Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Gerard Moras
Llicenciat en Educació Física. Entrenador Nacional de Voleibo!. Preparador físic C.A.R. Vb.
RESUM RESUMEN
L'objectiu d'aquest estudi ha estat doble: d'una El objetivo de este estudio ha sido doble: una parte
banda la demostrado matemática de la influencia de de la demostración matemática de la influencia de las
les característiques antropométriques en la valorado características antropométricas en la valoración final
final en diversos tests, i d'aitra banda la comprovació en diversos tests, y de otra la comprobación estadís-
estadística de la possible correlació entre les dife- tica de la posible correlación entre las diferentes for-
rents formes d'objectivar el grau de flexibilítat mit- mas de objetivar el grado de flexibilidad mediante los
jangant els tests glr d'espatlles amb bastó i espagat tests giro de hombros con bastón y espagat lateral, y
lateral, i diferents parámetres antropométrics. diferentes parámetros antropométricos.
Perfer ranálisi estadística s'han escollit, d'un total Para hacer el análisis estadístico se han escogido
de 113 esportistes, una mostra de 37 subjectes per de un total de 113 deportistas, una muestra de 37
l'articulació coxo-femoral i 18 per l'articulació escá- sujetos para la articulación coxo-femoral y 18. para la
pulo-humeral, en fundó de la longitud de les extremi- articulación escápulo-humeral, en fundón de la lon-
tats. A cada articulado es poden diferenciar tres gitud de las extremidades. En cada articulación se
subgrups representatius de pobladons amb extremi- pueden diferenciar tres grupos representativos de
tats petites, mitjanes i grans respectivament. A cada población con extremidades cortas, medianas y
subjecte se li varen determinar cinc distancies de se- grandes respectivamente. A cada sujeto se le deter-
parado diferents, procurant representar, per a cada minaron cinco distancias de separación diferentes,
grup i articulació, tot el ventall de moviment articular procurando representar, para cada grupo y articula-
teóric. ción, todo el abanico de movimiento articular teórico.
Els resultats obtinguts mostren una correlació no Los resultados obtenidos muestran una correla-
massa alta pero estadísticament significativa (p< ción no demasiado alta, pero estadísticamente signi-
0.001) deis tests Ix, II i 12 amb les mesures antropo- ficativa (p < 0.001), de los tests 1x, II e 12 con las
métriques. En canvi, els tests ly, Iz, 13, IM i IC presen- medidas antropométricas. En cambio, los tests ly, Iz,
ten una clara independencia de les mateixes, la qual 13, IM e IC pesentan una clara independencia de las
cosa els converteix en tests válids i fiables per l'ava- mismas, lo cual convierte en tests válidos y fiables
luació de la flexibilítat. para la evaluación de la flexibilidad.
Introducció Introducción
Per controlar l'evolució de l'amplitud de m o v i - Para controlar la evolución de la amplitud d e
ment articular es poden utilitzar mesures de longi- movimiento articular se pueden utilizar medidas de
t u d i d'ángles. Les valoracions angulars, realitza- longitud y de ángulos. Las valoraciones angulares,
* Expresso el meu agraíment al CEARE (Centre d'Estudis de l'Alt Rendlrhent Esportiu) per a la seva contribució material i técnica en la
reaiització d'aquest treball. S.ense el seu recolsament aquest treball no hauría estat possible.
* Expreso mi agradecimento al CEARE (Centro de Estudios del Alto Rendimiento Deportivo) por su contribución material y técnica en
la realización de este trabajo. Sin su apoyo no habría sido posible la misma.
