
x  1 2
És un SISTEMA COMPATIBLE DETERMINAT, amb solució x  1, y  4 , que

correspon, geomètricament, a dues rectes que es tallen, al punt  1, 4 
Exercici resolt.
Determina el punt d'intersecció entre les rectes r : y  9  7 x i s : 3 y  21x  6
Solució:
 y  9  7x
3 y  21x  6
y  9  7 x  y  7 x  9
  3(7 x  9)  21x  6  21x  27  21x  6  27  6
3 y  21x  6 
L'equació  27  6 no té cap solució. Per tant, estem davant d'un sistema

INCOMPATIBLE, que correspon, geomètricament, a dues rectes paral·leles i no
coincidents.
Exercici resolt.
Determina el punt d'intersecció entre les rectes r : 2 y  6 x  7 i s : 8 y  28  24 x
Solució:
2 y  6 x  7
8 y  28  24 x
2 y  6 x  7  8 y  24 x  28
  24 x  28  28  24 x  24 x  24 x  x  x
8 y  28  24 x 
Qualsevol x satisfà l'equació x  x . Estem davant d'un sistema COMPATIBLE
INDETERMINAT, que correspon, geomètricament, a dues rectes coincidents.
Exercici resolt.
Determineu el perímetre del triangle determinat per les rectes
2 3
r : y  x2 , s: y  x2 i t: y  x3
3 2
Solució:
Determinem els seus vèrtexs resolen els tres sistemes d'equacions que apareixen agafant
per parelles les rectes:
r : y  x  2

A 2  A  (0,2)
 s : y  x  2
 3
r : y  x  2

C 3  C  (10,12)
 t : y  x 3
 2
 2
s : y  3 x  2
B  B  (6,6)
3
t : y  x  3
 2
I ara calculem la longitud de cada costat:

AC  (10  0)2  (12  2) 2  1002  1002  200  10 2
AB  (6  0) 2  (6  2) 2  62  42  52  2 12
BC  (10  6) 2  (12  6) 2  42  62  52  2 12
Finalment:
Perímetre  AB  BC  AC  2 12  2 12  10 2  27.998
2.4.1
Comprova que les rectes 7 x  2 y  10  0 , 7 x  2 y  10  0 i y  2 determinen un
triangle isòsceles i calcula el seu àrea.
2.4.2
Determina el punt d’intersecció de les rectes r1 i r2, sabent que
r1 passa pels punts P = ( -1 , -7 ) i Q = ( 4 , 8 )
r2 passa pels punts R = ( -2 , 9 ) i S = ( 5 , -5 )
2.4.3
Determina el punt d’intersecció I de les rectes r1 i r2, sabent que
r1 passa pels punts P = ( -2 , -7 ) i Q = ( 3 , 3 )
r2 passa pels punts R = ( -1 , 4 ) i S = ( 4 , -11 )
2.4.4
Determina el valor de  de forma que les rectes 3x  4 y  13  0 , 8x  11y  33  0
i 2 x  3 y    0 siguin concurrents.
2.4.5
Determina el punt de tall de les següents parelles de rectes:
x  y  5 x  y  2 2 x  5 y  1  x  2 y  1
a)  b)  c)  d) 
2 x  y  1 2 x  y  7  x  3 y  5 2 x  3 y  9
x  3 y  7 x  7 y  4 2 x  3 y  4 3x  2 y  17
e)  f)  g)  h) 
2 x  y  7 3x  y  8 2 x  3 y  8 4 x  3 y  0
 x  3 y  13
i) 
2 x  5 y  21
2.5 Angle entre dues rectes.
Primer mètode.
Si dues rectes es tallen en un punt, és possible trobar els angles entre ambdues rectes,
determinant els angles de les dues per separat i calculant la seva diferència.
Segon mètode.
L'angle  determinat per dues rectes amb pendents

m1 i m2 ve donat per la fórmula
m2  m1
tan  
1  m1 m2
Exercici resolt.
1
Determina l'angle entre les rectes y  3x  4 i y  x2
3
Solució:
Primer mètode:
 
y  3x  4  m1  3  1  arctan 3  60º
1 1  1 
y x  2  m2    2  arctan   30º
3 3  3
Per tant, l'angle que determinen és de 60º 30º  30º
Segon mètode:
1 2
 3
m  m1 3  1    30º
tan   2  3 
1  m1 m2 1  3 1 11 3
3
2.5.1
Determina l'angle entre les següents rectes:
a) x  3 y  5  0 i 3x  y  7  0
b) y  (2  3) x  5 i y  (2  3) x  7
Exercici resolt.
Donats A  (2 ,1) , B  ( 2 , 3 ) i C  (  2 ,  4 ) , determina l'angle entre les rectes BA i
BC
Solució:
3 1 2 1
m1    7 1

2  (2) 4 2  4 2  5 / 4  2    arctan 2   33.69º
  tan  
3  (4) 7  1
1 7 15 / 8 3 3
m2  
2  (2) 4  2 4
Exercici resolt.
Determina les rectes que passen pel punt P  (3,1) i formen un angle de 45º amb la recta
d'equació y  2 x  1 .
Solució:
Una recta, en general, té associada l'equació y  mx  b , i si passa pel punt (3,1) ,
llavors
1  m3  b  1  3m  b  b  1  3m
i l'equació de la recta serà y  mx  1 3m .
Apliquem la fórmula de l'angle entre dues rectes:
y  mx  1  3m  2m
  1  tan(45º ) 
y  2 x  1  m1  2 1  2m
Una equació amb valor absolut té dues possibles solucions:
2m 1
1  1  2m  2  m  2m  m  2  1  3m  1  m 
1  2m 3
 2m 
1     1  2m  m  2  2m  m  2  1  m  3
 1  2m 
1 1 1
m   b  1  3   1  1  0 , i la recta és y  x
3  3 3
m  3  b  1  3 3  1  9  10 , i la recta és y  3x  10
2.5.2 Problema.
Un rayo de luz sale del origen, rebota en un espejo (con forma de recta) en el punto
A  (4,8) , y su reflejo pasa por el punto B  (8,12) . Determina la inclinación del espejo.
ARML 2002
Solució: PG/#6.79
2.6 Rectes paral·leles.
Condició de paral·lelisme.
Dues rectes seran paral·leles o coincidents quan

determinin un angle de 0º:
m2  m1
 tan 0º  0  m2  m1  0  m1  m2
1  m1 m2
Exercici resolt.
Determina la recta que passa pel punt (2,3) i és paral·lela a la recta 3x  4 y  5  0
Solució:
Determinem el pendent de la recta 3x  4 y  5  0
3x  5 3 5 3
3x  4 y  5  0  4 y  3x  5  y   x   m1 
4 4 4 4
3
Volem una recta y  m2 x  n2 , paral·lela a la primera, per tant m2  m1 
4
Finalment determinem el valor de n2 :
3 3 3 3
3  2  n2  3   n2  n2  3  
4 2 2 2
3 3
La recta buscada és y  x   4 y  3x  6
4 2
2.6.1
Determina la recta que passa per la intersecció de 2 x  y  8 i 3x  7  2 y i és
paral·lela a la recta 4 x  y  11 .
2.6.2
Determina la recta que és paral·lela a 3x  2 y  5  0 i passa pel punt (5,6)
2.6.3
Quina és l'única recta paral·lela a 3x  y  4  0 ?
1
A) y  3x  2 B) y  x  4 C) 6 x  2 y  7  0 D) x  3 y  2  0
3
2.6.4
Per a quin valor de k les rectes y  mx  3 i y  (2m  1) x  4 no tenen cap punt en
comú?
2.6.5
Determina l'equació de la recta que passa pel punt A  (2,3) i presenta un angle de 45º
respecte de l'eix X.
2.6.6
A la recta que passa pels punts A  (2,0) i B  (3,1) li apliquem una rotació de 15º en
sentit antihorari. Determina l'equació de la recta en la nova posició.
2.6.7
Determina les següents rectes:
2
a) Passa per (−5, −3), i és paral·lela a y  x2
5
3
b) Passa per (−1, 2), i és paral·lela a y   x  2
2
c) Passa per (−3, −5), i és paral·lela a y  2 x  2
d) Passa per (5, −1), i és paral·lela a y   x  5
e) Passa per (−2, −1), i és paral·lela a y  3x  3
8
f) Passa per (2, 3), i és paral·lela a y  x  4
3
2.7 Rectes perpendiculars.
Condició de perpendicularitat.
Dues rectes seran perpendiculars quan determinin

un angle de 90º:
m1 m2  1
Exercici resolt.
Demostra que les rectes r : 2 x  1 i s : 2 x  4 y  5  0 són perpendiculars.
Solució:
La primera recta ja està en forma explícita: r : 2 x  1  m1  2
Passem la segona recta a forma explícita:
 2x  5  2 5 1 5 1
s : 2 x  4 y  5  0  4 y  2 x  5  y   x  x   m2 
4 4 4 2 4 2
1
i, clarament, m1 m2  2   1  r  s
2
Exercici resolt.
Determina la recta perpendicular a r : 2 y  x  3 que passa pel punt ( 5 , 2 )
Solució:
Passem l'equació de la recta a forma explícita:

