La

globalització
CIUTADANIA, POLÍTICA I DRET
 01. QUÉ ÉS?

02. DIFERENTS DEFINICIONS

Índex
03. LA GLOBALITZACIÓ ÉS UN
FENÒMEN MODERN?

04. EX. DE GLOBALITZACIÓ

05. AVANTATGES I
INONVENIENTS

06. OPINIÓ PERSONAL

 Què és la globalització?
1. f. Extensión del ámbito propio de instituciones sociales, políticas
y jurídicas a un plano internacional. El Tribunal Penal
Internacional es un efecto de la globalización.

2. f. Difusión mundial de modos, valores o tendencias que

fomenta la uniformidad de gustos y costumbres.

3. f. Econ. Proceso por el que las economías y mercados, con el

desarrollo de las tecnologías de la comunicación, adquieren una
dimensión mundial, de modo que dependen cada vez más de los
mercados externos y menos de la acción reguladora de los
Gobiernos.
Diferents
definicions

 LA GLOBALIZACIÓN ES UN PROCESO ECONÓMICO, SOCIAL, POLÍTICO,

El concepto
TECNOLÓGICO Y CULTURAL A ESCALA PLANETARIA, CARACTERIZADO
POR UNA PROGRESIVA INTEGRACIÓN E INTERACCIÓN ENTRE LOS
PAÍSES, LAS PERSONAS Y LAS INSTITUCIONES.

LA GLOBALIZACIÓN ES UN FENÓMENO BASADO EN EL AUMENTO

Economipedia
CONTINUO DE LA INTERCONEXIÓN ENTRE LAS DIFERENTES NACIONES
DEL MUNDO EN EL PLANO ECONÓMICO, POLÍTICO, SOCIAL Y
TECNOLÓGICO.

José Luís Meler

LA BLOBALIZACIÓN ES LA REVOLUCIÓN DE LA COMUNICACIÓN ENTRE

y Ugarte
SERES HUMANOS , QUE LOS HA HECHO MÁS INTERDEPENDIENTES
ENTRE SÍ.
 LA GLOBALIZACIÓN SE DEFINE COMO LA ETAPA ACTUAL QUE VIVE EL
CAPITALISMO MUNDIAL, SIENDO CARACTERIZADA POR LA

Omar Alejandro
DESAPARICIÓN DE LAS FRONTERAS ECONÓMICAS QUE IMPEDÍAN LA
LIBRE CIRCULACIÓN DE BIENES, PRODUCTOS Y CAPITALES,

Martínez
INCLUYENDO TANTO LAS LEYES DE COMERCIO COMO LA POLÍTICA
MISMA PRODUCIENDO EFECTOS EN EL MEDIO AMBIENTE, LA CULTURA,
LOS SISTEMAS POLÍTICOS, EL DESARROLLO Y LA PROSPERIDAD
ECONÓMICA, AL IGUAL QUE EN EL BIENESTAR FÍSICO DE LOS SERES
HUMANOS QUE CONFORMAN LAS SOCIEDADES DE TODO EL MUNDO.

