FICHA. LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA (I).

LA PARTICIPACIÓ DEL CIUTADÀ EN LA DEFINICIÓ DE LES POLÍTIQUES

PÚBLIQUES. ELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS.

 políticas con participación ciudadana se ha dado porque los gobiernos no han sido capaces de resolver los grandes problemas
sociales que cada día son más complejos, en este sentido la participación ciudadana sería un elemento facilitador

Participación ciudadana (definición)

 Es el involucramiento de los individuos en el espacio público estatal y no estatal desde su identidad de ciudadanos, es decir, de
integrantes de una comunidad política. Esta participación está vinculada a los modelos de democracia y al tipo de relación
gobierno-sociedad que se quiere construir.

 Es aquélla en la que los ciudadanos se involucran de manera directa en acciones públicas, con una concepción amplia de lo
político y una visión del espacio público como espacio de ciudadanos. Esta participación pone en contacto a los ciudadanos y al
Estado, en la definición de las metas colectivas y las formas de alcanzarlas.

 Es el proceso a través del cual los ciudadanos, que no ostenta cargos ni funciones públicas, buscan compartir en algún grado las
decisiones sobre los asuntos que les afectan con los actores gubernamentales e incidir en ellas”

Qué es el presupuesto participativo:

 Es una herramienta de participación y gestión de la ciudad, mediante la cual los ciudadanos y ciudadanas pueden proponer y decidir
en que se destinan los recursos municipales.

 Los presupuestos participativos asientan la idea de ciudadanía activa, haciendo al vecino participe de la marcha de la ciudad. Es
entender que la gestión pública tiene que ver con nuestras vidas, y que podemos no solo participar sino también decidir sobre los
asuntos públicos.

 Los presupuestos participativos permiten la participación directa de la ciudadanía en la elaboración de los presupuestos públicos,
implicando en dos ámbitos diferentes. Por un lado, en la reflexión de necesidades, identificación de demandas y priorización de los
presupuestos y por otro, en el seguimiento de la ejecución del presupuesto y por tanto, en la rendición de cuentas continuada por
parte de los equipos de gobierno.

No existe una definición única para los presupuestos participativos, puesto que las características y modos de aplicación de los presupuestos
participativos pueden variar mucho de un lugar a otro. Es por ello que hemos recogido tres definiciones que podemos considerar
complementarias.
  ‘El Presupuesto Participativo es una herramienta de democracia deliberativa o de la democracia directa que permite a la
ciudadanía incidir o tomar decisiones referentes a los presupuestos públicos, tanto a nivel estatal como a nivel autonómico o
local’

 ‘El Presupuesto Participativo es un mecanismo (o un proceso) por el cual la población define o contribuye a definir el destino de
todo o una parte de los recursos públicos’

 ‘Los presupuestos participativos son una forma de participación de los ciudadanos en la gestión pública del municipio, mediante
la cual entre todos los vecinos y vecinas pueden participar y tomar decisiones en la elaboración del presupuesto público
municipal’)

Metodologia

Por un lado, está el modelo de proceso basado sobre todo en la escucha activa. Así, las claves son la escucha de las necesidades de
la ciudadanía y el ejercicio participativo de priorización entre ellas. Las necesidades prioritarias se integran en las líneas de
actuación del Ayuntamiento y, por tanto, en el presupuesto municipal.

Y por otra parte, está el modelo en el cual el Ayuntamiento suele poner una partida presupuestaria a disposición de la decisión de la
ciudadanía, con unas reglas de juego claras y transparentes, y se llevan a cabo las fases clave de recogida de ideas, priorización y/o
votación entre las ideas viables. El Ayuntamiento se compromete a acometer los proyectos seleccionados con más puntuación por la
ciudadanía y a aportar la partida presupuestaria previamente establecida. En la variante más completa de este modelo, pueden
desarrollarse ejercicios de defensa ciudadana de ideas, procesos deliberativos, de acuerdo, y de seguimiento en la ejecución de los
proyectos elegidos

GRUPO MOTOR: se trata del grupo voluntario de vecinos y vecinas que, junto a técnicos y concejales municipales de participación,
quieran comenzar a colaborar en el proceso con el Ayuntamiento a fin de que se acuerden las reglas de juego del proceso (auto
reglamento) y su seguimiento. Las personas voluntarias pueden representar o no al tejido asociativo.

