«D'UN VENTRE TRIST EXIR M'À FET NATURA.

»
AUSIÀS MARCH I EL SEU NAIXEMENT
A VALÈNCIA

Si hi ha cap autor de la nostra literatura medieval l'origen del

qual haja suscitat una vella i aferrissada polèmica, aquest és Ausiàs
March.
Queixant-se de l'escàs interès dels valencians per les obres dels
seus autors, ja Onofre Almudéver, en la seua «Epístola proemial»
al Procés de les olives (València 1561), afirmava de les obres d'Ausiàs
March que, essent aquest valencià, «los cathalans lo s-an volgut apli-
car».1 Posteriorment, la historiografia valenciana dels segles passats
—Escolano, Ximeno, Rodríguez, Just Pastor Fuster, etc.— conside-
rava l'immortal poeta nascut al regne de València i, fins i tot, a la
mateixa ciutat del Túria. Els arguments d'aquests erudits es reduïen,
fonamentalment, a alguns versos ausiasmarquians i a esmentar, en-
front de la «catalanitat» del poeta, diverses edicions de les seues obres
i testimonis que el feien cavaller valencià:

«—Según nuestra obligación, no teníamos que observar otro; pero

porque no se nos acuse, que el silencio propio, es consentimiento del
sentir ageno, haremos detención, en tres puntos, importantissimos, è ines-
cusables.
»Sea el primero, dezir Escolano, en la Par. 2, fol. 1698.
»Los Catalanes, llaman à Ausiàs March, Catalán, por haver escri-

1. J. REBELLES COMÍN, Bibliografía de k lengua valenciana, vol. I (Madrid 1915),

pàg. 264. Agraesc als professors de la Universitat de València Mateu Rodrigo Lizon-
do i Rosanna Cantavella les seues interessants opinions sobre aquest article i a Vi-
cent Año la seua constructiva lectura.
66 J. J. CHINER GIMENO

to, sus profundos, y levantados, conceptos, en Lengua Lemosina; y pot

traer su origen de allà. Pero no puede tener duda, que fué su nacimien-
to, en Valencia, y de Padres Valencianos; según que él mismo lo confies-
sa, en el Cántico Octavo de la Muerte. Estancia primera (fol. 197. buel-
ta, conforme la Impression del 1560.) donde remata con este Pareado:

La velledat, en Valencians, mal prova,

è no se Yo, com faça Obra Nova!

»Esto es:

Si en Valencianos la vejez mal prueva

no se Yo, como hazerme Cosa Nueva!

»Demàs que lo rezan muchos Papeles, de aquel tiempo; lo confir-

ma, que los Lugares, de Beniarjò, y Pardinas, en este Reyno, eran suyos...
No menos se saca de la Letura de su Vida, etc.
«Montemayor, repetidas vezes, le intitula Cavallero valenciano.»2

«—Sobre la naturaleza de este Cavallero {Ansias March) se ha escrito

con mucha variedad, haciéndole unos Catalán, y otros Valenciano; pero
à mas de que él mismo dice con bastante expression aver sido Valencia-
no, pues en el Cántico octavo de la Muerte escrive de si propio:
La velletat en Valencians mal prova,
è no sé yo com faça Obra nova.»3

«—(Ausiàs March) Fue caballero valenciano, y aunque se ignora el

año fijo de su nacimiento, se sabe que nació en Valencia, y que floreció
en tiempo de D. Alfonso V de Aragon: ademas de las pruebas que de
ello nos dà Ximeno en el lugar citado, lo demuestra plenamente nuestro
fecundísimo poeta Vicente Mariner en la traducción latina de sus obras,
y prólogo que precede.»4

2. J. RODRÍGUEZ, Biblioteca valentina (Joseph Thomas Lucas impressor, Valen-

cia 1747; reed. Librerías París-Valencia 1980), pàg. 70. Si bé hom podia pensar que
la seua referencia a «su nacimiento en Valencia» podia referir-se al conjunt de l'antic
regne i no únicament a la ciutat de València, el fet de no posar la postiMa «en este
Reyno» ficada al parlar de Beniarjò i Pardines, exclou, en certa manera, aquesta
possibilitat.
3. V. XIMENO, Escritores del Reyno de Valencia, cronológicamente ordenados
desde el año M.CC.XXXVIII. de k Christiana Conquista de la misma Ciudad, hasta
el de M.DCC.XLVII, vol. I (Joseph Estevan Dolz impressor, Valencia 1747; reed.
Librerías París-Valencia 1980), pàg. 41.
4. J. P. FUSTER, Biblioteca valenciana de los Escritores que florecieron hasta nues-
tros días. Con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno, vol. I (Imprenta y
librería de José Ximeno, Valencia 1827; reed. Librerías París-Valencia 1980), pàg. 24.
«D'UN VENTRE TRIST EXIR M r À FET NATURA» 67

L'any 1912, l'investigador A. Pagès, en un seriós i clàssic estudi

que constitueix la millor biografia del poeta, deia respecte al lloc
de naixença d'Ausiàs March:

.«C'est Gandie où Auzias March nait, vers 1397, ... Aucun texte n'af-
firme expressément que notre poète a vu le jour à Gandie. Mais ses pa-
rents y étaient installés à l'époque de sa naissance... Si donc il se nomme
valencien dans une de ses dernières poésies:

La velledat en Valencians mal prova

e no se corn yo fassa obra nova,
(CXII, 9-10)

c'est qu'il est né dans le royaume de Valence e valencien par cela même
ou qu'habitant la ville de Valence vers la fin de sa vie, au moment où
il écrit ces vers, il a pu considérer comme sa seconde patrie.»5

