grup2 ximo quixalIntrodu “Proyectar ta ciudad” 2002, Celeste Ediciones és la traduccié al castela del libre "Project Urbain" 1999, Eciions Parenthéses, obra dels autors ‘rancesos Philippe Panerai i David Mangin. Philippe Panerai és un reputat Urbanista, autor de ales dos conegu litres: "Elementos de analisis urbano” i"Formas urbanas, de la manzana al bloque", ‘Aquest libre esta escrt en forma de manual, és a cir, a més de recolirles reflexions tedriques sobre Turbanisme de autor, incorporen tot un seguit dindieacions practiques per al projecte urba. Tambe adquireixen importancia dins el text els andlisis de civersos exemples. Aix, dels vuilcapftols que ‘composen el libre, el primer “El desatio de la forma urbana” iit "EF tiempo dol proyecto y el tiempo de la ciudad” es dediquen a Texposicié dels prinipis tedries en qué basa Fautor la seua aetivitat com a urbanista els captols 2, 3, 4,516 s6n ols que sinsereixen plenament dns la tipologia del manual, ccomencant per “La ardenacién: parcelas, densidades y tipologias", "La Construccisn de fos espacios publices”,"La produccién de tedo urban”, "Los trazados"| "Las actividades en la cludad”. Aquest ordre, que arranca dela pparce-lai deixa les funcions en dim loc resuita indicatu de les prioitats de autor. A més, al capitol 7 "La herencia del Movimiento Modemo", escrit per "autor pera Vedicio castellana, ens parla dels problemes que comporta "apiicacio en urbanisme dels principis del Moviment Modern, en concret al cas dels grandes ensembles francesos, ila seva experiéncia particular en la rehabiitacis dalguns casos. er LLobjectiu del meu treball és aproximacio a la teoria urbanistica compresa dns ¢l text de Panerai i Mangin i fanalisi de la seva relacié amo una sévie de textos paradigmatics dins la historia de urbanism, Com ja he comentat anteriorment,el present text és un tractat dUcbanisme, por tant, ols seus objectius sén defn la forma iles dimensions dels espais Urbans i establila forma en qué deuen esser projectas. Aquests objectius el relacionen ami els tractats de princips del segie XX, sobretot amb" La préctica del Urbanismo. Una introduccién al arte de proyectar ciudades y barrios" de 1909, de Sir Raymond Unwin, iel diferencien d'aportacions a TUrbarisme més properes, com "La arquitectura de la ciudad” ce 1966 de ‘Aldo Rossi, amb un caracier prou evident c'aportaci teorica, La relacié del lore de Panerai ami el Unwin es recurrent en tot el tex, tant en algunes de les idees en qué es basa com en la metodologia ulitzada per tal dlexposares, ‘en farem referencia en mUtiples ocasions.La construccié de la cutat Les tesis de Panerai s'engloben ins fanomenat corrent morfologista, un corrent de revisié critica de les tesis ubanistques de! Moviment Modern. Aquest corrent considera la construccié dela ciutat com un procés social cotlectu, one! temps ‘6 un paper primordial com a forga consisuctora i transformacora, Per a aquest corrent, Ia construccid dela cat es basa en tres puns: els rapa, Ta parceltaci6 i Fedificacié, Com ja he comentat abans, per a Panerai el paper central ins aquesta tlogia conespon ala parcelacié, a, See ieee é Gran part de es tesis defensades per Panerai, entenen directa contracicci6, quan no suposen una critica celiberaca, a les tesis defensaces per Tortodéxia del Moviment Modem. Com a referencia per @ aquestes tesis ne usat en tot aquest veball el libre" La proyectacién de la ciudad modema” de 1977 ce Leonardo Benevolo, autor que defensa una visié monoltica, unitara, esquematica i ortocoxa del Moviment Modem. Front al paper protagonista de Tarquitecte urbarista, el projecte pot transformar-se per Paccié dels ales. Canvien les pablacions, els costums, els usos, les densitas, es transformen les ipologies, les parceles s'agreguen o cisgreguen entre elles, ns i totes