DOSSIER

UNITAT 12
Geografia i Història
(Guerra Freda)

Bruno Alonso
QF
2021-2022
 ÍNDEX

Vocabulari…………………………………………………...……….......................Pàg.
3

Exercicis………….………….…………………..…………..…….......…Pàg. 4 - Pàg. 6

Activitats Finals.………….…………………..…………..……......………………Pàg. 6

2
 VOCABULARI

- Descolonització: La descolonització és un dels fenòmens més importants de la

segona meitat del segle xx i que significà la independència de les colònies que
s'havien establert a Àsia i Àfrica per part d'algunes nacions europees un segle abans, i
la consegüent aparició de nombrosos estats en l'escenari mundial. La descolonització
va afectar a més de la meitat de la superfície de la terra, i va repercutir notablement
en les relacions internacionals.

- Autodeterminació dels pobles: El dret d'autodeterminació és un principi

fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar
lliurement el seu estatus polític".

- Commonwealth: La Commonwealth of Nations, és una organització composta

per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda,
comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit. El seu objectiu principal és la
cooperació internacional en l'àmbit polític i econòmic i, des del 1950, ser-ne membre
no implica cap mena de submissió cap a la corona britànica.

- Apartheid: L'apartheid va ser una política que esdevingué un sistema de

segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit
Nacional a Sud-àfrica.

- Tercer Món: El Tercer Món és un terme creat pel nord-català Alfred Sauvy en el
context de la Guerra Freda per definir els països no alineats, ni amb l'OTAN, ni amb
el bloc comunista.

- Guerra freda: El terme Guerra Freda o Primera Guerra Freda va ser un model de
relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra
Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió
Soviètica amb els seus respectius aliats.

- Unió Europea: La Unió Europea és una unió econòmica i política sui generis de
27 estats, situats en la seva major part a Europa.

- “Pla Marshall”: El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program

era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la
Segona Guerra Mundial.

3
 EXERCICIS

Pàg 226 Ex 1
Significa que el món estava dividit en dues maneres de pensar. Una part defensava la
manera de pensar capitalista, i l’altre, la comunista.

Pàg 226 Ex 2
Guerra freda és l’estil de guerra en el que els països en guerra no s’ataquen a ells
mateixos, sinó que lluiten pel control de països menys importants els quals
controlen. Això ho fan per tal d’impedir una possible guerra nuclear.

Pàg 226 Ex 3
El fet principal que va impedir la guerra directa entre Estats Units i l'URSS va ser la
por a l’esclat d’una possible guerra nuclear.

Pàg 229 Ex 1
La crisi dels míssils cubans, va ser un incident internacional entre els Estats Units i la
Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments
nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments
soviètics de míssils balístics similars a Cuba. Tot i el curt període de temps, la crisi
dels míssils cubans continua sent un moment decisiu en la preparació de la seguretat
nacional i la guerra nuclear dels Estats Units. L'enfrontament es considera sovint el
més proper durant la guerra freda per escalar en una guerra nuclear a gran escala.

Pàg 229 Ex 2
Kennedy durant la crisi dels míssils cubans de 1962, es va rebutjar a atacar a Cuba, ja
que pensava que suposaria l’inici d’un possible enfrontament directe entre Rússia i
Estats Units. Khrusxov, en canvi, potenciava l’inici d’un enfrontament directe, posant
a Kennedy en una situació molesta per al país.

Pàg 229 Ex 3
A la guerra de Corea, els bàndols enfrontats són del mateix país, és a dir, no hi ha cap
potència o país extern el qual ajudi o prosperi per un bàndol en concret. En canvi, a
la guerra de Vietnam, podem veure com Estats Units decideix donar suport a un
bàndol en concret, tot i no pertànyer al país, només per interès.

Pàg 230 Ex 1
Les causes de la descolonització van ser, la falta de recursos i l’explotació de les
potències a aquestes zones. A més, la falta de preocupació per part de les grans
potències i l'ONU d’aquestes colònies, va afectar enormement en la descolonització
d'aquestes.

4
Pàg 230 Ex 2
La descolonització pacífica es basa en el fet d’intentar independitzar-se de manera
pacífica, sense generar cap conflicte bèl·lic o similars. L’Índia n'és un gran exemple.
En canvi, en una descolonització conflictiva, s’utilitzava la violència com a arma per a
tal d’intentar arribar a aquesta independència, un gran exemple, seria la guerra
d’Indoxina.