Si bé, com el mateix Pagès diu, «aucun texte n'affirme expressé-

ment que notre poète a vu le jour à Gandie», les documentades i
lògiques argumentacions d'aquest investigador tancaren, momentà-
niament, la polèmica sobre el seu naixement català o valencià. El
debat va ser obert de nou per R. Carreras i Valls l'any 19336 al
sostenir que el poeta Ausiàs March no era el cavaller valencià, sinó
un homònim parent seu barceloní, pretensió que va provocar fortes
protestes d'especialistes com F. Almela i Vives, Martí de Riquer
i el mateix A. Pagès,7 qui escrigué referint-se a la qüestió suscita-

5. A. PAGES, Auzias March et ses prédécesseurs. Essai sur b poésie amoureuse et

philosophique en Catalogne aux XIV et XV siècles (Librairie Honoré Champion, Paris
1912), pàg. 54.
6. R. CARRERAS I VALLS, Noves notes genealògiques dels poetes Jaume, Pere, Ar-
nau i Auzias March, segons documents inèdits, «Estudis Universitaris Catalans», XVIII,
pàgs. 309-332.
7. Alguns dels articles i estudis nascuts del «nou» debat són: A. PAGÈS, Une
tentative d'expropriation littéraire, «Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura»,
XV (1934), pàgs. 276-281; A. PAGES, Les deux Auzias March, «Boletín de la Socie-
dad Castellonense de Cultura», XVI (1935), pàgs. 336-353; A. SÁNCHEZ GOZALBO,
En torno a Auzias March, «Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura», XVI
(1935), pàgs. 96-104, reprodueix els treballs publicats dins «Mirador», sobre aquesta
disputa: F. ALMELA I VIVES, Un nom i dues persones: Auzias March i Auzias March
(8-XII-1934); R. CARRERAS I VALLS, La personalitat d'Auzias March (29-XII-1934);
M. de RIQUER, Polémica literària. Auzias March, el «cínic» (10-1-1935); R. CARRERAS
68 J. J. CHINER GIMENO

da per Carreras i Valls: «Il y a là un curieux épisode de la vieille

rivalité qui anime, pour la plus grande gloire de l'Espagne, ces deux
vaillantes cités de la côte méditerranéenne, Barcelone et Valence.»8
En breu, la controvèrsia va ser resolta a favor de l'antic regne
de València Í, més concretament, de Gandia, segons els arguments
exposats per A. Pagès, si bé alguns investigadors, com Fullana o Fer-
raté, donen a Genovés i a Beniarjó, respectivament, una certa possi-
bilitat.9
Nosaltres, amb el present article, volem aportar desconegudes
dades arxivístiques probatòries del naixement d'Ausiàs March a la
ciutat de València, car així ho va dir el mateix autor dels Cants de

i VALLS, El veritable poeta Ausias March (31-1-1935). Martí de Riquer, en el seu es-
mentat article afirmava: «(...) la suposició llançada per R. Carreres Valls..., segons
la qual el poeta Auziàs March no és el cavaller nat a València, sinó un parent seu
fill de Barcelona o d'Aramprunyà, és de gran transcendència en la nostra història
literària perquè, si fos certa, derrocaria un concepte mai no discutit» (A. SÁNCHEZ
GOZALBO, op. cit., pàgs. 99-100). Pense que el seu «nat a València» ha d'ésser entès
dins d'aquesta controvèrsia, és a dir, com referit al conjunt de l'antic regne de Va-
lència i no exclusivament a la ciutat. Així ho demostra el fet que, en les seues obres
posteriors, considere Gandia com probable lloc de naixença del poeta: «Ausias nas-
qué segurament a Gandia el 1397» {Literatura catalana medieval, Ajunt. de Barcelo-
na, 1972, pàg. 87); «No se sap amb seguretat Pany ni el lloc de naixença d'Ausiàs
March, encara que és molt versemblant que s'esdevingués vers el 1397 i a Gandia»
(Història de la Literatura Catalana, vol. II (Ed. Ariel, Barcelona 1964 —reed, març
1983—), pàg. 472).
8. Text citat per A. SÁNCHEZ GOZALBO, En torno a Auzias March, «Boletín de
la Sociedad Castellonense de Cultura», XVI (1935), pàg. 97.
9. «Aunque faltan documentos para poder precisar, dentro del reino de Valen-
cia, el lugar de su nacimiento, cree Amadeo Pages que nació en la misma villa de
Gandía... Y era muy natural y lógico que fuera la villa de Gandía la que le viera
nacer, puesto que la residencia habitual de sus padres, como vecinos de Gandía,
fue esta villa, y no Beniarjó, ni Valencia, no obstante tener su señorío en aquel lugar
y poseer en la ciudad de Valencia las casas y demás bienes heredados de sus predece-
sores... El único lugar que nos ofrece, tal vez, alguna probabilidad de haber servido
de cuna a nuestro poeta es sin duda, el pueblecito de Genovés, junto a la ciudad
de Játiva, ya que su madre, Leonor Ripoll, era hija de los señores de este lugar,
y si tenemos en cuenta la costumbre de muchas mujeres casadas de trasladarse, cuan-
do no media grande distancia, a la residencia de sus propios padres, en los días y
hora de gracia para ser asistidas de sus madres, no parecerá desprovista de todo
fundamento esta indicación» (L. FULLANA, LOS caballeros de apellido March en Cata-
luña y en Valencia, «Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura», vol. XVII
(1936), pàgs. 135-136), «No sabem res de segur ... sobre si va néixer a Gandia o
a Beniarjó (en tots dos llocs tenia casa el seu pare) o en alguna altra banda» (A.
MARCH, Poesia, a cura de Joan FERRATE (Edicions 62, Barcelona 1985), pàg. 6).
« D ' U N VENTRE T R I S T EXIR M ' À F E T NATURA» 69

mort. A més a més, aquesta documentació completa la informació

que tenim d'un plet que «amargà els darrers temps de la vida del
poeta», segons Martí de Riquer.10 L'il·lustre investigador resumeix
així les dades donades per Pagès i Fullana al seu respecte:

«En una data no precisada de l'any 1457, Ausias March en nom d'un
fill seu bastard (possiblement Joan), tramet al bastard Francesc de Vila-
nova una "lletra fent so de batalla". El poeta, que per raó d'ésser cava-
ller no^pot desafiar un bastard, ho fa fer al seu fill, el qual, precisament,
tenia raons per a sentir malvolença envers Francesc de Vilanova. El fill
del poeta justificà el seu repte amb els mots següents: "Après que vós
e jo haguem paraules d'amistat, tais que les darreres foren dient a mi:
—Adéu siau—, e jo a vós: —Via en bon'hora—, sense pus me sou eixit
a l'encontre ab passats vint-e-quatre hòmens, sabent que jo era ab quatre
moros. E veent lo gran avantatge que havíeu de mi, vengués per fer-me
lo major dan o vergonya que fer poguésseu, segons l'acometiment e lo
loc on me cometés, com sia estat en terra de mon pare", i li proposa que
triï o bé "bando", o sia guerra privada de deseiximents, o batalla singu-
lar, que es podrà dur a terme sense que calgui cersar-ne jutge, o sia la
solució de la lluita clandestina i amb pocs testimonis. Desconeixem els
motius que impulsaren Francesc de Vilanova a escometre, en ple camp
i amb forces molt superiors, el fill bastard d'Ausias March, la lletra de
batalla del qual no sembla que trobés resposta. En vista d'això el poeta
recorregué al rei de Navarra, lloctinent general d'Alfons el Magnànim,
i acusà Francesc de Vilanova de "diversos i enormes crims", denúncia
que fou acceptada i l'acusat empresonat. El 7 de gener del 1458 Lionor,
muller de Francesc de Vilanova, denuncià Ausias March al governador
de València, la qual cosa motivà que també el poeta fos empresonat. Sembla
que la reclusió d'Ausias March fou breu, Í segurament fou posat en lli-
bertat al final del mes de gener; però el plet seguí quan, mort Alfons el
Magnànim (27 de juny del 1458), el rei de Navarra, Joan II, el succeí».11

Les nostres noves troballes documentals consisteixen, precisament,

en el procés criminal incoat el 7 de gener de 1458 davant el cavaller

10. M. de RIQUER, Història de la Literatura Catalana, vol. II, pàg. 481.

11. Ibid, y pàgs. 481-483. Respecte a tota la disputa judicial entre Vilanova i
Ausias, Pagès i Fullana aporten precises dades documentals a partir de les seues re-
cerques arxivístiques (A. PAGES, Auzias March et ses prédécesseurs. Essai sur la poésie
amoureuse et philosophique en Catalogne aux XIV et XVsiècles (Librairie Honoré Cham-
pion, Paris 1912), pàgs. 83-84; L. FULLANA, Los caballeros de apellido March en Cata-
luña y Valencia, «Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura», vol. XVII (1936),
pàgs. 382-388). t
70 J. J. CHINER GIMENO

i conseller reial Jaume Romeu, lloctinent de Joan Rois de Corella,

comte de Cocentaina i governador ¿el regne de València, per «Elio-
nor, muller del honorable en Francesch de Vilanova contra l'onora-
ble mossèn Ausiàs March, cavaller, ... en Pere March, fill il·legítim
de aquell, e contra Cosaudet, Eça, Cosaudo, Ulcey, Alpich, Benuife
Alfaqui, Humy Calemet».12
La denúncia contra Pere March, els moros del lloc de Beniarjó
i el poeta, «home de molt honorable linyatge com sia cavaller e de
linyatge militar antich e molt notable», en paraules d'Elionor de Vi-
lanova,13 naix, segons el procés, d'una vella disputa amb Ausiàs
March qui havia procedit contra un moro vassall de Vilanova ano-
menat Alí Francolí.14 El poeta, prossegueix la demandant, mostrant
la seua mala voluntat i «haver odi i iniquitat vers e contra»15 Fran-
cesc de Vilanova «aquell dit mossèn Ausiàs March scriví una letra
al noble n'Anthoni de Vilanova, procurador general en lo condat
d'Oliva, la qual era e és de malcontentament que lo dit mossèn Au-
siàs havia del dit en Francesch de Vilanova e de menaces contra
lo dit en Francesch de Vilanova scrivint-li lo dit mossèn Ausiàs per
les paraules formals següents: En Vilanova-s, plevex massa de mi
atrevint-se de hun acte après altre vehent que yo li sofir e no sab,
perquè encara ho sabrà, per què lo y sofir e, açò sens dupte, la vellea

12. A{rxiu) del R{egne) de V(alència), Governació, núm. 4260, mà 1. a , f. 9

r. Elionor era filla de Lluís Folqués i es va casar al voltant de 1450 amb Francesc
de Vilanova qui, en la seua opinió, «és stat e és honrat home, com sia fill del noble
en Manuel de Vilanova, lo qual és noble home e de noble linyatge e lo dit en Ffran-
cesch de Vilanova haía viscut e visqua honradament e com a home honrat sens haver
fet o fer fahena de ses mans, ans vivint en la forma e manera que honrats homens
acostumen e deuen viure» (ARV, Governació, núm. 4260, mà 1. a , f. 9 r.). Manuel
de Vilanova bescanvià lletres de batalla l'any 1430 amb Galceran Martorell, germà
de l'autor del Tirant lo Blanch i futur cunyat d'Ausias March (M. de RIQUER, Histò-
ria de la Literatura Catalana, vol. II, pàg. 633).
13. ARV, Governació, núm. 4260, mà 1. a , f. 9 r. Sense excloure la possibilitat
de Joan, si tenim en compte que Pere March era així mateix il·legítim, també podria
identificar-se hipotèticament aquest amb el fill bastard del poeta esmentat en «la
lletra fent so de batalla» tramesa a Francesc de Vilanova.
14. És possible que aquest siga també el motiu originari dels esdeveniments
narrats a la «lletra fent so de batalla».
15. ARV, Governació, núm. 4260, mà 1. a , f. 9 r.
« D ' U N VENTRE T R I S T EXIR M ' À F E T NATURA» 71

