Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.
TOMO XII.
CENSO
DE CATALUÑA,
ORDENADO
EN TIEMPO DEL REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO,
CUSTODIADO EN EL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN
Y PUBLICADO DE REAL ORDEN
POR SU CRONISTA;
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.
BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1856.
(1) Este censo forma el registro 1548 de los de este archivo, y hemos creído que no sería
fuera del caso el darle a luz, después de publicados los repartimientos de Mallorca,
Valencia y Cerdeña, por las curiosas e importantes noticias que suministra acerca de la
población de casi toda Cataluña, a mediados del siglo XIV.
COMISSIO DE BARCHELONA.
FOCHS REYALS.
Fochs.
Primo ciutat de Barchelona. 7651.
Vila de Sabadel et castell de Rahona 162.
Vila e terme de Terraça 228.
Vila Major. 44.
Tagamanent. 12.
Corro jusa. 20.
Fochs de perrochia de Martoreyes qui contribuexen ab los demunt dits de Corro jusa. 5.
Maherata. 8.
Corro subira. 14.
Cardedeu. 36.
Berenguer Armengol de perrochia de Sent Marti de Prohensals. 4.
Castell de Muncada: del senyor Rey. 56.
En Payos de parrochia de Santa Eulalia de Prohensana del terme de Munbuy. 1.
Sent Julia de Lissa sobira: reyals del dit terme. 2.
Sent Julia de Polou: reyals. 2.
Perroquia de Parets. 2.
Santa Maria de Galechs. 2.
Tiana: reyals. 7.
Santa Coloma de Gramenet: reyal. 1.
Alella: reyals. 4.
FOCHS ALOERS.
FOCHS DE CIUTADANS.
VEGUERIA DE LEYDA.
FOCHS REYALS.
FOCHS DE CIUTADANS.
VEGUERIA DE VILAFRANCHA.
FOCHS REYALS.
FOCHS DE CIUTADANS.
Ramon des Ortis, Ramon Venrell, Bertran Vallés: del terme de Terraçola. 3.
P. Fabre, Bernat Fabre: Bertran Feliu: del terme de Çanit. 3.
Galceran Bertran, Berenguer Jofre: de perroquia de Sent Cugat Ces Garrigues. 2.
P. Soler de Durban, Jacme Rossell, March Alabutz, P. Font, Francesch F., Bonanat
Ruvire de Cases, Martines, P. Massana, P. Tergell., G. Palau, R. Bertran Gilabert,
Berenguer Gilabert, P. Soler de Cases blanques, G. Balart : de perroquia de Santa
Margalida. 14.
Clara (nos troba que sia comptat).
Berenguer Cuniy, R. Triter, R. Brugal, G. Soler, Berenguer de Caldoy: de Olerdola. 5.
Mas de Palams: del terme de Piera. 1.
La muller den Bernat Pellicer quondam (fallecido): de la quadra de Ces Gunyoles. 1.
P. Miro de Sent P.: de Sent P. de Molanta. 1.
Francesch Jorda: de Adarro. 1.
Jacme Gual, Francesch Mas, P. Busquet: de la perroquia de Santa Maria de la Bleda. 3.
Romeu Sans hom espars: dd terme de Ribes. 1. (Sant Pere de Ribes, junto a Sitges?)
P. Rossell des Viver hom espars: del terme de Cubelles. 1.
P. Guerau aloer del mas des Cortal, Jacme des Frexes, G. Paschal des Mas de
Canaletes: aloers del terme de Cabrera. 3.
G. Garriga, Berenguer Clariana, R. Johan alias Jorda, R. Johan: aloers de Castell Nou e
Desgornal. 4.
Castell Viy de Panades. 109. (Castellvell de Penedés?)
Lo Mas de Narbones. 4.
Los homens de Sant Lorenç e de Salamo. 26.
Puig Tinyos. 25.
Los homens de la Figuerola e del Mas Lorenç. 17.
Rocha Mora. 5.
Lespital de Sant Johan del terme de Castell Viy. 5.
Item homens sparsos de Santes Creus del dit terme. 4.
FOCHS REYALS.
VEGUERIA DE MONTBLANCH.
FOCHS DE CIUTADANS.
FOCHS REYALS.
Ça Reyal. 194.
Cabra. 50.
Fores e Lavella e lo Foneyll. 111.
Conesa e Salavern. 120.
Vila de Muntblanc. 457.
Rojals del terme de Muntblanc. 24.
La Val de Ladrons del dit terme: 5.
Blanchafort del dit terme. 66.
Blanchaforti. 30.
Loch de La Illa (illa, isla, insula, muy conocidas las islas de Montblanc en todo el mundo)
del dit terme. 28.
Castell de Clara. 5.
COMISSIO DE TORTOSA.
FOCHS REYALS.
Terme de la Ciutat.
FOCHS DE CIUTADANS.
Loch de Pauls: qui es del honrat En Ramon des Puig ciutada de Tortosa. 33.
FOCHS DESGLEYA.
(Son en la Castelenia)
Comenaduria de Miravet.
Comenedoria Dasco.
VEGUERIA DE TARRAGA.
FOCHS REYALS.
Villa Grassa. 60. (De aquí el apellido Villagrasa, Vilagrassa, Vilagrasa; Vila + grossa,
grassa; como por ejemplo el marido de mi prima hermana Mercedes, Mérse, Mercè o
Merche, oriunda de Tamarite de Litera. Él es de Cretas, Queretes, en el Matarraña, José
María; y sus suegros, José Gil Llovet y María Jesús Guimerá Caballé, quondam, mi tía).
FOCHS DE CIUTADANS.
VAGUERIA DE CERVERA.
FOCHS REYALS.
FOCHS DE CIUTADANS.
FOCHS REYALS.
FOCHS DE CIUTADANS.
Tots aquets son del abat de Gerre e del Priorat de Valerge. 82.
Loch de Sent Roma VII, Vall Espir III, Gerre XXII, Loch de Guars X, Loch Daches X, Loch
den Vall II, Loch de Cavals II, Sent Marti de Cavals VII, La Roqueta I, Sent Sabastia III.
Loch de Banbo V, Loch Dosen I, Loch de Ausen IIII, Loch de Cuberes V.
Pobla de Beluchi. 9.
Fochs de Santa Maria de Liniana e del Spital en lo merquesat. 7.
Castello jusa e de Sent Merti e de Sent Cristofol: qui son del prior de Maya. 18.
Cavet: del Spital de Sent Johan de Jherusalem (de mossen Narnau Dorcau). 6.
Santa Maria de Maya: qui es del prior de Maya. 11.
Loch de Rubis de Cabrera de Curvia e de Figuerola. 13.
Loch de Mutroig de Sus: del dit prior. 3.
Lochs de Passanade e de Vilanova: qui es de Ramon de Pallars. 11.
Loch de Rodes: qui es de mossen Ramon de Perues. 4.
Loch de Peratals e lo loch de Sentella: de mossen F. de Perues. 7.
Fochs den Bort de Pallars: qui son en terme de Liniana. 8.
Loch de Castello sobira en lo marquesat: es de mossen F. de Perue. 6. (Perues)
Garzelles: den Jacme Bresco en lo merquesat. 4.
Loch Dargentera: qui es de mossen R. Despens. 4. (de Argentera)
Loch de La Cluha en lo merquesat: es den Berenguer Deugleola. 10. (Danglesola, De
Anglesola, etc.)
Loch de Sentomia: qui es den Gispert Dalçamora. 24.
Loch de Robi: qui es den Luis de Mur en lo merquesat. 6.
Loch de Flix: qui es den A. de Muntsonis donzell en lo merquesat. 1.
Loch de Pugis: qui es den Bernat de Torra cavaller. 1.
Loch de Bença: qui es de mossen Francesch Morell cavaller. 2.
Loch de la Torra de Fluvia: qui es den Berenguer de Fluvia donzell en lo merquesat. 6.
Loch de Abeyla: qui es del noble en Berenguer de Beyla. 31. (Abella)
La Torra Daroles: qui es del dit noble. 10.
Castell de Sent Roma: del dit noble. 12.
Loch de Boxols: del dit noble. 9.
FOCHS REYALS.
Si no lo impiden otras atenciones perentorias del Archivo, saldrá a luz cada mes un
cuaderno de 100 a 112 páginas de impresión.
Su precio es de 5 reales vellón pagaderos por adelantado.
Se admiten suscripciones.
En Barcelona: en la portería del mismo Archivo.
En los demás puntos de España: mediante carta franca al Director de esta Colección,
acompañando el importe de la suscripción en una libranza sobre correos.
En el extranjero: en todos los consulados españoles.
COLECCIÓN
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.
Cuaderno 38 (o 58)
BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1856.
Continúa en la página 81:
VAGUERIA DE SERDANYA.
FOCHS REYALS.
FOCHS DE CIUTADANS.
Primo lochs Age e la perroquia: del abat de Ripoll (paga com a reyals). 10.
Crosel: den Tragura cavaller (aquests IIII nos troben en la comissio de Puig-cerda). 4.
Saltagell: den Johan de Lucano. 28.
Censor: del Prior de Cornella (paga com reyals). 3.
Pampanell: den Josa (de la comissio de Leyda). 4.
Mucer e Alp: del vescomte de Castellbo. 4.
Bar: del dit vescomte. 22.
Beset: del prior de Cornella (han pagat ab los reyals). 4. (Casi como Beceite, Beseit,
Beceit, Teruel.)
Eguils: del abat de Santes Creus. 29.
Fochs des Vilas de Ferges: den Bernardi Dolms. 3.
Isogoll: del abat de Ripoll (paga com los reyals). 5.
Conceylabra: del abat de la Portella (paga com los reyals). 6.
Arceguell: den Jacme Cadell. 23.
Soveig. 3.
Aranser: den Ramon de Juya cavaller. 10.
Toloriu: den Sicart de Lordat cavaller. 16.
Cava e Sant Christofol: den Dalmau de Sent Merti donzell. 14.
Nansonell: del vescomte Devoll. 16. (de Evoll ?)
Lo Quer: del dit vescomte. 13.
Les Vallieles e Treverseres: den Cadell. 17.
Pruylans e La Bastida: den Jacme Cadell. 9.
Vilanova: den Jacme Cadell. 9.
Urg, Perroquia de Caxans: del vescomte de Castellbo. 26.
En Veig e les perroquies: de la dona Deuveig. 15.
Clopda: qui es den Ramon de Peguera. 9.
Scoyll: den Picey de Merça. 4.
Escauar e Bayanda: del vescomte Devol. 14.
Avia: den Jacme Comes de Puigcerda e del abat de Sent Merti de La Pertxa per indivis.
15.
Bolquera e la perroquia: del vescomte de Castellbo. 18.
Er e la perroquia: del dit vescomte. 27.
Cortas: den Bort Daragay. 3.
Sent P. de Forcats e Riufret: del abat de Sent Michel. 5.
(Michel se pronunciaba como Miquel; San Miguel, San Miquial en Valjunquera, Teruel).
Loch Descars: qui son de la almoyna de Puigcerda III den Gavella IIII qui son per tots. 7.
Tergassona: del abat de Sent Merti. 12.
Vilalta: del dit abat. 4.
Palau: de Santes Creus. 10.
Orus e la batlia: qui son del abat de Cuxa. 9.
Riu de Pera: del dit abat. 4.
Aragosilla: del abat de Sent Michel. 3.
Bolvir e la perroquia: del dit abat. 16.
Odelle: del abat de Sent Merti. 10.
Heguet: del dit abat. 8.
Sellens (nos troba): de P. de Bolvir.
Serrat. 7.
Erden e Taltendre: del vescomte de Castellbo. 3.
La Ribera de Baders: del dit vescomte. 2.
Hur: del senyor Deuveig. 6.
Castell Nou de Cardolze: den Sicart de Lordach. 16.
Calvin va ab sa batlia: qui es del dit Dalmau de Sent Merti. 7.
Cemunt: qui es del dit Dalmau. 5.
Perroquia de Fustenya: qui aon den Tort. 7.
Fochs de Saga: qui son den Berenguer Dolms. 2.
Perroquia de La Perera. 4.
Cruells: del abat de Sent Johan. 2.
Heyna: del prior de Cornella. 15.
Planes: del monestir de Ripoll. 5.
Vilar de Fetges: del prior de Cornella. 2.
Oliana: del comte Durgell. 30.
La Vall Dan: del dit comte. 5.
Madrona: den Josa. 15.
Bordell: den Ramon de Josa. 9.
Pinell: den Ramon de Pinell. 14.
Altes: del comte Durgell. 5.
Assaranya: den Josa. 3. (Acaba como el río y comarca de Teruel y Zaragoza:
Matarranya, Matarraña).
BISBAT DE GERONA.
FOCHS DE CAVALLERS.
BISBAT DE GERONA.
FOCHS REYALS.
FOCHS DESGLEYA.
BISBAT DE EUNA.
FOCHS REYALS.
FOCHS DE CAVALLERS.
FOCHS DESGLEYA.
FOCHS DE CIUTADANS.
Suma Ilm.DCLI fochs qui a raho de mig flori per foch valrien de III meses
IIIIm.DCCGCCXXVI florins mig.
Dels quals abatuts DCCCC florins per DC foch que li fem de lexa restarian que hauria a
pagar IIIm.LXXVI florins mig.
M.DCXVIII que valen Iim.CCCCXXVII florins. Dels quals abatuts M.DCCCLXXV resta que
han a tornar DLII.
Item per la vall de Gualba per XLIIII fochs LXVI florins.
Suma que a tornar DCXVIII florins.
APÉNDICE.
Como trabajo estadístico qoe tiene grande analogía con los ya publicados, relativos a
diferentes estados de los que componían la Corona de Aragón, hemos creído oportuno
dar a luz el libro en que constan detalladamente las rentas y demás derechos que
percibían nuestros soberanos de uno de los referidos estados, tan notable por su
importancia histórica, como por su afinidad con otro de los principales, del que solo ha
dejado de formar parte en muy cortos períodos. Los condados de Rosellón y de
Cerdaña, durante el dominio de la Casa de Aragón, siempre se han considerado como
adjuntos al condado de Barcelona, si se exceptúa la época en que la dinastía de
Mallorca rigió en algunos estados con independencia de la principal de que descendía, lo
que prueba el mismo censo de Cataluña, ya publicado, en el que los tres estados o
antiguos condados se hallan comprendidos bajo un mismo y especial trabajo estadistico.
Considerando, pues, el indicado libro como secuela indispensable del censo a que nos
referimos, si bien de diferente carácter, por comprenderse en él, más que la lista de las
ciudades, villas y castillos de Rosellón y Cerdaña, la de las rentas que estos producían;
creemos su publicación de grande utilidad, pues su contenido realza el interés de los
trabajos que le preceden, y acredita, en cierto modo, la ilustración de nuestros antiguos
reyes, que tenían gran cuidado en que aquellos se verificasen de una manera cuasi
superior a la época en que se llevaron a cabo.
El libro que nos ocupa, y que bajo la antigua división de arcas y armarios llevaba el núm.
28 extra saccos de la arca primera, según una larga reseña que ostenta en sus cubiertas
y que le sirve de título, contiene las villas, castillos y lugares, rentas y otros derechos que
el señor Rey acostumbraba tener y recibir antiguamente en los condados del Rosellón y
de Cerdaña, así como todas las ventas, donaciones y otras enajenaciones hechas por el
señor rey En Pedro y por el señor rey En Juan, su hijo, con los nombres de cada uno de
los que los poseen actualmente, etc.
Esta última expresión se refiere a la época en que se escribía la reseña, no a la de la
formación del libro; pues aquella es de letra del archivero Pedro Miguel Carbonell, quien
en la misma, y por medio de notas en diferentes páginas, revela “que el citado libro, por
mandato del rey, tiene que estar recóndito en el real archivo; que, según él mismo
encontró escrito, fue formado en el mes de febrero del año 1396, en la villa de Perpiñán;
que los condados de Rosellón y Cerdaña fueron empeñados por el rey don Juan II al rey
de Francia, quedando treinta años separados de la corona de Aragón, hasta que el
último los restituyó al rey Católico don Fernando, quien juró las libertades y privilegios
de dichos condados, en Perpiñan, el 13 de setiembre de 1493 (que es la fecha en que
habla el mencionado archivero); que, solicitado personalmente dicho empleado, después
de tan interesante recuperación, por el señor rey y la señora reina, para buscar en el
archivo algún libro en que se mencionasen las cenas de dichos condados nada había
encontrado más a propósito, que un memorial que él mismo compró en una almoneda
pública, muy útil para el real patrimonio, y que guardó luego en el archivo; cuyo memorial
añadió al presente libro de las rentas de Rosellón y Cerdaña, como apéndice del mismo,
etc. “
ROSSELLO. - PERPINYA.
Alienat.
P. Blan.
Les dites rendes foren assignades per lo senyor Rey En Johan ara regnant a la paga
daquells Xim CCCCV solidos III diners annuals de censal mort los quals foren venuts
an P. Blan quondam e apres per lo dit En P. Blan ne foren fetes diverses vendes e
transportacions en altres persones les cuals vuy posseexen les dites rendes per vigor de
la dita assignacio.
Alienat.
Item los molins reyals del Vall de la vila de Perpenya e de Canohes.
En los dits molins del Vall de Perpenya qui son VII casals e un casal del loch de Canohes
e altre casal qui es dins la dita vila de Perpenya que son VIIII casals acustumava lo
senyor Rey de reebre cascun any per cens a raho de XX lliures cascun …. CLXXX
lliuras.
Alienat.