DST1=DST2
cosa/2=DST1/Lc1
eos b/2= DST2/LC2
a=2 arceos DSTVLcl
b=2 arceos DST2/Lc2
a=t> Lc1=Lc2
Figura 1: Demostració trigonométrica de ia influencia de les Figura 1: Demostración trigonométrica de la influencia de las
mesures antropométriques en la valorado final en els medidas antropométricas en la valoración final en los
tests de flexibilitat convencionals quan es passen a tests de flexibilidad convencional cuando se pasan a
persones amb biotipus diferents. Ds; distancia entre personas con biotipos diferentes. Ds; distancia entre
ambdos cantons externs del caicani; DST; mínima ambos lados externos del calcáneo. DST; mínima
distancia entre la sínfisis del pubis i el térra. distancia entre la sínfisis del pubis y el suelo.
corporals, perqué les diferencies antropométriques forzosamente las longitudes de los brazos y de las
enmascaren el resultat. piernas han de ser iguales. Por ello, no podemos
Quan els tests de flexibilitat evalúen varíes arti- considerar demasiado fiable los tests que utilizan,
culacions al mateíx temps, com és el Tot Flex,^ fle- como factor de medida de la flexibilidad, la distan-
xió de tronc endavant,^'*• ^ i altres, cal teñir en cia entre dos puntos corporales, porque las diferen-
compte dos factors: cias antropométricas enmascaran el resultado.
A) La flexibilitat és específica per a cada artícula- Cuando los tests de flexibilidad evalúan varias
ció. Teñir molta amplitud de moviment en una arti- articulaciones al mismo tiempo, como sucede en el
culado no assegura tenir-ne molta en altres articu- Tot Flex,^ flexión de tronco hacia adelante,^'"•= y
lacíons.^''"'^ Per aixó una valoració global de la otros, han de tenerse en cuenta dos factores:
o —o'
a=a
sin (a/2) = ((Dm-Ae) 12) /Lb s i n ( a / 2 = ((Ds-Ac)/2)/Lc
ÍNDEX = 2arcsin (Dm-Ae) / 2Lb ÍNDEX = 2arcsin (Ds-Ac) / 2 Le
per a tal de corraborar, si és possible, tot el que Ahora bien, una vez demostrado, matemática-
hem establert fins ara. mente, que los tests de flexibilidad basados en la
cuantificación de la distancia entre dos puntos cor-
porales no son asaz correctos, centramos nuestra
Material y métode investigación en la observación de las relaciones
entre las longitudes y diámetros corporales y dife-
rentes tests de flexibilidad, al objeto de corroborar,
Subjectes si ello es posible, todo lo que hemos establecido
D'un total de 113 esportistes mesurats, practi- hasta ahora.
cants de modalitats esportives diferents, várem se-
leccionar, per l'articulació coxo-femorai, una mos-
tra de 37 subjectes (16 dones i 21 homes) i 18 (6 Material y método
dones i 12 homes) per l'articulació escápulo-hume-
ral. Les característiques físiques de les mostres Sujetos
poden observar-se a les Taules 1 i 2. De un total de 113 deportistas explorados, prac-
El criteri de selecció va estar en funció de la lon- ticantes de modalidades deportivas diferentes, se-
gitud de les extremitats. Per a cada articulado es leccionamos, para la articulación coxo-femoral,
varen fer tres grups diferents que fossin represen- una m.uestra de 3? su'etos '16 mujeres y 21 hom-
tatius de subjectes amb extremitats petites, mitja- bres) y 18 (6 mujeres y 12 hombres) para la articu-
nes i grans respectivament. A la Jaula 3 poden lación escápulo-humeral. Las características físi-
observar-se les característiques deis grups per a cas de las muestras pueden observarse en las Ta-
cada articulació. blas 1 y 2.
El criterio de selección se hizo en función de la
longitud de las extremidades. Para cada articula-
Material ción se hicieron tres grupos diferentes que fuesen
representativos de sujetos con extremidades cor-
El material utilitzat per a determinar les mesures
tas, medianas y largas respectivamente. En la Ta-
antropométriques ha estat:
bla 3 pueden observarse las características de los
- Cinta métrica flexible (3 m).
grupos para cada articulación.
- Tallómetre.
- Salanga "seca".
- Compás antropométric.
Material
I per a passar els tests:
- Bastó graduat de O a 120 cm i de 25 mm de diá- El material utilizado para determinar las medidas
metre. antropométricas ha sido:
- Cinta métrica flexible (3 m). - Cinta métrica flexible (3 m).
