Está en la página 1de 17

See discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.

net/publication/32983416

Los aspectos estructurales y sedimentarios del Oroclino boliviano

Article · January 1988


Source: OAI

CITATIONS READS

24 2,192

3 authors, including:

Thierry Sempere Jaime Oller


ANDES C&P, Lima, Peru PETROBRAS BOLIVIA
139 PUBLICATIONS   3,993 CITATIONS    37 PUBLICATIONS   910 CITATIONS   

SEE PROFILE SEE PROFILE

Some of the authors of this publication are also working on these related projects:

GE33-4: Estudio Metalogenético de la faja magmática Jurásico – Cretáceo asociado a los depósitos minerales tipo IOCG y pórfidos entre Ica, Arequipa, Moquegua y
Tacna. View project

Central Andean geology View project

All content following this page was uploaded by Thierry Sempere on 26 October 2015.

The user has requested enhancement of the downloaded file.


V CONGRESO GEOLOGICO CHILENO TOMO I A 127 - A 142
Santiago, 8 - 12 Agosto de 1888
\
Ii Departamento de Geologia y Geof isica
Universidad de Chile

-*

"W !-

I LOS ASPECTOS ESTRUCTURALES Y SEDIMENTARIOS DEL


OROCLINO BOLIVIANO

3
Thierry SEMPERE , Gérard tIERAIL2, Jaime OLLER

1 : Convenio YPFB-ORSTUFI, CC 4875, Santa Cruz, B o l i v i a

2 : Convenio UNSA-ORSTON, CP 8714, La Paz, B o l i v i a

3 : Gerencia de Exploración YPFB, CC 1659, Santa Cruz, B o l i v i a

RESUMEN

Varios d o m i n i o s e s t r u c t u r a l e s , l i m i t a d o s p o r f r e n t e s r e
cabalgamiento y / o f a l l a s t r a n s c u r r e n t e s , p a r t i c i p a n 3 1 3
deflexión d e l a C o r d i l l e r a d e l o s A n d e s l l a m a d a ''Oroc!jnz
Boliviano". La i n d i v i d u a l i z a c i b n d e a q u e l l o s dominio.: 5 5
d e s a r r o l l ó progresivamente a q a r t i r d e l Oligoceno medio a SUPE-
r i o r , i n t e r v i n i e n d o d e Oeste a Este :

- La c o m p l e j a Cuña O c c i d e n t a l , l i m i t a d a a l Este p o r l a f a l l a
NI20 E u c a l i p t u s , e l Cabalgamiento A l t i p l á n i c o P r i n c i p a l ( c C L O ) Y
la. f a l l a N45 "Uyuni - K h e n a y a n i " .

- E l C o n j u n t o S u c r e - La P a z , l i m i t a d o a l E s t e por e ; 3."31-
g a m i e n t o A n d i n o P r i n c i p a l (CANP). La f a l l a t r a n s c u r r e n t e

1 9 FEW. 1996
Cachab amba, que se prolonga por e l cabalgamiento de l a C o r d i i l e r a
Real, l a f a l l a Toracari, que se prolonga por e l cabalgam i e n t c .le
ArquP, y l a f s l l a t r a n s c u r r e n t e A i q u i l e - T u p i z a , s o n l o s p r i n c i -
p a l e s e l e m e n t o s e s t r u c t u r a l e s q u e se d e s t a c a n d e n t r o d e e s t e
dom i n i o a 1t a m e n t e i m 5 r i c a d o .

- E l Conjunto Tarija-Azurduy-Teoponte, l i m i t a d o a l Este por


el Cabalgamiento F r o n t a l P r i n c i p a l (CFP), c o r r e s p o n d e a una es-
trecha f a j a aparentemente nuy acortada y desgarrada.

- E i C o n j u n t o S u b a n d i n o - L l a n u r a , c o r r e s p o n d e a l .'ornini0
c r a t 6 n i c o y a s u margen r e c i e n t e m e n t e deformada.

Cada d o m i n i o c o m p r e n d e v a r i a s u n i d a d e s y s u b u n i d a d e s 'que
posten c i e r t a s c a r a c t e r í s t i c a s e s t r a t i g r b f i c a s , paleogeogr!~ficas,
n a g m 5 t i c a s y e s t r u c t u r a l e s . c as r e c o n s t r u c c i o n e s p a l e o g e g r ~ r á f i c a s
zara el Fanerozoico (pre-Oiigoceno) hacen sospechar acortawiept-s
muy i n p o r t a n t e s , r e s p o n s a b l e s d e l a y u x t a p o s i c i ó n a c t u z l , s i n
ningi~na t r a n s i c i ó n , de palcodominios contempnráneos pero paleo-
geo13rbficamente a j e n o s . E s t o s a c o r t a m i e n t o s 'JE obseriran e n e l
área d e i n f l u e n c i a d e l o r o c L i n o b o l i v i a n o , e l c u a l se ori2irtj
probablemente en r e l a c i b n con ellos.

i ABSTRACT

Several s t r u c t u r a l domains, l i m i t e d by t h r u s t f r o f i t s anC.'Or


s t r i A e - s l i p f a u l t s , c o m p o s e t h e d e f l e c t i o n o f t h e A n d e s
C o r d i l i e r a named "Boliuian Orocline". 1ndividua li;ation of these
domains h a s p r o g r e s s i v e l y d e v e l o p p e d s i n c e Mid to Late O l i ~ ü c e r e
i n ß a l i v i a , ? a r t . i c i p a t i n g f r o m W e s t t.0 E a s t :

- The c o m p l e x W e s t e r n Wedge, bocinded e a s t u a r l j s b ; t h e C o m i r i


Thrust F r o n t , t h e N 1 Z U E u c a l i p t s ~ ~ Fs a u l t . , t h e iil3in A l t i p l a n i t
Thrust (CALP) and the N45 Khen3yani Fault..

- The S u c r e - La P a z b e l t , h o u n d e d e a s t w a r d s b;' t h e P 3 i n
Andean T h r u s t (CANP). T h e Cochabamba s t r i k e - s l i p f a u l t , k i h i C p
3 r o l o n g a t e s by the C o r d i l l e r a Re31 t h r u s t . , t h e r o r a c a r i f J u l l ,
which p r o l c n g a t e s by t h e Arque t h r u s t . a n d t h e P i q u i l e - T u p i : 3
s t r i k e - s l i p f a u l t a r e t h e ',nain out,st.anding s t r t ~ c t b r a ls i e m e p t s
ilritnin t h i s h i g h l y i m b r i c a t e d unit.

- :ne T a r i j a - A ; u r d u y - T e o p o n t e b e i t , b o u n d e d e 3 s t w a r g : 2 , t " ~
Main F r o n t a l T h r u s t , i s a n a o p a r e n t l ; v e r j s h n r t e n e g a n d \.re--
c h e j, n a r r o w , h e 1 t .

