Anàlisi de L'espectre de La Llum A Les Diferents Bombetes

Anàlisi de l’espectre de la llum a les diferents
bombetes
Genís Porta Ortiz

Héctor Sánchez Montes
Grup 19
Treball de Recerca
Guadalupe Aranda
2022
Institut Montserrat Roig
Anàlisi de l’espectre de la llum a les diferents bombetes
Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes

ABSTRACT I RESUM
Resumen:
Nuestro trabajo de investigación consiste en un estudio de la luz, recogiendo
información sobre las hipótesis más conocidas e importantes que se han hecho a lo
largo del tiempo, sus teorías y su funcionamiento. Principalmente, hemos
profundizado nuestras investigaciones en la luz, sus fenómenos y su
funcionamiento; como funciona a nivel atómico, tipos de onda, como se mueven
dichas ondas en el espacio y como la luz puede ayudarnos a determinar la
composición de diferentes elementos solamente con la luz que recibimos de dichos
elementos. Seguidamente, hemos analizado los emisores de luz y el funcionamiento
de cómo hacen para emitirla. Como bien indica el título del trabajo, hemos analizado
el espectro de diferentes bombillas y ver qué diferencias encontrábamos, aunque
antes de ello hemos construido un espectrómetro casero con el cual hemos podido
observar diferentes espectros que, aunque no sean muy distintos, se aprecian
pequeñas diferencias entre ellos. Además, hemos visto cómo los espectros de las
bombillas del mismo tipo son iguales o muy parecidos. Esto nos ha llevado a pensar
que nuestra hipótesis es correcta y que todas las bombillas están construidas por
materiales similares, ya que, aunque los espectros sean distintos, tienen algunas
similitudes entre ellos, como por ejemplo una parecida secuencia de colores.
También creemos que las bombillas del mismo tipo tienen una composición química
bastante similar debido a sus parecidos espectros analizados, aun siendo de distinta
marca o tipo específico. Finalmente, hemos recreado la imagen de Isaac Newton
donde un rayo de luz blanca se descompone en el espectro visible mediante un
prisma.
Abstract:
Our research work consists of a study of light, gathering information about the most
known and important hypotheses that have been made over time, their theories and
their operation. Mainly, we have deepened our research on light, its phenomena and
its operation; how it works at the atomic level, types of waves, how these waves
move in space and how light can help us determine the composition of different
elements only with the light we receive from those elements. Next, we looked at light

emitters and how they work to emit light. As the title of the work indicates, we have
analysed the spectrum of different light bulbs and see what differences we found,
although before that we have built a homemade spectrometer with which we have
been able to observe different spectra that, although they are not very different, there
are small differences between them. In addition, we have seen how the spectra of
bulbs of the same type are the same or very similar. This has led us to think that our
hypothesis is correct and that all bulbs are made of similar materials, since, although
the spectra are different, they have some similarities between them, such as a
similar sequence of colours. We also believe that bulbs of the same type have a
quite similar chemical composition due to their similar analysed spectra, even if they
are of a different brand or specific type. Finally, we have recreated the image of
Isaac Newton in which a white beam decomposes in the visible spectrum through a
prism.

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ 1
PART TEÒRICA 3
1. Estudi de la llum 3
1.1. Què és la llum 3
1.2. L’estudi de la llum al llarg del temps 6
1.3. Teories de la llum 8
2. Estudi dels espectres 8
2.1. Ones electromagnètiques 8
2.2. Espectre 10
2.2.1. Espectre electromagnètic 11
2.2.2. Espectre visible 11
2.3. Espectròmetres i els seus tipus 12
3. Emissors de llum 16
PART PRÀCTICA 21
4. Espectròmetre 21
5. Construcció de l’espectròmetre 21
5.1. Passos seguits 22
6. Experiment 23
6.1. Resultats 23
CONCLUSIONS 31
BIBLIOGRAFIA 32
ANNEXOS 39


