Está en la página 1de 21

Carmina burana (Cantiones profanae).

Carl Orff 1
FORTUNA IMPERATRIX MUNDI FORTUNA, EMPERADRIU DEL MN FORTUNA, EMPERATRIZ DEL MUNDO

1. O Fortuna 1. O, Fortuna 1. Oh, Fortuna

O Fortuna, O, Fortuna, Oh, Fortuna,


velut Luna com la lluna, como la luna,
statu variabilis, de condici variable, de condicin variable,
semper crescis sempre creixes siempre creces
aut decrescis; o decreixes! o decreces!
vita detestabilis La detestable vida La detestable vida
nunc obdurat primer atordeix primero embota
et tunc curat i desprs estimula, y despus estimula,
ludo mentis aciem, com a joc, lagudesa de la ment. como juego, la agudeza de la mente.
egestatem, La pobresa i La pobreza y
potestatem el poder el poder
dissolvit ut glaciem. els dissol com el gel. los disuelve como al hielo.

Sors immanis Sort cruel Suerte cruel


et inanis, i intil, e intil,
rota tu volubilis, tu ets una roda voluble t eres una rueda voluble
status malus, de condici dolenta; de mala condicin;
vana salus vana salut, vana salud,
semper dissolubilis, sempre dissoluble, siempre disoluble,
obumbrata coberta dombres cubierta de sombras
et velata i velada y velada
michi quoque niteris; brilles tamb per a mi; brillas tambin para m;
nunc per ludum ara, pel joc ahora, por el juego
dorsum nudum de la teua maldat, de tu maldad,
fero tui sceleris. porte lesquena nua. llevo la espalda desnuda.

Sors salutis La sort de la salut La suerte de la salud


et virtutis i de la virtut y de la virtud
michi nunc contraria, ara ms contrria; ahora me es contraria;
est affectus els afectes los afectos
et defectus i les mancances y las carencias
semper in angaria. vnen sempre com a cosa imposada1. vienen siempre como cosa impuesta1.
Hac in hora En aquesta hora, En esta hora,
sine mora sense demora, sin demora,
corde pulsum tangite; sentiu els batecs del cor2, sentid los latidos del corazn2,
quod per sortem el qual, per atzar, el cual, por azar,

1
sternit fortem, fa caure el fort; hace caer al fuerte;
mecum omnes plangite! ploreu tots amb mi! llorad todos conmigo!

2. Fortune plango vulnera 2. Plore per les ferides de la fortuna 2. Lloro por las heridas de la fortuna

Fortune plango vulnera Plore per les ferides de la fortuna Lloro por las heridas de la fortuna
stillantibus ocellis, amb ulls llagrimosos, con ojos lacrimosos,
quod sua michi munera perqu la rebel porque la rebelde
subtrahit rebellis. marrabassa els seus favors. me arrebata sus favores.
Verum est, quod legitur s veritat que est escrit Es verdad que est escrito
fronte capillata, que t alguns pls al front; que tiene algunos pelos en la frente;
sed plerumque sequitur per generalment segueix desprs pero generalmente sigue despus
Occasio calvata. que locasi la pinten calba1. que la ocasin la pintan calva1.

In Fortune solio Al tron de la fortuna En el trono de la fortuna


sederam elatus, mhavia assegut jo, elevat, me haba sentado yo, elevado,
prosperitatis vario coronat amb les variades flors coronado con las variadas flores
flore coronatus. de la prosperitat. de la prosperidad.
Quicquid enim florui I en veritat, tant com vaig florir Y en verdad, tanto como florec
felix et beatus, feli i content, feliz y contento,
nunc a summo corrui desprs, des del ms alt, vaig caure, despus, desde lo ms alto, ca,
gloria privatus. privat de la glria. privado de la gloria.

Fortune rota volvitur: La roda de la fortuna gira; La rueda de la fortuna gira;


descendo minoratus; jo descendesc humiliat; yo desciendo humillado;
alter in altum tollitur; un altre s portat cap amunt. otro es llevado hacia lo alto.
nimis exaltatus Exalat en excs, Ensalzado en exceso,
rex sedet in vertice el rei seu al cim; el rey est sentado en la cumbre;
caveat ruinam! per que estiga en gurdia contra la runa, pero que est en guardia contra la ruina,
nam sub axe legimus perqu sota leix llegim porque bajo el eje leemos
Hecubam reginam. que la reina s Hcuba2. que la reina es Hcuba2.

PRIMO VERE A LA PRIMAVERA EN PRIMAVERA

3. Veris leta facies 3. Lalegre rostre de la primavera 3. El alegre rostro de la primavera

Veris leta facies Lalegre rostre de la primavera El alegre rostro de la primavera


mundo propinatur, al mn sofereix; al mundo se ofrece;
hiemalis acies la cruesa hivernal, la crudeza invernal,
victa iam fugatur, venuda, ja fuig. vencida, ya huye.
in vestitu vario Amb vestits varis Con ropaje variado
Phebus principatur, Flora1 reina, Flora1 reina,
nemorum dulcisono la qual, amb el cant de dol so dels boscs, la cual, con el canto de dulce sonido de los bosques,

2
que cantu celebratur. s celebrada. es celebrada.

Flore fusus gremio Enganxat a la falda de Flora, Pegado al regazo de Flora,


Phebus novo more Febus2, com si fos la primera vegada, Febo2, como si fuera la primera vez,
risum dat, hoc vario somriu davant tal varietat sonre ante tal variedad
iam stipata flore. de vegetaci ja atapeda3. de vegetacin ya tupida3.
Zephyrus nectareo Zfir4 bufa Cfiro4 sopla
spirans in odore; amb olor de nctar. con olor a nctar.
certatim pro bravio Amb mpetu, pel premi, Con empeo, por el premio,
curramus in amore. correguem cap a lamor! corramos hacia el amor!

Cytharizat cantico Canta com acompanyada de ctares Canta como acompaada de ctaras
dulcis Philomena, la dola Filomena5; la dulce Filomena5;
flore rident vario amb flors variades con flores variadas
prata iam serena, riuen els prats ja serens. ren los prados ya serenos.
salit cetus avium Un esbart docells voleteja Una bandada de pjaros revolotea
silve per amena, pels llocs agradables del bosc; por los lugares agradables del bosque;
chorus promit virginum un cor de donzelles ja ofereix un coro de doncellas ya ofrece
iam gaudia millena. un miler de goigs. un millar de goces.

4. Omnia sol temperat 4. El sol tot ho suavitza 4. El sol todo lo suaviza

Omnia sol temperat Tot ho suavitza el sol Todo lo suaviza el sol


purus et subtilis, pur i subtil; puro y sutil;
nova mundo reserat al mn sobri al mundo se abre
facies Aprilis, la nova cara dabril; la nueva cara de abril;
ad Amorem properat cap a lamor safanyen hacia el amor se apresuran
animus herilis, els nobles sentiments, los nobles sentimientos,
et iocundis imperat i als felios els comanda y a los felices los manda
deus puerilis. el du infantil1. el dios infantil1.

Rerum tanta novitas Tantes coses noves Tantas cosas nuevas


in solemni vere a la solemne primavera, en la solemne primavera,
et veris auctoritas i lautoritat primaveral, y la autoridad primaveral,
iubet nos gaudere, ens manen gaudir; nos mandan gozar;
vias prebet solitas, ens ofereixen els mitjans habituals; nos ofrecen los medios habituales;
et in tuo vere i a la teua primavera y en tu primavera
fides est et probitas s just i honrat es justo y honrado
tuum retinere. conservar el que s teu. conservar lo tuyo.

Ama me fideliter! Estimam fidelment; mame fielmente;


fidem meam nota: observa la total fidelitat observa la total fidelidad
de corde totaliter del meu cor de mi corazn

3
et ex mente tota i de tot el meu pensament. y de todo mi pensamiento.
sum presentialiter s com si fos present Es como si estuviera presente
absens in remota, encara que em trobe absent en llocs remots; aunque me encuentre ausente en lugares remotos;
quisquis amat taliter, aquell qui ama de tal manera aqul que ama de tal manera
volvitur in rota. gira en la roda. est girando en la rueda.

5. Ecce gratum 5. Heus ac lagradable primavera 5. He aqu la agradable primavera

Ecce gratum Heus ac que lagradable He aqu que la agradable


et optatum i desitjada y deseada
Ver reducit gaudia; primavera torna a portar lalegria; primavera vuelve a traer la alegra;
purpuratum vestit de prpura vestido de prpura
floret pratum, floreix el prat; florece el prado;
Sol serenat omnia. el sol ho asserena tot. el sol lo serena todo.
Iam iam cedant tristia! Que sen vaja ja la tristesa! Que se vaya ya la tristeza!
Estas redit, Lestiu torna; El verano regresa;
nunc recedit ja sallunya ya se aleja
Hyemis sevitia. la duresa de lhivern. la dureza del invierno.

Iam liquescit Ja es fonen Ya se derriten


et decrescit i decreixen y decrecen
grando, nix et cetera; el gel1, la neu i les altres coses; el hielo1, la nieve y lo dems;
bruma fugit, lhivern fuig, el invierno huye,
et iam sugit i ja salleta y ya se amamanta
Ver Estatis ubera; la primavera dels pits de lestaci estival2. la primavera de los pechos de la estacin estival2.
illi mens est misera, T un esperit miserable Tiene un espritu miserable
qui nec vivit, qui no viu quien no vive
nec lascivit ni gaudeix ni disfruta
sub Estatis dextera. sota la protecci de lestiu. bajo la proteccin del verano.