A 128
Each domain comprises s e v e r a l u v i t s and s u b u n i t s t h a t pos -
sess d e f i n i t e s t r a t i g r a p h i c , p a l e o g e o g r a p h i c , m a g m a t i c a n d
s t r u c t u r a l c h a r a c t e r i s t i c s . Phanerozoic (pre-Oligocene) paleogeo -
graphic r e c o n s t r u c t i o n s l e a d t o s u s p e c t v e r y i m p o r t a n t s h o r t e -
nings, r e s p o n s i b l e f o r t h e p r e s e n t j u x t a p o s i t i o n , w i t h o u t a n y
t r a n s i t i o n , o f c o e v a l , b u t p a l e o g e o g r a p h i c a l l y a l i e n , p a l e o d o -
mains. Such s h o r t e n i n g s a r e o b s e r v e d i n t h e a r e a d e f i n i n g t h e
Bolivian o r o c l i n e , w h i c h p r o b a b l y o r i g i n a t e d i n r e l a t i o n w i t h
them.

k
INTRODUCCION
c
La d e f l e x i b n d e l a C o r d i l l e r a d e l o s A n d e s a l r e d e d o r d e
18'5, llamada "oroclino boliviano" (Carey, 1955), es presentemen-
te o b j e t o d e a t e n c i ó n , como l o r e f l e j a l a p u b l i c a c i ó n r e c i e n t e d e
v a r i o s e s t u d i o s basados en observaciones g e o f i s i c a s y d e s e n s o r e s
r e m o t o s . S i n e m b a r g o , l a i n f o r m a c i ó n g e o l ó g i c a u t i l i z a d a e n ellos
es d e m a s i a d o g e n e r a l , y n o i n t e g r a l a s u c c e s i b n c r o n o l b g i c a d e
los e v e n t o s e s t r u c t u r a l e s : d e e s t a f o r m a no p e r m i t e c o n s t r e ñ i r
s a t i s f a c t o r i a m e n t e los modelos propuestos. E l p r o p ó s i t o d e l pre-
s e n t e t r a b a j o es d a r a conocer c i e r t a s c a r a c t e r í s t i c a s geolbgicas
p r e c i s a s , principalmente e s t r u c t u r a l e s y e s t r a t i g r á f i c a s , de l a
p o r c i ó n d e l o r o c l i n o b o l i v i a n o u b i c a d a a l e s t e d e 69' W, y d e f i -
n i r l o s d o m i n i o s e s t r a t i g r á f i c o - e s t r u c t u r a l e s q u e l a componen.
Las r e l a c i o n e s e x i s t e n t e s e n t r e e s t o s d o m i n i o s , a s ? como l a
s i g n i f i c a c i ó n d e s u y u x t a p o s i c i b n , s o n a n a l i z a d a s . L o s a s p e c t o s
cinemáticos d e l a d e f o r m a c i ó n c o r r e l a t i v a .serán p r e s e n t a d o s e n
una publicacibn u l t e r i o r .

Una p r i m e r a d e f i n i c i ó n d e d o m i n i o s e s t r a t i g r á f i c o s h a s i d o
propuesta p o r S e m p e r e y H é r a i l ( 1 9 8 7 ) a l n o r t e d e 20'5, y e l
p r e s e n t e t r a b a j o c o n s t i t u y e un.a c o n t i n u a c i ó n d e a q u e l e s t u d i o
preliminar.

EVOLUCION GEOLOGICA GENERAL DE BOLIVIA

La e s t r a t i g r a f í a f a n e r o z o i c a u t i l i z a d a e n e l p r e s e n t e t r a o a -
j o c o r r e s p o n d e e s e n c i a l m e n t e a l a s p r o p u e s t a s d e S u e r e z (19R-i
a , b ) , p a r a el P a l e o z o i c o i n f e r i o r , S e m p e r e ( 1 9 8 7 ) p a r a e1 P a l e o -
z o i c ~s u p e r i o r , S e m p e r e y O l l e r ( 1 9 8 7 a ) p a r a e l f i e s o z o i c o , y
L
Sempere y Oller ( 1 9 8 7 b ) p a r a e l C e n o z o i c o .

La h i s t o r i a g e o l ó g i c a d e B o l i v i a s e p u e d e r e s u m i r de l a
s i g u i e n t e manera :

(A)CicLg Lacsariano: en e l Cámbrico s u p e r i o r se a s i s t e a l a


formación d e una c u e n c a m a r i n a , c u y a e x t e n s i ó n c u l m i n a en n l
Llanvirniano (Suárez, 1976). Durante el Llandeiliano-Cara6ociano

A 129
se desarrolla l a deformación oclÓyica en e l Noroeste argentino Y
Sur d e B o l i v i a , m i e n t r a s q u e l a s e d i m e n t a c i ó n p r o s i g u e e n g r a n
p a r t e del t e r r i t o r i o boliviano.

_ - - - _- _ - - - - - - - - - -
(f3)El C i c l o C o r d i l l e r a n o s e i n i c i a c o n La d i s c o n t i n u i d a d
conspicua ubicada en l a base d e l a Formación Cancañiri (Ashgil-
liano-Llandoveriano i n f e r i o r ) , l a c u a l marca en muchas p a r t e s de
l a c u e n c a un n i t i d o h u n d i m i e n t o . Se s o b r e p o n e n l u e g o v a r i a s
unidades marinas, organizadas en 3 megasecuencias r e g r e s i v a s , d e l
L l a n d o v e r i a n o s u p e r i o r a l Fameniano. La f i n a l i z a c i ó n d e l c i c l o en
e l M i s i s i p i a n o s e acompafia d e l a d e p o s i t a c i b n d e s e d i m e n t o s
sintectÓnicos, c o n t e m p o r á n e o s de l a d e f o r m a c i ó n " e o h e r c í n i c a "
(Martínez, 1 9 6 0 ) q u e a f e c t a un á r e a r e l a t i v a m e n t e r e s t r i n g i d a
donde est6 expresada por p l i e g u e s y l o c a l m e n t e por fenómenos de
metamorfismo y/o g r a n i t i z a c i ó n .

( C ) C i c l o slbaìding: l a s e d i m e n t a c i ó n s e r e a n u d a d i a c r ó n i c a -
mente a p a r t i r d e l P e n s i l v a n i a n o p o r l a d e p o s i t a c i b n d e f a c i e s
marinas s i l i c o c l ~ s t i c a s(sobre todo resedimentadas) y luego c a r -
bon5ticas (Pensilvaniano y Pérmico i n f e r i o r ) . D u r a n t e el P k r m i c o
medio a s u p e r i o r se d e s a r r o l l a l a d e f o r m a c i ó n " t a r d i h e r c i n i c a "
(gondwánica) e n v a r i a s c o m a r c a s d e l P e r Ú y e n e l e x t r e m o Oeste d e
l a C o r d i l l e r a O r i e n t a l de Bolivia. En e l r e s t o d e l t e r r i t o r i o l a
sedimentación prosigue, empero en forma r e g r e s i v a , hasta el Triá-
sic0 i n f e r i o r aparentemente.

(D)E1 ciclo A r ~ d i n g( s . 1 . ) s e i n i c i a por un p r o c e s o d e r i f -


t i n g en el T r i á s i c o medio y s u p e r i o r , m a r c a d o por un m a g m a t i s m o
importante (coladas de basalto, g r a n i t o i d e s ) y l a sedimentación,
en e s t r e c h o s g r a b e n e s , d e c a p a s r o j a s l o c a l m e n t e y e s i f e r a s O
s a l i f e r a s . En e l J u r á s i c o , el t e r r i t o r i o b o l i v i a n o e s t á o c u p a d o
por un e x t e n s o d e s i e r t o , m i e n t r a s d i s m i n u y e n n o t a b l e m e n t e l o s
fenómenos d i s t e n s i v o s .

E l ''evento Condo" (vea K r i z y C h e r r o n i , 1986; C h e r r o n i ,


1 9 7 7 ) c o n s t i t u y e u n t r a s t o r n o p a l e o g e o g r b f i c o muy i m p o r t a n t e , q u e
ha s i d o t e n t a t i v a m e n t e c o r r e l a c i o n a d o con e l evento araucano de
Argentina y C h i l e p o r S e m p e r e (1966). I n a u g u r a l a d e p o s i t a c i ó n
d e l Grupo Puca (principalmente capas r o j a s ) en l a p a r t e andina de
B o l i v i a , que, d u r a n t e e l i n t e r v a l o J u r á s i c o terminal-Paleocene,
c o r r e s p o n d e a un Ambito d e t r a s a r c o no c o n t r a i d o .

La e v o l u c i b n c e n o z o i c a es e s t r e c hamente relacionada con l a


formación d e l a C o r d i l l e r a d e l o s A n d e s . E l e s t u d i o d e l a
Sedimentación c o r r e l a t i v a , todavía en curso, d e b e r í a próximament e
p r e c i s a r l a cron o l o g í a de l a s deforma ciones, incluyendo los des -
plazamientos r e l a t i v o s d e l o s d o m i n i o s t e c t o n o e s t r a t i g r h f i c o s
d e s c r i t o s a cont inuación.