INTRODUCCIÓ
En aquest treball investigarem els conceptes relacionats amb la llum i el seu

espectre visible, també estudiarem com és aquest espectre que emeten les
bombetes. A part de la part teòrica, també es presentarà la part pràctica, la qual
constarà de la construcció d’un espectròmetre. En aquesta part pràctica s'explicarà
el procés de construcció, l’experiment que realitzarem i l’anàlisi dels resultats que
puguem obtenir a fi de poder comprovar si la nostra hipòtesi és correcta.
En iniciar aquest treball ens vam plantejar complir els següents objectius: descobrir
què és l’espectre de la llum, saber quins tipus hi ha, com funcionen, quina utilitat
tenen, quina importància tenen a la física, com són aquests espectres a les diferents
bombetes, comparar-los i analitzar-los. També volem construir un espectròmetre,
amb objectes casolans, per comprovar-ho nosaltres mateixos.
Inicialment, nosaltres vam formular la nostra primera hipòtesi: “Cada tipus de

bombeta té un espectre visible propi, però l’espectre no varia en el mateix tipus de
bombeta”. Aleshores ens va sorgir la necessitat de construir un espectròmetre
casolà per poder analitzar nosaltres mateixos els espectres de les diferents
bombetes i d’aquesta manera comprovar la certesa de la nostra hipòtesi, encara que
la precisió del nostre espectròmetre no fos la millor.
Vam escollir aquest tema, ja que la física era una matèria que tots dos estudiem a
les nostres respectives classes i ens sentiríem més còmodes que amb qualsevol
altre treball d’alguna altra matèria. A l’hora d’escollir el nostre treball, l’espectre de la
llum sempre va estar entre les nostres millors opcions d’entre les quals ens
recomanava l’institut, pel fet que ens resultava un tema bastant interessant i,
després de parlar-ho, vam decidir estudiar-ho, ja que ens va semblar una oportunitat
per aprendre diversos conceptes nous molt interessant, amb els quals ens
poguéssim sentir còmodes a l’hora de treballar-lo. Tot això ens va empènyer a voler
treballar aquest tema i així ho hem fet.
Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 1

Aquest tema, encara que no estudiï res fora del comú, en l’àmbit professional és el
que ha permès conèixer la composició química de molts astres a l’espai, comprovar
la qualitat dels productes en la indústria de la metal·lúrgia, entre altres coses.
Nosaltres hem analitzat l’espectre de les bombetes, que és el mateix, però en menor
escala. Òbviament, els nostres resultats no poden ser tan exactes, pel fet que hem
utilitzat un espectròmetre fet per nosaltres mateixos, com ja veureu més endavant
en el treball i a partir dels nostres resultats intentarem trobar les diferències i
semblances entre les diferents bombetes que puguem utilitzar en el nostre
experiment.
El nostre treball està dividit en 3 parts: fonament teòric, part pràctica i les nostres
conclusions. El fonament teòric és la part més llarga perquè, com veureu a
continuació, es necessiten molts conceptes per entendre el funcionament de la llum i
dels espectres que volem investigar; la part pràctica consisteix en la construcció
d’un espectròmetre, ja que aconseguir-lo és molt car, explicarem tot el
funcionament, els passos seguits en la seva fase de construcció i quins resultats
obtenim; finalment recollirem tot el treballat i traurem les nostres conclusions,
analitzant-ne el resultat de l’experiment i trobar si la nostra hipòtesi és correcta i, en
el cas de ser errònia, repassar tot el que hem investigat i la part pràctica per formar
una nova hipòtesi. A part d’aquests 3 apartats, evidentment caldrà fer la bibliografia,
on se citaran totes les webs que hem utilitzat per buscar tota la informació
necessària, i l’annex, on es presentaran alguns apunts o esborranys, sobretot del
procés de construcció de l’espectròmetre, que creiem necessaris per a una millor
interpretació del nostre treball realitzat.

