BASES DE LA COMUNICACIÓ I LA COGNICIÓ HUMANA

ÍNDEX
1. Desenvolupament filogenètic del llenguatge i de la cognició
2. Comunicació animal, comunicació humana
3. El llenguatge i el pensament
4. Comunicació no verbal
5. Adquisició i desenvolupament del llenguatge
6. La intel·ligència humana
7. Models cognitius de la ment humana

Desenvolupament filogenètic del llenguatge i de la cognició

Hem de saber distingir entre la ontogènesi, que és la història d’un individu, i la filogènesi, que és
la història d’una espècie. La raça humana doncs, comença amb els primats. D’aquests hem de
saber la seva classe (mamífers), el seu ordre (primats), el subordre (antropoidea), la superfamília
(hominoidea), la família (hominideae), el gènere (homo) i la espècie (sapiens).

Classificació inicial:

Classificació rectificada al 1987:

1
Classificació definitiva 2013, s’observa que tenim més relació de la que pensem amb altres
primats com els ponginae:

Context històric i cultural

Segons James Ussher, la terra es va crear el 22 d’octubre, de l’any 40004a.C a les 18:00. Això és el
que es pensava al segle XVII. Carl Linnaeus va fer una classificació per a tots els éssers vius posant
als humans també com a creació de la natura el segle XVIII. Al s.XIX comencem amb Lammarck el
qual es dels primers en defensar les tesis evolucionistes. Però el més important és Darwin el qual
publica “L’origen de les espècies”, amb el qual confirmen la teoria de l’evolució. La idea dels
primats era poc convincent, Buffonva dir que els micos es juntaven amb dones negres (gent) i que
això necessitava ser comprovat (Buffon). El segle XX-XXI Els ximpanzé són una caricatura dels
humans degut a la semblança evident.

Evolució de l’espècie humana

20 milions d’anys Procònsul (Avantpassat dels humans)
12 milions d’anys Dryopithecus (Possible ancestre dels humans)
6-7 milions d’anys Sahelanthropus tchadensis (Descobert el 2001)

2
6 milions d’anys Orrorin Tugenensis (Descobert el 2001. Entre 5,7 i 6 milions d’anys)
4,5 milions/5,5 milions Ardipithecus ramidus / Ardipithecus Kadabba (Descobert el 1994 i el
2001) (Actualment es considera més proper als Paninos que als homininos. Si abans es
considerava l’ancestre dels australopithecus, ara es creu que potser sigui una línia extingida)
4 milions d’anys Australopithecus
2,5 milions d’anys Homo habilis (Descobert l’any 1964. Primer representant del gènere Homo)
1,5 milions d’anys Homo Erectus (Primer homínid en sortir d’Àfrica; el que es queda al continent,
Homo Ergaster.)
150.000 anys Homo Sapiens Coincideix a Europa amb l’Homo Neanderthalensis. Ambdós
conviuen fins fa 40.000 anys.

El gènere homo apareix fa dos milions d’anys, la diferència dels homos són:
- Homo habilis: Utilitza eines
- Homo erectus: Camina dret però aquest és el primer que surt de Àfrica i va evolucionant.
o Homo ergaster: Aquest és igual que l’homo erectus però no surt d’Àfrica.
- Homo sapiens: Ara mateix, un homo sapiens podria viure amb nosaltres (tenim molts trets
similars.

Quan es descobreix el crani el descobridor li estableix un nom. Al 2001 es van descobrir el

Sahelanthropus tchadensis o conegut com a Tumay.
També existeix Lucy, uns esquelets de Australopithecus Afarensis de fa 3,2 milions d’anys.

Si ens hi fixem en aquest esquema de les linees evolutives ens donem compte
de que no només es segueix una mateixa línia evolutiva sinó que es van
enllaçant entre si.

Indicadors que fonamenten les hipòtesis sobre els orígens del llenguatge
Sabem que fa 800.000 anys els individus de Atapuerta eren caníbals ja que s’han pogut observar
marques als ossos.
Els neandertals tenien cura dels avis fins els seus darrers anys de vida. Tot això s’ha descobert ja
que a través de fòssils que s’han trobat es veia com un “avi” tenia artritis i no es podia valdre d’ell
sol, i com va ser cuidat va viure més del que li tocaria.
Sabem que anaven drets, per fòssils de penjades i ossos, es veuen diferencies amb els ossos d’un
humà amb el de un mono.

Una mirada al passat

Tres característiques per analitzar els fòssils:
- Molles endocranials: podem veure el volum, les diferents protuberàncies, les venes del
cervell. Amb això podem observar quin desenvolupament tenien del llenguatge, del
moviment...
- L’aparell fonador: descens de la laringe, factor decisiu per l’articulació de sons, per tant
ens permet saber les variacions dels sons.

3
 - Indicis de bipedestació: Deixa les mans lliures per fabricar i transportar eines.

Quan observem pedres que pertanyen al passat construïdes per els individus de l’evolució,
psicològicament, el que s’analitza segons l’ús que se’ls hi donava a aquestes pedres segons com
estan tallades, els usos donats... A partir d’aquestes es pot analitzar per a què les feien servir,
podria ser com s’alimentaven, si l’individu construeix una eina per caçar, anticipen que necessiten
per obtenir un aliment o menjar. Planificar una tasca. També observem que eren curiosos ja que
tenien eines útils i si podien les milloraven i observaven si funcionaven bé. A partir d’aquí
s’orienten i sabien quines pedres servien millor per a fer cert ús de certa eina, buscar el material i
seleccionar quins materials són més adients i fins i tot tenir un mapa general d’on estan els
millors materials. Aquest aprenentatge ha estat constant al llarg de la evolució, mai un homo ha
deixar de construir una eina, algun sistema de comunicació que ha permès anar passant aquest
saber d’un a altre. La imitació és la base de l’aprenentatge si veuen que alguna cosa funciona, ho
imiten, passar el coneixement. La motivació també forma part de la imitació, tenen curiositat.

Les diferents modalitats de pedres estan classificades a traves de modes o tipus, del 1 al 6.
- Mode 1: Canto que s’ha donat un cop i ha servit per utilitzar-lo en aquell moment. Molt
rudimentàries, les tallava, les feia servir i les llençava.
- Mode 2: Una pedra que s’ha treballat de dalt a baix i pels dos cantons. Eines bifacials. Un
cop es tallaven l’individu se les guardava com una eina molt apreciada.
- Mode 3: Anar tallant la pedra fins que queda com una tortuga i aprofites les aspes que van
quedant, aprenen a aprofitar-ho tot.
- Mode 4: Major cura en la selecció dels materials. Retoc molt acurat, obtenció de làmines
afilades, per exemple, puntes de fletxa.
- Mode 5: Microlits, reduir al màxim aconseguint la màxima capacitat.
- Mode 6: Es domina tant la tècnica que es poleix tota, quan ja no es veuen els cops per
donar la forma sinó que es frega i li dones la forma que tu vols.
Domini del foc: 400-500 mil anys, l’Homo Erectus Ergaster, tot i que abans conservaven el foc
quan se’l trobaven, si s’apagava es quedaven sense. Permet escalfar-se, protegir-se i coure els
aliments, converteix el menjar en un acte social i un ritual, compartir una estona interactuant.

Enterrament dels morts: 200-300 mil anys, parlem més aviat dels pre-sapiens, estableixen un
vincle afectiu entre ells, hi ha una certa consciència de que ha passat una cosa quan algú mor,
preocupació pel que vindrà més enllà de la mort. Sentiment de pèrdua, estimació i
transcendència, els enterren amb els objectes de valors pel que fa pensar que els vius sentien que
en una altre vida necessitarien els seus objectes.

Vestigis arqueològics que evidencien una expressió simbòlica: Apareixen en els darrers 100 mil
anys, els símbols són coses en lloc de altres.

El nivell de simbolització́ que comporta aquestes conductes possibilita l’aparició́ del llenguatge o
justament és el llenguatge qui contribueix al desenvolupament d’aquestes conductes i en
definitiva al desenvolupament cognitiu de l’espècie humana?
Gràcies a que el nivell cognitiu va anar desenvolupant-se vam ser capaços de començar a raonar o
es va anar creant un sistema de comunicació que va fer que ens desenvolupéssim més a nivell
cognitiu?

Una mirada al present

4
Si vull saber com va començar el llenguatge, avui en dia puc agafar i analitzar a nens petits, em
permetrà fer-me una idea de com s’inicià. Després puc mirar ètnies que fan el que feien els
sapiens i intentar veure que fèiem nosaltres fa anys, o podem observar als primats.

La comunicació humana és una empresa fonamentalment cooperativa que funciona amb

naturalitat en un context de:
- Terreny conceptual comú (cadascuna de les parts suposa l’altra coneix), terrenys
compartit.
- Motivació compartida per cooperar, ganes de comunicar-se
La comunicació humana s’estructura entorn de la intencionalitat compartida.

Si agafes les vocalitzacions al llarg del sistema de comunicació, quan tu observes primats que
vocalitzen, per exemple les mones vervets, tenen uns crits d’alarma que alerten a tots perquè
s’escapin i s’escabullin. Criden, els individus s’amaguen però elles segueixen cridant, no tenen
gaire en compte la audiència. O per exemple, els ximpanzés tenen un crit que es diu pant-hoot
que el fan quan tenen molt de menjar i s’emocionen. Expressions que expressen emocions i no
són actes dirigits als receptors.