-Tallímetro.
- Báscula "seca".
Metodología - Compás antropométrico.
Y para pasar los tests:
Els tests escolllts per a realitzar l'estudi haii estat
el gir d'espatlles amb bastó i l'espagat lateral (Fi- - Bastón graduado de O a 120 cm y de 25 mm de
diámetro.
gura 2).
Després de sotmetre ais esportistes a una valo- - Cinta métrica flexible (3 m).
rado antropométrica rigorosa on es va determinar,
a más del pes i la talla, la longitud del brag, la lon-
Metodología
gitud de la cama, el diámetre biacromial ¡ el diáme-
tre bitrocantéri,^ es determinaren per a cada sub- Los tests escogidos para realizar el estudio han
ART. ESCAPULO-HUMERAL
n=18 G1 G2 G3
jecte cinc distancies de separado diferents. Várem sido el giro de hombros con bastón y el espagat la-
teñir cura de que les distancies fossin variades per teral (Figura 2).
tal de representar, per a cada grup i articulado, tot Después de someter a los deportistas a una va-
el ventall de moviment angular de l'articulació ob- loración antropométrica rigurosa, en la que se de-
jected'estudi. terminó, además del peso y la talla, la longitud del
Posteriorment, per a cada un deis tests escollits, brazo, la longitud de la pierna, el diámetro diacro-
es va determinar l'índex de flexibilitat mitjangant miai y el diámetro bitrocantéreo,^ se determinaron
les valoracions convencionals i amb la ccrrecció para cada sujeto cinco distancias de separación
VALORACIONS - Ix= Dm
GIR D'ESPATLLES CONVENCIONALS
A M B BASTÓ - Iy= Dm / Ae
lz= Dm-Ae / 2Lb^°
VALORACIONS -l1=Ds
CONVENCIONALS
ESPAGAT - 12= DST
LATERAL
l3=Ds-Ac / 2 L c "
Taula 4: L'índex de flexibilitat utilitzant el test flexotnétric (IC i IM) s'expressa en graus. En tots els altres cassos la mesura és en
centímetres o en una puntuado sense unitat. Dm= distancia entre ambdos cantons externs de les mans; Ae= diámetra
biacromial; Ds= distancia entre ambdos cantons externs deis calcanis; Ac= diámetre bitrocantéri; Lb= longitud del brag -del
cantó extern de I; acromion fins l'extrem distal del cinqué metacarpiá-; Lc= Longitud de la cama -del trocánter major fins la
base del calcani-.
Tabla 4: El índice de flexibilidad utilizando el test flexométrico (IC y IM) se expresa en grados. En todos los demás casos la medida es
en centímetros o en una puntuación sin unidad. Dm= distancia entre ambos bordes externos de las manos; Ae= diámetro
biacromial; Ds= distancia entre ambos lados externos de los calcáneos; Ac= diámetro bitrocantéreo; Lb= longitud del brazo
(del borde externo del acromion hasta el extremo distal del 5 metacarpiano); Lc= longitud de la pierna (de trocánter mayor a
base del calcáneo).
Taula 5
Tabla 5
RESULTÁIS A R I . ESCAPULO-HUMERAL
CORRELACIÓ {** p< 0.001)
Taula 6
Tabla 6
100 • > 1 ; . •
100
• • •
i;
1.
80 80
i :•:.:.: ^
60 60
40 • 40
20 20
O • O
20 30 60 80
AC (cm) LP (cm)
Correlación entre las puntuaciones del Correlación entre las puntuaciones del
test de Flexibilidad DST y la variable test convencional DST y la variable
Ancho de Caderas (AC) Longitud de Piernas (LP)
250 - 1
i-i. '.
200
J-^
• • /
150 -
100
: ; • • • : • : ; .
"'"^^ '•".'