Gloriantur Es glorifiquen Se glorifican


et letantur i salegren y se alegran
in melle dulcedinis, en la dolor de la mel en la dulzura de la miel
qui conantur, els qui sesforcen los que se esfuerzan
ut utantur per gaudir por gozar
premio Cupidinis; del premi de Cupido. del premio de Cupido.
simus iussu Cypridis Obem lordre de Venus3 Obedezcamos la orden de Venus3
gloriantes que, gloriosos de que, gloriosos
et letantes i alegres, y alegres,
pares esse Paridis. siguem semblants a Paris4! seamos semejantes a Paris4!

UF DEM ANGER AL PRAT EN EL PRADO

4
6. Tanz 6. Dansa 6. Danza

7. Floret silva 7. El bosc floreix 7. El bosque florece

Floret silva nobilis, Floreix el magnfic bosc Florece el magnfico bosque


floribus et foliis. amb flors i fulles. con flores y hojas.
Ubi est antiquus On s el meu antic Donde est mi antiguo
meus amicus? amant1? amante1?
Ah! Ah! Ah!
Hinc equitavit, Sen va anar dac a cavall. Se fue de aqu a caballo.
eia, quis me amabit? Ai! Qui mestimar? Ay! Quin me amar?
Ah! Ah! Ah!

Floret silva undique, Floreix el bosc per tot arreu, Florece el bosque por todas partes,
nah mime gesellen ist mir we. i jo trobe a faltar el meu amor2. y yo echo de menos a mi amor2.
Gruonet der walt allenthalben, El bosc sencer reverdeix; El bosque entero reverdece;
wa ist min geselle alse lange? per qu el meu estimat s tan lluny? por qu mi amado est tan lejos?
Ah! Ah! Ah!
Der ist geriten hinnen, Sen va anar dac a cavall. Se fue de aqu a caballo.
o wi, wer sol mich minnen? Ai! Qui mestimar? Ay! Quin me amar?
Ah! Ah! Ah!

8. Chramer, gip die varwe mir 8. Botiguer, dnam maquillatge 8. Tendero, dame maquillaje

Chramer, gip die varwe mir, Botiguer, dnam maquillatge Tendero, dame maquillaje
die min wengel roete, per a acolorir-me les galtes; para sonrosar mis mejillas;
damit ich die jungen man aix jo podr obligar els xics, as yo podr obligar a los chicos,
an ir dank der minnenliebe noete. vulguen o no, a estimar-me. quieran o no, a amarme.
Seht mich an, Mireu-me, Miradme,
jungen man! xicots! muchachos!
lat mich iu gevallen! Permeteu-me que us agrade! Permitidme que os agrade!

Minnet, tugentliche man, Estimeu, homes virtuosos, Amad, hombres virtuosos,


minnecliche frouwen! les adorables dones! a las adorables mujeres!
minne tuot iu hoch gemuot Lamor enalteix el vostre esperit El amor enaltece vuestro espritu
unde lat iuch in hohen eren schouwen. i fa que el vostre honor resplendesca. y hace que vuestro honor resplandezca.
Seht mich an Mireu-me, Miradme,
jungen man! xicots! muchachos!
lat mich iu gevallen! Permeteu-me que us agrade! Permitidme que os agrade!

Wol dir, werlt, daz du bist A tu, mn, et salude, ja que ets A ti, mundo, te saludo, ja que eres
also freuden riche! tan ric en alegries. tan rico en alegras.
ich wil dir sin undertan Jo ser al teu servei Yo estar a tu servicio

5
durch din liebe immer sicherliche. pels plaers que sempre garanteixes. por los placeres que siempre garantizas.
Seht mich an, Mireu-me, Miradme,
jungen man! xicots! muchachos!
lat mich iu gevallen! Permeteu-me que us agrade! Permitidme que os agrade!

9. Reie 9. Dansa en rotlle 9. Danza en corro

Swaz hie gat umbe, Aquestes xiques que giren al voltant Estas chicas que giran alrededor
daz sint allez megede, sn totes fadrines; son todas solteras;
die wellent an man diuen que volen passar sense cap home1 dicen que quieren pasar sin ningn hombre1
alle disen sumer gan! tot aquest estiu! todo este verano!
Ah! Sla! Ah! Aix! Ah! Eso!

Chume, chum, geselle min, Vine, vine, amor meu! Ven, ven, amor mo!
ih enbite harte din, Tespere ansiosament; Te espero ansiosamente;
ih enbite harte din, tespere ansiosament. te espero ansiosamente.
chume, chum, geselle min. Vine, vine, amor meu! Ven, ven, amor mo!

Suzer rosenvarwer munt, Dola boca de color de rosa, Dulce boca de color de rosa,
chum u mache mich gesunt, vine, i fars que em senta millor; ven, y hars que me sienta mejor;
chum u mache mich gesunt, vine, i fars que em senta millor, ven ,y hars que me sienta mejor,
suzer rosenvarwer munt. dola boca de color de rosa! dulce boca de color de rosa!

Swaz hie gat umbe, Aquestes xiques que giren al voltant Estas chicas que giran alrededor
daz sint allez megede, sn totes fadrines; son todas solteras;
die wellent an man diuen que volen passar sense cap home dicen que quieren pasar sin ningn hombre
alle disen sumer gan! tot aquest estiu! todo este verano!
Ah! Sla! Ah! Aix! Ah! Eso!

10. Were diu Werlt alle min 10. Si tot el mn fos meu 10. Si todo el mundo fuese mo

Were diu werlt alle min Si tot el mn fos meu Si todo el mundo fuese mo
von deme mere unze an den Rin, des del mar fins al Rin, desde el mar hasta el Rin,
des wolt ih mih darben, tot ho donaria todo lo dara
daz diu chnegin von Engellant perqu la reina dAnglaterra1 porque la reina de Inglaterra1
lege an minen armen. jagus entre els meus braos. yaciera entre mis brazos.
Hei! Visca! Ol!

IN TABERNA A LA TAVERNA EN LA TABERNA

11. Estuans interius 11. Bullint interiorment1 11. Ardiendo interiormente1

Estatus interius Bullint interiorment Ardiendo interiormente

6
ira vehementi dira vehement, de ira vehemente,
in amaritudine amb amargor con amargura
loquor mee menti: parle per al meu interior; hablo para mi interior;
factus de materia, fet de matria, hecho de materia,
cinis elementi com a substncia, cendra2, como sustancia, ceniza2,
similis sum folio, sc semblant a una fulla soy semejante a una hoja
de quo ludunt venti. amb qu juga el vent. con la que juega el viento.

Cum sit enim proprium Malgrat que, certament, siga propi Aunque, ciertamente, sea propio
viro sapienti de lhome savi del hombre sabio
supra petram ponere establir sobre pedra establecer sobre piedra
sedem fundamenti, la situaci dels seus fonaments, la situacin de sus cimientos,
stultus ego comparor jo, com un estpid, em compare yo, como un estpido, me comparo
fluvio labenti, amb el riu que vacilla con el ro que vacila
sub eodem tramite i que mai no es mant y que nunca permanece
nunquam permanenti. per un mateix llit. por un mismo cauce.

Feror ego veluti Jo em deixe portar Yo me dejo llevar


sine nauta navis, com una nau sense mariner, como una nave sin marinero,
ut per vias aeris com pels camins de laire como por los caminos del aire
vaga fertur avis; es deixa portar locell errant. se deja llevar el pjaro errante.
non me tenent vincula, No em retenen els lligams; No me retienen las ataduras;
non me tenet clavis, no em tanca la clau; no me encierra la llave;
quero mihi similes cerque els qui sn semblants a mi, busco a los que son semejantes a m,
et adiungor pravis. i munesc als depravats. y me uno a los depravados.

Mihi cordis gravitas A mi, la serietat de lesperit A m, la seriedad del espritu


res videtur gravis; em sembla una cosa massa seriosa; me parece una cosa demasiado seria;
iocus est amabilis la broma ms agradable la broma me es agradable
dulciorque favis; i ms dola que les bresques de mel. y ms dulce que los panales de miel.
quicquid Venus imperat, Tot all que Venus ordena Todo lo que Venus ordena
labor est suavis, s tasca suau; es tarea suave;
que nunquam in cordibus ella no habita mai ella no habita nunca
habitat ignavis. en els cors febles. en los corazones dbiles.

Via lata gradior Vaig pel cam ample3 Voy por el camino ancho3
more iuventutis, com s costum de la joventut; como es costumbre de la juventud;
inplicor et vitiis menrede en els vicis4, me enredo en los vicios4,
immemor virtutis, oblidat de la virtut. olvidado de la virtud.
voluptatis avidus vid de plaers vido de placeres
magis quam salutis, ms que de la salvaci, ms que de la salvacin,
mortuus in anima mort pel que fa a lnima, muerto en cuanto al alma,
curam gero cutis. preste atenci al cos5. presto atencin al cuerpo5.

7
12. Olim lacus colueram 12. En un temps passat adornava els llacs 12. En otro tiempo adornaba los lagos

Olim lacus colueram, En un temps passat adornava els llacs; En otro tiempo adornaba los lagos;
olim pulcher exstiteram, en un temps passat apareixia bell, en otro tiempo apareca hermoso,
dum cignus ego fueram. quan encara jo era un cigne. cuando todava yo era un cisne.

Miser, miser! Malaurat, malaurat! Desdichado, desdichado!


modo niger Ara, noms negre Ahora, slo negro
et ustus fortiter! i fortament socarrat. y fuertemente chamuscado.