és causa de menyspreu e a ell açò li fa atrevir en mi. Mas yo H faré

mudar lo compte o no-m caldria exir en les places».16
Dies després de trametre aquesta lletra, al mes de desembre de
1468,17 Ausiàs i Francesc, acompanyat de Francolí, coincidiren a
Gandia en presència dels cavallers Guillem i Lluís de Vich. Segons
la seua esposa, Vilanova, tenint voluntat «de viure pacíficament, dix
e fon hoyt dir lo dit en Ffrancesch de Vilanova al dit mossèn Ausiàs
March, moltes paraules bones, pacífiques e honestes... prometent lo
dit mossèn Ausiàs, en la sua fe de cavaller, al dit en Ffrancesch de
Vilanova que no li calia duptar de res ell e lo dit Alí Francolí d'ell
ni res del seu, ans segurament se-n podien tornar a ses cases, pre-
sents los dits magnífichs mossèn Guillem e mossèn Luis de Vich e
altres que allí eren..,».18 Malgrat això, segons les informacions do-
nades en el procés, Ausiàs trameté de Gandia a Beniarjó dos moros
vassalls .seus, Benife Alfaqui i Calemet Moratell. Havien de dir a
Pere March que, amb uns quants vassalls —entre ells els esmentats
Casaudet,19 Eça, Cosaudo, Ulcey i Alpich—, isquera al camí dels
desprevinguts Vilanova i Francolí «quant sen tornarien a Rafalcofer
per de matar o greument dampnificar aquells».20 Fortament armats,
els varen agafar ja dins del comtat d'Oliva, on Vilanova era llocti-
nent del procurador general del comtat, i feriren aquest en una «cuixa
d'una treta ab erba», de què estigué a punt d'expirar, segons Elio-
nor de Vilanova.21
La demandant sol·licità la presó dels participants atenent als de-
lictes comesos:22 Pere March, a més d'altres infraccions legals, ha-
via perpetrat «crim de trencament de camí públich»; Ausiàs, com
a instigador, violà, entre altres furs contra aquest tipus de delin-
qüents, el fur «Fem fur nou sots rúbrica de malfeytors en la sua
addició». A més a més, temps després d'ordenar l'atac, el poeta, se-

16. ARV, Governació, num. 4260, mà 1. a , f. 9 r. Segons Elionor, aquesta lle-

tra estava escrita de pròpia mà d'Ausiàs March i fou tramesa a Antoni de Vilanova.
17. ARV, Governació, num. 4260, mà 6. a , f. 8 r.
18. ARV, Governació, num. 4260, mà 6. a , f. 8 r.
19. Aquest moro és anomenat «Cosaudet» a l'inici del procés.
20. ARV, Governació, num. 4260, mà 6. a , f. 8 r.
21. ARV, Governació, num. 4260, mà 6. a , f. 8 r-v.
22. ARV, Governació, num. 4260, mà 6. a , f. 8 v.
12 J. J. CHINER GIMENO

gons Elionor de Vilanova, «matà acordadament e sens deseximents

al honorable mossèn [en bhnc\ de Fluvià, cavaller, dins lo loch de
Ròtova, que és en terme de Palma, que era del dit mossèn Fluvià
e dins casa d'aquell... (Així mateix és públic i notori a Gandia) que
en dies passats lo dit honorable mossèn Ausiàs March féu matar a-n
[en bknc\ Perelló, vehí de Gandia, lo qual, ab veritat, sens causa
alguna lo dit mossèn Ausiàs féu matar... {i també) féu matar en dies
passats hun moro appellat Alcadí de Gandia sens alguna causa o rahó,
com fes matar aquell per ço com no jutgà hun vassall seu a sa vo-
luntat».23
Tramesa la causa judicial al procurador fiscal, Jaume Romeu or-
denà l'empresonament dels denunciats per prestar declaració. El 28
de gener de 1458, el lloctinent del governador detingué Ausiàs March
«constituhint-lo en la cambra pintada de la sala e casa de la dita
ciutat (València) en arrets e presó».24 El poeta jurà sobre els Evan-
gelis que no trencaria l'arrest. A més a més, hom li comunicà que,
en cas de fer-ho, seria acusat de traïció i penyorat amb 5000 flo-
rins.25 En un primer moment, a la porta de la cambra foren posats
dos porters en guàrdia i custòdia seua ja que «no hagués donat a
la observancia dels arrests e presó e fermança e seguretat, jatsia di-
gué que era prest de donar aquella»,26 però, immediatament, li'ls re-
tiraren al constituir-se «en fermança» el donzell Francesc Aguiló, ha-
bitant de València.27 El mateix 28 de gener, el lloctinent del
governador, amb manament exprés de la reina, lliurà al poeta de
la seua presó «com sa magestat lo hagués guiat e en fe sua no pogués
ne degués ésser decebut ne, per consegüent, impetit per algú».28

23. ARV, Governació, núm. 4260, mà 6. a , f. 8 v. Elionor encara diu en la

seua acusació que els que coneixen el poeta saben que aquest ha comès més homici-
dis. D'altra banda, la dona de Francesc de Vilanova anomena «Alcadí» el moro assas-
sinat, quan hom dedueix de les seues paraules que aquesta no és el seu nom sinó
el càrrec exercit.
24. ARV, Governació, num. 4260, mà 6. a , £. 9 r.
25. ARV, Governació, num. 4260, mà 6. a , f. 9 r.
26. ARV, Governació, núm. 4260, mà 6. a , f. 9 v.
27. ARV, Governació, núm. 4260, mà 6. a , f. 9 v.
28. ARV, Governació, núm. 4260, mà 6. a , ff. 9 v-lOr. Com es pot veure, és
correcta la suposició de Martí de Riquer sobre l'alliberament d'Ausiàs al final del
mes de gener.
« D ' U N VENTRE TRIST EXIR M ' À F E T N A T U R A » 73

