Catalunya

Cristiana Setmanari d’informació

i de cultura religiosa
ANY XXXIX | NÚM. 2064
2,90 € | 14 ABRIL 2019

Javier Márquez

EN PRIMER PLA (P. 8-11)

Viu la

Fraternitat de
Setmana
Santa

fe i cultura
Els nous perfils confrares repensen la tradició P. 18-19
Catalunya
Cristiana
Subscriviu-vos-hi
DESITJO SUBSCRIURE’M AL SETMANARI CATALUNYA CRISTIANA DURANT UN ANY (52 NÚMEROS)

Nom
Cognoms
Adreça
Població
DP Tel. NIF
A/e:
Edició paper 145€ Edició digital 90€
Edició en català Edició en castellà

FORMA DE PAGAMENT
Únic pagament per any Dos pagaments semestrals
Xec nominatiu que adjunto Domiciliació bancària (ompliu ordre adjunta)

NOM COL·LABORADOR
Senyors, els prego que, a partir d’ara, i fins nou avís, carreguin al meu compte els rebuts que els presentarà
Fundació Catalunya Cristiana per la meva subscripció al setmanari CatalunyaCristiana.
Titular
IBAN ENTITAT OFICINA DC COMPTE

DATA (DD/MM/AA)

Lliureu aquesta butlleta a:

Catalunya Cristiana
(Departament de Subscripcions)
Comtes de Bell-lloc, 67-69
08014 Barcelona

Conforme al que disposa l’article 6 de la llei orgànica 15/1999

de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Per-
Signatura del titular
sonal, autoritzo Catalunya Cristiana a incloure les meves
dades personals al fitxer informàtic d’aquesta entitat així
com a tractar-les, per tal de rebre informació periòdica de
les seves activitats. En qualsevol moment el titular podrà
exercir els drets d’accés, rectificació i cancel·lació, així com
oposar-se al tractament de les seves dades adreçant-se a
Catalunya Cristiana amb domicili al carrer Comtes de Bell-
lloc, 67-69, 08014 Barcelona.
EDITORIAL 14 ABRIL 2019
L’art de persuadir
S’hi va referir el papa Francesc en la
memorable entrevista que li feu Jordi
Évole al programa Salvados de la Sexta:
«La política avança amb l’art de la per-
suasió. Persuadir és no tenir el cor lligat
a interessos previs.» Persuadir és induir
a creure, a fer, alguna cosa. Ja Ramon
Llull fou mestre en l’art de la persuasió.
Volia convèncer els seus adversaris a
partir del que aquests creien, sense
imposar. Així es va posar en relleu en
el decurs de la IX Jornada acadèmica
interdisciplinària organitzada per l’Aula
Lul·liana de Barcelona, que es va ce-
lebrar el 29 de març al temple de la
Sagrada Família, on s’estudiaren els
paral·lelismes i dissemblances entre
mestre Ramon i Antoni Gaudí.
En l’actual context electoral sovint
es busca més aviat la imposició i la des-
qualificació de l’adversari que no pas
la proposta i la persuasió. Semblaria
que no es pretén persuadir lleialment
l’electorat, sinó captar-ne el vot al preu
que sigui. I que tots els partits parteixin
d’interessos creats. «Venceréis pero no
convenceréis», fou la famosa frase de
Miguel de Unamuno al paranimf de la
Universitat de Salamanca en la tensa
sessió del 12 d’octubre de 1936: «Ven-
ceréis porque tenéis sobrada fuerza
bruta, pero no convenceréis porque
convencer significa persuadir. Y para
persuadir necesitáis algo que os falta
CatalunyaCristiana 3
en esta lucha: razón y derecho.» El filò-
sof Blaise Pascal escrivia que «l’art de
persuadir consisteix tant en el d’agra-
dar com en el de convèncer, ja que els
homes es governen més pel caprici
que no per la raó». Hi ha un nucli de
veritat en la seva afirmació, perquè els
arguments que persuadeixen no són
solament racionals, les decisions so-
vint depenen també de factors emo-
cionals, inefables.
El prestigiós periodista Joaquim Ma-
ria Puyal, en rebre la Medalla d’Or al
Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de Bar-
celona, afirma que n’hi ha molts que
tenen poder i pocs que tinguin auto-
ritat. Com diu el nostre col·laborador,
el germà Lluís Serra Llansana, «brillen
molt, però no il·luminen».
El professor de Harvard Joseph Nye
diu que hi ha tres maneres amb què un
líder pot assolir el seu objectiu en l’àm-
bit internacional: una és per mitjà de la
força; la segona és amb diners; i la ter-
cera és l’autoritat suau que consisteix
en l’habilitat de persuadir i d’inspirar
l’altre. Francesc ha optat per aquesta
tercera fórmula i molts voldríem se-
guir-lo.
4 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 SUMARI

Contingut

03
El Papa visita Reivindicant
Ramon Llull
Editorial
el Marroc
05
La setmana
PÀGINA 20
06
Opinió
Col·lecta pro
08
En primer pla Terra Santa
12
Opinió

15
Vida eclesial

24
Reportatge

28
La veu dels pastors

30
Bíblia

32
Litúrgia
PÀGINA 16 PÀGINA 22
34
Espai lectors

36
Cultura

46
Agenda

47 24 39
Des del carrer Reflexió de Setmana Santa Premis Serra d’Or
LA SETMANA 14 ABRIL 2019 CatalunyaCristiana 5

La setmana
en tuits
JORDI ÉVOLE @JORDIEVOLE
Periodista
-Vostè és Papa les 24 hores. –Sí,
però de vegades li passo el volant
a l’Esperit Sant. Que guiï ell men-
tre jo descanso una mica. #Salva-
dosPapa
VALENTINA ALAZRAKI
@VALEALAZRAKI
Periodista
Sobre la por sembrada pels
populistes, el Papa va dir que
gent de bona voluntat, catòlica i
no catòlica, sent por davant dels
migrants. La por, va dir, és l’inici
de les dictadures. Aprenguem de
la història. Sembrar por és acu-
mular crueltat, obstinació i també
esterilitat
Zoom
EDUARD BRUFAU
JONATHAN
@JONATHAN_NAVARR
Pastor protestant
Aquest 2019 fa 80 anys que, amb
l’entrada de les tropes rebels de
Franco, les Escoles Protestants de
Rubí van tancar per no tornar a
obrir. Van ser les primeres esco-
les de #Rubicity i encara avui hi
ha qui les recorda
DAVID CASALS I VILA
@INFORMATIU
Periodista
Si no existissin les escoles con-
certades, la Generalitat gastaria
cada any 780 milions d’euros més
en ensenyament, segons un estu-
di de les patronals del sector
Escoltat
a Ràdio Estel
IGNASI MIRANDA
Coordinador d’informatius
Àngels que
ajuden
L’espai Àngels, que s’emet els di-
jous a les 19.30 h dirigit i presentat
per Lluís Montserrat, ofereix mitja
hora setmanal sobre temes socials.
És el referent radiofònic i comunica-
tiu d’un projecte creat amb el suport
de la Fundació Roca i Pi amb la idea
d’acompanyar, formar i reinserir
persones excloses del mercat labo-
ral. Una empresa, que es diu també
Àngels, assumeix aquest acompa-
nyament i alhora realitza feines de
reparació i de condicionament en
llars de persones sense possibilitats
econòmiques.
El 28 de març, el programa par-
lava de les dificultats que moltes
famílies tenen per accedir a un
habitatge digne. El presentador la-
mentava que un milió de persones
es troben en situació de precarietat
o amb problemes de lloc per viure a
l’arxidiòcesi de Barcelona, on Càri-
tas inaugurava uns dies abans la Ca-
sa d’Acollida Mossèn Pere Oliveras.
Fernando Díaz, coautor de l’informe
La llar és la clau de Càritas diocesa-
na de Barcelona, recordava que «la
llar ho és tot, perquè és l’espai que
permet tenir una llibertat i fer vida
normal».

L’efemèride
de la setmana
15 d’abril del 1909:
neix a l’Arboç, Aureli
Maria Escarré, monjo i abat
de Montserrat.

Agustí Codinach

Amb motiu del Concurs Maria Canals es col·loquen pianos de cua a Bar-
celona i altres ciutats de Catalunya perquè qui ho vulgui els pugui tocar.
D’aquesta manera, la música surt de les sales de concert i s’atansa a
tothom perquè el públic en general pugui estimar aquest art. En aques-
ta edició, celebrada entre el 24 de març i el 4 d’abril, el piano instal·lat a
l’entrada del Liceu, a la imatge, va ser un dels que va atraure més intèr-
prets improvisats
6 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 OPINIÓ

JOSEP GIL
Prevere

«I quan vinga aquella

hora de temença
en què s’acluclin
aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor,
uns altres de més grans
per contemplar la
vostra faç immensa»

PENSANT-HO MILLOR La frase, com és sabut, pertany
al Cant espiritual de Joan Maragall
«La vostra quan, en evocar l’hora de la seva
mort «hora de temença», demana
de formes molt diverses, he rebut.
De Déu, el vell profeta d’Israel, n’ha-
via vist, no la faç, sinó la seva es-
quena, quan tantes vegades havia

faç a Déu que «quan s’acluquin aquests

ulls humans» —avesats a la bellesa
passat davant d’ell i l’havia mirat:
l’esquena de Déu és la seva ombra,

immensa» d’aquest món i sadollats per aques-

ta bellesa—, n’hi obri uns altres de
més grans, «per contemplar la vos-
tra faç immensa».
Jo, aquesta «faç immensa» no
l’he vist mai, per bé que l’he en-
trellucat en veure immensitats de
dolor i d’amor i, en definitiva, im-
mensitats de Déu; però, la de Déu,
pròpiament, no l’he vist mai: per
veure-la, els meus ulls d’ara són
massa petits i, sobretot, no tenen
prou llum per a veure-hi; i per això,
he pregat sovint «feu-me veure la
claror de la vostra mirada». De Déu,
els meus ulls n’han vist la foscor,
una foscor que m’ha protegit, per-
què és la foscor «de les seves ales»;
però la seva faç immensa no l’han
vist mai, i desitjo veure-la, perquè
és la cara dolça de totes les coses
que he experimentat i, especial-
ment, la cara dolça de l’amor que,
que m’assegura que, malgrat tot, hi
és, que m’ha mirat i que m’estima:
però el profeta no en té prou, i jo
tampoc; i ell, com jo, vol veure la
seva faç, el seu rostre, la seva mi-
rada, el seu «ésser sense ésser», el
seu misteri.
Però, abans que no arribi l’hora
de rebre els ulls «més grans», els
nostres ulls, els meus i els teus, esti-
mat lector o lectora, poden assajar
a veure l’Amor que crea, l’Amor que
espera, l’Amor que salva, és a dir,
la puresa, la plenitud i la simplicitat
de l’impuls inicial de l’univers i del
seu sentit culminant. I, per fer-ho,
no cal gaire: servir, escoltar; com
diu David Jou, «celebrar el do, dei-
xar-se omplir per una força ascen-
dent que t’arrossega cap a l’enigma
Déu per fer-te part de la paraula se-
va: petita gota d’aigua en la gran
set del dolor del món».
OPINIÓ 14 ABRIL 2019 CatalunyaCristiana 7

UN NOU LLINDAR

La veritat de
la creu no és
una notícia
falsa
Els nostres ulls
necessiten intuir una
transformació i això
només és possible
contemplant Jesús
a la creu, camí de la
Resurrecció

És difícil d’entendre-ho, i per a impedeixen que refaci la seva vi-

SEBASTIÀ alguns difícil d’acceptar-ho. No-
TALTAVULL ANGLADA
Bisbe de Mallorca
més la fe i l’amor poden ajudar-nos
a encaixar una realitat tan enig-
màtica com la veritat de la creu i,
unida a ella, la injustícia, sobretot
quan és carregada sobre persones
innocents. El relat de la Passió bé
mereix aquests dies sants una me-
ditació que ens ajudi a contemplar
el misteri d’amor que conté. La nos-
tra mirada cap a aquest Jesús que
és perseguit i entregat a la tortura
i a la mort, avui s’estén a moltes
persones amb les quals ell s’iden-
tifica i que —de diverses mane-
res— pateixen la mateixa injustícia.
Apropar-nos als qui pateixen per
qualsevol motiu és apropar-nos a
Jesús i posar-nos definitivament al
seu costat, a favor seu.
La contemplació de Jesús que
viu la seva experiència d’abandó
ens situa davant la dura realitat,
que ens mostra la magnitud d’una
crisi global que desfà plans i con-
verteix en desesperació totes les
il·lusions d’una vida que vol ser
honrada i feliç. Hi ha tant de pa-
timent i desigualtat, que no tenim
dret a permetre’ns el luxe de tanta
obsessió supèrflua. La Passió del
Senyor és la passió del seu poble,
del poble que pateix i veu molt di-
fícil la sortida als problemes que
da, la vida de la major part de les
famílies que el formen. Hi ha una
identificació entre la creu de Jesús
i la de la gent que és crucificada
a la creu de l’atur, de la injustícia
social, de la violència de gènere
o la dels maltractaments a la dig-
nitat humana. Els nostres ulls ne-
cessiten intuir una transformació
i això només és possible contem-
plant Jesús a la creu, camí de la
Resurrecció.
La nostra responsabilitat de
cristians enmig del món ens duu
a comunicar aquesta nova i gran
notícia vertadera que és el sentit
i la força de la nostra esperança.
A l’acció de gràcies de la pregària
eucarística, diem que «Crist, in-
nocent, s’ha dignat a sofrir passió
pels impius, i a ser condemnat in-
justament a favor dels pecadors. La
seva mort ha esborrat les nostres
culpes i la seva resurrecció ens ha
fet justos». Aquesta és la clau per
entendre moltes coses que a pri-
mer cop d’ull ens semblen difícils.
Per això, a la pregària demanam
que Déu ens faci aprendre la lliçó
dels sofriments de Crist per poder
participar en la seva resurrecció.
Aquesta és la nostra meta, la que
fa que ens sentim ja salvats en l’es-
perança.
8 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 EN PRIMER PLA

Les confraries de
Setmana Santa
a Catalunya
encaren el futur

Aquesta tradició religiosa es

revaloritza malgrat la secularització

EDUARD BRUFAU
EN PRIMER PLA
El pas de «Vetlleu i pregueu», de l’Associació La Salle, de la Setmana Santa de Tarragona.
Des de ben antic les processons
formen part de la vida de l’Esglé-
sia, tant a Orient com a Occident.
Per obrir i tancar oficis solemnes
o amb motiu del trasllat d’unes re-
líquies, les processons han estat
sempre l’expressió de la fe del po-
ble de Déu, especialment al voltant
de les grans festes litúrgiques. A
Occident les processons van co-
mençar a prendre més importàn-
cia a la baixa edat mitjana, cap al
segle XIII, amb la introducció de
l’adoració eucarística i de la festa
de Corpus Christi. No gaire més
tard naixien les processons vincu-
lades a Setmana Santa, ja fos amb
imatges o bé amb senzilles repre-
sentacions teatrals, que tenien per
objectiu despertar els sentiments
dels fidels i fer que participessin
de la Passió, mort i Resurrecció
de Jesucrist. Les processons eren
organitzades per confraries de fi-
dels, que sovint tenien una doble
finalitat social d’ajuda mútua i de-
vocional.
En el món catòlic les confraries
i les processons van conèixer una
forta embranzida al segle XVI com a
14 ABRIL 2019
reacció a la reforma protestant, que
allà on es va implantar va depurar
el cristianisme de totes aquelles
pràctiques i pietats que considera-
va supèrflues o fins i tot contràries
a l’esperit evangèlic. Roma va optar
clarament per potenciar-les, però
alhora, sobretot a partir del Concili
de Trento, també va considerar que
se n’havien de limitar o, en alguns
casos, prohibir aquells elements
que podien ser exagerats. Així es
va procurar que a les processons
de Setmana Santa no hi anessin ani-
mals, que els pares no disfressessin
els nens de personatges de la pas-
sió, que la música fos adequada i
solemne o que es prescindís dels
armats. No totes aquestes correc-
cions van tenir èxit, com demostra
la pervivència dels armats encara
avui, perquè molts elements popu-
lars de les processons ja es troba-
ven fortament arrelats.
Des de fa uns anys el món de
les confraries de Setmana Santa
coneix un nou reconeixement a
causa del pes cultural de les pro-
cessons i fins i tot del valor artístic
d’algun dels passos que es treuen.
CatalunyaCristiana 9
Miquel Àngel Colet
La curiosa paradoxa és que aques-
ta revifada d’una tradició explícita-
ment cristiana es produeix en un
moment de reculada de la fe. En
aquesta nova etapa, tant els con-
frares com el públic que participa
a les processons no sempre són
necessàriament creients. Reflex de
la mateixa societat contemporània,
avui les confraries són un punt de
contacte entre l’Església i el món
de la cultura popular.
La Setmana Santa
tarragonina
A Catalunya tradicionalment
han estat molt freqüents les con-
fraries de la Sang i les dedicades a
la Mare de Déu dels Dolors. Moltes
d’elles tenen segles d’història i avui
continuen sent ben actives i parti-
cipen a les processons de Setma-
na Santa. La ciutat de Tarragona té
un important nombre de confraries
de gran antiguitat, algunes de les
quals daten del segle XIV. El conjunt
de la Setmana Santa tarragonina
és una de les més tradicionals i
concorregudes, per la qual cosa
10 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 EN PRIMER PLA