Item la Escarçalaria de Perpenya la qual lo senyor Rey En Johan ara regnant ha
donada an Perico Carreres de Besulun al qual lo senyor Rey En P. ne havia ja feta
donacio en sa vida a cens (o çens) cascun any de …. VIII lliures.
Perico Bertran.
Les dites dues rendes ensemps ab altres son estades venudes e assignades an Perico
Bertran ciutada de Barchinona en paga de IIIIm. solidos annuals de censal mort los
quals li foren venuts per lo senyor Rey ara regnant.
Alienat.
Item la scrivania de la cort del veguer de Rossello.
Alienat.
Alienat.
Item la scrivania de la cort del batle de Perpenya.
Barthomeu Sirvent.
La dita scrivania la qual val uns anys ab altres CXX lliures e mes avant com en lany
present se sie arrendada CL lliures fo donada per lo senyor Rey en P. an Barthomeu
Servent prothonotari del senyor Rey empero lo dit Barthomeu ne ha cascun any a
respondre an Bernat Pauquet maestre de gins per concessio reyal quen ha de LIIII
lliures e lo remanent roman al dit Barthomeu Servent.
Alienat.
Item la scrivania de les apellacions.
Francesch Maçana.
La dita scrivania fo donada per lo senyor Rey En Johan an Francesch Massana de ofici
de scriva de racio ab carrech de I. lliures quey pren cascun any mossen Ramon Limos
per raho de venda qui lin fo feta en satisfaccio de diverses robes qui en la islla de
Sardenya foren preses e ocupades de la dona Na Alegrança muller sua e acostumas de
arrendar una anys ab altres …. CX lliures.
Del Senyor Rey.
Item ha lo dit senyor los censos del regatiu del reg de Tohir.
Aquestes censes posseeix vuy lo senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor prop lo dit castell de Perpenya un camp lo qual era estat comprat
per lo rey de Mallorques qui aquell havia ordenat a assejar e correr cavalls.
Gilabert de Cruilles.
Lo dit camp vene lo senyor Rey en P. a mossen Gilabert de Cruilles ladonchs
governador per preu de …. LXXXXVIlll lliures.
Alienat.
Item havia lo senyor Rey prop lo dit castell de Perpenya un alberch lo cual era stat
confiscat a la cort.
Thomas de Martza.
Lo dit alberch posseeixen vuy los hereters de mossen Thomas de Martza per donacio del
senyor Rey En P.
VERNET.
Item ha lo dit Senyor en lo dit loch de Vernet lo qual loch es antigament den Bertran de
Verniola e de sos predecessors les VII parts del delme de pan e de vin e de altres coses
quis leven en son territori.
Les dites VII parts de delma posseeix vuy lo senyor Rey empero son assignades als
capellans de la capella del dit castell de Perpenya e acustumense de arrendar cascun
any en torn …. C lliures.
ARGILERS.
Lo senyor Rey.
Item ha lo dit senyor e posseeix vuy lo dit loch de Argilers e la jurediccio daquell.
Senyora Reyna.
Lo dit castell e villa ha venuts lo senyor Rey a la senyora Reina muller sua en paga de
diverses e grans quantitats que per lo dit Senyor eren degudes a la dita Senyora e a la
sua cort.
Alienat.
Item havia lo dit Senyor en lo dit castell e vila la leuda de mar e de terra e diverses altres
vendes.
Consols de Cochliure.
La dita leuda e altres rendes son estades venudes e meses entre mans per lo dit senyor
Rey En Johan als consols e prohomens de la dita vila en satisfaccio de diverses
censals los quals per lo dit Senyor e per afers de la sua cort havien venuts a diverses
persones sobre la universitat de la dita vila e singulars daquella los preus dels quals
reebe lo dit senyor ho son tresorer. E podien valer les dites leuda e rendes uns anys ab
altres …. M.DC lliures.
CASTELL DE LA ROCHA.
Alienat.
Item habia lo dit Senyor lo dit castell de la Rocha ab diverses rendes e drets de aquell les
quals ensemps ab los forescapis se arrendaven uns anys ab altres.... LXV lliures.
Guillem Morey.
Lo dit castell ab totes les rendes e drets de aquell foren venuts per lo senyor Rey En P.
an Guillem Morey ciutada de Barchinona per preu de XCm. solidos barchinonesos los
quals paga en diners comptants los quals foren convertits en afers de la guerra. E de la
dita venda fo feta carta publica per En Guillem de Muntmany notari de Barchinona en lo
mes dabril del any M.CCC.LXIIII. (1364.)
CASTELL DE MONTESQUIU.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell e loch de Muntesquiu.
Berenguer Dolms.
Los dits castell e loch son estats venuts e meses entre mans per lo senyor Rey En
Johan an Berenguer Dolms ho a sos hereus en paga de cert deute quils era degut en la
taula den Barthomeu Gari cambiador quondam.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit castell e loch diverses rendes e drets.
Universitat del dit loch.
Les dites rendes e drets entegrament son estades venudes per lo dit senyor Rey En
Johan e meses entre mans a la universitat del dit loch en satisfaccio de certa quantitat
que li prestaren per la qual veneren sobre si mateix certes quantitats de censals a certes
persones.
CASTELL DEL VOLO.
Alienat.
Item habia lo dit senyor lo castell e loch del Volo.
Guillem Jorda.
Lo dit castell e loch ab tota la jurisdiccio daquell fo venut per lo senyor Rey En Johan a
miçer Guillem Jorda en paga de certa quantitat de diners entre principal e mogubbell la
qual li era deguda en la taula den Barthomeu Gari cambiador quondam.
Alienat.
Item havia en lo dit castell e loch diverses rendes e drets.
CASTELL DE MAURELAS.
Alienat.
ltem havia lo dit senyor lo dit castell ab totes les rendes drets e esdeveniments daquell.
Vescomte de Rocaberti.
Lo dit castell ab la jurediccio rendes e drets a aquell pertanyents vene lo senyor Rey en
P. al vescomte de Rocaberti e poden valer les dites rendes uns anys ab altres.... XV
lliures.
CASTELL DE LAURO.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo castell de Lauro ab son terme.
Senyora Reyna.
Lo dit castell e terme te vuy la senyora Reyna per cert titol quen ha del dit senyor.
Alienat.
Item havia en lo dit castell algunes rendes e drets.
Diverses universitats.
Les dites rendes e drets qui poden valer uns anys ab altres VIIII lliures vene lo senyor
Rey en P. a algunes universitats de Rossello de Conflent e de Capçir per satisfaccio de
XIIm.X solidos que veneren e carregaren sobre si mateixs segons quen es feta mencio
atras en titol de la scrivania de la cort del veguer de Rossello.
LA VALL DE PRATS.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo loch e vall de Prats.
Senyora Reyna.
Lo dit loch e Vall de Prats te vuy la senyora Reyna per cambra sua ab tota jurediccio
rendes drets e esdeveniments daquell. E poden valer cascun any XVIIm. solidos
comptats los forescapis.
CASTELLS DE CORSAVI DE CASTELL NOU DE BELLPUIG DE MUNBAULO DE LA
BASTIDA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los castells dessus dits de Corsavi de Castellnou de Bellpuig de
Muntbaulo e de la Bastida.
Senyora Reyna.
Los dits castells son estats assignats per lo senyor Rey a la senyora Reyna per cambra
sua. E podien valer les rendes daquells entorn.... CLXX lliures.
Ramon de Bages.
Es ver quel dit castell de la Bastida es estat transportat per lo senyor Rey En Johan an
mossen Ramon de Bages per cert deute gracios que li era degut.
Es ver encara que en lo dit castell posseeix vuy lo senyor Rey lo delme lo qual es
assignat als capellans de la capella del castell de Perpenya.
TOHIR.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo castell e loch de Tohir.
Muller den Barthomeu Gari.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio daquell ha venut lo senyor Rey En Johan a la muller
den Barthomeu Gari cambiador quondam en satisfaccio daço que per la cort del dit
senyor era degut al dit Barthomeu Gari quondam.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit castell e loch diverses rendes e altres drets les quals
podien valer uns anys ab altres.... CCC lliures.
LOCH DE NEFIACH.
Alienat.
Item habia lo dit senyor lo loch de Nefiach ab totes rendes e drets de aquell qui podien
valer uns anys ab altres LX lliures ultra diverses feus quel dit senyor hi havia.
Vescomte de Roda.
Lo dit loch ab totes les rendes drets e feus damunt dits cambia lo senyor Rey En P. ab lo
vescomte de Roda per certa part quel dit vescomte havia en los emoluments de la cort
del dit loch e per lo dret de les lengues dels bous qui morien aqui e per altres drets quel
dit vescomte hi havia. (llengües; lenguas de bueyes o toros, bovis).
TOLUGES.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor lo loch de Toluges.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell posseeix vuy lo senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor les rendes drets e esdeveniments del dit loch.
Bernat Eybri.
Pertida del dit delma ha afranquit lo senyor Rey En Johan an Bernat Eybri de Perpenya
ço es de las terras quel dit Bernat hi ha en lo qual terme lo dit Bernat puxa tenir bestiar
e pexer en puxa foragitar tot altre bestiar. (en : e ne : i en : y ne)
Alienat.
Item havia lo dit senyor dret de senyoria en algunes terres de I mas que En Guillem
Amarell quondam havia dins los termens de Toluges encara en lo dit mas.
G. Amarell.
Lo dit dret de senyoria dona e afranqui lo senyor Rey En P. al dit G. Amarell.
Bernat Senesterra.
Les dites rendes e totes altres quel dit senyor hagues en lo dit loch vene lo dit senyor Rey
En P. a mossen Bernat Senesterra lo qual despuys ho ha transportat en lo vescomte de
Roda.
CASTELL DE TAUTAHULL.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell de Tautahull ab totes les rendes e drets daquell los
quals podien uns anys ab altres …. CCXXV lliures.
Berenguer Dortafa.
Lo dit castell es estat per lo senyor Rey En Johan venut ho donat en franch alou a
mossen Berenguer Dortafa.
CASTELL E LOCH DE SALVATERRA O DE OPOL.
Item ha lo dit senyor lo dit castell e loch de Salvaterra.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e loch ab jurediccio daquell posseeix vuy lo dit senyor Rey.
Thomas de Martza.
Les dites XVIII lliures ensemps ab altres rendes reyals tro a compliment de C lliures
censals vene lo senyor Rey En P. per preu de XXm solidos a mossen Thomas de Martza.
CASTELL DE SALSES.
Item ha lo dit senyor lo castell e loch de Salses.
Del senyor Rey.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio posseeix lo senyor Rey.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch la font e estany.
Bernat Senesterra.
La dita font e estany vene lo senyor Rey En P. a mossen Bernat Senesterra per
remuneracio dalguns serveys que havia fets al dit senyor.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch la leuda.
Alienat.
Item hi ha XXVIII lliures censals que li fa la universitat per raho de la pastura pagadores
cascun any a Nadal.
Les dites universitats.
Les dites leuda e censal vene lo senyor Rey En P. ho mes entre mans a algunes
universitats de Rossello e de Conflent per raho dels censals ques carregaren segons que
atras nes feta mencio.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo delme del estany.
Lo dit delme posseeix vuy lo senyor Rey pero es assignat als capellans del castell.
Alienat.
Item hi ha lo molin apellat mija.
Berenguer dez Catllar.
Lo dit molin fo establit per lo senyor Rey En Johan an Berenguer dez Catllar lo qual
ne ha a respondre a la dona sa muller per raho de M.D florins quey te assignats per
raho de donacio quel dit senyor lin feu en ajuda de son dot de LXX lliures lany. E daltra
part ne ha a respondre al dit senyor de XXX lliures lany. E ultra aço ha a tenir en condret
lo dit moli.
Alienat.
Item hi ha I casal de molins apellats Estramers.
Francesch Tellet.
Lo dit casal fo establit per En Guillem Miro an Francesch Tellet de Salses a cens de XXI
lliure lany pero foli remes lo dit cens a VI anys.
Ipolit Garrius.
Los dits agrers son estats establits per lo senyor Rey En Johan an Ipolit Garrius fill
den Julia Garrius a cens cascun any de un capo. E fo lo preu o entrada del dit
establiment dos perells de capons del qual establiment fo feta carta publica en poder
den Jacme Quinta notari e scriva del senyor Rey a XXVI dabril del any M.CCCXCI.
TORDERES.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Torderes los quals li fahia cascun any de cens IIII
eymines e IIII mesures dordi venables les quals podien valer uns anys ab altres II lliures
X solidos. E daltre part los quals eren pagadors cascun any a Nadal XX solidos.
Senyora Rena.
Los dits cençes dels dits III lochs e tots altres drets quel dit senyor hi hagues ha venuts lo
senyor Rey En Johan a la dita senyora Reyna muller sua la qual los te els posseeix vuy.
(los te els posseeix; els: e los: i los: et los : y los)
VILAMULACHA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Vilamulacha los quals li fahia cascun any de
cens II eymines VI mesures venables dordi les quals podien valer uns anys ab altres
XXVIII solidos. E daltre part los quals eren pagadors a Nadal XV solidos.
Senyora Reyna.
Los dits censes ha venuts lo senyor Rey En Johan a la dita senyora muller sua la qual
los te e posseeix vuy.
POLLESTRES.
Alienat.
Item havia lo dit senyor les quals lo dit loch de Pollestres li fahia cascun any de cens VI
aymines dordi raseres pagadores a Sent P. e Sent Feliu. E daltra part los quals eren
pagadors a Nadal XXX solidos.
Felip Roig.
Los dits censes ha venuts lo senyor Rey en P. an Felip Roig ensemps ab la jurediccio del
dit loch de Pollestres per preu de D florins.
REGLELLA.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch de Reglella los quals li fa cascun any lo dit looh
pagadors a Nadal de cens XV solidos.
Lo dit cens posseeix vuy lo dit senyor Rey.
BANYULS.
Alienat.
Item ha lo dit senyor en lo dit loch de Banyuls les quals li fa cascun any lo dit loch
pagadores a Nadal de cens V lliures.
Perico Bertran.
Lo dit cens ha venut e assignat lo dit senyor Rey En Johan an Perico Bertran ciutada de
Barchinona en satisfaccio daquells IIIIm. solidos censals que li foren venuts per lo dit
senyor segons que atras es contengut.
CORBERA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor en lo dit loch de Corbera les quals li fa cascun any lo dit loch
pagadores a Nadal de cens XV lliures.
CONFLENT. - VILAFRANCHA.
Item ha lo senyor Rey la vila de Vilafrancha de Conflent en la qual acustumava de haver
e reebre les rendes e drets seguents.
Alienat.
Primo lo forn vell.
Item lo forn nou.
Item los censes del masell e altres censes.
Item la scrivania de la cort del veguer de Conflent.
Item la leuda del pes e mercat de Vilafrancha.
Item la renda de la Saionia de Conflent.
Item lo forestatje del bosch de Querença.
Item lo cens del moli serrador.
Item C lliures annuals sobre lo dret de la treta de la mena del ferre de Conflent.
Diverses universitats.
Totes les dites rendes e altres drets daquellas ensemps ab les rendes del forescapi de
Lauro qui es en Rossello e ab XXV lliures quel senyor Rey prenia de cens a Pontella
sobre lo estany Stanyer e ab XV lliures e III solidos quel dit senyor reebia a Corbera e
ab la renda de la leuda de Salses e ab XXVIII lliures quel dit senyor hi prenia de cens
cascun any per raho de pastura e ab la renda Dopol e ab la renda de Toluges ab
forescapis e altres drets daquellas e de la scrivania de la cort del veguer de Rossello son
estades meses entre mans per lo senyor Rey en P. a les universitats de Vilafrancha de
Conflent de Roders de Cornella de Fulla de Sahorra de Secdenya e de Conat en
Conflent de Puig Valedors e de Formiguera en Capçir de Maurellans de Tautahull
Dopol de Salses e de Argillers en Rossello en satisfaccio de aquells VII.m solidos
annuals que havien venuts e carregats sobre si mateixs per afers del dit senyor entre
censals morts venuts a raho de X.m solidos per millenar e alguns violaris venuts a raho
de VII.m solidos per millenar.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los quals acustumave de reebre cascun any de cens sobre les
scrivanies publiques de Vilafrancha …. XXX lliures X solidos.
Thomas de Martza.
Les dites XXX lliures X solidos ensemps ab altres rendes reyals tro a cumpliment de C
lliures censals vene lo senyor Rey En P. per preu de XX.m solidos a mossen Thomas de
Martza.
SAHORRA. FULLA.
Alienat.
Item havia lo senyor los dits lochs ab totes les rendes e drets de aquells.
Berenguer Dolms.
Los dits lochs ab totes les rendas e drets daquelles exceptades les menes dargent e de
ferre e daltre metall son estats venuts a mossen Berenguer Dolms per lo senyor Rey En
P. per preu de XX.m solidos. E poden valer uns anys ab altres …. I. lliures.
FORMIGUERA.
Alienat.
Item havia lo sanyor Rey lo castell e loch de Formigera.
Johan Garrius.
Lo dit castell de Formigera ab les rendes de aquell e ab les rendes de la Mata e ab lo
delma del loch
/ Aquí salta la página 175 a la 178 /
de Johan CXX lliures cascun any an Johan e an Luis de Gualbes a compliment de VI.m
solidos censals qui foren venuts sobre los molins reyals de Perpenya e de Canohes.
CASTELL DE RODERS.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell de Roders.
Vescomte de Roda.
Lo dit castell de Roders ensemps ab la jurediccio molins e rendes de aquell e ab les
rendes de Ropidera son estats venuts per lo senyor Rey En Johan al vescomte de Roda
e valen les dites rendes uns anys ab altres …. LXXX lliures.