ASAMBLEAS: La asamblea la componen un grupo de vecinos y vecinas que de forma voluntaria, a través de reuniones, hacen
propuestas y debaten entorno a las inversiones (o en su caso a otro tipo de gastos) a realizar con el presupuesto participativo.
Tienen que querer/poder/saber participar y para ello hay que plantearse la conveniencia de abordar estrategias de actuación con
determinados segmentos de la población. La fase asamblearia es el momento cumbre del ciclo de los presupuestos participativos y,
por tanto, son unos foros que necesitan de un diseño y un ejercicio de dinamización minucioso y eficiente.

MESA DEL PRESUPUESTO: la componen representantes de las asambleas y representantes municipales (técnicos de
participación, concejales y técnicos de otras áreas). Su función principal es la de valorar la viabilidad de las propuestas y,
según el enfoque del proceso, la posible priorización de las propuestas

¿PARA QUÉ SIRVEN?

Mediante el Presupuesto Participativo la ciudadanía puede incluir las necesidades y voluntades que considere oportunas mediante la
proposición, deliberación y priorización de las propuestas. Por lo tanto, el proceso del Presupuesto Participativo permite conseguir una
serie de objetivos que podemos resumir de la siguiente manera:

 Participación directa de la ciudadanía, y por tanto, profundización en la democracia participativa.

 Mayor protagonismo activo de la ciudadanía.
 Buscar soluciones a problemas reales. Proyectar los deseos de la comunidad para el municipio.
 Mayor transparencia y eficiencia en la gestión municipal.
 Mayor consenso en el destino que adquirirán los impuestos recaudados
 Fomentar la reflexión activa y la solidaridad. Promover el dialogo.
 Mejorar la comunicación entre administración y ciudadanos, generando espacios de debate entre políticos, vecinos/as,
colectivos y personal técnico

Objetivos

 La inversión en las prioridades políticas: Se busca satisfacer y llevar a cabo las principales demandas y preocupaciones de la
población en las materias de inversión pública, actividades y programas, todo esto incluirlo en el presupuesto anual de la
ciudad, priorizando las más importantes y realizando un seguimiento de los compromisos.
 La participación directa de la ciudadanía en la asignación de los recursos de la ciudad debido a que donde se decide en que se
va a destinar los recursos es en asambleas abiertas a todo el mundo.
Ventajas de los presupuestos participativos

 Mayor transparencia y eficacia:

En la gestión municipal al compartir entre todos el debate acerca de en qué se va a gastar nuestros impuestos. Porto Alegre, fue
la primera ciudad en poner en funcionamiento los presupuestos participativos en 1989, se hizo para dotar a la población de
servicios básicos en infraestructuras y reducir las desigualdades sociales. Se ve el caso de la transparencia que tiene que
acompañar cualquier proyecto de este tipo, debido a que la ciudad tuvo que hacer una reforma tributaria. Y eficacia porque se
invirtió en lo que realmente era necesario.

 Creación de espacios de interlocución entre: la Administración y los ciudadanos

Los presupuestos participativos traen nuevos espacios de dialogo entre técnicos, vecinos, políticos y colectivos.

 Mayor democracia deliberativa

Es un modelo que intenta complementar la noción de democracia representativa mediante la adopción de un procedimiento
colectivo de toma decisiones políticas que incluya la participación activa de las personas que se ven afectadas por las
decisiones, y estaría basado en el principio de deliberación que implica la argumentación y la discusión
.
 Proceso abierto a todo el mundo, esto posibilita la participación directa de la población

Esto supera la lógica de participación representativa.

  Proceso autorregulatorio

Son los propios participantes los que deciden cómo se debe regir todo el proceso por eso se llama auto.