A 130
LAS UNIDADES TECTONOESTRATIGRAFICAS DE B O L I V I A

La n e c e s i d a d d e una d e f i n i c i ó n d e d o m i n i o s t e c t o n o e s t r a t i -
g r á f i c o s surgiÓ de l a s serias d i f i c u l t a d e s que se encontraron a l
t r a t a r d e r e c o n s t r u i r v a r i a s c u e n c a s s e d i m e n t a r i a s b o l i v i a n a s
usando s u s r e l a c i o n e s g e o g r á f i c a s a c t u a l e s . E s t a s " i m p o s i b i l i -
dades geodinámicas" fueron a t r i b u i d a s a l uso d e l fondo cartográ-
f i c o a c t u a l , conduciendo por l o t a n t o a sospechar que import.antes

.. desplazamientos t e c t ó n i c o s habían modificado l a s r e l a c i o n e s pa-


l e o g e o g r á f i c a s i n i c i a l e s . Se p r o c e d i ó a r e v i s i o n e s d e c a m p o c o m o
c de l o s documentos e x i s t e n t e s a f i n de r e i n t e r p r e t a r l a geologia
I
' e s t r u c t u r a l de Bolivia, y se l l e g ó a destacar un c i e r t o número d e
frentes de c a b a l g a m i e n t o y f a l l a s t r a n s c u r r e n t e s de i m p o r t a n c i a
( f i g . 1 ), d e f i n i e n d o a s í mismo v e r d a d e r a s u n i d a d e s t e c t o n o e s t r a t i -
g r á f i c a s .

Pese a q u e d e n t r o d e una misma u n i d a d s e p u e d e n r e c o n o c e r


subunidades t a m b i é n l i m i t a d a s p o r f a l l a s , l a o r g a n i z a c i ó n en
p l a n t a d e l a s f a c i e s s e d i m e n t a r i a s coetáneas es coherente en cada
unidad, l o q u e p e r m i t e r e c o n s t r u i r s o b r e s u s u p e r f i c i e u n
f r a g m e n t o d e c u e n c a h o m o g é n e o p a r a c a d a é p o c a . Es l a y u x t a p o s i -
ción a c t u a l de e s t o s f r a g m e n t o s , d e o r i g e n t e c t b n i c o , q u e c r e a
d i f i c u l t a d e s e n l o s e n s a y o s d e r e c o n s t i t u c i ó n g e o d i n á m i c a q u e no
toman en c u e n t a l o s a c o r t a m i e n t o s p o s t - s e d i m e n t a r i o s .

Como s e v e r á a c o n t i n u a c i ó n , l o s d o m i n i o s t e c t o n o e s t r a t i g r á -
f i c o s a s í d e f i n i d o s no coinciden generalmente con l a s t r a d i c i o -
n a l e s " u n i d a d e s m o r f o e s t r u c t u r a l e s " ( A h l f e l d y B r a n i s a , 1360;
RUSSO, 1966) o " s u b p r o v i n c i a s g e o l b g i c a s " ( R o d r i g o y C a s t a ñ o s ,
1978) e n l a s c u a l e s se suele d i v i d i r l o s Andes b o l i v i a n o s ( c o n c r e -
tamente : l a Faja Subandina, l a C o r d i l l e r a O r i e n t a l , el A l t i p l a n o
y l a C o r d i l l e r a O c c i d e n t a l ) . T a l e s u n i d a d e s s o n e s e n c i a l m e n t e
morfolÓgicas, y p o r l o t a n t o d e o r i g e n e s t r u c t u r a l r e c i e n t e . A l
c o n t r a r i o l a m e t o d o l o g í a a p l i c a d a e n el p r e s e n t e t r a b a j o u t i l i z a
c r i t e r i o s e s t r a t i g r á f i c o s y e s t r u c t u r a l e s r e l a t i v o s a l a e v o -
l u c i ó n g e o l ó g i c a p r e - o l i g o c e n a , y p o r e s t a r a z ó n c o n d u c e a u n a
p a r t i c i b n g e o g r á f i c a más a d e c u a d a p a r a i , n t e r p r e t a c i o n e s p a l e o g e o -
dinámicas congruentes.

Las unidades t e c t o n o e s t r a t i g r 6 f i c a s reconocidas e., E!o?ivirj


son l a s s i g u i e n t e s ( f i g . 1 ) :

-__
1 . -E_ l c o n J u-_-- ________-_---__--
nto Subandino-Llanura aarupa el dominio c r a t ó n l c o
no o poco deformado (Llanos) y s u margen o c c i d e n t a l deformaea, l a
c u a l c o n s t i t u y e una f a j a p l e g a d a y c o r r i d a d e t i p o e p i d é r m i c o
d e v e r g e n c i a s u d a m e r i c a n a ( F a j a S u b a n d i n a S.S.). Su l i m i t e o r c i -
d e n t a l es e l C a b a l g a m i e n t o F r o n t a l P r i n c i p a l (CFP!. E x i s t e u n a
t r a n s i c i ó n e s t r u c t u r a l e n t r e S u b a n d i n o y L l a n u r a ( s a l v o en e l
. *
extremo N o r o e s t e ) , q u e r e f l e j a l a p r o p a g a c i ó n d e l a deformac:?-
h a c i a e l Este o N o r o e s t e m e d i a n t e d e s p e g u e s q u e se u b i c a n ~ r i n z i -
palmente en unidades l u t i t i c a s d e l Ordovicico medio, S i l Ú r i c o

A 131
_ I _ . __-

I! 132
--
Fiq,l: Esquema e s t r u c t u r a l de l o s Andes bolivianos

-__---
F a l l a s -----------
p r i n c i p a l e s :

CALP Cabalgamiento A l t i p l á n i c o P r i n c i p a l

CANP Cabalgamiento Andino P r i n c i p a l

CCR Cabalgamiento de l a C o r d i l l e r a Real

CFP Cabalgamiento F r o n t a l P r i n c i p a l
r
V
FAT Fa1l a A i qu i 1e -T upiza
FC F a l l a Cochabamba

FCA F a l l a Chita-Arica

FCC F r e n t e de Cabalgamiento C o n i r i

FE F a l l a E u c a l i p t u s

FK F a l l a Khenayani

F P F a l l a PoopÓ

FSA F a l l a San Andrés

F S I F a l l a Sevaruyo-I ncapuquio

FTCA F a l l a Toracari-Cabalgamiento d e Arque

C.R. Unidad de l a C o r d i l l e r a Real

R.C. Unidad d e l Rio Caine

--------_--
Localidades:

AN Andamarca LP La Paz TE Teoponte

AT Atocha PO P o t o s i TH Tiahuanacu

AY Ayoma SA San Andrés de Machaca UU Ulla-Ulla

AZ Azurduy SC Santa Cruz vz v i 11 a z 5n

CB Cochabamba SU Sucre

CQ Corque TA T a r i j a

CH Charasani TB Tarabuco

A 133
medio y OewÓnico medio.

La s u cesión e s t r a t i g r á f i c a a f l o r a n t e es p r á c t i c a m e n t e c o n t i -
nua desde e l Ordovicico medio hasta e l J u r á s i c o , con evcepciones
l o c a l e s . L os espesos sedimentos o l i g o c e n o s a r e c i e n t e s (SOOO-SSii~2
m) se d e p o sitaron en l a Última cuenc a d e a n t e p a i s d e los Ansles.

2. c o n j u n t o TafiJal&raidgy=Je o p o n t e i o F J j a I n t e r T e ,ii 3 '

está l i m i t a d o a l O e s t e p o r e l C a b a l g a m i e n t o d n d i n o P r i n c i ~ a l
(CAPJP). S e t r a t a d e u n a f a j a r e 1 a t i u a m e n t . e e s t r e c i - a , 3 ~ r :
altamente imbricada y desgarrada, donde a f l o r a una s u c e s i ó n sedi-
mentaria prácticamente continua del Ordowicico a? Pérmico. oca!-
ments se c o n o c e n r o c a s d e l P r o t e r o z o i c o s u p e r i o r , C Q m b r i c o .
J u r i s i c o . N i n g ú n d e p ó s i t o t e r c i a r i o p r e - p l i o c e n o a f l o r a eri L 3
p a r t e boliviana de esta faja.