Quan mirem els gestos dels primats, hi ha moviments de intencions quan tenen ganes de fer
alguna cosa, per exemple aixequen el braç per iniciar un joc o toquen l’espatlla d’algú per pujar-
se a coll. Gestos que s’han après i que són més flexibles (apresos més per ritualització
ontogenètica que per imitació). També hi ha els gestos per cridar la atenció que et conviden, per
exemple fer soroll amb les dents per a que mirin el seu penis erecte i es posin a copular. O el
grooming, conducta de acicalamiento.

En captiveri els primats aprenen a assenyalar espontàniament ja que aconsegueixen coses, en

estat natural no les veus mai. En canvi en estat natural no els veus mai ja que no els mou l’afany
d’obtenir algun benefici. Què passa amb els humans? Grice (1957) té una cita que diu “Si
t’assenyalo un arbre no vull només que paris atenció a l’arbre, vull a mes que paris atenció al meu
desig que paris atenció a l’arbre”, el plaer de compartir. Aquest fenomen que és pròpiament
humà, en canvi els ximpanzés només ho fan per obtenir alguna cosa a canvi, com per exemple
aliment.

Captar que els altres tenen intencions, quan un humà li fa arribar aliment a un ximpanzé i deixa
de fer-ho, reacció de frustració si el motiu es gratuït. En canvi reacciona amb paciència si és
perquè no pot ser algun motiu evident. Sap perfectament si no li dones de menjar si es per caprici
teu o no. O per exemple són capaços de captar percepcions, quan demanen menjar són
conscients del gest que fan, tenen molt en compte si tu el veus o no, quina percepció pot tenir
l’altre. Els motius que tenen els humans per comunicar-se és demanar, informar (oferir ajuda),
compartir, en canvi els ximpanzés només veus el motiu de demanar.

A nivell de vocalitzacions els ximpanzés poden fer 10-20 vocalitzacions però sempre veus molta
emoció i referència, producció inflexible. En les expressions facials en tenen 6-10 i tenen una
forta càrrega emocional, producció inflexible. En canvi tenen entre 20 i 60 gestos de dependència
contextual, producció flexible. Poden inventar-se nous gestos en funció de les necessitats, és molt
flexible. Observant això ens podem adonar de que la comunicació es va iniciar amb els gestos,
feien vocalitzacions també però molt allunyades de les paraules.

Què hem après de la història de la humanitat?

Que l’homo sapiens sortís a caçar encara que no tingui gana, fa una cosa des del punt de vista
psicològic molt important: anticipa. Tots els animals cacen quan tenen gana, els homo sapiens no.
Aquesta necessitat d’anticipar està relacionada amb la memòria, per tant recorden el passat per

5
poder anticipar, memòria a llarg termini, tenim la memòria semàntica, la que nosaltres sabem,
coneixements que tenim del món. També hi ha la memòria procedimental, processos que
recuperes del passat. I després hi ha la memòria episòdica, recordes un període determinat de
temps, situar-se en un altre moment temporal, desplaçament del jo situat en el temps, procés
recursiu, quan jo em desplaço en el temps i penso en el jo del passat. La capacitat d’anticipar esta
molt relacionada amb la memòria, situar-se a ells en el temps, en el futur. En els homo sapiens
veiem que comencen a jugar amb una cosa que abans no es feia, amb la anticipació. Això és la
memòria episòdica.

Què hem après dels primats?

Prendre distància. Prendre consciència de com som els humans, veiem grans similituds i grans
diferències, els primats són com un mirall que ens permet veure el que som i el que no som.
Tenen, per exemple, un gran caràcter social, però les motivacions dels humans són
incomparables, tenim una motivació especial per socialitzar-nos. Els primats fan coses en conjunt
per aconseguir coses, en canvi els humans no només cooperem per aconseguir més efectivitat
sinó que cooperem perquè ens agrada.
Canvi d’argument per explicar la evolució humana, de la lluita del més fort pel d’una història de
cooperació ajudada per un sistema de comunicació excel·lent.

6
Comunicació animal, comunicació humana
Sistemes sensorials i comunicació, obtenir informació adequada sobre l’entorn de manera
constant és fonamental per a la supervivència. En els humans els sentits de la vista i l’oïda són els
que es troben més desenvolupats, però en cada espècie es diferent... Per exemple, els gossos es
mouen per l’olfacte, les àguiles per la vista... La vista té un espectre que per nosaltres és visible,
però no vol dir que per totes les espècies sigui igual, el mateix podríem dir pels infrarojos, els
espectres auditius. Hi ha animals, com els dofins, que es comuniquen amb l’exterior per
ecolocalització, emeten sons i a partir de com reboten saben on situar-se.

Intercanvi d’informació o comunicació?

Colors: Alguns dels animals són críptics, volen passar desapercebuts. Per exemple, tenen colors
críptics, un tigre surt de caça, s’acosta sigil·losament i quan està a prop s’hi llença. El seu color és
críptic de manera que la presa el confon amb l’entorn. O les llagostes petitetes de les dunes de
Fuerteventura, que tenen un color semblant a la sorra, però vas pel prat i són de color verd.
Tenim ocasions on els animals no passen desapercebuts de cap manera, sinó que criden la
atenció, colors aposemàtics. Senyals de advertència, són verinosos y eviten que se’ls mengin.
També hi ha diferències de colors entre els mascles i les femelles, per exemple en els ànecs. Les
femelles tenen un color molt críptic, en canvi quan mires els mascles són molt vistosos, és una
mica contranatura perquè el que interessa es passar desapercebut, però els mascles tenen un
color molt bonic que els hi servirà per seduir a les femelles. El que ens ensenya la antologia es
que els humans hem de ser una mica humils i ens hem de veure com un animal més, quan
busquem una persona que ens agradi, sent conscients o sense ser-ho busquem indicadors que
ens diguin que aquella persona està sana.
Maniobres d’engany: Anem a un altre tipus de exemples, el que podríem dir maniobres de
engany. La papallona que té ulls a les seves ales, que sembla que sigui més gran, o fixa el punt de
atac en les ales en comptes de amb la cara. Els gripaus es posen drets per semblar més grans o
simulen que estan morts, i així com els gripaus molts rèptils, el depredador es fia, no té cura de
que s’escapi i quan es despista marxa.
Estímul-signe: L’escut anal de la daina. Mecanisme desencadenador innat, és
un signe que davant de la seva presència els altres individus de la seva espècie
al veure-ho es comporten d’una manera determinada.
1. Tranquil·litat
2. Alerta
3. Amenaça Imminent, conducta de precaució.
4. Amenaça màxima, enemic perillós, fugida.
Un altre exemple podria ser el pit-roig. En determinades èpoques del any es
torna molt agressiu amb la intrusió del seu territori per altres pit-rojos,
l’estímul-signe és el color del plomatge. Ho veu com una amenaça i es torna
molt patidor.
Head flagging: A les selves primàries, a la part baixa no hi entra la llum. En
aquesta situació es va veure que hi havia primats que movien el cap
de manera rara. Aquests moviments sempre eren iguals depenent de
la espècie. Com que hi ha bastanta foscor això els permetia
identificar-se com a membres de la mateixa espècie, suposaven que hi
havia moviments particulars de cada individu que els identificava.

Molts d’aquests moviments, coloracions... Són innats, estan escrits en

el codi genètic. Però en els dos darrers comencem a veure que van
més enllà de l’innatisme, que es comencen a controlar, hi ha una
intencionalitat.

7
Avisos d’alarma: Són individus que tenen crits d’alarma per avisar la presència de depredadors,
depenent de la mobilitat de l’animal que els perseguia el tipus de fugida era una o una altre.
Criden en funció del depredador.
Anys després, Seyfarth i Cheney, a finals del 70, van analitzar els grits, van gravar els sorolls. Van
posar els sons als animals i depenent de quin, fugien de la manera corresponent. Els animals en
presència dels crits d’alarma van aprendre a que no havien de fer cas, es van habituar al crit
d’alarma. Però quan altres membres del grup, les mones verdes, cridaven si que responien, van
ser capaços de distingir entre una font (que era de fiar) i d’una altre, que no. El context és clau
per interpretar un crit, no és innat.

Llenguatges artificials ensenyats a pòngids: Instrucció a primats. Objectiu: ensenyar-los a parlar.

Resultats: Nivells de parla molt baixos (6-12 paraules), tot i així aprenen molt bé i ràpid.Es van fer
un seguit d’investigacions amb primats.

 Furness: Orangutan que diu papa i cup.

 Yerkes: Imitació i condicionament.
 Kellog: Ximpanzé Gua
 Hayes: Ximpanzé Viki
 Els Gardner: Ensenyen a un ximpanzé femella d’un any d’edat a la que l’anomenen
Washoe. Va ser una experiència realitzada a finals dels anys 60. Busquen un
desenvolupament del vocabulari actiu –gestos utilitzats de manera regular i permanent.
6 mesos 2 gestos 1any 7 gestos
2anys 45 gestos 3anys 85 gestos
4a. I 3m. 135 gestos

1. S’acceptava molt com a crítica la modalitat d’adquisició basada en el modelatge. El

llenguatge era pur condicionament.
2. El llenguatge gestual està més estretament enllaçat a l’acció i l’expressió afectiva.
Hi ha menys arbitrarietat i per tant s’utilitzava com a crítica.
3. Com a punt positiu, s’esmenta l’autocorrecció en el llenguatge privat,
l’espontaneïtat i la creativitat.