l’any 2009 va ser declarada fes-

ta d’Interès Turístic Nacional per
part de la Generalitat de Catalu-
nya. El president de l’Agrupació
d’Associacions de Setmana Santa
de Tarragona és Francesc Serit-
jol. Mestre d’educació física i cap
d’estudis de l’escola L’Agulla del
Catllar, ha viscut des de petit el
món de les confraries, perquè la
seva família sempre hi ha estat
molt vinculada. Seritjol destaca
la personalitat pròpia dels actes
de la Setmana Santa de Tarrago-
na: «A la nostra ciutat les proces-
sons de Setmana Santa són un
fet social, de manera que encara
que no se sigui creient qualsevol
tarragoní viu com a propi tot el
que se celebra aquests dies. Hi
ha diferents estils pel que fa a
les processons, però la Setma-
na Santa tarragonina es distin-
geix sobretot per ser solemne i
rigorosa. Més que buscar molta
vistositat nosaltres ens hem de-
cantat sempre per un to auster
però elegant.»
Les processons de Setmana
Santa són actes religiosos en
contacte directe amb el fet soci-
al i cultural. Aquí fe i tradició se
solen ajuntar, de manera que les
processons tenen una transcen-
dència més enllà de l’àmbit es- Sala d’exposició dels passos Setmana Santa de Tarragona sigui
trictament cristià. Sobre aquest de la Congregació dels Dolors guardonada amb la Creu de Sant
aspecte Seritjol opina que «al de Bellpuig. Jordi. Seria un reconeixement que
segle XXI la fe cadascú la viu a faria molt de bé a les confraries».
la seva manera. O sigui que en les
celebracions de Setmana Santa La Congregació dels Dolors
hi ha persones que hi participen de Bellpuig
per fe, i d’altres que ho fan més
per tradició, i ho viuen com un Una altra confraria catalana amb
fet cultural, social. Evidentment, una llarga tradició és la Venerable
aquestes celebracions tenen un Congregació dels Dolors de Bell-
valor cristià intrínsec, però no puig, al bisbat de Solsona. Nascu-
tothom qui s’hi implica ho fa per da a començament del segle XVIII
adhesió a unes creences, sinó amb un caràcter penitencial, cada
perquè creu que allò que es fa any treu en processó la imatge de
és un bé comú que s’ha de pre- la Dolorosa el divendres abans del
servar». MÉS INFORMACIÓ Diumenge de Rams. És un dels ac-
El repte de l’adequació al pas tes de Setmana Santa més popu-
del temps també afecta les con- Agrupació d’Associacions de lars de les comarques de la plana
fraries i les seves activitats. El Setmana Santa de Tarragona de Lleida.
president de la Setmana Santa de www.ssantatarragona.org/ L’actual presidenta és Beneta
Tarragona explica que de cara al info@ssantatarragona.org Santiveri, la primera dona que es
futur hi ha previstos diversos pro- 977 229 630 / 647 938 169 troba al capdavant de la congre-
jectes com ara introduir-hi actes gació ens els tres-cents anys d’his-
nous o obrir un espai de museït- Venerable Congregació dels tòria de l’entitat. «Visc amb molta
zació. Per a Seritjol el repte més Dolors de Bellpuig joia i felicitat el fet de ser la pri-
important és «obrir-se al món www.congregaciodelsdolors.org/ mera presidenta. La meva màxima
de la cultura, perquè també for- congregaciobellpuig@gmail.com voluntat és servir la Mare de Déu,
mem part del patrimoni cultural 973 320 408 (ajuntament) i és una responsabilitat gran que
del país. Estem intentant que la demana molta dedicació i constàn-
EN PRIMER PLA 14 ABRIL 2019
cia. Confio, però, que amb l’ajuda de
Bisbat de Solsona
tota la Junta de la Congregació i dels
congregants tot anirà bé. Des del cel
també ens hi ajuden!» Com en el cas
de Tarragona, el diàleg entre fe i cultu-
ra està igualment present en aquesta
confraria lleidatana i Santiveri destaca
que la processó atrau un públic divers:
«A la processó dels Dolors hi partici-
pa molta gent de la vila de Bellpuig
i també de fora, persones creients i
persones que potser només ho veuen
com una tradició popular. Però la clara
vessant religiosa de la festa mostra la
gran devoció que es té a la Mare de
Déu i això pot remoure els cors.»
La congregació dels Dolors de Bell-
puig afronta el futur amb ganes i opti-
misme. Una novetat important va tenir
lloc mesos enrere, quan el setembre
de l’any passat es va inaugurar una ex-
posició permanent amb cinc dels sis
passos que surten a la processó. La
iniciativa ha tingut una molt bona aco-
llida. La presidenta també destaca al-
tres novetats i reptes immediats: «Una
novetat és que enguany recuperem a
la funció de la tarda el res del Rosari
dels Set Dolors, que es coneix igual-
ment com la Corona dels Set Dolors.
Actualment també volem començar la
segona fase de restauració de la Cape-
lla de la Mare de Déu dels Dolors que hi
CatalunyaCristiana 11
ha dins l’església parroquial de Sant
Nicolau. Una part de les pintures al
fresc pintades per Jaume Minguell
entre els anys setanta i vuitanta del
segle passat s’han malmès a causa
de la humitat i s’han de recuperar.»
Amb tot, Beneta Santiveri té clar
que «el repte més important és
continuar transmetent la devoció
a la Mare de Déu dels Dolors entre
la gent de Bellpuig i rodalia».
En conclusió, es pot dir que la
revalorització de la cultura popular
i l’interès turístic han compensat la
pèrdua de pes social del cristianis-
me, de manera que les confraries
de Setmana Santa i les processons
a casa nostra tenen el futur asse-
gurat. Continuen sent aquella ex-
pressió de pietat popular amb què
van néixer i alhora són capaces de
crear una identitat cultural més en-
llà de la fe.
El fet que col·lectius sencers de
persones puguin tenir unes arrels
sòlides al voltant d’uns elements
concrets com aquests no pot ser
menyspreat. En el nostre món con-
temporani, líquid i tan inestable,
aquesta identificació amb un fet
religiós i cultural crea una solidesa
personal i col·lectiva molt necessà-
ria que cal tenir en compte.
Estem fent les
primeres passes
a Instagram.
Vols sumar-t’hi?
catalunya_cristiana
12 CatalunyaCristiana
LLUCIÀ POU
Doctor en Teologia i llicenciat en
Filosofia i Lletres
Arcadi Espada deia que una per-
sona que es preveu que naixerà amb
discapacitats no ha de viure; parlava
de «dissenyar fills cada vegada més
intel·ligents, més sans i millors». I
que s’ha d’evitar el cost social que
causarien persones amb deficiènci-
es: «Podia haver-se evitat.»
El pare d’un nen amb discapaci-
tats va respondre molt bé a aques-
tes declaracions d’ignorància, ja
que l’amor està per sobre de tot
això: tot ésser humà té dret a viure,
i tant la Constitució espanyola com
els tractats internacionals protegei-
xen aquests drets humans.
Hem vist en la història molts
tipus de discriminació per motius
diversos, com Hitler contra la raça
jueva; a més els nazis van investigar
molt aquest «disseny» de què parla
MIRADA AL MÓN
Recuperar l’esperit
missioner
De què parlem quan parlem
de missió? I aquesta pregunta és
important de respondre-la bé per
evitar possibles confusions sobre
el concepte de missió o per buscar
falses excuses per no posar-nos-hi a
treballar de valent, ni a casa nostra
ni a fora. A vegades s’ha dit: «Si tot
és missió, res és missió», significant
que s’oblidava la missió ad gentes.
Però jo crec que sense oblidar la
missió a l’exterior, hem de recupe-
rar l’esperit missioner també a casa
nostra.
I així, si sostenim la tesi que tot
Si sostenim la tesi que
tot és missió, ens cal
recuperar una visió
holística de la missió
14 ABRIL 2019
PUNT DE VISTA
Dignitat de la persona amb
discapacitats
el periodista. Ja abans Malthus deia:
«Ens sentim obligats per la justícia i
l’honor a negar formalment que els
pobres tinguin dret a ser ajudats.»
Els veia com a enemics de l’equi-
libri social i suggeria reduir-ne la
natalitat.
Quant a «cost econòmic», re-
butjar les persones per les seves
discapacitats és crear la major in-
seguretat ciutadana. Quan els drets
de les persones no prevalen sobre
la política partidista, apareix el to-
El veritable
aprenentatge d’aquesta
vida no és l’egoisme sinó
l’amor, que ens millora
com a persones
és missió, ens cal recuperar una vi-
sió holística de la missió. Què vol
dir aquesta visió? Doncs que tots
els agents de pastoral en l’Església
(laics, membres d’instituts seculars,
religiosos i religioses, diaques, cape-
llans i bisbes), i totes les institucions
i béns que tenim (escoles, col·legis,
universitats, hospitals, parròquies,
fundacions, esplais, escoltes, movi-
ments de lleure, convents i mones-
tirs, cúries i delegacions, nous mo-
viments i tot el que em deixo, però
tot!) han d’estar al servei de l’anunci
de tot l’evangeli (no només les parts
que ens interessen segons les nos-
tres ideologies o deixant de banda
aquelles que critiquen la nostra ma-
nera de seguir el Crist) a tot el món
(tots els països, totes les religions,
totes les cultures, totes les ciutats,
tots els barris, tots els pobles, totes
OPINIÓ
talitarisme. Si la seva motivació és
tan utilitarista d’evitar la vida d’algú
per motius de «costos» per a l’Es-
tat, quin argument faria servir per
impedir la mort de qui ha adquirit
aquestes deficiències al llarg de la
seva vida o en la vellesa quan la de-
crepitud es torna una discapacitat?
Quina seguretat dona una ètica tan
buida de contingut?
Totes les persones tenen dret a
una vida plena. I la bellesa de la vida
es manifesta també en la discapaci-
tat i en el repte que representa per
a les persones que estan al voltant,
i la millora en l’amor que compor-
ta per a tothom, ja que el veritable
aprenentatge d’aquesta vida no és
l’egoisme de trepitjar els drets dels
altres, sinó l’amor, que ens millora
com a persones.
JOAN SOLER
Capellà de Girona
les famílies, tots els individus) i en
totes les dimensions de l’existència
(intel·lectual, afectiva, social i pluri-
relacional, ètica i moral, espiritual i
corporal).
I què estic dient amb tot això?
Doncs que acabem de començar i
que tenim un gran repte per enda-
vant. Estic dient que cal que ens ho
creguem i que cal que ens disposem
a canviar els nostres esquemes. Cal
asseure’ns, cadascú al lloc on Déu
l’ha cridat a servir a través de l’Es-
glésia i posar en judici el que estem
fent. Serà aleshores que potser al-
guns ens adonarem que, tot i fer un
bon treball, no estem al servei de
l’anunci de l’evangeli. Si llavors som
capaços de canviar, haurà comen-
çat una nova etapa de l’evangelit-
zació. Depèn de nosaltres. Depèn
de tu.
OPINIÓ CatalunyaCristiana
SABER ESCOLTAR
El «què diran»
El «què diran» és una força des-
bocada. S’assembla a una gran ri-
uada que s’ho emporta tot o, si ho
preferiu, esdevé un stop que tot ho
para. Pel que poden dir les altres
persones, fàcilment caiem en la
depressió i l’omissió. Deixem de fer
obres bones o trenquem amistats.
«Fixa’t què em va dir o què em va
fer; precisament a mi!»
Hi ha qui m’ha indicat que li digui
els seus defectes en l’obrar de cada
dia. I, quan ho he fet, s’ho ha pres
malament, encara que, en altres
moments li hagi pogut fer un munt
d’elogis. Molesta que parlin mala-
ment de tu, un somriure que vol ser
una crítica, decidir-se a fer una bona
acció diferent dels altres, callar per-
què no diguin... Tot això ens pot fer
enfadar, posar nerviosos, molestos,
P-J YNARAJA
Capellà del Montanyà
ynaraja@gmail.com
Soc conscient que en els meus
comentaris em repeteixo més d’una
vegada, si no fos així, aquesta cir-
cumstància delataria, segurament,
manca de coherència personal. Es-
cric això ara que soc vell, molt vell,
per tant, se’m podria titllar d’opor-
tunista, d’opinar condicionat per les
meves actuals mancances i possibi-
litats. Ara bé, durant el meu batxi-
llerat, aquell de set cursos, i abans
d’entrar al Seminari, em vaig enamo-
rar més d’una vegada i també, més
d’una vegada, alguna noia es va ena-
morar de mi. Posteriorment, durant
els 38 anys de capellà de la Llobeta,
amb poques obligacions ministeri-
als i escasses exigències de l’auto-
ritat corresponent, per aquella casa
van passar-hi persones, masculines
i femenines, dels cinc continents.
A les «Trobades de cerca i amistat
14 ABRIL 2019
desconfiats... De vegades, també
fem coses similars.
Davant la crítica, esdevenim una
mena de feres. L’Escriptura parla de
la paga que ens ha de donar Déu,
no només des del punt de vista dels
altres. Déu ens ha de recompensar
les obres. Ell, i només Ell, té dret a
judicar-nos. Ens capfica massa el
que els altres poden dir de nosal-
tres. Sortosament el «què diran» no
és un judici infal·lible; fins i tot, de
vegades, és errat. Existeix el proble-
ma que, fins i tot els més desme-
moriats, tenen una gran memòria
de les ofenses del proïsme. Massa
memòria! Per damunt del que ens
han pogut infligir, hi ha la misericòr-
dia de Déu. Quina sort!
Els pecats de la llengua ja feien
esgarrifar l’apòstol sant Jaume. Ell
A PROPÒSIT DE...
Celibat sacerdotal
d’orientació cristiana» van venir
molts joves, també jo ho era, i en
més d’una ocasió es va plantejar el
tema del celibat sacerdotal. Discu-
tíem molt i, generalment, jo pregun-
tava: quina noia creieu que voldria
casar-se amb mi? Evidentment, la
vida que duia, les meves activitats i
criteris missioners, no era atractiva
per a ningú.
(He de reconèixer que més tard,
alguna divorciada, exreligiosa o do-
na descontenta de la seva situació i
compromisos, sí que d’alguna ma-
No em sento, doncs,
fracassat, sinó que
lliurement he escollit el
celibat i amb la Gràcia
de Déu, hi he estat fidel
13
JOAN GUITERAS I VILANOVA
Canonge emèrit del Capítol Catedral de
Barcelona / secretaria@catedralbcn.org
va escriure, i continua tenint vali-
desa, que la llengua pot provocar
enormes incendis. Val a dir que els
pecats de la llengua són nombrosos
i que provenen generalment de la
frivolitat: la mentida, la crítica, la
murmuració sobre coses que diem
que ha fet un altre i que no són cer-
tes, la falsedat d’esdeveniments...
Convé un exili a l’excés de paraules
i de murmuracions. És una llei de
la prudència i de la caritat. No s’hi
val a emmascarar els altres. La ca-
ritat cristiana és una senyora molt
exquisida.
Sortosament el «què
diran» no és un judici
infal·lible; fins i tot, de
vegades, és errat
nera va pretendre «pescar-me».)
No em sento, doncs, fracassat, sinó
que lliurement he escollit el celibat
i amb la Gràcia de Déu, hi he estat
fidel.
Més que divagar i imaginar te-
ories, penso, caldria fixar-se en
l’experiència dels que exerceixen
en esglésies i ordinariats arribats
de l’anglicanisme, o en confessi-
ons cristianes en què no entra el
compromís del celibat. Caldria in-
dagar-ne l’experiència en elles, per
part dels anomenats pastors, preve-
res o ancians, i si no es donen casos
de pederàstia, adulteri o suïcidi en
aquestes comunitats.
Més aviat caldria delimitar un
estatus sacerdotal per a la realitat
d’avui i de cada lloc. Que molts que-
fers no els són estrictament propis.
(Continuaré.)
14 CatalunyaCristiana
SIGNES D’AVUI
El declivi d’una
civilització
N’hi ha prou de llegir amb un mí-
nim sentit crític la premsa, sentir la
ràdio o veure la televisió per ado-
nar-se que som en un canvi d’època,
com li agrada dir al papa Francesc.
Mentre una nova aurora pugna per
néixer, és indubtable que la realitat
actual en declivi es resisteix a morir.
Molts líders polítics i comunicadors
socials, entre altres actors del nucli
agonitzant, volen tornar a la segure-
tat del passat, incapaços d’entendre
les claus del present i afrontar els
reptes del futur. La imposició es viu
en clau de poder i manca la mínima
capacitat de seducció per compar-
tir un projecte il·lusionant. Retalls
progressius de la llibertat com a
mostra d’una agonia entre ranera.
Recordo la pel·lícula canadenca,
dirigida per Denys Arcand el 1986,
VICTÒRIA
MOLINS, s.t.j.
viquimolins70@gmail.com
Em crida l’atenció un detall que
observo des de fa anys a les pre-
sons. Sempre que veig un intern
llegint la Paraula de Déu o un grup
d’homes treballant amb la Bíblia
entre les mans, sento la temptació
de fer la mateixa pregunta: «Sou
evangèlics?» I gairebé sempre re-
bo la resposta afirmativa. Hi ha dos
detalls que em revelen alguna co-
sa, i és que ells sempre s’anomenen
cristians, cosa que m’agrada perquè
immediatament els situes en el seu
lloc: seguidors de Crist. I la sego-
na és que per a ells la Paraula és el
centre de la seva vida. No sé ni puc
jutjar com influeix això en les seves
conductes. El que sí que sé és que,
a la presó, els ajuda molt a superar
les dificultats i a canviar de vida.
Malauradament, molts cops em
14 ABRIL 2019
titulada El declive del imperio ameri-
cano. En un primer diagnòstic s’hi
afirmava: «No queda cap model de
societat del qual es pugui dir: “Així
m’agrada viure.” I, a nivell individu-
al, si no s’és un místic o un sant, és
pràcticament impossible trobar un
exemple que serveixi de model. El
que estem vivint és un procés ge-
neral d’erosió de tota l’existència. I
penso que aquest procés és irrevo-
cable. El declivi d’una civilització és
tan inevitable com l’envelliment dels
individus.» La ceguesa es resisteix
a veure la realitat. Un altre perso-
Quan ens n’adonem,
potser serà massa
tard
FINESTRA A LA VIDA
La Bíblia a la presó
trobo catòlics que són lluny de llegir
la Bíblia i de confessar-se cristians o
de dir-ho amb l’orgull dels evangè-
lics. Em pregunto què hem fet, o què
hem deixat de fer, en la formació
catequètica de la nostra gent.
Ahir em vaig apropar, com ca-
da setmana, davant la taula on un
home, que, si més no aparenta una
edat força avançada, es passa llar-
gues estones copiant passatges de
la seva Bíblia. Una Bíblia una mica
malmesa de tant fer-la servir. Sovint
em demana un bolígraf perquè els
seus es gasten molt de pressa de
tant escriure. Diu que, quan escriu,
ho entén tot millor, i que així, l’ense-
nyament de la Paraula se li fixa més
a la ment i li fa molt de bé al cor.
Ahir vaig mantenir una conver-
sa una mica més llarga amb ell. Em
va explicar que havia dut una vida
OPINIÓ
LLUÍS
SERRA LLANSANA
llserrall@gmail.com
natge deia: «Jo no hi estic d’acord.
Segur que hi ha altres estudiosos
que poden demostrar exactament
el contrari. Que vivim en una època
de renaixement extraordinari, que
mai la ciència ha evolucionat tant i
que la vida mai no va ser tan fàcil. No
es pot jutjar així l’època en la qual es
viu. El que s’ha d’intentar és ser feli-
ços. És el que la gent sempre ha vol-
gut. Els que no ho aconsegueixen
s’inventen teories per justificar-se.»
Ens generen fòbies i ens creen
adversaris com una manera de tenir
controlats els nostres sentiments i
de deixar-nos subjugar acrítica-
ment pels encants de les sirenes.
Programes electorals que fan servir
les nostres pors per triomfar a les
urnes. Quan ens n’adonem, potser
serà massa tard.
de la qual ara es penedeix molt i
per la qual està pagant nou anys de
condemna. Per a ell, però, ha estat
l’oportunitat de la seva vida: «Aquí
he conegut Jesús i he après a llegir
la Paraula. Si jo l’hagués conegut
abans, segur que no hauria dut la
vida que he viscut. Aquí trobo cada
dia el que necessito per ser feliç.»
Ara, quan arribo amb un bolígraf
nou per al meu amic, el transcriptor
de la Bíblia, sé que estic ajudant a
gravar a la seva ment i al seu cor una
Paraula viva i «tan penetrant com
espasa de doble tall».
A la presó, la Bíblia
ajuda molt a superar
les dificultats i a
canviar de vida
 14 ABRIL 2019 CatalunyaCristiana 15