E s t r u c t u r a l n e n t e , c o r r e s 3 o n d e a una f q j a p1e1;ada y ccrrig3,


e p i d & r m i c a , de v e r q e n c i a s u d a m e r i c a n a , c u y o s n i v e l e s de d e s ~ e i u ~
s o n e n s u m a f o r i a l o s mismos q u e p a r a l a F a j a S u b a n d i n a s.s., 13:
l u t i t a s del Ordovicico medio es empeñando u n p a p e l f u n d a m e n L 3 1 . E r
LL3 zona "noda1" d e l Chapare se i n t e r p r e t a un s o b r e e s c u r r i m i e n t o
de l a p a r t e s u d o r i e n t a l de l a f a j a sobre su p a r t € norocci-dental,
mediante un d e s p e g u e u b i c a d o en una u n i d a d l u t í t i c o - c a l c 5 r e , -
e v a p o r i t i c a de e d a d c j m b r i c a . En e l e s t r e m o Sur, s e i n f i e r e q u e
despegues c o r t a n a rocas d e l P r o t e r o z o i c o s u p e r i o r y/o Cimt,rizc.

3. 51 cgnjuuto ! j ; t f g r & a a g r u p a v a r i a s u n i d 3 d e : :lie


n e c e s i t a n ser d i s t i n g u i d a s :

( 3 a ) ~ r jC ~ ~ " ~ gal~ g e sr e~ l d o m i n i o q u e a l c a n z a i s s
mayores a l t i t u d e s . Su l i m i t e s u d o c c i d e n t 3 1 :o c o n s t i t u . ~ e
c a b a l g a m i e ~ t od e l a C o r d i l l e r a R e a l ( C C f ? ) , e l c u a l p a s a h a i l l a 0:
S u r e s t e a l a f a l l a t r a n s c u r r e n t e s e n e s t r a l d e C o c h a b a m b a CFCI.
L a s r o c a s a f l o r a n t e s c o m p r e n d e n s e d i m e n t i t s s o r d o w i c l c a s y , mu=-,:
más e s c a s a m e n t e , s i L u r o d e v ó n i c a s , ( d e f o r m a d a s , y L o c a l m e n t e ~ e t - 3 -
. . .
m o r f i z a d a s , d u r a n t e e l M i s i s i p i a n o ) , a s í ccmo g r a n i t o i d e s niqi5:-
p i a n o s y t r i á s i c o s . La v e r g e n c i a d e l o s c a b a l g a m i e n t o s int.2r-1::
es m a y o r i t a r i a m e n t e s u d o c c i d e n t s l . L o s despegue$ prin8::zjle:
i ~ t , ; l i z ~ ln a s l u t i t a s d e l O r d o u i c i c o i n e d i o í a i n f P r i v r 7 1 .

(3b)I-a ;nidad ~ p r a b u c o - V i ~ l a z h e
n s lim;t_3rJa a 1 O e s t e c3r 1 3
f a l i a t r 3 n s c u r r e n t e d e x t r a l H i q u i l e - T u p i : a irkTÌ, , ; I T C Z ? Î : ~
c a m b i o s e s t r a t i g r $ f i c o s d e S u r a W o r t e . E n 51 S u r s e c ~ n o c e n- 5 : -
tometamorfitas del P r o t e r o z o i c o s u p e r i c r y : 3 C6r.brico i n f e r l 2 r . .
s e d i m e n t i t a s de1 Cámbrico s u p e r i o r a 3 r d o ~ . i c i c o medio a f e i t 3 2 3 s
por i ~ n ae s q u i s t o s i d a d o c l b , * i c a i n c i p i e n t e . S o b r e 1 3 5 ;li:-:?
d e s c a n s a e n d i s c o r d a n c i a a n g u l a r u n a s e r i e c o n t í n u a .ciel C r ~ t j : ~ : :
t e r n i n a l a l E o c e n o y q u i z á s O l i g o c e n o . E n E: Ncirte .,flor3 '~~1. 3
5 u c e s l ó n c o n t i n u a d e l ~ r d o w î c i c o m e d i o a 1 3 e v b ~ i c om e d i o , 3 : 3
cu31 sobreyace s i n a n g u l a r i d a d e l M e s o z o i c u - P , ~ l e s c e n s .
~ e i;í ? I . ' ' : : - ' . _
a m b a s A r e a s SP o b s e r v a l a d e s 3 p a r i c i b q p r ü ' . : r e s i . ~ . d
c i ó n o c l b y i c a e n d i r e c c i b n a l M o r e s t e . D e p b c i t o s m i o t r - n = i s 3

A 134
r e c i e n t e s c u b r e n l o s a n t e r i o r e s c o n d i s c o r d a n c i a s . La v e r s e n r i a
de l a s e s t r u c t u r a s andinas i n t e r n a s a l a unidad se d i r i g e P r i n c i -
palmente h a c i a e l este, y son f r e c u e n t e s l a s f a l l a s de d e s g a r r e
d e x t r a l ( N - S a NE-SW). L a s l u t i t a s d e l O r d o v i c i c o m e d i o a i n f e -
r i o r , y, e n e l extremo Sur, l a s l e p t o m e t a m o r f i t a s d e l Proterozoi-
C O superior-Eoc6mbric0, proporcionan los p r i n c i p a l e s niVe?es ?e
despegue.

(3c)l-a ;nidal E& L a i n g e s l i m i t a d a p o r e l C A M P Y l a s


h
t r a n s c u r r e n c i a s Cochabamba y Aiquile-Tupiza por una p a r t o , v osr
l a f a l l a T o r a c a r i y s u p r o l o n g a c i b n e l c a b a l g a m i e n t o d e Ar?uo
(FTCA) por o t r a p a r t e . Presenta c a r a c t e ï i s t i c a s e s t r a t i g r á f i c a s
parecidas a l a s d e l a u n i d a d T a r a b u c o - V i l l a z b n , y , e n f c r n a
menor, d e l a u n i d a d Charasani-Ayoma-Atocha. Su e s t r a t i g r a f l a
comprende s e d i m e n t i t a s d e l Ordovicico medio a l Devónico su3eril!r,
que subvacen discordantemente (pero s i n angularidad) a d e p ó s i t c ä
d e l P e n s i l v a n i a n o t e r m i n a l - P é r m i c o , c u b i e r t o s a s u ve; s i n a n -
g u l a r i d a d por una s e r i e c o n t i n u a d e l C r e t b c i c o s u p e r i o r a l Eozens
U Oligoceno. Los cabalgamientos, d e wergencias sudamericana COTO
pac.ífica, u t i l i z a n n i v e l e s d e d e s p e g u e u b i c a d o s e n s u gran
niayoría en e l Ordovicico medio.