Consideracions:
· Modalitats d’adquisició basada en el modelatge.
· El llenguatge gestual està més estretament enllaçat a l’acció i l’expressió
afectiva. Hi ha menys arbitrarietat.
· Autocorrecció en llenguatge privat. Espontaneïtat i creativitat.
En comptes d’ensenyar-li a parlar, li va voler ensenyar el sistema de sons
americans. Les critiques que van rebre dels lingüístics era que els gestos eren
ensinistrament amb animal (teníem poc a beure amb el llenguatge humà). La
conducta era fluida per aconseguir-la s’anaven apropant progressivament amb
petites fitxes. La programació conductual amb reforçament. El procés és modelar la
conducta cap a un objectiu: ‘ ensinistrament’, això com a primera crítica. Com a
segona, el llenguatge estava molt vinculat a l’acció, era poc arbitrari (cosa que no
passa amb el llenguatge). Ex: els sords fan servir unes formes en els gestos que els
porten al referent adequat, els gestos indicatius, signes determinats que si són
referents. Per exemple: per saber que era un ànec s’ajuntava un ocell i l’aigual.
Els humans som animals racionals i hem posat un abisme entre altres animals. Des
de la lingüística va aconseguir un vocabulari actiu de gestos.

8
 Els premack Els Premack utilitzen un sistema de fitxes (enunciats persistents- control de la
variable de la memòria., arbitrarietat.) El ximpanzé amb el que experimenten és una
femella anomenada Sarah.

Llenguatge oral: No persistent

Llenguatge escrit: Persistent

-Era un sistema sense referents concrets ( Igual/Diferent, quantificadors, colors).

-Aquest sistema de fitxes consta de fitxes peculiars com el símbol d’interrogació o nom de.

Etapes de l’aprenentatge del llenguatge de fitxes:

1.Distingir entre mots de plàstic i objectes.
2.Associar cada fitxa amb cada objecte.
3.Aprenen a establir relacions entre mots i objectes. Se li introdueix el mot de plàstic:
NOM DE...: Funció metalingüística: Observar el llenguatge.
4.Han d’aprendre que les peces de plàstic serveixen per anomenar objectes. Se li
introdueix el mot de plàstic NOM DE per a que prengui consciència que amb el llenguatge
pot designar coses (funció metalingüística).
5. Podem parlar ja de l’existència d’una representació interna ( un triangle blau, per la
Sarah, és un objecte vermell, rodó i amb tija; és a dir, una poma)
6. Dels judicis simples a les analogies. El judici Igual/Diferent és un prerequisit per
l’adquisició del llenguatge. Després caldrà que el subjecte sigui capaç de comprendre i
jutjar relacions entre relacions.
7. Quan entengui que la relació entre dues pomes és la mateix que la relació entre dos
elefants, les portes del llenguatge estaran obertes.

 Savage-rumbaugh: Plafó de comunicació del Kanzi (un dels únics simis mascle amb
els que s’ha investigat, un bonobo)

COMUNICACIÓ AUGMENTATIVA.
Persones amb dificultats comunicativa.
Alguns dels sistemes gràfics de comunicació no verbal:

Bliss. Signes pictogràfics (esquemàtics que ens porten al referent), ideogràfics,

arbitraris i combinats (signes que aïllats tenen un significats però que combinats en
tenen un altre).
Categories acolorides segons el significat i amb relació a consideracions sintàctiques:
persones-groc, verbs-verb, termes descriptius-blau, objectes-taronja, termes diversos-
blancs i termes-rosa. Hi ha un botó que és ‘semblant’
Es presenten habitualment en plafons que n’inclouen 100, 200 ó 300 icones; s’adapta
a la persona en un context habitual.
PCS: Mayer Johnson símbols pictogràfics, molt gràfics i evidents. Sis categories
colorides per dividir el vocabulari.

9
Llenguatge i Pensament

Classificació dels signes (Mounin, 19968)

Segons la distància entre el significant i significat.
 Signe: és una cosa que està substituint un altre que no hi és present, en presencia de A és
com si veies/sentis/notes B. En funció de la distancia entre aquest fem una classificació
que pot ser extensíssima dels signes (ens quedarem amb 4). Segniotica: ciència que
estudia els signes. A  significant, B  significat
 Indici: un fet immediatament perceptible que ens fa saber alguna cosa d’altres fets no
perceptibles (ex: fum que surt de la casa, el fum em porta al foc, no espero a que surti
flames per trucar, el cel negre (A) em porta a la pluja (B)). El significant no es diferencia del
significat. No hi ha intenció comunicativa.
 Senyal: fet que s’ha produït artificialment per servir d’indici (ex: gos ve i saliva per
condicionament (clàssic) quan li presento els premis movent dins una caixa, associa el so
amb el menjar (inevitable, hi ha una manipulació); en context natural les marmotes quan
xiulen per algun perill les altres s’amaguen, de manera inevitable. Podem començar a
parlar d’una certa intencionalitat comunicativa. És com si fos un indici controlat.
 Símbol: La distància entre significant i significat entre indici i senyal és molt propera, per a
partir del símbol ja podem fer la diferència; per tant, comença a haver més distància entre
A i B. Malgrat ser diferents conserven relació, connexió segons l’arbitrarietat del signe. El
significat guarda semblança, hi ha una estreta relació amb allò que evoca. Ex: senyals de
transit.
 Signe lingüístic: no hi ha cap correspondència entre significant i significat, i requereix un
aprenentatge, com les paraules. La relació entre A i B és extrínseca, arbitrària i
convencional. Un només els poden fer els animals o humans; en ximpanzés o bonobos
introduït els hi han ensenyat signes (prémer) com els humans. Ex: llenguatge verbal,
Braille, semàfor, senyals....
A tot ho anomena signe, i a l’última categoria també. Les grafies han anat canviant. L’alfabet
Braille és totalment arbitrari. Quan els nens són capaços d’entrar en el món simbòlic i començar
entendre que té significat, entre 18 i 24 mesos són capaços de separar els significats.

Piaget. (1896-1980)
Piaget va ser un biòleg que al llarg de la vida va anar avançant podent perfeccionar els seus
estudis. Va néixer a Suïssa. Va rebre molts doctorats amb una informació molt sòlida i amb una
referència de l’occident. És un autor estructuralista.

Teoria genètica / constructivista: A Piaget l’interessava el desenvolupament cognitiu. L’individu

que es mou i interactua és aquell que contacta amb el coneixement. El punt de partida de
coneixement és el que ell denomina com a esquemes (Accions de l’organisme).Els esquemes
sempre són accions.

NOM DE L’ACCIÓ DE QUÈ ES TRACTA EXEMPLE

Esquema reflex Punt de Partida. Quan li poses una cosa a un
nadó a la mà i tanca la mà.
Esquema d’Acció Raona sobre el que veu. El nen pressiona l’objecte
però veu diferències entre
l’acció, entre agafar un dit o
una barra freda.
Esquema Representatiu Raonament sobre el que no No agafa una barra de ferro
veu. Esquemes d’acció perquè sap que està freda i
interioritzades. no li agrada la sensació, ja ha

10
 recordat aquell objecte.
Proposicions Raonament sobre temes Agafa la barra de ferro i
irreals. imagina que és un avió.

Un cop tots aquests esquemes han estat organitzats se n’anomenen estructura i a cada canvi
d’organització d’aquests esquemes s’atribueix el nom d’estadis.

Estructura: cada vegada que canvien les regles de la forma

1. Estadi SENSÒRIO-MOTOR (de 0 a 18/24 mesos): només és mou d’esquemes reflexos i

raonar de coses que veu.

2. Estadi INTEL·LIGÈNCIA REPRESENTATIVA: raonar del que no veu (18/24 mesos fins els
10/11 anys). Culmina amb la construcció d eles estructures operatòries concretes.
- Període de la funció semiòtica o període intuïtiu des 2 als 6 anys (rep aquest nom
perquè és el moment en que el nen és capaç de dominar els signes, de simbolitzar –
abans no- establir connexions entre estímuls A i B que no estan solapats ni connectats;
el raonament és intuïtiu perquè es basa en les aparences que no pas en la
interpretació de les coses (ex: experiment de dos nens de 4 anys, 2 cocacoles iguals,
que els hi agradi la cocacola, 2 gots un llarg i prim i l’altre baixet i ample. Els hi enganya
l’aparença).
Egocentrise dels nens: no és que siguin egoistes sinó que tenen dificultat per la
descentralització, no poden situar-se en la perspectiva de l’altre. A més, viuen totes les
coses com animades, vives.
Període de les operacions concretes: 7 – 11 anys.

3. Estadi DE LES OPERACIONS FORMALS: Des dels 11 anys als 14-15. Culmina amb la
construcció d’estructures intel·lectuals pròpies del raonament hipotètic-deductiu.

Cada vegada es qüestiona més els estadis de Piaget, no tot és tan lineal però segons aquest autor
els estadis són les fases comuns en totes les persones amb desenvolupament cognitiu normal.

Factors necessaris pel desenvolupament cognitiu:

- Maduració
- Experiència física (contacte amb l’entorn)
- Experiència social (interacció entre persones)
- Equilibrament (fonamental perquè integra els altres factors)

Equilibri  desajust  reequilibri (equilibri majoral)

Un nen es troba jugant al llit i es troba un barrot que el desajusta però el porta a un
reequilibri i arriba a una situació cognitivament superior, sap més.

