10.

569 - Comunicació i relacions interpersonals Castellà Anglada, Gemma

Aula 1 – PAC 2 Ruiz Fernández, Miriam
L’ordre de la interacció i de la conversa Ventaja Bobet, Àlex
Zabalgo Pérez, Sara
1-A. L’ordre de la interacció (Goffman, 1959) defineix com actuem segons com entenem les
situacions d’acord amb uns constructes compartits i no només per causes intrínseques. Un altre
concepte clau és la dramatúrgia; les persones som actrius amb identitats múltiples que
s’ajusten a l’escenari (la situació) i al públic (interlocutores) (ibíd). Ens presentem a nosaltres
mateixos actuant amb la personalitat més adient o acceptable a la situació, als nostres
interessos i a l’aprovació externa (Herrera i Soriano, 2004), que implica possibles ajustos per
mantenir una reciprocitat equilibrada (Goffman, 1959).

El curtmetratge Por error (Escudero, 2019), exposa actuacions en diferents situacions del
present i passat. L’actor idealitza l’esdeveniment (s’ha mudat) perquè atorga a l’acte certa
cerimònia; la vida és una “boda” i seguim rituals (Goffman, 1959). Aquesta dramatització és més
evident en la regidora de cultura amb un rol dominant d’amfitriona i organitzadora reforçat per
l’ajudant i el presentador que en sustenten l’estatus i conformen el consell de treball d’aquesta
situació. Les maneres de la regidora amb l’actor difereixen primer quan ha de confirmar qui és i
després quan l’obliga a sortir a l’escenari. Paral·lelament, veiem l’evolució inversa en l’actor, de
la seguretat inicial en arribar com a homenatjat, passant per la mirada reprovadora de l’ajudant
per vestir casual per un acte institucional, fins al descrèdit.

Quan l’actor és a l’escenari, el seu si mateix o façana d’homenatjat està afectada per l’error
(presentació desacreditada), intenta mantenir la dramatització però ell mateix no es creu la
realitat ni transmet credibilitat perquè perd el control de l’expressió (surt d’un salt a l’escenari,
equivoca el protocol en rebre el premi de la regidora, i aparenta nerviosisme amb un discurs
maldestre i inadequat). Clarament menteix sobre les actuacions en teatres grecoromans per
beneficiar al públic, establir un vincle i obtenir-ne l’aprovació, però la situació és artificiosa
perquè les fotos que apareixen a la pantalla mentre parla són personals i informals, per tant,
disruptives en lloc de reforçar el medi. Aquesta escena és una excel·lent metàfora de com les
persones actuem segons la identitat que es vol projectar a l’escenari i en els altres.

Figura_1._Escena_prèvia_a_la_sortida_a_l’escenari

Nota._Fotograma-4_Por_Error_web_Fotografia,_per_Infocortos,_n.d.,-(https://
infocortos.com/cortometraje/por-error/)

1
10.569 - Comunicació i relacions interpersonals Castellà Anglada, Gemma
Aula 1 – PAC 2 Ruiz Fernández, Miriam
L’ordre de la interacció i de la conversa Ventaja Bobet, Àlex
Zabalgo Pérez, Sara

Contràriament, en l’entrevista sobre l’homenatge erroni, actua més honestament i segur perquè
aquest cop sense error, n’és el protagonista. Observem com tergiversa la informació (les
llàgrimes dels amics i la reacció de la mare), o com menteix sobre la seva situació laboral com
a actor en actiu i les aptituds de cant, aquest cop definint una realitat creïble perquè ha
perfeccionat el seu cinisme arran de l’acte que rememora idealitzant la seva actuació,
principalment utilitzant l’humor sobre les disrupcions passades perquè no esdevinguin novament
disrupcions en el present. Com veiem a l’inici amb la cigarreta, tot i l’experiència que afegeix al
seu rol, encara és incompetent per oferir una façana consistent en situacions que impliquen el
seu si mateix d’actor.