Vida eclesial

Aquesta setmana recollim

la visita del Papa al Marroc,
recomanem alguns actes de
Setmana Santa, parlem de
Ramon Llull, demanem ajuda
per a Terra Santa i reflexionem
sobre el tràfic de persones
16 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 ESGLÉSIA A ROMA

El Papa demana no oblidar els migrants

Francesc encoratja la
comunitat cristiana
del Marroc

AICA «El problema no és ser pocs, sinó ser

Rabat insignificants, convertir-se en una sal que
ja no té gust d’Evangeli o en un llum que
ja no il·lumina.» Així ho va dir el Papa el
31 de març a la comunitat cristiana del
Marroc amb la qual va mantenir una tro-
bada a la catedral de Rabat. Francesc va
destacar «la comunió que es viu al Marroc
entre cristians de diverses confessions,
en el camí de la unitat» i va assenyalar
als sacerdots que la seva missió «no es-
tà determinada pel nombre o la quan-
titat d’espais que s’ocupen, sinó per la
capacitat que es té de generar i suscitar
transformació, estupor i compassió; per
la manera en què vivim com a deixebles
de Jesús».
El Pontífex va indicar que «els camins
de la missió no passen pel proselitisme,
sinó per la nostra manera de ser amb
Jesús i amb els altres». Per això, va co-
mentar que l’Església ha d’entaular un
diàleg «que contribueixi a l’arribada de
la fraternitat, que té la seva font profun-
da no en nosaltres, sinó en la paternitat
de Déu (…) és un diàleg que es converteix
en oració que no distingeix, no separa, no
margina, sinó que es fa ressò de la vida del
pròxim». I aquesta oració no s’ha de fer
«amb la violència, l’odi o la supremacia
ètnica, religiosa, econòmica», sinó «amb
la força de la compassió vessada a la creu
per tots els homes». I va afegir: «És un
diàleg que estem cridats a fer a l’estil de
Jesús, mans i humil de cor, amb un amor
fervent i desinteressat, sense càlculs i
sense límits, respectant la llibertat de
les persones.»
En una trobada amb la societat civil i
el cos diplomàtic a l’esplanada de la mes-
PAPA FRANCESC quita Hassan, Francesc va insistir «en la
«La migració no necessitat d’unir esforços per donar un
trobarà mai una nou impuls a la construcció d’un món
més solidari, més compromès en la te-
solució en la nacitat honesta, valenta i indispensable
construcció de per un diàleg que respecti les riqueses i
barreres, en la particularitats de cada poble i de cada
persona (…) es tracta d’un repte al qual
difusió de la por tots estem cridats a afrontar, sobretot
a l’altre» en aquest temps en què es corre el risc
de fer de les diferències i el desconei-
xement recíproc, motius de rivalitat
i disgregació». Francesc també va
subratllar que calia promoure for-
mació adequada i sana «contra totes
les formes d’extremisme, que condu-
eixen sovint a la violència i al terroris-
me i que constitueixen una ofensa a la
religió i a Déu mateix».
Igualment, va recordar la greu
crisi migratòria que «és una crida
urgent perquè tots busquem els mit-
jans concrets per erradicar les causes
que obliguen tantes persones a deixar
el seu país, família, i a trobar-se fre-
qüentment marginades, rebutjades».
«Un fenomen que no trobarà mai so-
lució en la construcció de barreres,
en la difusió de la por a l’altre o en la
negació d’assistència a tots aquells
que aspiren a una millora legítima.»
El Papa va estar a la seu de Càritas
de Rabat, on es va reunir amb un grup
de migrants i de refugiats del nord
d’Àfrica. Francesc va expressar que
la migració «és una ferida que clama
al cel, i per això no volem que la nostra
paraula sigui la indiferència i el silen-
ci. (…) Ningú no pot restar indiferent
davant d’aquest dolor». I va tornar a
ESGLÉSIA A ROMA
Francesc amb
Mohamed VI.
insistir en el fet d’acollir, protegir,
promoure i integrar.
En una missa en el Complex Es-
portiu Príncep Moulay Abdellah
de Rabat va destacar que «només
si cada dia som capaços d’alçar la
vista al cel i dir “Pare nostre” po-
drem entrar en una dinàmica que
ens possibiliti mirar i arriscar-nos
a viure no com a enemics sinó com
14 ABRIL 2019
a germans». Moltes circumstàncies
poden alimentar la divisió i la con-
frontació, ja que «sempre ens ame-
naça la temptació de creure en l’odi
i la venjança com a formes legítimes
de brindar justícia de manera ràpida
i eficaç». L’únic que aconseguim «és
matar l’ànima dels nostres pobles,
enverinar l’esperança dels nostres
fills, destruir i fer que s’emporti tot
el que estimem», va advertir.
D’altra banda, el Papa i el rei Mo-
hamed VI van firmar una crida per
preservar Jerusalem com a «sím-
bol de convivència», patrimoni de
la humanitat i lloc de trobada i de
culte per a les tres religions mono-
teistes: «Cal preservar i promoure
el caràcter multireligiós específic,
la dimensió espiritual i la peculiar
identitat cultural de Jerusalem/
Al-Quds Acharif. Esperem que a la
Ciutat Santa es garanteixi als fidels
de les tres religions monoteistes la
plena llibertat d’accés i el dret de
cadascun d’ells a rendir-hi culte,
perquè a Jerusalem/Al-Quds Ac-
harif els fidels elevin l’oració a Déu,
Creador de tots, per un futur de pau
i fraternitat a la terra.»
CatalunyaCristiana 17
ESGLÉSIA EN SORTIDA
Periodisme del bo
Permeteu-me que comenti l’en-
trevista de Jordi Évole al Papa des
del punt de vista comunicacional.
És important estudiar com s’acon-
segueix difondre la bona notícia
de l’Evangeli a través de la comu-
nicació social a més de 4 milions
de persones, amb un 21% de quota
de pantalla.
Jordi Évole fa periodisme del
bo, no només en aquest cas entre-
vistant el Papa, sinó també quan
reuneix polítics de partits rivals, o
comunicadors de diferents tendèn-
cies, i els dona espai per dialogar
i entendre’s —tot i que no sempre
ho aconsegueix. O quan entrevista
gent comuna perquè ens posem a
la seva pell. És un periodisme que
ens ajuda a entendre què hi ha al
cap dels altres, i aconsegueix que
empatitzem amb qui en un altre for-
mat o amb altres interlocutors en
radicalitzaria l’animadversió.
Aquesta és una tasca important
en el nostre entorn cultural, marcat
per les trinxeres, els bàndols, les
etiquetes, els prejudicis. Aquest
periodista baixet i de llenguatge
planer interpel·la els entrevistadors
amb tanta audàcia com respecte;
arriba a confrontar-los amb fets
que els deixen al descobert, però
ho fa amb un fil d’humanitat que
es trasllueix fins i tot en les seves
preguntes incòmodes. Al Papa va
poder fer-li’n poques, d’aquestes;
l’entrevista estava consensuada
prèviament: el Papa volia parlar
amb detall sobre immigració. Però
no li va estalviar temes dolorosos
com abusos o homosexualitat. I va
donar ocasió que el Papa mostrés
la seva grandesa en respondre amb
naturalitat, o en no respondre quan
no va voler; novament el periodista
va acollir el seu silenci deliberat.
Que n’és, d’important, veure
exemples d’autèntica humanitat
en la comunicació! Com en són,
de necessaris, els exemples d’un
diàleg serè i respectuós, encara
que no ingenu!
Un espectacle en la més digna i
alta de les seves accepcions.
LETICIA SOBERÓN
18 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 SETMANA SANTA 2019

URGELL
La Passió Viva d’Oliana és la representació, en
quadres plàstics, de diferents episodis de la Pas-
sió i mort de Jesús, disposats en llocs estratègics
pels carrers i places de la vila.
19 d’abril / 22 h

LLEIDA
Processó del Silenci de Lleida amb la sortida
amb el Sant Crist de l’Agonia i la Mare de
Déu de la Pietat de l’església romànica de
Sant Martí. Amb l’assistència de les autoritats
religioses i civils de Lleida i la participació de
diverses confraries.
18 d’abril / 00.00 h

SOLSONA
Processó del Sant Crist pels carrers de la
població del Talladell (Tàrrega), precedida
per la confraria centenària dels Armats.
18 d’abril / 21.30 h

TARRAGONA
Des de la prioral de Sant
Pere de Reus, Processó
de les Tres Gràcies amb
el retorn en processó del
Sant Crist de la Sang a la
seva església titular. En
arribar-hi, toc de silenci,
solemne i tradicional mo-
ment de demanar les Tres
TORTOSA Gràcies al Diví Crucificat.
L’antiga església de Sant Antoni, seu gremial dels page- Tot seguit, adoració a la
sos de Tortosa, és la seu del Centre d’Interpretació de la sagrada imatge del Sant
Setmana Santa. Restaurada el 2010, allotja les escultures i Crist
els passos de la Setmana Santa tortosina. 19 d’abril / 14.30 h
Dimarts a dissabte d’11-13 h / 16-18 h
Diumenges i festius d’11-13 h (Diumenge de Rams tancat)
 SETMANA SANTA 2019 14 ABRIL 2019 CatalunyaCristiana 19

VIC
La processó dels Sants Misteris de Campro-
don és una tradició recuperada des de fa
una trentena d’anys que recorre els carrers
d’aquesta població del Ripollès.
19 d’abril / 21 h

GIRONA
La solemne processó del Divendres Sant a Amer
se celebra amb l’acompanyament dels manaies,
els músics i els alumnes de l’Escola de Música
d’Amer.
19 d’abril / 21.30 h

TERRASSA
Veniu a mi és el títol de la
Passió de Llinars del Vallès,
una proposta actual per
viure els moments clau de la
Passió, Mort i Resurrecció.
Es representa al Teatre Audi-
tori de Llinars del Vallès.
14 d’abril / 17 h

BARCELONA
Sermó de les Set Paraules davant del Sant Crist
de Lepant a l’avinguda de la Catedral de Barcelo-
na, predicat per Mn. Santiago Bueno, canonge del
Capítol Catedral. Retransmès per Ràdio Estel
19 d’abril / 15 h

SANT FELIU DE LLOBREGAT

A l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla
de Sitges, exposició dels Passos de Setma-
na Santa. També es pot visitar el Pas dels
Mariners a l’antiga Confraria de Pescadors i
la imatge del Sant Sepulcre al Palau del Rei
Moro.
18 d’abril / 11-13 h i a la tarda, un cop acabada
la celebració litúrgica, fins a les 22 h

*Selecció a càrrec de Catalonia Sacra

20 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019
Barcelona
Agustí Codinach
Publicats sis llibres més sobre el
místic mallorquí
Ramon Llull,
home de frontera i diàleg
EDUARD BRUFAU Més de set-cents anys després de
Barcelona
la seva mort, Ramon Llull (1232 – 1316)
continua sent objecte d’admiració. Ja
sigui des de la literatura, la filologia, la
història o l’espiritualitat, l’obra i la per-
sona del beat mallorquí, ara en procés
de canonització, desvetlla l’interès dels
homes d’avui en aquest temps de des-
concert. Prova d’això és l’aparició en
poc temps de sis llibres sobre Llull de
diferents autors i editorials.
La presentació conjunta d’aquestes
obres, el 28 de març passat, va aplegar
un públic nombrós a l’Aula Magna del
Seminari Conciliar de Barcelona. Les di-
verses intervencions van anar a càrrec
de l’arquebisbe de Barcelona, cardenal
Joan Josep Omella; el bisbe de Mallor-
ca, Mons. Sebastià Taltavull; el rector
de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Mn.
Armand Puig; el rector de la Maioricen-
sis Scholla Lullistica, Mn. Jordi Gayà, i
el director executiu de l’Aula Lul·liana
de Barcelona, Dr. Albert Soler. Per part
de les administracions també hi van ser
presents la directora dels Serveis Ter-
ritorials de la Generalitat a Barcelona,
Àngels Torres, i el director de l’Institut
de la Llengua i la Cultura de les Illes Ba-
lears, Francesc M. Rotger.
Les intervencions es van desenvo-
lupar principalment al voltant de dos
grans eixos: la necessitat de divulgar
l’espiritualitat de Ramon Llull i el seu
excepcional valor avui per al diàleg in-
terreligiós. El cardenal Omella així ho va
expressar en definir Llull com un home
universal, un veritable místic creador
d’un sistema de pensament de gran va-
lor, per la qual cosa «ha arribat l’hora
que sigui sant, que sigui més conegut
per tothom». L’arquebisbe de Barcelona
també va afirmar que el diàleg que el beat
MN. JORDI GAYÀ mallorquí va establir amb el judaisme i
«Per conèixer l’edat l’islam, malgrat el pas del temps, pot ser
mitjana no es pot avui font d’inspiració per al diàleg inter-
religiós, i va posar com a exemple la re-
prescindir de cent firma del document conjunt entre el
Ramon Llull» papa Francesc i el gran imam d’Al-Ahzar.
ESGLÉSIA A CATALUNYA
L’acte es va celebrar
a l’Aula Magna del
Seminari de Barcelona.
Una mirada contemplativa des
de Crist
Les obres de Ramon Llull estan
plenes de simbolisme, fruit de la
seva mirada contemplativa sobre
la realitat que l’envoltava. Aquesta
manera transfigurada de percebre
el món per part del gran predicador
mallorquí es deu a la seva conversió,
propiciada per una visió de Crist que
li va capgirar la vida.
Aquesta experiència inefable és
tan important, la seva manera de
viure ha quedat tan transformada,
que l’escriptura lul·liana no pot fer
més que servir-se sovint d’imatges,
metàfores i al·legories per intentar
expressar la seva profunda espi-
ritualitat cristiana. Alguna cosa
d’aquest esperit poètic semblava
relluir en les paraules de Mons.
Taltavull quan descrivia la vida de
pregària del gran predicador ma-
llorquí: «La pregària de Ramon Llull
s’assembla a l’art de construir una
paret de pedra seca per acabar ai-
xecant una ermita.» Amb aquestes
paraules quedava evocat el paisatge
rural de les illes i el silenci allunyat
del brogit de les masses. El bisbe
de Mallorca va posar èmfasi preci-
sament en la necessitat que té l’ho-
me contemporani de fer silenci, de
viure pausadament, d’assaborir la
paraula per tal de pregar tal com
ho feia Llull.
La presentació dels llibres d’Enc-
hiridion Theologicum Lullianum i
Raimondo Lullo e il novo dialogo tra
cristianesimo, ebraismo e islam va
ESGLÉSIA A CATALUNYA
anar a càrrec de Mn. Jordi Gayà. El
professor mallorquí es va centrar en
la metodologia de l’evangelització
de Llull, focalitzada en la paraula i
no en la imposició, i va afirmar que
el beat «té com a objectiu el diàleg
interreligiós entre cristianisme, is-
lam i judaisme, que determinaran la
forma i el contingut de la filosofia i
la teologia del beat». Gayà també va
voler reivindicar la figura del gran
místic, sense la qual és difícil com-
prendre la seva època: «Per conèi-
COM A CASA,
ENLLOC
Demana’ns pressupost al T. 930385330,
al M. 649 469 458 o a/e administracio@angelseil.cat.
http://rocaipi.cat/projecte-angels-i-insercio-laboral/
14 ABRIL 2019
xer l’edat mitjana no es pot prescin-
dir de sant Tomàs d’Aquino, però
tampoc de Ramon Llull.»
Va correspondre al professor
Albert Soler fer la presentació dels
llibres restants; les actes de con-
gressos d’obertura i clausura de
l’Any Llull, i dues obres del beat, Mil
proverbis. Proverbis d’ensenyament i
Hores de Ramon Llull. Soler va definir
el primer gran escriptor en llengua
catalana com un home de frontera,
que no es replega sobre ell mateix
CatalunyaCristiana 21
sinó que s’obre a altres mons. I va
comparar aquest esperit amb el
que ha permès que les obres que es
presentaven veiessin la llum: «En
un món ple d’individualitats és tot
un mèrit arribar a les confluències,
la transversalitat i la cooperació
entre persones i entitats que han
fet possible la publicació d’aquests
llibres.»
Mn. Armand Puig va condensar
l’esperit de diàleg de Llull explicant
el viatge que sant Francesc d’Assís
va fer a Egipte per explicar al soldà la
fe cristiana persuadint amb les pa-
raules, i no pas amb l’espasa, «donar
raó de l’esperança perquè l’altre la
pugui compartir». El rector de l’Ate-
neu Universitari Sant Pacià va con-
cloure expressant un desig, que de
ben segur, era compartit per tots
els assistents: «Ramon Llull s’ha
de convertir en sant universal en
aquesta època difícil.»
Al llarg de la presentació no tot
van ser paraules, també hi va haver
espai per al llenguatge musical. El
seminarista mallorquí Joan-Fran-
cesc Cortès va interpretar al piano
obres del compositor, també ma-
llorquí, Jaume Mas Porcel. Les notes
també van ser una manera implíci-
ta i més poètica d’expressar el cor
de l’espiritualitat lul·liana: l’amor
de Crist per a tots i cadascun dels
homes.
Una banyera que convé
canviar per un plat de
dutxa, un habitatge que
necessita una bona mà
de pintura, adequar la
instal·lació elèctrica i
la lampisteria, donar
una nova vida al pati…
Tot sovint, una petita
intervenció en la nostra
llar fa que ens la mirem
amb uns altres ulls
i que ens hi trobem
millor. Deixa que des
d’Àngels, Empresa
d’Inserció, t’assessorem
i ens ocupem de fer-ho
realitat.
22 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 ESGLÉSIA AL MÓN

