Está en la página 1de 27

Maderade frondosas

estadounidenses
para usoestructuraI
ArriagaMartiteguiy MiguelEstebanHerrero
PeterRoss,Francisco
AndrewLawrence,

ANTECEDENTES punto de vista de la ingeniería.A la vez, el resultado


del trabajo de caracterizaciónha quedadoa disposi-
En nuestroentorno,al diseñaruna estructurade ma- ción de otros proyectistas.
dera,el proyectistapocasveces elige una especiede Las cuatro especies de madera cuyas propiedades
madera de frondosas, recurriendopor lo general al m e c á n i c a ss e r e c o g e n e n e s t a p u b l i c a c i ó n( r o b l e
uso de las coníferas.Uno de los motivosde esta de- b l a n c o ,r o b l e r o j o ,f r e s n oy t u l i p i é )s o n a m p l i a m e n t e
cisión es la falta de informaciónsobre las caracte- conocidaspor sus característicasestéticas,además
rísticas mecánicasde las frondosas para su utiliza- de que constituyenun recursode materialrenovable
ción estructural.Muy pocas normas europeastratan y sostenible.
sobre la clasificaciónvisual de piezasde madera de RamónArgüellesÁlvarez
frondosas para uso estructuraly, salvo el chopo, la Catedrát¡co de Cálculode Estructuras
normativaeuropeade asignaciónde clases resisten- Un¡versidad Politécnicade Madr¡d
tes (EN 7972) no contempla las maderas de espe- M¡embrode la RealAcadem¡a de {a lngen¡ería de España
cies boreales.

Sin embargo,la tradiciónde la construccióncon ma-


dera en el norte de Españaes abundanteen el em- INTRODUCCIÓN
pleo de frondosas como el roble y el castaño. En la
actualidadel campo de la rehabilitaciónrequiereen
muchos casos la sustitucióno reconstrucciónde la
estructura con madera de frondosas. Esta falta de
d o c u m e n t a c l ó ns o b r e l a s p r o p i e d a d e sm e c á n i c a s , * '- t71r I

que afecta principalmentea la asignaciónde clases


resistentes,obliga al empleo de estas especiespar-
tiendo de una estimaciónmuy conservadorade sus
-:*- -
propiedadesmecánicas.De esta forma se tlende a 'tud

sobredimensionarla sección y, al no poder recurrir


#**Ñ**.,...,,
a p i e z a sd e m a y o re s b e l t e zs, e r e d u c e nl a s p o s i b i l i d a -
des del diseñoarquitectónico. Fig. 1. Americanwhite oak. Fig. 2, Americanred oak. Ro-
Roble blanco estadounidense. ble rojo estadounidense.I Roure
Roure blanc nord amer¡cá. vermellnord americá.
E s t a o u b l i c a c i ó nt i e n e u n c a r á c t e re m i n e n t e m e n t e
práctico, ya que está fundamentadaen el proceso
tecnológicoque fue necesariodesarrollardurante la
redacciónde un proyectosingularde arquitecturacon
m a d e r a ,c o m o e s e l P o r t c u l l i sH o u s ee n L o n d r e s E . n ;; ":,.;;'
el planteamientode la estructura,propuestacon ma-
dera de frondosas,se solventóla ausenciade docu-
m e n t a c l ó nt é c n i c am e d i a n t el a r e a l i z a c i ódne u n p r o -
g r a m a d e e n s a y o s e n c a r g a d oa l B u i l d i n gR e s e a r c h
E s t a b l i s h e m e n( tB R E )c o n e l o b j e t od e d e t e r m i n alra s
clases resistentesde las calidadesdefinidasconfor-
m e a l a s r e g l a sd e c l a s i f i c a c i ó n v i s u a ld e l a n o r m a
Fig. 3. American ash. Fresno Fig. 4. American tulipwood. Tu
británicaBS 5756. Graciasa este esfuerzoel proyec- estadounidense. I Freixe nord l i p i é e s t a d o u n i d e n s e .I l u l i p e r
to de la estructura pudo optimizarsemás desde el arnenca. nord aner¡ca.
Maderade frondosasestadounidensespara uso estructural
per a Úsestr{rcturá¡
Fusfade f¡ondosesnotd-americane$

Durante mucho tiempo las cualidadesestéticas de arquitectose ingenierosde toda Europapara que
las frondosas estadounidenseshan despertado la puedanconfiaren estasespeciesparasu utilización
imaginaciónde los arquitectosque las han utilizado estructural.
por sus atractivos colores y texturas para crear efec- DavidVenables
tos estéticos en obras de arquitecturatanto grandes American Hardwood ExDort Counc¡l
como pequeñas.En Europa,el uso de la madera de
frondosasestadounidenses,ha estado muy limitado
tradicionalmentea aplicacionesno estructurales.Sin MEDIOAMBIENTALES
CREDENCIALES
embargo,actualmentehay un cambio de moda que
se orienta hacia las solucionescon maderay un in- Aunoueel volumencertificadode madera de frondo-
terés crecientehacia las especiesde frondosaspro- sas estadounidensesa travésde esouemascomo el
cedentesde climas templados,lo que proporcionaa SustainableForestryInitiative(SFl)y el Forest Ste-
muchos prescriptoresla posibilidadde combinarcua- wardshipCouncil(FSC)es cada vez mayor,los esque-
lidades estructurales con un diseño estético. Pero mas de certificaciónforestal que se apoyan en la
debidoa la ausenciade datos sobre las propiedades trazabilidadcon unidadesespecíficasde gestión fo-
mecánicasde estas especies se tiende a un sobre- restal,no son apropiadospara la mayoríade los bos-
dimensionado,del lado de la seguridad,lo que pro- ques de frondosasde EstadosUnidos.El tema que
voca un impacto negativoen la eficienciaestructural los hace inapropiadosno son las prácticasforestales
y en el rendimientoforestal. que se llevana cabo sino la distribuciónde la propie-
dad forestal.
En el año 20OO la utilizaciónestructurala alto nivel
tecnológicode maderade frondosassentó un prece-
dente y desencadenóuna serie de acontecimientos
que culminancon nuevosdatos paracuatro importan-
tes esoecies comerciales de frondosas estadouni-
densesy con la creaciónde esta publicación.El pro-
yecto fue PortcullisHouse, un nuevo edificio del
Parlamentobritánicoen Londres,diseñadopor el es-
tudio HookinsArchitects.

E l e d i f i c i oe n c i e r r a u n p a t i o c e n t r a l c o n u n a g r a n
cubierta abovedada de cristal que se soporta por
un entramadode madera laminada de roble blanco
estadounidense, diseñadapor Arup. Es una de las es-
tructurasde cubierta de madera más complejasde
Europa.Para lograr este ambicioso diseño Arup lle-
vó a cabo minuciosasinvestigacionesy ensayosso-
bre la resistenciadel roble blanco estadounidense
y descubrióque el material y las calidadesdisponi-
bles se comportabanmejor que la clase resistente Fig. 5.
D50 que se esperaba,permitiendouna mayoreficien-
cia en el cálculo.Los costes son una cuestiónimpor- La falta de certificaciónno significa falta de sos-
tante a consideraren el cálculo estructural,y esta tenibilidad.En el caso de las frondosas estadouni-
nueva investigaciónpermite alcanzar los ahorros de denses, los bosques son, en sí mismos, la prueba
costes necesariosgraciasal uso de calidadesnorma- vivientede su sostenibilidad.El GobiernoFederaldis-
lizadas. oone de setenta años de datos de inventarioforestal
que proporcionanuna ampliaevidenciade que es un
La AmericanHardwoodExportCouncil(AHEC)se aso- recurso próspero.Como muestra basta el siguien-
ció con Arupy encargóal BuildingResearchEstablish- te dato: a lo largode los últimos cincuentaaños, el
m e n t ( B R E )d e l R e i n o U n i d o r e a l i z a re n s a y o s p a r a volumen de frondosas estadounidensesen pie ha
cuatro especies de frondosas estadounidenses,in- aumentadoalrededorde un 90% mientrasque la su-
cluido el roble blanco estadounidense,con el fin de oerficieforestalde frondosaslo ha hechoen un 18%.
determinarsus valorescaracterísticosoara el cálculo Se puededisponerde la informacióndetalladasobre
estructural.Estos ensayosdescubrieronalgunosda- la que se sustenta el dato anterior a través de la pá-
tos sorprendentes y probaronque las cuatroespecies gina web de la USDAForestService:
tenÍan un amplio potencialpara ser utilizadasen es-
tructuras.AHECahora ofrece esta informacióna los http:/ / www.ts.fed.us/pl/ r pa/
Maderade fiondosasestadounidensespara uso estructural
per a ús est¡¿letural
FusfarJefrondosesnard-americanes

Alrededordel 73o/ode la superficieforestalde frondo- pequeñospropietariosprivadosno industrialeshacen


s a s d e l o s E E . U U p. e r t e n e c ea p r o p i e t a r i o ps r i v a d o s , dificil la certificaciónforestal independientesin em-
a m e n u d of a m i l i a se n l a s q u e l a t i t u l a r i d a dd e l a p r o - bargo,desde el punto de vista de la sostenibilidad,es
piedad se remontaa variasgeneracionesanteriores. un valor ¡nestimableque crea un fuerte vínculoentre
Hay aproximadamentecuatro millones de propieta- l a s c o m u n i d a d e rsu r a l e sy s u s b o s q u e s .
r i o s f o r e s t a l e s p r i v a d o sc o n u n t a m a ñ o m e d i o d e
propiedadforestal de 20 ha. Es usual que la venta
de troncosde frondosasocurrauna sola vez,o tal vez CÁLCULoDE ESTRUcTURAs
i n c l u s od o s v e c e s ,e n l a v i d a d e c u a l q u i e rp r o p i e t a r i o DE MADERAEN EUROPA
forestal. Por ello, la venta de madera es un peoueño
porcentajede los ingresosesperadospor estos pro-
Eurocódigosy ottas normas
pietariosa lo largo de toda su vida. Así, aunque se
p r o d u j e s eu n a u m e n t oc o n s i d e r a b l ed e l v a l o r d e l a La publicaciónde los Eurocódigosy de las normas
madera (lo cual no ocurre motivado por la certifica- d e a p o y o q u e l o s a c o m p a ñ a nc u l m i n a nu n p r o g r a -
c i ó n ) ,e l l o n o s u p o n d r í au n v e r d a d e r oi n c e n t i v oa l o s ma de 20 años dirigidoa establecerun conjuntode
propietariosforestales para alcanzarla certificación. documentosunificadoque recogelas reglasbasadas
Como consecuencia,la maderade frondosasestado- en el método de los estados límite últimos,para pro-
u n i d e n s e sq u e u n a s e r r a d e r os u m i n i s t r aa s u s c l i e n - y e c t a rc o n l o s p r i n c i p a l e sm a t e r i a l e se s t r u c t u r a l e s ,
t e s p r o v i e n ea, m e n u d o ,d e u n c o n j u n t od e m i l e s d e entre los que se encuentrala madera. El Eurocódi-
propietariosforestalesque serán un grupo completa- go 0 establece las bases de proyecto,y el Eurocó-
mente diferenteal año siguiente. digo 1 en sus diferentespartes especificalos valores
d e l a s a c c i o n e s .E l E u r o c ó d i g o5 d e f i n e l a s r e g l a s
Por otra parte, no cabe ningunaduda sobre la soste- generales para proyectarestructuras de madera y
nibilidaddel recursoforestalde frondosasestadouni- hace referenciasa varias normas,entre ellas ta nor-
denses, que refleja la efectividaddel actual marco ma UNE-EN408, que especificalos procedimientos
legaltanto federalcomo estatal,la resistenciade los de ensayo,y la norma UNE-EN384, que estableceel
bosquesde frondosasestadounidensesy la naturale- método para la determinaciónde los valorescaracte-
za de la propiedadforestal.Así,aunqueel dominiode rísticosa partir de los resultadosde ensayo.

C.A.R.S.A.
FMPRESA
CONSIRUCIORA

a Recalcesde cimentaciones
o Reparacionesestructuralesen Edificaciónn tanto de edificios
de viviendas,como de edificios industriales
o Refuerzode estructuras
o Rehabilitaciónintegral de edificios
a Gonstrucciónde Obra nueva
a Instalaciónde láminasimpermeabilizantes en túneles,
canalesy minería

De Lo Gaiterdel Llobregat,125-127
08820El Pratdel Llobregat
Tel.93 478 61 60 - Fax93 4783270
e-mail:carsa@carsa-carfoam.com
ffiffiffi
lso 9001 rso 14001 oHSAS 18001
lo t't:ll Maderade frondosasestadounidensespara uso estructutal
:::au::::
pe/ a ús estructu¡al
Fusfade frondosesnotd-americanes

Los diferentesEurocódigos,después de haber esta- ensayosparaunacombinación particular


de especie
do publicadoscomo normas experimentales,han lle- y calidaddebencumplirlosvaloresmínimos definidos
gado a fas versionesfinales que se están publicando para las propiedades
principales(módulode elasti-
en España en estos últimos años. En particular,en cidadmedio,resistenciay densidadcaracterísticas).
el caso del Eurocódigo5 la versión definitivaes de
2005 y actualmentese está traduciendoal español, El sistemade clasesresistentes se ajustabienpara
esperandoque su publicaciónen Españase produzca ya que en conjuntose adaptanmejor
las conífuras,
en 2006. Existiráun periodode transición,en el que a las diferentesclasesresistentes quedefinela nor-
los proyectistaspodrán optar por los Eurocódigoso ma.Sinembargo, lasfrondosas presentan unamayor
por continuarcon sus normas nacionales. dispersión y de las cuatroespeciesde frondosas es-
tadounidenses que hansidoensayadas, notodasse
ajustanclaramentea las clasesresistentes. Mien-
Normas de cálculo nac¡onales
tras el robleblancoestadounidense cumolecon to-
Durante los últimos 50 años muchos paÍses euro- dos los requisitos de la D5O,el roblerojoestadouni-
peos han desarrolladosus propiasnormasde cálculo clense,a pesarde ser más resistente en flexíónque
para las estructuras de maderay para fos otros mate- ef robleblanco,tienevaloresde rigidez y de densidad
riales estructurales,aunque los procedimientosque que sólo permitenasignarlaa la claseresistente
siguen esas normas varÍan de una a otra. Algunos D40. Y mientrasel fresnoestadounidense cumple
países,como es el caso del ReinoUnido,todavíauti- conlos requisitos de la D35,el tulipié,conunaresis-
lizan el método de las tensiones admisibles en su tenciay rigidezcorrespondiente a la D40, no es lo
norma BS 5268, dondeel factor de seguridades úni- bastantedensacomo paraclasificarla dentrode la
co y afecta sólo a las propiedadesdel material.Otras claseinferiorD30.
normas emplean el método de los estados límite,
No obstante,el Eurocódígo5 permiteel cálculoutíli-
donde el factor de seguridadse divideentre las resis-
zandolas propiedades específicas de la especie,de
t e n c i a s d e l m a t e r i a ly l a s a c c i o n e s .E s t a s n o r m a s
la mismaformaque se utilizanlas propiedades defi-
presentan las resistenciasdel material como valores
nidasparauna claseresistente. En el apartadoco-
característicos.
rrespondientea las Propiedades del materialse re-
En Españaacaba de ser publicadoel CódigoTécni- cogenlas propiedades específicas de las especies
co de la Edificación.Desde 1999, con motivo de la queel proyectistapuedeutilizardirectamente,en ge-
Ley de Ordenaciónde la Edificación,se inició el de- neralcon algunaventajafrentea la utilizaciónde la
sarrollode este Código,recogiendotoda la normati- claseresistenteasignada.
va que afecta con carácterde obligadocumplimiento
a l o s r e q u i s i t o se s e n c i a l e sd e f i n í d o se n l a D i r e c -
tiva de Productosde la Construcción(entre ellos la
GLASTFtCAC|ÓN
segur¡dadestructural).Este código incluye una par-
te dedicada al proyectode estructuras de madera
que está basada prácticamenteen su totalidaden el Toda la maderade frondosasque se exporta desde
Eurocódigo5 nProyectode estructurasde maoeran. Estados Unidosa Europaestá clasificadasegún las
reglas de la NationalHardwoodLumber Association
Portanto, puededecirseque la utilizacióndel Eurocó-
(NHLA).Las reglasse puedenconsultaren detalle en
d¡go impl¡ca la aplicacióndel Código Técnicode la
v a r i a s p u b l i c a c i o n e s lp, e r o l a s d o s c a l i d a d e sm á s
Edificación.Por estas razones,esta publicaciónutili-
relevantesson (F¡rstand Seconds,(FAS)y
za el métodode los estados lÍmiteutilizandolos valo- "Number1
res caracteristicos,que por otro lado, ya es práctica Commono(N.o1C). La calidadsuperior,FAS,está for-
frecuenteen el ámbito del cálculode estructurasoe m a d a p o r p i e z a sq u e t i e n e n l i m p i a s e n t r e u n 8 4 %
y un TOOo/o de la superficie de sus caras, es decir,
maderaen España.
libresde nudos(véasela figura6). La calidadinferior,
N.o 1C, está formada por piezasque tienen, libre de
Clases resistentes nudos,entre un 660/of un 84% de la superficiede sus
y prop¡edadesde las especies caras.A pesarde que éstas son especificaciones muy
estrictas,no se limita el tamaño de los nudos o la
La norma UNE-EN338 estableceun rango de clases
desviaciónde la fibra, que son los dos parámetros
resistentespara maderade coníferas,C74 a C50, y principalesen cualquiersistema de clasificaciónes-
para las frondosas,D30 a D70. Para cada clase re-
tructuralde la madera.
sistente se define un perfil de propiedadesrelativasa
l a r e s i s t e n c i a ,r i g i d e zy d e n s i d a d .P a r a a s i g n a ru n 1 Guía ilustradade las calidades de la madera aserrada de frondo-
materiala una clase resistente,los resultadosde los sas estadounidenses-AHEC.
parauso estructural
Maderade frondosasestadounidenses II
¡-'r¡j.i*ii#{-: ¡i{}r?a}{}s{:6 nrar¡l-ár?!¿rfifl$t-ios i}i}r ¿} il1 €slr{¡{:i.i.¡r'],¡

., - i gES Robterojo
W estadounidense

, ;,++.r1f1"i'T.i ,;.*4;,i:#ffi

',.*, FAJ

:;,'...:'
.....i..+. .: H
N . o1 C
l;,'.

