Está en la página 1de 4

CONFERÈNCIA

BRIGADES INTERNACIONALS

Analizar la significación q tuvieron y como un homenaje al componente de lucha valores


solidarios contra el fascismo

Historiador d la asociación d amigos d las brigadas internacionales para mantener la memoria


d aquellos 35000 jóvenes q vinieron a ayudar al pueblo español contra el fascismo.

¿Qué fueron las brigadas? 6 unidades d voluntarios internacionales más d 70 países. Vinieron a
defender la República. En contexto fundada en 1931 democrática cn una d las constituciones
más democráticas del mundo. Sometida a los avances d una derecha cada vez más fascistizada.
Cd el frente popular promueve una aplicación d las reformas previstas x la república, entre ella
la agraria i laborales. Es cuando la derecha comienza la conspiración primero en abril del 36
hasta julio del mismo año. El golpe d estado fracasa, una contestación de la clase trabajadora
al golpe y los golpistas comienzan su plan b q era contar cn ayuda externa d Mussolini i d
Hitler. Comunican con éxito las negociaciones d manera q las fuerzas golpistas van a contar cn
la ayuda d las fuerzas internacionales. La republica quiere contar cn la ayuda d las democracias
fr, rn, eeuu. Intereses económicos se pliegan ante el gobierno conservador d gb. El frente
popular contaba cn ciertas fuerzas d fuera podía vascular la guerra a su favor. La urss a
mediados d sept pacto no intervención, pero decide intervenir en el otoño del 36 porque ve
que puede perder.

Empresa galuc q hace encuesta cual era la op favorable d los bandos enfrentados d la rep, el
70% estaban a favor d la rep eeuu, en casi todos los Gob. democráticos, menos los franceses
50%. Esto es lo q hace q quieran venir a ayudar a la rep.

Olimpiadas q se iban a celebrar en el 36 i no pueden xk pasa el golpe d estado, se unen a las


milicias q intentan combatir el fascismo. Milicias escasas y mal organizadas. Cada vez se nota
mas la necesidad d reforzar y d crear un ejército popular q finalmente largo caballero
organizaría. La ayuda internacional d voluntarios es escasa primeramente hace falta un
movimiento más poderoso. A instancias del partido comunista d fr y el d España se llegó a la
internacional comunista d crear brigadas para q toda esa gente q quisiera ayudar viniera. El dia
13 d octubre llegan los primeros contingentes x vía férrea. X1 Albacete? Nudo d
comunicaciones alejado del núcleo d combate. Líneas mixtas organizado por ministro d la
guerra largo caballero en Albacete. Y así siguieron la línea. Se nombraron XI, XII, XIII, XIV, XV,
finalmente la 150. Y en febrero del 38 la 129.

Al llegar a Albacete esos cientos d personas, desbordó los preparativos q habían hecho los
militantes del V regimiento. Se llenó el cuartel d la guardia republicana, colegio d dominicas y
casas. No era buen acondicionamiento faltaban letrinas comida d todo.

Imágenes q reflejan el movimiento. Des de los continentes llegaban a parís y luego en


transporte hasta Albacete, perpinyan vía terrestre, vía marítima costa mediterránea bc vlc
alicante. Al principio no había problemas en el paso d fronteras, pero en febrero ya si. Habría q
habilitar otros modos cn los peligros q suponía. Todos confluían en Figueras. Dnde se hacia
otra revisión y d ahí ya se llevaban a Albacete. Bases campo d instrucción xq capital
desbordada.

Procedencia d los y las brigadistas. 74 países llegan voluntarios. El más importante francés,
pero no todos eran d ahí, porque había llegado mucha población exiliada, como judíos en los
países del este y habían ido provocando migraciones. 9000 fr, 800 polacos, una buena parte d
ellos d origen judío, se nota en el personal sanitario, compañía botuin del batallón badajoz.
¿Qué les trajo a venir? La mayor parte motivación antifascista porque pensaban q la mayor
parte del fascismo se batallaba en España y pensaban que si no se conseguía frenar aquí, como
decía Hitler en su libro q debía imponerlo en el mundo, este, Italia, japon. Pensaban
firmemente que la única manera de frenar al fascismo y de evitar la 2ª guerra mundial era
combatirlo en España. No lo quisieron ver personajes como Roosevelt. El interés de Roosevelt
en aquel momento era ganar las elecciones y contaba cn el apoyo del loby católico, que eran
franquistas y si retiraba este no ganaría las elecciones.

