Está en la página 1de 9

Rondallas mallorquinas

Ir a la navegaciónIr a la búsqueda
No debe confundirse con Rondalla.
Las rondallas mallorquinas (rondalles mallorquines en catalán, aunque suele
escribirse rondaies mallorquines, con la intención de representar la pronunciación
local mallorquina) son cuentos de la isla de Mallorca, de tradición oral que pasaban
de boca en boca y de padres a hijos. Aparecieron en forma escrita a partir de las
recopilaciones realizadas por mosén Antoni Maria Alcover Sureda bajo el
seudónimo de Jordi des Racó y que se publicaron a partir de 1880 bajo el título
de Aplech de Rondayes Mallorquines d'En Jordi d'es Recó en 1885 por la Tipografía
Católica Sanjuan germans en 1896.
La recopilación está estructurada de tal manera que antes de cada cuento se
especifica quién se la contó al recopilador, si se la contaron distintas personas de
distintos pueblos e incluso si los personajes eran de ese pueblo.
Resultan notables por ingente trabajo de recopilación de folklore del autor y por
haber seguido siendo publicadas recogiendo expresiones típicas de Mallorca e
intentando representar la forma en que habían sido contadas, en una época en la
que el uso del catalán no estaba bien visto en España. Tal fue la popularidad de la
recopilación que las rondallas se llegaron a grabar y emitirse en la radio desde
finales de los años cincuenta hasta mediados de los años setenta. Resultó uno de
los programas con más éxito de la emisora Radio Popular de Mallorca. Colaboraba
en ese programa Francesc de Borja Moll, que había sido a su vez colaborador de
Alcover. Hay que subrayar el aspecto atrevido (para la época y contexto político en
el que se iniciaron las emisiones) de emitir un programa en mallorquín.
La labor de recogida de tradiciones orales fue ingente, pero parece cierto que el
material recogido fue sometido a cierta transformación para convertirse en lo
finalmente publicado. Como no se trataba al fin y al cabo de realizar un trabajo de
investigación, sino de conservar para el público general las rondallas, sin duda el
material que le llegó incompleto o por partes fue rellenado y ordenado según su
criterio además de haberse censurado los cuentos picantes, que hacían burla de la
Iglesia o no eran del gusto de su recolector.
Con todo, a pesar de haber sido sobrevaloradas por unos e innecesariamente
vilipendiadas por otros, las rondallas fueron y son parte de la identidad cultural de
las Islas Baleares.

Las rondallas y otros cuentos populares[editar]


Las rondallas contienen elementos comunes a otros cuentos populares de Europa y
de otras partes de España. Aparecen personajes que son equivalentes a
Blancanieves, La Cenicienta (Francineta), animales parlantes y personajes
fantásticos como gigantes (gegants), demonios (dimonis) y dragones (dracs). De
otro lado, en muchos casos los personajes forman parte del acervo cultural, mucho
más cerrado, de la isla. En ambos casos los personajes son de Mallorca, viven en
Mallorca y sus aventuras transcurren, por lo general, en Mallorca.
En algunas rondallas el argumento se toma prestado de obras de literarias o de la
dramaturgia como El mercader de Venecia.
Debido a su antigüedad, muchos de los argumentos resultan crueles y machistas (y
quizá hoy, políticamente incorrectos). También abunda el humor escatológico, lo
que resultaba siempre especialmente divertido para el público infantil.
Las rondallas tienen en definitiva un tono moralizador, perteneciente a la época en
la que fueron transcritas. Aunque tengan en ocasiones, como se ha dicho antes,
argumentos crueles, ensalzan virtudes como la sencillez, la honradez y la ayuda al
prójimo.

Las lista de las rondallas mallorquinas[editar]


Suele ser tema de conversación cuántas rondallas se publicaron. La siguiente lista
enumera los títulos de los veinticuatro volúmenes. Una edición de 1997 se ha
publicado en cuatro tomos, pero la edición tradicional es la de veinticuatro tomos en
rústica.