F ¡ 9 .6 .

Para utilizarcon fiabilidad las frondosas estadouni- información a d i c i o n a ql u e s e i n c l u y eb a j o l o s e p i g r a -


d e n s e s e n a p l i c a c i o n e se s t r u c t u r a l e se, s n e c e s a r i o fes siguientes:
conocerlas propiedadesmecánicasque se asignana
l a m a d e r ac l a s i f i c a d ad e a c u e r d oc o n u n a n o r m a d e Disponibilidad
clasificación e s t r u c t u r a ql u e c u m p l ac o n l o s r e q u i s i -
tos de la norma UNE-EN74081,1. En la actualidadno L a s d i m e n s i o n e sd i s p o n i b l e sh a b i t u a l m e n t e n e l
h a y u n a n o r m ad e c l a s i f i c a c i óúnn i c aq u e s e a a c e p t a - m e r c a d os o n l a s s i g u i e n t e s :
d a e n t o d a E u r o p as i n o q u e a l g u n o sp a i s e st i e n e ns u
- G r u e s o :1 9 - 1 0 0 m m
p r o p ¡ an o r m ad e c l a s i f i c a c i ódne f r o n d o s a s .
> 1 5 2 m m p a r al a c a l i d a dF A S
U n a d e l a s n o r m a sd e c l a s i f i c a c i ó qn u e c u m p l ec o n
l o s r e q u i s i t o sd e l a n o r m a U N E - E N1 4 0 8 1 - 1 , e s l a = 1 0 2 m m p a r al a c a l i d a dN . o1 C
n o r m a b r i t á n i c aB S 5 7 5 6 o u e e s t a b l e c eu n a s s e n c i -
Longitud:
l l a s r e g l a sp a r a l a c l a s i f i c a c i ódne l a m a d e r ad e f r o n -
d o s a s e n d o s c a l i d a d e sT, H 1 y f H 2 . L a c a l i d a ds u p e - d e s d e2 , 4 m h a s t a4 , 8 m p a r a l a c a l i d a dF A S
r i o r ,T H 1 , r e s u l t am á s a d e c u a d ap a r a l a m a d e r ad e d e s d e 1 , 8 h a s t a4 , 8 m p a r a l a c a l i d a dN . o1 C
frondosasde EstadosUnidos,ya que optimizala cali-
dad de las piezassin producirun inaceptableporcen-
taje de piezas rechazadas,y fue la calidad utilizada 1 - . L a s d i m e n s i o n e sc o m e r c i a l e s e e x p r e s a ne n p u l -
para seleccionarlas piezas para ensayardentro del g a d a s ; l a s m e d i d a s e q u i v a l e n t e se n m ¡ l í m e t r o s
trabajoexperimentalcitado con anterioridad.De esta f a c i l i t a d a se n e s t e a p a r t a d os o n a p r o x i m a d a s .
manera,los datos de cálculorecogidosen esta publi-
2 . P i e z a sd e m a y o r d i m e n s i ó ns e p u e d e n o b t e n e r
caciónson de aplicaciónpara las maderasde frondo-
sas estadounidensesRECLASIFICADAS EN LA CALI c o n m a d e r al a m i n a d ae n c o l a d a .
DADTH1SEGÚNLANORMABS5756. LOSrENdiMiCNtOS
para esta reclasificación a partir de madera de cali- Aspectoy prop¡edades
parael mecanizado
dades FASy N.o 1C se indicanen las tablas de pro-
piedades. Puedeencontrarseinformaciónsobre el aspectoy las
p r o p i e d a d eg
s e n e r a l e sd e l a s c u a t r oe s p e c i e se n l a
E n u n a n e x o ,a l f i n a ld e l t e x t o ,s e i n c l u y eu n r e s u m e n Guíade maderas de frondosas estadounidenses-Espe-
d e l a s e s p e c i f i c a c i o n eqsu e s e a p l i c a na l a c a l i d a d cies,publicadapor AHEC.
T H 1 d e l a n o r m aB S 5 7 5 6 .

Durabilidad

DEL MATERIAL
PROPIEDADES L a n o r m a U N E - E N3 5 0 - 2 d e f i n ec i n c oc l a s e sd e d u -
r a b i l i d a dd, e s d e l a c l a s e 1 ( m u y d u r a b l e )h a s t a l a 5
E n l a s p á g i n a ss i g u i e n t e ss e d e s c r i b e nl a s p r o p i e d a - (no durable)L a d e c u a d ap a r a
. a c l a s ed e d u r a b i l i d a d
des estructuralesde las cuatro especiesjunto a otra c a d a e s p e c i es e a s i g n aa l a m a d e r ad e d u r a m e n .E l
Maderade frondosasestadounidenses paÍa uso estructural
Fugt;l{ie {rr:r¡etr¡s*s
lr*¡¿i-;¡¡¡r*r}¿"'ar}e-g
J}Éra ¡is *:sfr¿¡cf¡-¡r;¡f

f r e s n o e s t a d o u n i d e n sye e l t u l i p i én o s e e n c u e n t r a n v u e l t a sa l a l m a c é n . )P o r s u p u e s t o e , s i m p o r t a n t ei n -
i n c l u i d a se n l a n o r m a U N E - E N 3 5 0 ' 2 , p e r os e p u e d e s i s t i re n l a n e c e s i d a dd e l a r e c l a s i f i c a c i ó n .
a s i g n a ru n a c l a s e d e d u r a b i l i d a da p r o x i m a d ab a s á n -
dose en la publicaciónThe Handbookof Hardwoods Propiedades
mecánicas
( B R E 1, 9 9 7 ) .
L a s p r o p i e d a d eds e r e s i s t e n c i ar,i g i d e zy d e n s i d a ds e
Rendimiento i n d i c a np a r ac a d a e s p e c i ee n f o r m a d e v a l o r e sc a r a c -
de la reclasificación t e r Í s t i c o sp a r a l a c o m p r o b a c i ódne l o s e s t a d o sl í m i t e .
Como se explicó en páginas anteriores,tres de las
C o m os e e x p l i c ae n p á g i n a sa n t e r i o r e sl ,a s f r o n d o s a s cuatro especiesno se ajustancompletamentea una
estadounidensesse exoortan en sus calidadesFAS c l a s er e s i s t e n t eS . i n e m b a r g oe, l E u r o c ó d i g5o, c o m o
y N.o 1C. Para su uso estructurales necesariorecla- o t r a s n o r m a s , r m i t er e a l i z a re l c á l c u l oe n b a s e a
p e
s i f i c a re l m a t e r i a ld e a c u e r d oa l a n o r m a B S 5 7 5 6 , l a s p r o p i e d a d eos b t e n i d a sa p a r t i rd e e n s a y o sy, e s t a
c a l i d a dT H 1 .P a r ac a d ae s p e c i es e i n d i c ae l r e n d i m i e n - p o s i b i l i d a do, b v i a m e n t ep, e r m i t ea p r o v e c h aar l m á x i -
to de la reclasificación. (Si la reclasificación es lleva- m o l a s p r o p i e d a d e sd e c a d a e s p e c i ee n p a r t i c u l a r .
da a cabo por el suministrador,las piezas no selec- C o m ob a s e p a r a u n a c o m p a r a c i ó na,l l a d o d e l o s v a -
c i o n a d a s ,p u e s t o q u e s i g u e ns i e n d o d e c a l i d a dF A S lores característicosse incluyenlas propiedadesde
( o N . o1 C ) , n o s o n ' d e s e c h o sy' a q u e p u e d e ns e r d e - la clase resistentecorresoondiente.

Roble blanco estadounldense Roblerojo estadouniderse


Ameñcan white oak Americanred oak
(quercus spp.) (Quercus spp.)
^^a
z- 5' 42
C l a s ed e d u r a b i l i d a d
d u r a b l e - m e d i a n a m e ndtuer a b l e poco durable

FAS-70 %
Rendimientode la reclasificación
a TH-l- FAS-BO%
N . o1 C 5 0 %

de resistencia(N,/mm2)
ValorescaracterÍsticos D40

Flexiónparalelaa la fibra fr,t 40,0

Tracciónparalelaa la fibra f,,o,n ór,r 30,0 32,2 24,O

Tracciónperoendicular
a la fibra 0,6 0,6 0,6

Comoresiónoaralelaa la fibra fc,o,t¡ 29,5 29,O 30,0 26,O

Compresiónperpendicular
a la fibra I' c . 9 0 .
k 10,3 9,7 9,2 8,8

Cortanteparaleloa la fibra f".n A6 ¿,R 3,8

Propiedadesde rigidez(N/mm2)

M ó d u l od e e l a s t i c i d a dp a r a l e l o
tr
-O.mean
T 15.000 13.000 11.000
a la fibra,valor medio

paralelo
M ó d u l od e e l a s t i c i d a d
a la fibra,5.o percentil

Módulode elasticidadperpendicular,
-90,
mean 1.000 930 870 750
valor medio

Módulode cortantemedio G.""n 940 880 810 700

Densidad(kglm3)

Densidadcaracterística 615 590

Densidadmedia 700

2 D e a c u e r d oa l a n o r m aE N 3 5 0 - 2 .
Maderade frondosasestadounidensespara uso estructural
J:l¡.lia ** Íl**{¿s.{i.rt rtrit*"JJ}}*;.i*"i¡¡{:si.}{r*i} ¿is ¿:se¡¿;ct$r":?f

F¡esnoestadouniderse TuUpié
Americanash Tultpwood
(Fraxinus
spp.) (L¡riodendron
tulip¡tera)

Clasede durabilidad 5-nodurable 5-no durable


clasrficación
aproximada3 clasificaciónaproximada3
Rendimientode la reclasificación
a TH1 N . o1 C -5 0 % FAS.90%

Varores
característicos
deresistencra
(N/mm2) osu
,r#;., j
I ] ,r#L.,
paralela
Flexión a la fibra f,,r. 37,g ] SS,O I n,
paratetajjlry
rracción j t on 22,7 F-rp l Á,;
Tracciónperpendicutar
a ta fibra ,,,;.. 0,6
'' ..; I ;,;
- I
=L-V U , K I " V.U

c o m p r e s i ópna r a r e raar af i b r a jr.*,. 2s,6


-t ----| 25,0 26.g
__l
^^*^- t- perpend¡cutar
Compresión_.-, I
atafibra g.2
l +
t::a 8.4 a,,
I
Cortanteparateto
a tuAru fu,¡ a,,
] 3,4 ] O,O
Propiedadesde r¡gidez(N/mm2)
---F- --t --
Módulo deelasticidad T
o.r* l-
. '" t'or1]11 r"o'" Lo.'"un 12.800 10.OOo rr.ooo
] ]
i
M ó d u l od e e l a s t i c i d a dp a r a l e l o
a l a f i b r a5, . " p e r c e n t i l E oo r 10.700 s.zoo 1o.oo0
I ]

690 800

650 750
Densidad(kg/m3)

Densidadcaracterística 616 [-560


456
D e n s i d a dm e d i a 667 670 552

Handbook of Hardwoods, BRE Tabla 2.


c o m o s e d i c e e n l a s p á g ¡ n a sa n t e r i o r e s l,a m a d e r ad e t u l ¡ p i é ,
a ú n t e n ¡ e n d or e s i s t e n c r ay m ó d u l od e e l a s t i c i d a dd e u n a D 4 o , n o
d e n s i d a ds u f i c i e n t ep a r a s e r a s i g n a d aa I a c l a s e r e s ¡ s t e n t em á s b a i a tiene una
D30.

EJEMPLO DE CÁLCULO
Viga Y
Altillo y escalera Biga Y

C o m o e j e m p l od e m a n e j o d e l a i n f o r m a c i ó ns o o r e UniónZ
cálculo estructuralfacilitada en páginas anteriores, Unió Z
s e c o n s i d e r al a e s t r u c t u r ad e l a l t i l l om o s t r a d oe n l a
figura7 . Aunquetodos los elementosde la estrucrura
se encuentranexpuestos,se suponeque no se exige
u n t i e m p o d e e s t a b i l i d a da l f u e g o d e t e r m i n a d o E . l
cálculo de acuerdocon el Eurocódigo5 se ha realiza_ \4'5m
d o p a r a l o s s i g u i e n t e se l e m e n t o s :

. Z a n c ad e e s c a l e r aX

. viga Y

¡ U n i ó nZ
t4 Maderade frondosasestadounidensespara uso estructural
F&sfa de frand*-Ee* ror$'-a¡rl*rlcas*$ fler,<?t,5 $.$trffefilrr;¡

Se suponen las cargas: B. Gomprobación


del cortante
. Peso propio:0,3 kN/m2 (duraciónpermanente). Valorde cálculodel esfuerzocortante:
. Sobrecarga:1,5 kN/m2 (mediaduración). V ¿: Q o . L/ 2 - 1 , 7 .4 , 5 / 2 : 2 , 8 k N

Tensiónde cálculodebidaal cortante (ro)


Cálculode piezasde maderamac¡za
r o : 1 , 5 . V d/ ( b . h ) :
S e c o n s i d e r ae l c á l c u l od e l a z a n c ad e e s c a l e r aX . : 1_,5
. 2 , 5 . 1 O 3/ Q 8 . t 7 5 ) : 0 , 6 N / m m 2

Segúnel Eurocódigo5, el efecto de la duraciónde la Resistenciade cálculoa cortante (fu,o):


cargay de la clase de serviciosobre la resistenciase
reflejaen el valor del coeficientekroo. En este caso, f u , o: k , o o' f u . ¡/ " 1 . : 0 , 8 . 4 , 7 / I , 3 - 2 , 9 N / m m 2
la sobrecargaes de media duracióny se considera Comprobación
del cortante.indicede agotamiento:
u n a c l a s e d e s e r v i c i o1 ( s i t u a c i ó nd e i n t e r i o r ) .S e
compruebauna secciónde 38 x 175 mm de madera l: ro/f,.¿: 0,6 / 2,9: O,2t t 1 - correcto
d e r o b l eb l a n c oe s t a d o u n i d e n s e .
C. Comprobación
de los EstadosLímitede Servicio
C a r g al i n e a la p l i c a d as o b r el a p i e z a e
, n v a l o rd e c á l c u -
lo (qo): Deformacióninstantáneao flecha debida a una
c a r g al i n e a l :
c Componentenormal a la pieza:
- Pesopropio:
Q o , n: ( 1 , 3 5 . P e s oP r o p i o+ 1 , 5 0 . S o b r e c a r g a ) .
u , n :, ( 5 / 3 8 4 ) . q . L 4/ ( E . t ) :
. a n c h od e c a r g a. c o s 0 :
: ( 5 / 3 8 4 ) . ( 0 , 3 . 0 , 5 . c o s3 5 ) . 4 . 5 O O 4
: ( 1 , 3 5 . 0 , 3 0+ 1 , 5 0 .1 , 5 ) . O , 5 . c o 3s 5 : /
/ ( 1 5 . 0 0 0 . 3 8 .1 7 5 3/ t 2 ) : 2 , 6 m m
: 1 _ . 1k N / m
- Sobrecargja:
t Componenteaxial:
u , n:, ( 5 / 3 8 4 ) . q . L 4/ ( E . t ):
Q o , n : ( 1 , 3 5 . P e s oP r o p i o+ 1 , 5 0 ' S o b r e c a r g a ) .
: ( 5 / 3 8 4 ) . ( 1 , 5 . 0 , 5 . c o s3 5 ) . 4 . 5 O O 4
. a n c h od e c a r g a. s e n 0 : /