PART TEÒRICA
1. Estudi de la llum
1.1. Què és la llum
La llum és un agent físic que, mitjançant energia, ens permet veure els cossos hi
tenen contacte o que l’emeten. Són radiacions electromagnètiques formades per
fotons, un tipus de partícula elemental que no té massa. Aquests fotons es
comporten de manera dual, és a dir, com una ona i com una partícula. Una partícula
té una posició definida en l’espai i una massa determinada, en canvi, una ona es
desplaça per l’espai amb una velocitat determinada i amb una massa nul·la.
La llum es propaga en línia recta a una velocitat constant (a uns 299.800 km/s1
aproximadament) en el buit, però canvia de direcció quan incideix en una superfície.
La llum provoca uns fenòmens que són alteracions que presenta en unes condicions
determinades:
- La reflexió és el canvi de direcció d’un raig de llum quan impacta sobre
alguna superfície, sense canviar el lloc per on es propaga. Si la superfície
amb la qual el raig rebota és llisa, la llum només rebota i canvia de direcció
amb el mateix angle d’incisió (reflexió especular). En canvi, si la superfície és
rugosa, el feix de llum es reflecteix en múltiples direccions (reflexió difusa).
Figura 1. Exemple del fenomen de reflexió. Font: significados.com
- La refracció es produeix quan la llum travessa d’un medi transparent a un

altre amb diferents densitats, per exemple de l’aigua a l’aire, cosa que
provoca un canvi en la visió dels objectes que hi puguin haver. Això és degut
1
Velocitat de la llum en el buit, és a dir on no hi ha ni matèria, ni llum ni energia. Si passa per algun
tipus de medi, la velocitat disminueix.

al fet que l’aigua fa variar la direcció en canviar el medi pel qual la llum es
propaga. En canviar de medi de propagació, la llum també varia la seva
velocitat, la qual depèn de l’índex de refracció, una magnitud calculada per la
relació entre la velocitat de la llum en el buit i per la velocitat de la mateixa en
el medi. Aquest fenomen fa la sensació, com per exemple en la imatge
presentada, que els objectes dins del got amb aigua es veuen diferents al
mateix objecte si el mirem fora de l’aigua. De vegades sembla com si
l’objecte està tallat en un punt i desplaçat, com si hi hagués un “error de
continuïtat”.
Figura 2. Mostra l’efecte de refracció. Font: concepto.de
- La difracció és quan els rajos de llum envolten un objecte o travessen una

obertura o una escletxa i experimenten un canvi en la direcció de les ones.
Aquest canvi consisteix en el fet que, la llum no només va de forma rectilínia,
sinó que també produeix una obertura. És l’efecte que veiem en les llums
d’un cotxe a la nit.
Figura 3. Exemple de l’efecte de difracció. Font: fqdomingomiral.com
- La dispersió es produeix quan un raig de llum travessa un objecte de color

transparent, com un prisma. Aquest fet ens permet veure la barreja de colors
els quals formen aquell feix de llum. Aquest mateix fenomen succeeix de

manera igual amb les gotes de pluja quan fa sol. Les gotes actuen com a
petits prismes i cristalls provocant la descomposició de la llum obtenint
l’espectre visible al complet que es reflecteix en les mateixes gotes i crea l’arc
de Sant Martí, per això es creen quan plou i fa sol surt l’arc de Sant Martí.
Figura 4. Mostra del fenomen de dispersió. Font: shutterstock.com
- La polarització: és una característica de les ones electromagnètiques i única

de les ones transversals, la qual descriu la direcció en la qual es travessa un
camp elèctric i magnètic. La llum es compon per oscil·lacions del camp
magnètic i elèctric amb diferents direccions. La llum no polaritzada, per
exemple la que emet el Sol, és la més freqüent. Aquesta emet les ones
electromagnètiques en qualsevol direcció perpendicular a la direcció normal.
La llum polaritzada s'aconsegueix amb un polaritzador, el qual només deixa
passar la llum que va en una direcció concreta. Això provoca que es
redueixen les oscil·lacions i la llum es propaga amb menor intensitat (per
exemple en unes ulleres de sol).
Figura 5. Exemple de com s'obté la llum polaritzada. Font: educaplus.org