poden aribar a mocicar les alineacions. El projecte ceu permetre i fins | tot fomentarla possibiltat de ‘ransformacié de teixit ur, cal definir des una primera fase les Aisposicions del sol que permeten la transformaci i adaotaciécels telxits. Aquestes ides sincorporen a la teoia ce 'Urbarisme a partir algunes aporacions tedriques autos com John F. Turner, Na Habraken i Christopher Alexander . Aquests autors incarporen plantejamen:s de métode | crteris compasitius pensats en funcié dols usuaris ide les seues possibltats de participacié an espais piibis i privat. Dins e! libre" Urbanismo y participacién. Elcaso deta Universidad de Oregon” de 1975, Alexander realiza afirmacions com aquesta: La planficacién y fa canstuccién deben Ser guiadas a ravés de un proceso que permita al todo emerger ‘radualmente @traves de actos localizados, (.)Los aruitectos y fas urbaristas, sin importar lo capacitados que estén para su trabajo,no son capaces de crear un medio ambiente en el que impere la clase de variedad y de orden que estamos buscando Cal reconeixer, per®, que aquesta icea ce transformacis ja apaetxia, encara que de forma secundaria entre les ‘esis del Moviment Modern. Benevolo, reconeix dins el seu libre La proyectaclén de la cludad moderna” la necessitat de previsié de la vansformacié del teixit ure : La clmensién de las unidades debe serio suficientemente grande, respecto alos edficis tradicionales, como para garantzar el espacio necessaro alas exigencias do las nuevas Infraestructuras(..),peré lo bastante pequefa para asegurar, ‘mediante la recipraca adecuacién, los grados de lbetad necesarias para el desarrollo y las modificaciones dela cided. Tot i aquesta afirmacié, a possibitat de carvino es sol donar en els projectes urbans que segueixen les pautes del Moviment Moder, aquest 6s un punt primorcal dns la crfica que realiza Pant sobre "proyectar la ciudad" urbanistica2 grup2 ximo quixalLa eritica al Moviment Modem Un alte aspecte en qué Fautors'apara de Fortodéxia del Moviment Modem és en Facceptacié reaisia de les formes reals de promocié immobiiavia | ce la ligica del mereat, on Benevolo afirmava que los arqultectos modemos advierten desde el primer momento que sus ‘Propuestas san incompatibies con el control privado de las suelos urbanos yreciaman un conta publica. ‘A partir d'aquesta clvergéncia 'autor erica la formes ce la clutat que defensa Blenevolo: la vivenca colectiva en ecifcaclé oberta Ila Venda Unifamiar extensiva La primera implica la separacié entre els carers i edifc, la no parceHlacié de grans propietss a trivalizacié de Tespal lure les difcutats de rmantenimenti gestid que aix® compara La segona implica el menyspreu per Ia vida urbana, per la insercié de Facivtat productva al tex les ldgiques comercals, suposa grans Ccosios clinfraestructura i gestié per Textensi6 de les xartes i Taugment de les distancies, la lapidacié ce bons terrenys agrcoles propers & les ciutats. Benevolo participa tambe en part de les crhiques a la viverda urifamiliar extensiva, pero acaba acceptantla pel que suposa de onificacié | primacia cel residencial ins el tet urba sobre "proyectar la ciudad" urbanistica2 grup2 ximo quixalHistoria de les ciutats Una alta citerencia respecte al Moviment Modern és el reconeixement dela importancia de la histéria. En aquest punt robem similiuts amb les tesis Aldo Ross! a "La arqultectura de la cludad”. L'autorafirma que la clutat histrica resol per assaig error gran part dels problemes de Turbanisme, tal com ho fan avui les Urbanitzacions sense contol, per tant, resulta posi inspirar-se en fexperiéncia histarica, a partir de Fanalisi del creixement ce les ciutats. Aquest anal tammbé ‘apareix a Fobra. Unwin, que dedica un capitol," De a individuaidad de las cludades" 2 analitzar tracats c'exerples