CASTELL DARELEU.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell Dareleu.
P. Blan quondam.
Lo dit castell ensemps ab les rendes daquell qui poden valer uns anys ab altres LXX
lliures fo venut per lo senyor Rey En P. an P. Blan quondam.
CERDANYA. - PUIGCERDA.
Item ha lo dit senyor Rey en Cerdanya e en la vila de Puigcerda les rendes e drets davall
scrits.
Alienat.
Primo los censes grosses e menuts en la dita vila de Puigcerda e en alguns lochs
esparçes de Cerdanya poden valer cascun any …. XLII lliures XIIII solidos.
Item hi ha alcuns censes e loguers dalberchs del call de Puigcerda qui poden valer
cascun any .. XLII lliures XVIIII solidos.
Perico Bertran.
Los dits censes e loguers son estats venuts ensemps ab altres rendes an Perico Bertran
ciutada de Barchinona en satisfaccio de IIII.m solidos censals qui li foren venuts per lo
senyor Rey en Johan per preu de IIII.m florins.
Item hi ha lo dit senyor alguns censes quis reeben dins la vila de Puigcerda los quals
munten cascun any …. XXI lliures XVIIII solidos VI diners.
Lo senyor Rey.
De les dites XXI lliures XVIIII solidos VI diners reeb vuy lo senyor Rey VIII lliures XVII
solidos VIII diners.
Guillem Gibilli.
E les romanents XIII lliures I solido X diners reeb En Guillem Gibilli scriva del dit senyor
per donacio quen ha per lo senyor Rey En Johan.
Alienat.
Item hi ha les rendes seguents.
Loguers dels taulers del masell de Puigcerda.
Leuda pes e mercat.
Scrivania de la cort.
Molins drapers e fariners reyals de Puigcerda.
Francesch Bertran.
Les dites rendes reeb vuy mossen Francesch Bertran tro en quantitat de VIIII.m DCXLVIII
solidos X diners de censal mort quey te assignat e lo romanent si res hi sobre es del
senyor Rey.
Alienat.
Item havia lo dit senyor los quals reebia cascun any de cens sobre lofici dels
sobreposats de mercers sabaters e altres de Puigcerda Ll lliures X solidos.
Thomas de Martza.
Les dites Ll lliures X solidos ensemps ab altres rendes reyals tro a compliment de C
lliures censals vene lo senyor Rey en P. preu de XX.m solidos a mossen Thomas de
Martza.
CASTELL DE QUEROL.
Item hi ha lo dit castell de Querol.
Lo senyor Rey.
Lo dit castell de Querol e la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
Francesch Bertran.
E les rendes de aquell te vuy lo dit mossen Francesch Bertran per lo titol dessus dit.
VALL DE RIBES.
Alienat.
Item hi ha la dita vall de Ribes ab la dita pastura de Coma de Vaques.
P. Galceran de Pinos.
La dita vall de Ribes ensemps ab la dita pastura vene lo senyor Rey en P. al noble
mossen P. Galceran de Pinos per preu de X.m florins. E vuy posseeixho lo noble En
Galceran de Pinos frare seu. E poden valer cascun any …. D lliures.
CASTELL DE ARISTOT.
Item hi ha lo dit castell e loch de Aristot.
Perico Bertran.
Lo dit castell e loch ab la jurediccio tan solament te vuy lo senyor Rey. E les rendes
daquell te obligades lo dit En Perico Bertran per los IIII.m solidos censals de que atras es
feta mencio.
VALL DE MORANGES.
Item hi ha la Vall de Moranges.
Del senyor Rey.
La dita Vall ab la jurediccio daquella tan solament te vuy lo senyor Rey.
Promens de Moranges.
E de les rendes de la dita vall se retenen los prohomens daquella cascun any XX lliures
en satisfaccio daltres XX lliures censals a les quals per afers de la cort son obligats an
Francesch dez Puig savi en dret.
Perico Bertran.
E lo romanent de les dites rendes reeb lo dit En Perico Bertran per raho del titol atras
contengut.
ISOGOL.
Alienat.
En lo castell e loch de Isogol lo qual es de esgleya ha lo senyor Rey la VI.a part del
delma.
Perico Bertran.
La dita VIa part de delma te vuy lo dit En Perico Bertran per lo titol dessus dit.
CASTELL DE LIVIA.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo dit castell de Livia. Lo dit castell ab lo loch e jurediccio daquell te
vuy lo senyor Rey.
Ponç dez Catllar.
E les rendes daquell reeb En Ponç dez Catllar quin es castella perpetual per tal con no
bastan a C lliures quel dit castla ha cascun any per salari ordinari de la dita castlania.
(castlania, castla, castlà, castella, castellà, castellano, castellán, Cathalonia, Catalunya,
Chastelogne, castle, castell, castrum, calat, catal, etc.)
LOCH DE ANGOSTRINA.
Item ha lo dit senyor lo dit loch de Angostrina.
Del senyor Rey.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell te vuy lo dit senyor Rey.
Item ha en lo dit loch rendes qui poden valer cascun any XXV lliures.
VILAR DE NIULA.
Item ha lo dit senyor lo dit Vilar de Niula.
Del senyor Rey.
Lo dit Vilar ab la jurediccio daquell te vuy lo dit senyor Rey.
Alienat.
Item hi ha rendes qui poden valer una anys ab altres XII lliures.
March Pujol.
Les dites rendes de Angostrina e de Niula ensemps ab la renda de la treta de la mena
del ferre de Conflent de que atras es feta mencio son estades assignades an March Pujol
de la cambra del senyor Rey En Johan en paga e satisfaccio de LXX lliuras annuals e
rendals quel dit senyor li ha venudes per preu de M.CCC florins que li dona en ajuda de
son matrimoni.
CASTELL DE BELLVER.
Item ha lo dit senyor lo dit castell de Bellver.
Lo senyor Rey.
La proprietat del dit castell e loch daquell ensemps ab la jurediccio te vuy lo senyor Rey.
Francesch Castello. E te ho vuy Ipolit Garrius.
E les rendes ensemps ab la castellania del dit castell e batlia de la vila de sotvegeria
de Barida vene lo senyor Rey En Johan a Miçer Francesch Castello. E vuy te aquellas
Ipolit Garrius fill den Julia Garrius tresorer del senyor Rey. E poden valer uns anys ab
altres LXXXX lliuras ultra los forescapis que lo dit Ipolit reeb aximateix.
SAJONIA DE CERDANYA.
Alienat.
Item havia lo dit senyor la dita renda apellada Sajonia qui pot valer cascun any XVI lliures.
Perico Bertran.
La dita renda es estada assignada al dit En Perico Bertran ensemps ab les altres rendes
e per lo titol de que atras es feta mencio.
VALLSEBOLLERA.
Del senyor Rey.
Item ha lo dit senyor la dita Vallsebollera.
La dita Vall ab la jurediccio daquella te vuy lo senyor Rey.
Item ha en la dita vall rendes que valen cascun any …. XXXV lliures.
SALAGOSA.
Del senyor Rey.
Item hi ha lo dit senyor lo dit loch de Salagosa.
Lo dit loch ab la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
Item ha en lo dit loch rendes qui valen cascun any XXXV lliures.
PRATS.
Item ha lo dit senyor lo castell de Prats.
Del senyor Rey.
Lo dit castell ab la jurediccio daquell te vuy lo senyor Rey.
BOLVIR.
Item ha lo dit senyor en lo castell de Bolvir lo qual es del abbat de Sent Miquell alguns
censes de rendes.
Del senyor Rey.
E munten cascun any entre les rendes de Prats e de Bolvir …. XXX lliures.
Totes les dites rendes de Vallsebollera de Salagosa de Prats e de Bolvir ensemps ab XX
lliures quels homens de Maranges se retenen cascun any son estades assignades e
meses entre mans a les universitats dels dits lochs per satisfaccio de C lliures de censal
mort que veneren sobre si mateix per preu de II.m florins los quals per lo senyor Rey En
Johan quin fo enganat ab gran malvestat foren donats an Asbert Ça Trella del castell de
Perpenya donant a entendre al dit senyor que daqui avant lo salari del dit castella del dit
castell seria de quantitat de LX lliures e mes avant lo qual salari lo dit Asbert reebia a
raho de CL lliures. E aximateix donaren entenen al dit senyor Rey que per los dits II.m
florins seria quiti del sou dels servents qui guarden lo dit castell e no fa axi ans dins fort
breu temps lo dit Asbert cobra lo dit salari de CL lliures. E no res menys lo dit senyor
*hac a pagar los dits servents axi com se fa vuy. E lo dit Asbert *hacsen portats los dits
II.m florins e les dites C lliures de censal mort se paguen vuy de les rendes del senyor
Rey an Francesch dez Puig savi en dret. Si maleyts sien tots aquells qui ab semblants
barataries enganen lo senyor Rey.
SALTAGUELL.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo loch de Santaguel.
Universitat de Puigcerda.
Lo dit loch ensemps ab totes les rendes e drets daquell vene lo senyor Rey en P. al noble
En Jacme de Pallars per preu de XVIII.m solidos. E en apres fo venut per lo dit Jacme An
Johan de Lassana (o Lussana). E en apres per los hereus del dit Johan es estat venut a
la universitat de Puigcerda ab luisme e ferma del senyor Rey e ab les amortitzacions
per preu de XXIIII.m solidos. E poden valer les dites rendes uns anys ab altres …. LX
lliuras.
ALLO.
Alienat.
Item havia lo dit senyor lo dit castell e loch de Allo.
Vescomte de Roda.
Lo dit castell e loch te vuy lo vescomte de Roda ensemps ab la jurediccio delmes
rendes e altres drets daquell qui poden valer cascun any pus de CX lliuras sots lo titol
quis segueix. Es assaber quel senyor Rey En Johan vene al dit vescomte lo castell de
Roders per cert preu lo qual lo dit vescomte pagua entre diners e cautelas. E en apres lo
dit senyor compra la castellania del dit castell de Roders la qual era dels hereus de
mossen Ramon de Perellos per preu de XX.m solidos en paga e satisfaccio dels quals
lo dit senyor vene als dits hereus lo dit castell de Allo los quals hereus en apres han
trasportat lo dit castell en lo dit vescomte. E en apres lo dit senyor ha donada la dita
castellania de Roders al dit vescomte de Roda ab retinença de C lliuras. E aquesta
donacio ha feta a el e als seus perpetualment axi que en cas quel dit senyor volgues
restituir al dit vescomte lo preu del dit castell de Roders lo qual ha pagat entre diners e
cautelas segons que dit es encara lo dit vescomte romangues castla daquell ab lo dit
salari o retinença de C lliuras cascun any.
Universitats de Clayra.
Primerament lo senyor Rey En Johan ha enfranquits en franch alou los homens de la
universitat de Clayra del dret del pasquer dels lurs bestiars de que lo senyor Rey
acustumava de haver uns anys ab altres de XX en XXV Iliuras.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha donat als dits Consols e Vila de Puigcerda los ports
de Cerdanya los quals en proprietat eren del senyor Rey exceptat lo port de Sobiranes
qui era propri de la dita universitat e podien valer uns anys ab altres los pasquers entorn
C florins jassia quel procurador reyal qui vuy es nols vulla mantenir en lur possessio.
Guillem Galceran de Rocaberti.
Item lo dit senyor Rey En P. vene al noble en G. Galceran de Rocaberti les jurediccions
altes dels lochs de Palauda de Rayners de Montalba de Costria e de la honor de Cabrens
en Rossello.
Vescomte Dilla.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Dilla la jurediccio alta del loch del Soler
davall.
Vescomte de Roda.
Item lo senyor Rey En Johan dona al vescomte de Roda la conaxença e jurediccio civil e
criminal de les universitats consols sindichs batles saigs e altres oficials e de camins
publichs daygues e fluvis dels lochs que posseeix en Rossello e en Cerdanya.
Berenguer Dortafa.
Item lo senyor Rey En Johan ha transportada en mossen Berenguer Dortafa la jurediccio
civil e criminal mer e mixt imperi quel dit senyor havia en los lochs Dortala e de Sent
Johan de Plan de Corts.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venut al dit mossen Berenguer Dortafa la jurediccio
alta e baixa que havia per pariatge e la host e la cavalcada del loch de Vingran ab tota
conexença de oficials e de camins e ab totas altres regalies quey hagues.
Consols Dargilers.
Item lo dit senyor Rey En Johan per CC florins ha atorgat als consols Dargilers quel batle
del dit loch exercescha la jurediccio de consols oficials de camins les quals coses
acustumava de usar lo veguer de Rossello.
Abbat de la Reyal.
Item ha venut lo senyor Rey En Johan al abbat de la Reyal de Perpinya la jurediccio civil
e criminal mer e mixt imperi host e cavalcada e altres drets quel senyor Rey hagues en
los lochs de Tura e de Espira exceptat que si ha retenguda la jurediccio alta de crims de
ques degues seguir mort o mutilacio de membres.
Alamanda muller den Julia Garrius. (Amanda)
Item lo dit senyor Rey En Johan ha transportada en la dona Na Alamanda muller den
Julia Garrius tresorer seu la jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Sant Ipolit e
de Garrius.
Vescomte de Roda.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venuda al vescomte de Roda la jurediccio alta del
loch de Monner e de Perellos.
Berenguer Dolms.
Item es estada venuda per lo senyor Rey En Johan a mossen Berenguer Dolms la
jurediccio alta del loch de la Clusa.
MEMORIALE CENARUM PRESENTIAE QUAS DOMINUS REX RECEPIT IN
COMITATIBUS RUSCINONIS ET CERRETANIAE.
In Podio Cerrelano.
Primo hominibus de Livia. CCCC solidos.
Item hominibus de Bellver. CCCC solidos.
Item hominibus de Querol. CCC solidos.
Item hominibus de Berga. DCCC solidos.
Item hominibus Villae Regalis. CCL solidos. (Villa-Real, Villarreal)
Item hominibus loci de Formiguera. CCC solidos.
Item hominibus de Pessilla in Perpiniano. CCCC solidos.
Item Universitati Civitatis Elnae. DLV solidos.
Item hominibus de Apia. CCCLXXXV solidos.
Item Comendatori de Baynelas. CCCCXL solidos.
Item hominibus de Eluolo. CCCC solidos. (Evol, Devol)
Item Priori de Spira. DL solidos.
In Perpiniano.
Item hominibus de Bon Pas...
Item hominibus de Canoves. CCCXXX solidos.
Item hominibus de Terrats. CCXXX solidos.
Item hominibus Corniliani del Ribera. CCCLX solidos.
Item hominibus de Capstany. CCCC solidos.
Item hominibus de Palau. DLX solidos.
Item la Torra del Bisbe. CCCL solidos.
Item Priori del Camp. DL solidos.
Item hominibus de Torques. D solidos.
Item Priori Sancti Stephani. CCCLXXV solidos.
Item hominibus de Pollestres stante domino Rege Perpiniani solverunt CCCXXX solidos.
Item hominibus Dorla stante domino Rege Perpiniani solverunt CCCXLI solidos.
LETRA TRAMESA AL SENYOR REY PER NARNAU PORTA REGENT LA PROCURACIO
REAL DELS COMTATS DE ROSSELLO ET DE CERDANYA.
/ Aquí hay un índice de castillos, lugares, villas, con paginación, que no concuerda con
este formato /
A.
Argilers.
Aljama de juheus de Perpinya.
Castell de Ariscot.
Loch de Angostrina.
Castell de Alt.
Castell de Allo.
B.
Castell de la Bastida.
Banyuls.
Castell de Belver.
Castell de Bolvir.
Castell de Bar.
Castell de Bellpuig.
C.
Castell de Cochliure.
Castell de Corçavi.
Castell de Castellnou.
Casa Fabre e de Lottes.
Castell de Clayra.
Loch del Camp.
Loch de Corbera.
Castell e Vall de Conat.
Cerdanya.
D.
Castell de Daraleu.
E.
Castell de Sant Esteve.
F.
Loch de Fulla.
Castell de Formiguera.
I.
Castell de Isogol.
I..
Castell de Lauro.
Leuda de Stagell. - Emoluments de la cort e molins del dit loch.
Castell de Sant Lorenç.
Castell de Livia.
M.
Castell e loch de Muntesquiu.
Castell de Maurelas.
Castell de Munbaulo.
Molins de Santa Cilia.
Vall de Morangues.
Castell de Musser.
N.
Loch de Nafiach.
Vilar de Niula.
O.
Castell de Opol.
P.
Vila de Perpinya.
Vall de Prats.
Portella.
Loch de Pollestres.
Castell de Puigbaladors.
Pesquer de Conflent.
Villa de Puigcerda.
Castell de Prats.
Q.
Castell de Querol.
R.
Castell de la Rocha.
Loch de Reglella.
Castell de Roders.
Vall de Ribes.
Castell de la Rocha de Villech.
S.
Loch de Stagell.
Castell e loch de Salvaterra.
Castell de Salses.
Loch de Sahorra.
Sajonia de Cerdanya.
Loch de Salagosa.
Loch de Santaguell.
T.
Castell de Tohir.
Loch de Toluges.
Castell de Tautahull.
Loch de Tresserra.
Loch de Torderes.
Treta de la mena de Conftlent.
V.
Loch de Vernet.
Castell del Volo.
Castell de Vinça.
Loch de Vilamulacha.
Vila de Vilafrancha de Conflent.
Castell de Vinça.
Vallsebollera.
RENTAS REALES EN 1315
DE CATALUÑA VALENCIA Y ARAGÓN.
En lany de nostre senyor de M.CCCXV fo fet aquest libre per ma de Francesch Ferriol.