 Volumen I; 1896. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan


1. En Juanet i es set missatges
2. Un festetjador
3. S'Hermosura del món
4. Sa fia d'es carboneret
5. En Martí Tacó
6. Es ca d'En Bua i es moix d'En Pejulí
7. N'Estel d'or
8. Na Magraneta
9. Sa jaia Xeloc i sa jaia Bigalot
10. En Juanet de sa gerra
11. Es tres germans i es nou gegants
12. En Pere de sa butza
 Volumen II; 1897. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan

13. Sa fia del Sol i de la Lluna


14. L'amo de So Na Moixa
15. La Princesa Bella
16. Es fii des pescador
17. La flor romanial
18. En Gostí lladre
19. Tres germans dexondits
20. Sa Comtessa sense braços
21. Es poal florit
 Volumen III; 1898. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan

22. Val mès matinejar que a missa anar?


23. En Juanet de l'Onso
24. Una qui no volia pastar
25. L'amor de les tres taronges
26. Es canyemet, s'ase i sa serra-porra
27. En Pere Gri
28. En Ferrandí
29. En Pere des forn
 Volumen IV; 1904. Ciutat de Mallorca: Tipografía Católica de Sanjuan

30. En Pere de la Bona Roba


31. Es llum de la terra
32. Sa muleta de plata
33. Un pastor i un missér
34. Ous de somera
35. Un soldat que havia servit deu anys
36. Un geperut i un gegant
37. Es conseis del Rei Salomó
38. Mestre Jaume Figuereta
39. Es jai de sa barraqueta
40. Es pou de sa lluna
41. S'Aucellet
42. En Toni Garriguel•lo
43. Sa Muta
44. Sa titina i sa geneta
45. Es filats
46. S'Hortolà de S'Hort des Gabre
47. Ets amos de Son Sales, Son Saleta i Son Salí
48. Una al•lota desxondida
49. Madò Fenoiassa i los seus
50. Tres jovenets
51. Tres germans beneits
 Volumen V; 1909. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Sebàstia Pizà

o Ecos de la vida de Jesús, Maria i Josep (18 subt.)


52. Com ès que ses mules llauren amb coixí i que no
fan mulats
53. Com ès que ses bous llauren sense coixí
54. Com ès que des tres Reis d'Orient des Betlem
n'hi ha un amb barba blanca
55. Com ès que a totes ses festes de la Mare de Dèu
hi ha romanins florits
56. Com ès que no troben nius de cega
57. Lo que fèu la llagosta quan la Mare de Dèu i St.
Jusep fugien cap a Egipte
58. Com ès que diuen que es blat tè la cara del Bon
Jesús
59. Com ès que tots es dissabtes fa sol
60. Ses aranyetes del Bon Jesús
61. Com ès que ses serres entrescades serren millor
62. El Bon Jesús i St. Eloy
63. Com ès que es capxeriganys duen corona
64. Sa mà de Marcos
65. La Mare de Dèu i la senyora de Pilat
66. La Verónica i Gamos, es seu homo
67. Com es que ses caderneres tenen plomes
vermeis en es coll
68. Ses oronelles
69. Com és que ses esglèsies solen estar giradas a
ponent
o Resonàncies de l'Antic Testament

70. Com és que ses beies, en picar, se moren


71. Com és que ses beies no van casi mai a ses
argelagues ni a ses gatores
72. De com el Bon Jesús criava el mon, i el dimoni hi
volguè posar sa ditada
73. Com és que ses dones tenen mès poc cervell que
ets homos
74. Com és que hi ha pobres i rics en el mon
75. De com Noé feia l'Arca
76. L'Arca de Noé tapada de neu
77. Com és que mai plou fort de grec
78. Lo que diguè Noé com haguè escorxat es gat des
suc de parra
79. De com Dèu allargà cent anys la vida a Noé
perque duia s'idea tan forta de fer vina
80. Sa torre de Babilònia
81. Com és que eets ametlers floreixen primer que
tots ets arbres
82. Es tres dons que demanà el Rei David a Dèu
83. Lo que li succeí a Sansó com li hagueren taiats
es cabells
84. Com acabà Sansó
85. Un consei del rei Salomó
86. Es pas del rei Salomó
o En Tià de Sa Real (31 subt.)