( 3 d ) L a u n i d a d c8arasaei~Aroea=4snc8as e e x t i e n d e s o b ï ? sil:
km e n t r e l a s f r o n t e r a s c o n e l PerÚ y l a A r g e n t i n a . De 2 c r t O d
S u r , e s l i m i t a d a d e l l a d o p a c í f i c o p o r el f r e n t e d e c a b a ? r j a n i ? n : z
C o n i r i ( F C C ) , d e w e r g e n c i a p a c i f i c a , l a f a l l a t r a n s c u r r e n t e se-
n e s t r a l E u c a l i p t u s (FE), el Cabalgamiento A l t i p l á n i c o Pr-inciZal
(CALP), d e vergencia sudamericana, y l a f a l l a t r a n s c u r r e n k e .je>.-
t r a 1 K h e n a y a n i (FK). Los d e t a l l e s d e l a h i s t o r i a g e o l i ? l r a CE
e s t a unidad v a r í a n considerablemente con l a l a t i t u d . NO se c ~ ~
cen r o c a s a n t e r i o r e s a l Ordovícico, e l c u a l a f l o r a c a s i s o l a n e n t e
a l s u r d e 1 7O 5. La d e f o r m a c i ó n o c l b y i c a s e e n c u e n t r a v a r c a ? > 3:
s u r d e 20'5 p o r e s t r u c t u r a s d e r u m b o NW-SE ( p l i e g u e s , f a l l a s ;
e s q u i s t o s i d a d a l s u r d e 20'40'5) que a f e c t a n a rocas p r e - l l a n d e i -
l i a n a s y e s t á n s e l l a d a s por e s t r a t o s cretácicos. Esta deformaci33
d e s a p a r e c e r á p i d a m e n t e más a l N o r t e , m i e n t r a s q u e l a o i l 3 seci-
m e n t a r i a p a l e o z o i c a a f l o r a n t e se h a c e más c o m p l e t a , h a s t a a j a r c a z
el l a p s o d e t i e m p o C a r a d o c i a n o - P é r m i c o ( c o n u n a i n t e r r u p c i ó n e n
e l M i s i s i p i a n o s u p e r i o r - P e n s i l v a n i a n o i n f e r i o r ) . Los efec:c.s
reconocidos d e u n a d e f o r m a c i ó n d e e d a d m i s i s i r i a n a
( " e o h e r c i n i c a " ) s o n r e l a t i v a m e n t e e s c a s o s . En el e x t r e m o O e s t e
l a unidad (zona d e Ulla-Ulla) se conoce con c e r t e z a una deforma-
c i ó n d e e d a d P b r m i c o medio a s u p e r i o r ( " t a r d i h e r c i n i c a " . s
gondwánica), a r e a l m e n t e m á s d e s a r r o l l a d a e n el P e r Ú (Laubacne:.
1978). E l M e s o z o i c o ( J u r b s i c o y / o C r e t á c i c o e p f o r m a g e n e r a l .
T r i á s i c o a l n o r t e d e 18'5) d e s c a n s a e n d i s c o r d a n c i a , l o z ~ l ~ ~ . ~ t
angular, s o b r e r o c a s p a l e o z o i c a s c u y a e d a d v a r i a de O r d o v i c i c -
superior y S i l Ú r i c o i n f e r i o r ( a l n o r t e d e 20'5) a 0evhn::z ' 3 1
n o r t e d e 18's) y P h r m i c o ( a l n o r t e d e IT'S), empero c o r i - a 3 r t d i -
t e s c a m b i o s a t r a v é s d e l r u m b o . A p a r t e d e l A l t . i o l a n o sudcrier'-
t a l , d o n d e l a s e d i m e n t a c i ó n t e r c i a r i a f u e p r á c t i c a m e n t ~:;qtir1~-3
d e l E o c e n o al. N i o c e n o , s e n o t a q u e d e p ó s i t o s c l á s t i c o s o l i s o c o n - . s

A 135
apoyan e n d i s c o r d a n c i a f r e c u e n t e m e n t e a n g u l a r s o b r e r o c a s CU;:
edad v a r i a de Eoceno i n f e r i o r a O r d o w í c i c o . P e r o l a c o m p l e j i d a d
d e l a s r e l a c i o n e s e s t r a t i g r s f i c a s y p a l e o g e o g r á f i c a s d e l o s d e p j -
s i t o s c e n o z o i c o s , e s p e c i a l m e n t e los c o n o c i d o s e n e s t a unidai) Y en
1 3 Cu'ia Occidental, impide s u e8posiciÓn detallads3 y s u interore-
taciÓn yeodinámica en e l p r e s e n t e trabajo.

En l a p - ~ r t es e p t e n t r i o n a l d e l a u n i d a d , l a v e r g e n c i a il? 1 3 s
e s t r u c t u r a s es n e t a m e n t e p a c í f i c a , m i e n t r a s q u e en SU p a r t e
c e n t r a l s e v u e l v e p r e d o m i n a n t e m e n t e s u d a m e r i c a n a . En e l S u r s e
n o t d o t r a w e z u n a v e r g e n c ~ ap r i n c i p a l p a c í f i c a . L o s n L v e I e s ? e
d e s p e g u e i n w o l u c r a d o s se u b i c a n e n e l S i l Ú r i c o - D e v Ó n i c c ( N o r t e ] .
Ordoilicicr; ( C e n t r o y S u r ) . En e l A l t i p l a n o S u r , c a b e n o t a r 1 2
e x i s t e n c i a d e do; k l i p p e s de O r d o v i c i c o , q u e d e s c a n s a n t e c t j n i s a -
mente sobre unidades paleogenas (Sempere et al., 1986).

A. comelei.
cs ! h l a !kcjlgnt~l a b a r c a d i v e r s a s u n i d a d e s ,
pero se Dalla c u b i e r t a en s u mayor p a r t e por sedimentos ?01c,3-
n i t a s r e c i e n t e s q u e d i f i c u l t a n una d e f i n i c i h i - p r e c i s a de S U S
r e l J c i o n e 5 m ú t u a s ( d a t o s g e n f í s i c o s i n 6 d i t o s d e Y P F ß t u v i e r o n .IIJ~'
s e r u t i l i z a d i j s p a r a c o m p ì e m e n t s r e l m a p a d e lcls ~ r i n c i 2 a l e -
a c c i d e n t e s i n t e r n o s a e s t a s u p e r u n i d a d ) . La g a r t e b o l i v i a n a d e ? a
Cuña O c c i d e n t a l c u b r e una g r a n p a r t e d e l A l t i p l a n o , a l a c l 3 1 ss
afiade uns f r a n j a t r a d i c i o n a l m e n t e c o n s i d e r a d a como p e r t e n e c i e n t e
3 1.3 C o r d i l l e r a o r i e n t a l . as p r i n c i p a l e s ; r e a 5 d o n d e 3 f ~ o r 3 n
r a c a s pre-olitjocerìas son l a zona de Tiahuanacu, 1.35 s e r r a n i a s P c
Andanarca v i a s f a j a s p l e g a d a s y c o r r i d a s de S o l e d a d - T i c a t i c a .
.
S e :.I ;1 r IJ y o - C h i t a

En l a zona d e T i a h u a n a c u , una p o t e n t e s u c e s i b n s i 1 i c o c : á s -
t i c a r o j i z a , de e d a d e o c e n a - o l i g o c e n a , a p o y a e n d i s c o r d a n c i a
e r o s i u ~s o b r e e s t r a t o s m a a s t r i c h t i a n o s , l u e d e s c a n s a n J s u v e z e n
m a r c a d a d i s c o r d a n c i a a n g u l a r s o b r e un e n i g m 5 t i c o b a s a m e n t o 1P':e-
mente netamÓrfico, compuesto de a r e n i s c a s , bas.sltos y p e l i t a s , .
q u e t i e n e c a r a c t e r í s t i c a s d e s c o n o c i d a s e n e l r e s t c r ~ e 10s Qni)e:
b o l i v i a n o s . S i n e n a a r g o una a s o c i 3 c i Ó n l i t o l Ó . ; i c 3 3 a r e c i j . 3 , 3f
edad pre-devhnica y posiblemente or3ovicica, ha s i d o descrita 31
s u r d e l S a l a r d e A t a c a m a (PJiemeyer J c o l . , : 3 3 5 j . JÜ k m 2 :
S u d o e s t e , c e r c a de S a n A n d r é s d e M 3 c h a c 3 , un p o z o d e e x o l o r a c r ? -
p e t r c l l e r a e n c o n t r ó e! M a a s t r i c h t i a n o descansando s c b r e u 3 = r 3 r i 5
precámbrico íLehmann, 19?8j.