Assi comensen les rendes quel senyor Rey ha en Cathalunya e los violaris e
assignacions que per concessio del senyor Rey e de sos predecessors prenen en les
dites rendes alcuns richs homens e cavallers e altres homens de Cathalunya.
Lo loch de Figueres.
Solidos barchinonenses.
Valen les rendes de Figueres segons que son acustumades de vendre uns anys ab altres
cascun any. 3000 s.
Item valen los esdevenimens del dit loch uns anys ab altres cascun any pagat lo salari del
batle que es CCC solidos lany tro a. 300 s
E es cert que en les dites rendes e esdevenimens ha En P. de Fonollet cascun any per
otorgament del senyor Rey ad beneplacitum III.m solidos barchinonenses.
Campredon.
Les rendes de Campredon e tots los esdevenimens te lo noble en Jaspert de Castellnou
de sa vida en axi quel senyor Rey no hi pren res. E poden valer les rendes cascun any
tro a. 1000 s.
Dua Castella.
Les rendes de Dua Castella valen uns anys ab altres. 380 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen fort poch.
Busuldo.
Les rendes de Busuldo valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns
anys ab altres. 2800 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a....
En les quals rendes ha En Jacme de Cornella cascun any a violari M. solidos.
Tot lo romanent es assignat a la messio de casa del senyor Rey.
(messio:despesa:gasto)
Gerona.
Les rendes de Gerona valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns
anys ab altres. (no se ve, 4 cifras).
Item los esdevenimens del dit loch tro a....
En les quals rendes ha En R. Gibos cascun any a violari II.m D solidos.
Tot lo romanent es assignat a la messio de casa.
Item lo tribut dels jueus de Gerona et de Gerones ab tota ça culleta cascun any et pren
lo Tresorer per lo senyor Rey. 13300 s. (no se ve bien).
Totes les rendes damunt dites de Gerona et trahut son assignades ara als marmessors
del comte Durgell et a aquells que havien assignacion en les rendes de Leyda. Salvant
III.m solidos quin romanen a la messio de la casa.
Lagostera.
Les rendes del castell de Lagostera ab los esdevenimens poden valer cascun any tro a.
6500 s.
Lo qual loch ab les rendes et esdevenimens te En Guerau de Rochaberti a violari.
Caules de Malaveya.
Les rendes de Caules de Malaveya valen cascun any segons que son acustumades de
vendre uns anys ab altres. 3500 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a. 80 s.
Les quals rendes et esdevenimens an Gaubert Dalalo et prenles per ell En Johan de
*Calms mercader de Perpinya en paga de XXIX.m DCCVII solidos barchinonenses qui a
ell romanien a pagar de una gran quantitat et totes les pagues quen son fetes se scriuen
cascun any en la fi de la carta del deute.
Palamos.
Les rendes de Palamos valen un any segons que son acustumades de vendre unas
anyes ab altres. 265 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a. 75 s.
En les quals rendes han assignacio los hereus den Simon de Geronella de II.* migeres de
forment et de VIII migeres de ordi et de XV solidos en diners.
Item hi pren En R. de Senta Pau qui no ha puyns a violari. 240 s.
Cruylles.
Les rendes de Cruylles valen cascun any segons que son acustumades de vendre uns
anys ab altres. 3000 s.
Item valen los esdevenimens del loch de Cruylles....
En les quals rendes pren la guarda del castell del dit loch cascun any CXX solidos.
Item hi pren En Berenger Ça Devesa per raho de I mas que te qui es al terme de Cruylles
lo qual mas lo havia assignat a violari. E del qual mas li fo assignat pletge et ha guaanyat
per sentencia quen reeba tot ço qui* exira. E el dit Bernat de Cruylles deu satisfer al
senyor Rey de tot ço que exira del dit mas cascun any.
Tot lo romanent de les dites rendes de Cruylles es assignat a la messio de casa.
Esclanya et Regencons.
Les rendes de Esclany et de Regencons valen cascun any segons que son acustumades
de vendre uns anys ab altres. 1200 s.
E aquestes rendes son assignades a la messio de casa et los esdevenimens del dit loch
responen a la cort de Peratallada.
Tots aquests lochs ha retuts ara lo senyor Rey an Bernat de Cruylles.
Vich.
Les rendes de Vich ab los esdevenimens valen uns ab altres tro a. 800 s.
Los esdevenimens si negu ni ix van ab aquells que reeb lo batle de Gurb.
Les dites rendes son assignades al noble En R. Folch en pago dels dits X.m solidos que
pren cascun any per ses cavalleries.
E les rendes quel senyor Rey ha novellament en Vich per lo cambi que feu ab lo bisbe de
Vich son tro a DCC solidos.
Dels quals ha donats lo senyor Rey an Peyro escuder de misser Dalmau de Pontons les
crides que valen tro a CC solidos. E axi romanen. 500 s.
Tagamanent.
Les rendes de Tagamanent valen cascun any tro a. 825 s.
Item los esdevenimens del dit loch valen tro a. 55 s.
En les quals rendes pren cascun any per violari En Bort de Munt Cortes VI diners cascun
dia que fa cascun any CLXXX solidos.
Tot lo romanent de les dites rendes es assignat a la messio de casa.
Vilamajor.
Les rendes de Vilamajor valen cascun any tro a (menys del delme). 1400 s.
Les dites rendes son assignades an G. Santa Coloma a violari.
Item hi es lo delme qui pot valer cascun any tro a. 1000 s.
Aquest delme es assignat a violari an Riambau des Far.
Item valen los esdevenimens del dit loch los quals pren lo batle de Cardedeu e de
Vilamajor quin dona compte ab ço que reeb de Cardedeu et poden valer pagat lo violari
del batle qui es CC solidos tro a. 100 s.
Cardedeu.
Les rendes de Cardedeu valen cascun any tro a. 700 s.
Item valen los esdevenimens de la batlia del dit loch ab los esdevenimens del dit loch de
Vilamajor tro a. 275 s.
E les dites rendes ha donades lo senyor Rey a violari an Riambau des Far.
Caules de Muntbuy.
Les rendes de Caules de Muntbuy valen cascun any tro a. 2850 s.
Item los esdevenimens de la batlia del dit loch valen abatuts CL solidos quey pren lo
batle per son salari tro a. 50 s.
Le quals rendes son assignades al noble En R. Folch en paga daquells X.m solidos que
ell pren en altres lochs de Cathalunya per ses cavalleries.
E ara te les dites rendes lo bisbe de Vich per lo cambi que fet ha ab lo senyor Rey.
Manresa.
Les rendes de Manresa valen cascun any tro a. 4400 s.
Item los esdevenimens valen tro a....
En les quals rendes ha violari Na Berengere des Puyol D solidos.
Item Na Sans per violari CLX solidos.
Les quals rendes exceptats los forns et II parells de capons quel senyor Rey si ha
retenguts ha cambiades ab lo bisbe de Vich. E pot valer ço que hi pren lo bisbe tro a
DCC a DCCC solidos.
Terrassa.
Les rendes de Terrassa valen cascun any tro a. 3200 s.
Item los esdevenimens valen tro a....
De les quals rendes pren En Bernat Marti batle per salari de la dita batlia CCC solidos.
Tot lo romanent de les dites rendes es assignat a la dona Na Sibilia de Saga en paga
daquells X.m solidos que ella ha assignats sobre la batlia de Barchinona a violari.
Rendes dels Molins Reyals del senyor Rey de la ciutat de Barchinona et de la Farneria.
Les rendes dels dits molins del senyor Rey valen cascun any ab la Farneria. 22000 s.
E en aquesta venda senclou so que alguns foresters hi han qui hi prenen lur part per
ma del batle e son aquests: En Jacme Çabastida Simon des Lor per En G. Ça Rocha et
per lareu (I.´hereu, el heredero) den Romeu Gerart et per En Bernat Daversso. Encara
ço quey prenen los hereus den Simon de Vich et aço que hi prenen lo comprador ho
met en compte al senyor Rey en los dits XXII.m solidos.
Item hi meten los dits comprados los censals antichs que ha assignats a Valldaure.
Primerament munta la part quey pren Jacme Çabastida per II.es moles et II quartans
quey ha per compra que A Çabastida pare seu ne feu den P. Boyl a qui lo senyor Rey
lo havia donat et pot valer cascun any tro a IIII.m solidos.
Item munta la part quey prenen los hereus de la dona Na Berengarona muller que fo
den Romeu Gerart en lo moli que te el casal del Clot el molnar de Barchinona lo qual li
vene lo senyor Rey Namfos (Nalfons, Alfons, Alfonso, Alonso) per alou per preu de
XIIII.m solidos et am (ab: amb) carta que fo feta VII kalendas marcii anno MCCXC la qual
carta es registrada en lo libre o registre de la batlia..... E nos troba que hi agues carta de
gracia. Empero creu que en les sentencies quen Jacme de Bizaya dona apres la fi del
senyor Rey Namfos se trobara que la dita venda fo revocada paguant lo senyor Rey a la
dita dona los dits XIIII.m solidos et prenhi cascun any entorn de DC a DCC solidos.
Item munta la part que pren En Bernat Daverso en lo moli que te el casal del Clot veyll lo
qual li dona lo senyor Rey a vida sua ab carta qui fo feta VIII idus madii anno MCCCVIII
(1308). E munta ço que pren cascun any tro a DC o a DCLXXX solidos.
Item munta la part quey pren En Simon des Lor ab les II.es moles que te qui foren den
G. Ça Rocha de DCCCC a M. solidos.
Item munta la part quel senyor Rey pren en lo moli appellat Carbonell la qual part prenen
los hereus den Simon de Vich per interesse daço quels es degut per la cort de DC a
DCC solidos.
Item munta ço quels comprados meten en compte al senyor Rey dels censals que fa
donar an Bernat de Marimon per raho de Valldaure et ab los LXXV solidos que lexa a les
dones de Sent P. de Barchinona que fayen censals los quals censals son CC solidos que
prenen en lo moli den Guilabert de Maya DCXCV solidos.
E axi muntaria ço dels foresters et ço dels censals que meten en compte tro a VIII.m
solidos.
Item prenenen les dites rendes dels molins les manoretes de Barchinona perpetuals
DCCXX solidos.
Item hi pren En F. de Vilardell qui es batle dels dits molins VI diners cascun dia que fan
lany CLXXX solidos.
Item hi pren layguador cascun any tro a CCCLX solidos.
Item hi pren En Badia scriva dels dits molins poc mes o menys segons que blat val CCXL.
Item hi pren En P. March per la moltura que hi deu pendre LIIII solidos.
Item hi pren En Jacme …. de la cambra del senyor Rey poc mes o menys CCLX solidos.
Item hi pren En G. Jorda II quartans de forment molts que valen segon que blat val de
DCCXX solidos a DCCXL solidos.
Item hi pren En Bertran Riquer quels hia a violari cascun any CCC solidos.
Aquests son ara assignats a les Menoretes de Barchinona.
Item en G. Lobet frare del P. Lobet per II quartans de …. DCCXX solidos a DCCXL
solidos.
Item hi pren la nudrissa qui fo de dona M. filla del senyor Rey altres II quartans de
DCCXX a DCCXL solidos.
Item En Polit qui ha assignacio a violari sobre la Farneria de CCC solidos.
Item en P. de Cardona qui guarda lo Palau de Barchinona qui hi pren de violari sobre la
Farneria CCXL solidos.
Item En G. de Quadres de la botellaria del senyor Rey III diners tots dies qui fan lany XC
solidos.
Suma que munten los damunt dits violaris et salaris mes de V.m solidos.
Item hi pren madona Na Sibilia de Saga a qui fallen a compliment dels dits X.m solidos
V.m solidos a vegades mes o menys segons que les rendes de Barchinona en que ella ha
assignacio se venen.
Item meten en compte los comprados les obres reyals necesaries qui si fan les quals
fan lo batle el scriva dels molins qui les donen scrites per menut el compte es a vegades
molt a vegades poch.
Item meten en compte los dits compradors les vagues dels molins qui a vegades a mal
temps munten a gran quantitat et a vegades a cuminal mas tots temps hia vagues.
Item lo batle general hi a a fer tots anys obra novella qui munta a vegades a quantitat de
….
Item hi a assignacio lo noble En R. Folch per ses cavalleries no contrestant negune
assignacio M. solidos.
E tot ço que sobre de les dites rendes es assignat a la Dona Na Sibilia de Saga en paga
dasso que li es degut de ço que li es fallit de temps passat que munta be a VilI.m
solidos.
Quintar de Barchinona.
Lo quintar de Barchinona ten per lo senyor Rey en G. Oulomar jutge de la cort a cens de
XX morbatins que son. 180 s.
E daquests ne paga lo dit G. Olomar a la esgleya et son perpetuals C solidos.
E tot lo romanent pren la muller den G. Corroger çaenrere sartre del senyor Rey qui hi
pren a violari CL solidos.
E axi daço no sobre res.
Leudes del Roudor de Barchinona.
Les leudes del Roudor de Barchinona son establides als hereus den Berenguer Mayol an
Michel Marchet et an Bernat Marchet et valen de renda tro a. 4000 s.
Batlia de Barchinona.
Los esdevenimens de la batlia de la ciutat de Barchinona valen cascun any tro a. 3000
s.
Vilafrancha.
Les rendes de Vilafrancha valen cascun any tro a. 7000 s.
Item los esdevenimens de la batlia del dit loch de Vilafrancha valen cascun any tro a.
300 s.
En les quals rendes et esdevenimens ha assignacio la dona Na Brunissen de Cervello a
violari V.m solidos.
Item En Bertran de Canelles a violari. M.D solidos.
Item la muller den G. Torroge perpetualment la meytat de la sajonia que val CCCC
solidos cascun any.
Item En G. de Mirambell a violari CCC solidos.
Item se ha a levar dels diners damunt dits la messio ques fa nes fara en lo plet qui es
entrel senyor Rey e lalmoyna dels fets de les Perallades.
Font Rubia.
Les rendes del castell de Font-rubia poden valer cascun any tro a ….
E son assignades an Ramonet de Mediona per II.m morbetins quel senyor Rey li ha
donats. En axi que prenga las rendes et fassa sues tro quel senyor Rey haja pagada la
dita quantitat.
Bruch et Ça Guardia.
Les rendes dels castells de Bruch et de Saguardia poden valer cascun any tro a ….
Les quals rendes te a violari En Ramonet de Mediona.
Araprunya.
Les rendes del castell Daraprunya poden valer cascun any tro a. 1500 s.
Item poden valer los esdevenimens tro a. 120 s.
E les dites rendes son assignades a violari an Galceran Ça Cort.
Tarregona.
Les rendes de Tarregona valen cascun any al senyor Rey tro a. 4700 s.
E daquestes ha assignats lo senyor Rey cascun any a la obra del castell de Tarregona
II.m solidos.
Item hi pren En F. de Manresa perpetuals M. solidos.
Item hi pren per violari Na R. Guascha C solidos.
E tot lo romanent es assignat al noble En P. de Queralt per raho de les cavalleries que te
del senyor Rey.
Cambrils.
Les rendes de Cambrils valen cascun any tro a. 1300 s.
Item valen los esdevenimens cascun any tro a. 100 s.
El senyor Rey ha assignades les dites rendes al noble En G. Deutensa per M.CCCL
solidos quey ha dassignacio los quals pren en paga daquells VI.m solidos quel senyor
Rey li assigna de sa vida sobre les rendes Duxo (1).
(1) Este párrafo se halla escrito al margen, como en sustitución de otro tachado, en el
que se leen las siguientes palabras: E aquestes rendes son assignades a la messio de la
casa del senyor Rey.
La Montanya de Prades.
Les rendes de la Montanya de Prades valen cascun any ab los V locs de la dita
montanya. 20000 s.
Item los esdevenimens e les batlies dels dits locs valen cascun any ab les questes tro
a. 5000 s.
E totes les dites rendes et esdevenimens son assignades als marmessors del noble
Comte Durgell per interesse tro sien pagats del deute del preu del comdat.
Monblanch.
Les rendes de Muntblanch valen cascun any tro a. 5000 s.
Item los esdevenimens valen tro a. 350 s.
Les quals rendes et esdevenimens te la molt alta dona Alienor muller del senyor Infant
don Jacme. (Leonor, Eleonor).
Argensola.
Les rendes Dargensola valen cascun any tro a. 600 s.
Pallarols.
Les rendes de Pallarols valen cascun any tro a. 250 s.
Muntmaneu et Sa Paladella.
Les rendes de Muntmaneu et de Ça Paladella valen cascun any tro a. 340 s.
Guardia Palosa.
Les rendes de la Guardia Palosa valen cascun any tro a. 620 s.
Puigalt.
Les rendes de Puigalt valen cascun any tro a. 550 s.
Sadaho et Riber.
Les rendes de Sadaho et de Riber valen cascun any tro a. 240 s.
Sententoli.
Les rendes de Sententoli valen cascun any tro a. 240 s.
Les rendes de aquests VII locs damunt en aquesta carta contengudes son assignades al
noble En Berenger Dangleola a XV anys los quals comensaren X.° kalendas decembris
anno Domini M.°CCCIX lo qual dia la carta del atorgament fo feta. E finit lo dit temps de
XV anys ha atorgat et donat lo senyor Rey al dit noble de gracia II.m solidos per V anys
sobre les dites rendes cascun any apres los dits XV anys.
Munt Cortes.
Lo loch de Munt Cortes ha donat lo senyor Rey an Berenger de Jorba per a tots temps
a ell et als seus a serviy de I cavall armat. E el senyor Rey hasi retengut mirimperi et
host et cavalcada. (mirimperi: mer imperi se lee en páginas anteriores)
Copons.