A parte de la motivación antifascista, también había ideas de revolución proletaria. En


términos internacionalistas, la lucha de todos los trabajadores del mundo podía dar lugar a la
desaparición del capitalismo y se podía establecer un gobierno socialista que podía dar más
cancha a esta revolución. Creíbles durante que era imposible y después que podía ser posible.
Muchos norteamericanos eran militantes pacifistas, después de la 1 Guerra Mundial, el
pacifismo era elemento importante que se había extendido y ese acto idealista del año 34 de
abolición de la guerra. Si queremos evitar la gran guerra que vendrá habrá que luchar en este
pequeña.

Ideología múltiple y abierta. La mayor parte comunista, 50%. En EEUU 50%. Alemanes 70/80%
pero también socialistas, anarquistas, demócratas en general. Amalgama lucha antifascista.
Unidades de Cubanos, argentinos, canadiense. Al final del 38, formal la 35 división.

¿Q intervención tuvieron? En Madrid consiguen q no pasen, papel moral y ejemplar. 8 d


noviembre sienten q no están solo para encorajinar a un pueblo madrileño, el empujón que les
faltaba. La primera marcha atrás d las fuerzas franquistas. Junto con el catalán y la columna
durruti consiguieron llegar hasta hospital clínico. La XI brigada internacional.

Mientras esto ocurría, Londres trajinaba si se des internacionalizaba la lucha en España. Negrín
dijo que podían hacer un esfuerzo d retirar si se retiraban las de la parte franquista, Hitler y
Mussolini. Era un valor popular fuerte pero el ejército de la republica podía aguantar solo. La
baza que se jugó era la de retirar fuerzas internacionales para q la otra parte lo hiciese, pero
no lo hicieron. La fuerza fundamental d las tropas italianas siguieron y fueron esenciales en la
última contraofensiva hacia Catalunya.

Desbandada. Qn detuve a los fascistas en Motril, las brigadas, V i VI como en las Alpujarras q
había otra penetración. Teruel 2 batallas dnde juegan tb papel importante.

Bajas muchas xq eran fuerzas de choque. 7000 y 9000 muertos en tierra española.

Fue muy importante la contribución d los voluntarios internacionales, demostraron que se


podía luchar contra el fascismo lo demostró el pueblo español y ellos los apoyaron. La 2 Guerra
Mundial se lanzó por la debilidad d los gobiernos democráticos.

Ana de la Rosa Castro, Universitat Autónoma de Barcelona. El voluntariat Antifeixista


Internacional a la Guerra Civil Espanyol.

Dades Generals. Es calcula q els voluntaris serien uns 35000 però no es ua quantitat en
consens fins a unes dècades. La propaganda antifeixista va donar 140000 voluntaris i per part
del bàndol antifascista 120000, 80000. Pero Skoutelsky arriba als arxius soviètics q proporciona
un nombre aproximat i en 2020 Tremlett 35000. El voluntariat internacional va més enllà de
l’ambit militar. Intervé en altres llocs coms personal sanitari, serveis de comunicació,
fotoperiodisme, traductors importants parlaven llengües molt diferents.

Els primers internacionals que son un poc oblidats, es pensa que son olimpíades i segons
algunes investigacions, sols vora 200. Hi ha exemples d estrangers que ja recibien a espanya al
començament d la guerra, italians alemans per raons de exili, alguns a Fr però altres a Esp
arran d la proclamació de la 2 rep.

Quan comença la guerra el cas italià, q es el q treballa la especialista, anarquistes i gielisti, i


comunistes sozzi que pertanyien al PSUC. Grup d’italians que ja s’havien allistas a les brigades
antifeixistes abans q a les internacionals. A final del 36 la Komitern comença les negociacions
per portar la unitat a Espanya, arriben a Albacete mtj trens i vaixells. La agrupació de les
Brigades Internacionals es posa per grup d procedència i llengües. Si jo soc rus i els soldats son
italians no es fàcil la comunicació. La organització aquesta es la inicial durant la guerra van
canviant depenent d les necessitats amb els canvis que comencen a sorgir en el conflicte, la
quantitat d voluntaris q arribaven era molt esasa, per això q la 12 brigada tenia batallons Italo-
espanyols.