Assimilació  Acomodació
Els inicis de la intel·ligència representativa (Període de la funció semiòtica: 18/24 mesos –
6 anys)
Als 18/24 mesos apareixen una sèrie de conductes que impliquen l’evocació subjectiva o
esdeveniment absent:
- Imitació diferida (d’una cosa que no hi és)
- Joc simbòlic (Ex. Fa veure que un bolígraf és una avió)
- Dibuix o imatge gràfica (que representa alguna cosa)
- Imatge mental
- Evocació verbal

11
 Estadi d’intel·ligència representativa, apareix el llenguatge. Hi ha tota una sèrie de
conducta que eren indicatives de que els nens eren capaços de saber què és el que no
veuen
 Imitació referida, joc simbòlic, dibuix o imatge preferida...

Consideracions
Quan els nens son capaços de raonar sobre coses que no veuen no ens hem de confondre.
Objecte permanent, l’infant cerca l’ibjecte desaparegut però aquest acaba de ser percebut, acció
en curs, el nen raona sobre coses que li són presents
Imitació, els mecanismes permeten la transició entre el raonament senoriomotor i la
representació mental (directa, acció que veu, diferida, la ha vista i ell la fa, interioritzada, la veu i
la fa mentalment).
La intuïció, elnen es queda amb la aparença.
El nen es plenament egocèntric, no egoista.

El llenguatge en la teoria genètica – Piaget

Piaget entén que el llenguatge està condicionat al desenvolupament cognitiu, és a dir,
condicionat per l’acció. Fins que no té una maduresa cognitiva adeuada no podrà desenvolupar
un llenguatge. . Arriba a dues conclusions fonamentals:
Primacia del desenvolupament cognitiu respecte el llenguatge. El llenguatge no pot ser
considerant la font del pensament, encara que sigui una condició necessària per al seu
desenvolupament. El llenguatge i el pensament estan íntimament relacionats, però tots
dos depenen de la intel·ligència, la qual s’arrela a l’acció. La intel·ligència s’ha de construir
i es fa a partir de l’acció.
Oposició llenguatge egocèntric – llenguatge socialitzat: El llenguatge inicialment és
egocèntric, parla amb ell no amb l’altre, diàleg amb ell mateix. A partir dels 6/7 anys el
llenguatge egocèntric va desapareixent i el nen tendeix a adaptar-se al context i al
interlocutor, cada vegada aquest llenguatge va sent més social, dels 2-3 anys als 6-7. El
nen comença a entrar en el llenguatge social, comença a tenir en compte a l’altre, i la
tendència natural d’aquest llenguatge és que es vagi extingint.

El signe no és només “una cosa que ocupa el lloc d’un altre” de manera arbitrària i convencional.
Els signes existeixen dintre d’un teixit social de significats compartits que anomenem “cultura”. La
convencionalitat del signe implica, en l’acte de la seva creació, una intervenció social. És a dir, el
signe neix en la comunicació i per a la comunicació. Per tant, en la gènesi del signe hi trobem una
motivació clara: la comunicació, sense aquesta motivació no els aprendríem.

L’aparició de la funció de “fer com si” és un exercici preliminar per la simulació dels estats
mentals dels altres, funció simbòlica, capaç de treure l’acció del seu context i portar-la a un altre.
Dissociar els seus estats mentals de les seves percepcions actuals. Per tant, serà un precursor de
la competència d’atribuir ment als altres i comprendre les seves intencions i la seva conducta en
funció d’entitats mentals com, per exemple, les creences i els desitjos; és a dir, desenvolupar una
Teoria de la Ment.

Vigotski
A l’autor l’interessa com evoluciona la ment de l’individu al llarg de la vida. (Història de l’individu
– Ontonogènesi // història de l’espècie – Filogènesi )

12
Des d’aquesta perspectiva, quan parla de desenvolupament para:
Línia natural, que pot proporcionar el fet de tenir funcions psicològiques elementals
(atenció a determinats estímuls, memòria, raonament, percepció, llenguatge...).
Línia cultural, que ha diferència de l’altre és que introdueix els signes, en el
desenvolupament quan hi entren l’individu ja es desenvolupa a nivell cultural i la
conseqüències és que les funcions psicològiques arriben a ser superiors en canvi una ment
que no utilitza signes està destinada a desenvolupar funcions psicològiques elementals. Els
signes només s’aprenen a partir de contextos socials, és a dir, amb relacions amb els
altres. Planteja que totes les funcions superiors constitueixen la consciència (per Vigotski
és un producte social, només el contacte amb les persones és quan jo podré tenir
consciència). Els individus no humans que es desenvolupin en una línia biològica i es
queden a la base, però els humans gràcies als signes poden anar més enllà.

La consciència és desenvolupa gràcies al que ofereixen els signes. És essencial pel seu
desenvolupament la interacció d’un individu amb un altre. Amb els signes es pot multiplicar tot,
amplifica el potencial cognitiu. (Exemple de la Palanca d’Arquímedes.

El signe (el llenguatge verbal), per Vigoski, és com una eina. Comparació eina – signes : amplifica
les possibilitats/capacitats humanes.
SIGNE: Producte de la cultura, de naturalesa artificial i instrumental, dirigida al món extern i
intern, provoca canvis en la conducta, regula els intercanvis socials i amplifica el potencial
cognitiu. (Similar a l’eina).(segons Piaget el llenguatge cada vegada és més social) Segons Vigotski
el primer que fan els nens es interactuar amb altres persones i incorporar els seus signes, la
primera funció dels humans és la social, comunicativa. Per tant, des del principi, segons Vigoski, el
llenguatge és social i progressivament utilitza el llenguatge (quan ja el domina) també per ell
mateix. Per Vigoski la funció comunicativa del llenguatge continua sempre i quan aquesta es
domina sorgeix una funció per l’ús propi, privat, egocèntric que no desapareix sinó que
s’interioritza.

13
En conclusió, el llenguatge serveix per comunicar-se (interactuar amb els altres) i per pensar
(interactuar amb un mateix).

(*) Zona de desenvolupament pròxim: el desenvolupament en qualsevol individu avança fins a un

límit per si sol (d. real), aquest si ens ajuden podem arribar més enllà (d. potencial). per Vigotski
investiga sobre el que pot explorar per si soll, però amb l’ajuda fins on pot arribar, ZDP. En els
àmbits de la psicometria (test), Wisc és un test per nens fins a nens de 6 anys d’intel·ligència, li
planteges un problemes el resol, i si el fa bé vas augmentant la dificultat fins que el nen
s’equivoca, li dones una oportunitat fins que es torna equivocar. Exposes el que pot fer per si sol,
no explora el desenvolupament potencia. Si aporto una ajuda, puc veure si pot entra dins de la
ZDP. Més enllà del test, el més important és l’ús que fas de l’instrument. [Possible pregunta: com
ho podem veure en psicometria].

Funció comunicativa: [preguntarà examen: Diferència entre la teoria de Piaget i la de Vigotski]

Amb Piaget, el pensament egocèntric com el llenguatge (que aquest és cada vegada més social);
Vigostki, la línia de desenvolupament passar per aprendre mitjançant la interacció amb les
persones, per apropiar-se dels signes; per tant, la comunicació.
Funció comunicativa: primera funció dels humans, la funció social. Els bebès es
comuniquen amb gestos, mirades, paraules... funcions per comunicar-se i no per res més.
És paulatinament que apareix la següent funció.
Funció representativa: utilitzar el llenguatge per a ell mateix, dirigit a la seva pròpia
conducta. Davant de tasques més difícils, el llenguatge propi augmenta. Apareix quan ja
s’ha interioritzat.
Hipòtesi: la funció cognitiva continua sent, no es perdrà (a contrari que Piaget, Vigotski diu que el
llenguatge es interioritza); però quan va utilitzar el llenguatge egocèntric i intern, apareix la
representació.
El llenguatge serveix per comunicar-se i per pensar (interactuar amb els altres-pensar- i amb
nosaltres mateixos-regular la pròpia conducta-).

14
Comunicació no verbal
(Aquest tema a mi no em va entrar a l’examen)

Parallenguatge: aspectes no lingüístics del discurs. Elements vocals-no verbals de la parla. (No
què es diu sinó com es diu)
Llenguatge corporal: elements no verbals i no vocals de la comunicació

El parallenguatge -els aspectes no lingüístics del discurs- CNV Vocalització-No verbalització

1. Qualitat de la veu (to, intensitat, timbre)

2. Prosòdia (entonació, accentuació, durada, unitat melòdica) 3. Fluïdesa (velocitat, ritme,
pauses, silencis)
3. Fluidesa (velocitat, ritme, pauses i silencis)
4. Segregats vocals (humm i variants, sons estranys, etc.)
5. Caracteritzacions vocals (riure, plor, badall, etc.)
6. Indicadors vocals i torns de conversació

Moltes vegades la veu posiciona si és dona o home.

La intensitat fa refèrencia al volum, pot ensenyar l’estat d’ànim comparat amb ell mateix, mai es
pot comparar amb altres persones la intensitat.

Indicadors vocals i torns de conversa

Els canvis de torn no són verbalment explícits “... bé ara et toca a tu !” Existeixen unes regles
d’alternança de torns:
Pauses
Farcides (segregats vocals, falsos inicis, repeticions...) No Farcides (silenci)

- Què indiquen les pauses ?