1.2. L’estudi de la llum al llarg del temps
La llum és una cosa que sempre ha interessat a tota classe d'intel·lectuals. Des dels
filòsofs de l’antiga Grècia fins als científics de l’actualitat, passant per diverses
teories i hipòtesis.
A l’antiga Grècia ja es feien hipòtesis sobre que era la llum. Epicur i Lucreci, dos
deixebles de Demòcrit, proposaven que els objectes emetien uns àtoms que
permetien que es poguessin veure i que la llum ajudava al moviment d’aquests
àtoms.
Euclides va fer un tractat en el qual es parlava sobre la perspectiva i la visió, també

parla de la refracció. Ptolemeu va intentar crear una llei per a la refracció. Un
mil·lenni més tard, Ib Al Haytham estableix que la llum prové dels cossos
lluminosos, arriba als objectes, que la fan rebotar, i es dirigeixen als nostres ulls
entre d’altres. L’any 1600 aproximadament, Willebrord Snel van Royen estableix la
llei de la refracció, però no la publica, cosa que sí que fa René Descartes.
Al segle XVIII, Isaac Newton publica el llibre "Opticks: or a treatise of the reflections,
refractions, inflections and colours of Light". Ell va descobrir el 1666 que la llum
blanca podia descompondre’s en els seus components mitjançant un prisma, això
ho va descobrir mitjançant un feix de llum que entrava a una cambra obscura,
després on apuntava aquest feix va col·locar un prisma, d’aquesta manera va
aconseguir l’espectre visible de la llum solar, que si enfocava l’espectre visible a un
prisma invertit tornaven a un sol feix de llum blanca.
Figura 6. Imatge del descobriment d’Isaac Newton de la descomposició de la llum amb un prisma. Font: definicion.de

Al segle XIX apareixen les figures de Michael Faraday i James Clerk Maxwell.
Faraday, el 1845, descobreix com un camp magnètic és capaç d’afectar la llum
polaritzada2. El científic anglès va descobrir que el raig de llum polaritzada quan
travessa un material, on s’aplica un camp magnètic en la direcció de la llum,
s’observa un petit gir en el pla de la polarització de la llum.
Figura 7. Exemple de l’efecte Faraday i la seva relació amb la llum polaritzada. Font: bbvaopenmind.com
Aquest fet donava algunes indicacions sobre que la llum i el magnetisme estaven
relacionades d’alguna manera. Maxwell, basant-se en els estudis de Faraday,
unifica l’electricitat, la llum i el magnetisme. Fórmula les equacions de Maxwell, les
quals són quatre fórmules que descriuen fenòmens electromagnètics. Aquestes
fórmules van significar una gran unificació, ja que es va demostrar les interaccions i
efectes dels camps elèctrics i magnètics i que aquests es mouen a través d’ones a
la velocitat de la llum.
Al segle XX es va desenvolupar el camp de la física quàntica, de la qual se’n deriva

l’òptica quàntica. Aquesta és una branca que estudia el comportament dels quants
de llum individuals, coneguts com a fotons, els fenòmens de la llum i la seva
interacció amb la matèria. El primer fet que dona lloc a aquest desenvolupament de
la mecànica quàntica és que Max Planck, amb la seva hipòtesi que la llum s’emet en
unitats petites d’energia, va ser capaç de crear un model de l’espectre de la radiació
d’un cos negre3 el 1899. Aquest cos negre és un cos ideal en física que absorbeix
tota la radiació electromagnètica; el seu nom prové del fet que absorbeix tota la llum,
per tant, és de color negre. Des d’aquest descobriment altres científics com Albert
Einstein i Niels Bohr. Albert Einstein, el 1905 va explicar l’efecte fotoelèctric, el qual
2
Veure a l’apartat 1.1.
3
Té un espectre característic, amb una relació inversa de la intensitat que depèn de la temperatura
del cos.