Terra Santa
Divendres Sant es recull la col·lecta pont de diàleg i respecte entre dos
mons oposats. (...) Amb aquesta
per a Terra Santa abraçada de Francesc a Terra San-
ta, simbolitzem l’abraçada que tot
cristià ha d’oferir en el més profund
Solidaritat amb del seu ésser a aquesta terra que
és, en certa manera, bressol de la

l’Església de Jerusalem nostra fe (...), i ser portadors de pau

Pelau
Església del
Sant Sepulcre
a Jerusalem. Aquest Divendres Sant té lloc la
tradicional col·lecta a favor de Ter-
ra Santa. Aquest any té com a lema
«Jerusalem: abraçada de Pau» i re-
corda el VIII centenari de la histò-
rica trobada entre Francesc d’As-
sís i el sultà Melek El Kamel. Com
assenyala la Comissaria de Terra
ROSA MARÍA JANÉ CHUECA Santa, «Francesc, sense brandar
Redacció les armes, va aconseguir tendir un
en una terra que viu convulsions i
enfrontaments».
El prefecte de la Congregació
per a les Esglésies orientals, el
cardenal Leonardo Sandri, reco-
neix que «encara avui dia el Pròxim
Orient assisteix a un procés que ha
ferit les relacions entre els pobles
de la regió, i ha creat una situació
d’injustícia tal, que esperar la pau
resulta gairebé temerari». Amb
tot, apunta que «assistim amb es-
perança a una certa recuperació del
flux de les peregrinacions», cosa
que el porta a afirmar que «aques-
ta vitalitat apostòlica és un signe
gran per a les comunitats locals, i
un estímul per a les d’Occident, de
vegades temptades pel desànim i la
resignació en la vivència i el testi-
moni de la fe en el dia a dia».
Des de la segona meitat del se-
gle passat han augmentat les obres
pastorals, socials, caritatives i cul-
turals en benefici de la població
local sense distincions i de les co-
munitats eclesials a Terra Santa.
Per tal que la comunitat cristiana
de Palestina pugui sobreviure,
necessita el suport dels cristians
d’arreu del món. D’aquí la col·lecta
d’aquest Divendres Sant, de la qual
el 80% es destina a obres socials i
pastorals i el 20% al manteniment
dels santuaris.
Com assenyala el custodi de
Terra Santa, el P. Francesco Pat-
ton, «aquesta terra és estimada per
molts. Tots estem cridats a custodi-
ar-la, protegir-la i sentir-la nostra.
És l’origen de la nostra cultura, la
nostra història, la nostra religió...
Per això cal que tots l’ajudem!»
La col·lecta pontifícia a favor
de Terra Santa és un gest de fra-
ternitat, de solidaritat i de suport
a aquestes comunitats. Com refle-
xiona el papa Francesc: «Els Llocs
Sants no són museus o monuments
per a turistes, sinó llocs on les co-
munitats de creients viuen la seva
fe, cultura, obres de caritat.»
ESGLÉSIA A ESPANYA 14 ABRIL 2019
Madrid Inaugurada una exposició itinerant per
«veure i escoltar» les víctimes
El tràfic de persones,
una esclavitud moderna
Cartell de l’exposició sobre el tràfic de persones.
REDACCIÓ
Madrid El 29 de març es va presentar a Ma-
drid el document Orientacions pasto-
rals sobre el tràfic de persones, elabo-
rat per la secció Migrants i Refugiats
del Vaticà. L’objectiu, en paraules de
l’arquebisbe de Madrid, el cardenal
Carlos Osoro, és «proporcionar una
clau de lectura del tràfic d’éssers hu-
mans i una comprensió que motivi i
doni suport a la tan necessària lluita
a llarg termini».
El document és el resultat del tre-
ball de moltes organitzacions, con-
gregacions religioses i conferències
episcopals «per comprendre aques-
ta realitat que cada dia és més abun-
dant, més dissimulada i més accepta-
da», va assenyalar el purpurat. És un
text, va afegir, que «ens fa reconèixer
el que hi ha i ens dona unes idees per
prevenir, ajudar a pensar i veure com
erradicar i crear una cultura en què
s’erradiqui l’esclavitud, perquè es
tracta d’una esclavitud moderna i
molt seriosa».
Segons el cardenal Osoro, el tràfic
de persones cal abordar-lo «des de
CARDENAL les causes». I la «causa fonamental és
CARLOS OSORO l’egoisme en què vivim les persones
en aquests moments, ja que aquesta
«Aquesta cultura cultura egoista que estem fent busca
egoista que estem viure millor a costa del que sigui, no
fent busca viure tenim la mirada cap a la persona que,
en concret, els cristians hem d’apor-
millor a costa del tar en aquest món».
que sigui» L’arquebisbe de Madrid va subrat-
CatalunyaCristiana 23
llar que el tràfic de persones és un
problema «real i molt seriós» on cal
que hi hagi gent d’Església que «as-
sumeixi aquesta tasca com una cosa
molt pròpia de l’Església perquè alli-
berar és la característica fonamental
de ser cristià».
Al mateix acte es va presentar
l’exposició itinerant Punt i seguim. La
vida pot més, que pretén visibilitzar i
sensibilitzar sobre la situació d’abús
i explotació de persones. Tres són les
línies argumentals d’aquesta mostra:
el drama viscut per les persones que
han patit de tràfic, la indiferència i l’es-
perança d’una vida lliure de l’explota-
ció amb la implicació de l’Església i de
la societat en general.
El director del Secretariat de Mi-
gracions de la Conferència Episco-
pal Espanyola, José Luis Pinilla, va
subratllar que l’exposició és «un relat
en imatges fet des de l’acostament a
dones i homes víctimes de tràfic». La
mostra permet «construir un itine-
rari per veure i escoltar les imatges
d’aquestes víctimes, fent-les partí-
cips i protagonistes».
El material fotogràfic, de Fer-
nando Mármol Hueso, es posa a dis-
posició de les diòcesis per desvelar
«una brutal realitat de l’esclavitud
del segle XXI», com afirma el papa
Francesc. Més informació: www.con-
ferenciaepiscopal.es/comision-epis-
copal-de-migraciones.
24 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 REFLEXIÓ

Pistes de
Setmana Santa:
«Tireu la xarxa
i trobareu peix»
(cf. Jn 21,6)

PEPE BAENA INIESTA

Rector de la parròquia de Sant Francesc
d’Assís (Bellavista-les Franqueses del
Vallès) i consiliari general de l’ACO
REFLEXIÓ 14 ABRIL 2019
Tenim una altra oportunitat per fer
camí amb Jesús Mort-Ressuscitat que
ens convida a aprofundir la nostra fe
darrere les seves petjades. L’amor par-
tit, compartit i repartit de Jesucrist és
una crida a sentir-nos enviats per ell a
cada racó del món per ser uns senzills
pescadors en busca d’aquell peix que
necessita noves aigües.
Aquestes pistes estan obertes a con-
tinuar la descoberta constant d’aquell
Messies que sempre passa per la Creu
per donar fruits abundants de Resurrec-
ció. Fruits amb gust d’Amor Etern sense
fugir de l’ara i de l’aquí. Ens toca ser
testimonis de tot això com a deixebles
i apòstols que cada any van renovant
la seva missió, malgrat les limitacions
i ferides que ens produeix seguir Je-
L’amor partit, sucrist. Aquest material ens empeny a
compartit i repartit de gaudir i aprofundir el misteri de l’amor
del Crist per sentir-nos enviats a pescar
Jesucrist és una crida i donar fruit alhora.
a sentir-nos enviats
per ell
DIUMENGE DE RAMS
Anar amb Jesús Quan es va acostar a Betfagé i Be-
és entrar per la tània, prop de la muntanya anomena-
da de les Oliveres, Jesús va enviar dos
porta gran dels dels deixebles amb aquest encàrrec:
pobres i marginats “Aneu al poble d’aquí al davant. Quan
CatalunyaCristiana 25
hi entrareu, trobareu un pollí fer-
mat, que ningú no ha muntat mai.
Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú
us preguntava per què el deslli-
gueu, responeu: “El Senyor l’ha de
menester” (Lc 19,29-31).
Abans que Jesús entri a Jerusa-
lem hi ha una escena que dibuixa
el que vindrà més tard. El Messies
esperat prepara la seva presen-
tació amb un enviament de dos
deixebles a buscar un animal de
càrrega... També sobre un pollí,
la seva mare Maria embarassada
va buscar un lloc per parir-lo. Des
del primer moment de l’evangeli
es va mostrar com seria la vida de
l’Enviat del Pare. Durant tot el ca-
mí Jesús deixa clar als deixebles
que ha d’anar a Jerusalem a donar
la vida (Mt 16,21 i paral·lels). Anar
amb Jesús és entrar per la por-
ta gran dels pobres i marginats
que, a la vegada, per a alguns és
la porta estreta que realment do-
na fruits (Mt 7,13-14). Els deixebles
són enviats per passar per llocs
que costa entrar per impediments
personals i socials i amb mitjans
pobres com un pollí.
Com preparem l’entrada de
Jesús a la vida dels altres perquè
26 CatalunyaCristiana
donin realment fruits? Ens deixem en-
viar per Jesucrist per preparar el seu
camí allà on som? Malgrat que sembli
una entrada estreta, difícil, de mort?
Per què?
Com a deixebles, per què aclamem
Jesús? Com ho fem avui amb la gent
dels nostres barris, pobles i àmbits
diversos?
DIJOUS SANT
Quan arriba a Simó Pere, aquest li
diu: Senyor, tu em vols rentar els peus?
Jesús li respon: Ara no entens això que
faig; ho entendràs després. Pere li diu:
No em rentaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta: Si no et rento, no tin-
dràs part amb mi. Li diu Simó Pere: Si
és així, Senyor, no em rentis tan sols els
peus: renta’m també les mans i el cap.
Jesús li diu: Qui s’ha banyat, només cal
que es renti els peus: ja és net tot ell. I
vosaltres ja sou nets, que no tots. Jesús
sabia qui el traïa, per això va dir: «No
tots sou nets.»… Us he donat exemple
perquè, tal com jo us ho he fet, feu també
vosaltres (cf. Jn 13,1-16).
Pere no segueix el camí que ha obert
Jesús. En el fons, no vol ser enviat, per-
què té una imatge equivocada de la
missió del Mestre. Pere mai va voler
passar per la creu de Jesús (Lc 9,33).
El camí de Jesús humanitza i dona fruit
malgrat el mal; el de Pere nega la hu-
manitat i la fereix. En l’evangeli de Joan,
Pere no seguirà el camí de Jesús fins
que no estarà preparat per rebre de Je-
sús Ressuscitat la indicació pertinent:
«Segueix-me» (Jn 21,19). Per tant, Jesús
ens demana un exercici d’acceptació
perquè ell ens renti els peus. Comporta
canviar la decisió sobre la direcció i l’es-
til del nostre camí i aprendre del servei
d’amor que comporta seguir Jesucrist.
És pura confiança, fe i despreniment
perquè puguem donar fruits veritables.
Què m’aporta Jesús en el meu camí,
en la meva vida i acció?
Què suposa deixar-me rentar els
peus de cara a la missió que tinc en-
comanada? I què em suposa rentar els
dels altres?
DIVENDRES SANT
Després de dir això, Jesús va sortir
amb els seus deixebles cap a l’altra ban-
da del torrent de Cedró. Allà hi havia
un hort, i Jesús hi entrà amb els seus
deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia
també aquell indret, perquè Jesús s’hi
havia reunit sovint amb els seus deixe-
bles. Judes, doncs, s’endugué la cohort
de soldats romans i alguns guardes que
14 ABRIL 2019 REFLEXIÓ
els grans sacerdots i els fariseus li havien
posat a disposició, i va arribar a l’hort.
Venien amb llanternes i torxes, tots ar-
mats. Jesús, que sabia tot el que li ha-
via de passar, surt fora i els pregunta:
Qui busqueu? Li respongueren: Jesús
de Natzaret. Els diu: Soc jo. També hi
havia amb ells Judes, el qui el traïa. Així
que Jesús digué: «Soc jo», retrocediren
i caigueren per terra. Jesús tornà a pre-
guntar-los: Qui busqueu? Li digueren:
Jesús de Natzaret. Ell respongué: Ja us
he dit que soc jo. Però si em busqueu a
mi, deixeu que aquests se’n vagin. S’ha-
vien de complir les paraules que Jesús
havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he
Jesús ens demana perdut ni un de sol»... (Jn 18,1-19,42).
un exercici A Jesús el busquen per fer-li mal, per
matar-lo… perquè fa nosa. Al llarg del
d’acceptació camí vers la creu de Jesús van sortint
perquè ell ens diverses persones amb les seves acti-
renti els peus tuds i maneres de fer davant la presèn-
cia d’aquell home considerat per alguns
el Messies. En canvi, la vida del Natzarè
Jesús, el Fill de va ser una constant recerca de l’home
Déu, va néixer i la dona perduda, exclosa, marginada,
pobre i nu i va rebaixada, maleïda, torturada, silencia-
da, despullada… Sembla una paradoxa.
morir amb la Jesús, el Fill de Déu i el «Soc jo» diví,
mateixa condició va néixer pobre i nu i va morir amb la
i estat: entre mateixa condició i estat: entre pastors i
pastors i lladres lladres. La seva missió va ser un despu-
llament d’amor i servei total sense límits.
Va ser la manera solidària de donar fruit
La missió de morint de tantes coses per ser fidel al
Jesús va ser un seu Pare amb entranyes de Mare. I tam-
bé ho va demanar, i continua fent-lo,
despullament per totes aquelles persones que el volen
d’amor i servei seguir. «Us ho ben asseguro: si el gra de
total sense límits blat, quan cau a la terra, no mor, queda
REFLEXIÓ 14 ABRIL 2019 CatalunyaCristiana 27

ell tot sol, però si mor, dona molt de dos homes amb vestits resplendents. va ser proclamat pels testimonis
fruit» (Jn 12,24). Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells celestials com l’Encarnat de Déu,
Silenci davant Jesús crucificat... els digueren: “Per què busqueu entre ara, davant l’entrada d’una tomba,
Quins fruits m’ha donat aquest mo- els morts aquell qui viu? No és aquí: també és proclamat com el Vivent
del de persona? Ha valgut la pena ha ressuscitat. Recordeu què us va de Déu. El pessebre i la tomba no-
seguir-lo? Per què? Què faig quan dir quan encara era a Galilea: «Cal més són llocs de pas. Cal fixar-nos
em busquen per Jesús per fer-me que el Fill de l’home sigui entregat en les reaccions de les dones i de
mal? Per què? a les mans dels pecadors, que sigui Pere davant la tomba buida. Les do-
crucificat i que ressusciti el tercer nes comencen a fer procés de fe:
DISSABTE SANT dia.»” Elles van recordar aquestes recorden les paraules de Jesús i se
paraules de Jesús. Llavors se’n tor- senten cridades a anunciar-lo a la
Hi havia un home bo i just que es naren del sepulcre i van anunciar tot resta dels apòstols, malgrat que no
deia Josep. Era membre del Sane- això als Onze i als altres. Eren Maria les creuen. Pere encara està atrapat
drí, però no havia donat suport a la Magdalena, Joana i Maria, mare de en el món dels morts, no acaba de
seva decisió i actuació. Era natural Jaume. També les altres que anaven fer el pas. Després el començarà a
d’Arimatea, una vila jueva, i esperava amb elles ho explicaven als apòstols, realitzar en el seu terreny de pesca-
l’arribada del Regne de Déu. Aquest però les seves paraules els van sem- dor (cf. Jn 21,15-19). Des del quotidià,
home anà a trobar Pilat per dema- blar un deliri, i no se les van creure. Jesús es fa present i ens acompanya
nar-li el cos de Jesús. Va baixar-lo de Amb tot, Pere se’n va anar corrents en esperit per donar fruits més enllà
la creu, l’embolcallà amb un llençol i fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi de les morts de cada dia.
el va dipositar en un sepulcre tallat havia tan sols el llençol d’amortallar. Quina és la meva actitud davant
a la roca, on encara no havien po- Després se’n tornà a casa, estranyat Jesús Mort i Ressuscitat? La de les
sat mai ningú. Era el capvespre del del que havia succeït (Lc 24,3-12). dones? La de Pere? Com anuncio la
dia de la preparació, a punt de co- L’experiència de la Resurrecció Bona Notícia del Ressuscitat en el
mençar el dissabte. Les dones que no es viu sense l’Esperit de Jesús dia a dia? Per què? Com reacciono
havien acompanyat Jesús des de que ha passat per la Creu. De la ma- davant la gent que no em creu? Per
Galilea seguiren fins allà, van veure teixa manera que quan Jesús neix què?
el sepulcre i com hi diposita-
ven el cos de Jesús. Després
se’n tornaren, prepararen olis
aromàtics i perfums, i durant
el dissabte van observar el re-
pòs que la Llei prescrivia (Lc
23,50-55).
Vora la tomba on resten
les despulles de Jesús podem
tenir moltes sensacions i emo-
cions. Tot sembla que queda
sepultat per la pedra del dolor,
buidor, pèrdua, incomprensió,
impotència, desencís... Possi-
blement cal preguntar-se: On
queda la nostra missió davant
la dura realitat del fracàs?
Aquest que és l’Enviat per Déu
i que ha enviat a homes i dones
per donar fruit és mort. Real-
ment, confiem en les paraules
de Jesús abans de passar per la
creu? (que trobem a Mc 8,34-
38).
Davant la tomba de Je-
sús quina actitud tinc? Per
què? Com visc les pèrdues i
els fracassos personals i dels
altres al llarg de la meva mis-
sió? Per què?