50 ^_,,----''''''^
O
20 20 40 60
AC (cm) LP (cm)
Correlación entre las puntuaciones del Correlación entre lae puntuaciones del
test de FlexlbllldM DS y te variable test convencional DS y la variable
Ancho de Caderae (AC) Longitud de Plernae (LP)
D'altra banda la relació entre els parámetres an- En la articulación coxo-femoral solamente los
tropométrics tractats per a cada articulació és d'u- tests II e 12 presentan una relación estadística-
na alta significació estadística. Concretament, la mente significativa (p < 0.001) con las medidas
relació entre les variables Ac i Le és de 4=0.93; p< antropométricas Le y Ac (Gráfica 1). Por lo que ha-
0.001 i de r=0.98; p< 0.001 per les variables Ae i Lb ce referencia a la articulación escápulo-humeral,
(Gráfica 3). de todos los tests estudiados, nada más el test
convencional Ix correlaciona significativamente (p
< 0.0001) con las medidas antropométricas Lb y
Discussió Ae (Gráfica 2).
De otra parte, la relación entre los parámetros
Els resultats obtinguts en el nostre estudi de- antropométricos tratados para cada articulación es
mostren que existeix una estreta relació entre els de un alta significación estadística. Concretamen-
tests ccnvencionals que basen el seu resultat en la te, la relación entre las variables Ac y Le es de
quantificació de la distancia entre dos punts cor- r=0.93; p <0.001 y de r=0.98; p < 0.001 para las
porals, com és el cas deis tests ix, II i 12, i les variables Ae y Lb (Gráfica 3).
150 -
100
20 30 40 60 100
AE (cm) LB (cm)
Correfacfón entre las puntuaciones del Correlación entra laa puntuaciones del
teet de Flexibilidad DM y la variable test de Flexibilidad DM y la variable
Ancho de Espalda (AE) Longitud de Braxoa (LB)
40 - •
• • ..f'''''''^
- 100
80
30
• • ^ • ^ ^
60
20
40
10
20
0
0 20 40 éo 80 100 20
LB (cm) AC (cm)
Correlación entre laa medldaa . Correlación entre las medidas
tntropomórlloat Ancho d» Eapalda anlropomirtlcts Longitud de Piernas
y Longitud de Brama y Ancho de Caderas
Gráfica 3
Gn ifíca 3
1. MORAS, G.; TORRES, S.: "El flexómetro: nuevo test gramas y contenidos de la educación físico deporti-
para medir la flexibilidad" pp. 14-20. Rev. RED Vol. 3 va en BUP y FP" pp. 337-340. Ed. Paidotribo.
Núm. 3 iVIayo-Junio; 1989. Barcelona, 1988.
2. LATER, M.J.: "Science of Stretclning" pp. 64-66. Ed. 7. FOX, E.L.; BOWERS, R.W.; FOSS, M.L: "The phy-
Human Kinetics Books. Illinois, 1988. sioiogical basis of physical education and athletics"
3. GROSSER, IVl.; STARISGHKA, S.: "Test de la condi- pp. 193-194. Ed. Wm. C. Brown Publishers. Dubu-
ción física" pp. 125-135. Ed. Martínez Roca. Barce- que, Lowa, 1989.
lona, 1988. 8. MANNO, R.: "Fondamenti deH'allenamento sportivo"
4. PLATONOV, V.N.: "El entrenamiento deportivo: Teo- pp. 120. Ed. Zanichelli. Milán, 1990.
ría y Metodología" pp. 285-286. Ed. Paidotribo. Bar- 9. TORRES, S.; MORAS, G.: "La flexibilidad. Teoría y
celona, 1988. práctica" pp. 20-28. Rev. RED. Vol. 4 Núm. 6.
5. WEINNECK, J.: "Entrenamiento óptimo" pp. 262- Noviembre-Diciembre, 1990.
269. Ed. Hispano Europea. Barcelona, 1988. 10. IBÁÑEZ, A.; TORREBADELLA, J.: "1.004 ejerci-
6. BARBANY, J.R.; BUENDÍA, C ; FUNOLLET, F.; cios de flexibilidad" Ed.Paidotribo. Barcelona,
HERNÁNDEZ, J. L.; OLIVERA, J.; PORTA, J.: "Pro- 1991.