Esperanza Figueroa Alexander

Ramon Llull
·La figura de Ramon Llull es una figura molt rellevant en el segle XII. Amb ell naix la prosa catalana,
com a conseqüència de voler complir el seu somni, transformar la societat. Utilitza la literatura per
seduir al receptor, ja que la literatura de Ramon Llull es utilitarista, tot el que escriu té un objectiu
d’aprenentatge. Va ser el primer en escriure els primers textos de la literatura catalana.
·Objectiu: convertir els infidels, sobretot als musulmans.
·Escriure el millor llibre del món. Text contra els errors del infidels.
·Fundar monestirs pon formar missioners per aprendre les llengües orientals dels infidels, i
convertir-los in situ.
·Hi ha tres mons: el diví (Déu), espiritual (àngels i ànimes) i el material (minerals, plantes i animals).
L’home és una mescla d’ànima i cos.
·L’ànima humana existeix i està formada per tres facultats: voluntat, enteniment i memòria. El 3
al·ludeix a la Trinitat divina.
·Les nou dignitats divines de Déu: bondadesa. grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut i
glòria.
1.Llibre d’Evast, d’Aloma e Blanquerna: un llibre que mostra la biografia de Blanquerna, un cristià
perfecte, que passa per tots els estaments religiosos, fins a fer-se papa de Roma. Després de fer un
programa reformista, es torna ermità.
2.Llibre d’amic e amat: breviari místic que forma part de Blanquerna
3.Llibre de meravelles: Felix viatja i es qüestiona el món. Trova explicacions gràcies filòsofs i
ermitans, sobre l’existència de Déu i el seu paper en totes les esferes del món queda demostrat. Una
part el Llibre de les bèsties, es una al·legoria a la noblesa en forma de faula.
4.Llibre de l’ordre de cavalleria: llibre didàctic que explica espiritualment les armes del cavaller.

Trobadors
·La lírica trobadoresca porta la novetat de no ser escrita en llatí, amb rima i mesura sil·làbica amb
temàtica majoritàriament amorosa i eròtica.
·La poesía trobadoresca es basa en l’amor cortés. El trobador havia de seguir un protocol per
aconseguir el seu objectiu, l’accés a una dama de posició social elevada i normalment casada. Aquest
amor és difícil, perillós, extramatrimonial i ple d’entrebancs.
·Estadis de l’amor cortés:
1) Fenhedor o tímid: la dama ignora el desig del trobador.
2) Pregador o suplicant: el trobador fa saber a la dama els seus sentiments. La dama pot reforçar
aquesta conducta en una penyora (objecte o peça de roba que li dona per augmentar
l’encoratge del trobador).
3) Entenedor o enamorat tolerant: la relació s’intensifica, però encara no hi ha contacte físic.
Una prova a la que podria estar sotmès el trobador és a l’assaig, una cerimònia de l’eròtica
trobadoresca.
4) Drutz o amant: el trobador accedeix al llit de la dama i al plaer físic. Solia produir-se durant la
nit fins a l’alba, quan s'havien de separar.
·El vassallatge: pacte en el que un vassal i el seu senyor prometen fidelitat recíproca. Si el senyor
feudal cobria les mans del vassall amb la seva roba i intercanviava objectes, en la poesia trobadoresca
s’ansiava aquest intercanvi de penyores i també tindre les mans sota els vestits de la dama.
·Decasíl·lab, amb cesura en la quarta síl·laba.
·L’occità va ser la llengua de prestigi. El trobar lleu (fàcil d'entendre, senzilla), trabar cus (més
elaborada, perquè coste d’entendre), trobar ric (formal, en riquesa de recursos).

1
Esperanza Figueroa Alexander

Eiximenis
·El papa Lluna el va nomenar bisbe d’Elna i patriarca de Jerusalem.
·Pretén fixar per escrit com ha der la vida d’un bon cristià. El pretén fer a les classes burgeses,
ensenyant les normes dels bons creients.
·Va ser llegit en la cort, per nobles i monarques.
·Lo Crestià.: obra magna d'Eiximenis, projectada com a manera d'enciclopèdia del bon cristià. Anaven
a ser 13 volums, però sols es varen publicar 4, els 3 primers i el que feia 12. Prenia donar pautes de
conducta per a un bon cristià i la vida quotidiana en aquell moment històric. El Dotzé titulat també
com Regiment de príncipes e de comunitats, és un tractat del bon govern i sobre les qualitats dels
governants del seu poble. El capítol Regiment de la cosa pública,on exposava els principis en què
s’han de basar el govern de la ciutat.
·Vita Christi: les vides de Crist. Llibre en caire teològic que empra escenas quotidianes i diàlegs vius.
·Amb grans coneixements enciclopèdics, superticiós, hertodox, medieval, va aconseguir gran
popularitat. Volrat, per reis, nobles, burgesos i poble urbà. Va ser capaç de plasmar una prosa
comprensible i de gran qualitat en idees religioses.