Girat, regirat garcifer; El cuiner em gira i em regira; El cocinero me da vueltas y ms vueltas;


me rogus urit fortiter: la foguera em crema profundament; la hoguera me quema profundamente;
propinat me nunc dapifer. ara el cambrer em serveix a taula. ahora el camarero me sirve a la mesa.

Miser, miser! Malaurat, malaurat! Desdichado, desdichado!


modo niger Ara, noms negre Ahora, slo negro
et ustus fortiter! i fortament socarrat. y fuertemente chamuscado.

Nunc in scutella iaceo, Ara jac al plat Ahora yazgo en el plato


et volitare nequeo, i no puc voletejar; y no puedo revolotear;
dentes frendentes video. veig dents que sesmolen. veo dientes que se afilan.

Miser, miser! Malaurat, malaurat! Desdichado, desdichado!


modo niger Ara, noms negre Ahora, slo negro
et ustus fortiter! i fortament socarrat. y fuertemente chamuscado.

13. Ego sum abbas 13. Jo sc labat 13. Yo soy el abad

Ego sum abbas Cucaniensis Jo sc labat de Cucanya1 Yo soy el abad de Cucaa1


et consilium meum est cum bibulis i el meu consell est format amb els bevedors, y mi consejo est formado con los bebedores,
et in secta Decii voluntas mea est i la meua voluntat est amb la secta de Deci2, y mi voluntad est con la secta de Decio2,
et qui mane me quesierit in taberna, i qui al mat em cerque a la taverna y quien por la maana me busque en la taberna
post vesperam nudus egredietur, desprs de lofici de vespres3 neixir nu, despus del oficio de vsperas3 saldr desnudo,
et sic denudatus veste clamabit: i aix, despullat de la seua roba, cridar: y as, despojado de su ropa, gritar:

Wafna, wafna! Ai las4, ai las! Ay de m4, ay de m!


quid fecisti sors turpissima? Qu has fet, sort dall ms infame? qu has hecho, suerte de lo ms infame?
Nostre vite gaudia Els goigs de la nostra vida, Los goces de nuestra vida,
abstulisti omnia! tots tels has emportats. todos te los has llevado.
Ha, ha! Ha, ha! Ja, ja!

14. In taberna quando sumus 14. Quan som a la taverna 14. Cuando estamos en la taberna

8
In taberna quando sumus, Quan som a la taverna, Cuando estamos en la taberna,
non curamus quid sit humus, no ens preocupem qu siga aix de la terra1, no nos preocupamos de qu sea eso de la tierra1,
sed ad ludum properamus, sin que ens afanyem cap al joc, sino que nos apresuramos hacia el juego,
cui semper insudamus. pel qual sempre suem. por el cual siempre sudamos.
Quid agatur in taberna, El que es fa a la taverna, Lo que se hace en la taberna,
ubi nummus est pincerna, on el diner s el qui porta les copes, donde el dinero es el que trae las copas,
hoc est opus ut queratur, aix s el que cal esbrinar, esto es lo que es necesario averiguar,
si quid loquar, audiatur. aix que escolteu el que us dir. as que escuchad lo que os voy a decir.

Quidam ludunt, quidam bibunt, Uns juguen, altres beuen; Unos juegan, otros beben;
quidam indiscrete vivunt. alguns es dediquen indistintament a ambdues coses2. algunos se dedican indistintamente a ambas cosas2.
Sed in ludo qui morantur, Per entre els qui es dediquen al joc, Pero entre los que se dedican al juego,
ex his quidam denudantur daquests, uns sn despullats de stos, unos son desnudados
quidam ibi vestiuntur, i altres all mateix es vesteixen; y otros all mismo se visten;
quidam saccis induuntur. alguns es vesteixen amb sacs. algunos se visten con sacos.
Ibi nullus timet mortem All ning no tem la mort, All nadie teme a la muerte,
sed pro Baccho mittunt sortem. sin que confien a Bacus3 la seua sort. sino que confan a Baco3 su suerte.

Primo pro nummata vini, Primer, per la rica tavernera4; Primero, por la rica tabernera4;
ex hac bibunt libertini; en honor a ella beuen els homes lliures. en honor a ella beben los hombres libres.
semel bibunt pro captivis, Una vegada ms, pels captius; Una vez ms, por los cautivos;
post hec bibunt ter pro vivis, desprs, beuen tres vegades pels vius; despus, beben tres veces por los vivos;
quater pro christianis cunctis, quatre, pel conjunt dels cristians; cuatro, por el conjunto de los cristianos;
quinquies pro fidelibus defunctis, cinc, pels fidels difunts; cinco, por los fieles difuntos;
sexies pro sororibus vanis, sis, per les germanes frvoles5; seis, por las hermanas frvolas5;
septies pro militibus silvanis. set, pels cavallers salvatges6. siete, por los caballeros salvajes6.

Octies pro fratribus perversis, Vuit, pels germans pervertits; Ocho, por los hermanos pervertidos;
nonies pro monachis dispersis, nou, pels monjos separats; nueve, por los monjes separados;
decies pro navigantibus, deu, pels navegants; diez, por los navegantes;
undecies pro discordantibus, onze, pels qui dissenteixen; once, por los que disienten;
duodecies pro penitentibus, dotze, pels penitents; doce, por los penitentes;
tredecies pro iter agentibus. tretze, pels caminants. trece, por los caminantes.
Tam pro papa quam pro rege Tant pel papa com pel rei, Tanto por el papa como por el rey,
bibunt omnes sine lege. beuen tots sense llei. beben todos sin ley.

Bibit hera, bibit herus, Beu la senyora, beu el senyor, Bebe la seora, bebe el seor,
bibit miles, bibit clerus, beu el soldat, beu el clergue, bebe el soldado, bebe el clrigo,
bibit ille, bibit illa, beu aquell, beu aquella, bebe aqul, bebe aqulla,
bibit servus, cum ancilla, beu el serf amb la criada, bebe el siervo con la criada,
bibit velox, bibit piger, beu lactiu, beu el peress, bebe el activo, bebe el perezoso,
bibit albus, bibit niger, beu el blanc, beu el negre, bebe el blanco, bebe el negro,

9
bibit constants, bibit vagus, beu el constant, beu linconstant, bebe el constante, bebe el inconstante,
bibit rudis, bibit magus. beu el rude, beu el mag. bebe el rudo, bebe el mago.

Bibit pauper et egrotus, Beu el pobre i el malalt, Bebe el pobre y el enfermo,


bibit exul et ignotus, beu el proscrit i lignorat, bebe el proscrito y el ignorado,
bibit puer, bibit canus, beu el jove, beu el vell, bebe el joven, bebe el viejo,
bibit presul et decanus, beu el prelat i el deg, bebe el prelado y el decano,
bibit soror, bibit frater, beu la germana, beu el germ, bebe la hermana, bebe el hermano,
bibit anus, bibit mater, beu lvia, beu la mare, bebe la abuela, bebe la madre,
bibit iste, bibit ille, beu aqueix, beu aquell, bebe se, bebe aqul,
bibunt centum, bibunt mille. beuen cent, beuen mil. beben ciento, beben mil.

Parum sexcente nummate Poc duren sis-centes monedes Poco duran seiscientas monedas
durant, cum immoderate quan immoderadament cuando inmoderadamente
bibunt omnes sine meta, beuen tots sense lmit, beben todos sin lmite,
quamvis bibant mente leta; per molt que beguen amb esperit alegre. por mucho que beban con espritu alegre.
sic nos rodunt omnes gentes, Aix, ens critica tothom, As, nos critica todo el mundo,
et sic erimus egentes. i aix serem pobres. y as seremos pobres.
Qui nos rodunt confundantur Que es condemnen7 els qui ens critiquen Que se condenen7 los que nos critican
et cum iustis non scribantur. i no siguen inscrits amb els justs8! y no sean inscritos con los justos8!
Io! B! Bien!

COUR DAMOURS CORT DAMOR CORTE DE AMOR

15. Amor volat undique 15. Amor vola pertot arreu 15. Amor vuela por todas partes

Amor volat undique; Amor1 vola pertot arreu; Amor1 vuela por todas partes;
captus est libidine. s capturat pel desig. es capturado por el deseo.
Iuvenes, iuvencule Els joves i les jovenetes Los jvenes y las jovencitas
coniunguntur merito. suneixen merescudament. se unen merecidamente.

Siqua sine socio, Si alguna xica no t company, Si alguna chica no tiene compaero,
caret omni gaudio, manca de tot plaer; carece de todo placer;
tenet noctis infima es mant, en la profunditat de la nit, se mantiene, en la profundidad de la noche,
sub intimo en la intimitat del seu cor, en la intimidad de su corazn,
cordis in custodia: en viglia; en vigilia;
fit res amarissima. seria una cosa molt amarga. sera algo muy amargo.

16. Dies, nox et omnia 16. El dia, la nit i totes les coses1 16. El da, la noche y todas las cosas1

Dies, nox et omnia El dia, la nit i totes les coses El da, la noche y todas las cosas
michi sunt contraria, em sn contraris; me son contrarios;
virginum colloquia la conversa amb les xiques la conversacin con las chicas

10
me fay planszer em fa plorar, me hace llorar,
oy suvenz suspirer, o sovint em fa sospirar; o a menudo me hace suspirar;
plu me fay temer. per sobretot em produeix temor. pero sobre todo me produce temor.