En l a s s e r r . 3 n í . a ~ d e Andamarca, las r o c a s m4s .3ntiqu35 3 f ! . ~ -


r a n t e s son d e l CeuÓnico i n f e r i o r . Sobre e l l a s apoya s i n a n g u i a r i -
d a d u n a s u c e s i b n c o m p l e t a d e l C ï e t b c i c a s u p e r i o r 31 E'~,zefi,:. C i
c o n j u n t o e s t á d e f o r m a d o p o r p l i e g u e s 7 c a b a l g a m i ~ n t o sd e ?ler,;er-
z i a p a c i f i c a .

E n t r e l a s s e r r a n í a s d e l T i a h u a n a c u y d e l i n d a m a r c a s e tien- en-
*je i.3 c u e n c a m i o p l i u c e n a d e l A l t i p l s n o N o r t e , s n 1.3 .ZLJ.~ c .
e s p e s o r d e l o s d e p b s i t o s p a s a r l a l o s l i ; i m ¡ M e . ; f r ., r í l u r i l h ,

A 136
1961; Martínez, 1980; YPFB, d a t o s g e o f í s i c o s i n é d i t o s ) . F a l l a s y
pliegues, e n g e n e r a l d e w e r g e n c i a p a c i f i c a , a f e c t a n h a s t a :os
términos p l i o c e n o s d e l r e l l e n o s e d i m e n t a r i o , s u g i r i e n d o por s u
o r g a n i z a c i f ~ n e n m a p a q u e l a c o r r e s p o n d i e n t e d e f o r m a c i ó n s e preza-
?Ó h a c i a e l S u d o e s t e a p a r t i r d e l f r e n t e d e c a b a l g a m i e n t o C o n i ï i .
deteniéndose c o n t r a l a f a l l a S a n A n d r é s ( q u e p r o b a b l e m e n t e f u e
a c t i u a d u r a n t e l a s e d i m e n t a c i Ó n ; M a r t i n e z , 1 9 8 0 ) . S i n e m b a r g o r,a
se conocen todavía l a s c a r a c t e r í s t i c a s e x a c t a s de e s t a d e f o r n a -
c i Ó n e n p r o f u n d i d a d . SÓ10 se s o s p e c h a q u e l o s n i v e l e s d e e v a p o r i -
t a s d e l M i o c e n o i n f e r i o r h a n p o d i d o j u g a r el p a p e l d e d e s p e G u e ,
como s e l o o b s e r v a a l n o r t e d e C o r q u e d o n d e el M i o c e n o c a b a l g a
h a c i a e l N o r e s t e s o b r e el P l i o c e n o m e d i a n t e u n des.pegue u b i c a d o
e n l o s yesos Chuquichambi ( c a b e n o t a r que este c a b a l g a m i e n t o Je
wergencia s u d a m e r i c a n a e s l a c o n t i n u a c i b n c a r t o g r b f i c a d e l o s
cabalgamientos d e wergencia p a c i f i c a d e l a zona de Andamarca).

L a g r a n m a y o r i a d e l o s a f l o r a m i e n t o s d e l a f a j a p l e g a d a 'I.
c o r r i d a d e S o l e d a d - T i c a t i c a (FPCST) se c o m p o n e d e s e d i m e n t i t a s
s i l ú r i c a s . La u n i d a d e s t r a t i g r á f i c a m á s a n t i g u a c o n o c i d a e s l a
F o r m a c i ó n C a n c a ñ i r i ( A s h g i 1 1i a n o - L 1a n d o w e r i a n o i n f e r i o r ) , m i e n -
t r a s l a u n i d a d p a l e o z o i c a m á s r e c i e n t e es l a F o r m a c i i n C a t a v i
( P r i d o l i a n o ) . La r e p r e s e n t a c i ó n d e l a s u n i d a d e s e s t r a t i g r á f i c a z
m e s o z o i c a s e s muy v a r i a b l e , l o q u e r e f l e j a u n a c o m p l e j a h i s t o r i a
t e c t o s e d i m e n t a r i a d u r a n t e e l C r e t á c i c o ( C h á v e z , 1 9 8 7 ) . En f o r m a
g e n e r a l son formaciones j u r á s i c a s o c r e t á c i c a s pre-cenomanianas
que a p o y a n s o b r e e l P a l e o z o i c o . U n i d a d e s p o s t - s a n t o n i a n a s s e
8 conocen Únicamente en l a p a r t e meridional d e l a faja. Tres e t a p a s
de deformación e s t á n r e g i s t r a d a s e n l a p a r t e c e n t r a l (Sempere y
c o l . , 19ßf1; Chbwez, 1 9 8 7 ) : l a p r i m e r a , n o f e c h a d a , p r o d u j o p l i e -
gues a s i m 6 t r i c o s d e wergencia p a c i f i c a , m i e n t r a s l a segunda, de
edad oligocena, i n d i v i d u a l i z ó l a p r e s e n t e f a j a plegada y c o r r i d a
de w e r g e n c i a s u d a m e r i c a n a m e d i a n t e c a b a l g a m i e n t o s u t i l i z a n d o
d e s p e g u e s e n l a F o r m a c i ó n C a n c a ñ i r i . L a t e r c e r a e t a p a (Miocene.
i n f e r i o r ) c o r r e s p o n d e a l f u n c i o n a m i e n t o n o r m a l - d e x t r a l d e 1
f a l l a PoopÓ, y por l o t a n t o a l a f o r m a c i ó n d e l g r a b e n ( o s e m i g r a -
ben) d e l l a g o homónimo.

La f a j a p l e g a d a y osr ri da d e S e w a r u y e - C h i t a (FPCSG), d e
wergencia sudamericana, d e b e muy p r o b a b l e m e n t e s u e x i s t e n c i a a l
juego s e n e s t r a l d e l a s f a l l a s Sevaruyo-Incapuquio y Chita-Arica
que l a l i m i t a n r e s p e c t i v a m e n t e a l N o r t e y a l S u r . P e s e a q u e l a
e s t r a t i g r a f i a d e l á r e a e s t á t o d a v i a c o n t r o v e r t i d a , s e c o n s i d e r a
que capas r o j a s c r e t b c i c a s descansan s o b r e s e d i m e n t i t a s s i l Ú r i -
cas. La s u c e s i ó n mesocenozoica es c o m p l e t a d e l Cretácico s u p e r i o r
a l Mioceno i n f e r i o r e n l a p a r t e o c c i d e n t a l d e l a f a j a . L o s ?i-
w e l e ~d e d e s p e g u e se u b i c a n e n l a s a b u n d a n t e s e w a p o r i t a s d e l
S e n o n i a n o i n f e r i o r y p r o b a b l e m e n t e en l u t i t a s p a l e o z o i c a s .

E l r e s t o d e l a p a r t e b o l i v i a n a d e l a Cuña O c c i d e n t a l e s t á
c u b i e r t o p o r s e d i m e n t o s y v o l c a n i t a s p o c o a n o d e f o r m a d o s , c u v a
edad v a r i a d e l O l i g o c e n o m e d i o a l C u a t e r n a r i o . En p a r t i c u l a r ,
e s t a c o b e r t u r a e n m a s c a r a l a s r e l a c i o n e s d e l a s á r e a s a u s se

A 137
D
A

W
-
Fia 2 bosouejo poleogeoarofico
eil el Misisipiono (ver terto)
CO

Fi3 4 Facie; y poleocorrientes


er! lo Zona de Potosi (iCretaclco inferior)

Fig 3 . bosquejo Paleogeogrdfico eri el Pensilvoniano


- (ver texto)
aca ban d e d e s c r i b i r c o n l a s z o n a s d e a f l o r a m i e n t o s d e l N o r t e
Gra nde de Chile, donde e x i s t e n numerosas ocurrencias de unidades
no c o n o c i d a s e n el A l t i p l a n o b o l i v i a n o ( m e t a m o r f i t a s p r o t e r o z o i -
c a s y/o paleozoicas, g r a n i t o s paleozoicos, v o l c a n i t a s continen-
t a l e s espesas d e l Phrmico, c a l i z a s marinas j u r á s i c a s , capas r o j a s
esp esas d e l C r e t á c i c o s u p e r i o r , etc...).