consisteix en l'emissió d’electrons quan radiació electromagnètica, com per exemple

la llum, xoca contra algun objecte, del qual surten aquests electrons. Niels Bohr va
demostrar la seva teoria dels nivells energètics quantificats en els àtoms,
relacionant-ho amb la hipòtesi quantificació de la radiació òptica. Les relacions entre
la matèria i la llum han ajudat al desenvolupament de la mecànica quàntica en
general.
1.3. Teories de la llum
Al llarg de la història han sorgit diferents teories sobre què és la llum, alguns
exemples són:
- Teoria ondulatòria: Ens parla de la llum com a una ona electromagnètica.
Aquesta teoria serveix per a descriure i entendre comportaments de la llum,
però no per a dir que és exactament la llum i la seva composició.
- Teoria corpuscular: Considera a la llum com a un conjunt de partícules
sense càrrega i massa anomenades fotons. D’aquesta manera és possible
estudiar la interacció de la llum amb la matèria.
- Teoria quàntica: Aquesta teoria va sorgir de la necessitat d’unificar les dues
teories anteriors, encara que no s’ha arribat a una conclusió conjunta. Grans
avenços van ser les teories d’Einstein i a l’efecte de la gravetat a la llum, així
com les recents aproximacions a una teoria del camp unificada, a partir del
treball amb partícules elementals.
2. Estudi dels espectres
2.1. Ones electromagnètiques
És la forma en què l’energia de la radiació electromagnètica adopta segons la teoria

ondulatòria. Parlem d’ones transversals que es desplacen a la velocitat de la llum.
Segons el seu tipus de propagació les ones poden ser transversals o longitudinals
depenent de si són paral·leles o perpendiculars a la direcció del moviment de les
partícules en el mig en el qual es propaguen. N’hi ha dos tipus d’ones:

Ona transversal: són aquelles en les quals les partícules del mitjà oscil·len en
direcció perpendicular a la direcció en què es propaga el moviment ondulatori. Uns
exemples d’aquestes ones són les ones produïdes a l’aigua, les d’una corda o les
ones electromagnètiques.
Ones longitudinals: són aquelles en les quals les partícules del mitjà oscil·len en
direcció paral·lela a la direcció en què es propaga el moviment ondulatori. Una ona
longitudinal sempre és mecànica i es deu a les successives compressions (estats de
màxima densitat i de pressió) i expansions (estats de mínima densitat i de pressió)
del mitjà. Són exemples d'ones longitudinals les produïdes per un ressort quan es fa
oscil·lar un dels seus extrems en la mateixa direcció del ressort i les de so.
Figura 8. Imatge que ensenya les diferències entre les ones transversals i les longitudinals. Font:
https://sites.google.com/site/fabricandosonidos/las-ondas
Aquest espectre en descompondre-ho es pot mesurar amb tres magnituds diferents:
- Freqüència (𝑣): La freqüència és el nombre de vegades que ocorre un acte

com pot ser un parpelleig per unitat de temps, es mesura en Hertz (Hz), es
calcula amb la inversa del període (T), també es pot calcular fixant un interval
de temps (normalment un segon) i mesurar quantes vegades ocorre aquest
esdeveniment, després dividim el nombre de vegades per l’interval de temps.
- Energia (E): L’energia és una magnitud física present en qualsevol cos i que
es pot presentar de diferents formes: treball útil, calor, llum entre altres, en el
SI (Sistema Internacional) es mesura en joules (J), però també es pot
mesurar en calories, quilowatt-hora o electro-volt. L’energia la podem definir
com la capacitat per a fer un treball, com pot ser aixecar la motxilla o que una
màquina aixequi unes bigues.

- Longitud d’ona (λ): La longitud d’ona s’utilitza per a mesurar l’inici i el final del
cicle d’una ona, es representa amb la lletra grega lambda λ. Depenent de
l’onda i de l’espai anirà més o menys ràpid, les ones electromagnètiques com
la llum en el buit (espai) es propaguen a una velocitat de 3·105 km/s, per
l’altra banda les ones sonores en condicions normals i a l’aire es propaguen a
343 m/s.
Figura 9. Exemple de què mesura la longitud d’ona. Font: mundomicroscopio.com
2.2. Espectre
Un espectre és la distribució formada pel conjunt de valors, ordenats segons la seva

longitud d’ona, freqüència o altres magnituds, que poden observar-se en un feix.
Figura 10. Els espectres d’emissió dels elements de la taula periòdica. Font: slideplayer.es Sabrina Improvola