x3 1 3 1
r : 2y  x  3  2y  x  3  y   x   m1 
2 2 2 2
1 1
Volem una recta amb pendent m2 tal que m1 m2  1  m2    2
m1 1 / 2
I per tant, la recta perpendicular tindrà com a equació y  2 x  n , on el valor de n el
podem determinar perquè sabem que passa pel punt ( 5 , 2 )
2  (2)  5  n  n  2  10  12
Per tant, la recta perpendicular buscada serà y  2 x  12 , i el seu punt de tall amb l'eix
X serà:
 12
0  2 x  12  12  2 x  x   6 , es a dir, el punt (6,0)
2
Exercici resolt.
Donats els punts A  (4,1) , B  (7,4) i C  (5,2) , determina la recta perpendicular a
BC que passa per A.
Solució:
No cal trobar l'equació de la recta BC , només cal conèixer la seva pendent:
24 6
m1   3
57 2
1 1
La recta que busquem és perpendicular a BC , per tant m2  
m1 3
1
La recta que busquem és de la forma y  xb
3
i com que sabem que passa per A  (4,1) ,
1 4 7
1 4  b  b  1  .
3 3 3
1 7
L'equació és, doncs, y  x   3y  x  7  x  3y  7
3 3
2.7.1
Siguin A  (6,4) i B  (2,12) . Determina el pendent de la recta perpendicular a AB .
2.7.2
Determina la recta que passa pel punt (4,5) i és perpendicular a la recta 7 x  2 y  15 .
2.7.3
Determina la recta que talla l'eix Y en (0,4) i és perpendicular a la recta que passa per
(2,3) i (4,2)
2.7.4
Determina la recta que passa pel punt (3,4) i és perpendicular a la recta 3x  2 y  5  0
2.7.5
Donats els següents punts del pla: A=(21, 0), B=(3, 2), C=(21, 4) i D=(2, 22) , demostra
que AB  CD .
2.7.6
Determina les següents rectes:
2
a) Passa per (−2, −4), i és perpendicular a y   x  4
9
b) Passa per (3, −4), i és perpendicular a y  7 x
1
c) Passa per (−2, −4), i és perpendicular a y   x
2
d) Passa per (4, 5), i és perpendicular a y   x  2
e) Passa per (−5, 3), i és perpendicular a y  5x  1
f) Passa per (−1, 1), i és perpendicular a y   x  1
Exercici resolt.
Determina l'equació de la mediatriu del segment d'extrems A  (2,3) i B  (6,5)
Solució: La mediatriu d'un segment és la recta que passa perpendicularment pel seu punt
mig.
A  B  2  6 3  (5) 
Punt mig: M   ,   4,1
2  2 2 
53 8
Pendent de la recta AB : m    2
62 4
1 1 1
Pendent perpendicular: m2   
m 2 2
1
Per tant, la mediatriu serà de la forma y  x  n , i com que sabem que passa per
2
1 1
(4,1) tenim que  1  4  n  n  1  2  3  y  x  3  2 y  x  6
2 2
2.7.7
Determina l'equació de la mediatriu del segment determinat pels punts (2,6) i (4,6)
2.7.8
Donat el triangle de vèrtexs A  (4,1) , B  (7,4) i C  (5,2) , determina l'equació de
l'altura pel vèrtex A.
2.7.9
Determina la recta que passa per la intersecció de les rectes 3x  4 y  17 i 4 x  2 y  8 i
és perpendicular a la recta 7 x  5 y  12
2.7.10
Determina l'ortocentre del triangle de vèrtexs (5,2) , (1,2) i (1,4)
2.7.11
Determina les equacions de les medianes del triangle de vèrtexs A  (2,5) , B  (4,9) i
C  (2,1)
2.7.12
Determina les altures del triangle de vèrtexs A  (7,1) , B  (2,8) i C  (1,2) .
Determina el seu ortocentre.
Problema proposat: PG/7.42

2.8 Projecció ortogonal. Punt simètric.
Exercici resolt.
Determina la projecció ortogonal del punt A  (1,2) en la recta y  2 x  1
Solució:
La projecció ortogonal d'un punt sobre una recta és la intersecció entre aquesta recta i la
seva perpendicular que passa pel punt.
En primer lloc trobem la perpendicular a y  2 x  1 que passa per (1,2)
1 1
y  2 x  1  m1  2  m2  y xn
2 2
1 1 3 1 3
2  1  n  n  2   y x
2 2 2 2 2
1 3
Punt d'intersecció entre y  2 x  1 i y  x
2 2
Hem de resoldre el sistema:
 y  2x 1
 1 3 1 3 5 5
 1 3  2x  1  x   2 x  x    1  x    x  1
 y x 2 2 2 2 2 2
 2 2
x  1  y  2(1)  1  1
La projecció ortogonal és P  (1,1)
2.8.1
Determina la projecció ortogonal del punt (2,4) en la recta x  y  1 .
Punt simètric respecte a una recta.
2.8.2
Determina el punt simètric de A  (  8 ,12 ) respecte de la recta 4 x  7 y  13  0 .
2.8.3
Determina el punt simètric de (4,13) respecte de la recta 5x  y  6  0
2.9 Distància entre dues rectes paral·leles.
Si dues rectes són paral·leles, es pot trobar de manera senzilla la distància entre aquestes
dues rectes, si es considera que qualsevol punt de la primera recta està a la mateixa
distància de l’altra recta. Podem aprofitar la fórmula de la distància d'un punt a una
recta prenent qualsevol punt de la primera recta.
Exercici resolt.
Trobeu la distància entre les rectes paral·leles 3x  4 y  8  0 i 6 x  8 y  9  0
Solució:
Trobem un punt qualsevol de la primera recta:

8
x  0  3 0  4 y  8  0  y   2  P  (0,2)
4
La distància entre les dues rectes serà la distància entre el punt P i la segona recta:
60  8 2  9 7 7
dist   
62  (8) 2 100 10
Exercici resolt.
Determina la raó per la qual la recta 3x  y  9  0 divideix el segment d'extrems
A  (1,3) i B  (2,7)
Solució:
Sigui P el punt de tall entre la recta i el segment.
Aquest punt determinarà una raó k amb el segment si i només si

P  A  k AB  (1,3)  k (1,4)   1  k , 3  4k 
Però P també pertany a la recta, per tant:

3(1  k )  (3  4k )  9  0 
3  3k  3  4k  9  0 
3
 3  7k  0  k 
7
Per tant el punt de tall divideix el segment en una raó de 3 : 4

2.10 Exercicis de repàs.
2.10.1
a) Determina la recta paral·lela a y = 3x + 4 i que passa pel punt P = ( 3 , 1 )
b) Determina la recta perpendicular a y = 2x – 3 i que passa pel punt P = ( -3 , 2 )
1
c) Determina l’angle que forma la recta y  x  3 amb l’eix X.
4
d) Determina la recta que forma un angle de 30º amb l’eix X i que passa pel punt
P=(2,1)
2.11 Problemes PAU de geometria del pla. (Long time ago...)
2.11.1
Cadascuna de les rectes del gràfic passa, almenys, per dos punts de coordenades enteres.
a) Trobeu les equacions de les dues rectes.

b) Determineu el punt d’intersecció P.
Solució PAU CAT CCSS JUNY 2008 5.1
2.11.2
a) Dibuixeu el gràfic de les rectes 3x –y –1 = 0 i x +3y –12 = 0.
b) Demostreu que les dues rectes anteriors són perpendiculars.
c) Calculeu el punt d’intersecció de les dues rectes.
d) Considereu el triangle format per les dues rectes anteriors i per l’eix d’ordenades.
Calculeu-ne l’àrea.
Solució PAU CAT CCSS SET 2003 3.6
2.11.3
Expliqueu quina condició han de verificar A i B si les rectes d’equacions
x 1 y  2
Ax + By + C = 0 i 
2 3
a) són paral·leles;
b) són perpendiculars.
2.11.4
Un triangle rectangle té el vèrtex A, corresponent a l’angle recte, a l’origen de
coordenades. Un altre dels seus vèrtexs és el punt B(2,4), i la hipotenusa té per equació
la recta x = 2. Calculeu:
a) les equacions dels costats AB i AC;
b) el tercer vèrtex C;
c) l’àrea del triangle.
2.11.5
Considereu els punts del pla A(2,–1) i B(0,3) i la recta r d’equació x + y – 2 = 0.
Calculeu les coordenades d’un punt C de r que estigui alineat amb A i B.

2.11.6
Calculeu el perímetre del triangle rectangle ABC, sabent que la longitud del segment CP
és 2 3 .
2.11.7
El costat BC d'un triangle està sobre la recta d'equació 3x –2y +1 = 0. El vèrtex A té
coordenades (2, –1). Determineu el peu de l'altura relativa a A.
2.11.8
Un triangle té dos vèrtexs A i B en els punts A = (0, 0) i B = (2, 0). L'àrea val 3. Sabent
que el tercer vèrtex C té ordenada positiva i està situat sobre la recta 2x –y –5 = 0,
calculeu les coordenades de C i el perímetre del triangle. Feu-ne la gràfica corresponent.
2.11.9
Considereu els punts del pla A(3, 2), B(–1, 8) i C( k, k+4 ), k real. Calculeu el valor de
k perquè A, B i C estiguin alineats.
2.11.10
a) Determineu l'equació de la recta paral·lela a la bisectriu del segon i quart quadrant
que passa pel punt (0, a).
b) Determineu el valor de a perquè la recta anterior determini en el primer quadrant un
triangle d'àrea 8 amb els eixos.
c) Quina és la distància d'aquesta recta a l'origen de coordenades?
d) Quina és la distància d'aquesta recta al punt (–4, 0)?
2.11.11
Sigui r la recta d'equació 6x –15y +4 = 0. Trobeu les equacions de les rectes paral·lela i
perpendicular a r que passen pel punt (4, 1) i feu un esquema gràfic.