O sodales, ludite, Companys, alegreu-me; Compaeros, alegradme;


vos qui scitis dicite vosaltres que sabeu, parleu-me; vosotros que sabis, habladme;
michi mesto parcite, compadiu-vos de mi, que estic trist; compadeceos de m, que estoy triste;
grand ey dolur, gran s el meu dolor; grande es mi dolor;
attamen consulite tanmateix, aconselleu-me, sin embargo, aconsejadme,
per voster honur. pel vostre honor. por vuestro honor.

Tua pulchra facies, El teu bell rostre Tu hermoso rostro


me fey planszer milies, em fa plorar mil vegades, me hace llorar mil veces,
pectus habet glacies. perqu el teu cor s de gel. pues tu corazn es de hielo.
A remender Com a remei, Como remedio,
statim vivus fierem a linstant tornaria a la vida al instante volvera a la vida
per un baser. per un bes. por un beso.

17. Stetit puella 17. Hi havia dempeus una xica 17. Haba de pie una muchacha

Stetit puella Hi havia dempeus una xica Haba de pie una muchacha
rufa tunica; amb una tnica roja; con una tnica roja;
si quis eam tetigit, si alg la tocava, si alguien la tocaba,
tunica crepuit. la tnica cruixia. la tnica cruja.
Eia. Ai! Ay!

Stetit puella Hi havia dempeus una xica Haba de pie una muchacha
tamquam rosula; com una petita rosa; como una rosita;
facie splenduit, la cara li resplendia su cara resplandeca
os eius fioruit. i la seua boca floria. y su boca floreca.
Eia. Ai! Ay!

18. Circa mea pectora 18. Del meu pit 18. De mi pecho

Circa mea pectora Del meu pit De mi pecho


multa sunt suspiria brollen molts sospirs brotan muchos suspiros
de tua pulchritudine, a causa de la teua bellesa, a causa de tu belleza,
que me ledunt misere. que em fereixen miserablement. que me hieren miserablemente.

Manda liet, manda liet, Vs, can1; vs, can, Ve, cancin1; ve, cancin,
min geselle chumet niet! que el meu amor no ve! que mi amor no viene!

Tui lucent oculi Els teus ulls lluen Tus ojos lucen

11
sicut solis radii, com els raigs del sol, como los rayos del sol,
sicut splendor fulguris tal com la resplendor del llampec tal como el resplandor del relmpago
lucem donat tenebris. dna llum a les tenebres. da luz a las tinieblas.

Manda liet, manda liet, Vs, can; vs, can, Ve, cancin; ve, cancin,
min geselle chumet niet! que el meu amor no ve! que mi amor no viene!

Vellet deus, vellent dii Vulga Du, vulguen els dus Quiera Dios, quieran los dioses
quod mente proposui: all que vaig imaginar en la meua ment: lo que imagin en mi mente:
ut eius virginea que podia obrir que poda abrir
reserassem vincula. les cadenes de la seua virginitat! las cadenas de su virginidad!

Manda liet, manda liet, Vs, can; vs, can, Ve, cancin; ve, cancin,
min geselle chumet niet! que el meu amor no ve! que mi amor no viene!

19. Si puer cum puellula 19. Si un xic amb una xica 19. Si un chico con una chica

Si puer cum puellula Si un xic es queds Si un chico se quedase


moraretur in cellula, amb una xica a la cambra, con una chica en la habitacin,
felix coniunctio. es produiria una feli uni. se producira una feliz unin.
Amore suscrescente Creixent lamor, Creciendo el amor,
pariter e medio i igualment apartades denmig, e igualmente apartados de en medio,
avulso procul tedio, lluny, les prevencions, lejos, los remilgos,
fit ludus ineffabilis seria indescriptible el joc sera indescriptible el juego
membris, lacertis, labii, de membres, braos i llavis; de miembros, brazos y labios;
si puer cum puellula si un xic es queds si un chico se quedase
moraretur in cellula amb una xica a la cambra, con una chica en la habitacin,
felix coniunctio. es produiria una feli uni. se producira una feliz unin.

20. Veni, veni, venias 20. Vine, vine; et pregue que vinges 20. Ven, ven; te pido que vengas

Veni, veni, venias, Vine, vine; et pregue que vinges; Ven, ven; te pido que vengas;
ne me mori facias. no em faces morir! no me hagas morir!
Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos... Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos...1 Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos...1

Pulchra tibi facies, El teu bell rostre, Tu hermoso rostro,


oculorum acies, la brillantor de la teua mirada, el brillo de tu mirada,
capillorum series, les trenes dels teus cabells, las trenzas de tu cabello,
o quam clara species! oh, que radiant bellesa! oh, que radiante belleza!

Rosa rubicundior, Ms roja que la rosa, Ms roja que la rosa,


lilio candidior, ms blanca que el lliri, ms blanca que el lirio,
omnibus formosior, la ms bella de totes, la ms hermosa de todas,

12
semper in te glorior! sempre ets la meua glria. siempre eres mi gloria.
Ah! Nazaza. Ah! Nazaza. Ah! Nazaza.

21. In trutina 21. En la balana 21. En la balanza

In trutina mentis dubia En la vacillant balana de la ment, En la vacilante balanza de la mente,


fluctuant contraria fluctuen, enfrontats, fluctan, enfrentados,
lascivus amor et pudicitia. lamor sensual i el pudor. el amor sensual y el pudor.
Sed eligo quod video, Per jo trie el que veig Pero yo elijo lo que veo
collum iugo prebeo: i oferesc el coll al jou; y ofrezco mi cuello al yugo;
ad iugum tamen suave transeo. tanmateix, em sotmet a un jou ben agradable. sin embargo, me someto a un yugo muy agradable.

22. Tempus es iocundum 22. s un temps alegre 22. Es un tiempo alegre

Tempus est iocundum, s un temps alegre, Es un tiempo alegre,


o virgines, xiques; muchachas;
modo congaudete, solament gaudiu, solamente disfrutad,
vos iuvenes. joves! jvenes!

Oh, totus floreo! Oh, tot sencer floresc! Oh, todo entero florezco!
Iam amore virginali Ja per lamor duna donzella Ya por el amor de una doncella
totus ardeo, tot sencer creme; todo entero ardo;
novus, novus amor est, per un nou amor por un nuevo amor
quo pereo. s pel que muir. es por lo que muero.

Mea me confortat La meua1 promesa Mi1 promesa


promissio, em conforta; me conforta;
mea me deportat la meua negativa mi negativa
negatio. em deprimeix. me deprime.

Oh, totus floreo! Oh, tot sencer floresc! Oh, todo entero florezco!
iam amore virginali Ja per lamor duna donzella Ya por el amor de una doncella
totus ardeo, tot sencer creme; todo entero ardo;
novus, novus amor est, per un nou amor por un nuevo amor
quo pereo. s pel que muir. es por lo que muero.

Tempore brumali En el temps hivernal En el tiempo invernal


vir patiens, lhome s pacient; el hombre es paciente;
animo vernali amb lesperit primaveral, con el espritu primaveral,
lasciviens. est anhelant. est anhelante.

Oh, totus floreo! Oh, tot sencer floresc! Oh, todo entero florezco!
Iam amore virginali Ja per lamor duna donzella Ya por el amor de una doncella

13
totus ardeo, tot sencer creme; todo entero ardo;
novus, novus amor est, per un nou amor por un nuevo amor
quo pereo. s pel que muir. es por lo que muero.

Mea mecum ludit Manima Me anima


virginitas, la meua joventut; mi juventud;
mea me detrudit em fa cap arrere me echa para atrs
simplicitas. la meua innocncia. mi inocencia.

Oh, totus floreo! Oh, tot sencer floresc! Oh, todo entero florezco!
Iam amore virginali Ja per lamor duna donzella Ya por el amor de una doncella
totus ardeo, tot sencer creme; todo entero ardo;
novus, novus amor est, per un nou amor por un nuevo amor
quo pereo. s pel que muir. es por lo que muero.

Veni, domicella, Vine, donzella, Ven, doncella,


cum gaudio, amb alegria; con alegra;
veni, veni, pulchra, vine, bonica, ven, guapa,
iam pereo. que ja muir! que ya muero!

Oh, totus floreo! Oh, tot sencer floresc! Oh, todo entero florezco!
Iam amore virginali Ja per lamor duna donzella Ya por el amor de una doncella
totus ardeo, tot sencer creme; todo entero ardo;
novus, novus amor est, per un nou amor por un nuevo amor
quo pereo. s pel que muir. es por lo que muero.

23. Dulcissime 23. Amadssim 23. Amadsimo

Dulcissime, A tu, el ms estimat1, A ti, el ms amado1,


totam tibi subdo me! tota sencera em lliure. toda entera me entrego.

BLANZIFLOR ET HELENA BLANCAFLOR I HELENA BLANCAFLOR Y HELENA

24. Ave formosissima 24. Salve, bellssima 24. Salve, hermossima

Ave formosissima, Salve, bellssima, Salve, hermossima,


gemma pretiosa, gema preciosa; gema preciosa;
ave decus virginum, salve, esplendor de les donzelles, salve, esplendor de las doncellas,
virgo gloriosa, donzella gloriosa; doncella gloriosa;
ave mundi luminar salve, llumener del mn; salve, lucero del mundo;
ave mundi rosa, salve, rosa del mn1, salve, rosa del mundo1,
Blanziflor et Helena, Blancaflor i Helena, Blancaflor y Helena,
Venus generosa! Venus generosa! Venus generosa!