: (1,35 +
o,3o o,5sen
35: / ( 1 5 . 0 0 0 . 3 8 .1 7 5 3/ L 2 ) : r 2 , 9 m m

::J_il La deformaciónfinal será la suma de estas dos, a


l a s q u e s e d e b e a ñ a d i re l e f e c t o d e l a f l u e n c i a
A. Comprobacióna flexión correspondientemedianteel factor ko"r,la catego-
rÍa de cada carga(r!") y la clase de servicio.
Momentoflectorde cálculodebidoa la componen-
te normala la pieza(Mo): - Pesopropio:

M o : 9 0 , r , ¡ -/L 8 ko",: 0,60 * ur¡n: uin¡.(1 + ko"J -


2: 7 , r . 4 , 5 2/ 8 : 2,8 kN.m
: 2 , 6 . ( 1 + 0 , 6 0 )- 4 , 2 m m
T e n s i ó nd e c á l c u l o d e b i d a a l m o m e n t o f l e c t o r
(or,o): - Sobrecarga:
o m . d : 6 . M d / ( b . n z ¡:
ü r . k o u ,: O , 1 8 - u ' n : u i n.i( 1 + ú r . k o " r ):
: 6 . 2 , 8 . t O 6 / ( 3 8 . 1 7 5 2 ): 7 4 , 4 N , / m m 2
: 12,9.(1 + 0,18)- L5,2 mm
Resistenciade cálculoa flexión(fn,'
o): Deformaciónfinal: 4,2 + 75,2 : L9,4 mm, equi-
rmo:kmoo
':-j;; / t'3: v a l e n t ea L / 2 3 2 .
il:;"''
Cálculode piezas
El efecto del axil es despreciable.
de maderalaminadaencolada
Comprobacióna flexión, sin tener en cuenta el
Se considerael cálcufo de la viga Y Dado que ras
posible efecto de vuelco lateral. indice de agota-
f r o n d o s a se s t a d o u n i d e n s esse u s a n p r i n c i p a l m e n t e
miento:
p a r a c a r p i n t e r Í al a
, s l o n g i t u d e sm á x i m a sd i s p o n i b l e s
| = o , , o / f^ , ¿ : 1 4 , 4/ 3 1 , 9 :
( 4 , 8 m , s e g ú np á g i n a sa n t e r i o r e ss) o n u n a l i m i t a c i ó n
:0,45 sI - correcto. mayoren este caso que para el caso de las coníferas.
Maderade frondosasestadounidensespara uso estructural t5
l:::::::l
¡)€ra ¡ig esfr¿¡c*ural
notd-ame¡icane$
Fustade fronc,fcses

Dado que la longitudde la viga Y es de 5,75 m, debe- a flexión


A. Comprobación
rá ser fabricadacon maderalaminada.
Momentoflectorde cálculo(Mo):
En ausenciade informaciónmás detalladasobre los
M o : 9 o. L 2/ 8 : 5 , 3 ' 5 , 7 5 2/ 8 : 2 1 , 9 k N ' m
valorescaracterísticosde la resistenciade la madera
laminada de frondosas,las propiedadesmecánicas T e n s i ó nd e c á l c u l od e f l e x i ó n( o r , o ) :
pueden tomarse de manera conservadoraiguales a
o m , d: 6 . M d / ( b ' ¡ z ¡ :
las propiedadesde las láminas de madera maciza,
: 6 . 2 7 , 9 . 1 1 0 /6 ( 1 0 0 .2 0 0 2 ): 3 2 , 9 N / m m 2
t o m a n d o u n f a c t o r d e a l t u r a k n : 1 , 0 . A u n q u ee l
AnexoA de la norma EN 1194 incluyefórmulas para Resistenciade cálculoa flexión(f,,0):
o b t e n e r l a s p r o p i e d a d e sd e l a m a d e r a l a m i n a d aa
partir de las propiedadesde las láminas,éstas son fr,o : kroo.kn.fr,r./ "l^ :
sólo válidas para coniferas,y si se aplicaranal roble : 0 , 8 ' 1 ' 5 1 , 8 / 1 , , 2 5: 3 3 , 2 N / m m 2
blanco estadounidense,por ejemplo, darían lugar a
C o m p r o b a c i ó na f l e x i ó n ,s i n t e n e r e n c u e n t a e l
valores de resistenciaa flexiónde la maderalamina- posible efecto de inestabilidadlateral. Índice de
d a i n f e r i o r e sa l o s d e l a s l á m i n a si n d i v i d u a l e s .
agotamiento:
En este caso se trata de comorobaruna secciónde | : or,o/ f^,a: 32,9 / 33,2 :
100 x 200 mm de madera laminadade roble blanco : 0,99 = 1- - correcto
estadounidense.Para madera laminadase aplica un
coeficientede seguridaddel material(1,25) inferioral
del cortante
B. Comprobación
d e l a m a d e r am a c i z a( 1 , 3 ) .
Valorde cálculodel esfuerzocortante:
Valor de cálculo de la carga lineal vertical aplicada
sobre la pieza (qo): V o : Q o . L/ 2 : 5 , 3 . 5 , 7 5 / 2 : L 5 , 2 k N

q d : ( 1 , 3 5 . P e s oP r o p i o+ 1 , 5 0 ' S o b r e c a r g a ) ' Tensiónde cálculodebidaal cortante (ro):


. a n c h o d e c a r g a: ( 1 , 3 5 . 0 , 3 0 + 1 , 5 0 . 1 , 5 ) . 2 , O : r o : 1 , 5 ' V d/ ( b ' h ) :
: 5,3 kN/m : 7 , 5 . L 5 , 2 . r O 3/ $ O O . 2 0 0 ) : 1 , 1 N / m m 2

ESPAIS
ENPET¡TS
PILOTS
16 Maderade fiondosasestadounidensespara uso estructural
per a ús est¡uctu¡¿l
nord-ameticanes
Fusfade fron¿foges

Resistenciade cálculoa cortante(fu,o): D e f o r m a c i ófni n a l :1 3 , 6 + 5 0 , 4 : 6 3 ' 8 m m , e q u ¡ -


valentea L/ 90.
f u , o: k m o o ' f u , ¡ / ^ l ^o: , 8 ' 4 , 7/ t ' 2 5 :
: 3,0 N/mm2 Como se puedeapreciar,en la prácticasuelenser
l o s e s t a d o s l í m i t e d e s e r v i c i ol o s q u e r e s u l t a n
del cortante.indicede agotam¡ento:
Comprobación determinantes.En este caso la deformaciÓnno
< 1 + correcto resulta aceptable y debería aumentarse la altura
l: ro/f,,0: I,I/ 3'0:0'37
de la sección hasta un valor del orden de 280 a
3 O Om m .
c. Comprobaciónde los EstadosLímite de Servicio

Deformacióninstantáneadebidaa una cargalineal:


- PesoproPio:

u , n :' ( 5 / 3 8 4 \ ' q ' L 4 / ( E ' l ) :


: ( 5 / 3 8 4 )' ( 0 , 3 ' 2 ) ' 5 ' 7 5 0 4/
:
/ ( 1 5 . O O O ' 1 O 0 ' 2 O O/ 3L 2 \ 8 , 5 m m
- Sobrecarga:

u , n :' ( 5 / 3 8 4 ) ' q ' L 4 / ( E ' l ) :


: ( 5 / 3 8 4 ) ' ( 1 , 5 ' 2 ) ' 5 ' 7 5 o 4/
:
/ ( 1 5 . 0 0 0 . 1 0 0 ' 2 0 0 3/ 7 2 ) 4 2 , 7 m m
La deformaciónfinal será la suma de estas dos' a
l a s q u e s e d e b e a ñ a d i re l e f e c t o d e l a f l u e n c i a
medianteel factor kder,la categoríade cada carga
( ü z )Y l a c l a s ed e s e r v i c i o .
- Pesopro7io: para el
Fig.8. Madera laminada de roble blanco estadounidense
PortcullisHouse durante su fabricación. Afi¡ba: Las columnas fue-
ko",: 0,60 - urin: u'n'(1 + ko"¡): ron torneadas a partir de piezas de madefa laminada' Abaio: Las
: s,5 (1 + 0,60) : L3'6 mm piezas de madera laminada que forman el entramado de la bóveda
fueron pretaladradasy los extremos mecanizadoscon nerramlentas
- manuales. I Fustalaminadade roure blanc nard-amer¡cáper al Port
Sobrecarga: cullis House dunnt la seva fabricació Adalt: Les coiumnes van ser
- u r i n: u i n (i 1 + Ú 2 ' k 6 u 1: ) tornejadesa part¡r de peces de fusta lamínada' Abaix: Les peces de
üz'ko"t: O,LS fusta taminadaqtte formen I'entrañat de Ia volta van ser pretrepana
: 42,7 (1 + 0,18)- 50,4 mm des i els extremsmecanitzatsamb elnes manuats'

Gálculode uniones
y pilar.La fi$urainferiormuestrauna posible
En este apartadose exponeel cálculode la unión Zenlre la viga Y el
gruesot : 6 mm, en forma de T que se enlazaal
solución para et encuentroque consiste en una pieza metálicade
d : 10 mm' El ala de la
pilar con dos pernosde diámetrod : 72 mm y a la viga con cuatropasadoresde diámetro
en la testa de la misma contrael pilar'
T se insertaen el inter¡orde la viga mientrasque la cabezade la T se sitúa

Comprobación de Ia conexión con el pilar

Lacargaatransmitires|areacciónde|avie|a,Vresu|tadodeunacargaIineaIqo'
: V : 5 , 3 . 5 , 7 5/ 2 : 1 5 , 2 3 7k N
a o: ( 1 , 3 5 ' o , 3+ 1 , 5 0 ' 1 , 5 ) ' 2/ 2 5 ' 3 k N / m
p l a c ad e l g a d a( t < 0 , 5 ' d ) ' L a c a p a c i d a dd e
S e t r a t a d e u n a u n i ó ne n t r e m a d e r ay a c e r od e s i m p l ec o r t a d u r ac o n
cargaviene definidaen la norma UNE-ENtg9${1por dos
posibles modos de fallo'

Valorcaracterísticode la capacidadde carga por perno'

: 0 , 4 0 ' 4 9 , 6 ' 7 O O 7' 2 : 2 3 ' 8 0 8 N


O,4O'fh,k't1'd

Fu.*n: min : r , L s ^ E ' 1 6 ' 1 4 5 ' 4 g 6 4 2+ 2 ' 7 4 7 : 1 3 ' 7 3 8N


l-,15..,et4r*J,.n'd.
+t
t8 Maderade frondosasestadounidensespara uso estructural
Fus{'a r'le frg¡¡eJoges rxirfr-arne¡icar?es J:}erí? ¿,rs$$tft¡ctürdl

donde,

f n , x : 0 , 0 8 2 ' ( 1 - 0 , 0 1 ' d ) ' p x : 0 , 0 8 2 ' ( 1 -- 0 , 0 1 ' 1 2 ) ' 6 8 8 : 4 9 , 6 N / m m 2

pr. : 688 kg/m3 (densidadcaracterística)

t1 : 100 mm (gruesode la piezade madera)

M y , n r: 0 , 3 ' f , , k ' ¿ 2 , 6: 0 , 3 ' 4 0 0 . 7 2 2 ' 6: 7 6 . 7 4 5 N . m m ( a c e r oc o n f u . k: 4 0 0 N / m m 2 )

F a x . n: r 3 ' f c . g o . x ' A: " 3 ' 1 0 , 3 ' 9 0 4 : 2 7 . 9 3 3 N


En la segundaecuación,el valordel término ,,Fa^.nx / 4, no debe superaren el caso de pernosel 25o/odel
v a l o rd e l p r i m e rs u m a n d o .P o re s t e m o t i v os e h a l i m i t a d os u v a l o ra 1 0 . 9 9 1 . O , 2 5 : 2 . 7 4 7 N .

Aa : T'r2 - rr'(d/2)2 : ¡'L82 - ¡'62 :9O4 m m 2 ( á r e ad e c o n t a c t ob a j o l a a r a n d e l ad e d i á m e t r oi g u a l


a3.d)

E l v a l o rd e c á l c u l od e l a c a p a c i d a dd e c a r g ae s ,

F- 13.738
F v , n ¿ k: r o d ' - g : 0 , 8 . :8.454 N
_
fu t,3
P a r a e l e s f u e r z od e c á l c u l o ( L 5 . 2 3 7 N ) e s s u f i c i e n t ec o n d o s p e r n o s d e 7 2 m m d e d i á m e t r o( 2 . 8 . 4 5 4 :
: 16.908 > 75.237\.

Comprobación de la conexión con la viÍlB

Se trata de una unión a doble cortaduracon piezacentralde aceroy lateralesde madera.El gruesode las piezas
d e m a d e r ae s t l : 4 7 m m , r e s u l t a d od e r e s t a r a lg r u e s od e l a p i e z ac o m p l e t a( 1 0 0 m m ) e l g r u e s od e l a p l a c ad e
acero (6 mm) y dividir por dos. Como medios de f¡ación se utilizancuatro pasadoresde diámetro d : 10 mm,
dispuestoscomo se indica en la figura 9; la distanciaentre la testa de la viga y los primerospasadoreses de
80 mm, y los cuatro pasadoresse encuentranseparadosa una distanciade 1OO mm formando un cuadrado
simétricamentedispuesto respectoal eje de la viga. Con estas separacionesse cumplen las especificaciones
1995-1-1p
i n d i c a d a se n l a n o r m aU N E - E N , a r a l a s d i s t a n c i a sy s e p a r a c i o n em
s ínimas.
La unión debe transmitir la reacción,V : 75.237 N, desde la cara del pilar hasta el centro de gravedadde los
cuatro pasadores,lo que supone una d¡stanciaiguala 136 mm (6 + 80 + 50). Portanto, los pasadoresdeberán
r e s i s t i ra, d e m á sd e l a f u e r z aV u n m o m e n t oM : 1 . 5 . 2 3 7' 1 3 6 : 2 . 0 7 2 . 2 3 2 N . m m .

El momentoprovocaunas fuerzasperpendiculares a la direcciónque une el centrode gravedadcon el eje de cada


pasadorcuyo valor es F, :1.972.232 / (2.1,4L) :7.438 N, (1-41- mm es el brazoentre cada parejade fuerzas
diagonalmenteopuestas).Porotro lado,la fuerzaverticalse reparteentre los cuatropasadores,dando lugara una
componenteverticalen cada pasadorde valor F, : 75.237 / 4 : 3.809 N.

En cada pasadorse suman vectorialmenteambas componentes,F, y Fu.Se obtienendos casos: uno con resul-
tante de las fuerzasigual a 1-0.482N que forma un ángulode 59,88' con la direcciónde la fibra y otro, menos
desfavorable, con una resultanteiguala 5.455 N con un ángulode 1.5,4I". Portanto, el esfuerzomás desfavora-
ble que debe resistirel pasadores iguala IO.482 N con un ángulode 59,88'.

El valorcaracterísticode la capacidadde carga de las unionesa doble cortaduraentre maderay acero con placa
centralde acero viene definidopor la expresiónsiguiente,

f n , r , n ' t , ' d: 4 8 , 8 ' 4 7 . 7 0 : 2 2 . 9 3 6 N

4 . 4 7. 7 7 2
2 + t'^^ -r] .o:
: min
Fu,*n fh,1,k.d.t12 48,8.lO.472
= 10.907N
-, 'ax,Rk
^
2 ,^3 ' V
.l-
M y n r ^ ' f n . r .*n ' d ^
z ,^ó ' v. f +f f it; . t t z ' 4 8 , 8 ' 1 0 + 0 : 1 1 . 1 0 5 N
o

donde,

f r , , r , r : f n , " , r n : f n , o , n / ( k g o . s e n 2 a + c o s 2 o - ) : 5 0 , 7 / ( 1 , 0 5 . s e n 2 5 9 , 8 8 + c o s 2 5: 49 8, 8, 8SN
) ,/mm2
Maderade fiondosasestadounidensespafa uso estructufal :,,:",,,
Fustade per a ús estructural
nord-americanes lrir:i::ii
-frandoses

f r , , o , :r n 0 , 0 8 2 ' ( t - O , A 7 ' d ) ' P r : 0 , 0 8 2 ' ( 1 -- 0 , 0 1 ' 1 0 ) ' 6 8 8 : 5 0 , 7 N / m m 2

kno :0,90 + 0,01-5'd:0,90 + 0,015'1-0:1,05


= 0 (en el caso de pasadores)
Fax,Rk

Por tanto, por cada plano de cortadurala capacidadde cada pasadores de 10.907 N. Luegola capacidadtotal
por cada pasadores 27.8L4 N; y el valor de cálculode la capacidadde carga,

F.-,. 2t.8L4
: kmoo'---f:l-- : 0,8.-_-;-
Fv,Ro : 73.424 N
^Yv 7,3

La unión resultaválidaya que 10.482 < 13.424 N.