2.11.12
Siguin r i s les dues rectes del pla d'equacions
x 1 y  2
r : 2x  y  3  0 , s: 
4 2
Calculeu l'equació de la recta que passa pel punt d'intersecció de r i s i que és paral·lela
a la recta d'equació 3x + 5y – 1 = 0.
2.11.13
Al triangle de vèrtexs A = (0, 3), B = (3, 7) i C = (6, 0) determineu
a) el perímetre;
b) l'equació de la recta perpendicular al segment BC que passa per A, és a dir, l'altura
del triangle des del vèrtex A;
c) la distància del punt A a la recta que conté el segment BC;
d) la superfície.
2.11.14
Sigui r la recta d'equació 3x –5y +2 = 0. Trobeu les equacions de les rectes paral·lela i
perpendicular a r que passen pel punt (–15, 4).
2.11.15
Els punts A = (2, 5), B = (6, 8) i C = (22, d) estan alineats. Calculeu d.
2.11.16
Considereu la recta d'equació y = –2x + 2. Trobeu les coordenades del punt d'intersecció
d'aquesta recta amb la recta perpendicular a ella que passa pel punt (6, 3).
PAU CAT CCSS SET 2000 2.3
2.11.17
Considereu la recta d'equació 4x + y – 3 = 0.
a) Calculeu l'equació de la recta paral·lela i de la recta perpendicular a l'anterior que
passen pel punt A = (3, –1).
b) Dibuixeu la gràfica de la recta 4x + y – 3 = 0 i de les que heu trobat a l'apartat a).
2.11.18
Determineu el valor que ha de tenir el paràmetre a perquè les tres rectes d'equacions 3x
+ y = 5, x – 3y = –5 i x + ay = a es tallin en un punt.

2.11.19
D'un rombe ABCD coneixeu les coordenades de tres vèrtexs. A és l'origen de
coordenades, B = (4, 1) i D = (1, 4).
a) Calculeu les coordenades del quart vèrtex C.
b) Comproveu analíticament que les diagonals són perpendiculars i que es tallen en el
seu punt mitjà.
2.11.20
Determineu el valor de a perquè la recta x – 2ay = 1 i la recta x + 3y = 8 siguin:
a) paral·leles
b) perpendiculars
2.11.21
Considereu dos eixos perpendiculars de coordenades. Considereu els punts O i A de
coordenades O = (0, 0) i A = (9, 12). Una persona situada al punt O inicia un viatge en
línia recta cap a A.
a) Quina distància haurà de recórrer per anar de O a A?
b) Escriviu l'equació de la recta que haurà de seguir per anar de O a A.
c) Digueu quines seran les coordenades del punt P on es trobarà la persona quan hagi
recorregut la tercera part de la distància de l'apartat anterior (sempre sobre la recta que
uneix O amb A).
d) Si després d'haver recorregut el segment OP, quan arribi a P decideix dirigir-se cap al
punt Q = (7, 1), quin angle haurà de girar cap a la dreta? (Angle respecte a la trajectòria
OP que havia seguit fins ara.)
2.11.22
a) Considereu el triangle de vèrtexs A = (2, 1), B = (4, 3) i C = (0, 3). Dibuixeu-lo.
Comproveu després per algun raonament matemàtic (no només gràficament) que és un
triangle rectangle.
b) Calculeu la seva àrea.

2.11.23
Considereu el rectangle del pla representat en el dibuix (recordeu que rectangle és un
quadrilàter en què els quatre angles són rectes).
a) Sabent que les coordenades de A són (0, 0) i les de B són (3, 4), calculeu la longitud
del costat AB.
b) Escriviu l'equació de la recta determinada per C i A.
c) Determineu les coordenades del vèrtex C sabent que la longitud del costat CA és
doble de la del costat AB.
d) Calculeu les coordenades del vèrtex D.
2.11.24
Escriviu l'equació de les dues rectes que passen pel punt (3, 2) i formen un angle de 45º
amb l'eix de les x tal com s'indica en el dibuix següent:
2.11.25
La hipotenusa d'un triangle rectangle és el triple que un catet. Busqueu el valor dels
angles d'aquest triangle i la relació entre la hipotenusa i l'altre catet.
(Useu calculadora per a les raons trigonomètriques. Si no, podeu deixar les operacions
indicades.)

2.11.26
Els punts A = (1, 2) i D = (5, 4) representen els vèrtexs oposats d'un quadrat, tal com
s'indica a la figura.
a) Calculeu el punt mitjà M de la diagonal AD del quadrat (M serà el centre del

quadrat).
b) Escriviu l'equació de la recta que passa per M i és perpendicular a la diagonal AD
(aquesta recta serà l'altra diagonal del quadrat).
c) Calculeu les coordenades dels altres dos vèrtexs B i C del quadrat.
2.11.27
Trobeu les coordenades del punt simètric de P= (3, –4) respecte a la recta 2x 3y  6  0
(el punt simètric de P respecte a la recta r és el punt P' , que té la propietat que la recta
determinada per P i P' talla perpendicularment r en el punt mitjà del segment PP').
2.11.28
Un triangle ABC té els vèrtexs A i B situats respectivament en els punts de coordenades
(1, 3) i (3, 1). El vèrtex C està situat sobre la recta d'equació 2x –y = 4. Sabent que el
triangle ABC és isòsceles i que AC i BC són els costats iguals, trobeu les coordenades
de C i l'àrea del triangle.
2.11.29

Sigui v el vector de components (1, 0). Considereu els punts del pla que tenen per
coordenades A=(–2, 9) i B=(4, 7).

a) Calculeu els components del vector u , que va del punt A al punt B.
 
b) Calculeu el valor del producte escalar u  v

c) Calculeu el valor de l'ordenada x del vector w  (2, x) , de manera que el vector
  
u  3v sigui perpendicular al vector w .
2.11.30
Considereu els punts A=(–1,3), B=(5,4), C=(4,1) i D=(–2,0). Comproveu que el
quadrilàter ABCD és un paral·lelogram i calculeu-ne les coordenades del centre (és a
dir, del punt mitjà de qualsevol de les dues diagonals).

2.11.31
Considereu el parell de rectes donades per les equacions
a x  (a  2) y  a  2 i x  a y  3 , on a és un paràmetre.
a) Calculeu un vector director de cadascuna d'aquestes.

b) Calculeu els valors de a per als quals les rectes són paral·leles.
c) Calculeu els valors de a per als quals les rectes són perpendiculars.
d) Calculeu la distància que hi ha entre les dues rectes quan a= 2.
2.11.32
Comproveu que les rectes d'equacions
x  3y  1  3 i 3x  y  3  1
es tallen en el punt (1, 1). Calculeu l'angle que formen.

3 Circumferències.
Ara és un bon moment per repassar...

Sistemes d’equacions de segon grau (Tema 18 del Llibre d'Àlgebra)
3.1 Equació de la circumferència.
La circumferència és el lloc geomètric dels punts

del pla que es troben a la mateixa distància d'un
punt fix anomenat centre O. La distància constant r
rep el nom de radi de la circumferència.
d ( P, O)  r
Equació de la circumferència de centre O  ( p1 , p2 )

i radi r :
x  p1 2   y  p2 2  r 2
Equació general de la circumferència:
x 2  y 2  Ax  By  C  0
Exercici resolt.
Demostra que O  (4,3) és el centre de la circumferència que passa pels punts
A  (9,3) , B  (7,1) i C  (1,1) . Determina el seu radi.
Solució:
OA  (9  4) 2  (3  3) 2  5
OB  (7  4) 2  (1  3) 2  5
OC  (1  4) 2  (1  3) 2  5
Per tant, els punts A, B i C equidisten del punt O, o dit d'una altra manera, el punt O és
el centre de la circumferència que passa per aquests tres punts. El seu radi és 5.
Exercici resolt.
Determina l'equació standard i general de la circumferència de centre O  (1,2)
i radi 4.
Solució:
Equació standard:
x  (1)2   y  22  42  x  12   y  22  16
Equació general:
( x  1) 2  x 2  2 x  1
( y  2) 2  y 2  4 y  4
x  12   y  22  x 2  2 x  1  y 2  4 y  4  x 2  y 2  2 x  4 y  5
x  12   y  22  16  x 2  y 2  2 x  4 y  5  16  x 2  y 2  2 x  4 y  9  0
Exercici resolt.
Determina l'equació de la circumferència de diàmetre AB, on A  (2,1) i B  (2,3)
Solució:
El centre de la circumferència serà el punt mig del segment AB :
  2  2 1 3 
O ,   0,2
 2 2 
El radi serà la distància OA :
OA  (0  (2))2  (2  1) 2  4  1  5  2.32
Per tant, aquesta circumferència tindrà com a equació standard:

( x  0)2  ( y  2)2  5  x 2  ( y  2)2  5
i per equació general:

5  x 2  ( y  2)2  x 2  y 2  4 y  4  x 2  y 2  4 y  4  5  0  x 2  y 2  4 y  1  0
Exercici resolt.
Determina el centre i el radi de la circumferència ( x  2) 2  ( y  1) 2  9 . Escriu l'equació
general associada a aquesta circumferència.
Solució:
El centre serà O  (2,1) i el radi serà r  9  3
Equació general:
9  ( x  2) 2  ( y  1) 2  x 2  4 x  4  y 2  2 y  1  x 2  y 2  4 x  2 y  5 
x2  y2  4x  2 y  5  9  x2  y2  4x  2 y  4  0
Exercici resolt.
Determina el centre i el radi de la circumferència d'equació x 2  y 2  2 x  4 y  11  0
Solució:
Per passar d'equació general a equació standard hem de "completar quadrats":
x 2  y 2  2 x  4 y  11  0 
x 2  2 x  y 2  4 y  11  0 
x2  2x   2  y 2  4 y   2  11 
x 2  2 x  1  y 2  4 y   2  11  1   2 
2 2 2 2
x  12   y  22  11  1  4 
x  12   y  22  16
3.1.1
Representa gràficament la circumferència x 2  y 2  6 x  4 y  9  0 , determinant el seu
centre i radi amb el mètode de completar quadrats.
3.1.2
Determina l'equació general de la circumferència de centre (3,2) i radi 3.
3.1.3
Escriu la circumferència ( x  1)2  ( y  2) 2  25 en forma general.
3.1.4
Escriu l'equació general de la circumferència de centre O  (1,5) i radi 4.
3.1.5
Determina el centre i el radi de les següents circumferències:
a) x 2  y 2  8x  2 y  13 b) 2 x 2  2 y 2  6 x  10 y  1  0
c) 9 x 2  9 y 2  12 y  5  0 d) x 2  6 x  y 2  10 y  34  0
3.1.6
Escriu l'equació general de la següent circumferència.
3.1.7
Determina l'equació de la circumferència de centre (2,3) i que passa pel punt (2,2) .
3.1.8
Demostra que la recta 4 x  y  17 és un diàmetre de la circumferència
x 2  y 2  8x  2 y  0
Circumferència que passa per tres punts.
Exemple resolt.
Determina la circumferència que passa pels punts (1,1) , (2,1) i (3,2) .
Solució:
L'equació serà de la forma x 2  y 2  Ax  By  C  0
(1,1)  12  12  A 1  B 1  C  0  1  1  A  B  C  0  A  B  C  2
(2,1)  22  (1)2  A  2  B  (1)  C  0  4  1  2 A  B  C  0  2 A  B  C  5
(3,2)  32  22  A  3  B  2  C  0  9  4  3 A  2B  C  0  3 A  2B  C  13
Hem de resoldre el sistema 3x3 següent:

 A  B  C  2

2 A  B  C  5
3 A  2 B  C  13

Restant la segona menys la primera i la tercera menys la segona obtenim un sistema

2x2 :
 A  2 B  3
  3  2 B  8  3B  3  8  3B  2 B  5  5B  B  1
 A  3B  8
A  3  2 B  3  2(1)  5
A  B  C  2  C  2  B  A  2  1  5  4
La circumferència és, doncs: x 2  y 2  5x  y  4  0
Comprovem que, en efecte, passa pels tres punts de l'enunciat:

(1,1)  12  12  5  1  1  4  1  1  5  1  4  0
(2,1)  22  (1)2  5  2  (1)  4  4  1  10  1  4  0
(3,2)  32  22  5  3  2  4  9  4  15  2  4  0
3.1.9
Determina la circumferència que passa pels punts (3,4) , (0,5) i (3,4) . Comprova
que el punt (5,0) pertany a aquesta circumferència. Calcula el seu centre i el seu radi.
3.1.10
Determina la circumferència que passa pels següents punts:
a) (2,1) , (1,2) i (8,9) b) (0,1) , (2,3) i (2,5)
c) (5,2) , (2,1) i (1,4)
3.1.11 Problema.
Sigui c la major solució de l'equació x 2  20 x  13  0 . Determina l'àrea de la
circumferència de centre (c, c) i que passa pel punt (13,7)
Solució: PA/1.4
3.2 Posició relativa entre recta i circumferència.
(a) Exterior: La recta i la circumferència no tenen cap punt de tall.
(b) Tangents: La recta i la circumferència es tallen en un únic punt.
(c) Secants: La recta i la circumferència es tallen en dos punts.
Per determinar els (possibles) punts de tall entre una recta i una circumferència
resoldrem el sistema no lineal format per les seves equacions.
Exercici resolt.
Determina els punts de tall entre la circumferència ( x  6)2  ( y  4)2  16
i la recta 3 y  x  2
Solució:
Hem de resoldre el sistema:
( x  6) 2  ( y  4) 2  16

3 y  x  2
3 y  x  2  3 y  2  x  (3 y  2  6) 2  ( y  4) 2  16  (3 y  4) 2  ( y  4) 2  16 
9 y 2  24 y  16  y 2 8 y  16  16 
32  (32) 2  4  10  16 32  384 2.58
10 y 2  32 y  16  0  y   
2  10 2  10 0.62
y  2.58  x  3(2.58)  2  9.74  A  ( 2.58 , 9.74 )
y  0.62  x  3(0.62)  2  3.86  B  ( 0.62 , 3.86 )
La circumferència i la recta són secants.

3.2.1
Determineu els punts d'intersecció entre la recta r i la circumferència 
a) r : y  x ,  : x 2  y 2  5x  y  0
b) r : 2 x  y  1 ,  : x 2  y 2  6 x  3 y  4  0
c) r : 3x  y  1  0 ,  : x 2  y 2  3x  2 y  6  0
3.3 Posició relativa de dues circumferències.
(a) Exteriors: Les dues circumferències no tenen cap punt de tall.
(b) Tangents: Les dues circumferències es tallen en un únic punt.
(c) Secants: Les dues circumferències es tallen en dos punts.
Per determinar els (possibles) punts de tall entre dues circumferències resoldrem el
sistema no lineal format per les seves equacions.
Exercici resolt.
Determina els punts de tall entre les equacions x 2  y 2  x  7  0 i
x2  y 2  2x  3 y  4  0
Solució:

x  y  x  7  0
2 2
Hem de resoldre el sistema  2


x  y  2x  3 y  4  0
2
Restant una la segona menys la primera obtenim

3x  3 y  3  0  x  y  1  0  x  y  1
i substituint a la primera equació arribem a una equació de segon grau en x:
x 2  y 2  x  7  0  ( y  1) 2  y 2  y  1  7  0 
y2  2 y  1  y2  y  1  7  0  2 y2  3y  5  0 
 3  32  4  2  (5)  3  49 1
y  
22 4  5 / 2
y  1  x  1  1  2  A  (2,1)
 3 5
y  5 / 2  x  5 / 2  1  3 / 2  B   , 
 2 2 
 3 5
Les circumferències són secants als punts A  (2,1) , B   , 
 2 2 
3.4 Circumcircle, circumcentre i circumradi.
Exercici resolt.
Determina les coordenades del circumcentre O associat al triangle de vèrtex A  (5,1) ,
B  (1,5) i C  (6,6) . Determina també el circumradi r.
Solució:
Sigui O  ( x, y) el circumcentre que volem trobar. Es caracteritza per equidistar dels

tres vèrtexs:
d ( A, O)  d ( B,0)  d (C, O)
És a dir:
( x  5) 2  ( y  1) 2  ( x  1) 2  ( y  5) 2  ( x  6) 2  ( y  6) 2
Ens quedem amb la primera igualtat, i la desenvolupem:

( x  5) 2  ( y  1) 2  ( x  1) 2  ( y  5) 2 
( x  5) 2  ( y  1) 2  ( x  1) 2  ( y  5) 2 
x 2  10 x  25  y 2  2 y  1  x 2  2 x  1  y 2  10 y  25 
 10 x  25  2 y  1  2 x  1  10 y  25  0 
 12 x  12 y  0   x  y  0  x  y
Ara prenem la segona igualtat, i la desenvolupem, tenint en compte que x  y :

( x  1) 2  ( y  5) 2  ( x  6) 2  ( y  6) 2 
( x  1) 2  ( y  5) 2  ( x  6) 2  ( y  6) 2 
( x  1) 2  ( x  5) 2  ( x  6) 2  ( x  6) 2 
x 2  2 x  1  x 2  10 x  25  x 2  12 x  36  x 2  12 x  36 
2 x  1  10 x  25  12 x  36  12 x  36  0  16 x  1  25  36  36  0 
46 23
16 x  46  0  x  
16 8
 23 23 
Circumcentre: O   , 
 8 8 
Circumradi:
 17    31 
2 2 2 2
 23   23  625 25
r  d ( A, O)   5      1            4.42
 8   8  8  8  32 4 2
3.4.1
Determina les coordenades del circumcentre del triangle de vèrtexs A  (3,2) ,
B  (4,3) i C  (6,5) . Determina també el circumradi.
3.5 Recta tangent a una circumferència.
Ja vam veure a l'apartat 3.2 que una circumferència i una recta són tangents quan tenen un únic
punt en comú.
Exercici resolt.
Determina l'equació de la circumferència que té centre O  (2,1) i és tangent a la recta
x  3y  9 .
Solució:
Sigui P  (a, b) el seu punt de tangència.
Primera condició sobre P: P pertany a la recta, i per tant a  3b  9
Segona condició sobre P: El radi OP és perpendicular a la recta tangent

b 1
Ja vam veure a l'apartat 2.2 que el pendent de la recta OP és: m1 
a2
1 9 1
El pendent de la recta x  3 y  9 és: x  3 y  9  x  9  3 y  y  x   m2 
3 3 3
Per tant,
b 1 1 1(b  1)
m1 m2  1    1   1  1(b  1)  (1)3(a  2) 
a2 3 3(a  2)
b  1  3a  6  b  3a  7  b  3a  7
Ja tenim les dues condicions sobre el punt P que necessitem per trobar-lo:
a  3b  9  a  9  3b  20
  b  3(9  3b)  7  b  27  9b  7  10b  20  b   2
b  3a  7 10
a  9  3  (2)  3
El punt de tangència és, doncs, P  ( 3 ,  2 )

