Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
No hay que esperar que decida yo nada de plano y arbitrariamente; sin Cortes no
resolvieron los negocios arduos los Príncipes españoles allá en los antiguos tiempos de
la Monarquía, y esta justísima regla de conducta no he de olvidarla yo en mi condición
presente, y cuando todos los españoles están ya habituados a los procedimientos
parlamentarios. Llegado el caso, fácil será que se entiendan y concierten las cuestiones
por resolver un príncipe leal y un pueblo libre.
Nada deseo tanto como que nuestra patria lo sea de verdad. A ello ha de contribuir
poderosamente la dura lección de estos tiempos, que si para nadie puede ser perdida
todavía lo será menos para las honradas y laboriosas clases populares, víctimas de
sofismas pérfidos o de absurdas ilusiones.
Cuanto se está viviendo enseña que las naciones más grandes y prósperas, y donde el
orden, la libertad y la justicia se admiran mejor, son aquellas que respetan más su
propia historia. [...].
[...] Sea lo que quiera mi propia suerte, ni dejaré de ser buen español, ni como todos
mis antepasados, buen católico, ni, como hombre del siglo, verdaderamente liberal."
És una font textual primària, contemporània als fets. És un text de caràcter polític escrit
per Alfons XII el dia 1 de desembre de 1874.
Es tracta d'un fragment del Manifest de Sandhurst en el qual Alfons XII, dirigint-se al
públic espanyol en general, expressa les seves intencions en convertir-se en el nou
successor al tron espanyol, sempre dins el liberalisme i respectant els ciutadans d'Espanya.
Situem aquest text durant el final del sexenni democràtic (1868-1874). El gener de 1874,
Pavía encapçala un cop militar que suposa l'establiment del govern provisional de Serrano,
que fou un pas previ a la restauració dels Borbons planejada per Cánovas del Castillo. La
restauració es va veure finalment precipitada per un cop militar del general Martínez
Campos i el fill d'Isabel II va ser proclamat rei d'Espanya amb el títol d'Alfons XII.
S'iniciava a Espanya el període de la Restauració.
Es tracta d'una font iconogràfica, en concret una caricatura satírica publicada per Felipe
Pérez i Ramón Cilla durant la restauració borbònica (1874-1931). És per tant una font
primària, és a dir, elaborada contemporàniament als fets, de temàtica política i destinada al
públic en general.
A la part esquerra de la vinyeta se'ns mostra, de manera satírica, com el ministre del
Govern posa diferents ninots dins d'unes caselles, representant així el sistema
d'encasellament. A la dreta està representada l'alternança del poder entre els dos partits
espanyols del moment, els conservadors i els liberals.
1ª vinyeta:
«Después de pasar muchos pésimos ratos, el Ministro encasilla a los candidatos.
»Y arreglado “el asunto” del mejor modo, dice mirando al cielo: “¡Dios sobre todo!”.
2ª vinyeta:
»A los Gobernadores dice severo: “Coacciones y chanchullos jamás tolero.
»Los votos solamente quiero que valgan… Conque así, hagamos votos porque estos
salgan”».
A la part esquerra de la vinyeta, on trobem el primer text, se'ns mostra, de manera satírica,
el sistema polític liberal de l'època caracteritzat per les pràctiques de falsejament,
encasellament, caciquisme i "pucherazos". El primer text parla sobre el sistema de
l'encasellada. En aquest procés, el ministre del Govern s'encarregava d'adjudicar els
diputats que havien de sortir i en quins districtes. Per aquest motiu, veiem com la primera
frase ens indica la feixuga tasca d'haver hagut de triar els candidats per a cada districte. A
continuació s'expressa la convicció que han dut a terme la millor pràctica per a solucionar
el problema al qual s'estaven enfrontant i per a conservar l'equilibri de poders entre els dos
partits.
El segon text fa referència a com s'intentaven evitar els problemes i les inestabilitats contra
les quals va lluitar la restauració en sortir d'un període tan convuls com ho fou el sexenni
democràtic. Els hi diu, als governadors Sagasta i Cánovas del Castillo, que només els vots
poden mantenir l'ordre desitjat i que per a mantenir el bipartidisme s'ha de cometre frau
electoral.