Què passa amb els primers batallons italians? Algunes romanen en el Batallo de la Mort o en la
columna italiana. Aquest italians sobre tot anarquistes es barrejen amb els espanyols del
exercit popular.

Soldats i humans. Es parla d heroisme però eren persones amb por opinions diferents,
documents d arxiu rus, Paganin escriu biografies d voluntaris. Gastonesozzi. Li donen permís
per a descansar a Benicassim. La violència amb la q et sotmès fa canviar i les BBII el declaraven
desertor en la font. El xic s’adona d q no estava ben fet i per això al 38 el envien al batalló
disciplinari i després a FR com a mal tipo. Paganin no parlava bé de alguns, altres exemples que
demostren la vida dels soldats. Altre exemple, sr Primo Cassoli, mor en el 37 en Esp i mor en el
45 en It.

Voluntaris italians rellevants, Camilo Berneli, Carlo Rosselli, moren en el 37 no estan en les
BBII, els 4 de després si.

Dones dins del voluntariat internacional, poca informació. La majoria es per memòries però a
nivell de documentació tracta 4 i es molt difícil trobar info, milicianes com les espanyoles al
principi del conflicte. També en la rereguarda, enferemeres, radiofonistes, etc. Isabella Parsina,
intèrpret rusa, memòria Diario de una dinamitera. Etchebehere la dona que va arribar al rang
mes alt de l’exèrcit espanyol, la empresonen per trotskista i al final la alliberen. Respecte als
nombres, difícil, 1254 dones, però també hi ha espanyoles. 700 per altre lloc etc.

Cas concret, Tosca Tantini. Diuen q està a les BBII però per als senyors del regim eren iguals i la
posen a la fixa. Altra escrita per un voluntari, senyor italià que vivia en esp des del 31
encarregat de portar la casa d vol de la CNT FAI on existeix molta documentació, fitxes per a
registrar persones abans d q es crearen les BBII.

Antifeixisme de moviment el italià, bagant per europa exiliats molts no tornen fins que inicia la
resistència italiana en el 43. S’integren en partits d’altres països. En agost s’ajunta en la
columna d la CNT FAI per combatre en Barcelona, testig de l’arrest d membres. Torna a Paris,
s’enyalen q moriria en França. Documentació irregular. Residien en Espanya abans de la
guerra. Italians antifeixistes exiliats a Catalunya us saluden a lluis companys despres d estar
empresonat. Una dona amb relacions amb partits polítics espanyols. Lorenzo Gusti.
Casualment no estan a les BBII no sap les raons però es interessant mencionar com les
persones estrangeres s’organitzen i lluiten fora d les BBII contra el feixisme.

Document q diu el q les dones podien sentir sobre el seu allistament, no era obligat era
completament voluntari, mai abans s’havien sentit en tanta igualtat, la paradoxa de q la guerra
les cree. Junt a les dones espanyoles.

La fi de les BBII Negrin diu que es retiren, els països europeus la escalada anava en davant, junt
a les de Hitler i Mussolini. Escalada d tensions en europa per tornar a demanar la retirada dels
soldats feixistes. No podem afirmar que es retiraren tots del tot, aquells que estaven integrats
dins de les BBIII deuen retirarse però no els que estaven en camps d concentració.

Que passa després d la guerra? Per als italians, Pirineus però tornar a italià no era bona. La
idea era repatriar-los però q pogueren saber q havien estat no era bona idea. Alguns s’en van a
diverses resistències com la guerra, permis d treball romandre en fr. Altres en la frontera
francoitaliana els arreplegaven les tropes feixistes italianes i jutjar i fusilar. Fins al estiu del 43,
guerra d’alliberació, civil italiana i resistència.

Ragaspi. Cada camarada deu recordar que no sols els espanyols estan si no tots estaven
mirant. Tot el q decidiren anava a ser mirat en lupa.

También podría gustarte