EVIDENCIA DE D E S P L A Z A M I E N T O S TECTONICOS IPlPORTANTES

La a m p l i t u d d e l o s d e s p l a z a m i e n t o s t e c t b n i c o s o c u r r i d o s
e n t r e l a s d i f e r e n t e s u n i d a d e s t e c t o n o e s t r a t i g r á f i c a s s e p u e d e
p e r c i b i r a t r a v é s de algunos ejemplos de reconstruccibn de cuen-
cas.

1 .il ~ i ~ L s i p i a ndoe l lago j3.¡3.i~a~a y d e l A l t g g e n i ( f i a . 2 ) .


La i n f o r m a c i ó n u t i l i z a d a p r o v i e n e d e Oller ( 1 9 8 6 ) , S e m p e r e y c o l .
(1986), M a r o c c o y c o l . ( 1 9 8 7 ) , B a r r i o s ( 1 9 8 7 ) y Oller y Semoere
(en prep.). Tres zonas de a f l o r a m i e n t o s se t i e n e n que d i s t i n g u i r :
( l a ) e l l a g o T i t i c a c a ( e x t r e m o o e s t e d e l a u n i d a d C h a r a s a n i -
Ayoma-Atocha); ( I b ) l a F a j a S u b a n d i n a a l s o d o e s t e d e l
cabalgamiento d e Beu y ( I C ) l a F a j a S u b a n d i n a a l n o r o e s t e d e l
cabalgamiento d e Beu.

En l a z o n a ( l a ) , d u r a n t e el M i s i s i p i a n o s e a s i s t i ó a l a
p r o g r a d a c i ó n d e s i s t e m a s d e l t a i c o s h a c i a e l S u d o e s t e ( o WSW),
m i e n t r a s e n l a z o n a ( I b ) p r o g r a d a b a n o t r o s d e l t a s h a c i a NNE. P o r
l o t a n t o ambas á r e a s d e sedimentación t e n í a n como zona d e a p o r t e
una r e g i ó n ubicada ahora en l a unidad d e l a C o r d i l l e r a Real ( y / o
en l a f a j a Tarija-Azurduy-Teoponte), donde j u s t a m e n t e se conocerl
v a r i a s e v i d e n c i a s d e una deformación profunda d e edad m i s i s i p i a n a
( M a r t i n e z , 1980; Sempere, 1987). S i n embargo e l d e s a r r o l l o d e t a n
impo;tantes s i s t e m a s d e l t a i c o s i m p l i c a que a q u e l l a zona d e a p o r t e
debía t e n e r una extensión, y luego un ancho, mucho mayores a 10s
90 km a c t u a l e s , P o r o t r a p a r t e , e n l a z o n a ( I C ) el M i s i s i o i a n o
e s t á r e p r e s e n t a d o p o r r e s e d i m e n t o s ( t u r b i d i t a s y o l i s t o l i t o s ,
i n c l u y e n d o u n o d e m á s d e 50 m d e e s p e s o r ) q u e i n d i c a n c l a r a m e n t e
u n a p a l e o p e n d i e n t e h a c i a SSW, e s d e c i r d i a m e t r a l m e n t e o p u e s t a a
l o m e d i d o a l S u d o e s t e d e l c a b a l g a m i e n t o d e Beu. Cabe n o t a r q u e
apenas 8 K m separan presentemente e s t o s a f l o r a m i e n t o s t a n deseme-
jantes, que obviamente corresponden a dos v e r t i e n t e s o p u e s t a s de
una m i s m a c u e n c a o s u b c u e n c a ( a s i m b t r i c a ) m i s i s i p i a n a : o o r 13
t a n t o p a r e c e n e c e s a r i o e s t i m a r q u e l a d i s t a n c i a q u e s e p a r a b a
i n i c i a l m e n t e a m b a s á r e a s e r a mucho mayor a l a a c t u a l , y l u e 5 0 q u e
el a c o r t a m i e n t o d e b i d o a l c a b a l g a m i e n t o d e B e u e s i m p o r t a n t e .
o t r a p a r t e , l a a l t a e l e v a c i ó n t o p o g r á f i c a d e l a u n i d a d d e l a
C o r d i l l e r a Real r e f l e j a evidentemente o t r o acortamiento, desco-
munal, en acuerdo con l a necesidad pal.eogeográfica de una extensa
z o n a d e a p o r t e p a r a l o s d e l t a s d e l l a g o T i t i c a c a y d e l a l t c seni.

A 139
--El --de Bolivia (fig.zj.
2. Pensilvaniano En su estado 3c-
-------___-_- -_-----
tual, 15 reconstrucción paleogeográfica del pensilvaniano boli-
viano (erl particular intervalo
el Moscoviano-Kasimoviano) oresen-
ta ‘i 3reas caracteri radas
por asociaciones litológicas distLnt3s:
( La) ill-, zona donde predominan pelitas marinas oscuras, con las
CU3iCS intercalan algunos cuerpos 3renosos blanquecinos cue 40”
generalmente depósitos de desembocaoura; (ib) una extensa zor;i
donde predominan facies arenopelíticas resedimentadas en ámplios
clnales dirigidos en promedio hacia el Noroeste; (2~1 unr, zona
donde sólo ‘3 e conocen delgados depÓsit.os continentales; (Ld) una
zona donde intercalan sediment.os continentales a litorales .
resedimentos indicando paleopendientes hacia el Norte o Noreeco.

La figura 3 muestra claramente que 13 prolongación nvroc:i-


dental de 117s canales de la zona (2b), que contienen f3cie3
relativamente proftindas,encuentra en el conjunto Tar ija-A:urdu:-
Teoponte facies someras con paleozorrientes pr3cticamente pero-n-
diculares, i en el conjunto Sucre-La Paz una zon.2 muy probat?ene-
n t c emergida. ToLes discrepancias aparentes ~610 se explican per
desplazamientos tectónicos ocurridos entre !y dentro dei los Z
con juntos tectonoestratifjráiicos mencionsdos.

3.LOS--- ambientes
----__--_ -sediment.jr
____________ ios del
_-- Cretacico
_________ inferior
_____ --- îlre-
-----
:j e 133 r
----- --de Potosí
__-___ (fig.4). lilientras que al este de? CîLP f3cie5
flur,iale5 x, lóoulos deltaicos evidencian oaleotransportes hacia
el Suroeste, en su prolongaci5n al Oeste de CALP afloran dep-rjsi-
tos I; oetáneos de abanicos aluviales con paleocorrientes nazia el
FJo r e s t. e . T a 1 ” c h o o u e ” de ambientes tiene su origen en un acerca-
miento tectónico debido al CALP.

CONCLUSIONES

La genésis del orcclino boliviano plantea un importante


problema eectónico, que, pese a eztsr bastante debatido, ouol:a
lejos de 3er resuelto. Los datos dcscrihtivos presentados en eSLe
trabajo conducen a proponer un r:l:uema de organización interna
del orcclino Gue di stingue cuatro fajas estructurales. C3c3 ~:Jn
d t: ellas SC caracterirs :i 0 r r -3 5 90s es tructura;e- .
estratigráficos peculiarez. Su ubicarion geográfica actual i-:li-
5 ,3 importantes acor Clamientos dcbi-os a notables despl3:3misTY:5
h 0 r i .I ontales. ocurridos dur3nt-f id oroh;énesis 3r-din3, con”--:,:.>-

nP.3aent.e 3 la formacijn del jrot 1 i n 0 .

AGRADECIMIENTOS
REFERENCIAS

[\I,lLFELlr F. y R R A N I S A L. (1960). Geolwijia d e 8 o l i v i a . ZirSp., La


Paz.

BARRIOS L . ( 1 9 8 7 ) . E s t r a t i g r a f i a d e d e t a l l e e n ? a r e g i ó n F l o r o e s t e
d e l l a g o T i t i c a c a . I n f . i n t . GXG-YP'FE 1\l03OE5, Santa Cruz.