histéxies i contornporans. No importa tant la forma o esi dels edifcis sind la seua capactat per creer ets Urbans compatibles amb les orcenacions habituals ales cua i amb les préctiques dls seus ciutacans. ‘Aquesta valoracié de la histria no es deu confoncre amb el pintoresquisme romantic proposat per Camille Site a La construccién de ciudades segin principios artisticos”, que inlueix sobre Fobra d’ Unwin i reapareix a” El paisaje urbano” de Gordon Cullen. L'autor firma que no es pot produir en poc temps la complextat de la ciutat histérica per ant, els signiicats simbdlics estan, en general fora del contol de Turbanista, Evidentment aquesta dima afrmacié s'oposa també a les esis, dofensades per Robert Venturi a” Complejidad y contradiccion en ka arquitectura” ce 1968. El projecte urba assem a definr les bases del projecte uta de Panerai. Aquestes sonia primacia dels espais publics , el respecte pels tracats existents , Ia parcellacié d'acord amb els tIpus edificatoris i's de tipologles respectuoses amb les exlstents Ja haviem parlat al prncipi de la importancia de la parcetlacié per al projec urba de Paneral, importancia també presenta” La practlca del Urbanismo” c'Unwin. Aquest, al capil" De las parcelas y la situacién de los edficios” parla del tamary de les parcel-les com un dels factors que influeix sabre eltragat. Obviament, ant Unwin com Panerai, estan en desacort amb Benevolo, que rebulja 10 solo la nacidn de parcola como mitipio comin de los distintos edificios, sino también la nocién de ealificio" hharedada de la antigua tradicién perspectva sobre "proyectar la ciudad" urbanistica2 grup2 ximo quixal1 Prete, denstttiploia En primer Ilo, el disseny del ragat el ‘conjuntiVorgaritzacié ce la percelacis permetran una extensa varetat de detalls | densitals resultant, Durantel Projecte jel cidleg amb els promotor, €s podra mocificar la parcellaci per ‘btnare dimensions escaients als ious edificators i respondre a concicions de densitat, comercialtzacié | programacié sonse afectar al tragat. Finalment, os preveura Fevolucis en el temps ctuna ordenacié ila seua densiicadé, La ualtat urbana del conjunt depen de la Seu adaptacié a la mocificacié per part dlls habitants de les ceterminacions inicio La parceblacié es relaciona a través de les técriques construcves, les normes. Urbanistiques i el pla cfexecucis cobra amb [a tipologia ecificatoria, concepte que es posa en valor a urbanisme modern a partir de la seua defiricio per a arquitectura de la tipoiogia es la idea de un elemento que tiene un papel propio en la constitucion dela forma, y que es una constant (.a idea de un elemento ‘que debe servi de regia al modelo, E! projecte urba suposa la defricé de les caracteristiques tpoldgiques dels edifcis, peré cal que continga la Ccapacitat intercanvio subsitucis a través del control dels espais pubis,sssatges, carrers ifinalment, places, sn la idea de ciutat com a per sobre "proyectar la ciudad” urbanistica2 grup2 ximo quixalLes dimensions de espai pubic venen ‘donates per es necessitatstécniques i cconstructives, Panerai arta a recomanar ia inclusié de les infraestrucures ‘cniques iles obres «fenginyeria civil coma part de! cisseny de Fespai pibic, en oposicié directa a Cullen que decica un capitol La ley det ‘embudo del seu lire “El palsaje urbano” a recomanar la seua ccultaci, Es interessant ‘comentar també cue la Ultima ce les categories ‘ipoldgiques empraca per Panera, vies-pare, terraces, comlses | rans Infraestructures es) sdrectament Felacionada amb a categoria de vores de “La imagen de ta cludad”, de Lynch. Teixit urea ‘Aix’ dons, apareix el teixit urba com a resutat de la uperposicié de dues lagiques: la sunivisié del solen parcel-les per a ecificacia i el wacat via que es servex. Es defineix ila com el resultat del conjunt