87. Qui era ell


88. De com es senyor de Sa Real hi anà perque li fes
una cançó
89. D'un glosador de la Muntanya que el volguè
veure
90. D'un altre glosador que li demanà una cosa
91. D'un capellà que el va escometre
92. El pas de ses reies
93. De com l'amo de So'n Suau, jugant, va perdre
s'armada d'ets anyells
94. D'un homo que havia perdut s'ase, i en Tià le hi
tornà
95. Es pas de sa truita
96. Una glosada en ets Hostals d'Algaire
97. De com li va nèixer una nineta
98. De com va devertir ses espigoleres de So'n Suau
99. De com estigà l'amo de So'n Suau d'anar tant a la
villa
100. Es pas que va fer a Sant Sauvador de
Felanitx
101. De lo que li succeí amb un bruixot
102. Lo d'ets Enegistes
103. De com el feren comparéixer a ca-
l'Inquisidor
104. De com anà amb dos mès a treure el tresor
d'Artà
105. De com l'Inquisidor anà a Manacor i envià a
demanar a En Tià
106. De quines egos venia la dona d'En Tià
107. Una herba des puig de So-Na-Moixa
108. Una cançó que va fer una fadrina
109. De com sa dona volguè que conràs a
compte seu
110. Lo que passà com un al•lot seu se morí
111. De lo que va profetisar a un amo ric de
Manacor
112. De com va treure des mig des fang un
predicador
113. Sobre es vi de Conies i de Ca'n Caremany
114. De s'escarada de segar que va prendre a
So'n Vaquer
115. De com a un pobre que li havien robat un
parei de bous, li mostrà on eren
116. Es pas des cuiros
117. De com se va morir

118. Es jai de sa lluna


119. Ets aglans, ses carabasses i Sant Pere
120. L'amo En Biel Perxanc i sa dona d'aigo
121. El Bon Jesús i Sant Pere i En Bruixa
122. Es canet de Sant Llàtzer
123. Ses serps de Mallorca
124. L'Abat de la Real

o Ets al•lots de So'n Porc (2 subt.)


125. S'anada a Matinés
126. Com un se n'anà a confessar
o El rei En Jaume (16 subt.)
127. La primera proesa del Rei En Jaume
128. Es puig de ses bruixes i el Rei En Jaume
129. Sa llenegada des cavall del Rei En Jaume
130. Ses potades des cavall del Rei En Jaume
131. El Rei En Jaume i es Teix
132. De com el rei En Jaume va pendre es castell
d'Alaró
133. S'avenc d'En Corbera
134. Una àguila i el Rei En Jaume
135. Sa pica des cavall del Rei En Jaume
136. Sa primera missa en el Pantaleu
137. Sa pedra sagrada
138. Ses Muntanyes des tresor
139. Lo que va succeir com el Rei En Jaume
estava a les portes de la mort
140. Lo que comanà el Rei En Jaume com se
morí, i lo que succeí com va esser mort
141. El Rei En Jaume en es Teix
142. Recordances del Rei En Jaume dalt es Teix
o Sant Vicent Ferrer (14 subt.)

143. Sant Vicenç Ferrer i un carboneret


144. De com Sant Vicenç Ferrer predicà a Son
Gual de Valldemossa
145. Sant Vicenç Ferrer i un taverner que es
torrent li prenia es sarró
146. Sa caseta de Sant Vicenç Ferrer a
Valldemossa
147. Una pedra de Biniforani
148. Sant Vicenç Ferrer i un picapedrer que
guanyava set sous de jornal
149. Sant Vicenç Ferrer i En Simonet
150. Sant Vicenç Ferrer i es rebosillos
151. De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a
Petra
152. De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a
Sa Pobla
153. De com Sant Vicenç Ferrer anà a predicar a
Muro
154. Una dona d'Algaire i Sant Vicenç Ferrer
155. Sant Vicenç Ferrer i sa Creu de ses costes
d'Algaire
156. De com el Prior privà Sant Vicenç Ferrer de
fer miracles
o Bruixes, bruixots i fullets (23 subt.)