Gairebé un mes després, el 16 de febrer, el procurador judi-

cial d'Ausiàs va demanar, davant el lloctinent del governador, que
la denúncia contra el poeta fóra tramesa al justícia criminal de la
ciutat de València ja que el lloctinent no era la instància judicial
competent adduint que «lo dit mossèn Ausiàs March sia ciutadà de
la present ciutat e ha son domicili propi e cap major dins la dita
ciutat e, consequenter, és de for del honorable justícia en lo criminal,
lo qual es jutge ordinari e pertany conèxer de la dita que-s diu de-
nunciado e, per consegüent, jutge competent segons fur del present
regne».29
El lloctinent, alhora que trametia aquesta sol·licitud als seus as-
sessors Jaume Garcia i Miquel Çaburgada per al seu examen, va de-
tenir, novament, Ausiàs. Li ordenà, sots pena de traïció i 5000 flo-
rins de multa, «que fins al toch de la Ave Maria del present dia
so, serà mès e constituhit en arrests e presó dins la una de les cam-
bres construïdes en la sala o casa de la ciutat de València en la pri-
mera cuberta d'aquella, ço és, la cambra que és atinent, a la una
part, de la cambra del consell secret e, a la altra part, a la cambra
o casa del racional de la dita ciutat».30
El 18 de febrer de 1458, Vicent Erau, procurador judicial d'Elio-
nor de Vilanova, en presència del lloctinent del governador i de Pere
de Muntalbà, procurador del poeta, replicà l'excepció del demandat
adduint diverses raons per les quals no «són (els demandats) ni-s po-
den dir de for ni juridicció del dit honorable justícia criminal racio-
ne originis nec racione criminum nec racione domicilii»:31

— Ni Ausiàs ni Pere March ni cap dels assaltants eren habitants,

naturals o originaris de la ciutat de València o del seu terme.
A més a més, l'autor dels Cants de mort mai no havia mudat el
seu domicili o cap major a la ciutat de València i «si, e en cas,
algunes vegades de poch temps ençà, per son plaer e per sots

29. ARV, Governació, núm. 4260, mà 6. a , f. 10 r.

30. ARV, Governació, núm. 4260, mà 6. a , f. 10 r. El donzell Francesc Aguiló
va tornar a constituir-se en «fermança», d'Ausiàs March.
31. Totes les al·legacions exposades per Vicent Erau es localitzen en ARV, Go-
vernació, núm. 4260, mà 6. a , ff. 10 v - í l r.
74 J. J, CHINER GIMENO

(sic) fets, sia stat vist star en la present ciutat, (no podia ésser
habitant de València) com la sua contínua e assídua habitació sia
stada e sia per lo més temps en lo dit loch seu de Benierjó e
dins lo terme de la dita vila del qual aquell és natural e originari».
— El poeta i el seu fill eren originaris «de la vila de Gandia o del
ducat de Gandia e són nats, e, o, almenys, lo dit mossèn Ausiàs
March és nat en la dita vila de Gandia o dins los térmens gene-
rals del dit ducat de Gandia».
— Els delictes es van perpetrar a Gandia i al comtat d'Oliva, és
a dir, fora del terme de València, i, per tant, els detinguts per-
tanyen a la jurisdicció del governador.

Al dia següent, el lloctinent, per un nou manament de la reina,

anul·là la presó del poeta en la cambra de la casa de la ciutat però
el constituí en arrest domiciliari «en casa sua (d'Ausiàs March) la qual
té en la mateixa ciutat (de València)», amb idèntiques sancions en
cas de violar-ho.32
El 23 de febrer i a València, Pere de Muntalbà, procurador d'Au-
siàs, es refermà en la seua anterior petició de «fori declinatoria» i
exposà una contundent contrarèplica anul·ladora dels arguments de
Vicent Erau:33

— «Lo dit mossèn Ausiàs March és fill del honorable, quondam,

mossèn Pere March, cavaUer, e de la honorable na Lionor, mu-
ller d'aquell. Lo qual dit mossèn Ausiàs March nasqué dins la
present ciutat (de València) e és stat nodrit e criat en aquella
e, consequenter, és natural e originari de la present ciutat e per
natural e originari de aquella és hagut, tengut e reputat per tots
los conexents aquell».
— El poeta té el seu domicili, habitació i cap major a València «e

32. ARV, Governació, num. 4260, mà 6. a , f. 11 r. Com a «fermançes» d'aquest

arrest domiciliari figuren el donzell Francesc Aguiló i el cavaller Vidal Doriz de Bla-
nes, habitants de València (ARV, Governació, num. 4260, mà 6. a , f. 11 v). Vidal
Doriz de Blanes i la seua dona Castellana Escoma, germana de la segona muller
del poeta, eren pares de Jofre de Blanes, que fou hereu universal d'Ausiàs March
(M. de RIQUER, Història de la Literatura Catalana, vol. II, pàg. 484).
33. ARV, Governació, num. 4260, mà 6. a , f. 12 r.
« D ' U N V E N T R E T R I S T EXIR M ' À FET NATURA» 15