Vicent Ferrer
·Es va enfocar en la intensa activitat de la predicació, els sermons, que es conserven gràcies als
copistes. Els seus sermons, pretenien remoure la consciència dels pecadors i amenaçaven amb els
turments de l’infern si no es seguia una vida virtuosa.
·Recursos emprats per San Vicent:
1) Oralitat: gesticulació i canvis de veu per cridar l’atenció. Encenía tant els ánims, que era
normal l’atac als calls jueus i moreries després de la seva predicació.
2) Llengua: Vicent introduïa paraules dels idiomes locals, ja que per a aquella època les llengües
eren molt paregudes. Explica el do de llengües quan predicava en valencià.
3) Recursos: paràboles, exemples, faules, referències bíbliques, crits, onomatopeies, canvis de
veu, explicacions simples, diàlegs, detalls morbosos… Aconseguia mantenir l'atenció del
públic durant, 2, 3 i fins a 6h que duraven els sermons.
4) L’estructura es basava en l’elaborada per Eiximenis en L’Art de predicació al poble. Es feia
entendre per masses illetrades.
5) Advertia de l'arribada imminent del Judici Final, per això comminava a la conversió de fidels
i infidels a la vida cristiana.

Ausiàs March
·Es autor de 128 poesies amb més de 10.000 versos. Les temàtique son: cant d’amor, cants de mort,
cant moral i cant espiritual. Que destaca per:
1) To íntim: Gran introspecció, sincera. a diferència dels tòpics trobadorescos. Mostra el dolor
que causa l’amor.
2) Temàtica amorosa: debat entre l’amor honest i el pecaminós, l'espiritual i el carnal (la carn vol
carn). Creu ser mestre de l’amor i pensa que l’amor va lligat a la mort, el fi de totes les coses.
3) Reflexiona i planteja dubtes morals que donen els versos d’una gran densitat conceptual,
4) La dona té virtus però també defectes. Té una idea reial de ella i no idealitzada. A les dones
que li dedicava poemes lis posava noms: Llir entre cards (bellesa), Plena de seny
(intel·ligent), Amor amor (personificació de l’amor), Oh foll amor (passió), Mon darrer bé
(última dóna amb la que vas estar).

2
Esperanza Figueroa Alexander

5) Mètrica: estrofes de huit versos decasíl·labs, amb una estrofa final (la tornada) en quatre
versos. Punt de trobada en els trobadors amb rimes consonants. Predomina la rima fàcil.

Narrativa Cavalleresca (Tirant i Curial)

·La narrativa de cavalleries va ser un gènere de gran èxit. Es caracteritzava per narrar les aventures
d’un heroi ideal, amb una trama fantàstica, amb intervenció d’elements meravellosos, en espais
imaginaris.
·La novel·la cavalleresca (novel·les cavalleresques): l’heroi té mesura humana (es imperfecte), amb
un argument versemblant i lloc identificables.

·Tirant lo Blanc:
Autor: Joanot Martorell, fill de família noble.
·Argument de l’obra: Narra la vida del cavaller bretó Tirant lo Blanc, com rep l’ordre de cavalleria i
es converteix en un cavaller d’anomenada, salvador de la cristiandat davant l'amenaça dels turcs a
Constantinoble. Combina aventures militars i cavalleresques en amoroses i cortesanes. Per aquesta raò
es considera com a obra total.
1) Anglaterra. Tirant viatja a Anglaterra per a participar als tornejos que organitzat el rei. Resulta
vencedor i és armat cavaller. De tornada, conix a un ermità, l'heroi i comte Guillem de Varoic,
que reflexiona amb ell sobre el món de la cavalleria.
2) Illes de Sicília i Rodes. A França, Tirant s'assabenta del setge turc que parteix l'illa de Rodes.
Després de passar per la cort de Sicília i viure 'aventures, s'embarca cap a Rodes on demostra
ser un bon capità d'exèrcits. L'acompanyen Diafebus, i el príncep Felip fill del rei de França, a
qui aconseguirà casar amb la princesa Ricomana. Tirant venç els turcs i guanya anomenada.
3) Constantinoble. Tirant rep una carta per a alliberar la ciutat de Constantinoble del setge dels
turcs. Tirant viatja a l'Imperi Grec, on lluita contra els turcs i s'enamora de la princesa
Carmesina. Les aventures cortesanes i amoroses ens presenten personatges inoblidables, com
ara la donzella Plaerdemavida i la Viuda Reposada.
4) Nord d'Àfrica. Tirant naufraga i va a parar a les costes del nord de Tunis. Es empresonat i
convertit en esclau. Però la seva vàlua al servei dels reis locals el convertirà en un gran capità.
El seu carisma aconsegueix convertir al cristianisme tot el nord d'Àfrica i tornar a
Constantinoble amb nous aliats.
5) Tornada a l'Imperi Grec. Ja de nou a Constantinoble, Tirant dirigeix el combat final contra els
turcs. Amb ajuda dels reis africans i del seu amic Felip de França, juntament amb l'estratègia
militar, aconsegueix la victòria. Mentrestant, també fa les paus amb Carmesina. És coronat
cèsar i es casa amb la princesa. En el zenit de l'èxit, Tirant contrau una pulmonia i mor.
Carmesina, també l'acompanya a la mort.
·Estil: Versemblant; no obstant això, hi ha concessions de la fantasia (aparició d’Artur i Morgana) i
fets històrics que no sempre son rigurosos.
·Martorell fa servir de la literatura per convertir els somnis en realitat. El somni de conservar una
Constantinoble cristiana, en un moment que ja hi havia sigut conquerida pels turcs.