100

2 pernos M12, calidad4.6, Chapa de acero insertada


con avellanado en la testa de la viga
-----
2 pems M12, qualitat 4.6, -? Xapa d'acer inserida
amb avellanat a la testa de la b¡ga

F¡9.9.

I
parauso estructural
Maderade fiondosasestadounidenses

HOUSE,LONDRES Esta alta resistenciapermitió fabricar el entramado


PORTCULLIS
b á s i c oc o n p i e z a sd o b l e sd e m a d e r al a m i n a d ad e r o -
b l e d e s ó l o 1 - 0 0x 2 0 0 m m d e s e c c l ó n .L o s e x t r e m o s
PortcullisHousese encuentrasituadoen BridgeStreet,
d e c a d a p i e z as e u n e n m e d i a n t ep e r n o sa u n a p l a c a
Westminster.Se trata de un edificiode planta rectan-
g u l a rc o n u n p a t i oc e n t r a ld e 2 5 x 5 0 m a p r o x i m a d a - metálica,a su vez conectadaa una esfera de acero,
t o d o e n a c e r oi n o x i d a b l eL. a z o n ap l a n ap e r i m e t r adl e
m e n t e ,b a j o u n a c u b i e r t ad e v i d r i o .
la cubierta,cuyo acceso se encuentrapermitidopara
Los arquitectos,Hopkins,definieronla forma de la cu- e l m a n t e n i m i e n t os ,e s o p o r t as o b r eg r u p o sd e c o l u m -
llierta como un arco rebajadoconstituido por una ma- n a s a h u s a d a st o r n e a d a sa p a r t i r d e u n a p i e z a d e
l l a g e o d é s i c ad e m a d e r a . E l o b j e t i v oe r a c r e a r u n a m a d e r al a m i n a d ad e r o b l eb l a n c o .L o s p a n e l e sd e v ¡ -
estructurade cubiertamuy ligeracon ia máximatrans- d r i o s e a p o y a ne n u n a e s t r u c t u r ad i a g o n asl e c u n d a r i a
parencia,si fuera posibleutilizandoRobleblancoesta- formada oor varillasatirantadas.
dounidensepor su colorY textura.

F i g .1 1 .

PREMIADOS
PROYECTOS
Fotografías por cortesía de "The Wood Awards'

F i g .1 0 .

Los ingenierosdel proyecto,Arup,se encontraroncon


q u e h a b í ap o c a i n f o r m a c i ó nd i s p o n i b l es o b r e l a u t i l i -
l e l r o b l e b l a n c oe s t a d o u n i d e n s e .
z a c i ó ne s t r u c t u r a d
Era inevitableuna asignaciÓnde valores conserva-
doresde resistenciaque daría luga(a piezasde gran-
d e s e s c u a d r í a sa,u n q u el o s d a t o s p u b l i c a d o s o b r ee l
resultadode ensayosrealizadosa piezasde pequeña
escuadrÍaen realidad mostrabanvalores más altos
q u e p a r ae l r o b l ee u r o p e oy, e l m a t e r i a d l i s p o n i b l ed e
la calidadFirst and Second (FAS) seria de muy alta
calidad,con fibra recta y pocos nudos.
F i g .1 2 . E s c a l e r ad e p l a n t ao v a l a d a L, o n d r e s .F r e s n oe s t a d o u n i d e n -
A r u p ,p o rl o t a n t o ,e n c a r g óa l B R Ep o n e re n m a r c n au n s e ( p a s a m a n o sy) r o b l eb l a n c oe s t a d o u n i d e n s e( p e l d a ñ o s )C a r p ¡ n -
programade ensayos(descritocon detalle en pági- tería: E A Hig€iinson,Londres.Arquitectos:HEATArchitects lngenie-
ría: NRM Consultants. I Fsca/a de planta avalada.Londres Fretxe
n a s p o s t e r i o r e sq)u e d e m o s t r óq u e l a c a l i d a ds u m i - n o r aa ric¿ (esglaonsJ'
j n e r ¡ c á f i l a s s a m a n s )i r o u r e b i a n c n o r d ' a n ] e
n i s t r a d ay c o m e r c i a l m e n tdei s p o n i b l ed a l u g a ra u n a Fusteria:E A Hr.ggllrson. Londres.Arquitectes:HEATArcnitects Engi
clase resistente D50. : RMConsultants.
nyeriaN
Maderade frondosasestadounidenses
para uso estructuraf
S;r{tjt llrj d¡r¡¡:¡11,1¿¡.¡, 2l
¡:r,t{i.r.¡;,i;r}fii:i}it;;i_d
¡},i}f ;* ,jS *e*¡{Jfff¡.i¡i}J

-}**"****r"=**_*

ahusadas
1r,*il:,:,?:i,::T^"f-".: nsrowEste,Lond
res. Las coIumnas
están hechas.." :
r"¡1"-oiu"lo.I.t.u;lñ;t..il;ruX:
tos:Acanthus
LawrenceArchi
ci¿ae,ntetÁ-riu;.;;;*'r.iiill,llt""J:"J^ff
::"Jilf?l?"1*i
ctes
: nca
¡¡tr¡¿¡
?:;:,;:i:: ;::: ilf;;¡,.u' "'" s E¡"¡,#"¡,..¡¡r""t, Fig.14. E s c a l e r ad e c a r a c o l ' i " ' "
v !e r, voub, lce r vq.oi o essttaaodoouun n
d i drednesnes, e ,
c o r nnwwaal l ,l .R
C R eeiinnon ,Unni idd^o . ^
D i ^S^e_i : : : n u

Ilf11 :*";,i; o; I?,11'


-ll,r"
noroarneric¿,Cornwail.
o?!]l"!!",!J,r"::::i:::,: !
Re{ne.Un¡t_
O"r*"I0,
teriaDevoren. i""r" rJ,íu 0", ,u,
Truro,RegneUntt.

Il9:1L.-ngb"rdashersHa|, Londres.Todohechocon robtebtanco


ffn:1.:::1i"":":::":^diig,:1,1".
u as cerchas con un at¡rar
dertecho ;i;",d;; ;per¡orde
"";
l"!"""¿I;;J;:'l-n*:,3liil.
i:i,:::1, iijifj,lll;,f 55;,T"!iJ,'li:;J#HiXellrarsres¡a
desanpabro
deBow,
ili'll
amb rcure btanc nord aneticá.
supenot d,unes citltresaft.b
Archttécts-,ii'iyrr,",, oir,
tes aiagonit ;;;:;r;,;;;,
et cordó
L aurantat d'acer' A'rqu¡tectes:
ttu
Hopk¡ts x?ii"Tfil'":.li¿:[:
:nf,'yXlt¿.:¿,."ji:*.:il#,fi
ment dc turí!)err)ard,anler,rru''
'o' dc ec'l Ba|\ Lu'lorús.
Revestl
ttn enginyeilil,o:lrá r ii|"ir,Arquitectes: htatth,''\' Ltúvcl Archítects

;ii,1Lq"l!:i'il:,i"'3l;iiJ:lE:nmanUe]co||egede..To1i,:.,:,
.jela coberta";;;";;;;;;';:,i,:::,::::,,:ffi;:::"1f,1*1j::t!i,i,:!:n::, ,ii,,;:"i,"i":::,:;
decanbric,ee, ,Ltnit
Resne rescu,¡,es
22 Maderade frondosasestadounidensespara uso estructural
Fustade frondosesnord-ame¡icanes
per a ds estructural

PROGRAMA DE ENSAYOS Ensayos

Resumendel procedimientosegu¡do Losensayosfueronrealizados de acuerdocon ta nor-


para fa obtención de las propiedades ma UNE-EN 408. Entotalse ensayaron 240 piezasde
de resistenc¡ay r¡g¡dez cadaespecieparadeterminar el contenidode hume-
dad,la resistenciaa flexión,el módulode elasticidad
El estudiofue llevadoa caboporel BRE(Building
Re- y la densidad,agrupadas en dos muestrasde t2O
searchEstablishment) durante2OO1en sus laborato- piezas,quediferÍan en las dimensiones de la sección
rlosde Garstonen el ReinoUnido.El procesoconsra
y en la procedencia.
transversal
de tres partesquefueronaplicadas paracadaunade
las cuatroesoecies:
Obtención de las prop¡edades
o Inspección visualde un gran volumende madera
de resistencia y rigidez
conel fin de establecer
el tipoy calidadde material
suministrado comercialmente y seleccionarmues- Los datosbásicosobtenidosen los ensayosfueron
paralos ensayos.
tras representativas sometidosa los ajustesindicados en la normaUNE-
. Ensayode las muestrasseleccionadas. EN 384 relativosal factor de alturade la sección
y al contenidode humedad.A partirde estos va¡o-
¡ Obtenciónde las propiedadesresistentesy de rigi-
res, para cada especiese calcularonlos valores
deza partirde los resultados
de los ensavos.
caracteristicos
de la densidad,la resistencia
a flexión
y el valormediodel módulode elasticidad paraleloa
Inspeccién y selecc¡én fa fÍbra.Las propiedades restantes,calcufadasde
Seexaminaron másde 1-.000piezasde cadaespecie acuerdocon la normaUNE-EN 384, dieronlugaral
en los patiosde apiladode grandessuministradores. conjuntode valorescaracterísticos, paracadaespe-
Esto permitióconocerel espectrogeneraldel ma- cie, recogidosen las tablas 1-y 2 de esta publica-
terialdisponibley la variabilidad ción.
dentrodel suminis-
tro. Elobjetivoeraevaluarla maderasegúnlas reglas Losvalorescaracterísticos
son de aplicación
cuanoo
de clasificaciónde la normabritánicaparafrondosas, se proyecta
de acuerdocon la normaUNE-EN 1995,
BS5756. para las estructurasde madera,que
el Eurocódigo
Actualmente, no hayunaúnicanormade clasificación empleael métodode los estadoslímite.
visualaceptadapor toda Europa.Sin embargo,la
La normaUNE-EN en paralelo
1995 coexistirá con los
normaUNE-EN 14081-1estableceun marcogeneral
códigosnacionales existentes,
hastaaproximada-
de requisitosparalas normasde clasificación
nacio-
menteel año 2009. Enel casode Españael Código
nalesen relacióna los parámetros
de mediciónnece-
proponeel mismométodo
Técnicode la Edificación
sarios,y la BS 5756 cumpleesosrequisitos.
de cálculopara las estructurasde maderaque el
Lasreglasde clasificación paralasfrondosasboreales Eurocódigo5.
contempladas en estanormadefinen doscalidades, de
las cuafesla superior,THI_,es la que mejorse ajustaa
la alta calidadque generalmente se comercializa.Es NORMATIVA
importante seleccionar unacalidadquepermitaaprove-
charal máximolaspropiedades
Y REFERENCIAS
BIBLIOGRÁNCRS
mecánicas de la maoe-
ra, pero que no dé lugara un porcentajede piezasre-
chazadas demasiado BS 5756 Specificationfor visual strength grading of
alto.EnlastablasIy 2 (págs.L2
y 13) se indicanlos rendimientos paralas cuatroes- hardwood.
pecies.Estosrendimientos corresponden al conjunto CTECódigoTécnicode la Edificación.Seguridades-
del materialinspeccionado paracadaespeciey no sG tructural.Estructurasde madera.Ministeriode la
lamenteal materialseleccionado para los ensayos. Vivienda.Marzo2006.
Duranteel procesode inspección, se seleccionaron
UNE-EN
338 Maderaestructural.Clases resistentes.
las piezasparaobtenerlas probetasde ensayo.La
muestraelegidaera representativa del conjuntode la UNE-EN 35G2 Durabilidadde la maderay de los pro-
poblacióne incluíapiezasen los límitesde la clasifi- ductos derivadosde la madera. Durabilidadnatu-
cación,es decir,conteniendodefectoscercanos a tos ral de la maderamaciza.ParIe 2: Guia de la dura-
valoresmáximos permitidos
en lasreglasde clasifica- b i l i d a dn a t u r ayl d e l a i m p r e g n a b i l i d adde e s p e c i e s
ción.Se seleccionaron un total de 24O oiezaspara de madera seleccionadaspor su importanciaen
ensayarporespecie. Europa.
Maderade frondosasestadounidensespara uso estructural
g¡J.gfii d{: lf{}}t{i4}s*.t ¡rq¡¡*i-¡¡¡t.'erfc;¡¡}*6 ¡.}tjr'i} ¿r! *":r*r{i{;*tif;jÉ

UNE-EN384 Madera estructural. Determinaciónde Especiesde madera. Guindeo,A., Garcia,L., Peraza,


l o s v a l o r e s c a r a c t e r í s t i c o sd e l a s p r o p i e d a d e s F . ,A r r i a g a F , . , M e d i n a ,G . , P a l a c i o sP
, . ,K a s n e r C ,
m e c á n i c a sy d e l a d e n s i d a d . l l T l M .( 7 3 8 p á g s . )
y l o u z a , M . ( l - 9 9 7 ) . E d i t o r i aA
ISBN:84-8738L-IL1.
UNE-EN4O8 Estructurasde madera. Madera estruc-
t u r a ly m a d e r al a m i n a d ae n c o l a d a D
. eterminación Estructurasde madera. Diseñoy cálculo.Arguelles,R.,
de algunaspropiedadesfÍsicasy propiedadesme- Arriaga,F.y MartínezC.,J. J. (2OO0).EditorialAlTlM.
cánicas. SegundaEdiciónactualizada(663 págs.).ISBN:84-
8738r-r7-O.
UNE-EN1194 Estructurasde madera. Madera lami-
n a d a e n c o l a d a .C l a s e s r e s i s t e n t e sy d e t e r m i n a - Guía de la madera para la construcción,el diseñoy la
ción de los valorescaracterísticos. decoración.Arriaga,F., González,M. A., Medina,
G . , O r t i z ,J . , P e r a z a ,F . ,P e r a z a J, . E . y T o u z a ,M .
UNE-EN1912 Madera estructural.Clases resistentes. ( 1 9 9 4 ) . E d i t o r i a lA l T l M . ( 5 7 2 p á g s . ) I S B N : 8 4 -
A s i g n a c i ó nd e c a l i d a d e sv i s u a l e sy e s p e c i e s . 87381-07-3.

UNE-EN1990 Eurocódigo.
Basesde cálculode estruc- Guíade maderasde frondosasestadounidenses.oubli-
turas. c a d a o o rA H E C .

UNE-EN1991 Eurocódigo1. Acciones


en estructu- Encantosde América,publicadapor AHEC.
ras.
Guía ilustrada de las calidades de la madera aserra-
UNE-EN1995 Eurocódigo5: Proyecto
de estructuras da de frondosasestadounrdenses, publicada por
de madera. AHEC.

UNE-ENL4O9t-t Estructurasde madera.Maderaclasi- Handbook of Hardwoods,publicada por BRE, Centre


ficada estructuralmentecon sección rectangular. f o r T i m b e r T e c h n o l o g ya n d C o n s t r u c t i o n .I S B N :
Parte1: Requisitosgenerales. 1860814107.

