N U B E

I N E R T E

RAPSUSKLEI
Paula Framis – Judit Farré 1ºLingüístic
 ÍNDEX
• Presentació de la cançó
•Tema
• Motivacions
• Problemàtica de la cançó
• Teories dels autors
• Relació amb la cançó
• Possibles solucions segons els autors
• Enumeració de preguntes amb resposta
• Enumeració de preguntes sense resposta
• Opinió personal
L Si el diablo me tienta.
L Que dios me perdone antes que se arrepienta.
Aunque alguno me mienta.
E Ya que ellos para mí son como sal y pimienta.
T Y cuando el alma revienta.
R Ya no hay vuelta atrás amigo mide tu renta.
C Vamos suma tu cuenta.
A La verdad que la vida no es lo que aparenta, no...
A
Más dura que el cemento.
N Ya que lo único que cura se dice que es el tiempo.
D
Ç Yo muero en el intento de vivir a mi aire.
E A empezado ya el baile y tiro de sentimiento.
Ó
Me falta el aire, el viento,
L Siento aliento dentro.
Me entrometo al tiempo y quien podría
A No decir que emito y empolle en mi templo.
Que la carta más alta.
No. Amigo, no es la que siempre resalta.
Las apariencias engañan.
El color del dinero a tus ojitos empañan.
Que no te engañe el sabor, que no te ciegue el dolor.
Que lo que mueve es amor.
Has de tener el valor y el ardor del labor.
Y elaborar tu destino igual que un barco a vapor. 
Cuando te sientas solo en medio de una nube inerte.
Cuando la tempestad te nuble la vista se fuerte. 
Temporalmente, oye mi canto.
Abro mi corazón para que lo uses de manto. 
Curo el espanto, ya que no creo en santo.
Y los únicos que he visto se los llevo el asfalto. 
La verdad no lo entiendo.
Uno, dos, tres, cuatro, cinco muriendo.
Y en mi alma está lloviendo.
Tormenta en mi cabeza y naturaleza ardiendo.
Y los de arriba riendo.
Los de abajo en los ghettos con niños mal viviendo.
Y robándote hacienda y tirando de la rienda.
Y el amor ya lo puedes comprar en el tele - tienda. 
Cuanto tiempo más. Vamos aguantar esta realidad. 
Esta vanidad. De la humanidad.
Esta sociedad, te va moldeando a su verdad.
Marginalidad, materialidad, subnormalidad, superioridad. 
Ya... Tiras toalla.
Solo obedeces lo que dice pantalla. 
Se raya la paya si no hay de su talla. 
Venden tabaco y te prohíben la kaya. 
Ya, ya es fuerte el asunto.
Y que se sabe de esto, yo me pregunto. 
Mueven los hilos, te cuentan un cuento.
Así es la vida en la jungla de cemento.
Y al menor movimiento.
Estas señalado de por vida al momento.
Y si no estás contento, con todo este invento.
Elige entre vivir o morir en el intento.
Cuando te sientas solo en medio de una nube inerte.
Cuando la tempestad te nuble la vista se fuerte. 
Temporalmente, oye mi canto.
Abro mi corazón para que lo uses de manto.
Curo el espanto, ya que no creo en santo.
Los únicos que he visto se los llevo el asfalto.
Cuando te sientas solo en medio de una nube inerte.
Cuando la tempestad te nuble la vista se fuerte. 
Temporalmente, oye mi canto.
Abro mi corazón para que lo uses de manto.
Curo el espanto, ya que no creo en santo.
Los únicos que he visto se los llevo el asfalto.
Motivacions:

 Pensem el mateix sobre la problemàtica d’aquesta cançó, per aquest motiu

l’ hem escollit.

 La cançó tracta temes que haurien de preocupar-nos i que ens haurien

d’interessar més ja que nosaltres som els grans perjudicats.

 No volem acceptar o senzillament no veiem que estem sotmesos a una

societat hipòcrita en la que és millor estar sol que mal acompanyat.