157. Sa cova de Na Joana


158. S'hortolà de So'n Nèt
159. Es castell d'Alaró, es Puig de s'Aucadena i
ses bruixes
160. Sa cusseta negra i es moix negre
161. Sa cova de So'n Curt d'Alaró
162. Fullet
163. Es fullet d'En Cuera
164. En qué consistía el mal-bocí, i ses castes
que n'hi havia
165. S'etsisament del sen Toni Fum ies seu ase
166. En Felet Cormena dòna mal-bocí a Na Bet
de So'n Gatzella
167. En Tofol Cormena etsisa ses mules de Na
Margalidaina Dali-Brou
168. En Joan Gol•let des Puig de Bon Any i una
bruixa des Pla de St. Jordi
169. El Lau Fe't-pendre i dues bruixes
170. Sa passada que succeí a un que li havien
robat blat i a un fii seu que li desfeien una casa
171. Es Fullet d'En Parragó
172. Un que amb so llunari feia sortir el dimoni
173. Es moliner des molí nou i dues bruixes
174. L'amo de So'n Cardaix fa sortir el dimoni a
un estol d'al•lotellots
175. Es fullet d'En Biel Corcó i En Damià Fosc
176. Na Joana de Paguera i un soldat ciutadà
177. De com feren sortir el dimoni dins sa tafona
de Santa Cirga
178. En Tià Cormena i Na Susaina Jaumeia
179. Una bruixa destapa ses manganrufes d'un
enamorat
 Volumen VI; 1913. Ciutat de Mallorca: Estampa d’En Sebàstia Pizà

180. Es caballet de set colors


181. Sa bossa buida i es cànyom
182. El senyor Jordi des Pont
183. Na Juana i la fada Mariana
184. Tres al•lotes fines
185. Tres germans pererosos
186. S'al•lot des barretino
187. Es mig poll
188. Es negret
189. S'hereu de la corona
190. S'aigo ballant i es canariet parlant
191. S'infant que feia vuit
192. Na Dent d'or
193. En Juanet cameta-curta i ses tres capsetes
194. Volumen VII; 1917. Sóller: Estampa de ‘La Sinceritat’
194. Es set ceros
195. Es segador i sa beata
196. En Salom i es Batle
197. N'Agraciat
198. Es castell de iràs i no tornaràs
199. N'Espardenyeta
200. Es port de sa cibolla blanca
201. En Pere Poca-por
202. Es quatre germans
195. Volumen VIII; 1924. Barcelona: Álvar Verdaguer

203. Sa llampria maravellosa


204. En Pere Catorze
205. La Mare Beleneta
206. Es Mél•loro Rosso
196. Volumen IX; 1926. Ciutat de Mallorca: Estampa de
Mossén Alcover

207. Es missatget petit


208. Sa jaia Gri
209. En Pere Beneit
210. Gregori Papa
211. Es soldat de Marina
212. Es metge Guinyot
213. Es pas d'es jeure davant i d'es jeure darrera
197. Volumen X; 1929. Ciutat de Mallorca: Estampa de
Mossén Alcover

214. Ses tres flors


215. En Juan des fabiolet
216. En Pere de sa vaca
217. Es rei de tres reinats
218. Dos patrons i una patrona
219. Fruita fora temps: figues flors per a Nadal
220. Sa coeta de Na Marieta
198. Volumen XI; 1930. Sóller: Salvador Calatayud
199. Volumen XII; 1931. Sóller: Salvador Calatayud
200. Volumen XIII; 1935. Ciutat de Mallorca: Estampa de
Mossén Alcover

221. En Mirando
222. N’Espiraforcs
223. Na Marieta i es gigant
224. Es Granotet
225. Una madona que enganà el dimoni
226. Es dos germans serverins
227. Dos guerrers
228. Na Blancaflol
229. En Mercè-Mercè
230. En Juanet i ses tres peres
231. La princesa Aineta

Enlaces externos[editar]
 https://web.archive.org/web/20010814220339/http://www.terra.es/
personal6/scabello/cope1.htm Además de describir el fenómeno de la
popularidad de los programas de radio ncluye un catálogo de las
Rondallas publicadas y las grabaciones.
 https://web.archive.org/web/20061026043242/http://rondalles.uib.es/ Bibli
oteca virtual de la Universidad de les Illes Balears dedicada a las
Rondallas Mallorquinas
 http://www.uoc.edu/lletra/obres/rondaies/index.html Un artículo de crítica
literaria de Josep A. Grimalt en las páginas de la Universitat Oberta de
Catalunya

 Proyectos Wikimedia

  Datos: Q11703327
Categorías: 
 Cultura de Mallorca
 Cuento (género)

También podría gustarte