IT-EsI.JIá

;.
PV
E)<PER-TOS EN AISLA¡WI I ENI-TO NA-TU RAL

y aplicac¡ón
Fabricación desistemas parala protección
pasiva
contrael fuego,
la absorcción y el aislamiento
acústica témico.
T e l . 9 32 0 9 6 0 1 9 . F a x . 9 32 4 0 5 0 5 1 ww.perlitavvermiculita.com
24 Maderade frondosasestadounidenses
parauso estructural
lriirlr.i iiit. J¡:t¡¡¿:iñ,i*s ¡}{¡¡¡i-i¡rir*¡í¡:;¡¡;;.:¡.i rlirr s¡ rl$ i:9ltti*f;lr,t¡

publicadapor AHEC.
HardwoodReferences, cer el método de medida de los defectos se deberá
c o n s u l t a rl a n o r m ao r i g i n a l .
Madera aserrada estructural. Arriaga, F., Peraza,F. y
E s t e b a n .( 2 O O 3 . )E d i t o r i a lA l T l M . ( 1 5 9 p á g s . ) La aplicaciónde estas reglases válidaparapiezascon
ISBN:84-8738L-25-L. una seccióntransversalmayoro igualque 2.0OOmm2
y con un gruesomayoro igualque 20 mm. Si se trata
de seccionescon área transversalmayor o igual a
Anexo:Especificaciones de la norma
20.OOOmm2y su gruesoes mayoro iguala 1OOmm,
BS 5756 para la clasificaciónde frondosas.
la clasificación
deberárealizarsecon los criteriosde las
GalidadTH1 calidadesTHAy THB. Este caso no está contemplado
en este anexo.
La norma británicaBS 5756 0,997\ establecelas re-
g l a s p a r a l a c l a s i f i c a c i óvni s u a ld e l a m a d e r ad e f r o n - Si la clasificación
se realizaantesdel mecanizado
de las
d o s a s p a r a u s o e s t r u c t u r a l( t r o p i c a l e sy b o r e a l e s ) . piezas,no será necesariovolvera clasificarla madera,
P a r al a s m a d e r a sb o r e a l e sd i f e r e n c i ad o s c a l i d a d e s : siempreque la pérdidade dimensionesde la sección
f H I y f H 2 . E n l a t a b l a i n c l u i d ae n e s t e a n e x os e e x - transversalno sea superiora 3 mm, paradimensiones
p o n e u n r e s u m e nd e l a s e s p e c i f i c a c i o n er se l a t i v a sa menoreso igualesa 1-00mm o de 5 mm paradimensio-
l a c a l i d a ds u p e r i o rT, H 1 ,q u e e s l a r e l e v a n t ep a r ae s t a nes mayoresque 100 mm. En caso contrariose deberá
p u b l i c a c i ó nP. a r au n a m a y o ri n f o r m a c i ó n o p a r ac o n o - volvera clasificarde acuerdocon la norma.

Especificaciónparala catidad TH!

No mayoresque un cuarto del gruesoo del ancho

G r u p o sd e n u d o s E l d i á m e t r od e l o s n u d o s s e c o n s i d e r aa c u m u l a d oc u a n d o l a s e p a r a c i ó n
l o n g i t u d i n aels m e n o rq u e d o s v e c e se l a n c h oo c u a n d ol a f i b r ano recupera
totalmentesu dirección.

Desviaciónde la fibra No mayorque I/70; no mayorque L/5 dentrode una distanciade 500 mm

Fendas Atrav¡esanel grueso No mayorque dos veces el ancho de la pieza.


I Noutáu¡".un No mayorque fa mitad de la fongitudde fa pieza.
"Lgrreso
Las d¡mensionesdel canto y de la cara no deben quedarreducidasa menos
d e d o s t e r c i o sd e l a s d i m e n s i o n e o
s r i g i n a l e sN. o s e l i m i t al a l o n g i t u dd e l a
gema.

Curvaturade cara No mayorque 10 mm en una longitudde 2 m.

Curvaturade canto N o m a y o rq u e 8 m m e n u n a l o n g i t u dd e 2 m .

Alabeo N o m a y o rq u e 1 m m p o r c a d a 2 5 m m d e a n c h u r ae n u n a l o n g i t u dd e 2 m .

Atejadura Sinfimitación.

Entrecasco Dentrode una distanciaiguala 500 mm desde las testas, no mayorque el


ancho de la pieza.En el resto de la pieza,no mayorque 1,5 veces el ancho
o 0,2 veces la longitudde la pieza(el que resultemenor).

Dañosbiológ¡cosy otros defectos Se permitenorific¡osde larvasy de insectossiempreque cumpfanfos requi-


sitos del apartado4.8 de la norma. No se admiten ataquesactivos.No se
admite pudriciónexceptola que se puede presentaren nudos podridos.Se
admiten decoloracionesdebidasa hongoscromógenossiempre que estén
l i b r e sd e p u d r i c i ó n .

Nota1: La longitudde las fendasy la magnitudde las deformacionesestán ligadasal contenidode humedad,por lo que la
maderaclasificadaen húmedopodrá presentarposter¡ormente una mayormagnitudde estos defectos.

Nota2: En la norma UNE-EN 386 se incluyenrequ¡sitosadicionalespara las láminasutilizadasen la fabricaciónde madera


l a m i n a de
an c o l a d a .

www.anec-europe.org
www.sustai
nablehardwoods.
info
Maderade frondosasestadounidensespara uso estructural
Fusfade fronrJoses
}'ord-arne/ieane,s
¡rera ús esfr¿ict¡JrsJ

FUSTADE FRONDOSES
NORD-AMERICANES lucior¡ar I'abséncia de documentació técníca m¡tjanQantla realit-
zació d'un programa d'assajos encarregat al Building Research
PERA ÚS ESTNUCTURAL
Estab/lshemen¡(BRE)amb I'objecte de determ¡nar les c/asses re-
Andrew Lawrence,Peter Ross, Franc¡scoArriaga l\4artitegui slstents de /es qualitats defínídes conforme a /es regles de classif¡-
i iViguel Esteban Herrero cació v¡sualde la norma británica BS 5256. Mercés a aques¡ esfo-
re el projecte de I'estructura es va poder optimitzar més des de/
punt de vista de I'eng¡nyer¡a.Alhora, el resultat del treball de carac-
ter¡tzac¡ó ha quedat a la d¡sposició d'altres prqectis¡es.
ANTECEDENTS
Les qiratre espécies de fusta /es prop¡efats mecániques de /es
Fn e/ nostre entorn, en d¡ssenyaruna esfruc¿urade fusta, el projectis- quals,es recullen en aquesta publicació(roure blanc, raure vermell,
ta poques vegades ¡ria una esp¿c¡ecle f{rsta de frondoses, recorrent freixe i tuJiper)són ámpliament conegudesper /es seyes caracterís-
en general a / ús de les coniferes. Un de/s moti¿rsd'aquesta decisió és tiques esté¡iques,a més de const¡tuirun recurs de material renova
la falta d'informació sobre les característ¡aues mecdnioues de /es t'le I sostenlb/e.
frondoses per a la seva utilitzacíó estructural. Molt paques normes RamónArgúetles Álvarez
Catedratic
de Célculd'Estructures
europees tracfen sobre la classificació visual de peces de fusta de
Unlversitat
Polit¿cnica
de l\4adrid
frofldoses per a ús estructural i, excepte el pollancre, la normat¡va
l\4embre
de la RealAcadém¡ade I'Enginyeria
d'Espanya
europea d'ass,gnacló de ciasses resistents (EN 7912) no contempla
les fustes d'espécles boreals.

No obstant aixó, la tradíció de la construccióamb fusta en el nord


INTRODUCCIÓ
d'Espanya és abundant en I'ocupació de frondoses com el roure í (F¡gures7,2,3¡4.)
el castanyer.En l'actualitat el camp de la rehabílitac¡órequere¡xen
Durant molt temps les quaiitats estétiques de les frondoses nord-
molfs casos Ia subst¡tucíóo reconstruccióde I'estructuraamb fus-
amer¡canes han despertat la imag¡nac¡ódels arqui¡ectes que les
¡a de fronctoses.Aguesta falta de documentació sobre /es prople
han ut¡litzat pels seus atractius co/ors i textures per a crear efectes
fafs mecAniques,que afecta principalment a /'ass/gnacióde clas-
est¿tics en obres d'arquitectura tant glrans cam pet¡tes.A Eurapa,
ses res¡stenfs, obliga a I'ocupació d'aquestes esp¿cies partint j'ús de la fusta de lrondoses nord americanes,ha es¡a¡ molt tim¡tat
d'una estimació mo,t conseryadorade les seves propietats mecán¡-
ques. D'aquesta forma es tendeix a sobredlmensionarla secc¡ó ¡, trad¡c¡onalmenta aplicac¡onsno estructurals.No obstant alxó, ac
tualment hi ha un canvi de moda aue s or¡enfa cao a les so/ucions
en no poder recórrer a peces més esyeltes, es reduelxen /es possi-
amb fusta i un ¡nterés cre¡xent cao a /es esnécies de fro¡'tdoses
b¡|itats del dlssenyarquirectónlc.
procedents de c/l¡nes temperats,e! que proporcíonaa moits pres-
Aquesta publicació té un carAüer em¡nentmentprActic,ja gue esta criptors Ia possib¡l¡tatde comb¡nar qual¡tats estructurals amb un
fonamentada en el procés tecnológicque va ser necessari desen- disseny estétic. Peró a causa de i'abséncia de dades sobre les
volupar durant la redacc¡ó d'un projecte singular d'arquitectura prop¡etatsmecániques d'aquestes espécles es tende¡xa un sobre
amb fusta, com és e/ Portcullis House a Landres. En el planteja dimens¡onat,del costat de la seguretat,el que provoca Ltn¡mpacte
ment de I'estructura,proposada amb fusta de frondoses,es ya so- neé.at¡uen !'efíciénciaestructural i en el rendiment foresta!.

^1
26 Madera de fiondosasestadounidensespara uso estructural
F¡¡sta#e frs¡¡cfoses
¡ord-americanes¡ler é r¡$e$tr¿¡etrr*,

L'any 2OO0 la util¡tzació estructural a alt n¡vell tecno/dgic de fusta nord-amerícanesgue una serradora subministra a,s seus clients
de frondoses va marcar un precedent i va desencadenar una série prové, sov¡nt, d'un conjunt de m¡lers de prop¡etaris forestals que
d'esdevenimentsque culmínen am¿¡noyes dades per a guatre im- seran un grup completamentdiferent a t'any següent-
portants espécies comercials de frondoses nord-amer¡canes i amb
Per altra banda. no h¡ ha dubte sobre la sostenibi/itat del recurs fo-
la creac¡ó d'aquesta publicació. E! projecte va ser Portcuilis House,
res¿a/de frondoses nord-americanes, que reflecte¡x l'efectiv¡tat de
un nou edifici del Parlament británic a Londres, dissenyat per
l'actual marc legal tant federal com estatal, la resis¡éncr'adeis bos-
l' estud i Hopki ns Arch¡tects.
cos de frondoses nord-amer¡canesi la naturalesa de la propietat fo-
L'edif¡c¡ tanca un pat¡ central amb una gran coberta de volta de restal.A¡xí, encara que el dom¡ni de pe¡its prop¡etar¡s pr¡vats no ¡n-
cr¡stall que se suporta per un entramat cle fusta lam¡nada de roure dustr¡als fan díficil la cert¡f¡cació forestal ¡ndependent no obstart
btanc nord-amer¡cá, d¡ssenyada per Arup. Es una de /es estructures a¡xó, des clelpunt de v¡sta de la sosten¡b¡litat,és un valor ínestímable
de coberta de fusta més complexes d'Eurapa. Per a assoilr aguesl que crea un fort v¡ncle en¡re /es comunitats rurals i els seus boscos.
ambiciós dissenyArup va portar a terme minuc¡oses inves¿lgacions
i assajos sobre la resis¡éncia del roure blanc nord'amer¡cá i va
descobr¡rque el materíal ¡ les qual¡tatsd,sponibieses comportaven CALCUI D'ESTRUCTURES
DE FUSTAA EURoPA
millor que /a c/asse resrsten¡ D50 que s'esperaya,permetent una
major eficiénc¡aen el cAlcul.E/s coslos són una qüestió ¡mportant i d'alttesnormeg
Eurocodis
a cons¡derar en el cAlcul estructural, i aquesta nova ¡nvest¡Éiac¡ó
La publ¡cac¡ódels Eurocod¡s i de /es norntes de srrport quc e/s
permet arribar a/s esta/y,s de costos necessaris grác¡esa l'ús de
acompanyencuiminen un programa de 2O anys d¡riÉita establ¡run
gua/iüatsnormalitzades.
conjunt de documents uníficat que recull les regles basades en ei
L'American Hardwood Éxport Council (AHEC)es va associar amt¡ métode de,s estats fímit úftims, per a projectar amb e,s principals
Arup ¡ va encarregar al Build¡ng Research Estab/ishment(BRE)del materials estructurals, entre e/s quals es troba Ia fusta. L'Eurocodi
Regne Unit realítzar assajos per a quatre espécies de frondoses estabfeix les bases de projecte, i I'Eurocodi 1 en ,es seves difer"ents
nord-americanes, inclós el roure blanc nord-americá, amb ta f¡nalí- par¡s especif¡ca eis valors de les accions. L'Eurocodi 5 def¡ne¡x les
ta¿de determinar els seus valors característicsper al ceicul estruc- regles genera,s per a projectar estructures de fusta i la referéncies
tural. Aquests assajos van descobr¡r algunes dades sorprenents I a diverses narmes, entre e//es la norma UNE-EN4O8, que espec¡f¡-
van provar que les guafre espécies tenien un amplí potenc¡alper a ca eis procediments d'assaig, i la norma UNEEN 384, que es¡a-
ser ut¡l¡tzades en estructures. AHEC ara ofere¡x aquesta informació bleix el métode per a la determ¡nac¡ó deis valors característics a
als argu¡tectes¡ enginyersde tota Europa perqué puguin confiar en partír dels resu,tatsd assarg.
aquestes espécies per a la seva utilitzacíó estructural.
Els d¡ferentsEurocodis,després d'haver estaÍ p¿lblicatscom a nor
DavidVenables mes experimentals, han ar(ibat a /es versions finals que s'es¡an
AmericanHardwood
ExportCouncrl publ¡cant a Espanya en aguesfs últ¡ms anys. En pa(t¡cular, en el
cas de I'Eurocod¡ 5 la vers¡ó defínit¡va és de 20O5 i actualment
s'está tradu¡nt a l'espanyol,esperant que la seva publ¡cacióa Es-
CREDENCIALS
MEDIAMBIENTATS panya es produeixi en 2006. Ex¡st¡ráun períade de trans¡c¡ó, en el
qual els projec¡lstes podran aptar pels Eurocod¡s o per cont¡nuar
Encara que el volum certíficat de fusta de frondoses nard-amer¡ca- amb les seves normes nac¡onals.
nes a trayés d'esquemes com e/Susta¡nableForestrylnitiative{SFl)
¡ el Forest S¿ewardshipCouncil (FSC)és cada vegada major, els es Normes nacionals de cálcul
quemes de certif¡cac¡ó forestal que es recolzen en la traQab¡litat
amb un¡tats especifiques de gestió forestal, no són aprop¡ats per a Durant els últims 50 anys moits pa¡soseuropeus han desenvolupat
la majoria de/s boscos de frondoses d'Esta¿s Units. El tema que els /es seves própies normes de cálcul per a /es estrucfures de fusta ¡
fa inadequats no són ies práctiques forestals que es porten a ter- per a/s aitres mater¡als estructurals, encara que els proced¡ments
que se9ue¡xenaquestes normes vatien d'uns a altres. Alguns pai:
me sinó Ia distr¡buc¡ó de la prop¡etat forestal (ftg. 5).
sos, com és el cas del Regne Un¡t, encara ut¡l¡tzen el rnétode de /es
La falta de certif¡cac¡ó no s¡gnifica falta de sostenib¡l¡tat.En el cas ¡ensions adrnissib/es en la seva norma BS 5268, on el factor de
de les frondoses nord-americanes,e,s boscos són, en si rnateixos, segure¿at és únic i afecta només a /es propletats del materíal. Al-
la prova v¡vent de /a seva sostenibil¡tat. El Govern Federal dispasa tres normes empren el métode de/s es¡ats /im¡t, on el factar de se-
de setanta anys de dades d'inventari foresta, que proporcjonen guretat es d¡v¡deix entre /es res¡s¡éncles del mater¡al í /es accions.
una ámpl¡a ev¡déncia que és un recurs prósper. Com a mostra n'hi Aouestes normes Dresenten /es resisténcies del material com va-
ha prou amb la següeni dada: al llarq dels úJtímscinquanta anys,e, /ors característics.
volum de frondoses nord-americanes en peu ha augmentat al vol-
A Espanya acaba de ser publ¡cat el Codi fecn¡c de I'Edificació. Des
tant d'un 9O% mentre que la superfícíeforestal de frondosesho ha
de 7999, amb motiu de la Llei d'Ordenació de I'Edificació, es va int-
fet en un 18%. Es po¿ d/sposar de la informació detallada sobre
ciar el desenvolupament d'aquest Cod¡, recollint tota la normativa
la qual se sustenta la dada anter¡ara lrayés de ja página web de Ja
que afecta amb carAcrcr d'ob!¡gat complinlent als requisits essen-
USDA Foresf Service:
cials def¡n¡ts en la Directiva de Productes de la Construcc¡ó (en¡re
htt p:/ / www. fs "fed.us/ p I/ r p a/ ells la seguretat estructural). Aquest cod¡ ¡nclou una part dedicada
al projecte d'estructures de fusta que estA ftasada pract¡carnent en
Al voltant del 73% de la supeñície forestal de frondoses deis EUA la seva total¡tat en I'Eurocodi 7 i I'Eurocod¡ 5 "Projecte d'estrucfures
pertany a propietar¡s pr¡vats, sov¡nt famíl¡es en /es quals la titular¡- de fusta,. Per tant, pot dir-se qLte la utilització de l'Eurocad¡ implica
¡at de /a propietat es remunta a diverses generacions anter¡ors. H¡ I'apl icació deI Cod¡ Tecn¡c de I'Edif icació. Per aquestes raons, aq u es-
ha aprox¡madament quatre milions de prop¡etaris forestals pr¡vats ta publlcació ut¡litza el métode dels estats /im¡t util¡tzant els vaiors
amb una grandár¡amitjana de propietatforestalde 20 ha. Es usual característ¡cs,que d'altra banda, ja és pract¡ca freqüent en l'ámb¡t
que Ia venda de troncs de frondoses ocorri una sola vegada, o tal del cálcul d'estructures de fusta a Esoanva.
vegada fins i ¡ot dues vegades, en Ia v¡da de qualsevol prop¡etari
forestal. Per aixó, Ia venda cre fusta és un pet¡t percentatge dels Classes Íesistents i propietats de les espécies
ingressos esperats per aquesfs propietaris al llarg de tota la seva
vida. A¡xi,encara que es produís un augment cons¡derable del valor La norma UN[-E,\i 338 estableix un rang de c/asses reslsterts per
de la fusta (la qual cosa no ocorre mot¡vat per la certificació), aixó a fusta de coníferes, C74 a C50, i per a les frandoses, D30 a D7O.
no suposar¡a un veritable incentiu als prop¡etar¡s forestals per a Per a cada ciasse resr'stentes deflne,x un perfil de prop¡etats rela-
arribar a la certíficació- Com a conseoüénc¡a. la fusta de frondoses tives a la resisténcia, rigidesa i densitat. Per a assignar un mater¡al
Maderade frondosasestadounidensespara
uso estructural 27
Fustade-fror¡doses
nard-americane$
per a ús €sfrüetüra¡