té son propi alberch en lo qual té son domicili, stà e habità e

ha stat contínuament per temps de XV anys o pus ab son domi-
cili e habitació dins la present ciutat [de València) o ab alberch
logat, per temps de VII anys o més en son propi alberch. E jatsia
per algun temps o dies lo dit mossèn Ausiàs March sia stat vist,
star e habitar en lo dit loch de Benierjó e, per ço, no pot ésser
dit que lo dit mossèn Ausiàs March no sia ciutadà o domiciliat
en la dita ciutat, ans és ciutadà de aquella si donchs no-s mostra-
va que ab acte públich se fos desvehinat de la dita ciutat ço que
seria necessari aprovar e mostrar que lo dit mossèn Ausiàs March
no*s fos ciutadà de la present ciutat».34
— «Puxs consta lo dit mossèn Ausiàs March ésser natural e origina-
ri de la dita ciutat e domiciliat en aquella e, ab acte públich,
no-s mostra aquell ésser stat desvehinat de la present ciutat de
la qual és natural e originari, per fur del present regne és de for
e juridicció dels jutges ordinaris de la dita ciutat axí en les causes
sues criminals com civils e no solament ell, mas encara lo dit
en Pere March, fill d'aquell, lo qual és en potestat sua e, come-
quenter, de la dita ciutat e de for e juridicció dels dits jutges or-
dinaris de aquella.»
— Com Ausiàs és «ciutadà e domiciliat» a València, els seus crims
pertanyen a la jurisdicció del justícia criminal. Si calia que la causa
fora coneguda pel lloctinent, fet que ell negava, per admetre la
denúncia, en tal cas «requer lo dit Ausiàs March que per vós,

34. Aquestes dades cronològiques ens parlen d'una estada més o menys contí-
nua del poeta a València, aproximadament, des de l'any 1443 «ab son domicili e
habitació ... o ab alberch logat» í al voltant del 1451 «en son propi alberch». Aques-
tes dades coincidixen amb alguns esdeveniments ja coneguts de la biografia del poe-
ta: En primer lloc, Ausiàs es declara «miles, habitator civitatis Valencie, dominus
loci de Beniarjo» a finals del mes d'agost de l'any 1444 en dues escriptures notarials
referides a la venda a Agnès de Portugal de les seues possessions a la Vall de Xaló
(Arxiu de Protocols del Patriarca de València, Protocols, núm. 934, notari Francesc
Pelegrí, escriptures del 27 i 28 d'agost de 1444; ARV, Reial Justícia, núm. 803,
ff. 263 r-276 r); en segon, el trasllat definitiu d'Ausiàs i de Joana Escoma des de
Gandia a València l'any 1450 (L. FULLANA, op. cit., pàg. 372; A. MARCH, Poesia,
a cura de Joan FERRATE, pàg. 9; M. DE RIQUER, Història de la Literatura Catalana,
vol. II, pàg. 480). He cercat infructuosament l'aveïnament d'Ausiàs March en els
«llibres d'aveïnaments» d'aqueixos anys conservats a l'arxiu municipal de València.
76 J. J. CHINER GIMENO

dit noble tinent-loch de governador, sia declarat la dita na Elio-

nor denunciadora deure fer la dita obligació e subscripció ad pe-
nam talionis».35

El 3 de març de 1458 davant el lloctinent de governador i Ber-

nat Vives, justícia criminal de València, Ausiàs March negà la repre-
sentativitat d'Elionor en el procés adduint que aquesta no podia ha-
ver contractat matrimoni amb Francesc de Vilanova «com sien
compares de fonts e la dita Elionor haia batejat hun fill apel·lat Luïs-
set del dit en Ffrancesc de Vilanova e de la dona na Yolant Vinyo-
les, tunch dona ..., i del qual, ab aquella, foren ensemps compares
e batejaren aquell en Pere Rossell e [en bhnc\ Jover, e, per ço, tal
no pot ésser matrimoni ni són marit e muller»/6 L'endemà, el lloc-
tinent, amb exprés manament de la reina, amplià la duració de l'ar-
rest domiciliari del poeta si bé podia anar a qualsevol església de
València «per hoyr missa e sermó e, encara, puxa anar a parlar ab
la dita sereníssima senyora reyna».37
Un mes després, el 21 d'abril, hom notificà a Elionor de Vilano-
va a Rafelcofer una missiva judicial datada l'anterior dia 6, on el
lloctinent Jaume Romeu li demanava que, en el termini de deu dies,
presentara davant el jutge tot «clam, acció, petició o demanda, axí
civils com criminals {contra Ausiàs) segons se pertany» baix amenaça
de «callament perdurable» en cas de no fer-ho.38 Davant el silenci
d'Elionor, Pere de Muntalbà, procurador del poeta, sol·licità el 6 de

35. «Los fueros establecen que quien acusara a otro y de probarse la acusación
debía el reo sufrir pena corporal, debía obligarse en pena de "talión", de manera
que sufriría el actor dicha pena caso de no probarse el delito que acusara» (F. A.
ROCA TRAVER, El Justicia de Valencia, 1238-1321 (Ajuntament de València 1970),
pàg. 192). Com a font, aquest investigador esmenta el Furs IX, I, 2.
36. ARV, Governació, num. 4260, mà 6. a , f. 12 v. Ausiàs sol·licità, com a pro-
va jurídica, que es replegaren testimoniatges sobre aquest fet per provar-ho. L'apari-
ció del justícia criminal com a jutge d'aquest procés ensems amb el lloctinent de
governador demostra que la tesi d'Ausiàs —els seus delictes pertanyien a la jurisdic-
ció del justícia criminal— i els arguments adduïts foren admesos.
37. ARV, Governació, num. 4260, mà 6. a , f. 13 r. Els «fermançes» d'Ausiàs
i les penes en cas de contravenir la seua presó foren els mateixos que en la precedent
ocasió.
38. ARV, Governació, núm. 4260, mà 6. a , f. 37 r-v.
« D ' U N VENTRE T R I S T EXIR M ' À FET NATURA» 77

maig que Ausiàs fóra alliberat del seu empresonament i que hom
arxivarà la demanda.39
Possiblement donada la importància de l'acusació vers Ausiàs,
el 21 de juny i, posteriorment, el mateix dia del mes d'agost el llocti-
nent reiterà la seua petició a Elionor mentre que Munt alba, incansa-
blement, exigia la llibertat del seu representat.40 Encara el 3 d'oc-
tubre, el procurador del poeta sol·licitava el «callament perdurable»
d'Elionor de Vilanova per no contestar les requisitòries del tri-
bunal.41
Al nostre parer, aquesta demanda judicial es troba incompleta
puix, si bé no manca cap full, no hi figura la sentència ni cap senyal
de conclusió o menció a qualsevol tipus d'acord. Segons les dades
proporcionades per Fullana a partir de documents de la Reial Can-
celleria sospitem que les possibles raons d'aquest caràcter fragmen-
tari són el desig del nou rei Joan II de donar personalment sentència
al plet i la mort d'Ausiàs.42