Figura_2._Idealització_de_l’actuació_a_l’homenatge

Nota._Adaptació_de_Cartel_Por_Error_web_Fotografia,_per_Infocortos,_n.d.,-(https://
infocortos.com/cortometraje/por-error/)

2
10.569 - Comunicació i relacions interpersonals Castellà Anglada, Gemma
Aula 1 – PAC 2 Ruiz Fernández, Miriam
L’ordre de la interacció i de la conversa Ventaja Bobet, Àlex
Zabalgo Pérez, Sara

1-B. Conversar és una activitat regulada per la situació definida i el context de seqüències
verbals que organitzen la conversa, definida per l’ordre de la interacció (Goffman, 1991, citat a
Vitores, 2015, p. 17). Garfinkel (2006, citat a Vitores, 2015, p. 23), afegeix que les persones
sabem què fem i perquè ho fem en les interaccions socials segons un coneixement compartit i
contribueix a l’anàlisi de la conversa (AC) com a una disciplina per se. Segons l’AC, la
conversa presenta un patró de característiques estables i recurrents, que orienten la interlocució
de les persones. Comprendre aquests patrons capacita les persones per fer aportacions mentre
doten d’explicació les accions alienes, així, la conversa s’estructura sobre una sèrie d’accions
interconnectades. Aquesta naturalesa seqüencial del diàleg s’analitza amb els parells
adjacents, que són la unitat mínima d’anàlisi de la conversa i ens informa dels tipus de la
interacció en la parla, sense contemplar ni obtenir informació de les persones o les seves
motivacions psicològiques (Antaki i Díaz, 2001).

El parell adjacent és el conjunt d’intervencions de dos interlocutors emparellades, com una

pregunta-resposta. En aquesta interrelació el més important és què i com es comunica perquè
es defineix quan el comunicador acaba la seva intervenció, donant el torn al seu interlocutor. Al
curtmetratge Por error de Sara Escudero (2019), en trobem exemples als diàlegs amb
respostes preferides (mostra clara d’acord o d’acceptació), i respostes no preferides (acords
matisats o clar rebuig), aquestes últimes normalment precedides d’una pausa o prefaci
premonitori.

 Exemple de parell adjacent amb resposta preferida: A l’entrevista inicial del curt en Juan
Logar (AJ) respon l’entrevistador (EN) i no hi ha prefacis però sí moltes pauses perquè
després sabrem que l’AJ tergiversa la informació o construeix mentides:

EN: Bueno Juan, ah:::, recientemente te han dado un premio por toda tu carrera como
actor, es así?
⌈(1seg)⌋
AJ: ⌈(assenteix)⌋ Efectivamente.
[...]
EN: Pero tu eres un actor en activo, no:?
⌈(0.9)⌋
AJ: ⌈(assenteix)⌋ ↑ si:::
EN: y tienes alguna habilidad >artística más<?
(1seg)
AJ: >si<, también canto.

3
10.569 - Comunicació i relacions interpersonals Castellà Anglada, Gemma
Aula 1 – PAC 2 Ruiz Fernández, Miriam
L’ordre de la interacció i de la conversa Ventaja Bobet, Àlex
Zabalgo Pérez, Sara
Figura_3._Entrevista_inicial

Nota._Fotograma-1_Por_Error_web_Fotografia,_per_Infocortos,_n.d.,-(https://infocortos.com/
cortometraje/por-error/)

 Exemple de parell adjacent amb resposta no preferida : A l’entrevista en l’acte homenatge

l’ajudant/tècnic (AT) comença amb una afirmació i les respostes d’en Juan Logar (AJ)
comencen per pauses i prefacis que precedeixen les respostes no preferides, les preguntes
esdevenen progressivament més dubtoses fins a descobrir l’error:

AT: eh, a ti te gusta anatomia de Grey.

AJ: eh: (0.5) bueno no no está mal.
AT: hum, y Boston Legal?.
(1.1)
AJ: hem:: (0.2) tampoco mucho.
[...]
AT: vamos a ver, .hh, hum: tú no has doblado Anatomia de Grey, al moreno alto?
(0.8)
AJ: eh: n(h)o, si no s(h)é ni quien es.
AT: ↑ y Boston legal?.
(1.2)
AJ: me(h)nos:
AT: eh:: >pero tu has doblado algo<?
AJ: NO, (0.9) bab, ↑ pero tengo un curso.
AT: vamos a ver, tu no eres? <Juan Logar>, <el actor de doblaje>?.
AJ: ehe: no, (1seg) yo soy, <Juan Logar> (0.3) <actor de teatro>.

4
10.569 - Comunicació i relacions interpersonals Castellà Anglada, Gemma
Aula 1 – PAC 2 Ruiz Fernández, Miriam
L’ordre de la interacció i de la conversa Ventaja Bobet, Àlex
Zabalgo Pérez, Sara
2. Segons Collins (2009), un ritual d’interacció (RI) consisteix a focalitzar l’atenció sobre un
element comú en una emoció, creant una realitat compartida basada en la solidaritat grupal i
desenvolupant una sensació de pertinença temporal. Els quatre ingredients dels RI són la
col·lectivitat (2 o més persones) i la presència física, la demarcació vers els altres, el focus
d’atenció coincident i l’estat emocional compartit.