El radi de la circumferència serà r  dist (O, P)  (2  3)2  (1  (2))2  10
L'equació de la circumferència serà ( x  2) 2  ( y  1)2  10 , és a dir,
x2  y 2  4x  2 y  5  0 .
Exercici resolt.
Determina la recta que és tangent a la circumferència x 2  y 2  2 x  3 y  12  0 en el
punt P  ( 4 ,1)
Solució:
Coneixem un punt de la recta. Només cal determinar el seu pendent.
Aquesta recta serà perpendicular al radi de la circumferència, per tant, hem de
determinar aquest radi. Ho fem completant quadrats:
x 2  y 2  2 x  3 y  12  0 
x 2  2 x  ?  y 2  3 y  ?  12 
x 2  2 x  1  y 2  3 y  9 / 4  12  1  9 / 4 
2
 3 61
( x  1)   y   
2
 2 4
 3
El centre de la circumferència és O   1,  
 2
1  (3 / 2) 5 / 2 5
El pendent de la recta OP serà m1   
4 1 3 6
Com que la recta tangent és perpendicular al radi, el seu pendent serà

1 1  6
m2   
m1 5 / 6 5
I per tant, la seva equació serà

6 6 24 29
y x b 1  4  b  b  1 
5 5 5 5
6 29
y x  5 y  6 x  29  5 y  6 x  29
5 5
3.5.1
Determina la recta tangent a la circumferència x 2  y 2  4 x  6 y  4  0 al punt (1,1)
3.5.2
Determina l'equació de la recta tangent a la circumferència x 2  y 2  5x  y  14  0 al
punt (2,5)
Tangència entre dues circumferències.
Exercici resolt.
Demostra que les circumferències x 2  y 2  2 x  6 y  6  0 i x 2  y 2  5x  6 y  15  0
són tangents internes.
Solució:
Primera circumferència:
x 2  2 x  y 2  6 y  6  x 2  2 x  1  y 2  6 y  9  6  1  9  ( x  1)2  ( y  3)2  4
Centre: (1,3) , radi: 2
Segona circumferència:
25 25
x 2  y 2  5 x  6 y  15  0  x 2  5 x   y 2  6 y  9  15   9 
4 4
2
 5 1
 x    ( y  3) 
2
 2 4
5  1 1
Centre:  ,3  , radi: 
2  4 2
2
5 
  1   3  (3)  
9 3

2
Distància entre centres:
2  4 2
1 3
Diferència entre radis: 2  
2 2
Veiem que la distància entre centres és igual a la diferència de radis, per tant, les dues
circumferències són tangents internes.
3.5.3
Demostra que les circumferències x 2  y 2  2 x  4 y  0 i x 2  y 2  8 y  4  0 són
tangents. Determina el punt de tangència i la recta tangent comú.
3.5.4
Determina l'equació de la circumferència de radi 5 i tangent a la circumferència
x 2  y 2  2 x  4 y  20  0 al punt (5,5)
4 Paràboles.
4.1 Definició de paràbola. Propietats.
La paràbola és el lloc geomètric dels punts del pla que equidisten d'un punt fix F,
anomenat focus, i d'una recta r anomenada directriu.
d ( P, r )  d ( P, F )
Anomenem eix de simetria de la paràbola a la recta que passa pel focus i és

perpendicular a la directriu.
Anomenem vèrtex de la paràbola al seu punt d'intersecció amb l'eix.
Propietats geomètriques de les formes parabòliques.

4.2 Paràboles verticals.
Direm que una paràbola és vertical quan la seva directriu sigui una recta horitzontal.
Paràboles verticals i que passen per l'origen.
Fixats la directriu de la paràbola com la recta

horitzontal y   p i el focus F  (0, p) , la paràbola
té per equació
y  a x2
1
amb p 
4a
Si a  0 la paràbola s'obre cap a dalt, i si a  0

s'obre cap a baix.
Demostració. Sigui P  ( x, y) un punt d'aquesta paràbola.
Llavors dist ( P, F )  ( x  0)2  ( y  p)2 , i dist ( P, r )  y  p , per tant

dist ( P, F )  dist ( P, r )  ( x  0) 2  ( y  p) 2  y  p 
x2
( x  0) 2  ( y  p) 2   y  p   x 2  y 2  2 py  p 2  y 2  2 py  p 2  x 2  4 py  y 
2
4p
Paràboles verticals en general.
Tota paràbola vertical amb vèrtex (h, k ) serà de la forma
y  a( x  h) 2  k
o equivalentment, l'arxiconeguda "fórmula de segon grau":
y  ax 2  bx  c
1
La distància entre el vèrtex i el focus és igual a , i també és igual a la distància entre
4a
b
el vèrtex i la directriu. L'eix de la paràbola és la recta vertical x  h  
2a
Exercici resolt.
Donada la paràbola y  x 2  6 x  5 , determineu el seu vèrtex, l'eix de simetria, focus i
directriu i representeu-la gràficament.
Solució:
y  x 2  6 x  5  a  1, b  6, c  5
b 6
Eix de simetria: És la recta vertical x    3
2a 2
Vèrtex: Avaluem la funció al seu eix de simetria:

x  3  y  32  6  3  5  4  V  (3,4)
1 1 1  1    15 
Focus: Sumem   a l'ordenada del vèrtex: F   3,4     3, 
4a 4  1 4  4  4 
1 1 1 1  17
Directriu: Restem   a l'ordenada del vèrtex: y  4  
4a 4  1 4 4 4
Exercici resolt.
Representa gràficament la paràbola de equació y  2( x  4)2  3
Solució:
Veiem que aquesta equació s'adapta al format de paràbola vertical amb vèrtex al punt
V  (4,3) .
La gràfica tindrà un eix de simetria al voltant de la recta vertical x  4
Però per poder representar-la necessitem algun punt més de la seva gràfica.
Per exemple:
x  2  y  2(2  4)2  3  2(2)2  3  2  4  3  11
Per tant, el punt A  (2,11) pertany a la gràfica de la paràbola.
x  6  y  2(6  4)2  3  2(2)2  3  2  4  3  11

Per tant, el punt B  (6,11) pertany a la gràfica de la paràbola.
Amb aquesta informació ja en tenim prou per representar-la:

Equació de la paràbola sabent els seus punts de tall amb l'eix X.
Tota paràbola vertical que talla l'eix X als punts ( p,0) i (q,0) serà de la forma
y  a( x  p)( x  q)
S'anomenen zeros o arrels d'una funció als seus punts de tall amb l'eix X, és a
dir, aquells valors p per als què f ( p)  0
Exercici resolt.
Determina l'equació de la paràbola amb zeros a (5,0) i (3,0) i que passa pel punt
(1,4)
Solució:
L'equació de la paràbola serà de la forma y  ax  (5)x  3  ax  5x  3
Per determinar el valor de a, substituïm el punt conegut (1,4) a l'equació:
4 1
 4  a(1  5)(1  3)  a  4  (4)  a  
 16 4
Per tant, l'equació associada a la nostra paràbola serà: y  x  5x  3
1
4
Exercici resolt.
Representa la paràbola y  x 2  8x  15
Solució:
Factoritzem (mentalment!) la seva equació: Volem dos nombres que multiplicats donin
15 i sumats 8. Pensant pensant deduïm que són 5 i 3, és a dir,
y  x 2  8x  15  ( x  3)( x  5)
Per tant, la nostra paràbola tindrà zeros a (3,0) i (5,0) , i tindrà el seu eix de simetria al
35 8
punt mig: x    4.
2 2
El seu vèrtex està situat al punt x  4  y  (4  3)(4  5)  1 (1)  1  V  (4,1)
Determinem algun punt extra:
x  2  y  (2  3)(2  5)  (1)(3)  3
x  6  y  (6  3)(6  5)  (3)(1)  3
Amb tota aquesta informació ja en tenim prou per a representar la seva gràfica:
Equació de la paràbola que passa per tres punts.
Exercici resolt.
Determina la paràbola vertical que passa pels punts A  (1,0) , B  (5,0) i C  (3,3)
Solució:
Sabem que la seva equació serà de la forma y  ax 2  bx  c , per tant només cal
avaluar-la als tres punts anteriors:
A  (1,0)  0  a12  b1  c  a  b  c  0  a  b  c
B  (5,0)  0  a 52  b 5  c  25a  5b  c  0  25a  5b  c
C  (3,3)  3  a 32  b 3  c  9a  3b  c  3  9a  3b  c
Obtenim un sistema 3x3 que hem de resoldre:

a  b  c  0
 3 9 15
25a  5b  c  0  a  , b  ,c
9a  3b  c  3 4 2 4

3 2 9 15
L'equació buscada és y  x  x
4 2 4
4.3 Intersecció recta-paràbola.
Exercici resolt.
1 2
Determina els punts de tall entre la paràbola y  x  8 i la recta y  2 x  2
2
Solució:
 1 2
y  x 8
Hem de resoldre el sistema:  2
 y  2 x  2
Fent substitució:
1 2
x  8  2 x  2  x 2  16  4 x  4  x 2  4 x  16  4  0  x 2  4 x  12  0 
2
4  42  4 1 (12) 4  64 4  8 6
x   
2 1 2 1 2  2
x  6  y  2  6  2  10  A  (6,10)
x  2  y  2  (2)  2  6  B  (2,6)
4.3.1
Determina els punts de tall entre la paràbola i la recta:
9
a) y  x  3 , y  x2  4x  3 b) y  x  2 , y  x 2  2 x  1
10
c) y  5 , y  x 2  2 x  3 d) y  2 x  6 , y  2 x 2  2 x  4
e) y  2 x  6 , y  x 2  9
4.3.2
Determina els punts de tall:
x  y 2  6

x  2 y  3
4.4 Intersecció paràbola-circumferència.
Exercici resolt.
Determina els punts de tall entre la circumferència x 2  y 2  25 i la paràbola
x 2  y  19 .
Solució:

 x  y  25
2 2
Hem de resoldre el sistema  2


 x  y  19  x  19  y
2
Per tant, x 2  y 2  25  19  y  y 2  25  y 2  y  6  0
Factoritem aquesta última equació (sempre intentem factoritzar de cap!)
y  3
0  y 2  y  6  ( y  3)( y  2)  x  
 y  2