14
FORTUNA IMPERATRIX MUNDI FORTUNA, EMPERADRIU DEL MN FORTUNA, EMPERATRIZ DEL MUNDO

25. O Fortuna 25. O, Fortuna 25. Oh, Fortuna

O Fortuna, O, Fortuna, Oh, Fortuna,


velut Luna com la lluna, como la luna,
statu variabilis, de condici variable, de condicin variable,
semper crescis sempre creixes siempre creces
aut decrescis; o decreixes! o decreces!
vita detestabilis La detestable vida La detestable vida
nunc obdurat primer atordeix primero embota
et tunc curat i desprs estimula, y despus estimula,
ludo mentis aciem, com a joc, lagudesa de la ment. como juego, la agudeza de la mente.
egestatem, La pobresa i La pobreza y
potestatem el poder el poder
dissolvit ut glaciem. els dissol com el gel. los disuelve como al hielo.

Sors immanis Sort cruel Suerte cruel


et inanis, i intil, e intil,
rota tu volubilis, tu ets una roda voluble t eres una rueda voluble
status malus, de condici dolenta; de mala condicin;
vana salus vana salut, vana salud,
semper dissolubilis, sempre dissoluble, siempre disoluble,
obumbrata coberta dombres cubierta de sombras
et velata i velada y velada
michi quoque niteris; brilles tamb per a mi; brillas tambin para m;
nunc per ludum ara, pel joc ahora, por el juego
dorsum nudum de la teua maldat, de tu maldad,
fero tui sceleris. porte lesquena nua. llevo la espalda desnuda.

Sors salutis La sort de la salut La suerte de la salud


et virtutis i de la virtut y de la virtud
michi nunc contraria, ara ms contrria; ahora me es contraria;
est affectus els afectes los afectos
et defectus i les mancances y las carencias
semper in angaria. vnen sempre com a cosa imposada1. vienen siempre como cosa impuesta1.
Hac in hora En aquesta hora, En esta hora,
sine mora sense demora, sin demora,
corde pulsum tangite; impulseu els batecs del cor, impulsad los latidos del corazn,
quod per sortem el qual, per atzar, el cual, por azar,
sternit fortem, fa caure el fort; hace caer al fuerte;
mecum omnes plangite! ploreu tots amb mi! llorad todos conmigo!

15
OBSERVACIONS DEL TRADUCTOR OBSERVACIONES DEL TRADUCTOR

Per a la realitzaci daquestes traduccions he partit dels textos de la partitura, originals en llat, Para la realizacin de estas traducciones he partido de los textos de la partitura, originales en
alt alemany mitj i francs antic, i les he contrastades mitjanant la consulta de les segents latn, alto alemn medio y francs antiguo, y las he contrastado mediante la consulta de las
obres: siguientes obras:
- Carmina Burana, text en llat i versi al catal de Joan Petit i prleg dAntoni Comas, Quaderns - Carmina Burana, texto en latn y versin al cataln de Joan Petit y prlogo de Antoni Comas,
Crema, Barcelona, 1991. Quaderns Crema, Barcelona, 1991.
- Carmina Burana, prleg de Carlos Yarza, text en llat i traducci a lespanyol de Llus Moles, Ed. - Carmina Burana, prlogo de Carlos Yarza, texto en latn y traduccin al espaol de Llus Moles,
Seix Barral, Barcelona, 1978. Ed. Seix Barral, Barcelona, 1978.
- Carmina Burana (cantos de goliardo), Ed. Altera, Barcelona, 2002. Prleg de Rodolfo Vargas - Carmina Burana (cantos de goliardo), Ed. Altera, Barcelona, 2002. Prlogo de Rodolfo Vargas
Rubio, i text i traducci idntics a lanterior. Rubio, y texto y traduccin idnticos al anterior.
- Carmina Burana. Antologa, selecci, traducci a lespanyol i comentari de Juan A. Estvez Sola, - Carmina Burana. Antologa, seleccin, traduccin al espaol y comentario de Juan A. Estvez
Alianza Editorial, Madrid, 2006. Sola, Alianza Editorial, Madrid, 2006.
- Carmina Burana: Los poemas de amor, trad. a lespanyol dEnrique Montero Cartelle, Ed. Akal, - Carmina Burana: Los poemas de amor, trad. al espaol de Enrique Montero Cartelle, Ed. Akal,
Madrid, 2001. Madrid, 2001.
- Ricardo Arias y Arias, La poesa de los goliardos, Ed. Gredos, Madrid, 1970. - Ricardo Arias y Arias, La poesa de los goliardos, Ed. Gredos, Madrid, 1970.
- Ricardo Garca Villoslada, La poesa rtmica de los goliardos medievales, Fundacin Universitaria - Ricardo Garca Villoslada, La poesa rtmica de los goliardos medievales, Fundacin Universitaria
Espaola, Seminario Nebrija, Madrid, 1975. Espaola, Seminario Nebrija, Madrid, 1975.
- Serafn Bodeln: Carmina Burana. Seleccin y traduccin (en espanyol), dins Helmntica. - Serafn Bodeln: Carmina Burana. Seleccin y traduccin (en espaol), en Helmntica.
Revista de Filologa clsica y hebrea, LIII, nm. 161-162, 2002, p. 309-338. Revista de Filologa clsica y hebrea, LIII, nm. 161-162, 2002, p. 309-338.
- Poesa golirdica, text en llat i trad. a lespanyol, de Miguel Requena, Ed. Acantilado, Barcelona, - Poesa golirdica, texto en latn y trad. al espaol, de Miguel Requena, Ed. Acantilado,
2003. Barcelona, 2003.
- Lrica latina medieval. I, Poesa profana, intr., ed. i trad. a lespanyol de Manuel A. Marcos - Lrica latina medieval. I, Poesa profana, intr., ed. y trad. al espaol de Manuel A. Marcos
Casquero i Jos Oroz Reta, BAC, Madrid, 1995. Casquero y Jos Oroz Reta, BAC, Madrid, 1995.
- Carmina Burana e altri canti della goliardia medievale, transcripci i comentaris dEugenio - Carmina Burana e altri canti della goliardia medievale, transcripcin y comentarios de Eugenio
Massa, Ed. Giolitine, Roma, 1979. Massa, Ed. Giolitine, Roma, 1979.
Excepte la de Joan Petit, que cont una traducci lliure al catal dels textos complets en llat Excepto la de Joan Petit, que contiene una traduccin libre al cataln de los textos completos en
seleccionats per Orff, i la dEugenio Massa, transcripci en llat amb comentaris sense traducci, latn seleccionados por Orff, y la de Eugenio Masa, transcripcin en latn con comentarios sin
aquestes obres contenen traduccions o versions de diversos poemes en llat seleccionats del traduccin, estas obras contienen traducciones o versiones de varios poemas en latn
manuscrit, noms alguns dels quals es troben en el text seleccionat per Orff, amb estudis i notes seleccionados del manuscrito, de los cuales slo algunos se encuentran en el texto seleccionado
sobre la poesia dels goliards; la major part daquestes versions es troben en la lnia de la por Orff, con estudios y notas sobre la poesa de los goliardos; la mayor parte de estas versiones
traducci lliure, en alguns casos amb mtrica i rima. se encuentran en la lnea de la traduccin libre, en algunos casos con mtrica y rima.
A ms a ms, sobretot per als textos en alt alemany mitj, omesos quasi completament (excepte Adems, sobre todo por lo que respecta a los textos en alto alemn medio, omitidos casi
algun fragment allat) en les seleccions de poemes indicades amunt, he tingut en compte diverses completamente (excepto algn fragmento aislado) en las selecciones de poemas indicadas arriba,
traduccions que circulen per Internet en diverses llenges o que es troben en la documentaci de he tenido en cuenta varias traducciones que circulan por Internet en varias lenguas o que se
les edicions discogrfiques, cadascuna amb les seues virtuts i defectes, entre les quals, les encuentran en la documentacin de las ediciones discogrficas, cada una con sus virtudes y
segents: defectos, entre las cuales, las siguientes:
http://maddingue.free.fr/carmina-burana/cb-by-Orff.fr.html (en francs), http://maddingue.free.fr/carmina-burana/cb-by-Orff.fr.html (en francs),
http://www.classical.net/music/comp.lst/works/orff-cb/carmlyr.html (en angls), http://www.classical.net/music/comp.lst/works/orff-cb/carmlyr.html (en ingls),
http://www.tylatin.org/extras/index.html (en angls), http://www.tylatin.org/extras/index.html (en ingls),
http://www.mcchorus.org/prognt22.htm (en angls), http://www.mcchorus.org/prognt22.htm (en ingls),
http://www.stadtmusik-frauenfeld.ch/carminaburana/carminaburanatexte.pdf (en alemany), http://www.stadtmusik-frauenfeld.ch/carminaburana/carminaburanatexte.pdf (en alemn),
Per a aquests textos en alt alemany mitj, mhan estat de molta utilitat les obres lexicogrfiques Para estos textos en alto alemn medio, me han sido de mucha utilidad las obras lexicogrficas
que es troben en: que se hallan en:
http://germazope.uni-trier.de/Projects/MWV/wbb http://germazope.uni-trier.de/Projects/MWV/wbb
No he seguit al 100% cap traducci en particular de les consultades, sin que he realitzat la No he seguido al 100% ninguna traduccin en particular de las consultadas, sino que he realizado
meua prpia versi triant quan ha calgut entre les diverses interpretacions possibles la que mha mi propia versin eligiendo cuando ha sido necesario entre las diversas interpretaciones posibles
semblat que es troba ms justificada des del punt de vista lingstic i sajusta millor al context de la que me ha parecido que est ms justificada desde el punto de vista lingstico y se ajusta
lobra. Cal tenir en compte que es tracta dun text complex, amb barreja de tres llenges, el mejor al contexto de la obra. Hay que tener en cuenta que se trata de un texto complejo, con