Les rendes del loch de Copons ha donades lo senyor Rey an Jacme de Copons de sa
vida.
Gaver.
Les rendes de Gaver poden valer cascun any tro a. 150 s.
En les quals rendes ha perpetuals la casa de Sent Antoni de Cervera C solidos
jaccenses. E tot ço que roman de les dites rendes pren En Geraldi Duluga de sa vida.
(solidos jaccenses: sueldos jaqueses, de Jaca, Jacca, Iaca, Iacca).
Cervera.
Les rendes de Cervera valen cascun any tro a. 10000 s.
Item los esdevenimens de la batlia del dit loch de Cervera valen cascun any tro a ….
En les quals rendes ha de violari per ses cavalleries lo noble En G. de Muncada IIII.m
solidos.
Item hi pren lo Monestir de Santes Creus per raho de una capellania quel senyor Rey hi
establi CCCC solidos.
E ara lo senyor Rey en lo cambi que feu ab lo bisbe de Vich hali cambiades de les
rendes del dit loch CXVI migeres et I quartera V puyerons dordi a raho de V solidos la
migera que munta DLXXXIIII solidos. En aytal condicio que del luysme que pervendra
deles honor per ques fan les dites migeres haja lo senyor Rey les II.es parts et el bisbe
la terça part. Item ha escambiats lo delme del forment del dit loch et del ordi et de la
mostura et de la avena et / Aquí salta la página 253 a 256 /
ta batlia cascun any tro a. 350 s. j.
E en les dites rendes et esdevenimens pren lo batle per son salari M. solidos
jaccenses.
Item hi prenen les sors menors de Leyda M. solidos jaccenses.
Item hi pren En R. Gibos D solidos. jaccenses.
Item Michel Dun Castello CLXXX solidos. (Uncastillo, Uncastiello, Un Castello)
Item P. de Penafreyta per guarda del castell de Leyda CL solidos.
Item hi pren En Johan Sanç per violari cascun dia XII diners que fan CCCLX solidos.
Item hi pren En Johan Ruvira sartre per violari cascun dia XII diners jaccenses que fan
CCCLX solidos jaccenses.
Item hi pren Na Mingueta Doscha IIII diners jaccenses cascun dia per violari que munta
per I any CXX solidos jaccenses. (De Oscha, De Osca, De Huesca)
Item hi pren En Bernat des Soler de Rabinat VI diners jaccenses cascun dia per violari
que fan per I any CLXXX solidos.
Item hi pren Na Ramona de Rubio et Nastorina per violari cascun any LX solidos
jaccenses ço es cascun dia II diners jaccenses et I cafis de forment segons que val.
(cafis, cafiz, cahiz, cahizada).
Item hi pren En Bernat Percasset cascun dia XII diners jaccenses cascun dia per violari
que fan per tot I any CCCLX solidos.
Item hi pren la nobla dona Infanta dona Blancha cascun any II.m DCXL solidos
jaccenses.
Item Naperici Munter cascun dia per violari XII diners jaccenses qui fan per I any CCCLX
solidos.
Item hi a Nesteve Ça Redorta assignacio de I gran quantitat.
Item en les dites rendes prene cascun any Na M. Solivera a violari CCCLX solidos
barchinonenses.
Item hi pren En R. Dabella a violari II.m solidos barchinonenses.
Item de les dites rendes se prenen cascun any a ops de la obra del castell de Leyda tot
ço quen roman de les dites rendes.
Item ha hom a pendre en compte al comprador de les rendes per raho de la caldera et
de la mesura.
En les dites rendes son ara assignats per lo senyor Rey als marmessors del comte
Durgell Xl.m solidos jaccenses en esmena de la terra que ara ha hom retuda an Bernat
de Cruilles et tots los demes dels violaris qui (qui) eren assegurats als sobredits lurs ha
hom assignats sobre les rendes que tenia hom a la messio de la casa en Cathalunya.
Almasselles.
Les rendes Dalmacelles poden valer cascun any tro a ….
En les quals rendes pren En G. Gallissa per violari D solidos jaccenses.
E tot lo romanent pren en paga dasso que li es degut per la cort.
Guiminells.
Les rendes de Guiminells poden valer cascun any tro a. 70 s.
E totes les dites rendes ensemps ab les peytes questes cenes monedatge calonies
reensons dost et ab tots altres drets te En R. de Bolas de vida sua. E apres la mort dell
que hi prena lo seu hereu D solidos jaccenses cascun any tro que sia pagat daquells
M. morabetins quel senyor Rey li dona et que nols prena en paga del dit deute.
Almenar.
Les rendes Dalmenar no pren lo senyor Rey mas pren los esdevenimens que poden
valer tro a. 150 s.
E el dit loch tenen los marmessors del noble compte Durgell.
Muntayana. Areny.
Lo loch de Muntany es atributat et fa cascun any per tribut. 200 s. j.
Item Areny altres. 200 s. j.
E totes les rendes et esdevenimens daquests II lochs dessus dits ab Pallars jusa son
assignats al noble En R. de Cardona per cavalleries.
Tortosa.
Valen les rendes de Tortosa ab los esdevenimens tro a. 40000 s.
Tortosa te la senyora Reyna qui pren totes les dites rendes et esdevenimens.
Assi comensen les rendes quel senyor Rey ha en lo regne de Valencia dassa el Riu de
Xuquer e los violaris et assignacions que per concessio del senyor Rey o de sos
predecessors prenen en les dites rendes alcuns richs homens et cavallers et altres
homens del dit regne.
Valencia. (1).
( 1 ) El sistema seguido hasta aquí para consignar ordenadamente los réditos de las
poblaciones y la distribución de los mismos varía algún tanto en la parte que corresponde
al reino de Valencia, pues no precede a cada relación particular de un pueblo el nombre
del que en esta se cita, y las distribuciones y vitalicios forman listas especiales y
separadas. Para guardar toda la uniformidad posible hemos creído que no sería impropio,
y que hasta ayudaría a la mayor intelijencia del trabajo estadístico, poner los nombres de
las poblaciones como se ve en los otros estados que abraza el códice, dejando lo demás
que advertimos tal como se halla, pero dando noticia de ello al lector, por si, con mayor
trabajo, quiere averiguar todo lo que se refiere a un solo pueblo, ya que no se le presenta
en conjunto. Otra advertencia debemos hacer, y es que si se encuentra alguna
equivocación en las sumas, procede de ciertas enmiendas que se notan en las partidas
especiales, y que se verificarían sin duda, después de hechas aquellas, sin prever la
variación que indispensablemente habían de producir en el total los cambios de cifras.
Primerament la taula del pes de la ciutat de Valencia pot valer cascun any comptats
uns anys ab altres tro a. 24000 s.
Es de la messio de casa.
Item la quinta del peix pot valer cascun any tro a. 20000 s.
Es de la messio de casa exceptats XV.m solidos que hi pren la Reyna.
Item lo fastar tro a. 3000 s.
Es de la messio de casa.
Item la gabella de la sal tro a. 10000 s.
Pagats violaris et perpetuals et es de la messio de casa.
Item lo terç del delme del pa et del vin de la orta de la ciutat de Valencia tro a. 6500 s.
Item lalmudi de la dita ciutat. 4050 s.
Item lo terç del delme de la ortelissa de la dita ciutat. 2020 s. (hortaliza, hortalíssia)
Item bany de la moreria de la dita ciutat. 1150 s.
Item la moreria de la dita ciutat. 1520 s.
Item valen los marchs los quals se paguen cascun any per lo preu de les dites rendes
tro a. 1264 s.
E son de la messio de casa los marchs dels lochs qui son assignats a la messio de la
dita casa.
Item munta cascun any lo censal lo qual lo senyor Rey ha en la ciutat de Valencia.
102... s.
Son de la messio de casa.
Item donen los jueus de Valencia cascun any per trahut. 3000 s.
Item donen los dits jueus per bidenus cascun any. 40 s.
Item munte lo loguer dels obrados de la soch. 1730 s. (la soch, el zoco)
Item ha lo senyor Rey en Valencia un fondech lo qual te En Bernat de Bolea a cens de
CCCC solidos per atorgament del senyor Rey dels quals lo senyor Rey li ha otorgat
ques retenga de vida sua CCC solidos cascun any et C sobren que val cascun any lo
dit fondech. 100 s. (Alfondech, fonda, alhóndiga).
Suma de totes les dites rendes les quals lo senyor Rey pren cascun any dins la ciutat
de Valencia axi com per menut son scrites. 79624 s.
Morella.
Valen les rendes de Morella cascun any comptats uns anys ab altres tro a. 31500 s.
Aquest loch te la senyora Reyna.
Castello.
Item les rendes de Castello tro a. 11600 s.
Son de la infanta dona Elionor.
Uxo.
Item les rendes Duxo tro a. 8250 s.
Cullera.
Item les rendes de Cullera tro a. 4300.
Son del dit senyor infant Jacme.
Gandia. (Gandía)
Item les rendes de Gandia tro a. 5350 s.
Son de la messio de casa.
Pego.
Item les rendes de Pego tro a. 3200 s.
Son den Santa Coloma et de la obra del mur.
Madrona.
Item les rendes de Madrona tro a. 5000 s.
Son de la messio de casa.
Biar.
Item les rendes de Biar tro a. 1100 s.
Item munten los marchs dels dits locs uns anys ab altres cascun any tro a. 2273 s.
Bunyol.
Item les rendes de Bunyol les quals nos venen negun any ans o cuyl (ho cull, ho recull)
En Jacme de Castellnou per lo senyor Rey et valen uns anys ab altres cascun any.
20000 s.
Aquest loch te ara lo senyor Infant don Alfonso al qual lo senyor Rey la (I.´ha) donat.
Gallinera.
Item les rendes de Gallinera nos venen ans los moros del dit loch donen cascun any al
senyor Rey XI.m solidos et valen alcuns altres drets et rendes quel senyor Rey hi pren
tro a II.m solidos per cascun any et axi valen cascun any tro a. 13000 s.
Son de la messio de casa.
Item val lerbatge cascun any tro a. 10000 s.
Son de la messio de casa.
Item lo carnatge tro a. 100 s.
Burriana.
Les rendes de Burriana pren lo noble En G. Dentensa et valen uns anys ab altres tro a.
7500 s.
Alaguar et Exalo.
Alaguar et Exalo te lo noble En Bernat de Serria per atorgament del senyor Rey de ça
vida et valen les rendes ordinaries tro a. 20000 s.
Godolest.
Item Godolest te lo dit noble de ça
/ Aquí salta de la página 269 a la 272 /
Suma de tot los violaris ques paguen cascun any en lo dit Regne de Valencia de sa el riu
de Xucher axi com es contengut. 47825 s. 10 d.
Les quantitats deius scrites paguen cascun any per guardes dels castells del regne de
Valencia.
Primerament pren lalcayt del castell de Morella per guarda del dit castell. 1500 s.
Item lalcayt del castell de Olocan. 300 s.
Item lalcayt Duxo. 2000 s.
Item lalcayt de Bunyol. 3000 s.
Item lalcayt de Madrona. 2700 s.
Item lalcayt de Bayren. 1500 s.
Item lalcayt de Deuia. 2500 s.
Item lalcayt de Gallinera. 1500 s.
Item lalcayt de Sexona. 700 s.
Item lalcayt de Biar. 2000 s.
Item lalcayt de Penecadell. 1000 s.
Item lalcayt de Xativa. 6000 s.
Item pren lo dit alcayt de Xativa per obra del dit castell. 2000 s.
Item lalcayt del castell de Corbera. 400 s.
Item lalcayt del castell de Macastre CCC solidos. E part los dits CCC solidos pren VIII
cafis entre forment et paniç que valen CC solidos. E axi munta ço que pren uns anys ab
altres tro a. 500 s.
Suma daço ques paga per les dites guardes. 30100 s.
Suma mayor de tots los violaris et de totes les guardes dels castells ques paguen de les
rendes del Regne de Valencia. 77925 s. 10 d.
E munten les rendes axi com son assumades. 250918 a. 11 d.
E axi equalat aquest compte romanen que sobren de les dites rendes que en lo dit any
foren venudes. 172988 s. 1 d.
Assi comensen les rendes quel senyor Rey ha en lo Regne de Valencia della el Riu de
Xuquer exceptats los locs de Ella et de Novella e de Asp.
Primerament lo dret del quirat de la Duana dels moros de la vila Delch (de Elch) ab
tendes forns molins banys et calonies et alquieda abatuts salaris et messions pot valer
uns anys ab altres cascun any tro a. 14500 s
Item Lalmoxerifat de la Duana dels cristians del dit loch ço es lo dret quels mercaders
cristians paguen de les mercaderies que compren et venen cascun any tro a. 1500 s.
(Almojarife, almoxerif; sheriff ?)
Item pot valer cascun any lo dret quis cull en lo port del cap del Aljub abatut lo salari del
cullidor. 2000 s.
Item munta cascun any lo dret de les cabeçes quels moros de la vila Delch et de son
terme paguen cascun any al senyor Rey. 4500 s.
Item pot valer cascun any latzaque quels dits moros paguen per lo bestiar menut que
tenen abatut salari dels collidors tro a. 500 s.
Item poden valer cascun any les gallines quels dits moros paguen al senyor Rey abatut
salari del collidor tro a. 300 s.
Item pot valer cascun any lalahbeç de les oliveres. 500 s.
Item poden valer les almaçares en que fan loli los dits moros tro a. 100 s.
Item pot valer laygua quel senyor Rey ha en Elch lo qual se ven es pertex per cascun
dia als moros de les alqueries del dit loch Delch abatuts salaris dels partidors et cullidors
cascun any tro a. 4000 s.
Item pot valer lalbayat ço es lo dret que paguen los moros del dit loch per la terra
blanca que sembren tro a. 100 s. (albayat: alba : blanca)
Item pot valer lalmagran quels dits moros paguen cascun any al senyor Rey abatut
salari del collidor. 14500 s.
Item pot valer cascun any lalfarda (alfarda) quels dits moros paguen al senyor Rey tro
a. 7000 s.
Item pot valer lalahbeç de les mesquites cascun any tro a. 333 s. 4 d.
Item val de cens cascun any lo Reyal del senyor Rey lo qual te Nalfonço G. 200 s.
Item pot valer la tafureria Delch cascun any tro a. 300 s.
Item es lo tribut quels juheus del dit loch paguen cascun any al senyor Rey. 500 s.
Item pot valer lalbufera (albufera) Delch cascun any tro a. 500 s.
Item poden valer los delmes quels moros del dit loch donen cascun any tro a. 5000 s.
Item pot valer lerbatge (erbatge, herbatge) de les cabanes del bestiar qui entra pexer en
lo terme de la dita partida cascun any tro a. 1000 s.
Item pot valer la duana del port Dalacant (Alacant, Alicante) tro a. 3500 s.
Item pot valer laçoc (açoc, azogue ?) et lalmudi (almudi) del dit loch de Alacant cascun
any tro a. 1000 s.
Item pot valer la tafuraria del dit loch tro a. 500 s.
Item pot valer lalmoxerifat de Oriola cascun any tro a. 4000 s. (Orihuela)
Item donen cascun any los juheus del dit loch de Oriola per tribut al senyor Rey. 500 s.
Item poden valer les rendes de Guardamar cascun any tro a. 1500 s.
Suma major de totes les rendes quel senyor Rey ha en la dita partida del regne de
Valencia. 68333 s. 4 d.
Les quantitats deius scrites se paguen cascun any per retinencies dels castells et lochs
de la dita partida del Regne de Valencia.
Primerament pren cascun any Narnau Torrelles per retinencia del castell Doriola. 6000 s.
Item Garçia Viscarres per retinencia del castell de Callosa. 800 s.
Item Berenguer de Maçanet per retinencia del castell de Guardamar. 1000 s.
Item En Gombau de Tramaçet per retinencia del castell de Alacant. 5000 s.
Item P. Loppes de Rufes per retinencia de la Calahorra de Elch. 1000 s.
Item lo senyor bisbe et el capitol de Cartaginia (Cartagena) prenen cascun any per lo
delme de les rendes Delch. 1000 s.
Item pren Nalfonço G. alcayt del port del cap del Aljub per salari de la dita alcaydia.
800 s.
Aquests son los salaris ques paguen cascun any en la dita partida del Regne de
Valencia.
Primerament pren Narnau Torrelles per salari de la dita procuracio cascun any. 3000 s.
Item pren cascun any lo assessor del dit procurador per salari de la assessoria. 1460 s.
Item pren per salari cascun any lo batle general per salari de la batlia. 2000 s.
Item Domingo Ponçano per salari de la batlia de Oriola. 300 s.
Item Bernat Ça Rovira per salari de la batlia Dalacant 200 s.
Item pren lescriva de la duana del port Dalacant cascun any. 304 s. 2 d.
Item Nalfonso G. per salari de reebre los comptes murischs (moriscos) et trasladar
aquells en cristianesch. 400 s.
Item prenen cascun any los alcaldes moros per salari de la alcaldia lur. 180 s.
Item pren Nalmoxerif (lo almoxerif, l´almoxerif) per salari com es alarif dels moros et per
ço com ajuda cascun any a la alfarda que paguen al senyor Rey. 150 s.
Aquests son los violaris quel senyor Rey mana donar cascun any en la dita partida del
Regne de Valencia.
Primerament pren En Ponç de Matero quel senyor Rey li mana donar cascun any per
violari. 1500 s.
Aquests pren ara la casa.
Item En Berenguer de Puigmolto cascun any per violari. 1000 s.
Item Domingo Ponçano per violari cascun any. 1000 s.
Item Johanet fill et hereu den Johan de Galve cascun any per vioIari. 1000 s.