a una classe /es/"s¿en¿, e/s resulta¿s de/s assajbs per a una comf)!-
nació particular d'espécie i qualitat han són."Firstand Seconds, (FA.S) ¡ "Number 7 Common,(Núm. 7C).La
de compt¡r els vatorsmt_ qual¡tat super¡or, FAS,esñ formada per
n/ms definits per a /es prop,etats principals peces gue tenen ne¡es
(mddu! (j,etast¡citat entre un 84o/oi un 7O0% de la supertície
nr¡üe, res/st¿nc/a i densita t ca racter¡s¡iques). de /es seyes cares, és a
d.ir,ll¡ures de nusos (f¡g.6). La quatitat ¡nfer¡or, ,uúm.
E/ s,sferna de c/asses resistents s,ajusta ló,es¿e fo'na_
bé per a ies coniferes, da perpeces que tenen, ltiure denusos,entre
ja que en conjunt s'adapten un 66% ¡ un g4% de
m¡llor a tes diferents c/asses res,srents la supeffície de /es seyes cares. Tot ¡
que define¡x la norma. No obstant ser aquestes especfr.cacions
axó, /es frondoses presenten molt estrictes,no es tim¡tata mida dels
una major dispersió i de les quatre nusos o b dásvnc¡OAe b
espécles de frondoses nord_ f¡bra,que són e/s dos parámetres princ¡patsa
americanes que han es¡at assaJaoes,no qualsevo/sistema de
totes s,ajusten clarament classif¡cació estructural de ta fusta.
a /es c/asses resistents. Mentre que
el roure btánc nora_amer¡cá
compre¡x arnrl tots e/s regulsits de ra Per a util¡tzar amb fiab¡l¡tat /es frondoses
D50, er roure vermert nord nord_amerrcanesen
amer¡cá, malgra¡ ser rnés res¡stent apl¡cacions estructurals, és necessari
en ftexió que er roure ¡Jranc,té coné¡xer /es prop,eiars me-
vators de ri€¡desa ¡ de dens¡tat que cánlques que s,assignena ta fusta
nornés permeten assignarla a c t a s s ¡ f i c a d a( j , a c o r d a m b
/a c/asse resistent D4O. t mentre et fre¡xe una norma de class¡f¡cacióestructural que
nord_amer¡cacompteix comple¡x¡els requlsits
amb e/s requisits de /a D3S, el tuliper,amb de la norma UNE-ENl{Ogl_J-. A l,actualitat
una resisténcra, riglde_ no h'iha una normade
sa corresponent a la D4o, no és suficien¡n,ent class¡f¡cac¡óúnica que sigu¡ acceptada
densa com per a a tota Europa s¡nó que
classif¡carla cilntre de /a c/asse ¡nfer¡ar a/guns pai'sos tenen ra seva própja norma
D3O. de ctassific:ac¡ode fron_
doses.
No obstant aixó, t,Eurocodi S permet
el cálcul util¡tzant |es propíe,
rats específiques de l,espécle, cle la marc¡xa
forma que s,ut¡t¡tzen Una de /as nomes de classificació que
/es propietats definidesper a una c/asse campleix amb ets requrslts
resistent.A l,apartat cor- de la norma L)NE-EN14087_7,és la norma
responent a |es prop¡etats det material br¡tán¡caei sZSO que
es recullen /es prople¡a¡s estabreix unes senzi//es reges per a
especiflques de /es espécies que et project¡sta c/assificar ra fusta de frondo_
pot ut¡tit;ar otrecta ses en dos qual¡tats, THI ¡ TH2. La qualitat
m.ent,en É;eneralamb algun avantatge super¡or,THI, resulta
enfront de ta utititzacióde la més adequada per a la fusta de froncloses
c/asse resistent ass¡gnada. d,Fsta¿s!)n¡ts,ja que
opt¡mitza la qualitat de /es peces sense produjr
un ¡nacceptable
percentatge de peces rebutjades, i
va ser la qualitat utilitzada per a
serecc¡onar/es peces per assajar d¡ns
crAsslFtcActó de ra fe¡na experimenfa!c¡-
tada amb anterioritat.D,aquesta manera,
/es dades de cálcu! reco-
Tota la /lides en aquesta pub!¡cació són d'apricació
de frondoses que s'exporta des d,Fs¿a¿s per a res rustes de
.fusta un¡ts a Euro, frondoses nord-americanes RFCTASS/F/CADES
pa esta c/asslficada segons FN LA eUAL;TAT
/es reg/es de la Natíonat Harclwood
Lumber Associatíon(NHLA} Les regres poden fH1 SEGONSLA NORMA BS 5756. Ets
es rendiments p",, u uqu"ur"
consurtaren detatt recrassificacíóa part¡r de fusta de quar¡tats
e' dlve¡ses pubr¡cac¡ans1,peró tes dues quatitats FAs¡ Nin. 7c s,¡ndica
més retrcvants a les taules de propielats.
1 Guiail.lustra(la
de iesqualitatsde la fustaserracja
de frondosesnordanrcr¡ca- En un annex, al final del text, s,inclou
nesAHEC. un resum de les especrfica_
c/ons que s'apl¡quena la qualitatTHT de la
norma BS 5756.

! iberlroc
DES DE f977

A IBERTRAc, AMB 3o ANYs D ExPERIÉNcIA,


DtsposEM o uNA Drvtstó EspEcíFrcA pER
A CADA PROBLEMA DE PLAGUES.
TRAcTEM cADA cAS AME SERIETAT I RIGoR
PROFESSIONAL, FENT SERVIR TOTS ELS
RECURSOS NECESSARIS I COMPLETANT ELS
PROCEDIMENTS, ASSEGURANT"NOS D'UNA
EFIcAcIA DEL Ioo% EN ELs REsULTATs.

ffiffiffi
CUIDEMLA
93 439 31 04 . 93 430 43 01
www.¡bertrac.com
./ www.term
FUSTA
itas.net
L O R E T O1 3 . 1 5 D O 8 O 2 9 B A R C E L O N A I ibertroc oES OE l97a
para uso estructural
Maderade frondosasestadoun¡denses
F¿¡sl¡*dg frg¡l*f*¡** t,€f r¡ t¡s s$ft..lel¿¡j;.xl
llo¡'¡$..;*¡?}e¡f¿:¿:¡¡t).1

DELMATERIAL
PROPIETATS Durabilitat

La norma UNE-EN350-2 defineix ci¡^tc clessesde durab¡l¡tat,des de


A les págines següen¡s es descriuen les prop¡elats es¡ructuralsde
la classe 1(molt durade)fins a la 5 (no durable).La classe de du
les quafre espécies juntament a una ¡nformació addicianal que
rab¡litatadequada per a cada espécie s'a-ss/gnaa lá fusta de dura-
s'¡ncJousota eis epigrafs segÜents;
men. EI freixe nord-americá¡ el tLlliperno es trotren incloses en /a
norma UNF-EN350-2, peró es pot ass¡g/laruna c/asse de durabili'
Disponibilitat tat aproximada basant'se en la pLrbl¡cacióThe Handbook of Hard
woods IBRF,1992).
Les d¡n"¡ensionsdisponib/es habitualment al mercat són /es se-
grents;
Rendiment de la reclassificació
- G r u í x :1 9 - 7 O O m r n
Com s'explica en págines anteriors,les frondoses nord-anler¡ca/rcs
- Ample: s'expor¡e/ten /es seves qual¡tats FAS i A/Úm.1C. Per al seu us es
>152 mm per a la qualitat FAS
tructural és necessar¡reclassifícarel material d'acord a la narma
. 7 0 2 m m p e r a l a q u a l i t a tN ú n . 1 C 8S 5756, qual¡tatTH7.Per a cada espéc¡es'¡frd¡cael ren({¡mentde
la reclassificactó.lsi ia reclassificacióés partada a ferme pe/ sub-
- Long,¡tud: min¡strador./es peces no se/eccionades,;a gue seétuetxensen¡ de
des de 2.4 ¡n fins a 4,8 m per a ia quál¡tat fAS qualitat FAS(c Nútlt.1C), no són.deixalles,Ja que poden ser retor'
des de 1,8 f¡ns a 4,8 m ¡;er a la qLtalitatNúm. IC nades al rnaÉatzem.)Per descomplat, és important ¡nsist¡r en ia
l c la tecl¿ssificacio.
n e c c s s i { ad
A/otesi

1. Les dimenslons cornercialss'expressenen polzades:Ies mesu- Propíetats mecániques


res equivalents en m¡l.límetresfacilitades en aquest apartat
Les propielats de res¡s¿éncia" rí$ic)esaí densifat s'íudiquen per a
són aprox¡mades.
cada espécie en for¡na de valors caracter¡sticsper a la camprova'
2. Peces de major d¡mensióes pocjenobteñ¡ramb tusta lam¡nada ció dels es¿atslímít.Com s'ha exp/icaten págites anter¡ors,tres da
encalaoa. les quatre esp¿c¡e-sno s ajusten campletament a una classe res¡s
fen¡. No obsüant aixÓ,l'Eurocodi5, com aitres nar,]:'es,permet rea-
Aspecte i propietats per al mecanitzat litzar el cálcul sobre la base de les propietats obtingLtdesa part¡r
d'assajos. i aquesta possiir¡liaaf,óbviament. permet aprof¡tar al
Pot trobar-se inforrnacíó sobre /'aspecte i /es prop¡etatsgenerals m¿ixinrles propietats de cada espécie en pa(t¡cular.Cam a base
de les qua¡re espécies a /a Guia de fustes de frondoses nord- pet a una canparanQa,al cosfa¡de/s valorscaracteristicss'i-rciouen
a m e r i c a n e s -E s p é c i e s p
, u b l i c a d ap e r A H E C . ies propietats de /a classe resisteltt correspanent.

Roureblanc nord-america Rourevermellnord-amer¡ca


Americanwhite oak Amer¡canred oak
(Quercusspp.) (Quercusspp.)

42
Classede durabilital
durable - m¡tjanatnent durcble poc durable

Rendiment de la reclassif¡cacióa TH'7


t FAS 70y,,
N L i ml.C 5 A %
FAS.8O%

f *-T
oso TH1 T-
valors caracterís¡icsde /esisténcía(N/mm')
,as'iisat J
D40
lBs 5756)

Flex¡ó para!lela a la fibra fr,.k


r:1 I sa,o 53,7 40,c

fracció paral.lela a la fibra f ,.n.r. Ji,1 30,0 32.2 24.4

Tracc¡óperpendiculara la f¡bra fr.go.u 0,6 o.6 o,6 u.6


Compressió paral'lela a la f¡brc 29.4 30,0 26.4

Compressióperpendículara la f¡bra 9,7 9.2 8.8

4,6 1lR ?q
Tallant.paral.lel a Ia f¡bra

Propietats de rigidesa (N,tmm2)

Módul d'elasficitatpara|lel a la fibra, valar m¡tja

Módul d'e/asticitatparal'lela la fibra, 5é percentil

Modul d elast¡cilatperpendicular.valor m¡tja

Módul de tallant m¡tjá

Dens¡tat (kg/m3)

Densitat característica 688 590

Densitatmitjana 811 704

2 D'acord amb la narma EN 350-2 T a u l a1


Maderade fiondosasestadounidensespara uso estructural :::riai::
,liiiiiiii
per a ú$ esttuctural
Fustade frondosesnord-amerieanes

Freixenord-americA luilper
Americanash Tulipwood
(Fraxinus spp.) {Liriodenüon tuti pifera)

5-no durable 5-no durable


C/asse de durabil¡tat
classif¡cacióaproximada 3 classificació aproximada 3

Rendiment de la reclass¡f¡cació a TH7 Núm.7C-50% FAS-90%

TH7 TH7
VaIor s ca ra cter ístics de resr'st¿nc¡a (N/ m m2) D35 nota4
(BS57s6) (BS5756)

Flexió paral.lela a Ia fibrc fn,,* 27', 47,7

Tracció paral.lela a la f¡bra f ,.o.u 22,7 27,O 25.O

Traccíó perpendicular a la fibrc 't.ga.k o,6 o,6 0.5


Comoressió paral.lela a la f¡bra f c.o.¡. 25,6 25,0 26,8
Compressió perpendicular a la f¡bra tc,90.k ot 8,4 6,8

falbnt paral'lel a Ia f¡bra fr,x 3,4 4,O

Propietats de rigidesa (N/mm2)

Módul d'elasticitat paral'lel a la fibra, valor mítjá tr


_0,mean 72.800 70.ooo 17.900
Mddul d'elastic¡tat parallel a la fibra, Sé percent¡l F
'o.o5 70.700 8.700 rc.ooo
M ód uI d' eIast¡c¡tat pe rpe n di c uIa r, valor m itjá F
"90.mean
850 690 800
Modul de tallant mitjá 800 6s0 750
Densitat (kg/m3)

Densitat ea racterística ítk oao 560 456

Dens¡tat m¡tjana Pm oo/ 670 552

r Handbook of Hardwoods,6RE.
a Com es diu en pdd¡nes anterioÍs, la fusta de tu¡iper, tot i tenir ,'esistdncia , modu, d'e,astic¡tat d una D40, no té una dens¡tat sufic¡ent per a ser ass¡gnada a la
c/asse rPslsle/¡lmes bd/¡a D30

A B'
uTf;E'LIrAc
I
Ó
co n t ra cta IEii¡?"5i'.=.?¿t'l''li"E+
integrald'edif¡cf
Rehabilitació s
Aluminosis- Tractamentdel formigó
Aplicacióclemortersi resinesd'epoxi
Reforgamb fibra de carboni
30 Maderade fiondosasestadounidenses
para uso estructural
F#$f¡-, {t# frcr¡dr¡se$ ,ir}r.{_fi¡}}€1r¡ü.?r}e$
per ¿¡ .i$ estr#cf{.rr;},

EXEMPTE
DECALCUL
C. Comprovació ¿ielsEstats Ltmit
de Servei
Altell i escala
Deforrnacióinstan¿ániao fletxa
degudaa una cArrega lineal:
Com a exemple de ntane¡É:de jrtfornació -
la sobrecátcut esttuctural Pes propi:
facil¡tadaen pág¡nesanter¡ors,
es oonsiderá i."rrr"iuru ae t.attell
mostrat en la f¡gura 7. Encaraque u , , , , . -( 5 / 3 8 4 ) . q . L 4 , / ( E - t ) : ( S
tots e/s e/en,enfsde testructura / 3 8 4 ) .( 0 , 3 0 , 5 .
es troben exposa¡s, se s¿rposaque - cas 35). 4.500.1
no s,ex¡ge¡xun ternps o_es¡aó,: / (75.000 . 38 . 1753/ 72) = 2,6 mm
titat at foc determinat.Er cárcut
¿,acord amr¡i,i;;;"_;; 5 s.ha - Sobrecárrega:
zat per als seg¿jen¡selemer|Is: reat¡t_