16
manuscrit del qual presenta dificultats de lectura en certs punts i que ofereix diferents mezcla de tres lenguas, cuyo manuscrito presenta dificultades de lectura en ciertos puntos y
possibilitats dinterpretaci en diversos passatges. En tot moment he procurat ajustar-me al ofrece diferentes posibilidades de interpretacin en varios pasajes. En todo momento he
mxim possible a loriginal, mantenint les paraules i el seu ordre dins del que permeten els lmits procurado ajustarme lo mximo posible al original, manteniendo las palabras y su orden dentro
de la correcci idiomtica; per aix, la meua traducci extrema la literalitat pretenent nicament de lo que permiten los lmites de la correccin idiomtica; por ello, mi traduccin extrema la
ajudar a copsar els detalls del significat del text, y que aquest significat, quasi mot per mot, siga literalidad pretendiendo nicamente ayudar a captar los detalles del significado del texto, y que
recordat fcilment en cantar o escoltar lobra i ens permeta gaudir-ne al mxim. Excepte este significado, casi palabra por palabra, sea recordado fcilmente al cantar o escuchar la obra y
indicaci en contra, i sempre que el sentit lingstic ho ha perms, he seguit en la traducci el nos permita gozarla al mximo. Excepto indicacin en contra, y siempre que el sentido lingstico
text de la partitura (ed. Schott, per a veus i reducci per a piano), que s el que es troba en la lo ha permitido, he seguido en la traduccin el texto de la partitura (ed. Schott, para voces y
primera columna, text que en alguns detalls no coincideix amb el de la majoria de les edicions reduccin para piano), que es el que se halla en la primera columna, texto que en algunos
crtiques del manuscrit; observem que quan Orff compongu lobra nicament shavia publicat el detalles no coincide con el de la mayora de las ediciones crticas del manuscrito; observemos que
primer volum de ledici crtica moderna, volum que afecta noms els nm. 1, 2 i 25 de la cuando Orff compuso la obra nicamente se haba publicado el primer volumen de la edicin
partitura. crtica moderna, volumen que afecta slo a los nm. 1, 2 y 25 de la partitura.
Josep Garca Illa (2007); http://www.justaentonacion.com/jgarciailla/index.html (Revisat per Jos Garca Illa (2007): http://www.justaentonacion.com/jgarciailla/index.html (Revisado por
ltima vegada el 19-01-2017). ltima vez el 19-01-2017).

NOTES A LA TRADUCCI NOTAS A LA TRADUCCIN

1 1
Carmina burana: Els textos de la cantata escnica Carmina burana (Canons de Beuern), de Carmina burana: Los textos de la cantata escnica Carmina burana (Canciones de Beuern), de
Carl Orff, sn una selecci feta pel compositor, amb el subttol de Cantiones profanae Carl Orff, son una seleccin hecha por el compositor, con el subttulo de Cantiones
(Canons profanes), sobre la collecci de poemes amb el mateix nom que es troben en un profanae (Canciones profanas), sobre la coleccin de poemas con el mismo nombre que
manuscrit descobert el 1803 en el monestir de Benediktbeuern, a lAlta Baviera. Aquesta se encuentran en un manuscrito descubierto en 1803 en el monasterio de Benediktbeuern,
collecci constitueix la mostra ms important de la poesia profana en llat medieval, i la en la Alta Baviera. Esta coleccin constituye la muestra ms importante de la poesa
ms representativa de lanomenada poesia golirdica. Els goliards eren una capa social profana en latn medieval, y la ms representativa de la llamada poesa golirdica. Los
formada pels clerici vagantes (clergues errants de vida lliure) i per estudiants de les goliardos eran una capa social formada por los clerici vagantes (clrigos errantes de vida
diverses escoles i universitats naixents, que amb la seua manifestaci del goig per viure i libre) y por estudiantes de las diversas escuelas y universidades nacientes, que con su
amb el seu inters pels plaers terrenals, per lamor carnal i pel gaudi de la naturalesa, i manifestacin del gozo por vivir y con su inters por los placeres terrenales, por el amor
amb la seua crtica satrica als estaments socials i eclesistics, ens donen una visi carnal y por el goce de la naturaleza, y con su crtica satrica a los estamentos sociales y
contraposada a la que hi havia tradicionalment sobre ledat mitjana com a poca fosca. eclesisticos, nos dan una visin contrapuesta a la que haba tradicionalmente sobre la
Els Carmina burana, compostos en aquests ambients i amb aquest pblic, sn obra, per, Edad Media como poca oscura. Los Carmina burana, compuestos en estos ambientes y
de poetes cultes amb una slida formaci clssica, tal com es palesa en els mateixos con este pblico, son obra, sin embargo, de poetas cultos con una slida formacin clsica,
poemes. tal como se hace patente en los mismos poemas.
1 1
1 1
angaria: En llat medieval, tasca o servei obligatori o imposat per lautoritat. angaria: En latn medieval, tarea o servicio obligatorio o impuesto por la autoridad.
2 2
corde: Contrriament a la majoria de les versions, considere que s una forma de cor cordis corde: Contrariamente a la mayora de las versiones, considero que es una forma de cor cordis
cor, neutre, antecedent de quod i subjecte de sternit, i no una forma del mot chorda corazn, neutro, antecedente de quod y sujeto de sternit, y no una forma del palabra
corda. Sembla coincidir amb aquesta interpretaci, per exemple, Serafn Bodeln, que en chorda cuerda. Parece coincidir con esta interpretacin, por ejemplo, Serafn Bodeln, que
vers rimat tradueix golpead vuestros pechos. Observem que cor cordis apareix amb el en verso rimado traduce golpead vuestros pechos. Observamos que cor cordis aparece
significat inequvoc de cor en els nm. 4, 11 i 15, i que la grafia ch apareix en el llat del con el significado inequvoco de corazn en los nm. 4, 11 y 15, y que la grafa ch aparece
text quan cal, per exemple, en chorus, Baccho, christianis, monachis... en el latn del texto cuando es preciso, p. ej., en chorus, Baccho, christianis, monachis...
2 2
1 1
fronte capilata ... occasio calvata: Seguesc ac el sentit de la interpretaci donada en nota a peu fronte capilata ... occasio calvata: Sigo aqu el sentido de la interpretacin dada en nota a pie de
de pgina per Llus Moles: cal aprofitar les poques oportunitats que ens dna la fortuna (cal pgina por Llus Moles: hay que aprovechar las pocas oportunidades que nos da la fortuna
agafar-la pels pocs cabells que t), ja que la major part de les vegades no tenim cap (hay que cogerla por los pocos pelos que tiene), ya que la mayor parte de las veces no
oportunitat per a aprofitar-nos-en (la pinten calba). tenemos ninguna oportunidad para aprovecharla (la pintan calva).
2 2
Hecubam reginam: la reina Hcuba era la esposa de Pram, lltim rei de Troia abans de la Hecubam reginam: la reina Hcuba era la esposa de Pramo, el ltimo rey de Troya antes de la
destrucci daquesta a mans dels grecs. destruccin de sta a manos de los griegos.
3 3
1 1
Flora: Deessa de la vegetaci. En la partitura diu Phebus, per en les edicions modernes del Flora: Diosa de la vegetacin. En la partitura dice Phebus, pero en las ediciones modernas del
manuscrit ha estat corregit per Flora. Aquesta correcci es justifica tant per motius manuscrito ha sido corregido por Flora. Esta correccin se justifica tanto por motivos