Item Johan Pereç de Vesques per violari cascun any. 500 s.
Item P. Andreu Dodena (de Odena, Ódena) cascun any per violari. 500 s.
Item Narrigo de Quintavall per violari cascun any. 1000 s.
Item Michel Garçia de Pertusa cascun any per violari. 500 s.
Item P. de Muntpaho correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.
Item G. des Soler correu per violari cascun any. 243 s. 4 d.
Aquestes son les assignacions quel senyor Rey mana pagar cascun any de les rendes
dels dits lochs que son en partida del Regne de Valencia.
Primerament al noble don Johan senyor de Viscaya per XX.m (1: No ha podido
descifrarse que clase de moneda sería la que espresa la palabra omitida, por la confusión
de la abreviatura. ) dargent quel senyor Rey li mana donar cascun any que valen tro a.
25000 s.
Aquests pren ara la messio de la casa.
Item an Bernat Desplugues batle general del Regne de Valencia quel senyor Rey li mana
donar cascun any pera fer paga a alcunes retinencies de castells et violaris del dit
Regne. 13920 s.
Aquests pren ara En F. des Cortey.
Item an Pero Michel quel senyor Rey li mana donar cascun any per la guarda del
Molinello. 200 s.
Item an Michel Martineç vehi Delch cascun any. 150 s.
Item an Berenguer de Puig Molto quel senyor Rey li mana donar cascun any mentre a ell
placia per serviy de II cavalls armats. 2000 s.
Item son assignats sobre les dites rendes a correus del dit senyor per lur vestir que pot
muntar cascun any tro a. 1000 s.
Les quantitats deius scrites mana lo senyor Rey esser pagades cascun any de les dites
rendes per obres dels castells.
Aquestes son les rendes quel senyor Rey ha cascun any en los lochs de Ella et de
Novella et Dasp. (de Asp)
Ella.
Primerament munta cascun any lalmagran del loch de Ella que paguen cascun any los
moros del dit loch al senyor Rey. 12895 s. 9 d.
Item munta latzaque del bestiar del dit loch cascun any tro a. 300 s.
Item munten les gallines quels moros del dit loch donen cascun any tro a. 300 s.
Item munten les cabeçes quels moros damunt dits paguen cascun any tro a. 2000 s.
Item munten les tafulles del safra et del alasfor per les quals paguen los dits moros per
tafulla que sembren IIII diners que poden valer cascun any tro a. 50 s. (tahulla)
Item munten los delmes ab la alfacra quels moros del dit loch donen al senyor Rey
cascun any tro a. 3000 s.
Item munta cascun any latarif (atarif) a la part del senyor Rey tro a. 50 s.
Item munta lalcanaxer (alcanaxer) quels dits moros paguen cascun any tro a. 50 s.
Item munta lalbeçre (albeçre) cascun any tro a. 10 s.
Item val cascun any lo forn de les tenalles tro a. 300 s.
Item val cascun any lalcahieda (alcahieda) tro a. 400 s.
Item valen cascun any los molins del dit loch de Ella tro a. 350 s.
Item munta lo tribut dels juheus del dit loch cascun any. 100 s.
Item munta cascun any lo quirat qui es dret quels dits moros paguen per les coses que
compren y venen uns anys ab altres tro a. 3500 s.
Item valen cascun any les calonies quels dits moros paguen tro a. 4000 s.
Suma de totes les rendes quel senyor Rey pren en lo loc de Ella cascun any tro a.
23705 s. 9 d.
Novella.
Primerament munta lalmagran quels moros del dit loch de Novella donen cascun any al
senyor Rey. 12173 s. 3 d.
Item val latzaque quels moros del dit loch donen cascun any al senyor Rey tro a. 350 s.
Item valen les gallines quels dits moros donen cascun any tro a. 200 s.
Item munten les cabeçes quels dits moros paguen cascun any tro a. 1500 s.
Item valen les tafulles del safra et del alasfor quis fa en lo dit loch cascun any tro a. 20 s.
Item valen los delmes ab la alfacra quels moros del dit loch donen cascun any al senyor
Rey. 3000 s.
Item val latarif a la part del senyor Rey cascun any tro a. 50 s.
Item val lalcanaxer quels dits moros donen cascun any tro a. 50 s.
Item valen los molins del dit loch de Novella cascun any tro a. 300 s.
Item val lalfondech (alfondech) del dit loch cascun any de loguer tro a. 60 s.
Item val lalcahieda cascun any tro a. 500 s.
Item val lo quirat quels dits moros paguen cascun any tro a. 3200 s.
Item valen los bayns del dit loch cascun any tro a. 400 s.
Item poden valer cascun any les calonies dels dits moros tro a. 500 s.
Suma de les rendes quel senyor Rey pren cascun any en lo dit loch de Novella.
22303 s. 3 d.
Asp.
Primerament val lalmagran dels moros del loch Dasp cascun any. 4600 s.
Item val latzaque del bestiar dels dits moros cascun any tro a. 350 s.
Item valen les gallines del dit loch cascun any tro a. 120 s.
Item valen les cabeçes del dit loch cascun any tro a. 1100 s.
Item valen les tafulles del safra et del alasfor del dit loch tro a. 60 s.
Item valen los delmes ab la alfacra quels dits moros donen cascun any tro a. 2600 s.
Item val lo .. ex quels dits moros paguen cascun any per lo delme de la venema. 100 8.
(verema, vendimia ?)
Item latarif a la part del senyor Rey cascun any tro a. 20 s.
Item val lalcanaxer quels dits moros donen cascun any tro a. 30 s.
Item valen les rendes del quirat et de la alcahieda del dit loch cascun any tro a. 2300 s.
Item valen les calonies dels dits moros cascun any tro a. 250 s.
Item val la alfarda quels moros del dit loch donen cascun any tro a. 2000 s.
Suma de totes les rendes quel senyor Rey ha cascun any en lo loch de Asp tro a.
13530 s.
Suma mayor de totes les rendes et drets quel senyor Rey ha cascun any en los lochs de
Ella et de Novella et Dasp. 59539 s.
Aquestes son les quantitats quel senyor Rey mana esser pagades cascun any de les
rendes dels dits locs de Ella et de Novella et Dasp.
Primerament al senyor Infant don Jayme cascun any de les rendes dels dits locs.
54000 s.
Puys fo ordinat que preses et agues totes les rendes et esdevenimens dels dits III locs.
Item al bisbe et al capitol de Cartaginia per delme de les rendes dels locs damunt dits
cascun any. 1040 s.
Item an Pelegri de Muntagut per retinença del castell de la Mola cascun any. 3000 s.
Item an Michel de Libia per retinença del castell de Ella cascun any. 2500 s.
Item pren lo batle per salari de la batlia de la dita vall cascun any. 300 s.
Item mana lo senyor Rey que de les dites rendes sien meses cascun any en reparacio
dels murs del loch Dasp. 200 s.
Item als moros de Novella a ops de lurs mesquites cascun any axi com han acustumat
et han ne carta de confermacio de la senyora Reyna de bona memoria. 80 s.
Item als pobladors de la Mola quel senyor Rey lur mana donar cascun any en ajuda per
ço com fan vehinatge VII cafis dalcandia et altres VII cafis de panis que valen cascun
any tro a....
Assi comensen les rendes quel senyor Rey ha en Arago et los violaris et assignacions
que per concessio del senyor Rey e de sos predecessors prenen en les dites rendes
alcuns richs homens et cavallers et altres homens del Regne de Arago.
Item an Rodrigo Gil Tari vehi de Saragoça per I cavalleria cascun any D solidos
jaccenses.
Item a don Lopp Sanxes de Luna per una cavalleria cascun any D solidos.
Item al noble En Pero Martinez de Luna per ses cavalleries cascun any M. DCCCLVIII
solidos VIII diners.
Suma de les dites assignacions III.m CXIII solidos IX diners.
E axi es egual la reebuda del dit tribut a les dites assignacions.
Item la tintoria de Terol val cascun any tro a. 70 s. j.
Item donen los moros de Terol per trahut cascun any cascun I besant que poden
muntar tro a CL besant.
Aço te En Lopp Alvares de Speyo per III cavalleries ensemps ab CC solidos de la cena
et ab los esdevenimens.
Salines de Arcos.
Les salines de Arcos poden valer cascun any tro a. 8000 s.j.
Primerament hi pren …. per la decima C solidos jaccenses.
Item la guarda de la sal cascun any CCC solidos jaccenses.
Item la Confedria dels cavallers de Terol I. solidos jaccenses.
Item la Candela de la esgleya mayor de Santa Maria de Terol CL solidos jaccenses.
Item Sanxo Yvanyes de Santa Maria en esmena del parral Dalbarraçin CCC solidos
jaccenses.
Aquestes quantitats que son en summa DCCCC solidos jaccenses son perpetuals.
Albarraçin.
Pot valer cascun any el peatge tro a. 800 s. j.
Daquests te assignats Simon Yvanyes CC solidos.
Item Johan Dias altres CC solidos.
Romanen CCCC solidos.
Item el montatgo te En Farran Loppes Daredia (de Heredia) per M. solidos quel senyor
Rey li dona per guarda del dit castell sia quel dit muntatgo valla mes o menys et part los
dit M solidos pren lo dit Farran Loppes per la dita guarda II.m D solidos et telos
asssignats en la peyta dels aldeans.
Item la peyta de los moros que es cascun any. 200 s. j.
E axi romanen que venen a ma del batle DC solidos los quals deu donar cascun any a
la obra del dit castell Dalbarraçin et dasso hia letra del senyor Rey.
Item lo terme Dalbarrasi son les salines de Valltaulat et teles ad beneplacitum
Domingo Yago adalill (adalid?) et poden valer cascun any tro a CCC solidos.
Primerament donen los homens de les aldeas de Darocha cascun any per peyta.
10000 s.
E daquests pren el judes cascun any per son salari CC solidos.
Item ne prenen cascun any VII jurados DCCC solidos.
Les quals II.es quantitats abatudes romanen IX.m solidos.
E aquests pren lo noble En Jacme de Xericha per XVIII cavalleries.
Item val el merinado cascun any tro a. 2000 s.
E aquests pren En Jacme de Xerica al qual lo senyor Rey los ha donats en beneplacitum
menys de negun serviy.
Item val el peatge et el pes et los morabetins de les taules de la carniceria et el loguer de
algunes tendes uns anys ab altres ab la tintoreria et ab lo muntatgo tro a. 4500 s.
E daquests pren Garçia Ferrandes per retinença del castell de Rodenas M solidos.
Item per II.es cavalleries altres M solidos.
Item hi pren Exemen Sanxes Dalfambre (de Alfambra, Alhambra) per retinença del castell
de Tormos ad beneplacitum M solidos.
Item hi pren Johan Remires per retinença del castell de Sencet ad beneplacitum D
solidos.
Item hi pren ell meteix a violari CCC solidos.
Item hi pren Gombau de Castellnou per I.a cavalleria D solidos.
E axi abatudes les dites quantitats romanen CC solidos.
Item los moros de Darocha donen cascun any per tribut. *730 s.
Item donen calonies quan hi venen.
Los dits DCCXXX solidos solia pendre Garçia Simon a violari per II cavalls armats. E
apres la mort del dit Garçia Simon el senyor Rey assigna les dites rendes a pagar los
deutes quel dit En Garçia Simon devia.
Item los cussols del blat poden valer cascun any tro a. 300 s.
E aquests semblantment son assignats a pagar los deutes del dit En Garçia Simon tro
que sien pagats.
Item hi son les salines de Oyos negros (Ojos negros) que es aldea de Darocha et valen
cascun any tro a. 1000 s.
E aquestes diu En Gonçalvo Garçia que li ha donades per heretament per tots temps.
Calatayu et ses aldeas. (Calatayud, Calataiubo, Calatayubo, Calataiud, Kalat Ayud, etc.)
Donen cascun any los homens de les aldeas de Calatayu per peyta. 9149 s.
E daquests prenen cascun any los monges de Huerta CCCL solidos.
Item hi prenen los VI adalentados et lescriva de les aldeas sengles morabetins que
munten cascun any XLIX solidos.
Tot lo romanent pren lo noble En Johan Xemenez Durrea (Juan, Joan Jiménez de Urrea)
per XVIII cavalleries.
Item val cascun any lo peatge et el pes tro a. 15000 s.
E daquests ha cascun any el Temple CCC solidos.
Item hi te assignats En Pero Sanxes (Sánchez) de Calatayu II.m solidos per cavalleries
ad beneplacitum.
Item D solidos a violari.
Item sen paguen a la guarda del castell de Somet lo qual te ara Nartal des Lor DCC
solidos que son per totes aquestes assignacions III.m DCC solidos.
Tot lo romanent et totes les altres rendes et esdevenimens del dit loch ab ses aldeas te
la senyora Infanta dona Elianor qui ho te per cambra.
Salines de Pedra.
Valen les salines de Pedra cascun any al senyor Rey en les quals ha la terça part et
aquests pren lo batle de Calatayu tro a. 1000 s.
Santos.
Donen cascun any al senyor Rey per tribut 350 s.
Aquests pren En Gonçalvo Garçia.
Cetina.
Donen los homens de Cetina cascun any al senyor Rey per peyta. 1500 s.
E te aquests lo noble En Johan Xemenez Durrea per III cavalleries.
Fariça (Fariza) ab ses aldeas.
Primerament paguen cascun any al senyor Rey los homens de la vila de Fariça et de ses
aldeas per peyta. 5000 s.
Aquests te assignats el noble don Pero Dayerbe (de Ayerbe) per X cavalleries.
Item val el peatge cascun any tro a. 1900 s.
E daquests pren En Gonçalvo Garcia cascun any per retinença del castell de Fariça M
solidos.
Item en Gonçalvo Roys de Fariça D solidos per retinença del castell de Bordalua DC
solidos.
Item donen los moros de Fariça cascun any per tribut. 500 s.
E aquests son assignatas a la retinença del dit castell a compliment de MD solidos que hi
pren cascun any lo dit En Gonçalvo Garçia per la dita retinença.
Item poden valer les calonies de cristians et de moros et homicidis tro a. 400 s.
Taressona. (Tarazona)
Val el peatge et les saques ab lo tribut de les tendes et ab la tintoreria et ab lo dret dels
cussols del almudi del pa et la leuda de la carniceria dels moros cascun any tro a.
7000 s.
E daquests te assignats lo noble En Pero Dayerbe XIII cavalleries.
Item ne pren lo batle per dret de les saques tro a. M solidos.
Et axi no basten.
Item es tribut que donen los moros cascun any. 600 s.
E daquests prenen perpetuals les monges del monestir de Tolobres CCL solidos.
Item en Gil Darada cascun any per cavalleries CC solidos.
Los romanens que son CL solidos pren lo noble Naxemen de Fosses (Axemen, Eximen,
Gimeno, de Foces) per ses cavalleries.
Item pot valer cascun any lafaquimat tro a. *300 s.
E aquests te assignats lo dit Naxemen de Fosses per ses cavalleries et en defelliment
dasso sobre lo peatge et les saques de Borja.
Torrellas.
Donen cascun any per peyta los homens del dit loch. 1200 s.
Aquest loch te En Pero Jorda Dalcolega cavaller per la compra quel senyor Rey feu de
Los Fayos per preu de XIII.m morabetins dor. Et pren aquestes rendes lo dit en Pero
Jordan per interesse del dit preu.
Los Fayos.
Valen les rendes de Los Fayos cascun any tro a. 1600 s.
Dels quals pren Marti Xemenes de Vera per retinença del castell del dit loch M solidos.
Els romanens DC solidos pren en paga del preu quel senyor Rey li deu per la compra
daquest loch.
Mallon. (Mallón)
Donen cascun any per tribut 1000 s.
E daquests pren cascun any En Lopp Sanxes de Luna per retinença del dit castell de
Mallon D solidos.
Item ne pren dona Maria El Moral veyne de Taressona per violari CCC solidos.
Del romanent que son CC solidos lur ha feta gracia lo senyor Rey ad beneplacitum per
ço com lo loch es pobre.
Item hia lo senyor Rey heretament ço es vinyes e camps et I forn que pot valer de renda
tro a. 400 s.
E aquest heretament te Pero Martines de Calatayu scriva del senyor Rey.
Borja.
Primerament lo tribut et la peyta que donen cascun any los cristians es. 3500 s.
E aquests pren lo noble Nartal de de Luna per VII cavalleries.
Item donen los moros del dit loch cascun any per tribut. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nartal de Luna per VI cavalleries.
Item poden valer cascun any los drets de les saques ab les tendes et ab les farreries et
de les sabateries et ab lo dret dels cussols del almudi del pa et ab alcuns altres drets
del dit loch tro a. 3000 s.
Dels quals pren En Pero Sanxes de Calatayu per retinença del castell de Borja M
solidos.
Item ne pren Fortaner de Binyech per I cavall armat ad beneplacitum D solidos.
Item ne pren Pero Pereç Dalcolega per I cavall armat ad beneplacitum et son hi mal
meses D solidos.
Lo romanent que es tro a M solidos pren lo batle general.
Item pot valer lescrivania et lalfaquimat et el sapsala cascun any tro a. 300 s.
E daquests te En Ferrando porter del senyor Rey a violari CC solidos.
Els romanens pren lo batle general.
Item havia lo senyor Rey el dit loch de Borja I heretament ço es la terra et I forn que
valia mes de II.m morabatins dor et aquest heretament solia esser de la retinença del dit
castell. E el senyor Rey ha ho donat pera tots temps al noble Nartal de Luna.
Magallon. (Magallón)
Donen los homens de Magallon cascun any per peyta et per questa et per azembles et
per cavalleries. 3000 s.