 Fomenta la reflexión activa y la solidaridad

Dado que todas las vecinas tienen la oportunidad de conocer y dialogar sobre los problemas y demandas del resto

Principales resultados

 La mejora de la gestión pública

 La mejora en la redistribución de recursos
 La participación ciudadana
 La política

TEMA 11. LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA (II): EL CAS DE BARCELONA. REGLAMENTACIÓ. ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ
CIUTADANA. MECANISMES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

Què és

Per avançar cap a una democràcia no n’hi ha prou amb l’elecció regular de representants polítics. Cal facilitar la incidència,
deliberació, coproducció i decisió de la ciutadania sobre els assumptes que l’afecten. Amb la participació ciutadana es pren
part d’aquest conjunt de decisions polítiques transcendint la mirada individual, perquè prengui protagonisme allò col·lectiu.

Aquest dret seria només una proclama buida si no s’acompanya de mitjans que en promoguin l’exercici i remoguin els obstacles que
el dificulten.

Per això l’Ajuntament de Barcelona promou la millora dels canals de participació per fer-los més accessibles, oberts i
transparents. I al mateix temps, fomenta la utilització de mitjans presencials i digitals que permetin augmentar la participació i
facilitin la màxima diversitat de participants, adequant els canals de participació a la pluralitat i complexitat de les persones
que comparteixen una ciutat com Barcelona, i que en són la riquesa.

Perquè la democràcia es fa entre tots i totes

Com ho fem

Barcelona ha estat un municipi pioner en la constitució d’estructures de governança participativa. El 1984 Barcelona va
implementar el mapa de descentralització per districtes que, en termes generals, encara regeix la ciutat.
El 1986 es van aprovar les primeres normes reguladores de l’organització dels districtes i de la participació ciutadana. L’aprovació
d’aquestes normes va permetre donar, per primera vegada, un reconeixement legal a la participació ciutadana. L’arquitectura
participativa de la ciutat ha anat creixent i desenvolupant-se intentant donar resposta a demandes ciutadanes i responent al context
social i polític de cada moment.

Aquesta voluntat de donar resposta a les necessitats de cada època és el què ha fet iniciar un procés de renovació del reglament de
participació vigent des del 2002 fins ara.

Garantint els drets de participació:

 Comissió d’Empara

La seva missió és aclarir dubtes i resoldre situacions de conflicte en els quals un ciutadà, ciutadana o una agrupació de persones
consideri que s’han vulnerat els seus drets de participació.

La Comissió d’Empara, integrada al Consell de Ciutat, és un òrgan de caràcter consultiu, format per sis persones que són veus
autoritzades i de prestigi en matèria de participació ciutadana i independents del Govern municipal.

Els membres de la Comissió seran proposats per diversos agents: dues persones a proposta del Consell Municipal, dues
proposades per la Comissió de Govern, una proposada pel Consell de Ciutat i una darrera proposada per la Sindicatura de
Greuges de Barcelona.

 Comissió Assessora dels processos participatius

Les seves funcions són les d’assessorar, acompanyar i vetllar perquè els processos participatius es duguin a terme amb la màxima
qualitat i rigor possibles.

La Comissió Assessora ha d’emetre informes i fer recomanacions sobre les metodologies, les eines i els mecanismes que són
necessaris per aconseguir pluralitat i diversitat de veus en el desenvolupament del procés.

La Comissió Assessora és de caràcter consultiu i està formada per sis persones amb experiència, que acreditaran la seva expertesa
sobre processos participatius i coneixements especialitzats en gènere, diversitat i accessibilitat, entre d’altres.

En cap cas podran formar part de la Comissió Assessora càrrecs electes d’institucions municipals, nacionals o europees. Tampoc
poden ser funcionaris eventuals ni càrrecs directius municipals.

La configuració de la Comissió Assessora s’estableix amb una tercera part a proposta del Consell de Ciutat, una tercera part a
proposta de la Comissió de Govern i una tercera part a proposta ciutadana, i els membres s’escolliran mitjançant elecció directe a
través de la plataforma digital.