17
lingstics (Flora concorda amb el relatiu nominatiu femen que llat clssic quae) com lingsticos (Flora concuerda con el relativo nominativo femenino que latn clsico
per coherncia textual (Flora apareix en aquesta estrofa com a vegetaci amb vestits quae) como por coherencia textual (Flora aparece en esta estrofa como vegetacin con
varis, mentre que Febus apareix en lestrofa segent acompanyant Flora). Per aix, encara trajes varios, mientras que Febo aparece en la estrofa siguiente acompaando a Flora).
que he reprodut en la primera columna el text tal com apareix a la partitura, he decidit fer Por ello, aunque he reproducido en la primera columna el texto tal como aparece en la
la substituci en les traduccions. partitura, he decidido hacer la sustitucin en las traducciones.
2 2
Phebus: Febus, nom alternatiu dApollo, du que ac personifica el Sol. Phebus: Febo, nombre alternativo de Apolo, dios que aqu personifica al Sol.
3 3
stipata flore: Traduesc ac segons la forma dels textos publicats consultats: stipate flore (cas stipata flore: Traduzco aqu segn la forma de los textos publicados consultados: stipate flore
genitiu, amb el substantiu flora, ac amb el sentit modern de vegetaci). (caso genitivo, con el sustantivo flora, aqu con el sentido moderno de vegetacin).
4 4
Zephyrus: Zfir, du del vent. Zephyrus: Cfiro, dios del viento.
5 5
Philomena: Filomena, personificaci del rossinyol a partir de la mitologia clssica. Philomena: Filomena, personificacin del ruiseor a partir de la mitologa clsica.
4 4
1 1
deus puerilis: Es refereix a Cupido (o Amor), fill de Venus, du de lamor. deus puerilis: Se refiere a Cupido (o Amor), hijo de Venus, dios del amor.
5 5
1 1
grando: Textualment, grans, calamarsa, calabruix. Per ac significa ms aviat gel. grando: Textualmente, granizo. Pero aqu significa ms bien hielo.
2 2
sugit ver estatis ubera: Traduesc segons el text dOrff. En els textos publicats consultats diu sugit ver estatis ubera: Traduzco segn el texto de Orff. En los textos publicados consultados
sugit veris tellus ubera (la terra salleta dels pits de la primavera), cosa ms lgica dice sugit veris tellus ubera (la tierra se amamanta de los pechos de la primavera), cosa
contextualment. ms lgica contextualmente.
3 3
Cypridis: De Cypris Cypridis. Sobrenom de Venus, deessa de la bellesa i de lamor, que tenia un Cypridis: De Cypris Cypridis. Sobrenombre de Venus, diosa de la belleza y del amor, que tena
clebre santuari a Xipre. un clebre santuario en Chipre.
4 4
Paridis: De Paris Paridis. Paris, amant dHelena i prototipus de lenamorat triomfant. Paridis: De Paris Paridis. Paris, amante de Helena y prototipo del enamorado triunfante.
7 7
1 1
antiquus meus amicus: Encara que els cercles golirdics eren compostos principalment dhomes antiquus meus amicus: Aunque los crculos golirdicos estaban formados principalmente de
(com es manifesta, per exemple, en els cants de taverna), lexistncia de fragments posats hombres (como se manifiesta, p. ej., en los cantos de taberna), la existencia de fragmentos
en boca de dones (cf. tamb, per exemple, els nm. 8 i 23) ens indica que lelement femen puestos en boca de mujeres (cf. tambin, p. ej., los nm. 8 y 23) nos indica que el
participava plenament en les festes i reunions en qu aquestes canons es cantaven i es elemento femenino participaba plenamente en las fiestas y reuniones en que estas
ballaven (cf. la introducci dE. Montero). Cal tenir en compte que aleshores clergue canciones se cantaban y bailaban (cf. la introduccin de E. Montero). Hay que tener en
significava home culte, illustrat, que sabia llat, i que podia haver rebut un dels ordes cuenta que entonces clrigo significava hombre culto, ilustrado, que saba latn, y que
menors que no implicaven el vot de castedat. poda haber recibido una de las rdenes menores que no implicaban el voto de castidad.
2 2
nach mime gesellen: Les estrofes i els poemes en alt alemany mitj tenien la funci dintegrar nach mime gesellen: Las estrofas y los poemas en alto alemn medio tenan la funcin de
en el cant i en la dansa persones alienes als ambients cultes dels clerici, persones que no integrar en el canto y en la danza personas ajenas a los ambientes cultos de los clerici,
coneixien el llat. En les estrofes cantades per homes i dones, traduesc geselle (company, personas que no conocan el latn. En las estrofas cantadas por hombres y mujeres,
companya, usat ac amb el mateix valor ertic que amic amiga en els poemes lrics traduzco geselle (compaero, compaera, usado aqu con el mismo valor ertico que
medievals) per amor, que val per a ambds gneres. amigo amiga en los poemas lricos medievales) por amor, que vale para ambos gneros.
9 9
1 1
die wellent an man: an s una contracci de ne, en alemany modern ohne sense. Per tant, die wellent an man: an es una contraccin de ne, en alemn moderno ohne sin. Por tanto,
literalment diu: elles volen passar sense cap home.... Normalment, sinterpreta aquesta literalmente dice: ellas quieren pasar sin ningn hombre.... Normalmente, se interpreta
frase de manera irnica, com un joc en el qual es nega all que realment es desitja, esta frase de manera irnica, como un juego en el que se niega lo que realmente se desea,
pensant que la perversa fortuna ens concedir precisament all que neguem desitjar. Per pensando que la perversa fortuna nos conceder precisamente lo que negamos desear. Por
aix, he preferit traduir segons el sentit amb una afirmaci indirecta: diuen que.... ello, he preferido traducir segn el sentido con una afirmacin indirecta: dicen que....
10 10
1 1
chnegin von Engellant: Probablement es refereix a Elionor dAquitnia (1112-1204), esposa chnegin von Engellant: Probablemente se refiere a Leonor de Aquitania (1112-1204), esposa
primer de Llus VII de Frana, i desprs de divorciar-se daquest, casada amb Enric II primero de Luis VII de Francia, y despus de divorciarse de ste, casada con Enrique II de
dAnglaterra i mare de Ricard Cor de Lle. Va ser una dona de reconeguda bellesa i Inglaterra y madre de Ricardo Corazn de Len. Fue una mujer de reconocida belleza y
carcter, i en la seua cort de Poitiers afavor la lrica trobadoresca i fou mecenes de carcter, y en su corte de Poitiers favoreci la lrica trovadoresca y fue mecenas de
nombrosos trobadors. numerosos trovadores.
11 11
1 1
Estuans interius: En altres versions consultades hi diu Estuans intrinsecus, amb el mateix Estuans interius: En otras versiones consultadas dice Estuans intrinsecus, con el mismo
significat. Aquest fragment s una part del fams poema anomenat Confessi de Glies, significado. Este fragmento es una parte del famoso poema llamado Confesin de Golias,
conegut tamb per altres manuscrits. El subjecte poemtic, Glies, s un personatge conocido tambin por otros manuscritos. El sujeto poemtico, Golias, es un personaje

18
imaginari, el mtic fundador de la secta o orde dels goliards; per als estaments imaginario, el mtico fundador de la secta o orden de los goliardos; para los estamentos
eclesistics, remet al gegant filisteu Goliat, smbol del mal. El poema s atribut a eclesisticos, remite al gigante filisteo Goliat, smbolo del mal. El poema es atribuido al
lanomenat Arxipoeta de Colnia (s. XII), funcionari de la cort de Reinald de Dassel, que llamado Archipoeta de Colonia (s. XII), funcionario de la corte de Reinaldo de Dassel, que
era arquebisbe elector de Colnia i arxicanceller de lemperador Frederic Barba-roja. era arzobispo elector de Colonia y archicanciller del emperador Federico Barbarroja. La
Lextracci social de lautor ens fa pensar que molts daquests poemes eren la manifestaci extraccin social del autor nos hace pensar que muchos de estos poemas eran la
duna etapa bohmia, transitria, de la vida dels autors, o b una simple recreaci literria manifestacin de una etapa bohemia, transitoria, de la vida de los autores, o bien una
que en alguns casos podia manifestar els ideals vitals del poeta, sobretot en el cas de les simple recreacin literaria que en algunos casos poda manifestar los ideales vitales del
canons amatries o ertiques i per aix el carcter annim de la majoria dels poemes, poeta, sobretodo en el caso de las canciones amatorias o erticas y por eso el carcter
o simplement podien expressar els sentiments del subjecte poemtic, que no annimo de la mayora de los poemas, o simplemente podan expresar los sentimientos
necessriament havia de coincidir amb lautor. del sujeto poemtico, que no necesariamente deba coincidir con el autor.
2 2
cinis elementi: Traduesc literalment el text de la partitura. En altres versions dels textos cinis elementi: Traduzco literalmente el texto de la partitura. En otras versiones de los textos
consultades diu levis elementi (de substncia lleugera). consultadas dice levis elementi (de sustancia ligera).
3 3
Via lata gradior: Allusi per contraposici a levangeli de Mateu, 7, 13, en qu Jess recomana Via lata gradior: Alusin por contraposicin al evangelio de Mateo, 7, 13, en que Jess
entrar per la porta estreta (difcil), en compte danar pel cam ample (fcil), que porta a recomienda entrar por la puerta estrecha (difcil), en lugar de ir por el camino ancho
la perdici. (fcil), que lleva a la perdicin.
4 4
inplicor et vitiis: No t sentit; per altres versione consultades corregeixen per inplico me inplicor et vitiis: No tiene sentido; pero otras versiones consultadas corrigen por inplico me
vitiis. vitiis.
5 1
cutis: literalment pell, embolcall; per ac es refereix ms aviat a lembolcall de lnima, s a cutis: literalmente piel, envoltura; pero aqu se refiere ms bien a la envoltura del alma, es
dir, el cos. decir, el cuerpo.
13 13
1 1
Cucaniensis: de Cucanya, pas mtic de labundncia i la despreocupaci, equivalent al Pas de Cucaniensis: de Cucaa, pas mtico de la abundancia y la despreocupacin, equivalente al Pas
Xauxa. de Jauja.
2 2
secta Decii: Amb aquesta expressi es feia referncia als jugadors. secta Decii: Con esta expresin se haca referencia a los jugadores.
3 3
vesperam: Cerimnia religiosa que se celebra a la vesprada. Lofici de vespres s parodiat vesperam: Ceremonia religiosa que se celebra por la tarde. El oficio de vsperas es parodiado
metafricament comparant-lo amb el joc a la taverna a la mateixa hora. metafricamente comparndolo con el juego en la taberna a la misma hora.
4 4
Wafna: expressi de lament, en aquest cas del qui ho ha perdut tot en el joc. Wafna: expresin de lamento, en este caso de quien lo ha perdido todo en el juego.
14 14
1 1
non curamus quid sit humus: no ens preocupem qu signifique aix de la terra (de qu estem non curamus quid sit humus: no nos preocupamos de qu signifique eso de la tierra (de qu
fets, en qu ens hem de convertir, on hem danar a parar al final); s a dir, no ens estamos hechos, en qu nos hemos de convertir, dnde hemos de ir a parar al final); es
preocupem per la mort. decir, no nos preocupamos por la muerte.
2 2
indiscrete vivunt: les fonts consultades ho interpreten com viuen indiscretament, indiscrete vivunt: las fuentes consultadas lo interpretan como viven indiscretamente,
llicenciosament, desenfrenadament, bojament, atrevidament.... Per indiscrete s licenciosamente, desenfrenadamente, locamente, osadamente.... Pero indiscrete es el
ladverbi corresponent a ladjectiu indiscretus, que significa unit, indistint. En correlaci adverbio correspondiente al adjetivo indiscretus, que significa unido, indistinto. En
amb el vers anterior, jo crec que vol dir que alguns realitzen les dues activitats alhora. correlacin con el verso anterior, yo creo que quiere decir que algunos realizan las dos
Tinguem en compte que el verb moror, que t el significat dhabitar que tamb pot tenir el actividades al mismo tiempo. Tengamos en cuenta que el verbo moror, que tiene el
verb vivo, al vers segent s usat tamb amb el significat figurat de dedicar-se a una significado de habitar que tambin puede tener el verbo vivo, en el verso siguiente es
activitat. usado tambin con el significado figurado de dedicarse a una actividad.
3 3
pro Baccho: Bacus, du del vi. pro Baccho: Baco, dios del vino.
4 4
pro nummata vini: La majoria de les versions tradueixen pel preu del vi, o expressions similars, pro nummata vini: La mayora de las versiones traducen por el precio del vino, o expresiones
prenent nummata com a collectiu derivat de nummus moneda (cf. Eugenio Massa, p. similares, tomando nummata como colectivo derivado de nummus moneda (cf. Eugenio
185). Tanmateix, aquesta interpretaci em resulta estranya en el context sem fa rar que Masa, p. 185). Sin embargo, esta interpretacin me resulta extraa en el contexto se me
es puga brindar pel preu del vi, ats que tots els altres brindis es fan per persones hace raro que se pueda brindar por el precio del vino, cuando todos los otros brindis se
diverses. Per aix, he preferit interpretar nummata com a ladjectiu substantivat femen hacen por personas diversas. Por ello, he preferido interpretar nummata como el adjetivo
de nummatus ric, enriquit amb el genitiu vini usual en llat en aquests casos: lenriquida sustantivado femenino de nummatus rico, enriquecido con el genitivo vini usual en latn
a causa del vi = la rica del vi = la rica tavernera. en estos casos: la enriquecida por el vino = la rica del vino = la rica tabernera.
5 5
pro sororibus vanis: Probablement alludeix a la narraci continguda en un poema satric del s. pro sororibus vanis: Probablemente alude a la narracin contenida en un poema satrico del s.
XII en qu es mostra un grup de monges que, desprs de la lectura dels poemes amatoris XII en que se muestra a un grupo de monjas que, tras la lectura de los poemas amatorios
dOvidi, debaten sobre qu es preferible, si estimar un artista, un soldat, un cavaller o un de Ovidio, debaten sobre qu es preferible, si amar a un artista, a un soldado, a un
clergue. caballero o un a clrigo.

