Dret Civil II

TEMA 1: RELACIONS JURÍDIQUES

1.RELACIONS JURÍDIQUES

1.1CONCEPTE

Relació entre persones (subjectes de dret) que està regulada per l’OJ de manera uniforme,
autònoma i completa, establint els deures, obligacions i els drets de les parts, perquè aquestes
relacions necessiten una tutela jurídica.

És una relació mínim entre dues persones. →Ex: venedor i comprador

Pot arribar a ser una relació entre una multitud de persones, però MAI una relació entre una
persona i una cosa.

1.2ESTRUCTURA

-Subjectes: La relació té una part passiva i una activa, per tant, hi ha un subjecte passiu (el deutor,
qui té el deure de comportament) i un actiu (el creditor).

Són relacions bilaterals, recíproques, perquè tots dos subjectes són creditors i deutors a la vegada.
Per exemple: el venedor és creditor de rebre els diners de la cosa que ven i deutor d’entregar-la a
qui la compra. El comprador és deutor de pagar i creditor d’obtenir la cosa que ha comprat.

-Objecte: És la realitat del món exterior sobre la qual recau l’interès dels subjectes.

L’objecte pot ésser:

o coses(objectes)
o Serveis
o Comportaments

-Contingut: Dins del contingut s’hi troba el poder i les facultats.

❖ Poder: dret subjectiu. És aquell poder que té tot subjecte per exigir que es faci efectiu el que
diu l’OJ. Es diferencia del dret objectiu (lleis, codis,...)
➢ Potestats: exigir que es faci efectiu el que diu l’OJ però per interès aliè. Ex: Els pares amb
el menor, sempre vetllen per l’interès d’aquest.
➢ Deure: comportament degut ‘’obligació’’. Es relaciona amb el concepte de
responsabilitat.
❖ Facultats: A través de les quals s’executa un dret. No tenen autonomia, perquè estan dins del
dret subjectiu. Si no hi ha dret subjectiu no hi ha facultat. Per tant, desapareixen quan
desapareix aquest dret.
 Dret Civil II

Dret objectiu: les lleis, els codis, els reglaments...

Sense el dret subjectiu, no pot existir el dret objectiu

2.DRET SUBJECTIU

El Dret Subjectiu és el poder d’actuació dels propis interessos. És a dir, és el poder que té el
subjecte per protegir els seus interessos. Per tant, si considero que se m’ha vulnerat un dret, puc
anar a reclamar a un tribunal.

Àmbit: familiar, patrimonial, educatiu, dels drets reals...

2.1CARACTERÍSTIQUES

-És un poder que ens dona l’OJ, per tant, és un poder legitimat.

-És un poder autònom.

-És un poder unitari, és a dir, que es pot manifestar a través d’unes facultats( aquestes són
accessòries del dret subjectiu i deriven d’ell, quan s’extingeix el dret, desapareixen).

Exemple 1: Dret de propietat (3facultats)

1. Disposar
2. Gaudir
3. Reivindicar

Exemple 2; Dret de crèdit

1. Disposar
2. Reivindicar
3. Regalar
4. Destruir

-Recau sobre un bé, una cosa o sobre una conducta

-No és il·limitat ni absolut, sinó que té uns límits establerts. Per tant, és un poder limitat.

1. Teoria de la voluntat: (destaca Saugny) el dret subjectiu és un poder del subjecte que
depèn exclusivament de la seva voluntat. Ell només és qui pot escollir què fer amb les
seves propietats. Avui dia aquesta teoria està superada per la següent:
2. Teoria de l’interès: el subjecte és l’únic que pot exercir el seu dret de propietat, sempre
que sigui un exercici del seu interès. Aquesta teoria també està superada per l’actual:
 Dret Civil II

3. Teoria de la funció social: (Duguit) Defensa que el dret del subjecte està supleitat a
l’interès general. És un dret limitat per la voluntat general.
• Ex: A l’article 33 de la CE està establert el dret de la propietat privada i a
l’herència. La funció social limitarà aquest dret segons les lleis.

2.2ESTRUCTURA

1.Subjecte: Qui té el poder de dret subjectiu(titular). Són les persones físiques o jurídiques que
tenen capacitat natural, és a dir, que pot actuar de manera autònoma perquè té capacitat jurídica
plena.