 16  4
Si y  3 , llavors x 2  19  3  16  x  

 16  4

 21
Si y  2 llavors x 2  19  (2)  21  x  

 21
Els únics punts de tall són: (4,3) , (4,3) , ( 21,2) i ( 21,2)

4.4.1
Resol els següents sistemes, i interpreta geomètricament les solucions obtingudes:
y  x2  4  y  x2 1  y2  1 x y2  x
a)  b)  c)  d) 
 y  2x 1 x  y  3 x  2 y  1 x  2 y  3  0
2 y  x 2  x  y 3  1  x  2 y  1 3x  4 y  20  0
e)  f)  g)  h) 
 y  4 x 3 2 x  9 y 2  2 2 x  3 y  12 3x  2 y  8  0
2 x  3 y  1 3x  4 y  25 x 2  y 2  8  x 2  y 2  25
i)  2 j)  2 k)  l) 
 x  y  25  x  y  25 y  x  4 3x  4 y  25
2 2
x 2  y 2  9  x 2  y 2  16  x 2  y 2  16 x 2  y 2  1
m)  n)  o)  p) 
 y  3x  3  y  2x  8 2 y  x  4  y  2 x  3
4.4.2
Resol els següents sistemes, i interpreta geomètricament les solucions obtingues:
 4
( x  1) 2  ( y  2) 2  10  xy  2 y 
a)  b)  c)  x2
x  y  1 3x  y  5  0  y  x  5
 10  20
y  y  2 x  y 2  4 y  5
c)  x3 d)  x e) 
 y   x  8  y  9  x2 x  y  1


 y  4x  4
2 2

25 y  16 x  400
2 2
 x 2  y 2  4
f)  2 g)  2 h)  2

9 y  16 x  140
2

9 y  4 x  36
2
 x  y 2  12
4.5 Paràboles horitzontals.
Direm que una paràbola és horitzontal quan la seva directriu sigui una recta vertical.
Paràboles horitzontals i que passen per l'origen.
Fixats la directriu de la paràbola com la recta vertical

x   p i el focus F  ( p , 0 ) , la paràbola té per
equació
x
x  ay 2  y  
a
1
amb p 
4a
Si a  0 la gràfica es doblega cap a la dreta.
Si a  0 la gràfica es doblega cap a l'esquerra.

Paràboles horitzontals en general.
Tota paràbola horitzontal amb vèrtex (h, k ) serà de la forma
x  a( y  k ) 2  h
Exercici resolt.
Determina el vèrtex, el focus, l'eix de simetria i la directriu de la paràbola d'equació
x   y2  7 y  6
Solució:
Es tracta clarament d'una paràbola horitzontal. Determinem la seva equació "completant

quadrats":
   7
x   y 2  7 y  6   y 2  7 y  ?  6   y 2  2 y 
 2
49
4
49 
6  
4 
2
 7  25
  y   
 2 4
Veiem que a  1 i per tant és una paràbola amb les branques doblegades cap a
 25 7 
l'esquerra, i vèrtex V   , .
 4 2 
 1   25 7   1   7 25   7
El focus és F    ,0    ,     ,0    ,    6 , 
 4a   4 2   4   2 4   2
1 25 1 25 13
La directriu és la recta vertical x     
4a 4 4 4 2
7 7
L'eix és la recta horitzontal x  0  
2 2
4.6 Recta tangent a una paràbola.
Exercici resolt.
Determina les dues rectes tangents a la paràbola y  2 x 2  5x  3 que passen pel punt
(2,7) . Determina els punts de tangència.
Solució:
Tota recta y  mx  b que passi pel punt (2,7) complirà la condició:
y  mx  b  7  m(2)  b  b  2m  7
i per tant serà de la forma y  mx  2m  7
Per definició de tangència, el sistema paràbola-recta tindrà una única solució:

 y  2 x 2  5x  3
  2 x 2  5 x  3  mx  2m  7  2 x 2  5 x  3  mx  2m  7  0 
 y  mx  2m  7
 2 x 2  (5  m) x  3  2m  7  0
Hem arribat a una equació de segon grau amb una única solució. Això només passa
quan el seu discriminant és zero:
0    (5  m) 2  4  2  (3  2m  7)
Que és una equació de segon grau en m:

0  (5  m) 2  4  2  (3  2m  7)  25  10m  m 2  24  16m  56  m 2  6m  7 
m  1
 (m  1)(m  7)  
m  7
Si m  1  b  2  1  7  5 obtenim la recta y  x  5
i si m  7  b  2  (7)  7  21 obtenim la recta y  7 x  21
El punt de tangència amb la primera recta s'obté resolent el sistema
 y  2 x 2  5x  3
  A  (1,6)
 y  x  5
El punt de tangència amb la segona recta s'obté resolent el sistema
 y  2 x 2  5x  3
  B  (3,0)
 y   7 x  21
5 El·lipses.
5.1 Definició de l'el·lipse. Propietats.
L'el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla que verifica que la suma de les seves
distàncies a dos punts fixos, anomenats focus, és constant.
d ( P, F1 )  d ( P, F2 )  2a
La recta que conté els focus s'anomena eix focal o eix major.
El punt mig entre els dos focus s'anomena centre de l'el·lipse.
La recta que passa pel centre de l'el·lipse i és perpendicular a l'eix major s'anomena eix
menor.
La forma més fàcil de dibuixar una el·lipse és amb un tros de fil i dues xinxetes:
5.2 El·lipses amb l'eix focal horitzontal.
Suposarem que els focus són F1  (c,0) i F2  (c,0) .

Per tant, l'eix focal és l'eix X, el centre de l'el·lipse és O  (0,0) i l'eix menor és l'eix Y.
La distància entre els dos focus és 2c , per tant, està clar que necessàriament 2a  2c , és
a dir, a  c .
Sigui P  ( x, y) un punt de l'el·lipse.
d ( P, F1 )  d ( P, F2 )  2a  ( x  c) 2  y 2  ( x  c) 2  y 2  2a 
( x  c ) 2  y 2  2a  ( x  c ) 2  y 2 

( x  c ) 2  y 2  2a  ( x  c ) 2  y 2   4a
2
2
 ( x  c ) 2  y 2  4a ( x  c ) 2  y 2 
( x  c) 2  y 2  4a 2  ( x  c) 2  y 2  4a ( x  c) 2  y 2 
x 2  2cx  c 2  y 2  4a 2  x 2  2cx  c 2  y 2  4a ( x  c) 2  y 2 
 4cx  4a 2  4a ( x  c) 2  y 2 
cx  a 2  a ( x  c) 2  y 2 
cx  a  2 2

 a 2 ( x  c) 2  y 2  
 
c 2 x 2  a 4  2cxa 2  a 2 x 2  c 2  2cx  y 2  a 2 x 2  a 2c 2  2a 2cx  a 2 y 2 
c 2 x 2  a 4  2cxa 2  a 2 x 2  a 2c 2  2a 2cx  a 2 y 2  0 
     
 x2 a2  c2  a2 a2  c2  a2 y 2  0  a2  c2 a2  x2  a2 y 2  0 
 
Dividint per a 2 a 2  c 2 arribem a
a x
2
y2 2
x2 y2 x2 y2
  0  1    0  1  
a2 a2  c2 a2 a2  c2 a2 a2  c2
Sigui b2  a 2  c 2 (recordem que ja vam justificar que a  c )
Arribem, finalment a
Equació de l'el·lipse amb l'eix focal horitzontal i centrada en l'origen:
x2 y 2
 1 amb a  b
a 2 b2
Observem que, si c  0 llavors b2  a 2  c2  a 2  a  b i l'equació queda

x2 y 2 1

1  2  2  2 x2  y 2  x2  y 2  a2
a a a

és a dir, obtenim una circumferència. Podem dir que la circumferència és un cas
particular d'el·lipse quan els dos focus se col·lapsen en un únic punt central.
5.3 Punts de tall de l’el·lipse amb els eixos. Vèrtexs.
(En aquest punt treballarem sempre amb el·lipses horitzontals, és a dir, a  b )
Els vèrtexs d'una el·lipse són els seus punts de tall amb els eixos:
Eix X:
x2 y 2 x 2 02 x2
Si 2
 2
 1 i y  0 llavors 2
 2
 1  2
 1  x 2  a 2  x  a
a b a b a
Per tant, els punts de tall són ( a , 0 ) y (  a , 0 )
Els punts de tall d'el·lipse amb l'eix X s'anomenen vèrtexs de l'el·lipse.
Eix Y:
x2 y 2 02 y 2 y2
Si   1 i x  0 llavors   1   1  y 2  b 2  y  b
a 2 b2 a 2 b2 b2
Per tant, els punts de tall són ( 0 , b ) y ( 0 ,  b )
Aquí observem que b2  a 2  c2  b2  a 2  b  a i per tant l'el·lipse sempre està