Tema: La societat fa amb nosaltres el que vol i com vol, l’ autor amb la cançó
vol que ens adonem que la vida no es tan maca com solen dir.
 Problemàtica de la cançó:

 La cançó tracta sobre l’actualitat, les injustícies a països del tercer món, mentre
que a la nostra pròpia societat els rics estan robant contínuament als pobres.
Ens pensem que la vida es fàcil però no és així, i que en ella trobem gent diferent:
gent rica, gent pobre, gent a la que els diners ceguen...
TEORIES:
Karl Marx – El Manifest Comunista

(1818 – 1883). Creador de la primer internacional

Ens parla de la societat , una societat que està

determinada pels models de producció i en la
que es produeixen constantment lluites
entre explotadors i explotats.

Marx va eliminar el capitalisme d’una manera bastant dràstica ja que per ell
la dictadura de manera que el poble tingués el poder.

POBLE

OPRESSORS QUE ES CONVERTEIXEN

EN OPRIMITS
 TEORIES:
Aristòtil - Ètica de Nicòmac

Aristòtil: (384- 322 a.C). Considerat com una dels

grans pensadors de la humanitat.

• La justícia i la injustícia estan massa juntes  això provoca que

no ens adonem del que pot estar bé i el que pot estar malament.

Aristòtil defensa que si una persona persegueix la felicitat,

la millor manera per arribar-hi, és
mitjançant una conducta virtuosa.
 TEORIES:
Gilles Deleuze – Capitalisme i Esquizofrènia

Deleuze: (1925-1995). Considerat un dels filòsofs estrella

del s.XX .

• Les seves teories ens mostren els règims primitius de la societat, canalitzats
a través de l’economia que és totalment abstracta.
L’autor entén el capitalisme com una malaltia en que la gent només es preocupa
per si mateixa.
 Relació amb la cançó:

Manifest comunista i la cançó = En les dues els diners ens enceguen. En les
dues també es critica la societat capitalista.

Ètica a Nicòmac i la cançó = Sent avariciós no podràs arribar mai a la felicitat.

Sempre estem condicionats per alguna cosa:
diners, fama, amics, família...

Capitalisme i esquizofrènia i la cançó =Ens parlen de la societat capitalista.

L’única = és que al llibre se’ns parla d’una societat materialista i a la
cançó d’una societat ambiciosa.
Possibles solucions:
• Segons Marx, la revolució de la classe treballadora.

• Segons Aristòtil poder pensar i dur a terme idees sense estar

condicionats per ningú ni per res. No intentar fugir dels problemes
que t’envolten: crisis al tercer món, gent morint-se de gana…

• Segons Deleuze hem de transformar la societat

capitalista en la que vivim.
 Enumeració de les preguntes amb resposta:

Per què estem tant descontents amb la nostra vida?

 Perquè som molt avariciosos i sempre volem més del que tenim, per tant
si no ho aconseguim no estem contents en canvi si ho aconseguim en
volem més.

Per què diuen que les aparences enganyen?

 Perquè segons Deleuze, la gent quan té un mínim de poder, abusa
d’ell és a dir és converteixen en uns materialistes que l’únic que fan és
preocupar-se per si mateix, donant a entendre que no és així però
Veritablement si que ho és.

Per què hem de fer el que ens diuen i no podem fer el que nosaltres
podem o volem?
 Perquè, segons Aristòtil ens deixem influenciar per la gent del nostre
voltant i ens deixem influenciar. El que hauríem de fer és desenvolupar la
nostra pròpia personalitat.
Enumeració de les preguntes sense resposta:

•Per què busquem l’amor a tot arreu, en comptes de viure la vida

i esperar a que l’amor arribi?

•Per què un a vegades es sent tant sol?

•Per què hi ha tanta hipocresia?

Què en penseu?
 Opinió personal:

Creiem en les teories dels autors que hem estat estudiant ja que,
nosaltres també volem una societat on tots puguem viure en pau i harmonia
i on la gent pugui ser lliure de pensar i fer el que vulgui, sempre i quan
respecti els límits i les persones del seu voltant.