Aquests pren lo noble Nexemen Cornell (Cornel) per VI cavalleries.
Saragoça.
Val el peatge de la ciutat de Saragoça cascun any tro a. 3000 s.
Item val la renda del almudi del pa de Saragoça ab les carniceries dels jueus et ab
alcuns altres tributs quel senyor Rey ha en la dita ciutat tro a. 9000 s.
Item val cascun any lo pes de la dita ciutat tro a. 1700 s.
Item val la tintoreria tro a. 300 s.
Item val el fusiello del oli. 130 s.
Item lanfondega de la dita ciutat 130 s.
Item les rendes de Ricla ço es la carniceria el pes els cussols valen tro a. 200 s.
Suma daquestes rendes. 14460 s.
E aquests pren lo merino de Saragoça et paguen perpetuals et violaris et poden ne
sobrar que romanen al merino quin dona compte tro a III.m solidos.
E part aço pren lo merino tots los homicidis et calonies de jueus et de moros que poden
muntar a bona quantitat.
Item es lo tribut quels moros de la dita ciutat donen cascun any ab lalfarex dels dits
moros que son tro a M solidos. 3000 s.
Aquests pren lo noble En Pedro Dayerbe per VI cavalleries.
Item oltra aço poden valer les escampadures del almudi del blat ab ço que les gens
donen a les mesures oltra els cussols et teho Martin de la Loça a violari tro a. 800 s.
(quitis.)
Item val lescrivania del salmedinat (çalmedina, zabalmedina, zalmedina) de Saragoça la
qual es del senyor Rey tro a. 900 s.
Aquesta scrivania ha donada el senyor Rey entre Domingo Johan e el fill de Bonet de
Vidosa ço es a cascun la meytat e apres la mort del dit Domingo Johan que sia tota del
fill de Bonet de Vidosa a violari.
Item el peatge de Gallur pot valer tro a. 500 s.
Aquesta pren lo noble En Pero Martineç de Luna per I cavalleria et prenlos per ma del
merino de Saragoça.
Epila. (Épila)
Donen cascun any al senyor Rey los homens del dit loch. 2000 s.
Item donen per peyta cascun any. 1000 s.
Item val cascun any lo peatge del dit loch ab la leuda de la carniceria e veno el batle
general et pren los diners el merino de Saragoça tro a. 660 s.
E daquests pren En Felip de Boyl per I cavall armat ad beneplacitum. 500 s.
Item ha el (senyor Rey) en Grizenich un heretament quis te per lo senyor Rey a cens de
II cafis de forment et prenlos el merino de Saragoça.
Ricla.
Donen cascun any los homens del dit loch per peyta et per tribut cascun any. 2000 s.
Aquest loch es assignat al noble Nexemen Cornell per VII cavalleries.
Item val lo pes et els cussols et la carniceria et el mercat del dit loch tro a CC solidos.
E prenlos el merino de Saragoça: axi nes ja feta mencio en les rendes de Saragoça.
Nuelia.
Donen cascun any per peyta. 500 s.
Item donen per exericança et per altres rendes quel senyor Rey hia altres. 500 s.
Aquests pren lo noble En R de Cardona per interesse de XX.m solidos jaccensses quel
senyor li deu.
Aranda.
Donen cascun any los homens del dit loch per tribut lo dret ques segueix ço es que tota
casa en que estien marit et muller donen una arrova de blat ço es mig ordi et mig
forment.
E donen los moros del dit loch exericançes et algunes sofres et albaquella et tributs de
forns et de molins et donen lo quart del fruyts del rega et dels fruyts del seca el quint.
Item donen cascun any per peyta MD solidos. E segons lo temps dara poden valer totes
les dites coses cascun any ab lo peatge et ab la leuda de les carniceries tro a. 3500 s.
Aquest loch te el noble En Pero Ferrandes per IX cavalleries.
El castell del dit loch te Pero Garçia de Lusuan vassall del noble En Pero Ferrandes de
Ixer. E pren per retinença del dit castell en les salines de Remolins DCC solidos
jaccenses.
Illuaca (Illueca).
Aquest loch te Michel Pereç de Gotor perpetualment a serviy de III cavalls armats.
Roda. (Rueda)
Les rendes del dit loch valen cascun any tro a. 1000 s.
E aquest loch te el noble Pero Martinez de Luna per II.es cavalleries.
El castell de Roeda te En Martin Loppez de Roda ad beneplacitum et pren per retinença
lerbatge del dit loch et lort del castell et laretament daquell castell. E el peatge et la
leuda que es dita del sendero que pot valer tro a XXX solidos. Item el fusiello et el forn.
E aquestes rendes que pren lo dit En Martin Loppes per retinença del dit castell poden
valer tro a. 1500 s.
Loarre.
Los homens daquest loch solien donar cascun any MD solidos. Mas pus que foren
robats per En Pero Dayerbe en temps de la guerrra de Saragoça no peyten sino.
1000 s.
E aquesta pren En Blasco Peres des Lor ço es los D solidos per una cavalleria ad
beneplacitum et els romanens D solidos per retinença del dit castell. E ell te el dit loch
ab totes ses calonies.
Luna.
Les rendes daquest loch te En Pero Martinez de Luna per III cavalleries et son
privilegiats que donen cosa certa per jou de besties majors et menors. Et pot valer lo
tribut que donen tro a. 800 s.
Item el peatge del pont de Luna pot valer cascun any tro a. 80 s.
E aço te Pero Garçes Matafogo a violari.
Tahust. (Tauste)
La peyta o tribut del dit loch pren lo noble Nartal de Luna per cavalleries segons que
munta cascun any. E donen cosa certa per jou de besties et per bestiar major et menor et
per cafissades de terra.
E pot valer la peyta o tribut tro a. 3000 s.
Item pot valer lo peatge daquest loch ab les saques et ab la sal de Compas et ab los
cussols tro a. 600 s.
E daquests pren cascun any per assignacio del senyor Rey Johan Aznares de Lusia
(Luesia) qui fo cavalleris del senyor Rey Namfos (N´Alfons, Alfonso) en paga de I
quantitat quel dit senyor Rey li devia CCC solidos. La romanent pren lo batle general.
Biel.
Donen cascun any los cristians peyteros per tribut I cafis de forment et altre dordi per
jou de besties et arroves de blat de les cases. E els exades fan cosa sabuda de blat. E
pot muntar tota la renda daquest loch ab lo tribut dels jueus que es CCL solidos e no son
encloses en lo tribut dels altres jueus. 1000 s.
Aquestes rendes pren lo noble En Johan Xemenez Durrea per interes del exovar de
dona Sibilia Dangleola muller dell.
Ara lo te lo senyor infant don Jayme qui la reemut.
Longares et Ivardues.
Les rendes del dit loch exceptada la peyta pren lo noble En Pedro Dayerbe per I
cavalleria et no hi basta.
Item donen de tribut per I jou de besties II morbetins et aquell qui ha mig jou I morbeti.
Item laxadero I morbeti.
Assotiello e Orocal.
Aquests lochs son erms et despoblats que no hi esta negu. E les erbes del dit loch
poden valer cascun any tro a. 300 s.
Lobera.
En aquest loch no estan sino pocs infansons. E estanhi II o III peyteros. E solia valer
be CCXXX solidos. E ara no val de renda al senyor Rey pus de. 20 s.
E aquest loch te el noble En Pero Martinez de Luna per miga cavalleria.
Çer castiello.
Çer castiello que es dit Ruyta noy ha sino tansolament el castiell et el munt. E aquest
castell te Alfonso Dartieda per lo senyor Rey ad beneplacitum. E pren per retinença del
dit castell la cena de Castell listar et de Verdu que es CCCCL solidos. E te laretament
del castell que pot valer tro a. 200 s.
Item val lerbatge tro a. 900 s.
Aquests pren lo batle general.
Urries.
Donen cascun any per tribut los homens del dit loch. 500 s.
Aquest loch te Martin Gil Datrossillo per una cavalleria.
Item ha un forn lo qual es a trabut et fa cascun any. 20 s.
Aquests pren lo batle general.
Rendes de Sos.
Donen los homens del dit loch ço es aquells qui han casa III solidos cascun any et donen
los pegullares ço es aquells qui no han casa et han bens que valen LXX solidos donen
axi mateix III solidos.
Item dona tot lo consell C kafis del blat meytat forment et meytat ordi et te aquestes
rendes lo noble En Pero Martinez de Luna per IIII cavalleries. E poden valer tro a. 2000 s.
Item valen cascun any los tributs dels forns tro a. 300 s.
Aquests pren Gil Martinez Dandues qui te el dit castell per lo senyor Rey ad
beneplacitum.
La Reyal.
Los homens daquest loch son franchs de totes coses et vense el peatge del dit loch
tro a. 800 s.
Aquests pren En Ferrando frare del senyor Rey en paga de ses cavalleries.
Item les saques del dit loch poden valer cascun any tro a. 300 s.
Aquests pren lo batle general et son assignats an Michel Perez Darbe en paga de una
cavalleria.
Hisurre.
Donen cascun per tribut blat que pot valer tro a. 200 s
Aquest loch te Pero lo gran de Manesses en paga de ses cavalleries ad beneplacitum.
Merinado de Jacca.
Puypintano Unduespintano et Castiello qui peyten ensemps.
Donen per tribut cascun any per cena et per peyta. 1000 s.
Aquests lochs te En Gombau de Tramesset per II cavalleries.
Ruesta.
Solien donar per tribut DCC solidos. E el senyor Rey als poblats que donen certa cosa
per bestiar menut et per cafissades de terra et per jou de besties.
Item hia lo senyor Rey un forn.
E aquest loch te el noble En Pero Dayerbe per II.es cavalleries et no hi basten.
Tiermas. (Termas)
Donen per tribut tots los homens qui ha casa II solidos cascun any et pot valer tro a.
800 s.
Item hi solia haver I forn lo qual es darrocat. (enderrocat)
Los homens del dit loch son franchs a temps de tota re la qual franquea no es encare
complida.
Artieda.
Donen cascun any per tribut C kafis de blat meytat forment et meytat ordi.
Aquest loch tenia En Ruy Xemenez de Luna et sos fills dius certes condicions et encare
el senyor Rey nol ha cobrat.
Vila real.
Donen tots los homens qui han casa en lo dit loch II solidos cascun any.
E te aquest loch En Pero Martinez de Luna per una cavalleria et no hi basta.
Lorbes.
Donen los homens qui hi han casa cascun any II solidos et pot muntar tro a. 120 s.
Aquest loch te Michel Perez Darbe ab altres locs ensemps per una cavalleria.
Salvaterra.
Donen per cascuna casa II solidos per cascun any.
E te aquest loch el noble En R. de Cardona per ll.es cavalleries et no hi basta la renda.
Lo castell del dit loch te Michel Perez Darbe ad beneplacitum del senyor Rey. E pren per
retinença M solidos ço es D el tribut dels jueus axi com nes feta mencio en lo dit tribut et
els romanens D solidos en les salines de Remolins.
Verdun.
Donen per peyta et per cena cascun any. 1000 s.
Aquests pren el noble En Pero Martinez de Luna per II cavalleries.
Item pot valer lo mercat del dit loch tro a. 300 s.
Aquest mercat te a violari G. de Seta.
Xivaregay.
Donen cascun any per peyta. 1000 s.
Item C kafis de forment.
Item hia el senyor Rey vinyes et heretament.
Suma que pot valer per tot cascun any. 2000 s.
Aquestes rendes tenen los fills den Garçia Garçes per interes de I quantitat de diners
quel senyor Rey lur deu la qual quantitat segons que ells dien es tro a XL.m solidos
jaccenses.
Sagua.
Donen per peyta cascun any IIII cafis de forment a mesura de Jacca. E prenlos Michel
Perez Darbe per retinença del castell de Grossi.
Item pren lerbatge del puig del castell que val tro a. 30 s.
E el dit castell te I hom per lo dit Michel Perez Darbe per casa plana.
Ciutat de Jacca.
En Jacca es lo peatge lalmudi la caldera de la tintoreria E poden valer cascun any pagat
ço que hi pren lesglea per delmes tro a. 2500 s.
Teho el noble Nexemen de Fosses per V cavalleries sia que valla mes o menys.
Biescasa. (Biescas)
Aquest loc te En Ferrando frare del senyor Rey per I cavalleria et no hi basta.
Item lo mercat et els cussols poden valer et prenlos el batle general tro a. 100 s.
Vall de Tena.
Donen cascun any per peyta. 1000 s.
Te la dita vall Naxemen Cornell per II.es cavalleries.
Castellar.
Los homens daquest loch donen cascun any per peyta. 4000 s.
Aquest loch te En Pero Martinez de Luna per VIII cavalleries.
Item hia lo senyor Rey lo peatge de la aygua que pot valer cascun any tro a. 200 s.
Aquests pren lo noble En Pero Martinez de Luna per ses cavalleries mas no li entren en
paga de ses cavalleries.
Item val sal de compas de Castellar tro a. 80 s.
E aquests pren lo merino.
Merinado de Exea.
Los homens del dit merinado son franchs per privilegi del senyor Rey de totes coses. E
el senyor Rey ha erbatge en Exea a M vaques et a II.m ovelles et aço ven lo batle
general cascun any et pot valer tro a. 2500 s.
E en aquests ha assignacio En R. de Bolas en paga tro a concurrent quantitat de M
solidos que te a vida sua per retinença del castell Darcayne (Alcayne, Alcaine, Arcayne,
Arcaine) CCCC solidos.
El romanent es assignat a la obra de les cases de Exea.
Item val el peatge del dit loch tro a. 200 s.
Aquets pren el noble en Jacme de Xericha (Xerica, Ejerica) ensemps ab les calonies
dels jueus per II.es cavalleries.
Item poden valer les saques et els cussols et la meytat de la casa de la Bardena de la
Marcuara tro a. 150 s.
Aquests pren lo batle general.
Morello.
Donen cascun any per peyta o tribut. 2000 s.
Te ho Nexemen Cornell per IIII cavalleries.
Nocito et sa honor.
Los homens daquest loch donen cascun any 450 s.
Aquest loch te Nartal des Lor de vida sua et de I fill seu qual se vulla. E encare apres
vida dells no la puxa cobrar lo senyor Rey tro que haja pagats al hereu del dit Nartal
des Lor X.m solidos et que el de miga no prena lo dit hereu les rendes en paga.
Honor de Favana.
Aquesta honor te lo dit Nartal des Lor per heretament a tots temps et han a fer I cavall
armat.
Costean.
Donen cascun any. 500 s.
Item hia lo senyor Rey I forn.
Aquest loch diu Nartal des Lor que es seu per heretament a ell et als seus.
Pertusa et ses aldeas.
Donen cascun any. 5000 s.
Aquest loch te Nexemen de Fosses per IX cavalleries.
Item hi es lo mercat et cussols et leuda que ven lo batle et pot valer cascun any tro a. 120
s.
Aquests te assignats En Michel Peres Darbe ensemps ab altres locs per una cavalleria.
Ahuescha. (Adahuesca ?)
Los homens del dit loch donen cascun any. 1070 s.
Aquest loch te a violari En Pero Martinez de Luna.
Nabal. (Naval)
Es hi un forn en que coen tots los estedans del loch. Item una casa de muli ab una
mola. Item III vinyes. Item un ort. Item IX camps. Item donen los moros cascun any per
peyta C solidos. Item XV cafis entre forment et ordi et avena. Item fan sofra ço es que
tots dissaptes porten lenya al castell et fan altres serviys al castell quan ops hi es. Item
donen los dits moros la novena part dels fruyts que cullen. Item los carnicers donen
leuda de les carns en axi que de tot bestiar que haja mes de I any donen I diner. Item de
cascuna vaque IIII diners. Item pren lo dit castell terç de les calonies de vinyes et de
orts.
Totes les dites rendes te Nexemen Cornell per una cavalleria et miga et basta hi
covinentmen et ell te lo dit loch.
Torla.
Los homens del dit loch donen cascun any LX moltons. (mouton : cordero)
Aquests pren en Gil de Jacca a violari.
Oson.
Aquest loch ha donat lo senyor Rey an Pero Pomar per a tots temps sots esta forma:
quels homens del dit loch no puxen fer mal ne donar don al regne Darago abans lo
senyor Rey los puxa haver en temps de guerra.
Possant.
Los homes daquest loch donen cascun any. 500 s.
Aquest loch te Nexemen Cornell per I cavalleria.
Barbegal.
Donen per tribut cascun any. 20 s.
Item donen per peyta ordinaria. 3000 s.
Item per cavalleria. 1000 s.
Aquestes rendes son assignades a la messio de la casa del senyor Rey.
Te ho ara la infanta dona Blancha.
Archussa et Castellasso.
Fan aquests locs per peyta. 375 s.
Aquests locs te don Pedro Dayerbe per I cavalleria.
Boyl.
Donen per peyta et per tribut cascun any. 1000 s.
Aquest loch te En Gombau de Tramesset per II cavalleries.
Elsen.
Donen cascun any lo nove de tots los camps reelencs que pot muntar cascun any tro
a. 140 s.
Daquests deu dar compte el batle de Ribacorça. (Ribagorza, Ribagorça, Ripacurcia,
etc)
Ribagorça.
Les rendes quel senyor Rey ha en Ribagorça son assignades al noble En R. de
Cardona per IIII cavalleries.
Item paguen cascun any los homens de Ribagorça al senyor Rey per peyta cascun
any. 6230 s.
Salines de Remolins.
Les dites salines poden valer cascun any tro a. 27000 s. et mes.
En les dites rendes son assignats los perpetuals et els violaris et les retinenses dels
castells et altres assignacions axi com se segueix.