. Muntant d'escala u,,,= (5 / 384).q.L4


X / E . t ) : ( a , / 3 8 4 ) .( 1 , s . a , 5 .
. c o s 3 5 ). 4 . 5 0 0 1 . 38. 7753
. B¡ga y / (75.OOO / 1 2 1 = 1 2 , g* ^
la deformació finat será la
. Unió Z aquestes dues' a 'es quais
car afegirt,efect" o" ,u ,,uuÍl,!a^d
Sc suposen les caftegues: ror kd¿r,Iacategoria, -
o Pes propi: O,3 " ""; :"':,:::;: ?:üi i: :,:::?:,
: ;TlJff
kN/sz (durada permane!Í). - Pespropi:
. sob{ecárrega:
7,5 kN/ní,t (m¡tja durada). k o " r _ O , 6 O, u r , n : u ¡ , ;(1 I k¿ur.)..
= 2 , 6 . ( 1 + -O 6 O )=
4,2 mm
Cálcul de peces de fusta massissa - Sobrecárrega:
És cons,derael cátcu!del munÉntd,escala rlrr'konr- 0,78 -
X" Ltíi,¡- uíni (1 +, rlr.ko,,) ...
Segons /'Furocodí5, i,efec¿ _- 72,9.(7 + 0,18j_
L5,2 nm
yer
sedeser" sob,
r,u,r,ÁrE
Í f ,l^
":XIX¿?
r'3':r:i::: :'rZ3:,::; Deformac¡óftnat: 4,2 + 7b,2 _
k,no¿.Eñaques¡ cas, la sohrecárrega 19,4 mm, equ¡valenta L/232
,, a" *¡i" aiíull ,."
dera una c/asse de serve¡ 7 (s¡tuació "on.u
a,interiorSs.
i, unu Cálcul de peces de fusta lam¡nada
secc¡ó de 38 x 1_75mfit de fusta "J),rroru encolada
de roure Afar,, ,ori),,n"n"a.
Es considera et cálcul de la
Cárregalineal dpl¡cadasoóre /a peca, b¡ga y A¡¿s que les frondoses
en vatar{le cálcut(qJ: amerlc.aness'usen princpaiment per nord
a frsteria, restang,tud, ^exi
. component normal /rres drsponlb/es(4,9 m, segons pági,es
a la pega: ante(iors) sóÁ una ttm¡ta-
ció major en aquest cas que per
Q d . x, . . (. 1 , 3 5 . P s s p r o p i + l , S O . S o b r e c á r r e g a ¡ . al cas de /es coníferes.Atésque
long¡tu(j de Ja b¡ga y és de s,75 ta
.ample de m, haurá ae- se)'iatrr¡caAa an
c¿rreg, .cos 0 = fusta laminada. n
- (1,35.0,3O _t.
LsA. t,S).{),5.cos 35 = 1,1 kN/m Er"rabs¿ncia d'informació més
deta//ada sobre e/s yalors caracteris,
. componentaxíal: tics de /a resls¡dnciade la fusta
laminada de fronal"eJ, rcs prop¡e
tats rnecániquespoden prendre,s
qt]A ' (L,35' Pes Propí l' de rnanera igru|.
1.5O.Sobrec¿ir/ega). a ies prop¡etats de /es l¿irn "onr"iÁ,ao.,a
ample de cárrega .sin ft _ tor d'aIturak,,: 1,o.t r,,,iJ I I J,'.'iir'
: ;' ;:i : :::::'; ;'rn\
- ( _ 1 , 3 5 . O 3 0+
7,50.7,5).O,5.sln 35 _ 0,5 kN/m "l ":
inclou fórmutes per a obtentr/es propietats
de ra fustaJamnacraa
partir de /es p¡opje¡a¡s de
A. Comprovac¡ó a flexió /es l¿imlnes,aquestes són només
per a coniferes,i si s.apliquessin váliOes
al roure blanc nord,amerrca,per
Moment flector t\e c¿tcur degut exemp/e, donarien lloc a valors
a la component núftnat a b de ¡es¡sténcla u fl"^¡i- o" a fux^
laminada ¡rtfer¡orca/s de /es lámines " "
peqa (Mn): indivicluals.
En águesl cas es fracta de camprovar
M ¿ - Q ¿ . rL, .t / I - 1 , 7 . 4 , 5 2 , / = una secció de IOOx 2O0mm
B 2,8 kN.m de fusta lam¡nada de roure r)tanc
Iensió de cálcu! deÉuda al moment nord americá. pera lusta tami-
ftector(ot1.,1): nada s'apt¡ca un coef¡c¡ent de
seguretat A"t ^uir¡^t
- 6. al de la fusta massr'ssa(I,3) fi,ZS) ¡nfer¡or
c,,,,¿ M a/ @ r : ) , = 6 . 2 , 8 . 7 0 6 g B .
/ 7 7 5 2 ):
L4,4 Nrtmn2 Valorde cálcul de la cárrega tineal
vert¡cal aphcada sobreta
lreQaed):
Resis¡éncra de cátcul a ftexió (f qd : (1,35 . pes prop¡ .t 1,50.Sobrecá
,,,,,,): rreg¿.ample de carrega_
f ,r,.,t- knrrrt'f /1r, - O,S. - 1 1 , 3 5 .0 , 3 O +
n,,x S1,B/ 1,3 -- 37,9 N/r¡m2 1,5A.1,5).2,O . 5,3 kN/m
L'efecte de t axil és despreciable. A. Comprovació a flexió

Comprovació a f/exió, sense tenir Moment flector de cálcul(Mo):


en comp¡e e/ possib/e efecte
de fombarnent laterat.inrjex d,esgatament:
Md : q,t. L2/ I : s,3.5,7s2
,/ I .- 21,9 kft.ftt
1 - (r,,¿/fr.¿ ... 74,4,/ 31,g = Iensió de cdlcu/ de flexió (o
0,15 = 1 correcte
B. Comprovacíó det taltant 1 r , , , ._, , 6 . M o . / ( b . h 2 ) _
'' 6' 27,9. 706 (10ú.
Valorde cdicul rJe t'esforQr,ttant: / 200t) - 32,9 N7m6,
Re.sls¿¿ncbrle cálcul a flexió (f
v,' : q,, L / 2 - 7,7.4,5,t 2 - ,,,.,,):
2,5 kN fn,,,t' k.od' kt f,,.x/1,, - O,B.'t.
Tensióde cálcut tle{:luda 5L,g / 1,25 - 33e N/¡¡¡¡z
al tailant (rt,):
Camprovacióa F/exió,sense rcntj.
, ñ 1 , r ' v t t, , ( D .h ) - 1 , 5 . 2 , 5 . en compteel possib/e efecte
7 O : r/ / G 8 . 1 7 5 ) . . . 0 , 6 N ¡ m m z d' i nestabi l¡tat lateral. i ncler r/ es€o¡a/rer¡..
Res¡sténc¡ade cálcu!a tailant (fv,d): - 32,9 33,2 :
,/ 0,99 -: j. , correcte.
f ,,rt= kn .vn = 0,A .
oo'f ,,¡ / 4,7 / L,3 - 2,g N/mmz p
Comprovaciódet tattant
Comprovac¡ó det taltant. índex o
esgotanent:
Valorde cálcut de I'esforetallant;
| - r o / f u . o , ,0
. ,6 / 2,9 = 0,2I < 1-
correcte
v¿' Q¿L// 2 =,5,3.5,75 2 -
/ 1 5 , 2k N

-
Maderade fiondosasestadounidensespara uso estructural 3l
Fustade f¡ondosesnord-ame¡icanes
per a ús est¡uctural

Iensió de cálcul deguda at taltant (rd): - Sobrecdrrega:


r ¿ : 7 , 5 . v d / @ . h ) : 7 , 5 . 7 5 , 2 . 7 O 3/ G O O .2 O O ):
úz' kd"r : 0,78 - u r¡n= u ¡n¡(7 +,1,2.kde) :
- 7,7 N/mr¡z : a2,T (7 + 0,78) - 5O,4 mm

Resrsféncra de cálcul a tailant (f Deformac¡ó finat: 73,6 + SO,4 : 63,g mm, equivalent a L/90
v.i:
f ,,a : k-oa. f ,,x/ 1^ : O,8 . 4,7 ,t 1,25 : 3,O N/mm2 Com es pot apreciar, en ta práctica so/en ser e/s estats limlt de
serve¡ aquells que resulten determinants. En aquest cas /a de_
Comprovaciódel tailant. index d esgotament formació no resulta acceptable i haur¡a d,augmentar_se I'altura
de /a seccid fins a un valor de t,ordre de 28O a 3OO mm (fig. g).
I : ro/f,,. = 7,7/ 3,O = O,37< 7, correcte
Celcul d'unions
C. Comprovació dels Estats Límit de Servei
En aquest apartat s'exposa e! cálcut de ta unió Z entre la biga y ¡ el
Deformació ¡nstantánia deguda a una cárrega tineaf: pilar. La figura infer¡or mostra una poss¿b/ex:lució per a la trobada
- que consistex en una peQa metát.t¡cade gru¡x t - 6 mm,
Pes prop¡: en forma
de T que s'enllaQaal pilar amb dos perns de d¡ámetre d : 72 mm
u,n,: 6,/ 384).q . L4/ (E. t) : (S / 384) . ia la b¡gaamb quatre passadors de diámetred : 10 mm. L'atade
.(43. 2). 5.7504 (15.000. la T s'inserc¡x en I'inteñot de la biga mentre que et cap de ta T se
/ 700.2oG / L2) : 8,5 mm
s¡tua en la testa de la mateixa contra et pilar.
- Sobrecárrega:
Comprovacíó de la connexió amb et pttar
ui,¡ : (5 / 384). q. L4/ (8. t) : (S / 384).
. (7,5. 2) . 5.7504 La cArrega a transmetre a ta reacc¡ó cte ta b¡ga, B, resultat d'una
/ G5.00o. 7OO.2OO3// 72) : 42,7 mm
cerrega l¡neal qd,
La deformació final será la suma d,aquestes dues, a /es quals
cal afegir l'efecte de la fluéncia m¡tjanQantel factor kde.r, q o = Q , 3 5 . 0 , 3 + 7 , 5 O . 7 , 5 ) . 2 /2 : 5 , 3 kN/m
ta ca.
tegoria de cada cárrega (rl) i la classe de seryei. B : 5,3. s,7s / 2 : 75,237 kN
- Pes propi: Es tracta d'una un¡ó entre fusta ¡ acer de s¡mple tallant amb placa
pr¡ma (t = 0,5.d). La capacitat de cárrega ve defin¡da la
ko"r:O,60 - a norma.
r J r ¡ n : u , r ,( 7 - t k o " ) : UNEEN 1995-1,7 per dues possib/es maneresde fail¡da.
: 8,5 (7 + 0,60) - 73,6 mm Valor característ¡c de la capac¡tat de cárreE:a per pern,

rv,Rk:mln I O , 4 O .hf . k . t 1d. : O , 4 O '4 9 , 6 .7 O O .7 2 : 2 3 . 9 0 8 N

.t
114.lr.An . d L' 7,75.i2.76.745.49,6.7+
2 2 . 7 4 7: 7 3 . 7 3 8N
I "'t,RA'h.A "
4

$elueisnes por,, s¡¡gerürm¡enlode esfrucf¡¡r{¡sde hormigón: X¡¡cul &kel5.1


,r,ir:tolutl,
l- {}á!:lvilclio¡rc
del¡,rned¿:
'RF}UCCIOF]DT ?rs0 ¡.1.ltl lA¿l,{t,rcx.93¡90É
" TTICACJA
ACUST]CA i?J
. TACIII}AN}T IRANSPORT¡: 'PTRMITF wwn.kn{¡{,1-;nd$i}¡ie¡,rom
AUMINTARLAtU¿TNüT PII-A|Ts
* RAPIDIZDt I$ISIALACtOLl

knnlu¡rlwwus
, ICONOMíA RTSPTCTOAI HORM¡CÓNAR¡Á,}O
" AISLAM NTO TÉRM¡CO . USOIN FOR]A}CNIIICUtAIlY UN¡DIRTCCICI\AI
32 Maderade fiondosasestadounídensespara uso estructural
Fusfade fronrtcsesnorr!"anrerica¡res
per a ús esfrüctürat

on,
ca dacer (6 mm) idiv¡d¡r per dos. Com a m¡tjans
de fixacjó s,ut¡-
f , , , 0: 0 , O 8 2 . ( 7 - O , O 7 . d ) p k - 0 , 4 8 2 . 1 7 - 0 , O 7 . iltzen quatre passadors de diámetre d _ 10 nm,
72).688 .- disposa¡s corn
: 49,6 N/mmz s'¡nd¡ca en Ia figura 9: ta distáncia entre la testa
de la Drga¡ ets
pr¡mers passadors és de gA mm, iels quatre passacfors
pu : 688 kg/m3 (densítat característica) eitroben
separafs a una d¡stánc¡a de 7AO mm formant un quadrat
s¡métri
tt .= 1OO mm (€jru¡xcle ta peqa cament disposaf respecte a l,eix de la b¡Éia.Amb aquestes
de fusta) separa-
c/ons es compleixen les especlflcaclons indicades
M y , p ¡: O ,j ' f , , u ' d 26 - 0 , 3 ' 4 A 0 . 7 2 2 ' 6: 7 6 . 7 4 5 N . m m en la norma
@cer amb UNE-EN7995-7-7, per a /es .tis¡áncies i separacions
mir.)rrnes.
f ,,o : 4OA N//mm2)
La unió ha de transmetre la reacció,V - 15.23T N,
des oe ra cara
F a r . n=
¡ < 3 . f c . g o ,.rA n - 3 . 7 A " 3 . g O 4 - 2 7 . 9 3 3 N del pilar fins al centre de gravetat dels quatre passadors,
ei gue
A Ja segona ecuac¡ó, el valor del tetme suposa una d/sf¿nc/a igual a 736 mm (6 + gO +
"Fa,Rk/4, no ha SO). per tant,
de superar en el cas de/s perrrs et 25% Oéliator els passadors hauríen de res/stir,a més de la forqa V,
det pri- un moment
mer sumant. per aquesf matiu s'ha lim¡tat et se{r valor M - 15.237 736 - 2.072.232 N.mm.
a
10.991.0,25= 2.74TN.
E! moment provoca unes forces perpend¡cu/arsa
ta direccio que
Aa = ¡'12 - r.(d/?2 - r.lB2 . Í . 6 2 - 9 A 4m m 2 ( á r e a une¡x el centre de gravetat amb !'e¡x de cada passador
de et varcr
confacte sofa Ia valandera de cfiAmetreigual a 3.ct) del qual és F, -- 2.072.232 // (2.141) - T.4SA N, (j-47
mm és
et braQ entre cada parella de forces d¡agonalment
El valor de cá/cu/ de la capac¡tat de c¿rrega és, opt)saoes).
D'altra banda, la farQaverticat es reparte¡xen¿reels quatre
passa,
dars, donant lloc a una component vertical en cada passador
F., 13.238 de
fua., Á,nud * valar F" - 75.237 // 4 : 3.809 rV.
]u 7,3
En cada passador se surner-)vectar¡almentambdues
Per !'esforq de cátcut (75.237,\) és sufrci.enfamb components.
dos perns de F,, i Fr" S'obtenen dos casos..un amb rcsultanf de les forces
12 rnm de d¡ámetre (2.8.154 - 16.90s >. 15.237). rgual a
70.482 N que forma un angtede S9,gg" amb ta cj¡reccjó
cleta t¡bra
t un attre, menys desfavorable,amb una resultant iguat
a S.4SS N
Camprovació de ta connexií amb ta btga amb un angle de IS,4l.. per tant, /'esforcmés desfavorabteque
ha
de res¡st¡rel passadorésigual a j.O.4g2 N amb un angle
de S9,gg".
Es tracta d'una unió a doble taltant amb peQa central
d,acer i late_ El valor característ¡c de Ia capac¡tat de cárrega de
raJsde fusta. El Ejruixdeles peces de fusta és t1 = les un¡ons a
4T mm, resuttat doble tallant entre fusta i acer amb placa cental d,acer
de restar al gruix de /a peQacomp/eta (7OO mn) et gru¡x ve definit
de ta pta- per I'express¡ó següent.