39. ARV, Governació, núm. 4260, mà 6. a , f. 37 v.

40. ARV, Governació, núm. 4260, mà 6. a , f. 38 r-v. La notificació del 21 d'agost,
que disposava d'un termini de quinze dies per a contestar, es comunicà personal-
ment a Elionor l'u de setembre (ARV, Governació, núm. 4260, mà 6. a , f. 41 r).
El 6 de setembre de 1458 i davant misser Macià Cardona —lloctinent d'assessor
ordinari i subrogat de Jaume Romeu—, el notari Vicent Erau, procurador de la de-
mandant, exposà que no li semblava que haguera d'introduir una nova denúncia en
la cort de la governació del regne atès que ja la hi havia interposada per iniciar aquest
procés judicial (ARV, Governació, núm. 4260, mà 6. a , f. 44 v).
41. ARV, Governació, núm. 4260, mà 7. a , f. 6 v.
42. «{Joan II) desde Zaragoza y con fecha 2 de agosto de 1458 escribió al nuevo
gobernador de Valencia y a los doctores que intervenían en dicho asunto, mandándo-
les, bajo pena de diez mil florines de oro, que no diesen, en manera alguna, la liber-
tad que solicitaba el bastardo Francisco de Vilanova y que preparasen la sentencia
definitiva para cuando él se trasladase a la ciudad y reino de Valencia... y regular-
mente no debió ver su fin (el del plet) nuestro inmortal poeta, puesto que, según
la promesa del rey Don Juan, debía éste pronunciar personalmente la sentencia; y
es cierto que no vino a Valencia hasta el mes de abril del año siguiente para celebrar
Cortes a los valencianos y en ellas ser jurado por su rey; precisamente un mes des-
pués de la muerte de Ausias March. Así terminó forzosamente aquel pleito...» L.
FULLANA, LOS caballeros de apellido March en Cataluña y Valencia, «Boletín de la
Sociedad Castellonense de Cultura», vol. XVII (1936,-pàg. 388). El 29 d'octubre
de 1458 a València, Ausiàs March féu un primer testament, i el 4 de novembre
un segon, al qual, el 3 de març del 1459, afegí un codicil abans de morir aquest
mateix dia (A. PAGÈS, Auzias March et ses prédécesseurs, pàgs. 116-117).
78 J. J. CHINER GIMENO

Tornant al principal tema d'aquest article, el lloc de naixença

d'Ausiàs March, cal fer alguns comentaris.
Si bé el testimoniatge referent a València és clar i taxatiu, hom
podria sospitar que, en ésser una declaració judicial, el procurador
del poeta, i per tant el mateix Ausiàs, menteix per tal d'eludir la
justícia. Diferents motius ens permeten rebutjar aquesta sospita i con-
siderar la informació donada com veritable:

— Res no impedeix que, amb el seu marit o Elionor sola, la mare

del poeta hagués pogut habitar, momentàniament, a València quan
va nàixer Ausiàs.
Diverses raons podrien explicar aquesta possible residència. Per
exemple, si els pares del autor dels Cants de mort es casaren a
la ciutat del Túria el 2 de setembre de 1379,43 fet que pot in-
dicar que els sogres de Pere March hi residien, Elionor pogué
traslladar-se a València per infantar al costat de sa mare.44
— Per a pertànyer a la jurisdicció del justícia criminal de València,
fet demanat per Ausiàs, a aquest únicament li calia demostrar
que hi residia.45 A més a més, el poeta només diu on va nàixer
quan Elionor de Vilanova rebat la seua primera afirmació d'ha-

43. Ibid., pàg. 35.

44. Com es pot veure a la nostra nota 9, Fullana adduí aquest mateix argument
si bé referint-ho al lloc de Genovés, però cal tenir en compte que els petits senyors
feudals valencians normalment eren absentistes i molts d'ells residien fora del seu
senyoriu.
45. «Cada cuidad o villa de realengo tiene su propio Justicia ejerciendo su juris-
dicción en el término de aquella, sin embargo el Justicia Criminal de Valencia tam-
bién es el juez ordinario del hinterland ciudadano: su jurisdicción alcanza a todo el
territorio comprendido entre Sagunto, Olocau, Chiva, Buñol, Turís, Montserrat, Al-
zira y Cullera e incluso cien millas dentro del mismo mar. Estas villas comprendidas
en el término de la ciudad, junto con su propio Justicia, dependen o están bajo las
órdenes del Justicia Criminal de la ciudad» (R. NARBONA VIZCAÍNO, Malhechores, vio-
lencia y justicia ciudadana en la Valencia bajomedieval (Ajuntament de Valencia, 1990),
pàg. 32). En aquest mateix sentit, vid. F. A. ROCA TRAVER, op. cit., pàg. 109. El
terme jurisdiccional de Valencia és al Fur 1-1-2 {Furs de València, a cura de G. COLON
i A. GARCIA, vol. I (Ed. Barcino, Barcelona 1980), pàg. 109). La lectura d'aquest
fur mostra que les poblacions esmentades per Narbona Vizcaíno no pertanyen al
terme de la ciutat. Com em va fer veure eî professor Rodrigo Lizondo, aquestes
localitats constitueixen, segons la legislació foral, els límits exteriors del terme de
València.
« D ' U N V E N T R E TRIST EXIR M ' À FET NATURA» 79

bitar a València —«lo dit mossèn Ausiàs March sia ciutadà de

la present ciutat e ha son domicili propi e cap major dins la dita
ciutat»— adduint, entre altres coses, el seu possible naixement
a Gandia o al seu ducat.
— Enfront de la inseguretat mostrada per Elionor de Vilanova
—«mossèn Ausiàs March és nat en la dita vila de Gandia o dins
los termens generals del dit ducat de Gandia»—, el poeta és ex-
tremament precís —«lo qual dit mossèn Ausiàs March nasqué
dins la present ciutat {de València) e és s tat nodrit e criat en
aquella e, consequenter, és natural e originari de la present ciu-
tat e per natural e originari de aquella és hagut, tengut e reputat
per tots los conexents aquell».46 Elionor ni tan sols intentà res-
pondre.