Tots els àtoms dels diferents elements coneguts tenen diferents nivells d’energia on
es col·loquen els diferents electrons que tenen els àtoms. Com més allunyat estigui
l’electró del nucli de l’àtom, més energia conté. Hi ha fins a 7 nivells d’energia, que
estan separats en 4 subnivells cadascun, el qual se li assigna una lletra diferent (s,
p, d i f). Quan excitem un àtom i fem que l'electró pugi de nivell, aquest emet una
ona transversal, que pot estar o no dins l’espectre visible.
A la foto veiem que cada element de la taula periòdica té un espectre visible
diferent, això ens permet diferenciar els elements només amb el seu espectre.
Aquesta qualitat ens permet distingir les diferents composicions de les estrelles,
nebuloses, supernoves… que hi ha a l'espai exterior, una eina molt útil a l’hora
d’estudiar una nova galàxia o sistema solar.
També existeix l’espectre d’absorció, al contrari que l’espectre d’emissió que veiem
a la figura 10, aquest consisteix en un espectre continu amb una sèrie línies fosques
que corresponen a les longituds d’ona que han estat absorbides. Aquest fet es
relaciona amb la diferència d’energies dels orbitals atòmics de cada element.
L’espectre d’emissió consisteix en un fons negre on es projecten les longituds d’ona
de l’element que s’estigui observant, l’espectre d’absorció i emissió són el contrari
l’un de l’altre.
2.2.1. Espectre electromagnètic
L’espectre electromagnètic és el conjunt de totes les ones electromagnètiques que

podem trobar al nostre món, des de raigs gamma i raigs X fins ones de ràdio.
2.2.2. Espectre visible
Són ones electromagnètiques que el nostre ull pot percebre, dins l’espectre
electromagnètic aquesta zona d’ones que podem percebre s’anomena espectre
visible. A aquest espectre visible l’anomenem llum i depenent de la longitud d’ona
veurem un color o un altre, o directament no el veurem. L’ull humà pot arribar a
percebre ones des de 340-780 nm, llums com la ultraviolada o els raigs X, encara
que siguin considerades llums no són visibles per a nosaltres, encara que hi ha
animals que sí que poden. L’espectre visible per als humans està entre el vermell i el
violeta. Tot i que hi ha molt colors en aquest fragment de colors que estan absents,

som capaços de veure tots els colors que podem veure mitjançant la superposició
de diferents ones.
Figura 11. Mostra de l'espectre visible pels humans, la seva longitud d’ona i altres longituds
d’ona de diferents emissors. Font: breuteoriallumcolor.blogspot.com
2.3. Espectròmetres i els seus tipus
Un espectròmetre és una eina que serveix per a poder observar els diferents
espectres visibles que emeten els objectes i d’aquesta manera poder diferenciar els
diferents compostos d’aquest. En l’astronomia, l’espectròmetre es connecta al
telescopi i s'utilitza per poder analitzar la composició química dels astres analitzats.
Gràcies a això sabem de què està compost el Sol, per exemple.
Funciona il·luminant amb un raig de llum blanca, la qual l’aparell inspecciona per
detectar quines longituds d’ona es refracten. Aquestes longituds d’ona refractades
ens indicaran quin és l’element que volem saber.
Existeixen 5 tipus d’espectròmetres amb uns usos respectius:
- D’emissió òptica d’espurnes: Fa ús d’una espurna per alterar els àtoms de
l’element o objecte a estudi, majoritàriament són mostres metàl·liques, ja que
són molt bons conductors elèctrics. Primer s’exciten els àtoms del metall i, en
eliminar aquesta excitació prèvia, emeten fotons els quals l’espectròmetre
analitza les longituds d’ona emeses, mitjançant una reixeta de difracció4.
Cada longitud d’ona pertany a un cert element de la mostra i permet la
detecció dels elements d’aquesta. S’utilitza en la indústria metal·lúrgica per
garantir la qualitat del producte.
4
Component òptic que divideix la llum en diferents feixos de llum.