Pàg 232 Ex 1
El neocolonialisme és la pràctica geopolítica, en la que es fa servir el mercantilisme,
la globalització empresarial i l’imperialisme cultural per a influir en el país en el qual
es vol colonitzar.

Pàg 232 Ex 2
Els països en desenvolupament o del Tercer món, s’enfrontaven i s’enfronten a un
gran nombre de problemes com:
● La inestabilitat política: problemes fronterers, guerres civils, cops d’estat i
conflictes ètnics en van alterar l’evolució política. A més, van patir les
ingerències de les grans potències i es van convertir en causa de conflictes
internacionals.

● L’endarreriment econòmic: en la major part dels casos, les economies poc

desenvolupades de les antigues colònies no podien/poden respondre a les
necessitats d’un creixement demogràfic constant.

Pàg 232 Ex 4
Sí, ja que els Europeus han estat, i segueixen, explotant tant els recursos com la
població d’aquesta classe de països per al seu propi benefici. Molts d’aquests països
són víctimes de guerres i conflictes els quals han sigut provocats per altres potencies
les quals tenien alguna classe d’interès en el mateix país. Per això, probablement, si
els Europeus mai haguessin intervingut ni utilitzat aquests països com a camp de
batalla, no estarien com estan avui dia, ni tindrien aquest nivell de pobresa i poc
desenvolupament.

Pàg 235 Ex 2
El 1965. En l’actualitat es considera que existeix una veritable igualtat, ja que la
veritable igualtat no implica tractar de la mateixa manera tothom, sinó ocupar-se per
igual de les necessitats diferents de tots i totes. No totes les necessitats humanes són
acords o proporcionals entre si. No les podem jutjar pels mateixos estàndards.

Pàg 235 Ex 3
La desestalinització va ser el procés social i polític executat a la Unió Soviètica
després de la mort de Ióssif Stalin el 1953, que va consistir bàsicament a desvincular

5
la cultura, educació i política de la figura de Stalin i desinstal·lar de la societat el culte
a la seva personalitat.
El pla va ser impulsat per Nikita Khrusxov, qui va assumir la prefectura de govern de
la Unió Soviètica després de la mort del seu antecessor. En aquest càrrec va iniciar el
procés de reversió amb la realització del famós discurs secret davant els participants
del 20è congrés del PCUS.

Pàg 235 Ex 4
A principis dels anys seixanta, Mao estava perdent poder en el si del Partit
Comunista Xinès i va començar una campanya per tal de recuperar-lo. Així, amb
l’ajut d’alguns membres del partit, de l’exèrcit i dels estudiants va començar el que es
va anomenar Revolució Cultural, amb la qual pretenia depurar de tota ideologia
capitalista i burgesa tots els aspectes de la vida política, social i cultural.
Això va portar al fet que més tard, la Xina es radicalitzés totalment, i el govern,
comences a ser molt més estricte amb les normes que imposava.

ACTIVITAT FINAL 4
a) Martin Luther King, parla que somia amb la possibilitat que algun dia tothom
pugui ser igual, sense importar el passat del país ni la família de cadascun.
b) Geòrgia i Missouri són estats de Estats Units, és a dir, regions.
c) Martin Luther King es refereix al Sud del país.
d) Crec que en gran part s’ha fet veritat, ja que la gent ni el govern discriminen a
la gent de color com abans, tot i que encara hi ha una tendència molt racista
en gran part del país.
e) Malcolm X tenia una manera de lluitar molt més radical que la de Martin
Luther King, la qual es basava principalment en el no ús de la violència i la
lluita pacifista.

ACTIVITAT FINAL 5
a) Nixon clarament defensa un punt de vista capitalista en el que cadascú té un
rol dins de la societat i ha de guanyar-se la vida per un mateix, així
diferenciant classes socials. En canvi, Khrusxov defensa un punt de vista
igualitari en el que tothom sigui igual.
b) A la imatge podem veure a Nixon apuntant de manera agressiva cap a
Khrusxov, el qual possiblement podia fer enfadar al mateix i generar alguna
classe de conflicte important.
c) No, ja que el model capitalista va acabar permetent a Estats Units posicionar-
se per davant de tot el món econòmicament.
d) Crec que Nixon té una visió en la qual posiciona a la dona amb un rol específic
dins de la societat. Khrusxov es refereix al fet que la dona és posada en una
classe diferent, com en el model capitalista, en el que cadascú està categoritzat
pel seu nivell econòmic.
e) En bona part, sí. Ja que qualsevol persona, sense importar el seu nivell
econòmic, o on hagi nascut, hauria de ser possible de tenir un habitatge.