·El Curial e Güelfa:

Autoria. És una qüestió oberta. És una obra anònima coneguda des del segle XIX. El model de
llengua sense dialectalismes fa impossible deduir origen geogràfic de l'autor.
·L'obra. Narra l'ascensió social d'un jove humil, Curial, al servei del marquès de Montferrat. Gràcies a
l’amor de la germana del marqués, Güelfa, guanyarà prestigi en tornejos i viurà aventures en
contrades allunyades.

3
Esperanza Figueroa Alexander

L'obra es divideix en tres parts:

1) Llibre primer. Güelfa es fixa en les virtuts del jove. Ella és una jove vídua, germana del
marqués. El desnivell social amb Curial és enorme i això fa impossible una relació amorosa.
Güelfa procura que Curial reba formació per afavorir el seu ascens social. El seu amor és
descobert, pels envejosos de la cort, i Curial ha d'anar-se'n a buscar fortuna. Resulta victoriós
en un torneig a Austria, on lluita a favor de l'honor de la duquessa Laquesis. Güelfa se sent
gelosa, perquè creu que Curial s'ha enamorat de la duquessa.
2) Llibre segon. Curial ha guanyat experiència en tornejos i viatja a Melú, a participar en un
altre. L'acompanya Festa, dama de Güelfa, per a reportar tot el que faça Curial. En el torneig,
brillen el rei Pere el Gran i els cavallers de la corona d'Aragó. Curial aconsegueix èxits a
París, però els problemes de desconfiança amb Güelfa retornen i també perd la confiança del
rei de França.
3) Llibre tercer. Curial viatja a Terra Santa i a Grècia. Naufraga al nord d'Àfrica. En terra de
musulmans és fet esclau. Camar, una dama mora, s'enamora de Curial. Ell es manté fidel a
Güelfa, a pesar de la distància. Torna a Montferrat i es casa amb Güelfa.
Estil. L'autor demostra un bon coneixement de la mitologia i la cultura clàssica. A mitjan camí de la
novel·la cavalleresca i sentimental. L'argument i ambientació històrica són versemblants, i els episodis
on participa el rei Pere d'Aragó estan ben documentats. És, una novel·la cavalleresca que no degué ser
difosa fora de l'ambient cortesà en què va ser escrita.

Isabel de Villena
·Abans de convertir-se en monja i canviar de nom, va ser filla il·legítima del noble Enrique de Villena,
escriptor en català i castellà, vinculat a les corts de Castella i d'Aragó..
·Obra. La Vita Christi és una vida de Jesucrist. La novetat de sor Isabel és que vertebra l'obra a partir
d'episodis referits a les dones de la vida de Jesucrist. L'objectiu era instruir el seu públic, les monges
del convent.
·Dones. Els personatges femenins apareixen caracteritzats de forma precisa extensa, en oposició a
l'esquematisme dels personatges masculins. La verge Maria, santa Anna o Maria Magdalena estan ben
perfilades. Igualment, el personatge de Jesús demostra una inclinació prioritària per les dones del seu
entorn, les privilegiades en la seva vida.
·Llenguatge: Sor Isabel es va beneficiar de la formació rebuda a la cort de la reina Maria i de la
correspondència que mantenia amb lletraferits del seu temps: Joan Roís de Corella i Bernat Fenollar.
El llenguatge senzill i la temàtica estan pensats per fer l'obra més accessible a les monges i novicies
del convent de la Trinitat: diminutius, detalls de la vida familiar, dramatisme, efectes...
A més dels contactes amb Joan Roís de Corella i Bernat Fenollar, també degué conèixer Jaume Roig,
metge del convent. Potser, l'obra de Jaume Roig va ser l'estímul perquè ella escriguera la seua.
Sor Isabel de Villena

Indicatiu Subjuntiu Formes no personals

Present Present Present Present Imperfet Participi Gerundi

-ar -re/-er/-ir -ar -re/-er/-ir totes

Cante Perd Cante Perda Cantara Cantat Cantant