Figura 12. Espectre d’emissió òptica d’espurnes Font: directindustry.es
- De fluorescència de rajos X d’energia dispersiva: Un tub de rajos X dispara

fotons a la mostra, els quals incideixen en els àtoms, fent que es desprenguin
els electrons de la capa més propera al nucli. Aquests electrons són
reemplaçats per altres electrons de la segona capa més propera al centre de
l’àtom. El fet de substituir els electrons despresos pels fotons dels rajos X fa
emetre una energia anomenada fluorescència. L’espectròmetre detecta
aquesta energia i depenent de la quantitat d’energia (mesurada en quilo
electronvolts) es detecta els elements de la mostra. Es fa servir en molts
àmbits, com poden ser els camps químics, farmacèutics, elèctrics, de
maquinària, etc. Les mostres no són danyades.
Figura 13. Espectre de fluorescència de rajos X d’energia dispersiva. Font: inboxsa.com

- De plasma acoblat inductivament: S’utilitza el plasma extret de l’escalfament

de gasos nobles per excitar els àtoms o per ionitzar-los5. Amb la ionització de
la mostra es poden detectar els diferents elements que en formen part. S’usa
també en molts àmbits diferents, però són molt útils per detectar elements
dins de les mostres que no superin el 0,00004% de tot el conjunt. Això és
degut al fet que, en canvi, d’altres tipus d’espectròmetres, aquest llegeix parts
per bilions o trilions.
Figura 14. Espectre de plasma acoblat inductivament Font: rafer.es
- De ruptura induïda per làser (LIBS): Tipus d’anàlisis modern i portàtil en forma
de pistola que, mitjançant un làser transforma una mostra en una barreja la
qual conté àtoms, ions i electrons altament carregats. Després d’aplicar el
làser, els elements perden l’energia a poc a poc, emetent fotons que permet a
l’aparell detectar les longituds d’ona dels diferents elements. Caldrà portar els
resultats a un ordinador per analitzar-ne els resultats. Es fa servir en el camp
de la metal·lúrgia, especialment en l’ús amb acers.
Figura 15. Espectre de ruptura induïda per làser (LIBS) Font: espectrometria.com.mx
5
Àtoms carregats elèctricament per l’excés o falta d’algun electró respecte a la molècula neutra.

Figura 16. Exemple de resultat amb aquest tipus d’espectròmetre. Font: quimica.es
De masses: Llegeix tan qualitativament i quantitativament els elements,

estudiant també la seva forma iònica. Està dissenyat per separar àtoms
d’altres que siguin d’elements diferents i també de ions del mateix àtom. Se
segueixen uns passos. Primer es vaporitza la barreja, amb una pressió
atmosfèrica molt baixa. Després els àtoms es converteixen en ions amb
diferents maneres d’aconseguir-ho. Aquests ions es transformen en un feix
que només va dirigit en una única direcció i s’accelera cap a un camp
magnètic, que els separa. Els ions es dirigeixen cap a un detector de ions i
generen un corrent elèctric. El corrent es mesura i pot presentar gràficament
una anàlisi dels compostos de la mostra.
Figura 17. Espectre de masses. Font: directindustry.es

3. Emissors de llum
La llum es crea, a escala atòmica, quan els electrons s’exciten per alguna força
d’energia i salten a nivells majors d’energia, tot i que no estan estables i tornen a
una òrbita energètica menor. Durant aquest procés de retorn és quan es produeix la
llum.
La llum és produïda per emissors de llum. Els emissors de llum emeten ones
electromagnètiques dins l’espectre visible. Hi ha de dos tipus d’emissors: naturals,
que són el Sol, el foc i qualsevol llamp, i les artificials; dins d’aquest últim estan les
llums incandescents, les d’halògens, les fluorescents, les fluorescents compactes i
la llum de díodes emissors (LED):
I. Llum incandescent: és la font de llum tradicional, produeix llum gràcies al fet

que el seu conductor elèctric s’escalfa, posant-se d’un color vermellós.
Aquest focus és poc eficient, ja que només un 15% de l’energia consumida és
utilitzada per a “crear” llum. A més a més, no és molt sostenible i el seu alt
consum fa que no sigui la millor opció econòmicament, sense tenir en compte
que la seva vida útil és molt baixa.
Figura 18. Llum incandescent. Font: wikipedia.org
II. Llum d’halògens: és, per dir-ho d’alguna manera, una evolució de les llums
incandescents. Tenen una eficàcia i un rendiment més gran, a més a més que
són més petites que les bombetes anteriors. Produeixen una il·luminació més
brillant i duren quasi el doble que les incandescents.

