Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Tema 4 - Historia
Tema 4 - Historia
CONSEQÜÈNCIES
1.LA POLITICA COLONIAL AL MARROC
antecedents:
Crisi de 1898: derrota de Cuba
Derrota marroquina: clima de pau armada prèvia a la IGM
1906: Conferència d’Algesires: inici ocupació militar nord del Marroc (Rif) – territoris no siguin d’Alemanya
*** Rif (zona de Cueta i Melilla) – ESP molts problemes per dominar territoris
INTERESSOS:
Interessos econòmics: mines, ferro i plom, inversions ferrocarrils i obres públiques
Interessos polítics: ESP nova potencia colonial i recuperar el prestigi de l’exèrcit
20 anys de guerra – lloc perquè els militars facin la carrera militar (militars africanistes)
PROBLEMES:
MARROC:
Tribus berbers
Organitzades en cabiles
Hostils a l’ocupació d’Espanya
Rif terreny difícil
o atacs continuats dels rifenys
o obliga a tenir una forta presencia militar espanyola
GOVERN CONSERVADOR (MAURA) – no pot permetre que l’exercit retrocedeixi – envia + soldats espanyols per
evitar la pèrdua de Melilla
3. CONSEQÜENCIÈS POLÍTIQUES
1. Caiguda del govern de Maura i desestabilització dels partits dinàstics
Campanya per la destitució de Maura: (campanya amb el lema: MAURA NO!)
La duresa de la repressió va unir: liberals + republicans en les crítiques al govern = trencament
de Pacte Pardo (1r cop que conservadors i liberals no acorden)
2. (1912) – després de la caiguda de Maura i mort Canalejas:
partits dinàstics fragmentats i manca de líders destacats
manca de líders destacats ( no poden aglutinar les diverses tendències)
PARTIT LIBERAL:
o Comte de Romanones “romanonistas”
o Santiago Alba “albistes” (esquerra liberal)
PARTIT CONSERVADOR:
o Eduardo Dato
= inestabilitat política
3. Reorganització de l’oposició:
El republicanisme es va enfortir:
o Nou partit de caràcter moderat: Partit Reformista (1912)
- Reforma Constitució 1876 i elimina el caciquisme
o Formació de la Conjunció Republicanosocialista
4. Descrèdit de lerrouxisme:
Desencís molts obrers els va portar cap a posicions anarquistes (fi lerrouxisme a CAT)
Augment de l’anarcosindicalisme (CNT – 1910)
LA SOLIDARITAT CATALANA AL
MANCOMUNITAT
1.LA CANDIDATURA DE SOLIDARITAT CATALANA
Presència de diputats catalans al Congrés dels Diputats rebut amb hostilitat pels governs i la premsa de Madrid
(campanyes en contra)
CLIMA DE TENSIÓ
- Publicació d’un acudit antimilitarista al seminari CU-CUT
- 300 militars assaltaren redaccions:
- Cu- Cut i Veu de Catalunya
GOVERN:
NO van sancionar als militars
Va suspendre les dues publicacions
Va elaborar un projecte de Llei de jurisdiccions
LLEI DE JURISDICCIONS
(1906/ govern liberal Segismundo Moret)
Delictes (ofenses) contra l’exèrcit o contra la (unitat) de la pàtria i els seus símbols:
o Castigats en pena de presó correccional
o Passarien a ser jutjats per tribunals militars
Posar sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l’exercit o contra la unitat de la pàtria i els seus
símbols, fossin fets de manera oral o escrita
El rebuig d’aquesta llei va provocar una aliança de les forces polítiques catalanes = origen de la Solidaritat
Catalana, una coalició electoral que aplegava carrils, republicans, federal o la Lliga