 Comissions de seguiment

Les comissions de seguiment es creen per a cada procés participatiu o consulta ciutadana específica i estan formades per
la ciutadania i personal tècnic municipal. Les seves funcions són fer el seguiment de l’eficàcia i la qualitat del procés
participatiu o consulta, i vetllar per ells; emetre opinió sobre els instruments i la metodologia concreta utilitzada; fer les propostes i
els suggeriments de millora que consideri oportuns, i sempre que sigui necessari emetre informes sobre esmenes presentades per
part de persones participants que manifestin algun dubte o objecció sobre el procés.

Canals i mitjans de participació

Els canals de participació són els instruments que té la ciutadania per incidir en l’acció de govern a partir de promoure, debatre,
coproduir i decidir sobre qüestions relatives a les polítiques municipals.

L’Ajuntament ha de facilitar els recursos necessaris per garantir-ne la pluralitat, possibilitant que hi tinguin presència la diversitat
d’opinions i perspectives que defineix la ciutat de Barcelona.

 Els òrgans de participació de la ciutat són els mitjans de trobada regular entre l’Ajuntament i la ciutadania per a debatre
les polítiques municipals i incidir en l’acció de govern. Poden ser territorials (barri, districte, ciutat) o sectorials, per
àmbit d’actuació segons el tema que es vol tractar (cultura, mobilitat, educació, etc.).
 Els processos participatius són un seguit de trobades delimitades en un temps concret per promoure el debat i el
contrast d’arguments entre la ciutadania o entre aquesta i els responsables municipals, a fi de recollir-ne les opinions i
propostes respecte a una actuació municipal concreta.

Tots aquests canals de participació es poden activar a partir d’una iniciativa ciutadana.

Què és la iniciativa ciutadana

La iniciativa ciutadana és el mitjà amb el qual la ciutadania incideix en el desenvolupament de les polítiques públiques de la ciutat
de Barcelona mitjançant una recollida de signatures.

Es tracta de la intervenció d’un grup de persones (un mínim de tres) que demostren que la seva proposta no respon només a
interessos personals i recullen un nombre determinat de signatures per acreditar-ho. Amb una iniciativa ciutadana es pot convocar
un Consell de Barri, sol·licitar la celebració d’una consulta ciutadana sobre una qüestió concreta o celebrar un procés participatiu,
entre d’altres.

La iniciativa, per tant, reconeix la capacitat de les persones per ser agents actius en allò que afecta el conjunt de la comunitat.

Patrimoni ciutadà

La ciutat de Barcelona té una àmplia tradició en l’ús comunitari del patrimoni públic municipal: béns immobles, solars o
equipaments gestionats per entitats sense ànim de lucre. Aquest ús comunitari es fa per mitjà de diferents models participatius de
gestió.
El Programa de patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitàries és el marc conceptual i normatiu del qual s’ha dotat
l’Ajuntament de Barcelona per consolidar, donar suport i impulsar aquest tipus d’experiències. Parteix de la lògica que allò
públic (patrimoni municipal) pot esdevenir allò comú (patrimoni ciutadà) a través de noves maneres d’interacció i gestió compartida.

Aquest marc legal permet donar entitat i protecció administrativa i normativa a la gestió dels anomenats “béns comuns
urbans”.

Què són els béns comuns urbans?

Històricament, el concepte ‘béns comuns’ s’ha usat per designar i reivindicar la naturalesa compartida de certs recursos, que
guarden forts lligams socials, territorials i emocionals amb les comunitats que els reclamen i els habiten.

La particularitat d’aquestes pràctiques recau en la gestió i governança compartida entre una col·lectivitat organitzada de
referència que, a partir d’una gestió directa, es compromet a garantir el gaudi col·lectiu i la cura d’aquell espai en benefici de les
generacions actuals i futures.

Aquesta reinvenció del model de gestió d’allò públic esdevé un laboratori ciutadà de democràcia que ofereix eines, capacitació i
apoderament a les comunitats protagonistes de la gestió.