f h , . t , k . t 1 .,d- . 4 8 , 8 . 4 7 . 7 0 - 2 2 . 9 3 6 N

t , , ,t d I n.¡¡'
,l
I
''o*
-
4 B4Br , , ,1 , loeo7N
lV, :y, | |V / ,
F.
2 . 3 ' , ,M',/. r ^ ü
. f. 1 , n .+d " " I l : Z , S .t l ¿ Z / r i . 4 1 , . á .l O + o _ 7 7 . 7 0 s
N

on,
Els enginyers del projecte, Arup, es van trobar amb qLte
h¡ havia
fn,t.t, - fn.",*- fn,o.o / $ro. sín2 o * cos2 uJ : poca ínformac¡ódisponibtesobre /a utilitzac¡ó
estructuratdel roure
: 5 O , 7/ ( 1 , O 5 . s i n 25 9 , 8 8 + blanc nord-amer¡cá.Era inev¡tableuna ass/gnació de valors
cos: 59,88; : t8,B N/mm2 conser_
vadors de resls¡éncia que donar¡a lloc a peces de grans
f , , . 0 , ,= O , 0 8 2 . ( 1 -" O , O t . d ) . p r - O , O B 2 . ( I_ esquadres,
0 , 0 1. 1 0 ) . 6 8 8 = encara que /es dades publ¡cadessobre et resultatd,assajos
- 5O,7 N/mm2 realit-
zats a peces de pet¡ta esquadra en reatitat mostraven yalors
més
k g o = 0 . 9 O + O , O L S . d - O , 9 O+ O , O 7 5 .I 0 = 7 , 0 8 a/ts que per al roure europeu, i el mater¡ald¡spon¡ble
de la qual¡tat
= 0 (en ei caso de passaoorsJ First and Second IFAS)ser¡a de molt atta quatitat, amb fibra
Fa.r,R* recta ¡
pocs rusos.
Per tant, per cada pla de tallant la capac¡tat de Arup, per tant, va encarregar al BREengegar un programa
cada passador d.assa]os
és de 7O.90V N. Ajxí cJoncs,la capac¡tat totat pe!, cada passador (descrit amb detail en págjnes posteriors) que va
es demosuar que b
27.874 N; í el vator de cálcut de Ia capacitatde cárrega qual¡tat subm¡n¡stradai comerc¡almentdispon¡ble
dóna uoca una
c/asse res¡stent D5O.
- F, 21.814
t ' , a o = K , , u ' , -. t- j . "1, = 0,8'- - 73.424N Aquesta a/ta resisténcla va permetre fabricar I'entramat
bls¡c amb
1¡r 7'3 peces dobles de fusta laminada de roure de només
7OOx 2OO mm
La unió resultavátidaja que 70.482 < 73.424 N. de secció. F/s ex¿rems de cacta peqa s'unerxen mitjanQant perns
a una placa metál.l¡ca,al seu torn connectada a una
esfera a acer,
tot en acer ínoxídable.La zona plana perimetral de la
caberta,
PORTCULLIS i accés de la qual es troba permésper at manteniment,se
HOUSE,LONDRES supor¡a
sobre grups de columnes ¡ornejades a partir d'una
¡tecó de fusta
Portcullis House es troba s¡tuat en Bridge Street, Westmins¡er_ lam¡nada de roure blanc. Els panells de v¡dre es recolzen
Es en una
tracta d'un eclifici de planta rectangular amb un pati estructura d¡agonal secundár¡a formada per varetes atirantades
centrct (le (f¡g 77)"
25 x 50 m aprox¡madament, sota una coberta de vidre.

Els arquitectes, Hopkins, van definir la forma de ¡a caberta


cam un
arc relra¡xat const¡¡u¡t per una malla PROJECTES
€jeodésicade fusta. L.oblect¡u PREMIATS
era crear una estructura de coberta molt lleugera amb
la ntaxima
transparéncia,si fos possit'le ut¡titzant Roure blanc Fotografies per cortesia de -The Wood Awards,
nord_amenca
pel seu calor i textura (fig. 70).
F¡gures72, 73, t4, 15, 76 i 77.
Maderade fiondosasestadounidensespara uso estructural 33
li:a:::::l
per a ús estructutal
Fustade frondosesnotd-americanes

PROGRAMA D'ASSAJOS fusta, peró que no don¡ lloc a un percentat€je de peces rebutjades
massa alt. A les taules 1- i 2 de les pagines 12 i 13 s'índiquen els
Resum del procediment següit per a I'obtenció rend¡ments per a les quatre espécies. Aquests rendiments corres-
de les propietats de resisténcia i rigidesa ponen al conjunt del mater¡al inspeccionatper a cada espécie I no
soiarnent al mater¡alseleccionatper a/s assajos.
L'estudi va ser portat a terme pel BRE (Bu¡ld¡ng Research Fsta-
bl¡shment)durant 2OO1 en e/s seus laborator¡sde Garston en e/ Durant el procés d'¡nspecció,es van seleccionar /es peces per a
Regne Un¡t. El procés consta de tres parts que van ser apl¡cades obtenir ,es provetes d'assa,g. La mostra tríada era representat¡va
per a cadascuna de /es quatre espécies: del conjunt de la poblac¡ó i íncloia peces en e/s fímits de la classifi-
cació, és a dír, conten¡nt defec¡es propers als valors máxims per-
, /nspecció visual d'un gran volum de fusta amb la f¡nalitat d'es-
mesos en /es regles de c/ass¡flcació.Es van seleccionar un total de
tabl¡r el t¡Dus i oual¡tat de mater¡al subm¡n¡stratcomercialment
24O peces per a assajarper espéc¡e.
¡ seleccionar rnostres representatives per a/s assa1os
r Assaig de /es mos¡res se/eccionades Assajos
. Obtenc¡ó de les propietats resisten¡s i de r¡g¡desa a part¡r dels
E/s assajos van ser real¡tzats d'acord a la norma UNE-EN 408. En
resul¡ats de/s assajos.
tatal es van assajar 24O peces de cada esp¿cie per a determ¡nar el
contingut d'hum¡tat,la resisténcíaa flexió,el módul d'elast¡c¡tat¡ la
Inspecció i selecció densítat, a€lrupades en dues mos¡res de 720 peces, que diferien
en /es dimensions de la secció ¿ransversali en Ia procedénc¡a.
Es van examinar més de 1.000 peces de cada espécie en els patis
d'ap¡lament de grans submin¡stradors.Aixó va permetre conéixer
/'espectre general del mater¡al d¡sponíble i la variab¡litat d¡ntre del Obtenció de les propietats de resisténcia i rigidesa
subm¡nistrament. L'objectiu era avaluar Ia fusta segons /es regles
Les dades b¿siques obt¡ngudes en e/s assajos van ser sotmeses
de classif¡cacióde la norma britán¡ca per a frondoses.8S 5756.
a/s ajus¡amen¡s ¡ndicatsen la norma UNE-EN384 relatíusal factol
Actualment, no hi ha una única norma de classificació visual accep- d'altura de la secció i al cont¡ngut d'humitat. A partir d?quests
tada per tata Europa. No otrstan¡ aíxó, la norma UNE-EN74087'7 valors, per a cada esp¿cle es van calcular e/s valors caracteris-
estableix un marc general de requis¡ts per a /es normes de classif¡- tics de /a densitat, /a resisténc/a a flexió i el valar mítjá del módul
cac¡ó nac¡onals en relació als parámetres de mesurament necessa- d'e/asticita¿ paral'lel a la f¡bra. Les propletats restants, calculades
ns, í ia 8S 5756 comple¡x aquests requisits. d'acord amb Ia norma UNE-EN 384, van dana( lloc al conjunt de
valors característ¡cs,per a cada espécie, recollíts en |es taules 7 i 2
Les regles de classif¡cac¡ó per a les frondoses boreals contempla-
d'aquesta publicació.
des en aques¡a norma define¡xen dues qual¡tats, de les quals la
superior, THL, és aquella que m¡llor s'ajusta a l'alta qualitat que Els valors caracterlstics són d'aplícació quan es projecta d'acord
generalment es comerc¡al¡tza.És ímportant se/eccíonaruna qualí- amb Ia norma UNE-EN 7995. I'Eurocodi per a /es estructures de
tat que permeti aprofitar al máx¡m les prop¡etats mecániques de la fusta, que empra el métode de/s estats /ímit.

C/ DoctorVila3 bajos
08740SantAndreude la Barca
Tel:936327350- Fax:936 32735'l
info*spain@construsofi
.com
www.construsoft.com

OESCARGAGRATUITA
www.buildsofr.eu

lrfr;
l;L;
34 Maderade frondosasestadounidensespara uso estructural
Fri**;r de f¡oncfqrs$$ ¡¡r:¡¿$-amr..¡fc¿i¡l*$$€f it lis es¿f&Ét:¡Ír¡ll

La norma U,VFFA/ 1995 coex¡sürA en para|¡et anb e/s cod¡s nacio_


G u í ad e f a m a d e r a p a r a l a c o n s t r u c c i ó ne, l d í s e ñ oy l a d e c o r a c l o n .
nals existents,f¡ns a aprox¡madamentl,any 2OOg.En el cas .i,Fspa_
Arriaga.E, González,M. A., Mecl¡na,G., Arttz,J", peraza,F., pera-
nya el Cod¡ Técnic de I'Edif¡cac¡ó proposa et mate¡x métode de cál
za, J. E. í Touza.M. (7994). Ed¡tor¡atAtTtM.(572 págs.) /SBA/j
cul per a 1eses¡ructuresde fusta que t'EurocodiS.
8 4 - 8 7 3 E 7 - O 73 .
G u i a d e m a d e r a s d e f r o n d o s a s e s t a d o u n i d e n s e s ,p u b l i c a ( l ap e r
NORMATIVA
¡ REFERÉNCIES
BIBLIOGRAT¡QUES AHEC.

BS 5756 Specif¡cation for visuat strength grad¡ng of hardwood. Encantos de América, publ¡cadaper AHEC.

CTE Codi TAcnicde t'Eclificació.Seguretat estructural.Estructures G u í a i l u s t r a d ad e f a s c a l i d a d e sd e f a m a d e r a a s e r r a d ad e f r o n d o


de fusta. M¡n¡ster¡ de l'Habitatge. Marq 2006. sas estadoun¡denses,publicarla per AHEC.

UNE-EN338 Fus¿aestructural. Classes resrs¡en¿s" Handbook of Hardwoods, pubticada per BRE, Centre for Tímber
Tech noIogy and Constructlon_/SBN: IB6OB14 lOT,
UNE-EN 35O-2 Durabil¡tat de Ia fusta I dels producfesls {ier_
Hardwood References,publicactaper AHEC.
vats de la fusta. durabilitat natural de ta fusta rnassissa.part 2:
Guia de la durabilitat natural ¡ de ta ¡mpregnablliÍat d'espécies Madera aserrada est/uctu/al. Ar¡la€ja,F.,peraza, F.i Esteban.(2OO3.)
de fusta se/eccionactesper la seva importánc¡aen Europa. Editor¡atA\TIM.lt59 págs.) tsBN: 84_82381 25_1.
U/V["-EN384 Fusta estructural. Determínacíódels valors caracte,
ísf/'cs de /es propietals nrecániques ¡ de /a densitaf. Annex: Especificacions de la no¡ma BS 5756
per a la classificació de frondoses. qual¡tat THf.
UNE-EN408 Estructuresde fusta. Fustaestructural ¡ fusta tamtna-
da encolada. Determ¡nació cl'algunesprop¡etatsfisirlues I pro_ La norma br¡tánicaBS 5256 (7gg7) estableixies regles per a la
pietats mecdniques. classificació visual de la fusta de frondoses per a ús estructural
(trop¡ca/s i borea/s). Per a les fus¡es boreals diferencía
UNE-EN 7794 Estructures de fusta. Fusta larn¡nada encolada. cluesquatt
tats: TH7 i TH2. En la taula inctosaen aquest annex s,exposa un
C/assesres¡sfentsi determinac¡óde/s yalors caracterA¡ics.
resum cie les especjfjcac¡ons reJatjves a la qualitat superior, TH7,
UNE-EN1"9L2 Fusta estructural.Classesresis¿ents.
Ass¡gnaclóde que es Ia rellevantpera aquesta publicac¡ó.per a una major
infor,
qualitats visuals ¡ espécies. mació a per a conéixere! métode de mesura dels defec¿ess-naurá
UNE-EN 7990 Eurocodi. Bases de cátcu! d'estructures. de consultar la nonna or¡ginal.

UNE-EN799L Eurocodi 1_Accions en esfrucfu¡es. Lapl¡cac¡ó d'aguestes regles és válida per a peces amb, una seccro
transversal major o igua{ que 2.0A0 mm2 i amb un gru¡x major o ¡gual
UNE-EN 7995 Eurocodí 5: prajecte d'estructures cte Fusta. que 20 mm. Si es tracta de seccions amb área transversat
ma.Jor
UNr-EN 14A87-7 [slructures defusta" Fusta classiflcadaesrrucru_ o ¡gual a 2O.AOOmm2 i el seu gruix és rnajor o ¡gual a lA0 mm,
ralment amb seccid rectangtJlar.part 7: Requisits genera/s. la class¡ficac¡óhaurá de realitzar,se amb ets cr¡ter¡s de les qual¡tats
THA¡ THB.Aquest cas no es¡á contemplat en aquest annex.
Especies de ntadera. Guindeo,A., García,L.. peraza,E, Arnaga,1.,
llasner, C., Med¡na, G., pa/acios,p iTouza, M. (IggT). Editor¡a! Si /a classiflcaclóes realitza abans del mecan¡tzatde les peoes, no
AtflM. (738 págs.) ISBN; 84-87381.11.7. sefá ,ecessárl tornar a classificar la fusta, sempre que la pérdua
de di¡ensions de /a seccid transversal no sigui supeñor a 3 mm,
Estructuras de madera. Diseño y cálculo" Argüettes,R.,Arraga, F.I per a d¡mensiansmenors o rgualsa 7OO mm o de S mm per
Martínez C.,J. .J.QAOO). Ed¡tor¡atAtTtM. Segona Edic¡ó actuatít a ü-
/nensions majors que 100 mm. En cas contrari s,haurá de rcrnar a
zada (663 págs.) ISBN;84-87387-t7-O.
class¡f¡card'acord amb la norrna.

Característica Espec¡flraeióBer*lágü6titaiTHl ... .... .


IVusos No més grans que un quart del gruix o de t'ample
Grupsde nusos El d¡ámetre de/s nusos es considera acumuratquan ta separac¡ó rong¡tud¡nar
és m e n o r q u e d u e s
vegadesI'ample o quan la fibra no recupera totalment la seva clirecció
Desviació de la fibra No major gue 7/7A; no major que l/S dins d,una distáncia de SOOmm.
Fendes No major gue dres yegades t'ample de ta peQa.
No travessen ei grux No major que [a me¡tat de ta longitud de ta pega.
Ger¡mes Les d¡mensions der canteil ¡ de Ia cara no han de quedar redu¡'desa menys
de dos terqos de /es
d,¡¡ensions or¡g¡nals.No es /irnlta la tong¡tud de la gemma
Deformacions Corba de cara No major que 7O mm en una lon€ltud de 2 m.
Corba de cantell No major que 8 mm en una tong¡tud de 2 m.
Vinclament No major que 7 mm per cada 25 mm d'ampladaen una lonlitud de 2 m.
Entrecasc En una distáncíaiguar a 500 mm des de ies tes¡es,no naJor que tampre de
ra IJeQa.Ala restade
ta peca, no mes gran que 7.5 vegades l'amile o 0,2 vegades la lang¡tud
de ta peQa(e! que resultí
menor).
Danys bio/ógics ¡ altres defectes Es perrneten oríficis de larves I d'insectes sempre que compleixin els requisits
de I'apartat 4.8 cleta
norma. No s admeten atacs actius. No s'admet pudticíó excepte ta que
es pugui presentaren nusos
por'li¡s. S'adnrefen decolorcc¡onsde4udes a fongs cromógens sempreque
esügu¡ntt¡uresde praduir-se.
i\ota 1i La long¡tudde ies fendes i la magn¡tud de les deformac/ons
estan ]l¡gadesal contingut d'humítat,p", t, quut ,lurr¡fi-
cada en hum¡t podrá presentarposte r¡orment una major magnitud "or;j;f*tu
d,aquestsdefectes_
Nota 2j A /a norrna UNE-EN386 s'inc/ouenrequisi¡s add¡cíonalsper les
a lám¡nes utilitzadesen /a fabricacióde fusta iam¡nada encalacla.

www.ahec,europe.orÉ! www.sus¡arnalrle
ha rdwaods.¡nfo

También podría gustarte