MAI

Matemàtiques, Aplicacions i Interpretacions

TEMA 3. TRIGONOMETRIA
 CONTINGUT
TEMA 3. Trigonometria

❖ Origen de la trigonometria i problemes clàssics

"If people do not believe that mathematics is simple, it is only
because they do not realize how complicated life is."
John von Neumann
 TRIGONOMETRIA

Etimologia

Trian Triangle (tri-gónon: tres angles)

jljljljljl Mesura (métron)

 La civilització egípcia 5000 aC
La trigonometria va néixer a l'antiguitat per estudiar els fenòmens naturals i astronòmics.
Els egipcis estudien els fenòmens celestes per predir fenòmens com ara la riuada del riu Nil.
Construeixen un calendari solar l'any 2773 B.C. dividit en 365 dies.
De la seva necessitat de saber calcular angles neixen els primers rudiments de les funcions
angulars.
L'any 3000 aC. Es construeix la piràmide de Keops.
La construcció de les piràmides va plantejar diversos
problemes als arquitectes
entre elles:
● l'alçada, calculada amb triangles semblants
● el pendent de les cares laterals.
 Papiro di Rhind 1650 a.C.
Problema no. 56 del Papir Rhind (de l'escrivà
Ahmes) conté les primeres nocions de
trigonometria i una teoria semblant dels
triangles.
Proposa un problema relatiu al càlcul del
pendent de la piràmide anomenada seqt*
obtinguda fent la relació entre profunditats i
elevació. Aquesta relació és igual a la cotangent
de l'angle α.
Investigació: E papir del Rhind. Les mesures a l’antic Egipte (seqt)
 La civilització babilònica 2000 aC.
A Mesopotàmia, les matemàtiques es van
desenvolupar a partir de l'any 2000 aC. Milers de
tauletes, que es remunten a la dinastia Hammurabi
(1800-1600 A.C.) il·lustren un sistema de nombres ben
establert basat en 60.

La divisió de l'angle rodó en 360 graus podria estar

relacionada amb divisió de l'any en 360 dies o la
possibilitat de subdividir
la cantonada rodona en un gran nombre de peces
unides a la base 60.
 Civilització grega 2000 aC.
La civilització grega hereta les matemàtiques egípcies i
babilònies.
Es veu un major progrés a partir del segle VI. B.C. gràcies als
astrònoms i matemàtics com ara:
● Anaximandre (600 aC);
● Pitàgores (500 aC);
● Aristòtil (350 aC).
Els grecs, per seguir els moviments del sol i la seva ombra,
fan servir un pal plantat verticalment anomenat Gnomon
 Els grecs
El naixement de la Trigonometria està associat als estudis de l'escola de
Alexandria i el primer tractat de matemàtiques en 13 llibres:
Els elements d'Euclides (330 aC). Resumeix les nocions de la trigonometria coneguda
fins aquell moment.
Aplicacions a la Geodèsia i l'Astronomia
● Eratòstenes, mesura del meridià terrestre;
● Aristarc, Sobre les dimensions i distàncies del Sol i la Lluna.
Aristarc, en la seva obra, mesura la distància entre la Terra i el Sol (igual a
19 vegades la distància de la Terra a la Lluna); a més, va ser el precursor de la
teoria heliocèntrica.
 Problemes clàssics
Distància entre dos punts visibles però inaccessibles.
Suposem que volem calcular la distància entre dos punts A i
B: Em trobo a A però no puc arribar a B perquè està més enllà
del riu.
Podem desplaçar-nos a un punt C i calcular la distància AC i
també la angles ACBˆ i CABˆ . Per tant, tenim el triangle ABC
del qual coneixem dos angles i el costat inclòs; podem
calcular el tercer angle recordant que la suma dels angles
interiors d'un triangle és un angle pla, β = 180◦ − α − γ.
Pel teorema dels sinus
 Eratòstenes, mesura del meridià terrestre
El 21 de juny a les 12 (solstici d'estiu) són els raigs del
sol perpendicular a la ciutat de Syene (Assuan); el
mateix dia Alexandria d'Egipte
(distància 5000 estadis = 800 km)
els raigs solars formen un angle d'1 amb la vertical 50
de la cantonada rodona.
Multiplicant la distància entre Syene i Alexandria per
50, Eratòstenes obté la mesura exacta del meridià
terrestre
800 ∗ 50 = 40000km
Distància entre la Terra i la Lluna
Pel teorema del sinus
Distància de la Terra al Sol

Pel teorema del sinus

info extreta de aqui

 Coneixements previs
La trigonometria és la part de les Matemàtiques que ens ensenya a resoldre triangles,
és a dir, a determinar els costats i els angles desconeguts d'un triangle partint dels
coneguts.
Per fer això hem de recordar:
- La suma dels angles de qualsevol triangle és 180°.
- En un triangle rectangle es compleix el teorema de Pitàgores

- En un triangle rectangle la suma dels dos angles aguts és 90° (són complementaris).
 Coneixements previs

Triangles semblants
 Coneixements previs
Mesures de l'angle: Dues rectes amb el mateix origen O formen un angle.
Per mesurar angles utilitzarem el grau sexagesimal.
Coneixements previs
 Teorema del sinus
En un triangle qualsevol, sempre es compleix:

C
a
b
B
A c
 Exemple 1
Així, si ens donen dos costats i un angle
oposat a algun dels costats, podem aplicar el
teorema del sinus per calcular la resta
d’angles i el costat que ens falta.
 Teorema del cosinus
Donat un triangle qualsevol, sempre es compleix que el quadrat d’un costat és
al suma dels altres dos menys dues vegades el producte dels costats pel
cosinus de l’angle que formen
 Webgrafia
● Laboratorio di Trigonometria