Catàleg d’espais de patrimoni ciutadà

El Programa de patrimoni ciutadà s'articularà al voltant d'un catàleg, que mostrarà la relació de béns immobles i solars cedits a
entitats sense ànim de lucre.

D'aquesta manera, es facilitarà a la ciutadania l’accés i el coneixement sobre quins recursos i patrimoni públics formen
part del programa i en quines condicions es cedeix a les diverses entitats.

A partir del Catàleg, les entitats, associacions i col·lectius sense ànim de lucre podran sol·licitar, segons la disponibilitat de cada
moment, un espai municipal per desenvolupar-hi el seu projecte.

Balanç comunitari

El Balanç comunitari és una eina amb què les entitats autoavaluen el funcionament intern i extern del seu projecte. Analitza
qüestions com l’arrelament al territori, l’impacte i el retorn social, la gestió interna democràtica, transparent i participada, la
sostenibilitat ambiental i econòmica i la cura de les persones i els processos.

Quan les entitats s’inscriuen al Programa de patrimoni ciutadà, es comprometen a participar en el Balanç comunitari a través d’un
formulari de preguntes i indicadors enfocats a valorar la corresponsabilitat social del projecte, l’arrelament territorial, la gestió
democràtica i l’orientació a les necessitats de la comunitat i l’entorn.

Taula de Patrimoni Ciutadà

El programa està dotat de la Taula de Patrimoni Ciutadà, un òrgan intern municipal que té com a missió vetllar per la coordinació
de les cessions que s’hagin fet i l’impuls d’una política de promoció del patrimoni ciutadà.

La Taula de Patrimoni Ciutadà centralitza les demandes ciutadanes i d’entitats sense ànim de lucre, de manera coordinada amb els
districtes i la resta d’àrees de l’Ajuntament de Barcelona

Com participar

Els canals de participació funcionen a través de la interacció entre la ciutadania i les seves organitzacions i els regidors i consellers
de la ciutat.

Els canals de participació ciutadana s’engeguen i funcionen a través de la interacció continuada entre els diferents actors que
intervenen en la vida política i social de la ciutat: d’una banda, la ciutadania i les seves organitzacions, de l’altra, els regidors i
regidores i els consellers i conselleres de la ciutat.

De la mateixa manera que els regidors i regidores, consellers i conselleres del Govern i l’oposició disposen de canals de debat, de
seguiment i de control de l’acció de govern, és imprescindible generar espais on la ciutadania pugui promoure, debatre,
decidir i coproduir les polítiques municipals.

La participació, doncs, es pot concretar en diferents accions:

 Promoure, a través d’iniciatives ciutadanes, processos participatius, òrgans i consultes.

 Debatre, en els òrgans i espais de participació i diàleg amb l’Ajuntament, qüestions i actuacions que la ciutadania pugui
posar en qüestió.
 Incidir sobre actuacions municipals per col·laborar en el seu desenvolupament i la seva realització.
 Coproduir les polítiques públiques de la ciutat i les actuacions que se’n deriven, elaborant la definició de la diagnosi i
participant de la seva execució, avaluació i seguiment.

Com promoure iniciatives ciutadanes

Les iniciatives ciutadanes són un mitjà que té la ciutadania perquè l’Ajuntament dugui a terme una determinada actuació

Què és una iniciativa ciutadana?

Les iniciatives ciutadanes són un mitjà amb el qual la ciutadania intervé a fi que l’Ajuntament dugui a terme una determinada
actuació d’interès general i competència municipal.

La iniciativa reconeix la capacitat de les persones per ser agents actius en allò que afecta el conjunt de la comunitat afavorint el
protagonisme ciutadà a l’hora de definir prioritats o necessitats a l’agenda política de la ciutat.