Un nadó pot ser ric, però com que manca de capacitat d’obrar, no podrà administrar el seu
matrimoni, ni exercir els seus dret, haurà de tenir un tutor encarregat d’aquesta tasca, però sempre
pel seu interès.

Pot pertànyer a diversos subjectes.

2.Objecte: és la cosa, el comportament social o el servei sobre el qual recau l’interès dels
subjectes.

3.Contingut: sèrie de facultats que se li atorga al titular del dret . I per tant, també s’hi troben en
el contingut els poders que s’exerciten a través d’aquestes facultats que té el dret.

4.Classes: referents al dret de la persona, de la família, del contingut patrimonial, de crèdit, dels
drets corporatius(fundacions, associacions, corporacions)...

3.SITUACIONS DE PODER

-Situacions jurídiques secundàries: Situacions que no tenen autonomia, sempre depenen

d’actuacions jurídiques superiors. Per tant, no tenen independència ni autonomia. Poden tenir una
basant activa i passiva ( de deure).

Ex: Drets potestatius→ depèn del dret subjectiu superior. Poden alterar una determinada relació
jurídica.

-Situacions d’interivitat: Ens donen dret temporals, és a dir, uns dret que posteriorment poden
desaparèixer. Es parla d’expectativa de dret.

-Interès general
 Dret Civil II

4.SITUACION DE DEURE

Càrrega: no és una obligació, per tant, no es pot exigir el compliment de les càrregues.

La inobservança d’aquestes no implica cap responsabilitat, però sí perjudicis.

❖ Càrregues del creditor:

1. Facilitar l’alliberament: (acceptar el pagament del deutor), si no accepta el pagament
del deutor i aquest ho prova, el creditor tindrà perjudicis perquè implica una inobservança
de la seva càrrega.
2. Càrrega d’informació: El creditor ha de mantenir en tot moment informat al deutor de
si canvia algun requisit del contracte, com per exemple, el lloc del lliurament del
pagament. Si el creditor es canvia de domicili, té la càrrega d’informar al deutor, si no ho
fa, li provocarà perjudicis, perquè és una càrrega que té.
3. Càrrega de col·laboració: Per exemple, si el deutor paga menys de lo acordat al
contracte, però el creditor ho accepta perquè en el moment del lliurament no ho ha contat,
és problema del creditor, Pot reclamar els diners que falten, però li provocarà perjudicis.

5.L’OBJECTE: ELS BÉNS I LES COSES

El Codi Civil parla de coses, béns, objectes i drets, que són sinònims d’elements materials.

El patrimoni d’una persona està format per objectes materials.

Són béns les coses i els drets.

Art. 511 CCCat

1. Es consideren béns les coses i els drets patrimonials.

2. Es consideren coses els objectes corporals susceptibles d'apropiació, i també les

energies, en la mesura que ho permeti llur naturalesa.

3. Els animals, que no es consideren coses, estan sota la protecció especial de les
lleis. Només se'ls apliquen les regles dels béns en allò que permet llur naturalesa.

Es consideren coses els objectes de propiació, els apropiables. I hi ha drets sobre aquests béns.

Els animals no són subjectes de dret però estan protegits per les lleis.

Es consideren béns mobles aquells que es poden transportar i tot el que no és considerat immoble.

Coses que no podem comerciar: Res extra comercium

Hi ha coses consumibles i no consumibles. Divisibles i invivisibles.

 Dret Civil II

De domini públic(assignat a un servei públic, fora de comerç) és diferent a domini patrimonial

de l’administració(béns de l’Estat).

Exemple: Els pupitres de la UAB si estan al magatzem deixen de tenir un servei públic i per tant,
ja no són de domini públic, sinó de l’administració publica.

Universalitat del dret: ‘’universitatis’’ prové del llatí.

S’utilitza per definir un conjunt de béns que tenen un tractament unitari.

❖ Universalitat del dret (iuris): agrupacions de béns en les quals sí que es permet una
subrogació real, sense que afecti a la naturalesa del bé.
❖ Universalitat de fet (facti): conjunt de béns de mateixa naturalesa que NO permeten la seva
substitució per un bé de diferent naturalesa. No es permet la subrogació real, que consisteix
en ‘’posar’’ un cosa en el lloc de l’altra.

6.EL PATRIMONI

-Hi ha patrimonis que es poden expropiar i hi ha que no.