D’una banda, les pauses poden representar un temps per a la reflexió i planificació o un espai per
valorar i controlar la informació del receptor -feed back-. De l’altra, però, poden indicar
desorganització per un estat emocional alterat provocat per una retroalimentació negativa,
pressió de temps, etc.

Pel que fa al silenci, pot tenir tants significats com paraules hi ha al diccionari

15
Llenguatge corporal

El primer que veiem de la persona és l’aperença externa i si tenim un aspecte extern diferent a la
nostra edat pot influir a l’hora de relacionar-nos Les altres coses van més enllà del que pot ser el
que veiem

Aparença: element spersonals identifiquen a un subjcete en el cas del metge la bata blanca

Modals: revelen un estil de conducta

Cara: ens informa d’aspectes objcetes

Atractiu físic: la bellesa és la millor carta de presentació. 140 empresaris que havuen d’escollir
entre dos homes a partir d’una sol·licitud de treball on la única diferència era l’alçada i els
empresaris van escollir l’home més alt.

16
Profecia d’autocompliment/Efecte Rosenthal o Efecte Pigmalió:
S’aplica a la influència de l’atractiu físic en les relacions interpersonals. EXEMPLE: es va accedir a
una classe de primària on es van passar test d’intel·ligència on es van obtenir QI i la info es va
passar al professorat. Van distribuir els QI a l’atzar i que no corresponien a les persones amb el
seu QI real. Això el que posa en manifest és la influència que reben i a més DEMOSTRA QUE LES
EXPECTAITVES AL FINAL CONDICIONEN AL CONDUCTA DE L’ALUMNE ÉS A DIR L’ALUMNE ES
COMPORTA COM ES COMPORTA SEGONS LES ESPECTATIVES DEL PROFESSOR (PREGUNTA
EXAMEN)—> per exemple si expliques una activitat a una persona que saps que no arriba i a una
que si que ho farà faràs el possible p q la persona que té un QI més elevat entengui el que
s’explica i de l’altre persona ja passes p q tens unes expectatives baixes.

Estereotips: procés inducció-deducció

Generalització acientífiques que un individu fa d’un altre individu o grups. Fal·làcia de la relació
entre personalitat i configuració física
Autopresentació: control per part del subjecte de la imatge que es vol oferir no només al altres
sino d’un mateix
Deducció: contrast amb la realitat
Inducció: construcció de lleis o teories sobre una realitat

La mirada es podria definir com un interès cap algú.

Podem conèixer quina relació hi ha entre persones segons la mirada i el temps en que es miren
les persones
La mirada és la clau de la comunicació
A l’expressió facial aprenem a expressar una emoció o una altra per tant hi ha una part innata.
Expressió facial

!40

17
COMUNICACIÓ I COGNICIÓ

Còlera: alta, mitjna i sobretot baixa. Les celles baixes i contretes, línies verticals entre les celles
Disgust: baixa sobretot
Felicitat: alta, sobretot baixa
Tristesa: mitjana i alta
Divideix la cara en 3 zones :
Alta : celles i front

Mitjana: ulls, parpelles i os del nas

18
 Baixa: galtes, nas, boca, mentó i mandíbula

Verbalment és més precís i pots enganyar. La no verbal no pot ser tan controlada i no acostuma a
enganyar perquè costa dominar-la

El gest

19
20
Adquisició i desenvolupament del llenguatge
Teories Lingüístiques (Saussure, pare de l’estructuralisme)
Europa EEUU
Jakobson i Martinet (Cercle de Praga) Chomsky (Gramàtica generativa)
Benvéniste (Teories del discurs) Bloomfield (Ling. Conductista)
Sapir (antropòleg i lingüista)

Personatge més important és Chomsky, gramàtica part més creativa que

existeix, les frases són úniques. Poder creatiu del llenguatge, i el que dona més
creativitat és la sintaxi. Desenvolupa la teoria de la gramàtica generativa.

Teories Psicològiques
Piaget
Vigotski -> Bruner (segueix les tesis de Vigotski)
Skinner

Teories Pragmàtiques (Filosofia del Llenguatge)

Grice
Austin (Actes de parla)
Searle

Actes de parla: Per aquesta gent el que es tracta es parlar del llenguatge real,
intenten distingir el llenguatge abstracte (no s’utilitza) a el llenguatge real.

Pel fet de dir una frase hi ha un significat literal, l’acte locutiu, però alhora té un acte
il·locutiu, intenció en la que jo ho dic, i finalment hi ha un acte perlocitu, efectes que
passen per haver dit alguna cosa. Qualsevol anunciat real té tres perspectives
diferents, el que té més força és la intencionalitat. La pragmàtica, valorar com és diuen
les coses més que no pas les coses en si, les intencions. No teoritza, parteix de la
situació de les persones.
Copsar el rerefons de les paraules (intenció) no és gens fàcil, en primer lloc hem de
saber interpretar correctament el context. El que és important és com el nen comença
a saber captar les intencions.

21
Les paraules poden tenir més d’un significat (exemple d’Einstein), l’aprenent del
llenguatge ha de aprendre que una mateixa paraula pot significar moltes coses.
Per copsar el significat d’un relat cal tenir coneixements del context sociocultural que
dóna sentit a la situació.
No va només de contextos culturals, el context pot variar d’una comunitat a un altre,
d’una generació a una altre.
Però a més del context lingüístic i sociocultural també depèn la negociació. Compartir
significats, negociació constant i les coses tenen molt a veure amb el poder.
És importantíssim compartir significats, negociar per aconseguir una
intersubjectivitat. El significat de les paraules depèn del seu ús.
Els significats no són rígids, cal que el nen sigui flexible.

Model de Bloom i Lahey (1979)

Semàntica: Estudia la relació entre els signes i els objectes. Com el significat s’organitza
en el llenguatge.
Pragmàtica: Estudia les relacions entre els signes i els interpretes. L’ús que les persones
fan del signe.
Tot i que els paraules adopten definicions fixades ,en el diccionari, a l’usar-les, prenen
sentit en funció del context. El significat de les paraules té un aspecte estàtic, però en
el diàleg es torna dinàmic i provoca entre les interlocutors una negociació constant.

Seqüència d’aprenentatge
1. Les paraules prenen el lloc a les coses substituint el món real.
2. Moltes d’aquestes coses en substitueixen d'altres (llenguatge metafòric).
3. Si acceptem que el temps és or, és bastant lògic que totes les accions que
s’atribueixen normalment a l'or, de cop i volta puguin ésser també atribuïdes al temps,
de manera que el podem guanyar, regalar, comprar, etc.

Cenyir-se al llenguatge literal condueix al fracàs comunicatiu

Al llarg del desenvolupament, l’infant ha d’aprendre a descobrir que hi ha més enllà
del sentit literal de les paraules i copsar les intencions dels parlants

22
Quan sàpiga apreciar la diferència subtil entre el que es diu i com es diu estarà en
condicions de comprendre el llenguatge figurat i podrà desxifrar els secrets de la
comunicació perquè, com expressen Lakoff i Johnson (1980),el món està impregnat de
metàfores.
La major estupidesa que poden fer els humans és interpretar el llenguatge literalment.

Manifestació màxima:
Sentit de l’humor i ironia
Quan es parla irònicament un diu allò que no pensa, amb la intenció de fer
arribar a l’oient el que pensa, no el que diu.

Perspectives que expliquen el paper de l’ambient, de la conducta, la base innata.

L’adquisició́ del llenguatge és fruit d’un procés interactiu on infant i adult ajusten
mútuament el seu comportament per arribar a establir definicions compartides de les
situacions. Qualsevol alteració de llenguatge pot modificar la dinàmica de la interacció
i influir negativament sobre la quantitat i la qualitat de l’estimulació.
Interaccionisme, efecte multiplicador. Als 3-4 anys els nens es mostren sensibles a la
presència de dificultats de llenguatge dels seus iguals. Els nens preferien interactuar
amb nens de la mateixa edat amb igual nivell de llenguatge que amb els que el tenen
pitjor. Això afectarà al nen que té el nivell baix, per efecte multiplicador si no es
relacionen amb ell no millorarà, tindrà poca iniciativa.

Innatisme matisat: Lenneberg planteja la existència d’un període crític d’adquisició.

Període de la vida dels subjectes on, si no es fa en aquell moment ja no s’automatitzen.
Neix el concepte de Imprinting: fenomen que es dona en els animals i que té lloc en un
període sensible i primerenc del desenvolupament. És irreversible, un cop s’ha
improntat no es desfà- Funció filial, afecció de la cria al progenitor, i sexual, afecció a
l’espècie. Lenneberg diu que l’adquisició del llenguatge es fa en un període, recordant
al imprinting, és irreversible, tot i que aprenguis un altre idioma sempre se’t notarà
l’accent.