C A R E Y S.W ( 1 9 5 5 ) . T h e o r o c l i n e concept i n geotectonics. Roy. Soc.


Tasm. P r o c . , fis
: 2 5 5 - 2 5 8 .
CtiALJEZ H.C. (1987). I n t e r p r e t a c i ó n yeodin2mica de l a s formaciones
sediment3rias y e s t r u c t u r a s t e c t b n i c a s de l a zona de C h a l l a p a k a
( O r u r o ) . T e s i s UMSA, 1 6 3 p . , L a P a z .

C H E R R O N I C. ( 1 9 7 7 ) . E l s i s t e m a c r e t j c i c o e n l a p a r t e b o l i v i a n a de
l a c u e n c a a n d i n a . Rev. Tecn. Y F F B , ( 1 - 2 ) : 5 - 4 6 , La Parr.

F'RIZ S. j, C H E R R O N I C. (1966). D i a g r a m a s c o r r e l a t i v o s d e l a s
formaciones c r e t á c i c a s d e i S u d o e s t e d e B o l i v i a . Serv.Geol.B.1..
h o j a i n f o r m . N02, La Paz.

LAUEACHER G. (1978). G é o l o g i e de l a C o r d i l l è r e O r i e n t a l e e t de
1'Altiplano a u n o r d e t n o r d - o u e s t au l a c T i t i c a c a (Pérou!. Trav.
DOC. O R S T O M ~ ' 9 5 , p a r i s .

LEI-lflAilN E. (1978). A precambrian core samnle from the Alti313nn,


Bolivia. G e o l . R u n d s c h a u , gZ(1) : 2 7 0 - ? ? @ .
M A R O C C O R., SEMPERE T., M E R I N O D., O L L E R J., P E R E Z M., S O R I A _.
(19r3.7). Le P e r m o - C a r b o n i f è r e du l a c T i t i c a c a ( N o r d d e l a 801:-
vie): un exemple d ' i n v e r s i o n d e p o l a r i t é d a n s un b a s s i n . S k - i - .
"Géodynamique d e s Andes Centra les", p.46-51, ORSTOM-Paris.

MARTINEZ C. ( 1 9 8 0 ) . S t r u c t u r e e t é v o l u t i o n d e l a c h a i n e
hercynienne e t d e l a c h a i n e a n d i n e d a n s l e n o r d d e l a CordillGr?
d e s A n d e s d e B o l i v i e . T r a v . D o c . ORSTOM N o 1 ! 9 . , 3 5 2 p . , P a r i . .

MEYER H.C. y MURILL.0 J . E . ( 1 9 6 1 ) . S o b r e l a g e o l o g î a e n : a s


provincias Aroma, P a c a j e s y C a r a n g a s . Dep. N a c . G e o l . , l,La

nlIEMEYER H., U R Z U A F., ACEAOLAZA F.G., G O N Z A L E Z C.R. ( 1 s g j ! .


Proyresos r e c i e n t e s e n e l c o n o c i m i e n t o d e l P a l e o z o i c o 5E 15
-..
r e g i b n d e A n t o f a g a s t a . 4' Cong. Geol. Chil., J(1, : u l ! J - ~ L z .
OLLER J . (1986). C o n s i d e r a c i o n e s g e n e r a l e s s o b r e i a -jesIc:.:- .
e s t r a t i g r a f r a d e l a F a j a S u b a n d i n a ' N o r t e . T e s i s UNSA, 12C0., Lz
Faz.

A 141
OLLER J . y SEMPERE T . ( e n p r e p a r a c i ó n ) . C o n t r i b u c i ó n a l c o n c c i -
miento de l a q e o l o q i a s e d i m e n t a r i a y e s t r u c t u r a l de l a F a j a
Subandina Elorte. GSG. S a n t a C r u z .

RÜDRIGO L.A. y CASTAÑOS A. (1978). S i n o p s i s e s t r a t i g r j f i c a d e


B o l i v i a ( ' I ) :P a l e o z o i c o . Acad. Mac. C i e n c . B o l i v . , 146p., L a Paz.

RU550 A. (1966). A l g u n a s c o n s i d e r a c i o n e s F i s i o g e o g r $ f i c a s d e l
t e r r i t o r i o b o l i v i a n o . I n s t . B o l . Petr., g ( 2 ) : 7-25, La Paz.

S E M P E R E T. ( 1 9 8 6 ) . C o n t r i b u c i ó n a l a e s t r a t i g r a f i a d e l Mesozoico
b o l i v i a n o e n e l d o m i n i o a n d i n o . Publ.Mis.0RSTOM N o l , 3 4 p . , L a
Pax.

SElbÎPERE T . ( 1 9 8 7 ) . C a r á c t e r e s g e o d i n á m i c o s g e n e r a l e s d e l P a l e u -
z o i c 0 s u p e r i o r de B o l i v i a . Proy.PICG N0211, 4' simp., p.S-13.

SEMPERE T . , C H A V E : H.C., V A R G A S E. ( 1 9 B 6 a ) . L o s c a b a l 3 a m i e n t o s d e
l a z o n a d e C h a l l a p a t a : r a s g o s t e c t ú n i c o s f u n d a m e n t a l e s p a r a una
i n t e r p r e t a c i ó n g e o d i n á m i c a r e g i o n a l . B o Cong. Geol. Bol., 3.45,
La P a z .

S E M P E R E T., M A R O C C O A., C I R B I A N Pl. ( 1 9 8 6 b ) . E l sobreescurrimiento


d e ~ ? u l u l u sy s u s i g n i f i c a d o e n e l m a r c o q e o l h g i c o r e g i o n a l d e l
A l t i p l a n o S u r . Eio C o n g . G e o l . B o l . , p.50, La Paz.

SEMPERE T., M A R O C C O R., MERINO D., O L L E R J., P E R E Z PI., SORIA E.


(1986). Los c a r á c t e r e s geodinámicos g e n e r a l e s be l a s e d i m e n t a c i ó n
perno-carbbnica a l S u r d e l l a g o T i t i c a c a . 8' Conq. G e o l . Bol.,
p.44, La Paz.

SEIVIPERE T . y Y E R A I L G . ( 1 9 8 7 ) . I m p o r t a n c i a d e l c i s c a b a l g a m i e n t 2 s
en l a e s t r u c t u r a c i Ó n de l o s Andes b o l i v i a n o s : e j e m p l o d e dos
grandes c o r t e s e s t r u c t u r a l e s . l ü o Cgng.Geul.Arg., T u c u m á n men
prenra).

S E M P E R E T. y O L L E R J . ( I Y 8 7 s ) . C u s d r s c r o n o e s t r 3 t i g r ~ f i c d~e :
M ~ s o z n i c ob o i i v i a n o . Goc.int. YPFB-ORSTOP, j a n t a Crl~:.

SEPlPERE T . y OLLER J . (1987b). Cuadro c r o n o e s t r a t i g r 8 f i z o 3 e ;


Cenozaico b o l i v i a n o . 0uc.int. YPF5-ORSTOM, santa Cruz.

SUAPEZ R. (1976). E l s i s t e m a c r d o v î c i c o e n B o l i v i a . Re~.i.Tecn.


YPFB, 5(?) : 1 1 1 - 2 2 3 , L a Paz.
I
SIIARE7 R . ( 1 9 8 u a ) . D e s a r r o l l o t e c t o s e d i m e n t a r i o d c l PaiEo:Oi*:3
i n f e r i o r en oliv via. I ~ ~ . G X G~ ~ 2 8 2 3 ant^ , cruz.

SUAREZ R. (1984b). E l C i c l o C o r d i l l e r a n o ( S i l ú r i c o - C 3 r k 6 T i C 3
i n f e r i o r ) en B o l i v i a y su r e l a c i ó n con p a í s e s l i m í t r o f e s . I?'.C.Z
rJ02E71, S a n t a C r u z .

A 142

View publication stats

También podría gustarte