-Tan els drets com els deutes pertanyen al patrimoni, aquest pot ésser negatiu.

-Hi ha actiu i passiu.

Concepte: Conjunt de béns, drets i deures que pertanyen a un subjecte de dret, valorables
econòmicament.

-Teoria subjectiva: tot subjecte té un patrimoni. Aquesta teoria defensa que la idea de subjecte
va lligada a la de patrimoni. No admet la idea de patrimoni sense subjecte. Ha estat superada per
una segona teoria que és la següent:

-Teoria objectiva o moderna: Defensa el fet de que no necessàriament el patrimoni i el subjecte

han d’anar lligats en tot cas. Poden existir patrimonis sense subjecte o un subjecte amb diversos
patrimonis. Però MAI pot haver un subjecte sense patrimoni.

La idea important del patrimoni és el continent no el contingut.

Art. 627 CC Las donaciones hechas a los concebidos y no nacidos podrán ser aceptadas
por las personas que legítimamente los representarían, si se hubiera verificado ya su
nacimiento.

Si la donació no s’accepta pot ser revocada pel donant.

 Dret Civil II

Art. 966 CC Las donaciones hechas a los concebidos y no nacidos podrán ser aceptadas
por las personas que legítimamente los representarían, si se hubiera verificado ya su
nacimiento.

6.1. CARÀCTERS

1-Principi de Legalitat: els principis els crea la llei, no les mateixes persones.

2-Principi d’unitat: conjunt de béns de diversa naturalesa amb contingut patrimonial que
pertanyen a un mateix subjecte.

3-Prinicipi d’identitat: el seu contingut és idèntic encara que es modifiqui, augmenti o

disminueixi algun element per la subrogació total.

4-Avaluable econòmicament: hi ha béns patrimonials i extrapatrimonials. El contingut

del patrimoni ha de ser avaluable econòmicament.

5-Intransmissibilitat: és intransmissible, el contingut de l’herència i del patrimoni mai

coincidirà (és la excepció mortis causa). No es pot transmetre el patrimoni en vida. El OJ
estableix alguns béns intransmissibles, és a dir, no pots donar tot el teu patrimoni.

6-Necessitat o existència: tota persona té necessàriament un patrimoni. Tot i que la bossa

estigui buida, la tens.

7-Autonomia: cada persona té la seva pròpia funcionalitat unitària, és a dir, tot patrimoni
és independent a un altre patrimoni, tot i que siguin de la mateixa persona.

6.2.CLASSES

a)Principi General: Tot subjecte té un patrimoni, com a subjecte de dret que és. Es
defineix com a conjunt de béns de valoració econòmica que pertanyen a un subjecte.

b)Principi separat: Es dona quan acceptes una herència i es diferencia del teu patrimoni.
Si és negativa, mai arribarà a formar part del teu patrimoni.

Si és positiva(més actiu que passiu), es liquidarà amb el teu patrimoni.

Un altre exemple són les herències fideïcomissàries: Hi ha el causant que és l’hereu

fiduciari i l’hereu fideïcomissari. L’hereu fiduciari és hereu sota una condició imposada
pel causant, i si no es compleix passarà a ser hereu l’hereu fideïcomissari. Per tant, tenia
dos patrimonis, el personal i el fiduciari (el que era inembargable).
 Dret Civil II

c)Principi interí: Consisteix en un patrimoni sense persona.

Exemple: una herència que no està encara acceptada per ningú.

Amb una herència pots: acceptar-la, repudiar-la o acceptar-la a benefici d’inventari.

Responsabilitat patrimonial universal

Responsable→ el deutor (encara que pagui un tercer , aquesta no és ni l’obligat ni

responsable).

És una responsabilitat patrimonial, no afecta a la persona, aquesta respon amb el

patrimoni.

Deute i responsabilitat van junts.

Art. 1911 CC Del cumplimiento de las obligaciones responde el deudor con todos sus
bienes, presentes y futuros.

No responem amb tots els nostres béns quan:

-Tenim un patrimoni separat.

-Hi ha béns inembargables . Exemple: roba, aliment... També, si el salari que cobrem és el mínim,
tot el que sigui de la teva professió (lo que no sigui superflu/necessari), ja que sinó, el deutor no
podria acabar pagant.