23
Desenvolupament del llenguatge en el nadó
Primer any:
El nadó quan neix ja té una certa preferència per estar pendent a determinats
estímuls, els que s’assemblen al rostre humà criden especialment l’atenció, reacciona
específicament a la veu humana, segueix un objecte en un pla horitzontal.
Abans dels tres mesos:
- Atenció especial a les cariacions tonals i al somriure de l’adult
- Resposta clara als seus senyals amb evident alternança
- Protoconverses, sincronitza tu-jo semblant a les regles del diàleg, respecte els
torns de paraula.
- S’inicia la negociació d’un codi compartit
- Per alguns autors com Trevarthen ja existeix intencionalitat, els nens tenen
intencions clares, mentre que per d’altres com Kaye encara no, és massa aviat.
3 mesos
- Acord clar entre autors que els infants ja tracten als humans com elements
diferencials de la resta d’objectes físics. Autèntiques interaccions socials, molt
més riques, es veu tot de manera claríssima.
- L’evolució de la interacció social es dirigeix vers la intersubjectivitat (Trevathen,
1986), és la comprensió compartida entre individus. Quan això no funciona ens
incomoda, i en última instància ens estressa i ens genera molta ansietat.
4-6 mesos
- Augmenta l’interès pels objectes de l’entorn
- Als 4 mesos és capaç de seguir la mirada de l’adilt, la qual cosa possibilitat
l’atenció conjunta.
- La relació passa de ser de 2 a de 3, triangle entre l’infant, l’adult i l’objecte. Als
sis mesos s’interessa pels objectes i redueix els contactes cara a cara (món físic i
humà són com excloents, o estan pendents d’un o de l’altre, no són capaços
d’integrar)
10 mesos
- Quan el nen fa una activitat pot integrar els objectes i les persones, activitat de
dos mons.
- Intersubjectivitat secundària, el nen és capaç d’integrar els dos mons.
- Aparició del gest indicatiu
- Bruner parla del concepte format
o Primeres interaccions humanes pautades
Aprendre el llenguatge implica l’aprenentatge del seu ús en contextos
d’interacció social amb els adults. Paper que té l’adult.
ZDP/Bastimentada
LASS (Dispositiu de reconeixement dels processos comunicatius, sistema
de suport d’adquisició de llenguatge, dispositiu per reconèixer
processos comunicatius)
Estabilitat
Alt grau de predicció (Hi ha talls clars que faciliten la predicció de
la conducta)
Sembla a les relges del diàleg (La resposta de l’un depèn de la
conducta antecedent de l’altre)

24
 Hi ha expectatives comunes (L’infant aprèn a reconèixer el senyal
de l’altre i anticipar així la resposta), saber anticipar que és el que
pot passar, que podem esperar mútuament. D’aquí ve la
satisfacció i la frustració.

L’etapa preverbal
El nen comença fent crits,
plors, somriures... comença
vocalitzant, llavors cap als 2-
3 mesos s’inicia el balboteig
que té dos períodes: fins els
6 mesos (indiferenciat, fans
sons), fins l’any (és
comencen a diferenciant).
Comencen a dir les primeres
paraules, cap als 12 mesos
(papa, pipi, caca, mama...) i
és normal que fins els 15
mesos no digui la primera
paraula  Holofrases: amb
una paraula sintetitzen tota
la frase.

Balboteig
- Funcions del balboteig (joc, entrenament, discontinuïtat)
- 1r semestre: varietat total de sons
- 2n semestre: especialització (cada cop més sons de la llengua materna)
- 7-8mesos balboteig reduplicat (mamamamaa, papapappaa)
- Progressivament l’infant para més atenció a les melodies de les frases (evident
als 7-8mesos). A través de la corba d’entonació, s’introdueix en la significació.
- Als 9-10 mesos intenta reproduir la prosòdia de la seva llengua. Impressió: el
balboteig s’assembla a la melodia de la conversa.
- Als 12-14 mesos balboteig-argot. No reprodueix les paraules i el balbuceig és
similar a les paraules.

Holofrase
Les primeres paraules apareixen al voltant dels 12-15 mesos en contextos de formats.
Tenen el sentit de tota una frase, per això se les anomena holofrase o paraula-frase. A
través de la melodia podem descobrir el significat de la verbalització.
- Acostumem a ser monosíl·labs redoblats o onomatopeies amb les que
anomenen l’objecte o l’animal pel so que fan
- Estan carregades d’afectivitat
- Només les podem entendre pel context
- Tenen una significació variable (canvien fàcilment d’una setmana a l’altre)

25
Gramàtica pivot
L¡infant té un sistema propi que no copia de l’adult, la qual Braine anomena gramàtica
pivot. Combinació de dues paraules, pivot-open. Si ho fas en català et dones compte
de que no té gaire sentit, de seguida fan estructures de tres paraules o més, no només
de dues. Empíricament no està comprovat.

Llenguatge telegràfic
Quan l’infant diu frases de més de dos mots, aquestes són incompletes comparades
amb la parla adulta. Frases d’estil telegràfic, caracteritza per la manca de mots funció.
18/24 mesos no diu dos mots junts...................Retard lleu
2 anys 6 mesos...................................................Retard
3 anys encara no ajunta dos mots......................Retard greu

26
Desenvolupament semàntic
Evidències en totes les llengües que la comprensió s’avança a l’expressió.
Als nou mesos els nens comencen a comprendre les paraules.

Estratègies evolutives típiques: Quan una cosa és normal no se li ha de considerar

error:
- Sobreextensió: Ampliar el camp semàntic d’un mot, per amotirzar les paraules,
perquè té vocabulari limitat. Exemple, diu papa a tot home, diu guaguau a tot
animal que es mogui. Es fa perquè tens poques paraules i les amortizes.
- Subextensió: Pensar que una paraula només és seu (cotxe, paraula reservada
només pel seu cotxe). Mica en mica han d’entendre els noms comuns.
- Prototips: (Rosch 1973) Pensar que un animal marí ha de ser peix, construeixen
camps semàntics a partir d’un context. Per exemple, quan preguntes per un
mamífer triguen molt en donar-te un animal que no vagi a quatre potes. Això
aplicat en el tema de extensions és una mica el que passa amb els nens.
Com s’evoluciona?
Per evolucionar s’ha
d’estar disposat a
negociar, si ets
flexible no negocies,
no aprens i no
reconfigures. Té molt
a veure amb la
intel·ligència i amb la
construcció del coneixement.

Concepció de la paraula a l’infant

a. Què és i què no és una paraula? (Taula és una paraula? Silenci és una paraula?
El és una paraula?)
a. Abans dels 5 anys la relació entre paraula i referent és força
indissocialble, dificultats per copsar l’arbitrarietat del signe lingüístic.
Paraula llarga: tren
Paraula difícil: restar
b. 5 anys: Només els noms concrets referits a objectes són paraules.
c. 7 anys: Accepten noms abstractes
d. 10 anys: Entenen plenament que articles com “un” són paraules. Una
paraula consta de lletres i vol dir alguna cosa.
b. SIX BOYS ARE PLAYING (Karmiloff-Smith)
Resposta típica abans del 4-5 anys: 6.
Als 6-7 anys entenien l’arbitrarietat del signe lingüístic però deien: 2 -sixboys
areplaying- ó 3 -six boys playing- (només paraules- contingut ignorant el verb
auxiliar are. Verbs com To be no són paraules, el mateix que passa amb les
paraules-funció).
c. “Repeteix l’última paraula que has dit” “Explica una història”.
En un moment donat l’investigador l’atura i li demana que repeteixi la darrera
paraula que ha dit. Els nens consideren paraules tant les contingut com les
funció́ en les proporcions següents:

27
 4 anys: 54%
5 anys: 96%
La dixi
Dixi i pragmàtica
Dixi i role-taking
procediments lingüístics que hem permeten ubicar les emissions que faig en un temps
i espai determinat. Els temes dixi costa molts de dominar. Pronoms tenen un referent
clar (jo sóc jo, la taula és taula), però quan tu dius jo no sóc jo ets tu. Dixi i role-taking:
exemple maqueta adult i nen, i preguntar que veiem (en determinades edats et diu
tant el que ell veu com el que l’adult, no té la perspectiva de dir el que veu l’altre).
Capacitat de situar-se en la perspectiva d’un altre. Per tant, la relació que hi ha és que

Dixi i role-taking: (ROLE-TAKING: Capacitat de descentrar-se, situar-se en la perspectiva

de l’altre). Per dominar els pronoms i altres termes deíctics cal saber descentrar-se. És
necessària doncs la connexió entre aspectes cognitius (?) i lingüístics.

28
La intel·ligència humana
Quan vam preguntar “Què és la intel·ligèngia?” a classe van sorgir moltes idees, i a la
hora de preguntar si aquesta es podia mesurar, tres persones de seixanta van dir que
sí, els altres es mantenien escèptics. Primer hem de saber què és per preguntar-nos si
es pot mesurar.

A partir d’aquí anem al 1921, quan es va ser una simposi sobre “La intel·ligència i la
seva mesura”, organitzat pels editors de la revista The Journal of Educational
Pschology, i posteriorment, al 1986, se’n va ser una altre però amb la revisa
Intelligence. Aquesta reuneix 24 assajos breus dels més importants experts en el camp
de la intel·ligència als quals es formulen les mateixes qüestions que en el simposi de
principis de segle XX. A cadascú se li pregunta sobre la naturalesa de la intel·ligència,
sobre la seva mesura i sobre el futur de la recerca en aquest camp. Coordinat per
Sternberg i Detterman.

Van sorgir les següents idees (no te les has d’aprendre totes ni de conya)

29
Conseqüències
1. Validesa predictiva dels test
2. Correlats fisiològics, la biologia és una base de la intel·ligència d’una persona.
3. Contextualitzar la intel·ligència
4. Variables cognitives i emocionals, els emocionals no els saben incloure
5. Enfocament diferencial, com estàs respecte els altres.
6. Metaprocessos i metacognició, nuclis de la intel3ligència.

No és el mateix avaluar el que un nen sap que avaluar el que un nen sap que sap, i
llavors parlem de metacognició, el coneixement del coneixement.