VETLLA PASQUAL

Hi van entrar, però no hi

trobaren el cos de Jesús, el
Senyor. Estaven del tot per-
plexos sobre què havia pas-
sat, quan se’ls van presentar
28 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019
JAUME
PUJOL BALCELLS
Arquebisbe de Tarragona i Primat
ALS QUATRE VENTS El Diumenge de Rams celebrem
l’entrada de Jesús a Jerusalem, que
L’entrada a tot i ser la darrera vegada que hi
acudia, va ser la primera en què es
Jerusalem va deixar aclamar com el Messies
desitjat. Molta gent va sortir a re-
bre el Senyor i els seus apòstols,
estenent els seus mantells a terra i
agitant fulles de palma i branques
d’olivera, escena que recorden
pelegrins de tot el món que arri-
ben per aquestes dates a la Ciutat
Santa.
Els Evangelis ens expliquen que
Jesús cavalcava un ruc prestat. No
va escollir un cavall de raça, ele-
gant i vistós, com els que muntaven
els generals romans quan entraven
en una ciutat sota l’arc del triomf,
en tornar d’una batalla victoriosa.
Jesús va voler per a ell un humil
ase, també perquè es complís la
profecia messiànica de Zacaries:
«Alegra’t, ciutat de Sió, crida de
goig, Jerusalem. Mira el teu rei que
ve cap a tu, just i victoriós; arriba
humilment, muntat en un ase, en
un pollí, un fill de somera» (Za 9,9).
Chesterton va dedicar un bell
poema, The Donkey, a aquest ase:
«Rodamón esparracat de la terra,
treballant sense fi he de viure, pa-
tint fam i menyspreu […] i sempre
mut em guardo el meu secret per
a mi, perquè vosaltres oblideu la
meva hora, que va ser immortal,
tremenda i dolça. Allà alçaven tots
al meu pas palmes i al·leluies al Fill
de David.»
LA VEU DELS PASTORS
Jesús de Natzaret va entrar a
Jerusalem enmig de l’alegria popu-
lar, però sabent que anava a l’en-
contre de la seva Passió redemptora
pels nostres pecats. És un pensa-
ment que hem de tenir aquests
dies. Explica santa Teresa de Jesús
que, un dia, va entrar a l’oratori i va
veure una imatge del Senyor ple de
ferides, i es va quedar impactada.
Ella mateixa diu que el cor semblava
com si se li partís. Es va llançar al
costat d’ell i va començar a plorar
mentre demanava al Senyor que
l’enfortís per no ofendre’l mai més.
A la porta d’aquesta Setmana
Santa mirem Jesús, meditem so-
bre aquests dies previs a la seva
mort i resurrecció i fem ferms pro-
pòsits de gratitud i de conduir-nos
d’acord amb els desitjos de qui va
donar la vida com a rescat per no-
saltres.
Les diverses processons que re-
corren els nostres carrers, des de la
del Ruquet fins a la impressionant
del Divendres Sant, no solament
són manifestacions artístiques
amb gran seguiment popular i una
tradició de segles; són també oca-
sió perquè renovem la nostra pietat
i diguem al Senyor que ens guiarem
pels seus ensenyaments no sols
aquesta setmana sinó durant tot
l’any. D’aquesta manera viurem en
la felicitat que ell ens va conquerir
amb la seva dolorosa Passió.
LA VEU DELS PASTORS
CARTA DOMINICAL
La bellesa dels matisos
Expliquen que fa molt de temps
tots els colors van començar a bara-
llar-se.Cadaunproclamavaqueellera
el més important, el més útil, el favorit.
El verd va dir: «Sens dubte, jo soc
el més important. Soc el signe de la
vida i de l’esperança. Mireu al voltant
i veureu que estic en la majoria de
les coses.»
El blau va interrompre: «Tu no-
més penses en la terra, però també
hauries de considerar el cel i el mar.
L’aigua és la base de la vida i són els
núvols els que l’absorbeixen de la
mar blava. El cel dona espai, pau i
serenitat.»
El groc va deixar anar una rialle-
ta: «Vosaltres sou tan seriosos! Jo
genero rialles, alegria i escalfor al
món. Sense mi no hi hauria alegria.»
El taronja va prendre la paraula:
«Jo transporto les vitamines més
importants. Penseu, per exemple,
en les taronges, pastanagues o ca-
rabasses. A més, tenyeixo el cel a
l’alba o al capvespre, la meva be-
llesa és tan impressionant que nin-
gú pensa en vosaltres.»
El vermell no podia contenir-se i
va saltar: «Jo soc el color del perill i
14 ABRIL 2019
del valor. Estic disposat a lluitar per
una causa. Sense mi, la terra estaria
tan buida com la lluna. Soc el color
de la passió i de l’amor, de la rosa
vermella, de la rosella.»
El porpra va irrompre amb tota
la seva força, era molt alt i va parlar
amb gran pompa: «Soc el color de
la reialesa i del poder. Reis i caps
d’estat m’han escollit sempre, per-
què soc el signe de l’autoritat i de la
saviesa. La gent no em qüestiona,
m’escolten i m’obeeixen.»
Així va ser com els colors van es-
tar presumint, cada un convençut
que ell era el millor. La seva discus-
sió es va fer més i més sorollosa. Tot
d’una, va aparèixer una resplendor
de llum blanca i brillant. Llampega-
va estrepitosament. Va començar
a ploure a bots i barrals. Els colors
van començar a arraulir-se de por i
llavors van ajuntar-se tots per pro-
tegir-se.
La pluja va parlar: «Esteu bojos,
colors, lluitant entre vosaltres, in-
tentant cada un dominar la resta.
Déu us ha creat, a cada un per a un
objectiu especial, únic i diferent. Ell
us estima a tots. Ajunteu les vostres
CatalunyaCristiana 29
JOAN JOSEP
OMELLA OMELLA
Cardenal arquebisbe de Barcelona
mans i veniu amb mi. Déu vol ex-
pandir-vos a través del món en un
gran arc de color, per recordar-vos
que us estima a tots, que podeu
viure junts en pau, com a promesa
que és en vosaltres, com a senyal
d’esperança en el futur.»
I així va ser com Déu va fer servir
la pluja per rentar el món. I va posar
al cel l’arc de Sant Martí, símbol ce-
lestial de l’amor de Déu per la huma-
nitat, perquè quan el veiéssim ens
recordéssim que hem de tenir-nos
en compte els uns als altres.
Benvolguts germans, aquest re-
lat ens recorda que tots som fills
de Déu i, per tant, tots som ger-
mans. La fraternitat és l’objectiu
del Pla Pastoral Diocesà, que es-
tem treballant durant aquest curs a
l’arxidiòcesi de Barcelona. Des del
respecte i l’amor al proïsme, cada
persona aporta el seu color, la seva
singularitat a la realitat comunitària
i diocesana. Demano al Senyor que
siguem capaços de mostrar-nos tal
com som i d’admirar el gran regal
de la comunió en la diversitat de
colors i matisos que configuren la
nostra realitat.
30 CatalunyaCristiana
COMENTARI DE LA PARAULA
Havent pres la darrera
copa, donà gràcies:
«Preneu-la!, repartiu-la
entre vosaltres»
GLÒRIA MONÉS
A diferència de Marc i Mateu,
Lluc explicita, a l’inici del darrer
sopar, el moment culminant del dia
de Pasqua: «¡Amb quin delit he de-
sitjat aquest anyell pasqual menjar
amb vosaltres, abans de sofrir jo
passió!» El Còdex Beza conserva
dues variants interessants: l’ús d’un
verb més pregnant que el de «men-
jar» simplement, a saber, «menjar
àvidament, devorar», i el qualifica-
tiu «un de nou», respecte al sòlit
anyell pasqual del ritu jueu. Jesús
és conscient que ja no el tornarà a
menjar mai més aquí, però que ben
aviat podrà menjar-ne amb avidesa
un de nou en el Regne de Déu. Lluc
distingeix entre el sopar pasqual,
memorial de l’alliberament del po-
ble jueu de l’esclavitud d’Egipte, i la
nova Pasqua que Jesús espera po-
der fruir en el Regne de Déu. Clou
el sopar pasqual amb la darrera de
les quatre copes que constaven en
el ritual jueu: «I havent pres la copa,
donà gràcies i digué: «Preneu-la!,
repartiu-la entre vosaltres.» Jesús la
passa als seus deixebles, perquè la
comparteixin entre ells; però ell no
en beu ni en pensa beure mai més:
14 ABRIL 2019
«Perquè us dic: des d’ara no beuré
més del producte de la vinya fins
que arribi el Regne de Déu.» Fina-
litzat el sopar pasqual, Jesús pren
un pa dels que havien sobrat, do-
na gràcies i institueix l’Eucaristia:
«Aquest és el meu cos.» El Còdex
Beza, recolzat per les antigues ver-
sions llatines, no esmenta la copa
eucarística. El text usual, en canvi,
continua així: «“(Aquest és el meu
cos), que es lliura per vosaltres;
feu això en memòria meva”. I feu
igualment amb la copa, després de
sopar, dient: “Aquesta copa és la
nova aliança segellada amb la me-
va sang, vessada per vosaltres”.»
Tots els comentaristes han com-
provat la gran afinitat que vigeix
entre aquesta recensió i el text de
Pau de 1Co 11,24-25. Escrivint a l’ex-
summe sacerdot Teòfil, Lluc preferí
silenciar qualsevol referència a la
sang, car beure la sang era un tabú
entre els jueus: centra l’Eucaristia
en l’acció de compartir el pa.
JOSEP
RIUS-CAMPS
Teòleg i biblista / riuscamps@yahoo.es
BÍBLIA
CONSULTORI BÍBLIC
IGNASI
RICART
Claretià i biblista
Què signifiquen
els rams i els
palmons amb
què els habitants
de Jerusalem
reben Jesús?
Tot i que actualment el dia de
Rams ha perdut seguiment a cau-
sa de la laïcització de la societat,
fins fa no gaires dècades eren molt
habituals les imatges de famílies
senceres, ben mudades, beneint
palmes, palmons i rams de llorer.
Però per què se celebrava tant el
dia de Rams? I quina relació tenen
les palmes i els palmons amb els
darrers dies de la vida de Jesús?
En el cristianisme, el dia de Rams
recorda l’entrada de Jesucrist a
Jerusalem amb els seus deixebles.
Fou la darrera vegada que Jesús va
anar a Jerusalem i, segons l’Evan-
geli, això va passar al comença-
ment de l’última setmana de la seva
vida, uns dies abans del Sant Sopar.
Per tant, la festa marca el comen-
çament de la narració de la Passió.
Jesús va ser rebut amb molta joia.
Les multituds, entusiasmades, li
van donar la benvinguda brandant
branques de llorer, d’olivera i també
fulles de palma, tres plantes molt
habituals a Jerusalem. Cridaven
«Hosanna al Fill de David». I,  per
recordar aquesta escena, el dia de
Rams els feligresos porten palmes,
palmons i branques de llorer que
són beneïts durant la missa on es
llegeix aquesta part de l’evangeli.
Les Escriptures expliquen que
Jesús venia de la població de Be-
tània dalt d’una somera i va arribar
a Jerusalem en plena Pasqua jueva.
Però aquesta rebuda tan triomfal
no va agradar a les autoritats i va
afegir encara més tensió entre Je-
sucrist i el poder establert. Una ten-
sió que va desembocar en la seva
mort per crucifixió uns quants dies
més tard.
PER A CONSULTES:
REDACCIO@CATALUNYACRISTIANA.CAT
BÍBLIA
Diumenge de Rams
Lectura primera
Is 50,4-7
No he amagat la cara davant les ofen-
ses i sé que no quedaré avergonyit
Lectura del llibre d’Isaïes:
El Senyor Déu m’ha donat una
llengua de mestre perquè, amb la
paraula, sàpiga sostenir els can-
sats. Un matí i un altre em desvetlla
l’orella perquè escolti com un dei-
xeble. El Senyor Déu m’ha parlat a
cau d’orella i jo no m’he resistit ni
m’he fet enrere: he parat l’esquena
als qui m’assotaven i les galtes als
qui m’arrencaven la barba; no he
amagat la cara davant d’ofenses i
escopinades. El Senyor Déu m’aju-
da: per això no em dono per vençut;
per això paro com una roca la cara i
sé que no quedaré avergonyit.
Vers abans de
l’evangeli
Fl 2,8-9
Crist es feu per nosaltres obedient
fins a la mort i una mort de creu.
Per això Dé l’ha exalçat i li ha
concedit aquell nom que està per
damunt de tot altre nom.
Evangeli
Lc 33,1-49
Com desitjava menjar amb
vosaltres aquest sopar pasqual
abans de la meva passió
Passió de nostre Senyor Jesucrist
segons sant Lluc:
[...] Llavors (els notables del
poble, els grans sacerdots i els
mestres de la Llei) s’alçaren tots i
el dugueren a Pilat. I començaren
així la seva acusació: «Hem trobat
aquest home que subleva el nostre
poble, prohibeix de pagar tribut al
Cèsar i pretén que és el Messies, el
rei.» Pilat l’interrogà: «Ets tu el rei
dels jueus?» Ell li respongué: «Sí,
teniu raó.» Pilat digué als grans
14 ABRIL 2019
Salm responsorial
21
Tots els qui em veuen es riuen de mi,
amb els llavis i amb el cap prenen
aires de mofa:
«S’ha adreçat al Senyor;
que l’alliberi,
doncs; que el salvi, si tant se l’estima.»
R. Déu meu, Déu meu, per què
m’heu abandonat?
M’envolta una munió de gossos,
em rodeja un estol de malfactors,
m’han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos. R.
Es reparteixen entre ells els meus
vestits,
es juguen als daus la meva roba.
Almenys vós, Senyor, no us allu-
nyeu;
força meva, cuiteu a defensar-me. R.
Anunciaré als meus germans el
vostre nom,
us lloaré enmig del poble reunit.
Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d’Israel. R.
sacerdots i a la gent: «No trobo
res en aquest home per a poder-lo
inculpar.» Ells insistien: «Somou
el poble, escampant les seves doc-
trines per tot el país dels jueus.
Havia començat a Galilea i no ha
parat fins aquí.» Quan Pilat sentí
això, preguntà si aquell home era
galileu. En saber que pertanyia a
la jurisdicció d’Herodes, l’hi envià.
Precisament aquells dies Herodes
es trobava a Jerusalem.
Herodes s’alegrà molt de veure
Jesús: feia temps que ho desitjava,
perquè en sentia parlar i confiava
veure-li fer algun miracle. Li feia
moltes preguntes, però Jesús no li
contestà res. Els grans sacerdots i
els mestres de la Llei hi eren pre-
sents i l’acusaven amb força. Però
Herodes amb seva tropa, el menys-
preà i, per riure’s d’ell, li posà un
CatalunyaCristiana 31
Lectura segona
Fl 2,6-11
Jesucrist s’abaixà. Per això Déu l’ha
exalçat
Lectura de la carta de sant Pau als
cristians de Filips:
Jesucrist, que era de condició
divina, no es volgué guardar gelosa-
ment la seva igualtat amb Déu, sinó
que es va fer no-res, fins a prendre
la condició d’esclau. Havent-se fet
semblant als homes i començant de
captenir-se com un home qualsevol,
s’abaixà i es feu obedient fins a ac-
ceptar la mort, i una mort de creu.
Per això Déu l’ha exalçat i li ha conce-
dit aquell nom que està per damunt
de tot altre nom, perquè tothom, al
cel, a la terra i sota la terra, doblegui
el genoll al nom de Jesús, i tots els
llavis reconeguin que Jesucrist és
Senyor, a glòria de Déu Pare.
vestit sumptuós i l’envià altre cop
a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat,
que havien estat enemistats, es re-
conciliaren.
Pilat cridà els grans sacerdots,
les autoritats i la gent, i els digué:
«M’heu portat aquest home com si
sublevés el poble, però jo, que l’he
interrogat davant vostre, no trobo
que hagi comès cap dels delictes de
què l’acuseu. Ni tampoc Herodes,
que ens l’ha tornat a enviar. Ningú
no ha trobat res que mereixi la pena
de mort. Per tant, li donaré un càs-
tig per escarmentar-lo, i el deixaré
anar.» Però tota la multitud cridà:
«Mateu-lo, aquest; indulteu-nos
Bar-Abàs.» Bar-Abàs havia estat
empresonat amb motiu d’una re-
volta i d’un assassinat que hi ha-
Continua a la pàgina següent.
32 CatalunyaCristiana
Calendari de la setmana
Lectures
de la missa,
santoral i altres
celebracions
(CICLE LITÚRGIC C; FERIAL I)
TEMPS DE
QUARESMA
(SALTERI: SETMANA 2)
Ve de la pàgina anterior.
via hagut a la ciutat. Pilat tornà a
parlar-los amb el desig de deixar
lliure Jesús. Però ells cridaren:
«Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo.»
Pilat respongué per tercera vega-
da: «Per què? Quin mal ha fet? Jo
no trobo que hagi comès res que
pugui merèixer pena de mort; li do-
naré un càstig per escarmentar-lo
i el deixaré anar.» Però ells insisti-
en demanant amb grans crits que
el crucifiquessin. I s’imposaven a
força de cridar.
Llavors Pilat es decidí a conce-