allargada horitzontalment.
Exercici resolt.
Identifica i representa gràficament el lloc geomètric associat a l'equació
2 x 2  9 y 2  18
Solució:
2 x 2  9 y 2 18 2 9 x2 y 2
2 x 2  9 y 2  18    x2  y 2  1   1
18 18 18 18 9 2
Es tracta d'una el·lipse amb a 2  9  a  3 i b2  2  b  2 .
Els vèrtexs d'aquesta el·lipse són (3,0) , (3,0) , (0, 2 ) i (0, 2 ) .
c 2  a 2  b2  9  2  7  c  7 , i per tant els focus són F1  ( 7 ,0) i F2  ( 7 ,0)
5.3.1
Determina les coordenades dels vèrtexs, i dels focus de les següents el·lipses:
x2
a)  y2  1 b) x 2  2 y 2  2 c) 4 x 2  25 y 2  100
4
d) x 2  4 y 2  4
Determinació d'una el·lipse coneixent els focus i els vèrtexs.
Exercici resolt.
Determina l'equació de l'el·lipse de vèrtexs   4 , 0  i focus   2 , 0 
Solució:
Es dedueix directament que a  4  a 2  16
c  2  b2  a 2  c 2  16  4  12
x2 y 2
L'el·lipse té associada l'equació  1
16 12
5.4 Excentricitat d'una el·lipse.
Les el·lipses són circumferències estirades. L'excentricitat mesura el seu grau
d'estirament.
L'excentricitat e d'una el·lipse es defineix com

distància del centre al focus c
e 
distància del centre al vèrtex a
Com que b2  a 2  c 2  c 2  a 2  b2  c  a 2  b2 i deduïm una fórmula alternativa:
a 2  b2
e
a
Observem que l'excentricitat sempre està entre 0 i 1:

a 2  b2 a
a 2  b2  a 2  a 2  b2  a 2  a  e    1 , per tant 0  e  1
a a
Com més gran sigui la separació entre els focus, més s'aproximarà a 1, i l'el·lipse
presentarà un aspecte més allargat. I al contrari, com més pròxims estiguin els focus,
l'excentricitat s'acostarà més a 0 i l'el·lipse s'assemblarà més a una circumferència.
Exercici resolt.
Determina els vèrtexs d'una el·lipse d'excentricitat 0.8 i amb focus situats als punts
(  7 ,0 )
Solució:
Els focus de l'el·lipse són els punts (  c ,0 ) , per tant c  7
c 7 7
e  0.8   a   8.75
a a 0.8
i els vèrtex són (  a , 0 )  (  8.75 , 0 )

L'excentricitat de les òrbites planetàries.
Després de molts anys analitzant una enorme quantitat de dades empíriques, l'astrònom
alemany Johannes Kepler (1571–1630) va formular tres lleis que descriuen el
moviment dels planetes al voltant del sol. La primera llei de Kepler estableix que
l'òrbita de cada planeta en el sistema solar descriu una el·lipse en la què el Sol està
situat a un del dos focus.
La majoria de les òrbites són molt rodones, i per tant les seves excentricitats s'apropen
molt a 0. Per exemple: La Terra: e  0.017 , Mart: e  0.093 , Urani: e  0.046 . Les
òrbites de Mercuri o Plutó són menys rodones, amb excentricitats e  0.206 i
e  0.249 , respectivament.
Els cometes poden descriure òrbites parabòliques, el·líptiques o hiperbòliques. Molts

cometes presenten òrbites el·líptiques amb el Sol en un dels seus focus. En aquest cas
l'excentricitat s'apropa molt a 1, perquè les seves òrbites són molt planes. Per exemple,
el cometa Halley presenta una excentricitat de e  0.967 .
5.5 El·lipses no centrades en l'origen.
Exercici resolt.
Representa gràficament la següent el·lipse:
x  22   y  42  1
25 9
Solució:
Aquesta el·lipse està centrada en el punt O  (  2 , 4 ) .
a  25  5 , b  9  3
Vèrtex de la dreta: V1  (a,0)  (2,4)  (5,0)  (2,4)  (3,4)

Vèrtex de l'esquerra: V2  (a,0)  (2,4)  (5,0)  (2,4)  (7,4)
Vèrtex de dalt: B1  (0, b)  (2,4)  (0,3)  (2,4)  (2,7)
Vèrtex de baix: B2  (0,b)  (2,4)  (0,3)  (2,4)  (2,1)
Focus: b2  a 2  c2  c2  a 2  b2  25  9  16  c  16  4
F1  (c,0)  (2,4)  4,0  (2,4)  2,4
F2  (c,0)  (2,4)   4,0  (2,4)   6,4    6 , 4 
Amb els vèrtexs podem "tancar" la seva gràfica dintre d'un rectangle:
5.6 El·lipses amb l'eix focal vertical.
Podríem començar de nou i construir el·lipses amb els focus a l'eix vertical i obtindríem
el·lipses allargades verticalment (aquestes el·lipses no són estudiades en aquest llibre):
Equació de l'el·lipse amb l'eix focal vertical i centrada en l'origen :
x2 y 2
 1 amb a  b
a 2 b2
6 Hipèrboles.
Les hiperboles apareixen també quan estudiem...

Funcions de proporcionalitat inversa (Tema 5 del Llibre de Funcions)
6.1 Definició de hipèrbola. Propietats.
La hipèrbola és el lloc geomètric dels punts del pla per als que la diferència entre les
distàncies a dos punts fixos F1 i F2 , anomenats focus, és constant
d ( P, F1 )  d ( P, F 2)  2a
6.2 Hipèrboles amb l'eix focal horitzontal.
Amb un desenvolupament semblant al què vam fer amb les el·lipses, situant els focus a
l'eix X:
F1  (c,0) i F2  (c,0) , i definint b2  c 2  a 2 , arribem a l'equació
x2 y 2
 1
a 2 b2
i de nou es compleix c  a .
6.3 Punts i rectes notables de la hipèrbola.
Punts de tall entre la hipèrbola i l'eix X (vèrtexs de la hipèrbola)
x2 y 2 x 2 02 x2
Si fem y  0 en   1 obtenim   1   1  x 2  a 2  x  a
a 2 b2 a 2 b2 a2
Els vèrtexs de la hipèrbola són V1  ( a , 0 ) i V2  (  a , 0 )
Punts de tall entre la hipèrbola i l'eix Y
2
x2 y 2 02 y 2 y2  y
Si fem x  0 en 2  2  1 obtenim 2  2  1   2  1     1
a b a b b b
i aquesta equació no té solució, perquè un quadrat mai pot ser negatiu. Per tant, les
hipèrboles no tallen amb l'eix Y.
Asímptotes.
b b
Les rectes y  x i y   x són molt útils per dibuixar una hipèrbola perquè
a a
assenyalen la direcció cap a on van les branques.
Focus.
Són F1  ( c , 0 ) i F2  (  c , 0 ) , on c 2  b2  a 2
Exercici resolt.
Determina els vèrtexs, els focus i les asímptotes de la hipèrbole d'equació
4 x 2  9 y 2  36  0
Solució:
x2 y 2
En primer lloc hem de reescriure l'equació en la forma  1
a 2 b2
4 x 2  9 y 2 36 4 2 9 2
4 x 2  9 y 2  36  0  4 x 2  9 y 2  36    x  y 1
36 36 36 36
x2 y 2
 1
9 4
Per tant, tenim a  9  3 i b  4  2 .
Els vèrtexs de la hipèrbola són V1  ( a , 0 )  ( 3, 0 ) i V2  (  a , 0 )  (  3, 0 )
Com que b2  c 2  a 2  c 2  b2  a 2  9  4  13  c  13
i els focus són F1  ( c , 0 )  ( 13 , 0 ) i F2  (  c , 0 )  (  13 , 0 )
Finalment, les asímptotes de la hipèrbola són:
b 2 b 2
y x x i y x x
a 3 a 3
6.3.1
Determina els vèrtexs, els focus i les asímptotes de les següents hipèrboles:
x2 y 2 x2 y 2
a)  1 b)  1 c) x 2  16 y 2  16 d) 9 x 2  4 y 2  36
9 4 144 9
6.4 Excentricitat d'una hipèrbola.
Podem aplicar la mateixa fórmula de l’excentricitat que vam definir per a el·lipses:
distància del centre al focus c

e 
distància del centre al vèrtex a
L'excentricitat d'una hipèrbola sempre serà e  1 perquè sempre c  a .
Com més petita sigui la separació entre els focus dels vèrtexs, més s'acostarà el valor de
e al valor de a i, per tant, l'excentricitat s'aproximarà a 1. En aquests casos, la hipèrbola
serà molt tancada.
Al contrari, com és allunyats es trobin els focus, més augmentarà el valor de c respecte
de a i, per tant, l'excentricitat s'allunyarà més d''1 i la hipèrbola serà més oberta.
Exercici resolt.
Determina l'excentricitat de la hipèrbola 9 x 2  16 y 2  144
Solució:
9 x 2  16 y 2 144 9 2 16 2 x2 y 2
9 x 2  16 y 2  144    x  y 1  1
144 144 144 144 16 9
c  a 2  b2  16  9  25  5
c 5
e 
a 4
6.5 Hipèrboles amb l'eix focal vertical.
Solucions
 29 15 
1.6.1 a) (4,3) b) (1,6) c) (1,9) d)  , 
 2 2
1.7.1 a) 10  3.162 b) 65  8.062 c) 5 5  11.180 d) 145  12.042
1.8.1 A  119.74º , B  22.39º , C  37.87º
2.1.1 a) P4 b) P1 c) P4
2.2.1 3x  y  0
2.2.2 a) y  2 x  2 b) y  4 x  1 c) y  5x  13 d) y  3x  6
2
e) y  x  3
3
2.2.4 k = -6
2.2.5 k = 3
2.2.6
2.2.7 a) m=1 b) m= -13 c) m= -4/3 d) m= 4