Sobre les intel·ligències múltiples hem vist una sèrie de fotos a classe, preguntant-nos
què ens fa pensar que una persona és intel·ligent, i al veure el vídeo del campió
d’escacs podem veure que la rapidesa mental i d’actuació, la capacitat d’anticipar tot
el que vindrà, el comportament estratègic, i finalment la presa de decisions ràpides i
adequades.

30
Hi ha dues mirades, la de Gardner i la del WISC. Una persona, al saber que té un
problema, pot agafar dos camins:
WISC: Visió més realista, més comparativa. La visió psicològica no sent
reconeixement per Gardner.
Gardner: Ha triomfat en el món de les escoles. Tothom pot ser intel·ligent. NO
TÉ RELLEVÀNCIA PEL MÓN DE LA PSICOLOGIA.
Totes les intel·ligències múltiples depenen dels factors del WISC, capacitat per avaluar
la situació i prendre la decisió de manera adequada.

Antecedents històrics
 Galton: Habilitata psicofísiques. Volia ser objectiu, Discriminació. Paràmetres
purament físics.
 Binet i Simon: visió molt més interessant, per avaluar-les era clau que el
individu sàpigues planificar una tasca. Tenir unes persones amb iguals resultats
però diferents recursos. Control i consciència sobre les accions, se el que se i s
el que no se, com es complicat no està en el test.
 Spearman: Extreure factors, que condiciona per fer-ho bé o malament, què hi
ha de significatiu (exemple: distraccions, entorn...)
o Anàlisi factorial: Ser capaços desaber que hi ha hagut elements
distorsionadors, diferenciadors.
o Factor “G”, capacitat general, intel·ligència unitària.
Thurstone proposa set factors però d’una mateixa intel”ligència.

Models de desenvolupament cognitiu

Models innatistes:
 Chomsky i Fodor (1983)
Cap teoria sobre la intel·ligència, les seves idees tenen influència. Concepció
modular de la ment.
 Sternberg
Entén la intel·ligència en termes de components de processament d’informació ́
subjacents en tasques complexes de raonament i resolució́ de problemes i que
són “universals”.
Analitza la intel·ligència distingint l’execució́ de tasques cognitives relativament
noves i de tasques familiars que requereixen automatització́. Proposa una
teoria triarquia. Hi ha 3 aspectes principals: l’analític, el creatiu i el pensament
pràctic.
 Gardner
Intel·ligències múltiples (habilitats). En el fons diu que no li donguem tanta
importància al factor lògic.

Models associacionistes:
 Conductisme
El raonament no s’ha d’entendre com associacions dintre de la ment sinó entre
estímuls i respostes observables. Les associacions s’utilitzen no per explicar els
estats mentals sinó per explicar la conducta.

31
  Associacionisme cognitiu
Tolman: Mapes cognitius. Hebb: processos centrals
 Skinner
Fins i tot als anys 80 deia que l’únic afer realment important del
desenvolupament són els programes de reforç que modelen la conducta.
Aquests governen el desenvolupament de totes les habilitats (ex. coneixement
dels nombres, del llenguatge, etc.).

Models Constructivistes
 Gestalt
 Piaget
És la teoria més detallada que existeix sobre el desenvolupament cognitiu.
1) Intel·ligència sensoriomotor
2) Intel·ligència representativa (preoperacional i operacions concretes)
3) Operacions formals

Models sociocognitius
 Vigotski
Mediació semiòtica de la ment i origen de les funcions psicològiques superiors.
 Trevarthen
La intersubjectivitat en els inicis de la comunicació.

Models mixtos:
 Karmiloff Smith
El model RR
La ment humana no només compta amb la informació provinent de la
programació genètica i de la informació adquirida arran de la interacció amb
l’entorn físic i social, sinó que, a més, elabora la informació existent en les seves
pròpies representacions internes.
El coneixement es construeix gràcies al procés de Redescriure successivament
les Representacions mentals. Gràcies a aquests processos RR –Redescripció
Representacional-, la informació implícita es converteix en coneixement
explícit. Els humans explotem el coneixement ja representat, representant-lo
recursivament altra vegada.
No hem d’entendre el desenvolupament cognitiu com una seqüència
acumulativa d’assoliments en diferents dominis, com un procés lineal; el
coneixement es construeix en xarxa, en la qual la recursivitat hi juga un paper
essencial.

Autors que NO però diuen coses crucials, complementen.

 Goldberg: parla dels lòbuls i punsions, paper de les funcions executives.
Essència: talent executiu, conduir, guiar les funcions ca a una intenció
(objectiu), preveure la intenció de la ment de l’altre.
 Damasio: per ell és important la presa de decisions, seleccionar d’entre moltes
la resposta adequada per veure el futur, anticipar. Ho fem a partir de la base de
la nostra experiència, juntem la part de processos cognitius amb processos
emocionals.

32
Processos cognitius
Els processos cognitius són el conjunt de processos implicats en:
 Adquisició: Percepcions sensorials, atenció, selecció, discriminació.
 Transformació: Conversió de les percepcions en informació. Organització,
comparació, classificació, conceptualització.
 Emmagatzematge: Memòria. Memòria auditiva, memòria visual, MCT, MT,
MLT, memòria semàntica, memòria episòdica, memòria procedimental.
 Ús: planificació i execució.

Com funciona?
 Representació: emmagatzematge intern d’informació amb la possibilitat
de ser recuperada per a un ús futur.
 Complexitat: nombre d’elements que es prenen en consideració a l’hora
de prendre una decisió.
 Flexibilitat: capacitat de fer servir la informació de maneres diferents.

Nou concepte de la Discapacitat Intel·lectual

L’any 1992, l’American Association on Mental Retardation (AAMR) rebatejada el 2010
com a American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) va
plantejar un canvi de concepte del RM/DI i del sistema de classificació a seguir.
En l’antiga definició: DI = deficiència associada a la persona.
Proposta actual: DI no és un tret absolut de l’individu sinó una condició discapacitat
que resulta de la interacció entre la persona amb habilitats intel·lectuals i adaptatives
limitades i els entorns on viu.
Canvi de paradigma: D’un model basat en el dèficit a un model basat en els suports.
Objectiu: que la persona sigui el màxim autònoma possible i els nivells de suport de la
persona.

Teoria de la ment – Premack i Wooduff

Intenten explicar-ho a partir de la falça creença. Vinyeta de Sally i Ana. Presenten als
nens una història en vinyetes. Hi apareixen dos personatges, la Sally i l’Ann, cadascuna
amb un cistell/capsa. La Sally guarda una bola al seu cistell i surt de l’escena.
Mentrestant l’Ann agafa la bola i se la posa a la seva capsa. La Sally torna a l’escena.
On ha de buscar la bola la Sally?

33
Té la representació de la representació de l’altre, se el que tu saps. Té una teoria de
com funciona la ment.
S’analitza la competència d’atribuir ment als altres, i predir i comprendre la seva
conducta, el seu estat de coneixement, això és la teoria de la ment. Captar la
intencionalitat, pensar el que pensen els altres, posseir una teoria de la ment. Ment
que conceb estats mentals, recursivitat. Ment que conceb ments.

La recursivitat és un procés que invoca a si mateix: és a dir, un procés que fa referència

al propi procés. Pensament recursiu: Jo penso que penso.

Amb quins aspectes podríem pensar? Regles gramaticals, llenguatge. Desdoblament de

miralls.

Essència de la ment humana, és capaç de raonar recursivament.

 Teoria de la ment
 Memòria episòdica (jo rememorant el jo passat), jo penso en jo en un nivell
personal.
 Noció pròpia identitat
 Eina per fer servir eina
 Geometria fractal....

Recursivitat permet que un individu pugui ser observador i actor al mateix temps. Faig
classe i al mateix temps surto de mi mateix i m’observo com a actor. Distanciar-se i
observar-se a si mateix com a actor (primer bucle) i observar-se a si mateix com
observador de si mateix com a actor (segon bucle). Aquest desdoblament és el que
possibilita la presa de consciència, canvi de conductes.

Presa de consciència possible per la recursivitat i el seu instrument és el llenguatge.

Metallenguatge i metacognició en el model RR:
Són recursius. Manipular els símbols en el marc de contextos. Comunicatius i
veure’s a ell mateix com a interlocutor en possessió d’un codi amb infinites
variacions.
Metallenguatge: Llenguatge sobre llenguatge, “això no es diu així”

La ment humana explota el coneixement ja representat representant-lo una altre

vegada, tot seguint un procés recursiu: representacions de representacions....etc.
Pel·lícula d’una pel·lícula.

Leslie diu que la gent amb TEA té un problema amb la captació d’intencions degut a un
problema bàsic. Afecta a:
 Joc simbòlic
 Teoria de la ment

34
Models cognitius de la ment humana
Neuropsicologia clàssica
Fonaments biològics del llenguatge i de la cognició
Arguments a nivell de desenvolupament neurològic que donen suport a la tesi de
l’existència d’un període crític (Lenneberg), els humans quan aprenem a parlar passem
per un període crític per l’adquisició del llenguatge, hi ha unes fases:
Augment del pes brut de l’encèfal, a mesura que es desenvolupa augmenta. Al
llarg dels dos primers anys de vida creix tant perquè hi ha un desenvolupament
del llenguatge, de la intel·ligència...
Desenvolupament de les connexions sinàptiques, puc tenir moltes neurones
poc connectades o porques molt connectar, més important tenir-les
connectades.