dir-los allò que demanaven: indultà
aquell que era a la presó per revolta
i assassinat, i entregà Jesús a la pe-
na que ells volien.
Quan se l’enduien, agafaren un
tal Simó de Cirena, que venia del
camp, i li carregaren la creu perquè
la portés darrere Jesús. El seguia
una gran gentada del poble, i tam-
bé moltes dones endolades, que el
planyien. Jesús es girà cap a elles i
els digué: «Dones de Jerusalem, no
ploreu per mi: ploreu per vosaltres
i pels vostres fills. Perquè vindran
14 ABRIL 2019
Abril
14. DIUMENGE
Diumenge de Rams, Morat. Lec-
tures: Isaïes 50,4-7 / Salm 21 / Fili-
pencs 2,6-11 / Lluc 22,14-23,56
SANTORAL: Domnina, vg. i mr.;
Lambert, b.; Tiburci, mr.
15. DILLUNS SANT
Fèria, Morat. Lectures: Isaïes 42,1-7
/ Salm 26 / Joan 12,1-11
SANTORAL: Basilissa i Anastàsia,
mr.; Crescent, mr.; Telm, rel.
16. DIMARTS SANT
Fèria, Morat. Lectures: Isaïes 49,1-
6 / Salm 70 / Joan 13,21-33.36-38
SANTORAL: Benet-Josep Labre; En-
gràcia, vg. i mr.; Toribi d’Astorga, b.
17. DIMECRES SANT
Fèria, Morat. Lectures: Isaïes 50,4-
9a / Salm 68 / Mateu 26,14-25
SANTORAL: Anicet, p. i mr.; Elies,
Pau i Isidor, mr.; Robert, ab.
dies que la gent dirà: “Felices les
que no tenen fills, les entranyes
que no han posat ningú al món i els
pits que no han criat.” Llavors diran
a les muntanyes: “Caieu damunt
nostre”, i als turons: “Cobriu-nos.”
Perquè si a un arbre verd fan això,
què serà de l’arbre sec?»
En portaven dos més: uns cri-
minals que havien de ser executats
amb ell. Quan arribaren a l’indret
anomenat Gòlgota, el crucificaren
juntament amb els criminals, un a
la dreta i un altre a 1’esquerra. Jesús
deia: «Pare, perdoneu-los, que no
saben el que fan.» Es repartiren els
seus vestits i se’ls jugaren als daus.
La gent s’ho estava mirant. Les au-
toritats deien, rient-se’n: «Ell, que
en salvava d’altres, que se salvi ell
mateix, si és el Messies de Déu, l’Ele-
git.» Els soldats també se’n burla-
ven: tot oferint-li vinagre, li deien:
«Si ets el rei dels jueus, salva’t tu
mateix.» Sobre d’ell hi havia un rè-
tol que deia: «El rei dels jueus.»
Un dels criminals penjats a la
creu, també li deia insultant-lo: «No
ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a
nosaltres.» Però l’altre, renyant-lo,
LITÚRGIA
18. DIJOUS SANT
Missa de la cena del Senyor, Blanc.
Lectures: Èxode 12,1-8.11-14 / Salm
115 / 1 Corintis 11,23-26 / Joan 13,1-15
SANTORAL: beat Andreu Hibernon,
rel.; Eleuteri i Antia, mr.; beata Maria
de l’Encarnació, rel.
19. DIVENDRES SANT
Passió del Senyor, Vermell. Lectu-
res: Isaïes 52,13-52,12 / Salm 30 /
Hebreus 4,14-16;5,7-9 / Joan 18,1-
19,42
SANTORAL: Lleó IX, p.; Vicenç de
Cotlliure, mr.
20. DISSABTE SANT
Dissabte Sant, Morat.
SANTORAL: Agnès de Montepulci-
ano, rel.; Oda, vg.; Sulpici, mr.
li respongué: «Tu que estàs sofrint
la mateixa pena, tampoc no tens
temor de Déu? I nosaltres ens ho
mereixíem, perquè estem sofrint
el càstig que ens correspon pel que
hem fet, però aquest no ha fet res de
mal.» I deia: «Jesús, recordeu-vos
de mi, quan arribeu al vostre Reg-
ne.» Jesús li respongué: «T’ho dic
amb tota veritat: avui seràs amb mi
al paradís.»
Ja era cap al migdia quan s’este-
gué per tota la terra una foscor fins
a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat.
La cortina que tancava el santuari,
s’esquinçà per la meitat, i Jesús cri-
dà amb tota la força: «Pare, confio
el meu alè a les vostres mans.» I ha-
vent dit això, expirà.
El centurió, després de veure el
que havia passat, en donava glòria a
Déu i deia: «És veritat: aquest home
era innocent.» I tota la gent que era
present en aquell espectacle, des-
prés de contemplar tot el que havia
passat se’n tornava donant-se cops
al pit. Tots els seus coneguts i les
dones que l’havien seguit des de
Galilea es mantenien a distància
mirant-s’ho.
LITÚRGIA 14 ABRIL 2019
Rams: dues tradicions
JAUME GONZÁLEZ PADRÓS Des del segle V el darrer diumenge
Professor de l’Institut Superior
de Litúrgia de Barcelona
de Quaresma trobà a Roma la seva for-
ma definitiva: el diumenge de la Passió,
per bé que encara no se l’anomenés
així. La Passió del Senyor serà l’única
commemoració d’aquest dia fins al se-
gle X. Tanmateix, a diferència de la Ciu-
tat Eterna, altres ritus elaboraren una
litúrgia centrada en l’entrada triomfal
de Crist a Jerusalem.
Així ho llegim en el testimoni de la
pelegrina Egèria, a finals segle IV: «A
l’hora setena tothom puja a la munta-
nya de les Oliveres, a l’església anome-
nada Eleona [...]. I quan arriba l’hora
onzena, es llegeix aquell passatge de
l’evangeli on es diu que els infants, amb
branques i palmes a les mans, sortiren
a l’encontre del Senyor.» Acte seguit,
Egèria descriu la processó de tot el
poble davant el bisbe fins a la basílica
de l’Anàstasi.
Aquesta tradició de Jerusalem pas-
sà a les Esglésies d’Orient en el segle
V, i a Occident en els dos segles poste-
riors, arribant en el VII a la litúrgia his-
pànica i en el X a la romana.
Durant l’edat mitjana la processó
va adquirir un caràcter dramàtic, amb
cants, benediccions i expressions plàs-
tiques fins i tot. Tant i tant es va ampliar
que, gairebé semblava una missa sense
consagració.
El papa Pius XII feu una reforma pre-
gona d’aquesta bigarrada ritualitat, i hi
va deixar dues parts ben delimitades:
la processó solemne en honor de la
reialesa de Crist i la missa de la Passió.
Va suprimir l’estranya cerimònia da-
CatalunyaCristiana 33
vant les portes tancades de l’església.
Tanmateix, tot i aquesta renovació, el
Diumenge de Rams constava de dues
celebracions sobreposades, sense cap
relació.
En canvi, en el Missal de sant Pau
VI l’harmonia és evident. Existeix, sí, la
processó i la missa, però ja no són dues
parts independents sinó elements d’un
sol conjunt. Ni la processó té un final ni
la missa un principi, atès que la prime-
ra desemboca en la segona, i la missa
no té uns ritus d’entrada distints de la
processó. S’han integrat, així, les dues
tradicions: Jerusalem i Roma.
La carta circular sobre les festes
pasquals, de la Congregació per al
Culte Diví, de l’any 1988, explica molt
bé el desenvolupament d’aquesta ce-
lebració (núm. 28-34). Recorda que la
processó ha de ser única, i abans de
la missa on hi hagi més presència de
fidels. Evidentment, s’exclou una bene-
dicció dels rams sense processó, per
manca de sentit del ritu. Diu la carta:
«La benedicció dels rams o de les pal-
mes té lloc en ordre a la processó que
seguirà» (núm. 29).
34 CatalunyaCristiana
Foto i felicitació del jugador Leo Messi.
Els 100 anys de fra
Josep M. Valls
FRA JOSEP GENDRAU I VALLS
El 15 de març ens va visitar
el ministre provincial, fra Juan
Carlos Moya Ovejero. El principal
motiu de la visita, a més de salu-
dar els germans, va ser felicitar el
nostre germà fra Josep M. Valls i
Anguera, que el dia 17 va complir
els cent anys de vida.
La missa solemne, concele-
brada, va ser presidida pel vica-
ri provincial, fra Jose M. Sainz.
Concelebraren Josep M. Valls,
Francesc Linares, Antonio López,
Josep M. Massana, Vicenç Modre-
go, Jaume Codinachs, Juli Costa,
Gerard Sarapura, Paco Gálvez i
Josep Gendrau, de la Fraternitat
de Sant Antoni de Barcelona. De
Sabadell, els germans: Máximo
García, Carlos Fuentes, Agustí
Boadas, Manel Hernández; tam-
14 ABRIL 2019
bé el claretià P. Antoni Sánchez
Bosch. A més, s’hi feren presents
fra Miquel Casafont, de Sabadell,
Lluís Borràs, de Lleida, i Ramon
Domènech, Josep Ribalta, Albert
Salarich, Jacint Vila i Victorí Mar-
tín. En total 23 germans. Al final
de la missa el vicari provincial li va
entregar la benedicció del papa
Francesc, seguit d’un gran aplau-
diment de tots els fidels que om-
plien de gom a gom el santuari.
Un dels regals d’aniversari ha
estat una foto de Leo Messi amb
un missatge de felicitació. Des-
prés de la felicitació del papa
Francesc, del ministre general,
fra Michael Perry, del ministre
provincial, fra Juan Carlos Moya,
i de tantes persones, el P. Josep
M. Valls ha rebut aquesta felici-
tació amb autentificació del seu
jugador favorit.
ESPAI LECTORS
EL CONSULTORI
PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE
DOCTRINA I MORAL
pel Dr. Joan Antoni Mateo
Què he de fer?
Soc un noi de 24 anys i procuro
prendre’m seriosament la meva vida
cristiana. Mai he tingut relacions se-
xuals, valoro la donació d’un primer
encontre en el matrimoni. Fa uns me-
sos, vaig conèixer una noia més gran
que jo. Ella ja ha tingut relacions sexu-
als anteriorment, però m’ha demostrat
que està disposada a canviar. Va deixar
una relació per estar amb mi. També ha
demostrat cert interès per la fe cristia-
na. Val la pena estar amb aquesta noia
que ha decidit canviar per mi i d’alguna
manera també per Déu?
El tema és tenir clar si tu realment
l’acceptes i estàs disposat a iniciar amb
ella un nuviatge cristià per discernir si
contraureu matrimoni. Ella sembla que
s’ha proposat canviar de vida i això cal
valorar-ho molt i tenir en compte que si
Déu perdona sempre també nosaltres
hem de perdonar. Al marge d’això, el
que és veritablement important és que
tingueu un projecte de vida en comú,
és a dir, que vulgueu construir cristi-
anament les vostres vides i família. El
més important és una comunió en la
fe imprescindible per a una veritable
comunió espiritual i per a una educa-
ció dels fills. Un temps de nuviatge
prudent per veure si aquesta relació
pot o no acabar en matrimoni. Més
enllà de la seva dimensió física, que
ho és sens dubte, la virginitat és una
dimensió espiritual, del cor, una volun-
tat d’entrega personal de la totalitat de
l’ésser. En aquest sentit, molts autors
parlen amb encert de la regeneració
de la virginitat. És un do que el Senyor
concedeix en un camí de sincera con-
versió. Veig que per a tu, gràcies a Déu,
la vivència de la fe cristiana és un afer
de gran importància en el projecte del
teu matrimoni. Heu de parlar-ne serio-
sament, d’això i de molts altres temes,
per veure si hi ha una comunicació que
garanteixi un matrimoni amb èxit. No
cal córrer ni precipitar-se. Porteu-ho a
la pregària. Tampoc trigueu gaire. En
un parell d’anys heu de veure-ho clar.
Parleu de tot, sigueu molt sincers i no
oculteu res que pugui deteriorar la con-
vivència. I, òbviament, feu plegats un
bon curs prematrimonial.
PER ENVIAR CONSULTES
AL DR. MATEO:
elconsultori@hotmail.com
Ap. de correus 121-25620 Tremp (Lleida).
ESPAI LECTORS
Postals des
d’Andalusia
Personatges
«bons» i «dolents»
de la Passió
Andalusia traspua Passió, Set-
mana Santa. Els carrers es conver-
teixen en temples. Les germandats
i les confraries ens ofereixen les se-
ves imatges titulars —les imatges
són «mediacions de la humanitat
de Crist, de la Santíssima Verge,
dels sants»—, entre emocions i
aplaudiments encesos. M’agrada-
ria fixar-me, en unes línies, en els
personatges de la Passió.
Personatges «bons»:
—Pròcula, la dona de Pilat. Una
dona que «intueix» en la pre-
sència de Jesús, un «home just,
un home bo». I així ho fa saber
al seu marit.
—El cirineu, que ajuda Jesús a por-
tar la creu pels carrers de Jerusa-
lem. Tots hem de ser «cirineus»
dels altres, amb un sentit frater-
nal profund de la història.
—La Verònica i les dones, que plo-
ren quan passa Crist. Expressen
a través del seu rostre els senti-
ments de compassió.
—El bon lladre, que demana un «re-
cord al regne de Jesús» i Jesús li
promet el paradís.
—El centurió, que «es converteix»
al Calvari.
—Maria, les dones pietoses, Josep
d’Arimatea… Tants creients anò-
nims al llarg dels segles, màrtirs
de la seva fe, confessors de la
seva esperança.
Personatges «dolents» de la Passió:
—Judes, que ven el seu Mestre per
30 monedes. El pecat horrible
de la traïció.
—El sanedrí, els dirigents «religi-
osos» que demanen la mort de
Jesús, amb falsedats i mentides.
—El populatxo, la massa sacsejada
per l’odi i la maldat.
ANTONIO GIL
Sacerdot i periodista
14 ABRIL 2019
Cartes
La revista «Catalunya
Cristiana»
El fet de disposar d’una revista
que aglutina la informació de totes
les diòcesis catalanes és un motiu
que ens ha d’alegrar, és evident
que cada bisbat des del seu àmbit
territorial, edita les seves pròpies
publicacions periòdiques, però és
molt necessària una visió general,
com és Catalunya Cristiana, feta
amb rigor i professionalitat. Però
cal que tinguem present la franja
d’edat de molts lectors i el necessari
relleu generacional que comporta-
rà canvis significatius en el sistema
d’edició i lectura. Estem preparats
per a la convivència en els dos for-
mats, paper i electrònic?, els diaris
convencionals han reduït tiratge,
l’accés a la premsa digital a través
d’ordinadors, tauletes o mòbils, ha
crescut de forma considerable.
Per sobreviure en aquest nou
panorama cal ser valent i adap-
tar-se, tant editorialment com per
part dels subscriptors; les transici-
ons sempre són difícils. Internet pot
arribar a més persones, però també
hi ha el cost econòmic (no tot és de
franc), les noves mentalitats, etc.
són els nous reptes que ens ha to-
cat viure.
TOMÀS GILI PALAU   mateixa envers el  migrant  al carrer
Tarragona
L’entrevista de
Jordi Évole al
papa Francesc
Jordi Évole va entrevistar el papa
Francesc al programa Salvados de
la Sexta. Évole va dir que havia estat
la millor entrevista de la seva vida.
Penso que per a molts ho és, és ex-
clusiva. La conversa, de més d’una
hora de durada, va tractar diversos
temes d’actualitat, tot i que anava
enfocada a la immigració. Entre ells
es va parlar de la crisi migratòria, la
Podeu enviar les cartes a:
redaccio@catalunyacristiana.cat
CatalunyaCristiana 35
memòria històrica, el capitalisme,
l’armament, la violència masclis-
ta, els abusos sexuals... Va ser una
entrevista distesa, hi va haver fins
i tot rialles. Es percebia confiança,
honradesa. És d’agrair que, encara
que hi hagi diferència d’opinions,
els periodistes vagin a la fonts per
crear una opinió precisa del que el
Papa pensa i diu i emetre-la així,
amb la seva originalitat, als oients.
CRISTINA CASALS MASSÓ
Esplugues de Llobregat
Acollida als
refugiats
Magnífiques les paraules del
papa Francesc —fill d´un emigrant
italià que se’n va anar a l’Argentina—
ja que manifesta amb molt de dolor
tot el que està passant tot i no en-
tendre la insensibilitat i la injustícia
globals creadores de tanta guerra i
tanta fam arreu del món.
 Un país ha d’acollir tots els re-
fugiats que pugui i crec que la UE
n’hauria d’acollir més del que ha
fet si actués amb el cor obert. No
deixa de ser  l’actitud cristiana de
la Bíblia no oblidant mai que vam
ser també immigrants a Egipte en
temps de Moisès. De fet, l’actitud
és horrible i una falta de respecte
alhora que una gran injustícia.
 Pel que fa a la proposta de Do-
nald Trump d’alçar murs per frenar
la immigració, com bé afirma el ma-
teix Sant Pare, acabarà presoner del
mur que ha aixecat. I pel que fa a les
lluites de la riquesa, ja estem en una
tercera guerra mundial a trossets,
com també afirma Francesc.
Finalment, en parlar del paper
de la dona voldria també emfatit-
zar les seves paraules, ja que certa-
ment l’Església no pot ser Església
sense la seva cabdal figura.
 