 11 4
2.2.8 y  x  , 6 y  11x  8  0
6 3
2.2.9 2 x  5 y  11  0
2.2.10 a) 9/4 b) -7/6 c) 3/4 d) -1/4
2.2.11 a) -13/28 b) 9/7 c) 1/37 d) -11/12
2.2.12 a) -4/3 b) -3 c) -2/3 d) -2
2.2.13 Veure Problema PR/2.4
2.4.1 Àrea=14
2.4.2 r1 : y = 3x - 4 r2 : y = -2x + 5 I = ( 1.8 , 1.4 )
2.4.3 r1 : y = 2x - 3 r2 : y = -3x + 1 I = ( 0.8 , -1.4 )
2.4.4   7
2.4.5 a) ( 2 , 3 ) b) ( 3 , 1 ) c) ( -2 , 1 ) d) (-3 , 1) e) (-2 , 3) f) (-3 , -1)
g) (-1 , -2) h) (3 , -4) i) (-2 , 5)
2.5.1 a) 90º (són perpendiculars) b) 60º
2.6.1 28x  7 y  74
2.6.2 3x  2 y  27  0
2.6.4 m=1
2.6.5 x  y  1  0
2.6.7 a) y  2 / 5x  1 b) y  3 / 2 x  1/ 2 c) y  2 x  1 d) y   x  4
e) y  3x  7 f) y  8 / 3x  7 / 3
2.7.1 1 / 2
2.7.2 2 x  7 y  43
2.7.3 2 x  5 y  20  0
2.7.4 2 x  3 y  6  0
2.7.6 a) y  9 / 2 x  5 b) y  1/ 7 x  31/ 7 c) y  2 x d) y  x  1
e) y  1/ 5x  4 f) y  x  2
2.7.7 x  2 y  1  0
2.7.8 x  3 y  7
2.7.9 5x  7 y  1
 1 14 
2.7.10  , 
5 5 
2.7.11 x  5 y  23  0 , 7 x  4 y  8  0 , 8x  y  15  0
2.7.12 x  2 y  9  0 , 2 x  y  12  0 , x  y  1  0
2.8.1 (1/ 2,3 / 2)
2.8.2 (16,2)
2.8.3 (1,14)
1 1
2.10.1 a) f ( x)  3x  8 b) f ( x)  x c) 14.04º d) f ( x)  0.577 x  0.154
2 2
3.1.1 ( x  3)2  ( y  2)2  4 Centre=(3, -2) , radi=2
3.1.2 x 2  y 2  6 x  4 y  4  0
3.1.3 x 2  y 2  2 x  4 y  20
3.1.4 x 2  y 2  2 x  10 y  20
3.1.5 a) O  (4,1) , r  2 b) O  (3 / 2,5 / 2) , r  3 c) O  (0,2 / 3) , r  1
d) O  (3,5) , r  0 (és un punt)
2
 3
 x     y  2 
2 53
3.1.6
 2 4
3.1.7 x  y  4 x  6 y  28  0
2 2
3.1.9 x 2  y 2  25  0 . Centre: (0,0) , radi: 5

3.1.10 a) x 2  y 2  10 x  10 y  25  0 b) 3x 2  3 y 2  2 x  20 y  17  0
c) x 2  y 2  6 x  6 y  13  0
 16  27    7  31 
3.2.1 a) (0,0) , (2,2) b) (0,1) ,  ,  c) (1,2) ,  , 
5 5   10 10 
 3 3 130
3.4.1 Circumcentre:  ,  , circumradi:
 2 2 2
3.5.1 x  4 y  3
3.5.2 x  9 y  43  0
3.5.3 Punt de tangència: (2,0) , recta tangent comú: x  2 y  2
3.5.4 ( x  9)2  ( y  8) 2  25
 31 21 
4.3.1 a)  ,  , (0,3) b) sense intersecció c) (2,5) , (4,5)
 10 100 
d) (1,4) e) (3,0) , (1,8)
4.3.2 (3,3) , (5,1)
4.4.1 a) (-1,-3), (3,5) b) (-2,5), (1,2) c) (1,0), (-3,2) d) 
e) (0,0), (1/8, 1/128) f) (1,0), (737/8,9/2) g) (3,-2) h) (-4,2)
i) (-4,-3), (56/13,33/13) j) (3,-4) k) (-2,2) l) (-3,-4)
m) (-9/5,-12/5) , (0,3) n) (12/5,16/5),(4,0) o) (-4,0),(12/5,16/5) p) 
4.4.2 a) (0,1),(4,-3) b) (-2,-1) , (1/3, 6) c) (-6,-1), (-1,4) c) (7,1) , (-2,10)

  
d) (-2,5), (2,5),  5 ,4 , 5 ,4 e) (2,1) , (5,4)
f)  2 ,2 3 ,  2 ,2 3  ,  2 ,2 3  ,  2 ,2 3  g) 
h)  2 2 ,2,  2 2 ,2 , 2 2 ,2, 2 2 ,2

5.2.1 a)  2,0 , 0,1 ,  3,0   
b)  2 ,0 , 0,1 ,  1,0
c)  5,0 , 0,2 ,  21,0  
d)  2,0 , 0,1 ,  3,0 

6.3.1 a) V   3,0 , F   13,0 , y   x
2
3


b) V   12,0 , F   153,0 , y  
x
4


c) V   4,0 , F   17 ,0 , y  
x
4


d) V   2,0 , F   13,0 , y   x
3
2


GeometriaAnalitica Delcou

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

GeometriaAnalitica Delcou

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

GEOMETRIA ANALÍTICA

Gerard Romo Garrido

La biblioteca Toomates Coolección consta de los siguientes documentos:

Problem-solving Libros de texto (en catalán)

Recopilaciones de pruebas PAU:

Recopilaciones de problemas olímpicos y preolímpicos (España):

Recopilaciones de problemas olímpicos y preolímpicos (Internacional):

Versión de este documento: 26/08/2021

Propietats de la suma de vectors.

d) Existència d'element invers:

Propietats del producte d'un vector per un nombre.

Combinació lineal de vectors.

para qualsevol grup d'escalars 1 , 2 , 3 , ..., n .

Arribem a un sistema lineal 2x2 que hem de resoldre:

Vectors linealment independents.

Punt menys punt és igual a vector. (El vector de desplaçament)

Dos punts qualssevol P  ( p1 , p2 ) i Q  (q1 , q2 )

Punt més vector és igual a punt.

Punt mig d'un segment.

Donat dos punts P  ( p1 , p2 ) i Q  (q1 , q2 ) , el

Per exemple, el punt P  (12 , 7 ) té coordenades enteres i pertany a AB . N’hi ha més?

La norma d'un vector.

La norma d'un vector és igual a la seva longitud:

Propietats de la norma d'un vector.

Distància entre dos punts.

Donats dos punts del pla, P  ( p1, p2 ) i

d  P , Q   PQ  2  (1)2   1  22  32   3  9  9  18  3 2  4.24

Per tant AB  AC , el triangle té dos costats iguals.

Producte escalar de dos vectors.

Angle entre dos vectors.

Per tant, hem de resoldre l'equació:

13 1  k   25  12k  

132 1  k 2   10  24k   100  480k  576k 2 

169  169k 2  100  480k  576k 2  0 

El valor k  1.31 no és acceptable perquè no satisfà l'equació original, per tant, la

William Rowan Hamilton (1805-1865)

Finalment, el mateix Hamilton va introduir en 1843 en concepte de vector, precisament

Font: Document "Iniciació a les Matemàtiques per a l’enginyeria".

Les rectes apareixen també quan estudiem...

2.1 Punts alineats.

a) P1  1,4 P2  (3,1) P3  (7,5) P4  5,3

Equació vectorial d'una recta.

Equació paramètrica de la recta.

Equació contínua de la recta.

Aïllem k a l'equació paramètrica anterior:

i igualant les k arribem a:

Equació general de la recta.

Des de l'equació contínua sempre podrem arribar a una equació de la forma

Aquesta expressió s'anomena equació general de la recta.

Observació: Sempre suposem que ( A, B)  (0,0) , perquè si A  B  0 , l'equació queda

En particular, si m  0 es tracta d'una recta horitzontal.

El valor de n és igual a l'ordenada del punt de tall entre la recta i l'eix Y.

m  tan(50º )  1.192 , n  5 . La recta és y  1.192 x  5

Per exemple, la recta y  2 x  1 té associada la següent gràfica:

I quan en horitzontal passa de B a C (4 unitats), en vertical passa de C a A: 8 unitats.

El pendent m de la recta que passa pels punts A  (a1 , a2 ) i B  (b1 , b2 ) és:

Donat un punt P  ( p1, p2 ) i una recta r : Ax  By  C  0 , es poden produir dues

- El punt P no pertany a la recta r. Hi ha una fórmula que permet calcular de manera

Distància entre punt i recta:

Per tant y  3  x , i el punt serà de la forma P  ( x ,  3  x ) .

Apliquem sobre aquest punt la fórmula de la distància:

Ara és un bon moment per repassar...

Determinar el (possible) punt d'intersecció entre dues rectes equival a resoldre un