(Perpetuals.)
Primerament hi pren la casa del Temple de Saragoça los quals pren laministrador de la
dita casa et son perpetuals CXX solidos. Item X cafis de sal.
Item los homens de Castellar per una barcha que han a tenir francha en lo riu
de Ebro a tot hom qui pessar ne vulla CCCC solidos.
Item los jurats de Saragoça per reparacio dels murs daquells M solidos que han assignats
en les rendes de Saragoça prenen en lalmudi de la sal la terça part que son CCCXXXIII
solidos IIII diners.
Item lo senyor de Pradella cascun any D solidos.
(Violaris.)
Item Geralt del Perer per violari DCC solidos.
Item Jacme de Luch a violari DCC solidos.
Item Domingo Johan capella de la Aljaferia de Saragoça et deu cantar missa cascun dia
en la capella de lo dita Aljaferia XII diners cascun dia et LXX solidos lany per vestir que es
lany CCCCXXXV solidos.
Item Ato de Jassa a violari cascun dia VIII diners que munten lany CCXLIIII solidos IIII
diners.
Item En Francesch de Riusech VIII diners cascun dia que munten lany CCXLIII solidos IIII
diners.
Item P. de Lusia XII diners cascun dia que fan lany CCCLXV solidos.
Item P. del Rey IIII diners cascun dia que fan lany CXXII solidos VIII diners.
Item P. Messeger VIII diners cascun dia que fan lany CCXLIII solidos. Empero deu hi tenir
I pesador que costa lany XCIII solidos IIII diners. Los romanens que son CL solidos pren
ell. E el senyor Rey ha ordonat que apres la fi del dit P. hi tenga laministredor lo
pesador per ço quels dits CL solidos romanguen a la cort.
Item en R. de Roda cascun dia VI diners que fan CLXXXII solidos VI diners.
Item Vallés Dordas de la botelleria VI diners cascun dia fan CLXXXII solidos VI diners.
Item dona Thoda muller que fo de un hom qui pensava de un cavall del senyor Rey
cascun any C solidos.
Item P. Carbonell cascun dia IIII diners que fan lany CXXI solidos VIII diners.
Item R. Bernat per raho del ofici de la scrivania qui hi deu tenir scriva CCCC solidos. E
per ordinacio del senyor Rey et del racional abaterenlin CXX solidos per I scriva per ço
com no hi fa fratura quel claver es scriva et aquests romanen al senyor Rey. Los
romanens que son CCLXXX solidos pren lo dit R. Bernat E el senyor Rey ha ordonat que
apres la mort daquell nos donen nes fassa messio neguna per scriva.
Item Lopp de Sos porter cascun dia IIII diners que muntan CXXI solidos VIII diners.
Item dona Maria Peres de lo Gronyo mare de don Sanxo Darago CCC solidos.
Item G. Batesa cascun dia VI diners que muntan CLXXXII solidos VI diners.
Item Johan de Sales porter VI diners cascun dia que fan CLXXXII solidos VI diners.
Item dona Maria de Linyan cascun dia IIII diners que fan CXXI solidos VIII diners.
Item. Pero Martinez barber M solidos barchinonenses.
Item A. Messeger cascun dia VIII diners que fan lany CCXLIII solidos IIII diners.
Item Johan Garçes Dalago D solidos.
Item el Justicia Darago a violari II.m solidos.
(Beneplacitum)
Item Berthomeu des Lava savi ad beneplacitum M solidos.
Item A. Roig savi per la procuracio que solia tenir Garçia de Casues D solidos.
Item Maestre Marti de Calça Roga per a provisio III.m solidos.
(Retinençes de castells.)
Item lo castell Daranda (de Aranda) que te Pero Garcia de *Lesuan vassall den Pero
Ferrandes Dixer per retinença del dit castell ad beneplacitum DCC solidos.
Item Gonsalvo Gil de Vera qui te el castell de Terrallon ad beneplacitum DC solidos.
Item Michel Peres Darbe qui te el castell de Salvaterra ad beneplacitum de M solidos
quen pren cor los romanens pren sobre el tribut dels jueus D solidos axi com en lo dit
tribut nes feta mencio.
Item los homens de Muntreal (Montreal, Monreal, Monte Real) aldea de Farissa D
solidos.
Item Johan Garçes Dalago a cumpliment de DCC solidos que pren per retinença del
castell Duncastiello a violari C solidos. Los romanens DC solidos pren sobre el tribut
dels jueus axi com en lo dit tribut nes feta mencio.
(Provisio de munters.)
Item Juanyes Davila et A. Dalmenar (de Almenar) cascun per provisio de sa persona VI
diners per II savosos (sabuesos?) que tenen cascun ço es per cascu savoso III malles
que munta per tot I any DXLVII solidos VI diners.
Item Domingo Davila per ça provisio et per II savosos a la dita raho CCLXXIII solidos IX
diners.
Item Gil Daliaga (de Aliaga) VI diners per ça provisio. Item per III alans (canes alanos,
cans alans : catalans) VI diners que munta lany CCCLXV solidos.
Item Pero Finestrelles per ça provisio VI diners. Item per II savosos III diners que munta
cascun any CCLXXIII solidos IX diners.
Item Gil Daliaga VI diners per provisio sua. Item per II savosos III diners que son lany
CCLXXIII solidos IX diners.
Item Johan Davila VI diners. Item per IIII alans VIII diners que munta lany CCCCXXV
solidos X diners.
Item Johan Navarre VI diners. Item per IIII alans VIII diners que son lany CCCCXXV
solidos X diners.
Item poden muntar les messions del almudi de Remolins et de Saragoça cascun any tro
a Vl.m solidos.
En aquesta forma que si poden tallar cascun any tro a V.m cafis de sal et a vegades
mes e menys segons que la venda et costa de tallar lo cafis. Item trametne hom a
Saragoça tro a II.m cafis poch menys et aquests costen de portar en les barques per lo
riu de Ebro VIII diners lo cafis. E ha a mostrar laministredor cartes testimonials dels
talladors quanta sal tallen ne a qual preu. E el Rayçs de les barques quanta sal porten al
almudi de Saragoça et a qual preu. E quant la sal es a la riba de Ebro a Saragoça
portenla besties a loguer al almudi. Item munta lo salari del administredor et un claver
et boter et scriva que es I hom qui esta en les dites salines de Remolins et altre en
Saragoça. E munten el salari daquests III tro a DCCC.
E poden muntar totes les dites quantitats ques paguen de les dites salines tro a XXIIII.m
DCL solidos.
Tot lo romanent se paga a aquells qui tenen mesnaderies per solidos et libras.
E son aquests ques segueixen.
Primerament Michel de Gorrea per I cavall armat D solidos.
Item Exemen de Tovia per II cavalls armats M solidos.
Item Michel Perez Darbe per un cavall armat D solidos.
Item Lopp Sanxes per IIII cavalls armats II.m solidos.
Item Michel Pereç de Gotor per II cavalls armats M solidos.
Item Johan Martinez de Bienes per un cavall armat D solidos.
Item Lopp de Gorrea per I cavall armat D solidos.
Item Garçia Pereç Dayerbe per I cavall armat D solidos.
Item Pero lo gran de Maneses per III cavalls armats MD solidos.
Item A. de Sadava per II cavalls armats M solidos.
Item Gonsalvo de Pomar per I cavall armat D solidos.
Item P. Alfonso fill den Jacme Pereç per II cavalls armats M solidos.
Item Gil Garces Datrosillo per II cavalls armats M solidos.
Item Rodrigo Dahones (de Ahones) per I cavall et mig DCCL solidos.
Item Felipp de Boyl per I cavall armat D solidos.
Item Alfonso de Fanlo per II cavalls armats M solidos.
Item Andreu Martines de Sorita per III cavalls armats MD solidos.
Item Gil Darrada per III cavalleries MD solidos.
Suma daquestes mesnaderies XVI.m DCCL solidos. (1)
(1) Entre esta suma y la siguiente lista de calonias median dos fojas en blanco, en cuyo
extremo se leen dos títulos aislados, a saber, en la primera Salines Darchos (de Arcos) y
en la segunda Salines de Nabal. Explicar la causa porque se omitieron las relaciones
correspondientes a estos puntos, creemos que sería aventurado.
Calonies dels jueus et dels moros et els homicis del merinat de Saragoça de Oscha
Barbastre Jacca Exea (Ejea de los caballeros) Terassona (Tarazona) Calatayu Oscha
Darocha (Daroca).
Les calonies dels jueus et dels moros et els homicidis de Saragoça et de son merinat
pren lo merino de Saragoça. E poden valer cascun any a arbitri den Esteve de Roda tro
a. 3000 s.
Item poden valer los homicidis del merinat Doscha (de Oscha, Huesca) et de Barbastre
ab ço que ve a ma del dit meri cascun any tro a. 1000 s.
Item pot valer lo merinat de Jacca et de Exea cascun any tro a. 2000 s.
Item lo merinat de Taressona cascun any tro a. 500 s.
Item los esdevenimens et calonies dels cristians et dels jueus sarrayns et la terça part
dels homeys de Calatayu pren lo batle de Calatayu et poden valer cascun any tro a.
2000 s.
Aquest loch te per cambra la senyora Infanta dona Alienor.
Item los esdevenimens et calonies dels cristians et jueus et serrayns de Oscha que
semblantment te per compra la senyora Infanta dona Alienor poden valer cascun any et
pren ho el batle de Oscha tro a. 1OOO s.
Item el merinat de les aldeas de Darocha ço es les calonies et els homicidis poden valer
et metehi merino el noble En Jacme de Xerica qui ho te per cavalleries mas no ho pren
en paga de les dites cavalleries ne sabaten (s´abaten, se abaten) de ço que la cort li deu
per ço com En Lopp de Luna solia tenir lo dit merinat per lo Rey don Alfonso en paga
daço que li devia. E apres vench En Jacme Perez qui tench les dites aldeas per
cavalleries et ell demana al senyor Rey queu tengues axi com don Lopp de Luna o tenia
no faen mencio que sabates (s´abatès, abatés) de sos deutes.
E semblantment te ho En Jacme de Xerica que nou te en paga de sos deutes ans ho
pert lo senyor Rey tro a. 2000 s.
Les calonies de tots los altres locs Darago exceptat ço que prenen los merins dels dits
locs pren lo batle general Darago. E poden muntar ab la terça part ques pren en
Darocha dels omicidis et en Farisa et en ses aldeas ques pertanyen al senyor Rey tots
los homicidis et poden muntar totes aquestes calonies cascun any tro a (a vegades mes
a vegades menys.) 7000 s.
Encare ha lo senyor Rey en molts lochs Darago cenes en absencia de que poden
muntar cascun any tro a. 18000 s.
Item ha molts locs en Arago hon pren cenes en presencia que non pot demanar diners.
E el senyor Rey ha ost et cavalcada en tot Arago en los lochs seus.
E quels demana peytes o questes quan se vol exceptats en los locs que son
privilegiats.
A.
Cataluña.
Pág (se omite).
Apiera.
Agualada.
Araprunya.
Argensola.
Almasselles.
Almenar.
Areny.
Los locs Dalos et de Meya.
Valencia.
Algesira.
Alaguar.
Ademuç.
Alpont.
Assignacions quel senyor Rey mana pagar.
Asp.
Aragón.
Salines de Arcos.
Albarracin.
Arcayne.
Aranda.
Alago.
Almudevar et ses aldeas.
Assotiello.
Artieda.
Ansso ab la Vall.
Arahuas.
La vila et la vall de Arues.
Aysa.
Arahues de Solano.
Alquessar et ses aldeas.
Ahuescha.
Aynsa.
Ahuerta.
Archussa 345
B.
Cataluña.
Borrassa.
Busuldo.
Rendes antigues de Bergua et de Bergueda.
Rendes de Bergua et de Bergueda novelles.
Rendes de Barchinona.
Bruch.
Biure.
Bell Loch.
Valencia.
Biar.
Bocayren.
Bunyol.
Burriana
Aragón.
Borja.
Bolea.
Biel.
Biessa.
Bossa.
Biescasa.
Bellsuey.
Barbastre.
Bielsa.
Boltanya et ses aldeas.
Breoto.
Barbegal.
Beseran.
Boyl.
Beneplacitum.
C. Ç
Cataluña.
Crexell.
Campredon.
Caules de Malaveya.
Cruylles.
Cardedeu.
Caules de Muntbuy.
Molins del Coll de la Celada de Barchinona.
Ça Guardia.
Cambrils.
Copons.
Cervera.
Camerasa.
Cubells.
Valencia.
Castello.
Corbera.
Cullera.
Castellhabib.
Aragon.
Calatayu et ses aldeas.
Cetina.
Çer Castiello.
Castiello.
Catarecha.
Campfranch.
Camp de Jacca.
Castellar.
Costean.
Los Castellones.
Cortilles.
Cornes.
Castellasso.
Calonies dels jueus etc.
D.
Cataluña.
Dua Castella.
Dalos.
Valencia.
Dinia.
Dontinyen.
Aragón.
Darocha et ses aldeas.
E.
Cataluña.
Esclanya.
Esprats.
Valencia.
Exalo.
Ella.
Aragón.
Epila.
Escho.
Echo.
Estaves.
Esposa.
Merinado de Exea.
Elsen.
F.
Cataluña.
Lo loch de Figueres.
Font Rubia.
Aragón.
Fariça ab ses aldeas.
Los Fayos.
Fontes.
Fornell de Vialada.
Fago.
Favana.
G.
Cataluña.
Gerona.
Gurb.
Ça Guardia.
Guardia Palosa.
Gaver.
Guiminells.
Valencia.
Gandia.
Gallinera.
Godolest.
Guardes dels castells.
Aragón.
Gomar.
Gestau.
H.
Aragón.
Huesa e ses aldeas.
Hisurre.
I.
Aragón.
Illuaca.
Ivardues.
J.
Cataluña.
Tribut dels Juheus de Barchinona.
Aragón.
Merinado de Jacca.
Ciutat de Jacca.
Camp de Jacca.
Tribut dels jueus de tot lo regne Darago.
Calonies dels jueus et dels moros et els homicis del merinat de Saragoça de Oscha
Barbastre Jacca Exea Terassona Calatayu Oscha Darocha.
I..
Cataluña.
Lagostera.
Leyda.
Lorens.
Valencia.
Liria.
Aragón.
Los Fayos.
Loarre.
Luna.
Longares.
Lobera.
La Reyal.
Lorbes.
Larraç.
Los Castellones.
M.
Cataluña.
Manresa.
Monblanch.
La Manresana.
Muntfalco.
Muntmaneu.
Munt Cortes.
Muntayana.
Los locs Dalos et de Meya.
Mungay.
Valencia.
Morella.
Murvedre.
Madrona.
Aragón.
Mallon.
Magallon.
Morello.
Monclus et ses aldeas.
Morello.
Provisio de Munters.
N.
Valencia.
Novella.
Aragón.
Nuelia.
Nocito.
Nabal.
O.
Valencia.
Ontinyen.
Obres dels castells.
Aragón.
Orocal.
Ornat.
Orduas.
Oscha.
Oson.
P.
Cataluña.
Pontons.
Palamos.
Peraylada.
La Montanya de Prades.
Pallarols.
Sa Paladella.
Puigalt.
Valencia.
Pego.
Aragón.
Salines de Pedra.
Puypintano.
Pertusa et ses aldeas.
Portoles.
Possant.
Palo.
Perpetuals.
Provisio de munters.
R.
Cataluña.
Regencons.
Rubiola.
Riber.
Valencia.
Retinencies dels castells.
Aragón.
Ricla.
Roda.
La Reyal.
Ruesta.
Ribagorça.
Salines de Remolins.
Retinençes de castells.
S.
Cataluña.
Sent Esteve de Palamos 224
Sent P. dor.
Santa Maria des Pla.
Sent Marti.
Sa Paladella.
Sadaho.
Sententoli.
Santa Linia.
Valencia.
Sexona.
Salaris ques paguen.
Aragón.
Salines de Arcos.
Salines de Pedra.
Santos.
Sent Marti.
Santa Creu.
Saragoça.
Suera et ses aldeas.
Sadava.
Rendes de Sos.
Salvaterra.
Siresa.
Suesa.
Siyunas.
Arahues de Solano.
Sagua.
Savinyanego.
Senta Maria.
Sarayena ab ses aldeas.
Sevil.
Saravella.
Seguron.
Sardassa.
Salines de Remolins.
T.
Cataluña.
Torrella de Muntgri.
Tagamanent.
Terrassa.
Tarregona.
Timor.
Tarrega.
Tortosa.
Aragón.
Terol et ses aldeas.
Torrellas.
Tardejanta.
Torralba.
Tahust.
Tiermas.
Vall de Tena.
Torla.
Tarancona.
Trillo.
U.
Valencia.
Uxo.
Aragón.
Un Castiello.
Urries.
Unduespinto.
V.
Cataluña
Vich.
Vilamajor.
Vilafrancha.
Valls.
Vissiana.
Vilagrassa.
Valencia.
Valldayora.
Aquests son los violaris.
Violaria quel senyor Rey mana donar.
Aragón.
Vall de Roures.
Vilanova.
Vila real.
Ansso ab la Vall.
Verdun.
Vall de Echo.
Vilanova.
Vall de Arues.
Vall Daysa.
Vull prop Jacca.
Vall de Tena.
Vall de Gestau.
Vall de Portoles.
Vall de Breoto.
Vall de Tarancona.
Violaris.
X.
Valencia.
Xativa.
Aragón.
Xivaregay.
/ Aquí aparecen las BASES DE ESTA PUBLICACIÓN, que salieron antes en el pdf
escaneado /.