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE
Granollers)
36 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019 CULTURA

Elements pedagògics
de la Setmana Santa

JOAN ROSÀS Del cicle festiu de l’any, el moment

Llicenciat en Geografia i Història, i
Filosofia i Lletres que aplegava més tradicions i creences
Fotos: Agustí Codinach populars era, probablement, la Setma-
na Santa. Més, encara, que les festes de
Nadal. Intentem entendre’n el perquè.
El fet religiós, adreçat vers el sagrat,
topa sempre amb el problema del llen-
guatge. El llenguatge està circumscrit
a la realitat tangible i el sagrat se situa,
per naturalesa, més enllà d’aquesta re-
alitat. Per expressar qualsevol fenomen
religiós ens cal, doncs, anar als límits
dels llenguatges humans i forçar-los.
La Setmana Santa celebra els miste-
ris més alts del cristianisme. Déu es fa
humà i es lliura als humans amb totes
les seves conseqüències: la persecució,
la injustícia, la crueltat i la mort. En de-
finitiva, Déu se sotmet al mal. I, encara
més difícil d’expressar, el Fill de l’ho-
me ressuscita. No es reanima sinó que
transcendeix la vida humana per néixer
a una nova vida gloriosa.
Al llarg de la seva història l’Església
s’ha vist compel·lida a utilitzar tots els re-
cursos al seu abast per presentar aques-
tes realitats inefables. La literatura, la
poesia, la música, el teatre, l’escultura,
l’arquitectura... totes les arts tenen un
impuls fonamental, gairebé una re-cre-
ació, en els cultes de Setmana Santa. I
és que si allò que defineix l’art és l’intent
de superar els límits expressius ordina-
ris, és natural que per aproximar-nos als
misteris d’aquests dies sants l’Església l’espiritualitat del nostre temps.
trobés en l’art un recurs imprescindible. Però per aprofundir en el misteri
Sovint llegim que l’Església del pri- ens calen tots els recursos: també
mer mil·lenni va organitzar el seu culte els de les tradicions —tan riques—
El primer avís de sobre patrons pagans anteriors. Això d’aquests dies.
l’arribada de la hauríem de saber-ho entendre. No és El primer avís de l’arribada de la
Setmana Santa era que l’Església es paganitzi ni que so- Setmana Santa era veure les imat-
ta d’un vernís cristià hi mantingui la ges de l’església cobertes amb un
veure les imatges mentalitat pagana. En la seva recerca vel negre. A més d’aquesta pràctica
de l’església d’elements que li permetin apropar-se general, en alguns temples s’instal-
cobertes amb un a la transcendència inherent al seu lava també allò que teòricament es
missatge l’Església aprofita també les denominava el velum templi, però
vel negre expressions de la transcendència dels que tothom el coneixia com el ba-
cultes pre-cristians i les incorpora al callà. Consistia en una gran cortina
Un altre costum seu llenguatge. Tot és bo per aproxi- blanca, quadrada, penjada a les
mar-nos, tant com puguem, al misteri escales d’accés al presbiteri, que
molt popular, avui de la salvació. ocultava tot l’altar major. Tenia una
perdut, era el de fer Per això nosaltres hauríem d’allunyar cordeta lligada al centre de la vo-
soroll amb maces, moltes de les prevencions, teòricament ra de baix. La corda arribava fins a
modernes, que tenim davant les expres- una corriola ran de la volta. Alguns
fustes, carraus i sions tradicionals de la fe. Cal viure la oficis es feien amb el vel abaixat i
matraques Setmana Santa des del compromís i en moments de la celebració s’al-
CULTURA 14 ABRIL 2019
Celebració de çava lentament tibant la cordeta i
Diumenge de es descobria el presbiteri. Aleshores
Rams a la cate- el vel agafava una forma triangular
dral de Barcelona. que feia pensar en els bacallans
secs penjats a les botigues. D’aquí
li venia el nom popular.
La solemnitat de les cerimònies,
la música, la indumentària, les il-
luminacions amb cera... feien que
aquesta pràctica adquirís una es-
pectacularitat teatral. Al marge del
seu significat litúrgic aquestes ocul-
tacions amb vels ens recorden que
la Setmana Santa, com el seu nom
ens deixa entendre, és un temps sa-
grat, segregat del temps ordinari.
Un temps que no transcorre i fuig
com els nostres dies, sinó que ens
remet al temps transcendent, per-
manent, estable de la sacralitat: el
temps del misteri que viu més enllà
de les nostres mirades.
CatalunyaCristiana 37
També en aquest temps se sa-
cralitzava l’espai i tot el territori era
segregat temporalment de la vida
ordinària per esdevenir terra sagra-
da. Per això els primers dies de la
Setmana Santa el capellà recorria la
demarcació parroquial beneint ca-
dascuna de les cases amb la popular
cerimònia del salpàs. D’aquí també
que la comunitat cristiana durant
aquests dies abandoni el clos dels
temples i ocupi el carrer, tant en
les processons litúrgiques com en
les devocionals. De les primeres cal
destacar la del Diumenge del Ram,
de la celebració de la qual a Jeru-
salem ja en trobem referències en
documents dels primers segles. De
les segones se’n conserven moltes
de notables, d’una venerable anti-
guitat, en tot el territori català.
Un altre costum molt popular,
38 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019
Mones de Pasqua avui perdut, era el de fer soroll amb ma-
de la pastisseria ces, fustes, carraus i matraques. Co-
Escribà. mençava a dintre del temple mentre es
cantava l’Ofici de Tenebres i s’acabava
pels carrers, picant a les portes dels
veïns. Rebia un nom lamentable i sense
sentit, que segurament ha contribuït
a desprestigiar aquesta pràctica. De
picar fustes d’aquesta manera la gent
en deia «matar jueus».
Allò que potser acumulava més
llegendes populars era el monument.
Volia representar el sepulcre del Se-
nyor i era visitat massivament i vetllat
sense defallença tota la nit del Dijous
al Divendres Sant. Guarnit amb ciris
i maigs —testos sembrats d’escaio-
la i mill—, i més modernament amb
palmes i palmons, posats sobre una
escalinata coronada per l’urna amb el
Sagrament, totes les cases hi aporta-
ven elements per enriquir-lo. Es con-
siderava que el que hi havia estat en
contacte adquiria virtuts especials. El
temps que durava el monument era
un temps privilegiat per a tota mena
de pràctiques màgiques.
Conservem La llei del dejuni eucarístic, que
encara un ric obligava els capellans a dir la missa
en dejú, va fer que a través dels segles
patrimoni teatral la litúrgia d’aquests dies s’anés avan-
d’enclavaments, çant fins que els horaris d’allò que es
desclavaments i celebrava no es corresponien amb els
de les celebracions. Així la Missa de
passions d’origen la Cena del Senyor es feia el matí del
medieval Dijous Sant i la Vetlla Pasqual tenia
CULTURA
lloc el matí del dissabte, que per això
rebia el nom de «Dissabte de Glòria».
En el moment d’entonar el glòria de la
missa es repicaven les campanes que
havien estat lligades des del matí del
dijous. Una reforma litúrgica a mitjan
segle XX, uns anys abans del Concili
Vaticà II, va retornar al seu horari totes
aquestes celebracions.
El cicle s’acabava amb la Pasqua.
El Victimae paschali, la bellíssima se-
qüència d’aquest dia, va donar lloc
des de l’alta edat mitjana a represen-
tacions que van esdevenir cada cop
més complexes. En el nostre país con-
servem encara un ric patrimoni tea-
tral d’enclavaments, desclavaments i
passions d’origen medieval. És comú
al sud de Catalunya i en alguns llocs
dispersos, com Calella, de celebrar la
processó de l’àngel o de l’encontre per
representar l’aparició de Crist ressus-
citat a Maria. Més estès encara és el
cant de les caramelles i no cal ni parlar
de les mones, tan populars.
No és aquest el lloc per allargar-se
explicant totes aquestes tradicions, la
seva riquesa i el seu significat. En tro-
bareu estudis profunds i detallats en
nombroses publicacions. Val la pena
aprofundir-hi. Només animar tothom
a participar dels costums populars
d’allà on es trobi cadascú durant
aquests dies sants. Res no serà so-
brer per enriquir la celebració d’uns
misteris tan alts.
CULTURA 14 ABRIL 2019 CatalunyaCristiana 39

MACIÀ GRAU
Barcelona La revista premia les obres més destacades
de l’any 2018 en una cerimònia reivindicativa
a favor del saber i la cultura catalana

53ena edició dels premis

Crítica «Serra d’Or»
El dimecres 3 d’abril, l’Espai
Endesa de Barcelona va acollir la
53ena edició dels premis Crítica
Serra d’Or, el guardó que atorga
anualment la revista del monestir
de Montserrat Serra d’Or a les obres
més destacades de l’any, seleccio-
nades per un jurat que les tria dins
de quatre categories: la literatura
i assaig, la recerca, el teatre, i la
literatura infantil i juvenil.
La cerimònia d’entrega d’aquest
any ha estat marcada pel retorn del
P. Josep Massot i Muntaner, que en
l’anterior edició no va poder assis-
tir-hi per motius de salut. La seva
intervenció va obrir l’acte, però
també va marcar el to reivindicatiu
que va tenir una cerimònia durant la
Agustí Codinach
qual es va recordar en nombroses
ocasions la importància del treball
de la revista a favor del saber i la a continuar essent el que som». creativitat que aporteu a la cultura
cultura catalana. En aquesta direc- Després d’entregar les emble- del nostre país.»
ció, el P. Massot va manifestar la màtiques Serretes d’Or als guardo- Finalment, el P. abat de Mont-
voluntat de Serra d’Or per continu- nats d’aquest any, el secretari gene- serrat, Josep M. Soler, va tancar
ar amb una tasca que va qualificar ral de Cultura, Francesc Vilaró, va l’acte amb una intervenció en la
d’indispensable: «Hem treballat adreçar unes paraules d’agraïment qual també va destacar el valor
durant molts anys a favor de la a tots els premiats, entre els quals de la cultura catalana, i va fer una
cultura catalana, una cultura perse- hi ha figures de la talla de Melcior crida a l’optimisme: «La nostra cul-
guida i menyspreada en temps del Comes, Sebastià Alzamora, Sergi tura i la nostra societat tenen prou
general Franco i, dissortadament, Pàmies o Ingrid Guardiola. Vilaró vigor per continuar endavant, per
perseguida i menyspreada avui per va mostrar la seva estupefacció continuar pujant els “esglaons” que
alguns partits.» davant de tots aquests talents, que menen al futur. La fatiga present de
cada any continuen produint obres pujar-los val la pena perquè porten
Seixanta anys del començament noves: «És un plaer veure l’energia i a noves realitats.»
de la segona etapa

Un altre dels fets destacats de

l’acte va ser l’homenatge que el ma- CERTIFICATS MÈDICS LABORABLES
teix P. Massot va voler fer a totes CARNET DE CONDUIR De 10 a 13 h i de 16 a 20 h
persones relacionades amb la re- NÀUTICA I ARMES Les persones que es presentin
vista que han mort en el darrer any, amb un exemplar de
Catalunya Cristiana tindran
i que va recordar una per una. És
el cas de la historiadora Eva Serra; CENTRE MÈDIC un descompte de 10 euros
www.centromedicoplazamolina.es
l’historiador de l’art Joaquim Garri- PLAÇA MOLINA
ga; el poeta Lluís Alpera, i els mon- DR. RAFAEL SOLANAS ANGLADA
jos de Montserrat Alexandre Olivar
i Lluís Duch. Com va explicar, ha
estat gràcies a persones com ells • COTXE, MOTO I CICLOMOTOR INFORMEU-VOS-EN:
que la revista celebrarà enguany • PSICOTÈCNICS Tel. 932 188 826
el seixantè aniversari del comen- • LLICÈNCIA D’ARMES Mòbil: 639 474 741
çament de la segona etapa, una • LABORALS I ESCOLARS c/ Balmes, 281, entrl. 2n
fita que demostra la «vitalitat de la • NÀUTICA 08006 Barcelona
nostra cultura i la nostra tossuderia
CULTURA 14 ABRIL 2019 CatalunyaCristiana 41

Els investigadors van recollir mostres de més de 220 llacs de muntanya. CREAF

ACTUALITATS Un grup d’investigadors del Con- de 10.000 organismes d’aquests. I sem-

CIENTÍFIQUES sell Superior d’Investigacions Cien- bla que són formacions permanents en
tífiques (CSIC) ha fet un estudi dels conjunt, si bé es desconeix el que viuen

Descoberts microbis detectats en 227 llacs de la

serralada pirinenca. La descoberta
individualment. El que sí que ha quedat
clar és que hi ha una gran riquesa en el

organismes d’aquests organismes ha anat a càrrec

del Centre de Recerca Ecològica i Apli-
món microbià. I segurament amaguen
un gran potencial per a la fabricació de

interessants
cacions Forestals de Blanes. Aquests certes substàncies que fins i tot poden
petits llacs pirinencs són de baixa ser interessants per a la ciència.
temperatura, escàs aliment i reben Davant d’això, Catalan ens diu: «El
en llacs dels una radiació violada relativament  al-
ta, però això no els priva d’aixoplugar
món microscòpic estava molt limitat
per les tècniques de l’observació. Ara,
Pirineus una gran diversitat d’organismes uni-
cel·lulars que es pot mantenir gràci-
amb les tècniques moleculars, hem de
reconèixer el paper que fan tots aquests
es a l’alt grau d’intercomunicació que paràsits. Actualment estem en fase de
hi ha entre ells. descripció, però en els pròxims anys
Els recol·lectors van recollir les s’haurà d’estudiar quines aplicacions
formes de vida menors de 50 micres poden tenir.»
(una micra o micró, ja ho sabeu, és Com veieu, doncs, la ciència va en-
una mil·lèsima de mil·límetre). Des- davant en molts camps. Cada vegada
prés en van extreure el material ge- tenim més coneixements de l’ambient
nètic i en van fer una seqüenciació per que ens rodeja. Que tot sigui per al bé
identificar-los. Un dels investigadors, de la humanitat!
Jordi Catalan, biòleg, ens ho explica:
«Simplificant molt, vam descobrir que
FRANCESC NICOLAU hi havia una tercera part d’espècies
Professor emèrit de la Facultat
de Filosofia de Catalunya unicel·lulars que equivaldrien a plan-
tes, una altra que vindrien a ser els
animals que se les mengen i un altre
terç de fongs, que fins ara es creia que
hi tenien una presència molt menor.»
I què cal dir de la seva abundància en
total? Que en un centímetre cúbic de
l’aigua d’aquells llacs hi pot haver més
42 CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019
JOAN PALLARÈS- Tot i els seus llargs cognoms,
PERSONAT
Historiador
signe de la seva noblesa i ascen-
jpallarespersonat@gmail.com dència, a Maria Francesca de Five-
ller de Clasquerí i de Bru, filla de
Joan de Fiveller i de Rubí i de Maria
Antònia de Bru i de Descatllar, pocs
la identifiquen. Però si parlem de
«la Virreina», i a Barcelona, tothom
l’associarà a un palau de la Rambla
o a una plaça a Gràcia.  anys d’edat i, a part de virrei del
Havia nascut a Barcelona el
1756, al palau familiar del carrer de
la Mercè. Tercera de set germans,
es va sentir cridada a la religió i pro-
fessà al monestir de Santa Maria de
Jonqueres. La seva vida semblava
destinada a ser una monja d’alt
llinatge al monestir de les Coma-
nadores de Sant Jaume, branca fe-
menina de l’Orde de Sant Jaume de
l’Espasa, poc estricte en clausures
en aquella època.   mà la seva herència a través de
Als vint anys tot va canviar: va
conèixer el germà de dues com-
panyes, Antònia i Eulàlia, Antoni
d’Amat i de Rocabertí, també de
família noble, amb el qual va pro-
GENT DE CASA metre’s en matrimoni. Així que
va abandonar el convent per ca-
Maria sar-s’hi. 
Pel que fos, el matrimoni no es
Francesca va realitzar: més en llegenda que en
realitat, es diu que el promès se’n
Fiveller  desdigué a punt de les esposalles,
fet pel qual l’oncle del nuvi, per
CULTURA
mantenir la paraula familiar, suplí
el nebot i portà a l’altar la núvia.
El cert és que l’oncle del noi, Ma-
nuel d’Amat i de Junyent, el 1778, va
casar-se amb Maria Francesca Five-
ller. Amat havia estat virrei al Perú i
retornà a Barcelona immensament
ric. Havia nascut a Vacarisses el
1707 i passava llavors dels setanta
Perú, havia estat governador de Xi-
le i fet carrera dins l’exèrcit al servei
de la nova dinastia dels Borbons.
El virrei Amat, que ja havia ini-
ciat les obres del seu Palau abans
de retornar a Barcelona, va morir
el 1782. La jove vídua heretà en us-
defruit el palau de la Rambla, el de
Gràcia i el sobrenom de «la Virrei-
na» amb el qual la coneixem.
L’ambiciós nebot Antoni recla-
plets diversos que es van resoldre
amb un pacte que el calmà.
Dona amb fama de piadosa i
caritativa, gens àvida dels diners
i molt generosa, el 3 d’octubre de
1791 Maria Francesca moria ben jo-
ve, als 35 anys mentre oïa missa.
Havia dictat testament el 1789, on
disposava ser enterrada al convent
de Sant Francesc, al costat del seu
marit, i que es repartissin els seus
béns entre els familiars i part de les
persones del servei de casa seva.
Únic vestigi
escultòric de
l’antic palau
manat construir
pel virrei Amat,
avui incrustat a la
façana de
l’església de Sant
Joan de Gràcia, a
l’actual plaça de
la Virreina.
CULTURA 14 ABRIL 2019 CatalunyaCristiana 43

Llibres més
venuts el mes
de MARÇ

ANSELM GRÜN
LEONARDO BOFF
Un nou pensar per a ser tots un
MARIA-MERCÈ BRUGUERA BARBANY Editorial Claret
JOSEP GORDI I SERRAT
Sant Francesc, Verdaguer i la natura
CPL, 2019, 115 pàg. JORDI CUIXART
GEMMA NIERGA
L’espiritualitat arrelada en la na-
tura i compartida mitjançant la pa-
Tres dies a la presó
raula és el germen d’una experiència Un diàleg sense murs
atemporal i universal. Rosa dels Vents
Per això, en aquestes pàgines es
posen de costat textos i reflexions RAFEL NADAL
de sant Francesc, Verdaguer o, fins
i tot, de l’encíclica Laudato Si, entre
El fill de l’italià
d’altres com una invitació a mirar i
comprendre la natura, el cosmos, Columna
com un espai idoni per a la relació
amb el transcendent.