La mielinització, correlats mielogenètics del desenvolupament lingüístic. La seva

finalitat és fer més ràpides les connexions entre les neurones. La mielinització
són correlats mielogènetics del desenvolupament lingüístic.

Conceptes bàsics
 Localització: Àrea restringida del còrtex que té una funció determinada. Com a
paradigma de localització de àrea lingüística tenim Broca (producció
lingüística), Wernicke (Comprensió lingüística) i Gir angular (llenguatge escrit).
Moltes vegades tenim persones que tenen una lesió cerebral molt localitzada,
en canvi la simptomatologia no és adequada. No és tan fàcil com dir el paper de
cada àrea, però el cervell és molt més complex.

 Lateralització hemisfèrica: La majoria de nosaltres estem lateralitzats a

l’hemisferi esquerre.

35
 La utilització́ preferent de la mà dreta o de l’esquerra s’associa amb el control
motor que exerceix l’hemisferi contra lateral; tanmateix la pràctica totalitat
dels dretans, així ́ com la majoria d’esquerrans, tenen els seus centres del
llenguatge situats en l’hemisferi cerebral esquerra.
Model de Kimura d’escolta dicòtica, en condicions d’audició dicòtica els
subjectes normals presenten un avantatge en l’orella dreta.
També processen de diferent forma la informació segons si es tracta de
l’hemisferi dreta o l’esquerre. Aquest extrem ens pot portar a dir que si som
imaginatius pensem amb el dret i si som racionals amb l’esquerre, això no és
vàlid. Tampoc es vàlid dir que és una condició de sexe el lloc on processis la
informació.
Hemisferi dret processa tota la informació que és nova, en canvi la familiar, la
automatitzada són regits per l’hemisferi esquerre. No és pot generalitzar en
aquests termes.
FUNCIÓ H.ESQUERRE H.DRET
Tipus de Seqüencial, Simultani,sintètic,
processament analític, intuïtiu,imaginatiu,
lògic,deductiu, emocional,concret
racional,abstracte.
Llenguatge Dominant Secundari
Visió Matèria verbal Organització
espacial,
reconeixement de
cares.
Audició Patrons acústics Patrons acústics
seqüencials. simultanis.
Atres Dominant en el Dominant en
càlcul, en el l’estereognòsia,
raonament control de
matemàtic... moviment no
verbal.

 Unitats funcionals (Luria, 1966)

Luria proposa una explicació alternativa, en comptes de diferenciar en funció
de hemisferis ho divideix amb unitats funcionals, parlant de àrees més
anteriors o més posteriors, en distingeix tres.
1. Unitat funcional: Molt important la formació reticular. Activació
cerebral, adverteix al còrtex sobre l’existència d’estímuls que cal
atendre i eleva el nivell de vigilància en aquelles àrees que hagin
d’intervenir

36
 2. Unitat funcional: Meitat posterior dels hemisferis cerebrals. Input,
rebuda de informació, processaments seqüencial i simultani
3. Unitat funcional: Meitat anterior dels hemisferis cerebrals. Programació
i control de l’activitat.

 Plasticitat cerebral
Molt important, el que ve a plantejar és que qualsevol lesió que hi pugui haver,
depenent de la edat en la que es produeixi existeix la possibilitat de que hi hagi
una reorganització funcional, aquesta plasticitat es produeix perquè el cervell
està en evolució. Els marges de plasticitat són mínims.

Neuropsicologia Cognitiva
Diferències amb la clàssica: recurs didàctic, però en principi no fan aquesta separació
ja que la integren. Clàssica: bases neurobiològiques, però més enllà de les estructures
cerebrals, quan reduïm les explicacions, ens queden moltes coses per saber. Cognitiva:
Cognitiu: Explicació que va més enllà de la base neuroanatòmica.

De les estructures cerebrals als processos mentals

Saber que els processos mentals que volen entendre són producte de la interacció
entre cèl·lules nervioses no ens ajuda a saber com tenen lloc aquests processos i quina
és la seva naturalesa. L’explicació dels processos psicològics no es pot reduir al pla
fisiològic. Els psicòlegs estan obligats a utilitzar ANALOGIES o METÀFORES per
comprendre el funcionament de la ment.
Dos enfocaments sobre la cognició́:
1. Processament de la informació  Metàfora computacional (basada en la
idea de que la ment humana és com un ordinador, funciona jeràrquicament
–mòdols connectats de manera seqüencial dels processos cognitius-).
2. Teoria connexionista  Metàfora cerebral (es vol explicar com funciona la
ment humana utilitzant el cervell, el cervell funciona amb xarxes neuronals
que esta entrellaçats entre si, de gran complexitat i sense jerarquies clares;
processament paral·lel en les neurones).

Tot això s’ha convertit en programes informàtics que el que fan és que e programa
aprengui a llegir, l’actives i vas veient com creix i es retro-alimenta i passen coses que
et fan pensar que és el que passarà amb les persones. Les connexions del model no
s’estableixen prèviament, sinó que es van establint a mesura que aprens.

Models cognitius de la ment humana

Memòria, tres grans tipus

1. MEMÒRIA SENSORIAL
Es reté la informació sensorial en el seu format original. Capacitat gran però per
poc temps. El material s’esvaeix ràpidament (en cas d’estímuls visuals uns
250segons). No hi ha una organització real.

2. MEMÒRIA A CURT TERMINI

37
 Hi ha poca capacitat -uns 7 fragments- però la informació es pot retenir durant
uns 30 seg. El material és organitzat pel sistema cognitiu. Com en l’anterior
magatzem, el que no és elaborat i transferit, s’esvaeix.

 Memòria de treball: Implica d’una banda emmagatzematge temporal

d’informació i de l’altra capacitat d’execució d’una tasca de
processament (que requereix atenció, selecció i manipulació
d’estímuls).

3. MEMÒRIA A LLARG TERMINI

Gran capacitat i durabilitat.
 Memòria semàntica
Magatzem de coneixements sobre el món.
(El punt d’ebullició de l’aigua és de 100o,
el Mont Blanc és la muntanya més alta dels Alps, etc.)
 Memòria episòdica
Episodis concrets de la nostra vida que podem reviure mentalment.
Records que formen part de la nostra experiència personal com per ex.
les vacances d’estiu a Cambridge. Aquests records, a diferència dels
semàntics, són recursius perquè impliquen una referència mental al
nostre jo mental anterior. Memòria exclusiva dels humans.
 Memòria procedimental
Funció de memòria relacionada amb les destreses i habilitats que un cop
apreses, no requereixen esforç conscient per ser recuperades
 Memòria explícita i Memòria implícita

Modularitat de la Ment (Fodor, 1983)

Hipòtesi de la modularitat

Entendre que la ment funciona amb modularitat vol dir enendre que la ment no
funciona com un tot conjunt, ha d’haver una subdivisió.

- La ment està dividida entre una sèrie de sistemes (o subsistemes), cadascun

d’elles especialitzat en determinats processos, amb un cert grau
d’independència mútua i susceptibles d’alterar-se de forma independent (no
forma un tot indivisible)

- Un mòdul seria una porció d'arquitectura neural específica d'un domini i

dissenyada per realitzar computacions específiques sobre la informació
d'entrada per ser transmesa als processos cognitius centrals. La computació
realitzada per un mòdul està encapsulada informativament.

Tenim dues maneres d’entendre com funciona la ment humana:

Neuropsicologia: arribar a models cognitius a partir d’allò que no funciona.
*si parteixo de la base que la ment funciona modularment, la Dissociació té més pes.

38
  Associació *
Pacients amb una actuació deficient en la tasca 1, que també fracassen
en les tasques 3, 4 i 5.
 Dissociació **
Si la persona X presenta una actuació deficient en la realització de la
TASCA 1 (llegir paraules) , però executa amb normalitat la TASCA 2
(reconèixer cares), diem que hi ha una dissociació entre les dues
tasques.
 Doble dissociació ***
Si, a més de la persona X, trobem una persona Y que realitza
correctament la TASCA 1, però en canvi, fracassa en la TASCA 2.
Les dobles dissociacions són els indicadors més fiables de l’existència de
d’uns processos cognitius implicats en la realització de la tasca 1 que no
estan implicats en la realització de la tasca 2 i a l’inrevés.
(Exemple cèlebre: el compositor Shébalin va compondre la seva 5a
simfonia essent afàsic).

Característiques d‘un sistema modular (Fodor), on la ment està organitzada per

mòduls
 Especificitat de domini
Cada mòdul té un àmbit determinat d’aplicació́, una sèrie d'estímuls a
respondre -tot inhibint-ne d’altres- o tasques concretes a realitzar.
 Obligatorietat
Si s'activa, durà a terme tota l’operació de processament de la qual n’és
responsable. La seva actuació és automàtica o obligatòria.
 Encapsulament informatiu
Els mòduls duen a terme les seves operacions “Aïlladament”. Són
tancats pel que fa referència a la informació que poden rebre; és a dir,
no són sensibles a la informació de tipus general que l’individu pugui
posseir. En aquestes operacions no s’hi pot accedir cognitivament.
(Exemple: il·lusions visuals).
 Rapidesa dactuació
Conseqüència de les propietats anteriors. Els mòduls són altament
eficaços atesa la seva gran especialització. No han de prendre decisions i
és reduïda la informació a la que tenen accés.

39
40