19
6 6
pro militubus silvanis: els cavallers salvatges eren una mena de joglars que oferien pro militubus silvanis: los caballeros salvajes eran una espcie de juglares que ofrecan
espectacles de lluita. espectculos de lucha.
7 7
confundantur: se cita el mateix mot del Te Deum: non confundar in aeternum. confundantur: se cita la misma palabra del Te Deum: non confundar in aeternum.
8 8
com iustis non scribantur: Y ac se cita, tamb de manera pardica, el salm 69, 29. com iustis non scribantur: Y aqu se cita, tambin de manera pardica, el salmo 69, 29.
15 15
1 1
Amor: Ac es troba personificat com el du Amor (tamb anomenat Cupido), fill de Venus, Amor: Aqu se encuentra personificado como el dios Amor (tambin llamado Cupido), hijo de
representat habitualment com a infant alat. Aix pren ple sentit la intervenci del cor Venus, representado habitualmente como nio alado. As cobra pleno sentido la
infantil. intervencin del coro infantil.
16 16
1 1
Dies, nox et omnia: La lectura del poema complet, tal com es troba al manuscrit poema que Dies, nox et omnia: La lectura del poema completo, tal como se encuentra al manuscrito
planteja molts problemes textuals per la barreja de llenges (llat i francs antic), poema que plantea muchos problemas textuales por la mezcla de lenguas (latn y francs
suggereix la nostlgia de lestudiant que es troba lluny de la seua amada i dubta de la antiguo), sugiere la nostalgia del estudiante que se encuentra lejos de su amada y duda
fidelitat daquesta. de la fidelidad de sta.
18 18
1 1
Manda liet: El significat daquesta expressi s molt discutit entre els especialistes. Jo he triat la Manda liet: El significado de esta expresin es muy discutido entre los especialistas. Yo he
interpretaci que em sembla ms lgica des del punt de vista lingstic i contextual: es elegido la interpretacin que me parece ms lgica desde el punto de vista lingstico y
tracta duna barreja entre limperatiu del verb llat mando entregar, dipositar, enviar, ac contextual: se trata de una mezcla entre el imperativo del verbo latn mando entregar,
en el sentit danar, i el mot que en alemany modern s lied can. s a dir, es tractaria depositar, enviar, aqu en el sentido de ir, y la palabra que en alemn moderno es lied
de la tornada de la can en qu lenamorat expressa els sentiments denyorana i desig cancin. Es decir, se tratara del estribillo de la cancin en que el enamorado expresa los
per la llunyania de lamada. sentimientos de aoranza y deseo por la lejana de la amada.
20 20
1 1
Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos: Els especialistes no troben sentit a aquestes paraules, que Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos: Los especialistas no encuentran sentido a estas palabras, que
podrien ser una exclamaci dalegria. podran ser una exclamacin de alegra.
22 22
1 1
Mea me confortat... mea me deportat...; mea mecum ludit... mea me detrudit...: He tradut Mea me confortat... mea me deportat...; mea mecum ludit... mea me detrudit...: He traducido
segons el text de la partitura, que C. Orff posa en les veus femenines. Cal tenir en compte segn el texto de la partitura, que C. Orff pone en las voces femeninas. Hay que tener en
que en el poema del manuscrit, que es troba en les fonts consultades, posa tua... tua... cuenta que en el poema del manuscrito, que se encuentra en las fuentes consultadas, pone
en ambdues estrofes, en boca del mateix subjecte mascul de la resta del poema. Per aix, tua... tua... en ambas estrofas, en boca del mismo sujeto masculino del resto del poema.
el text tradut queda un poc incoherent. La traducci de la segona estrofa s encara ms Por ello, el texto traducido queda un poco incoherente. La traduccin de la segunda estrofa
forada, ja que he hagut de jugar amb lambivalncia del verb ludo i amb un sentit figurat es an ms forzada, ya que he tenido que jugar con la ambivalencia del verbo ludo y con
de virginitas. En canvi, el sentit de la versi del manuscrit, en boca masculina, s molt clar: un sentido figurado de virginitas. En cambio, el sentido de la versin del manuscrito, en
La teua promesa em comforta; la teua negativa em deprimeix; La teua virginitat juga boca masculina, es muy claro: Tu promesa me conforta; tu negativa me deprime; Tu
amb mi (s a dir, es burla de mi, en sc el joguet dependent); la teua innocncia mexpulsa virginidad juega conmigo (es decir, se burla de m, soy su juguete dependiente); tu
(mallunya). inocencia me expulsa (me aleja).
23 23
1 1
Dulcissime: coincidint amb quasi totes les versions, he interpretat aquest mot com a vocatiu Dulcissime: coincidiendo con casi todas las versiones, he interpretado este palabra como
mascul del superlatiu de dulcis dol, suau, i tamb amat, estimat. Cal tenir en compte vocativo masculino del superlativo de dulcis dulce, suave, y tambin amado, querido.
que tamb s possible la interpretaci daquest mot com a adverbi superlatiu: molt Hay que tener en cuenta que tambin es posible la interpretacin de esta palabra como
dolament. adverbio superlativo: dulcsimamente.
24 24
1 1
Ave... virgo... mundi rosa, Blanziflor et Helena, Venus generosa: Desprs daplicar a lamada les Ave... virgo... mundi rosa, Blanziflor et Helena, Venus generosa: Tras aplicar a la amada los
salutacions i els atributs usuals de la Mare de Du, el subjecte poemtic (lenamorat) saludos y los atributos usuales de la Virgen Mara, el sujeto poemtico (el enamorado)
compara la seua estimada amb una srie de dones ideals de la histria, de la literatura i de compara a su amada con una serie de mujeres ideales de la historia, de la literatura y de la
la mitologia: Rosamunda (mundi rosa), probablement es refereix a Rosamunda Clifford, mitologa: Rosamunda (mundi rosa), probablemente se refiere a Rosamunda Clifford,
amant del rei Enric II dAnglaterra; Blancaflor, herona dels relats de cavalleries medievals i amante del rey Enrique II de Inglaterra; Blancaflor, herona de los relatos de caballeras
via llegendria de Carlemany; Helena, la princesa mtica per la qual els grecs iniciaren la medievales y abuela legendaria de Carlomagno; Helena, la princesa mtica por la que los
guerra de Troia, i finalment, la mateixa Venus, deesa de lamor i de la bellesa. griegos iniciaron la guerra de Troya, y finalmente, Venus, diosa del amor y de la belleza.
25 25
1 1
Vegeu les notes al nmero 1. Vanse las notas al nmero 1.

20
21

También podría gustarte