LA GLOBALITZACIÓO MUNDIALITZACIÓ O CANVI GLOBAL ÉS EL

CONJUNT DE VARIACIONS EN ELS SISTEMES SOCIALS O NATURALS
(FÍSICS O BIOLÒGICS) ELS IMPACTES DELS QUALS NO PODEN SER
Viquipèdia LOCALITZATS - NI SOCIALMENT NI NATURALMENT PARLANT - A CAP
LLOC O CONJUNT D'INDRETS, SINÓ QUE AFECTEN EL CONJUNT DE LA
TERRA, LA SOCIETAT I ELS INDIVIDUS.
Història de la
globalització
En l'edat antiga
La primera globalització apareix realment a l'Edat antiga amb els
primers imperis. Entendre la globalització comporta entendre
igualment l'existència d'estats potents en competició.
Es podria dir que amb l'Imperi hel·lè tenim el prototip de tota
globalització: es van crear ciutats cosmopolites, va constituir una
cultura mundial anomenada "koiné", va haver intensificació dels
intercanvis, es multilateralisme...
Després, evidenment, els romans també van complir amb aquest
prototip, van fer del llatí la llengua comuna, imposant la cultura
llatina com a "cultura franca", la seva arquitectura, etc.
En l'edat mitjana
Els coneixements que tenien les poblacions mundials a l'Edat mitjana del
planeta no eren de bon tros iguals a les actuals. Per això es podria dir que
hi va haver diverses globalitzacions. L'Àsia es constituïa per una immensitat
d'estats, alguns amb ambicions imperials i que, justament, jugaven
geopolíticament parlant a mantenir un "ordre mundial" o imposar-ne un de
concret. És a dir, hi havia una globalització, igual d'apreciada a Europa.
El final de l'Imperi Romà és catastròfic per a Europa que perd el lideratge
de la globalització. El nou procés de globalització, més renovat, amb
innovacions tècniques, floriment del comerç, de les idees, del capital, etc, va
venir del món àrab. L'expansió de l'islam va nodrir les bases per a la
formació de la primera globalització de l'Edat mitjana a Europa.
En l'edat moderna
Entre els segles XV i XVI el Renaixement va comportar un regirament de
gran cabal: la impremta i els descobriments a Europa basculen tot el
globus en una globalització encara no apreciada.
Durant el segle xv s'assisteix a una represa dels camps, fet que fa créixer el
nombre de població. Part de la població es trasllada a les ciutats medievals
i contribueix a transformar-les en ciutats mundials. El comerç comença a
florir-hi. S'instal·la una nova dinàmica cultural i estamental.
El mercantilisme exporta d'alguna manera el model feudal al món sencer.
Les companyies colonials estatals varen ser les multinacionals.
S'encarregaven d'explotar el tercer món. S'extreia les matèries primeres
d'Àfrica i Amèrica. S'exportava a Europa i un cop manufacturades, es
venien a l'Àsia.
 En la Revolució Industrial
Durant el segle XIX la globalització s'accelera i pren una rellevància que fins
aleshores no havia tingut mai. Els fluxos econòmics s'expandeixen com encara no
s'havia vist gràcies a la Revolució Industrial i a la colonització. La Revolució Industrial i
la colonització en són els mecanismes. Les companyies colonials exporten i
importen el capital, les mercaderies, les matèries primeres i la mà d'obra.
Europa és la potència mundial indiscutible. Posseeix l'Àfrica, l'Àsia i part
d'Amèrica.
El telègraf escurça les distàncies i la màquina de vapor generalitza el
transport que es torna més ràpid. Dos elements que permeten una
intercomunicació més fluïda a tot el globus i la transferència de persones, capital i
matèries es torna més fàcil.
La revolució industrial va produir la primera divergència econòmica en la història. Els
països industrialitzats van aconseguir increments significatius en la producció per
persona, fent una reducció en la pobresa extrema. Tanmateix, es va produir un
procés d'urbanització molt ràpid i es va obrir marge per a l'educació i l'oci.
 1870-1914
L'anomenada primera globalització desenvolupada al llarg del segle XIX, més específicament entre
1870 i la Primera Guerra Mundial, es va caracteritzar per l'increment de l'intercanvi de béns, serveis i
factors de producció (treball i capital), així com per un augment a la transferència d'innovacions
tecnològiques, fet que va donar origen a la difusió del creixement econòmic, que es va incrementar
sensiblement en aquest període (1.12% a escala mundial) respecte a l'època precedent (0.54% entre
1820 i 1870), i una major integració entre les econo-
mies nacionals. Els països protagonistes d'aquest procés van ser Gran Bretanya, França, Alemanya i els
Estats Units. La seva participació al comerç mundial representava gairebé el 60% del total de les
importacions i exportacions, cosa que els va donar una força predominant dins de l'escenari econòmic
internacional.
 1914-1950
A partir del 1914 i fins al 1950, la tendència favorable cap a la globalització es
va veure truncada per la destrucció del sistema econòmic i financer
internacional a causa de les dues guerres mundials, per la desaparició del
patró or, per l'adopció de mesures proteccionistes —sobretot aranzelàries,