JOSÉ MARÍA CONTRERAS ALFONS DURÁN-PICH FRANCESC GAMBÚS

Pequeños secretos de la vida
en común
Ediciones Palabra, 2019, 204 pàg.
Per què aquest amor del prin-
cipi, aquesta felicitat perfecta, no
pot durar més? No tireu la tovallola.
Aquest llibre pot contribuir a trans-
formar positivament la convivència
amb la vostra parella. Hi trobareu
uns consells breus que us ajudaran
a encarrilar els problemes que po-
deu tenir en el matrimoni i també
és una eina molt valuosa per als que
intentin augmentar aquest amor
tan desitjat.
L’oligarca camuflat
Navona Editorial, 2019, 211 pàg.
El poder fascina. La capacitat de
decidir segons el teu desig sobre
la voluntat dels altres resulta molt
atractiva. Però, qui té el poder, el
poder global, per imposar el seu
domini sobre la resta de la huma-
nitat? Aquest llibre mira d’aprofun-
dir en aquest camp amb l’objectiu
d’identificar els actors principals
que tenen les regnes actualment.
Per fer-ho, hem descompost l’espai
sociològic amb la finalitat de preci-
sar els rols de cada subjecte actiu.
Fem-ho circular!
Grup del Partit Popular Europeu,
2018, 88 pàg.
El 18 d’abril del 2018, el Parla-
ment Europeu va aprovar l’anome-
nat Paquet d’Economia Circular: 9
de cada 10 eurodiputats van votar a
favor d’un conjunt de mesures que
significaven un pas fonamental en
la lluita contra el canvi climàtic. Vuit
exemples d’iniciatives d’èxit.
Tots els interessats podeu dema-
nar-ne un exemplar gratis al correu:
comunicacio@francescgambus.eu.
 44
CRÍTICA TEATRAL
ANDREU SOTORRA
andreusotorra@gmail.com
© David Ruano
L’actriu Júlia Genís i l’actor
David Menéndez en una de
les escenes de l’obra.
«EL FUTUR», d’Helena Tornero
INTÈRPRETS: Ester Cort, Júlia
Genís, David Menéndez i
David Vert
DIRECCIÓ: Helena Tornero
Sala Tallers, Teatre Nacional de
Catalunya, Barcelona.
Fins al 14 d’abril
CatalunyaCristiana 14 ABRIL 2019
Mirar el futur amb
rebel·lia juvenil
Teatre per a joves...? Bé, segur
que sí. Però també per a especta-
dors veterans. El perill d’etiquetar
generacionalment un espectacle
teatral és que es pot caure en el ma-
teix error en què ha caigut sovint la
literatura «juvenil»: que moltes no-
vel·les «per a joves» són molt més
enriquidores que segons quines
que es fan passar per «adultes». El
futur, de la dramaturga Helena Tor-
nero (Figueres, Alt Empordà, 1973),
és d’aquestes.
També es parla d’El futur com
d’una obra que aparentment fa fic-
ció de la ficció (alerta que això no vol
dir ciència-ficció), però em quedo
del tot amb la trama lineal que, du-
rant gairebé dues hores que passen
volant, segueixen els protagonistes,
capitanejats pel personatge de la
Diana, la noia jove, interpretada per
AMB BON HUMOR
CULTURA
Júlia Genís.
Escenogràficament simple —no
li calen artificis perquè sempre gua-
nya la paraula—, amb espectadors
a tres bandes, el muntatge és un
viatge, una road movie que no té
necessitat de recórrer a projeccions
perquè els personatges les fan viu-
re amb la imaginació. Sí que hi ha
petits talls enmig del discurs, pro-
tagonitzats per cadascun dels qua-
tre personatges de l’obra, com si el
tal «futur» no existís i es parlés del
«present» o del «futur» que vindrà,
però són tan subtils que superen el
risc que els espectadors s’hi perdin.
De Barcelona a Estocolm. De
fronteres obertes a fronteres tanca-
des. De la pau a la guerra. De la vida
a la mort. De la calor mediterrània a
la gelor bàltica. De personatges hu-
mans a cérvols que parlen. El futur
té tots els ingredients per fusionar
realisme amb fantasia i admetre fi-
nalment que tot és mentida i que el
teatre empara la falsedat, per trans-
portar els espectadors de la realitat
a la ficció i de la ficció a la realitat
sense que es maregin.
A El futur hi ha també espurnes
d’activisme solidari, esperit d’oe-
nagé, rebel·lió juvenil, lluita per un
món millor i, en definitiva, esperan-
ça en el futur. Tot molt juvenil...? Pot-
ser sí. Però també tot molt viu per
despertar l’espurna juvenil dels que
han deixat còmodament que se’ls
adormís en la flonjor del passat.
CULTURA
CRÍTICA LITERÀRIA
ROSA MARIA BOIXAREU
Síndica de Greuges de la URL
«Veig coses
meravelloses»
TERESA RABAL VERDAGUER
Entre pedres i cultures
Grup Malhivern, 2013, 162 pàg.
14 ABRIL 2019
Veig Egipte.
El llibre és com un dietari pe-
culiar. M’explico: no segueix l’estil
clàssic d’un dietari (registre del de-
tall d’allò viscut en dies concrets);
es tracta d’allò viscut, a l’engròs,
al llarg de tres anys (1993-2003-
2007). Tres viatges a un país, Egip-
te, que descobreix primer a través
de la lectura i, més tard, de primera
mà. Ben aviat s’adona que aquell
món, amb la seva història i la seva
cultura, l’apassiona i l’atrau amb
una força vital en què s’hi barregen
el seu moment personal i l’exube-
rància cultural del país.
De bon llegir, serveix de guia
ocasional per a qui no ha visitat mai
Egipte perquè encomana l’entusi-
asme de l’autora i, alhora, refresca
la memòria de qui s’hi ha atansat
alguna vegada, posant-li de ma-
nifest alguna llacuna viatgera que
potser el farà dissenyar una nova
anada. Retalls històrics, referències
arqueològiques, vivències huma-
nes, comentaris més intimistes...
molt d’entusiasme i molta emotivi-
tat amaren la narració. Per exem-
ple, la descripció de l’anada a les
piràmides de Dashur, Abu Simbel,
el barri copte del Caire...
M’entretinc en els capítols dedi-
cats al Sinaí i al monestir de Santa
Caterina. Ho descriu com a paisat-
ge feréstec amb un cel brillant en-
vaït per milions d’estrelles... i aquí
ve el pensament cap a Moisès.
Inevitable. El llibre del Èxode en
parla repetidament: «Havien par-
tit de Refidim i, quan van arribar
al desert del Sinaí, van plantar el
campament. Israel acampà davant
la muntanya», Ex 19,2; també és el
lloc del cansament, del dubte, la
desconfiança… Ex 32,2-4.
La biblioteca del monestir és
el segon fons de manuscrits més
important després del Vaticà. F. K.
von Tischendorf va descobrir-hi el
Codex Sinaiticus (versió de la Bíblia
en grec del segle IV) el 1844, ac-
tualment al British Museum. Rabal
queda corpresa davant el retaule
de Santa Caterina i la inscripció
que l’acompanya: Aquest retaula
fe[u] fer lo honrat en Bernat Meresa.
Ciutadà de Barchinona, Cònsol de
Cathalans en Domàs l’an MCCCL-
XXXVII. A la part posterior, la subs-
cipció en llatí: Martinus de Vilanova.
Pinxit.
CatalunyaCristiana 45
RAUXA
Atrapats
a les xarxes
Allò que l’home engen-
dra per a un bé general,
aquelles creacions revolu-
cionàries en les quals es po-
sen totes les esperances de
millora per a la humanitat,
més d’una vegada s’aca-
ben girant contra el seu
creador. L’obra aleshores
sembla prendre vida prò-
pia, emprèn camins que no
havien estat mai previstos
i amenaça de devorar-nos.
Les noves tecnologies
i les xarxes socials havien
de democratitzar la comu-
nicació, eren l’eina defini-
tiva que permetria que la
informació fiable arribés
a tothom. Certament, avui
fins i tot els pobres estan
connectats. Però alhora
comprovem amb impo-
tència i estupefacció com,
amb la nova era tecnològi-
ca, la manipulació i la into-
xicació informatives tenen
més força que mai i dis-
torsionen totes les esferes
de la societat. Constatem
amb quina facilitat qualse-
vol pot escampar mentides
impunement i amb gran
ressò, i com els estats i al-
tres organismes fan servir
les xarxes per controlar fins
a l’últim racó de la vida de
les persones. El món de la
informació se’ns havia de
tornar diàfan i senzill i s’ha
convertit en un desgavell
creixent que aparentment
ningú no controla; veritat
i mentida, realitat i ficció,
resulten cada vegada més
difícils de destriar, i el tan
necessari exercici de refle-
xió es fa gairebé impossible
a causa de l’acceleració in-
formativa. Tot buscant la lli-
bertat ara ens trobem més
esclaus que mai.
EDUARD BRUFAU
46 CatalunyaCristiana
Agenda
Altres bisbats
30è COL·LOQUI EUROPEU DE PAR-
RÒQUIES
Tindrà lloc a Lviv (Ucraïna) del dissab-
te 27 de juliol al dijous 1 d’agost amb
el tema Qui ens ajudarà a ser cristians
a Europa avui? La diversitat ens pot
ajudar? (www.cep-europa.org).
Setmana Santa
CATEDRAL DE SANT FELIU
Diumenge de Rams, a les 12.00, el
bisbe Agustí Cortés beneeix els rams
a la plaça de la Vila i presideix l’eu-
caristia a la catedral.
CATEDRAL DE TERRASSA
Diumenge de Rams, a les 12.00,
Mons. Josep Àngel Saiz beneeix els
rams a la plaça Vella i presideix l’eu-
caristia a la catedral.
ESGLÉSIA DE SANT GAIETÀ
Diumenge de Rams, a les 18.00,
Stabat Mater amb el Duo Amoria;
el Divendres Sant, a les 19.00, Les
set paraules amb Rosa Mari Ramírez
i Rosa Maria Abella. C / Consell de
Cent, 293 – Barcelona.
PROCESSONS
Diumenge de Rams, a les 10.00, pro-
cessó de l’entrada de Jesús a Jerusa-
lem La Borriquita, des de la parròquia
de Sant Agustí de Barcelona; Diven-
dres Sant, a les 17.00, processó del
Nostre Pare Jesús del Gran Poder i
Maria Santíssima de l’Esperança Ma-
carena, des de la parròquia de Sant
Agustí.
ORATORI SANT FELIP NERI DE GRÀCIA
Dimarts Sant, a les 20.00, Ana B. Go-
mez (soprano), Nadia Ruseva (mez-
zosoprano) i Xavier Pardo (piano) in-
terpreten Stabat Mater de Pergolesi
i altres cants religiosos (c/ del Sol,
8 – Barcelona).
SANTUARI DE SANTA TERESINA DE
LLEIDA
Dimecres Sant, a les 19.30, celebra-
ció comunitària de la Reconciliació;
Dijous Sant, a les 9.00, oració del
matí; a les 17.30, eucaristia; a les
19.30, celebració de la Cena del
Senyor; Divendres Sant, a les 9.00,
oració del matí; a les 11.00, via crucis;
a les 17.30, acció litúrgica de la mort
del Senyor; Dissabte Sant, a les 9.00,
14 ABRIL 2019
oració del matí; a les 22.30, Vetlla
Pasqual.
MONESTIR DE SOLIUS
Dijous Sant, a les 10.30, celebració
de la Penitència; a les 18.00, Cena del
Senyor; a les 21.00, adoració eucarís-
tica i completes; Divendres Sant, a
les 17.00, Passió del Senyor; Dissab-
te Sant, a les 22.30, Vetlla Pasqual;
Diumenge de Pasqua, a les 10.00,
missa de Pasqua.
JESUÏTES
Dijous Sant, a les 19.30, Cena del
Senyor; a les 22.00, meditació/pre-
gària; Divendres Sant, a les 11.30,
meditació/pregària; a les 17.00, ce-
lebració de la mort de Jesús; a les
19.00, via crucis; Dissabte Sant, a
les 11.30, meditació/pregària; a les
20.30, Vetlla Pasqual. Meditacions
guiades per Toni Català. Església del
Sagrat Cor, c/ Casp, 27 – Barcelona.
VIA CRUCIS INTERPARROQUIAL
Divendres Sant, a les 18.00, via cru-
cis pels carrers de l’Eixample de Bar-
celona. Memorial Morera. Surt de la
parròquia de Sant Francesc de Sales
(passeig Sant Joan, 90) amb el cos
de portants de la Concepció, els Es-
taferms de la Confraria Sant Anastasi
de Badalona i l’acompanyament mu-
sical de Brasscelona Pipes. Arriba a
les 19.30 a la basílica de la Concepció
(c/ Aragó, 299), on s’adorarà la creu
i es representaran les escenes de la
resurrecció.
Sant Feliu de Llobregat
ESPIRITUALITAT
Del dijous 13 de juny al dimarts 18, XXI
Congrés internacional i interconfes-
sional de religiosos La spiritualité de
communion al monestir de Montserrat
(reserves@larsa-montserrat.com).
Solsona
CATALONIA SACRA
El dissabte 20 d’abril, visita als vi-
tralls de la catedral de Solsona amb
Carles Freixes i Jordi Bonet (reser-
ves@cataloniasacra.cat).
Vic
COVA DE MANRESA
El cap de setmana del 26 al 28
d’abril, exercicis en la vida quotidi-
ana (tel. 938 720 422).
AGENDA
Catalunya
Cristiana
SUBSCRIPCIONS ANUALS
EN CATALÀ O CASTELLÀ
Catalunya, resta de l’Estat espanyol
i Andorra: 145 €
Gibraltar i Portugal: 145 €
Resta d’Europa: 222,99 €
Amèrica i Àfrica: 254,19 €
Àsia i Oceania: 325,43 €
Membre de l’APPEC
Associació de Publicacions
Periòdiques en Català
El setmanari rep l’ajut de la
Generalitat de Catalunya
www.catalunyacristiana.cat
/catalunyacristiana
@catcrist
catalunya_cristiana
Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta
Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel
Codina, Macià Grau, Rosa M. Jané, Carme
Munté, Joan Andreu Parra, Rosa Peraire
Lingüista: Montserrat Pibernat
Col·laboradors d’aquesta setmana: Pepe
Baena, Pilarín Bayés, Rosa Maria Boixareu,
Agustí Codinach, Antonio Gil, Josep Gil,
Jaume González Padrós, Joan Guiteras,
Joan A. Mateo, Ignasi Miranda, Victòria
Molins, Glòria Monés, Francesc Nicolau, Joan
Pallarès-Personat, Llucià Pou, Quique, Ignasi
Ricart, Josep Rius-Camps, Joan Rosàs, Lluís
Serra, Leticia Soberón, Joan Soler, Andreu
Sotorra, Sebastià Taltavull, P-J Ynaraja
Redacció, administració, publicitat i
promoció:
C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014
BARCELONA
Tel. 934 092 810, Fax 934 092 775
a/e: redaccio@catalunyacristiana.cat
(Redacció)
a/e: administracio@catalunyacristiana.cat
(Administració i subscripcions)
a/e: publicitat@catalunyacristiana.cat
(Publicitat)
Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn.
Francesc Malgosa
Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a
l’evangelització i la cultura
Administració: Isabel Giralt (comptabilitat),
Janet Duatis (subscripcions)
Autoedició i compaginació:
Carlos Aguado
Impressió: Impressions Intercomarcals, SA
Ctra. C-1.411, Km 34. Polígon industrial El
Cementiri.
Tel. 938 788 403. Fax 938 788 212 - 08272
SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79
DES DEL CARRER
IGNASI MIRANDA / EDUARD BRUFAU
La Reforma protestant va ar-
relar amb força al nord d’Europa,
mentre que el sud es va mantenir
majoritàriament catòlic… però amb
excepcions. En el cas hispànic hi va
arribar a haver petites comunitats
protestants, que no van sobreviure
a causa de l’actuació implacable de
la Inquisició. Aquesta història poc
coneguda és explicada per Frances
Luttikhuizen al llibre 500 anys de
repte protestant a la pensínsula Ibè-
rica (1517 – 2017) (Publicacions de
l’Abadia de Montserrat).
Com li va venir la idea de tractar
aquesta qüestió poc estudiada?
La meva aproximació acadèmi-
ca al protestantisme hispànic va
tenir lloc fa quinze anys, a Sevilla,
quan es van organitzar unes jorna-
des sobre la Reforma protestant a
Espanya. Després, ara fa vuit anys,
durant un congrés a Venècia d’ex-
perts americans en Renaixement,
es va posar de manifest que la Re-
forma a la península Ibèrica era
una qüestió molt poc coneguda en
general, fins i tot entre els histori-
adors. Va ser llavors que se’m va
encomanar que fes un llibre sobre
el tema.
En aquestes pàgines parla de les
comunitats protestants de Sevilla
i Valladolid al segle XVI.
Aquesta és una part de la his-
tòria que el món oficial, l’establish-
ment, reconeix poc, perquè ho veu
com una nosa. És ben coneguda la
14 ABRIL 2019
Frances Luttikhuizen és doctora
en Filologia Anglogermànica
«S’ha parlat poc sobre les
víctimes protestants de la
Inquisició espanyola»
crueltat de la Inquisició espanyo-
la amb els jueus, o també amb les
dones acusades de bruixeria. Però,
en canvi, s’ha parlat molt poc de
les víctimes protestants de la In-
quisició, i que també van acabar
cremades vives a la foguera. Tots
els dirigents d’aquestes comuni-
tats van ser executats. Eren gent
influent, predicadors que estaven
en contacte estret amb famílies
nobles i fins i tot la monarquia. Al-
guns eren directors espirituals de
convents de monges importants
tant de Sevilla com de Valladolid,
i van tenir molta influència sobre
les dones laiques. Els llibres d’au-
tors protestants es van escampar
ràpidament gràcies a la imprem-
ta i, concretament, aquests focus
reformats hispànics eren especi-
alment permeables a les obres de
Calví.
Per què avui dia el món protes-
tant continua sent desconegut a
casa nostra?
Al segle XX el franquisme va
perseguir molt els protestants,
que estaven agrupats en comuni-
CatalunyaCristiana 47
tats petites, que vivien mig d’ama-
gat. S’ha de tenir en compte que
als anys quaranta i cinquanta a
Espanya els protestants eren més
aviat gent obrera, sense persones
rellevants que poguessin escriure o
pronunciar conferències. Les coses
han canviat molt, però és en part a
causa d’aquestes característiques
que he dit que el protestantisme
d’aquí encara és poc conegut.
El pes de la Inquisició a Espanya
pot explicar les diferències entre
aquest país i altres de veïns pel fa
a la diversitat religiosa?
Crec que sí, perquè aquesta idea
d’un estat, una religió i una llengua
va durar segles, i això marca moltís-
sim. Tot el que sortís d’aquest es-
quema era tingut per diabòlic, i els
protestants hi encaixàven de ple.
Sortosament amb el temps tot s’ha
transformat. El 2017, coincidint
amb els 500 anys de la Reforma,
una de les coses més maques que
vaig veure va ser la lectura pública
a Barcelona de les 95 tesis de Lu-
ter. El canvi, per tant, ha estat molt
important, tot i que sempre queda
alguna recança.
 Club més Amics Contacte
Tel. 934 092 700
Associació Amics de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel
info@clubmes.cat
www.clubmes.cat
DEL 9 AL 20 DE MAIG
DEL 9 AL 16 DE MAIG DEL 13 AL 24 D’OCTUBRE DEL 3 AL 10 DE JULIOL

Mesopotàmia JAPÓ LA RUTA DE NIDAROS

Turca: Un viatge de la tradició
a la modernitat
Un viatge per terres
Ruta per Terres Aramees de NORUEGA

JULIOL DEL 5 AL 18 D’AGOST DEL 7 AL 16 D’AGOST

PERÚ XINA ÈTNICA CANADÀ

(Cuzco i Machu Pichu) (LA RUTA DE SHANGRI-LA)

23 AL 30 DE JULIOL GRÈCIA (PARRÒQUIA DE CARDONA SANT PAU i la

DESCOBERTA dels ORÍGENS de la CULTURA MEDITERRÀNIA)

SETEMBRE ETIÒPIA (TRIBUS DEL SUD)

16 AL 25 D’OCTUBRE REGNES DE L’HIMÀLAIA: NEPAL I BUTAN
NOVEMBRE PORTUGAL TEMPLARI + FÀTIMA
NOVEMBRE NOVA YORK (LLUMS DE NADAL)
DESEMBRE PESSEBRES DELS ABRUÇOS
DESEMBRE CAP D’ANY A EGIPTE

Organització tècnica GC 1478