Com col·laborar a un òrgan de participació

Els òrgans de participació de la ciutat són els mitjans de trobada regular entre l’Ajuntament i la ciutadania
Els òrgans de participació de la ciutat són els mitjans de trobada regular entre l’Ajuntament i la ciutadania. La seva missió és
debatre i recollir opinions i propostes a fi d’incidir en les polítiques municipals.
Els òrgans de participació poden ser territorials (en funció de l’àmbit geogràfic: barri, districte, ciutat) o sectorials (àmbit
d’actuació segons el tema que cal tractar o debatre: dones, benestar social, migració, etc.).

Els òrgans de participació prenen diferents formes segons la seva finalitat i poden ser consells, pactes i acords i audiències
públiques.

En tots els casos i amb la voluntat de garantir la pluralitat, aquests espais han d’incorporar persones vinculades a l’Ajuntament
(regidors i regidores, consellers i conselleres o personal municipal) i persones no vinculades ni a l’Ajuntament ni a cap altra
Administració pública. En el cas dels òrgans sectorials, també s’hi poden incorporar veus expertes en l’àmbit específic de l’òrgan i
que representin com a màxim un terç de la totalitat dels seus integrants.

Per poder garantir la riquesa de mirades i de veus, la composició dels òrgans de participació es basa en criteris de pluralitat, fet
que possibilita que hi tinguin presència la mateixa diversitat d’opinions i perspectives que caracteritza la ciutat de Barcelona.

Òrgans de participació territorials:

Els òrgans de participació territorials de la ciutat són espais continuats de trobada entre l'Ajuntament i la ciutadania
l’àmbit geogràfic, ja sigui de barri, de districte o de ciutat.

Els òrgans de participació territorials són:

 Consell de Ciutat
 Consell Ciutadà de Districte
 Consell de Barri
 Audiència Pública de districte
Òrgans de participació sectorials

Els òrgans de participació sectorials o temàtics de la ciutat són espais continuats de trobada entre l'Ajuntament i la
ciutadania per àmbit d'actuació segons el tema que es vol tractar: cultura, feminisme, mobilitat, educació, etc.

Els òrgans de participació sectorials incorporen persones vinculades a l’Ajuntament (regidors i regidores, consellers i conselleres o
personal municipal) i persones no vinculades ni a l’Ajuntament ni a cap altra Administració pública. A més, també poden incorporar
veus expertes en l’àmbit específic de l’òrgan i que representin com a màxim un terç de la totalitat dels seus integrants
Com es pot promoure i participar en un procés participatiu

Els processos participatius són un seguit de trobades per promoure el debat i el contrast d’arguments entre la ciutadania o entre
aquesta i els responsables municipals

Els processos participatius són un seguit de trobades delimitades en un temps concret, per promoure el debat i el contrast
d’arguments entre la ciutadania o entre aquesta i els i les responsables municipals, per tal de recollir les seves opinions i propostes
respecte a una actuació municipal concreta.

Un procés participatiu pot servir per dur a terme un diagnòstic d’una qüestió o tema concret, cercar idees creatives i innovadores
per dur-la a terme i suggerir quines formes d’intervenció són les més adients en funció de les particularitats de cada actuació,
context i cas.

Els processos s'estructuren en quatre fases

1. Fase d'informació: moment de difusió al conjunt de la ciutadania sobre quina és la matèria en la qual es vol demanar la
participació.
2. Fase de debat: etapa de promoció del diàleg i el contrast d'arguments, en la qual es recullen les aportacions de les
persones participants. Durant la fase de debat s’usaran les metodologies més adients i diverses per arribar a tots els
col·lectius afectats.
3. Fase de retorn: en la darrera etapa del procés es trasllada el resultat a les persones participants i a la resta de la
ciutadania.
4. Fase de seguiment: es facilita el seguiment del desenvolupament dels resultats del procés.

El resultat del procés participatiu no afecta les capacitats de decisió i execució dels òrgans de govern de l’Ajuntament. Tanmateix,
en iniciar qualsevol procés, cal explicitar com s’aplicarà els resultats a la decisió final

https://ajuntament.barcelona.cat/participaciociutadana/ca/guies-materials-i-altres