Hi ha cap altre testimoniatge posterior i diferent del d'Ausiàs

d'aquesta naixença a la ciutat del Túria?
Sí, el de Lluís Carros de Vilar agut, batlle general de València,
qui, en un manuscrit copiat per Jeroni Figueres a València el 1546
sota la seua direcció, escriví el primer pròleg biogràfic del nostre
poeta i el dedicà a la senyora Àngela Borja i de Carros de Vilar a-
gut.47 D'aquest pròleg, signat l'I de maig de 1546, A. Pagès afir-
ma: «les noticies biogràfiques que-ns ofereix aquest prefaci, no són
desgraciadament ni gaire nombroses ni gaire noves. Luis Carroz de
Vilaragut que essent batlle de Valencia, quan no havien passat cent
anys després de la mort d'Auzias March, hauria pogut interrogar
als descendents del poeta y consultar els documents publichs, no sem-
bla pas haver-se lliurat a profondes observacions, malgrat una alusió

46. És significatiu que, com a argument jurídic sostenidor de la seua afirmació,

Ausiàs adduí els possibles testimoniatges de «tots los conexents aquell».
47. Per a les diverses notícies d'aquest manuscrit, on s'establí de nou el text
de les obres d'Ausiàs March, seguim les donades breument per Pere Boñigas (A.
MARCH, Poesies, vol. I {Ed. Barcino, Barcelona 1989), pàg. 158) i A. Pagès (A. PA-
GÈS éd., Les obres d'Auzias March, vol. I (València, Generalitat Valenciana-Consell
Valencià de Cultura, 1991), pàgs. 28-31). Segons aquests autors el manuscrit es tro-
ba a Madrid, Biblioteca Nacional, ms. 3695, i és, després del «D» —Madrid, Biblio-
teca Nacional, ms. 2985—, el que comprèn un nombre d'obres més elevat. Fou uti-
litzat en l'edició de Joan de Resa, del 1555, i en la traducció de Jorge de Montemayor.
80 J. J. CHINER GIMENO

que fa a un acte notarial y a papers de la batllia general. Se contenta de

dir que "fonch cavaller valencià, nat y criat en la ciutat de Valencia",
de origen y descendencia dels Marchs, cavallers cathalans de antica
y honrosa proles, fill de Mossèn Pere March, y de Elionor Ripoll».48
Al meu entendre, la frase copiada per Pagès i redactada per Lluís
Carros de Vilaragut —«fonch cavaller valencià, nat y criat en la ciu-
tat de Valencia»— és un clar ressò de la dita pel procurador d'Au-
siàs —«mossèn Ausiàs March nasqué dins la present ciutat (de Va-
lència) e és stat nodrit e criat en aquella». La validesa d'aquesta
suposició nostra no seria gens estranya si pensem que el procés cri-
minal entre Elionor de Vilanova i Ausiàs March va poder ésser uti-
litzat com a font d'informació per un batlle general amb possibilitat
de consultar documents públics i que, com ell mateix diu, «(Ha) le-
git, vist i regonegut molts libres antichs scrits de mà per los contem-
porals ab lo dit auctor».49
Si el mateix Ausiàs March ho afirma sense tenir cap motiu pro-
cessal que l'obligàs a fer-ho, si Elionor de Vilanova no rebat la con-
trarèplica del poeta i si vuitanta-set anys després de la mort d'aquest
en un pròleg dedicat a un membre de la família Borja el batlle gene-
ral Lluís Carros, qui utilitzà documents contemporanis, ho declara,
convé concloure que Ausiàs March nasqué a València.

JAUME J. CHINER GIMENO

48. A. PAGÈS, Les obres d'Auzias March, vol. I, pàgs. 28-29. V. XIMENO, op.
cit., pàg. 41, reprodueix, també, part d'aquest pròleg. Malgrat censurar la falta, al
seu entendre, d'investigació de Vilaragut en fonts directes —família, documents ad-
ministratius, etc.—, la concreta menció d'un acte notarial per aquest va permetre
a Pagès trobar una escriptura notarial referida a una de les cases del poeta a Valèn-
cia. Per altra banda, de la lectura íntegra del pròleg d'aquest manuscrit, del corres-
ponent comentari de Pagès, de les encertades precisions de Martí de Riquer al judici
de l'investigador francès {Història de la Literatura Catalana, vol. II, pàg. 500) i, fins
i tot, d'acord amb les noves dades documentals d'aquest article, pensem que les notí-
cies biogràfiques oferides pel batlle general del regne són més encertades del que
hom creia. Així mateix, opinem que aquestes sí que són fruit d'una certa recerca,
però d'acord amb la «dimensió» d'un pròleg i no dels nostres desigs d'investigadors.
49. A. PAGÈS, Les obres d'Auzias March, vol. I, pàg. 30. Si bé, com afirma Pa-
gès, la frase es refereix al fet que Vilaragut va tenir entre les mans còpies i antigues
edicions de les obres marquíanes, que aquest batlle esmente un acte notarial i papers
de la batllia general demostra que no tan sols va consultar poesies.