Com informa la notícia “Fue duro explicar que no se podían celebrar velatonios ni ceremonias”
(Fumero, 2020), davant la impossibilitat de celebrar una vetlla i/o una cerimònia, han augmentat
les misses de recordatori i altres rituals d’acomiadament. La manca del contacte cara a cara que
possibilita la intersubjectivitat i consegüentment l’atenció i l’emoció entre les persones
assistents, escapça l’experiència emocional i cognitiva compartida, debilitant així els principals
efectes dels RI tan importants en moments de pèrdua i dolor com la mort d’un ésser estimat; i
les limitacions d’aforament disminueixen l’experiència de suport i solidaritat grupal. En altres
paraules dificulta experimentar l’emoció pròpia també en els altres, que la pèrdua formi part de
l’univers compartit amb els que ens envolten i identificar-la en els canvis que provoca en la
identitat dels altres, per compartir el dolor i la càrrega emocional. S’han minvat els sentiments
de confiança, l’acompanyament i el benestar que provoca la integració del respecte envers els
símbols compartits col·lectivament.

A conseqüència d’aquesta pandèmia, els rituals formals que abasten protocols i cerimònies
culturals (vetlles) socialment reconegudes (Collins, 2009), s’han modificat per les restriccions de
reunió de persones, impedint altres rituals associats com la reunió de familiars, donar el condol
o consolar als afectats, i això ha impactat significativament a escala individual i col·lectiva. Com
a éssers dins un univers simbòlic construït col·lectivament (ibíd), el fet de no poder interactuar
en i per aquests rituals ha deixat un buit i conseqüències, perquè si ja és dur acomiadar a un
familiar, ho és més quan no es pot compartir aquesta emoció. El que s’ha mantingut
telemàticament però, han estat els rituals naturals, ja que aquests focus atencionals i
emocionals compartits es generen d’una manera espontània i natural sense necessitat de
protocols estandarditzats (ibíd). En aquest sentit, els efectes naturals dels rituals d’interacció
com la solidaritat grupal o pertinença grupal, s’han seguit donant però principalment a distància,
que implica prescindir de la corporalitat i la informació analògica.

5
10.569 - Comunicació i relacions interpersonals Castellà Anglada, Gemma
Aula 1 – PAC 2 Ruiz Fernández, Miriam
L’ordre de la interacció i de la conversa Ventaja Bobet, Àlex
Zabalgo Pérez, Sara

Referències:

Antaki, Ch., i Díaz, F. (2001). Anàlisi de la conversa i processos socials [recurs d’aprenentatge].
Recuperat del campus de la Universitat Oberta de Catalunya.
http://cvapp.uoc.edu.biblioteca-uoc.idm.oclc.org/autors/MostraPDFMaterialAction.do?
id=249818

Cartel Por Error web. (n.d.). Fotografia. Infocortos. https://infocortos.com/cortometraje/por-

error/

Collins, R. (2009). El modelo de foco común y consonancia emocional. A R. Collins (Eds.).

Cadenas de rituales de interacción (pp. 71-93). Anthropos.

Escudero, S. (Directora). (2019). Por error [Curmetratge]. Sara Escudero.

Fotograma-1 Por Error web. (n.d.). Fotografia. Infocortos.

(https://infocortos.com/cortometraje/por-error/

Fotograma-4 Por Error web. (n.d.). Fotografia. Infocortos.

(https://infocortos.com/cortometraje/por-error/

Fumero, P. (2020, juliol 19). Bazaga: “Fue duro explicar que no se podían celebrar velatorios ni
ceremonias”. El Día. https://www.eldia.es/sociedad/2020/07/20/duro-explicar-podian-
celebrar-velatorios/1095375.html

Goffman, E. (1959). Introducción. A E. Goffman, La presentación de la persona en la vida

cotidiana. (p. 13-28). Amorrortu.

Goffman, E. (1959). Actuaciones. A E. Goffman, La presentación de la persona en la vida

cotidiana. (p. 29-87). Amorrortu.

Herrera Gómez, M., i Soriano Miras, R. M. (2004). La teoría de la acción social en Erving
Goffman. Papers: Revista de Sociologia (73), 59-79.

Vitores, A. (2015). Comunicació i relacions interpersonals. Guia de lectures (pp.22-29) [recurs

d’aprenentatge]. Recuperat del campus de la Universitat Oberta de Catalunya.
http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00227380/pdf/PID_00227382.pdf