de parcel les privades unides per la mala viva, Tragats Pel que fa als tragats, comenca analitzant diferent traca's histaries, al iqual que ho feia Unwin, per a cemostrar que tencara es mantenen sobre el territor. Aquests tragats uposen Ia presa de passessié sobre el tet i conserven actualment la seus validesa, Tomem a trobar-nos la ppermanéncia dels fs urbans al larg del tamps de la que patia Rossi sobre "proyectar la ciudad" urbanistica2 grup2 ximo quixalPer al disseny de ‘ragals, partim de les preexistents, de les ‘caracterstiques del Hoc (relleu, corientacio i vistes) de les dimensions de la trama agricola de la creacié cun paisatge (amb eixos, Hinies ee forga ‘objectes-reteréncia) Al capitol V De! anaisis de la cuca de"La practica del Urbanismo”, Unwin recomanava tenit en ‘compie les lnies naturals cel ereny, també parlava de ls ‘ragat ura Panerai inciou els, elements preexistents al dlsseny, assimilant als obstacles ‘menos i incorporant tls obstacles majors Mes enila cel propi terreny, cal teniren ‘compte les grans vies de tact xarxes de ‘serveis.que també ‘apareixen al tactat de Rigott Panera advertelx, perd, contra ol determinisme cat topogréite que Fecull el Moviment Mocern Pel que fa a la creaci cel paisalge, Panerai utiitza conceptes propers alls de Lynch, com ara objactes-reteréncia (tes), eos simbblics (sendes}, imaige intelligible. ‘Aquests concentes també es relacionen amb el de monument creat per Rossi, ciferenciat dels ecficis residencials, independent del seus ique representa un fet urba per si matoix Paneral es torna a distanciar del Moviment Modem rebutiant a zonificacis proposta per la Carta d'Atenes ,reprockica per Benevolo: resicéncia, temps livre, reba citculaci, encara que també es distancia de Texcessiva integracié. Recomana fobservacié del desenvolupament actual de les activitas iTadaptacié de furbanisme a les leis de mereat. La substitucié a diterents escales dins el test de residencial per fequipaments permet evitar els inconvenients creas per la zonficaci. sobre "proyectar la ciudad" urbanistica2 grup2 ximo quixalResulta curds que tim capitol de" Proyectar Ia ciudad” E! tiempo del proyecto y el tiempo de a cluded es dedique a refexionar ‘sobre la influéncia de les ordenances arquitectoriques al projecte urb, com ho fei kim capitolde" La practlca dol Urbanlsmo" Unwin, De las ordenanzas de ediicacién, Tots ds arriben a conclusions paregudes: la normativa arbiraria t electes perversos inespera's sobre la forma arqutectbnica, per tantaquesta deu estar dins una concepci6 sobre la jerargula dels espals pile I cls deals dol text ba Per acabar Panerai proposa una visié de Finfluncia del temps en urbanisme equidistant de la permandncia de ia curt a través del temps de Rossi ide la ciutat indeterminada de_Koolhas, on la velocitat del canvi impedeix cap inent ce composicis urbana, Axi dons, la ciutat estaria formada per una serie c'estats successius iinteractus on ca dsting llé permanent call efimer. pas > sobre "proyectar la ciudad" urbanistica2 grup2 ximo quixalBibllografla “La arqultectura do la cludad” 1966, Aldo Ress! Complejidad y contradicclon en la arqultectura” 1968, Robert Venturl “La construccién de cludades segtin principlos ansticos” 1889,Camill Sito “Después del movimiento moderne” 1993, Josep Maria Montaner “Laimagen de ta ciudad” 1960, Kevin Lynch “Et paisaje urbano™ 1971, Gordon Cullen ‘La préctica de! Urbanismo. Una introduccién al arte de proyectar ciudades y barrios” 1909, Sir Raymond Unwin “La proyectacién de la ciudad modema” 1977 , Leonardo Benevolo *Proyectarta ciudad” 2002, P.Paneraii D.Mangin “EI Urbanismo, La composicién” 1986, Rigott “Urbanismo y participacién. El caso de la Universidad de Oregon” 1975, Christopher Alexander sobre "proyectar la ciudad" urbanistica2 grup2 ximo quixal