per part dels governs—; i per la implementació de diverses restriccions als
fluxos transfronterers i a la lliure circulació de persones.
Tot i així, EEUU va servir com a fàbrica per Europa, sent qui proporcionava
armament, menjar... Això va fer que se n'anés enriquint poc a poc.
Segona meitat del segle XX
Després de la Segona Guerra Mundial, els EUA va conduir als acords de la Conferència de Bretton
Woods, en què els principals governs establien el marc de la política monetària internacional, el comerç
i les finances, i la fundació de diverses institucions internacionals destinades a facilitar el creixement
econòmic reduint barreres comercials. Inicialment, l'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT) va
conduir a una sèrie d'acords per eliminar les restriccions comercials. El successor del GATT
va ser l'Organització Mundial del Comerç (OMC), que va proporcionar un marc per negociar
i formalitzar acords comercials i un procés de resolució de conflictes. Les exportacions
gairebé es van duplicar, passant del 8,5% del producte mundial brut total el 1970 al 16,2% el
2001.
La creació de la Unió Europea al Vell Continent després de la guerra s'acaba conformant
com un model per a la implantació del liberalisme a escala global.
Des dels anys setanta l'aviació ha esdevingut cada vegada més assequible per a les classes mitjanes
dels països desenvolupats. Les polítiques de cel obert i les companyies aèries de baix cost
han ajudat a portar la competència al mercat. Als anys noranta, el creixement de les xarxes
de comunicació de baix cost va reduir el cost de la comunicació entre països.
Segona meitat del segle XX
En el període comprès entre 1965 i 1990, la proporció de la força de treball migrant es va duplicar
aproximadament. La major part de la migració es va produir entre els països en desenvolupament i els
menys desenvolupats (PMA). A mesura que es va intensificar la integració econòmica, els treballadors
es van traslladar a zones amb salaris més alts i a la major part del món en desenvolupament es va
orientar cap a l'economia de mercat.
El col·lapse de la Unió Soviètica no només va acabar amb la divisió del món de la Primera
Guerra Freda, sinó que també va deixar als Estats Units com a única policia i un defensor del
lliure mercat. Però la Crisi de les Subprimes, la Guerra contra el Terrorisme i l'ascens de la
Xina dins la globalització, fa caure el liberalisme a Occident, principalment als Estats Units on
hi retorna el proteccionisme. La Xina mira de cop exportar a la força el liberalisme, del qual
n'ha aconseguit transformar-se, juntament amb els EUA, en la primera potència mundial.
El país mira aleshores de canviar les balances a favor seu.
El món anglosaxó s'ha tornat, culturalment i econòmicament, la potència indiscutible a
tot arreu. La cultura anglosaxona s'ha exportat com a "cultura franca" i el model institucio-
nal que neix als Estats Units ha estat reprès una mica per tot el planeta.
 Avantatges i
inconvenients de
la globalització
Parlem d'economia
D'una banda, la globalització ha creat un major intercanvi econòmic i
comercial entre països, una lliure circulació de mercaderies i capitals, cosa que
ha fomentat el consum i, per tant, ha incentivat l'economia.
D'altra banda, ha incentivat la competència, fet que ha portat a les empreses a
retallar costos cada cop més, i en molts casos a deslocalitzar-se cap a països
menys desenvolupats. Això fa que moltes empreses s'aprofitin de les
legislacions d'aquests països, sovint menys dures que en el país d'origen en els
drets dels treballadors, les emissions del CO2...
 Parlem de cultura
Permet a la gent aprendre sobre les diferents cultures i apropar a la
gent. El món ara està molt més connectat.
Altrament, també pot ser motiu de la pèrdua de costums locals
degut a adoptar tradicions estrangeres i a una pèrdua de la
identitat nacional i de la diversitat cultural. És l'exemple del
Halloween, festa estatunidenca que cada cop celebrem més a
Catalunya i deixant de banda la castanyada, la festa tradicional
d'aquí. O com ara de Papa Noel, festa adoptada de la cultura
nòrdica.
Parlem de la tecnologia i
la comunicació
Les innovacions tecnològiques ens han permès comunicar-nos
d'una manera instantània i molt fàcil, això desemboca en una
hiperconnectivitat constant i una disponibilitat d'informació
superlativa.
Gràcies a aquestes facilitats podem assabentar-nos del que està
passant en tot moment i en tot el món.
Conclusió
Opinió personal
Penso que la globalització comporta coses tant positives com negatives. Entre les
positives cal remarcar el creixement de l'economia, la lliure circulació de
mercaderies, la connectivitat, l'intercanvi cultural. Com a negatives, cal destacar la
pèrdua de tradicions, la deslocalització i per tant l'explotació de treballadors i la
pèrdua de treball al país d'origen...
 Susanna Mancheño

1r BAT A

Professora: Carmen Fernández

Data d'entrega: 15/10/2022