Figura 19. Llum d’halògens. Font: practic-llum.com
III. Llum fluorescent: o també anomenades de llum freda, està format per un tub
de vapor de mercuri o bulb de vidre fi, amb diferents substàncies químiques,
més conegudes com a fòsfors, però que no contenen fòsfor (P) en si.
Aquests fòsfors emeten una llum visible al rebre radiació ultraviolada. Els tubs
es componen d’una petita quantitat de vapor de mercuri i un gas inert que
generalment és argó. Aquesta fluorescència es deu a l’emissió de radiació
per àtoms que han estat excitats per l’absorció de fotons, normalment per
llum ultraviolada. La seva emissió de llum depèn de la superfície emissora
(20 W són 60 cm, 40 W són 1,20 m…).
Figura 20. Llum fluorescent. Font: wikiwand.com
IV. Llum fluorescent compacta: és un tipus de llum fluorescent de baix consum

que se sol emetre amb la rosca Edison, tenen una vida útil més gran i amb
menys consum. El seu funcionament és molt semblant, ja que també funciona

amb els tubs de vapor de mercuri, però més petits, funciona amb una
freqüència d’entre 20-60 kHz. Produeixen una llum més blanca o freda.
Figura 21. Llum fluorescent compacta. Font: made-in-china.com
V. Llum de díodes emissors (LED): avui en dia, són dels més comuns. Donen
una gran quantitat de llum a una baixa energia, sense produir calor, amb una
extensa vida útil. Té una alta resistència quan rep un corrent elèctric baix i el
transforma en llum amb un alt rendiment. La llum que presenta és nítida i
brillant, la qual s'encén ràpidament. Molts dels LEDs utilitzats són LED RGB
(red, green, blue), és a dir, tenen un led vermell, un de verd i un altre de blau
independentment un dels altres dos. Amb la combinació d’aquests leds es
poden produir una alta varietat de colors. Aquesta llum de color té molta més
qualitat que d’altres, ja que moltes fan servir, normalment, un vernís de color
que envolta la bombeta, però els LEDs emeten la llum des de l’origen.
Figura 22. Llum LED. Font: wikipedia.org
Depenent del tipus de corrent elèctric que utilitzem, corrent altern o continu, s’utilitza
un tipus diferent de bombeta. Tant amb les bombetes que fan ús corrent altern com
les que empren corrent continu tenen 2 ramals diferents (pol positiu o negatiu/ la

fase o el neutre). A l’interior de les bombetes hi ha una resistència que amb

l’excitació dels electrons s’escalfa i emet llum. Aquest és el cas de les bombetes
incandescents i les bombetes d’halògens.
En canvi, en les bombetes fluorescents, les fluorescents compactes i els LEDs

il·luminen de forma diferent. Les fluorescents i fluorescents compactes formen llum
gràcies al procés de fluorescència i radiació, explicat anteriorment en els seus
respectius apartats. Els LEDs, tot i tenir un sistema de filaments similar a les
bombetes incandescents i les d’halògens, no fabrica llum per la calor del corrent
elèctric, sinó pel procés d’electroluminescència que es produeix. Aquest procés és
un fenomen elèctric i òptic amb el qual s’il·lumina un material quan passa un corrent
elèctric per ell. A més a més, els LEDs no s’escalfen en la formació de llum.


PART PRÀCTICA
4. Espectròmetre
Com hem explicat prèviament, a l’apartat 2.3., un espectròmetre és un aparell

dissenyat per observar els espectres que són emesos per objectes. Tenen molts
usos diferents, però la base de l’eina és veure o descobrir la composició d’una
matèria. Per fer-ho, l’espectròmetre detecta les longituds d’ones refractades, les
quals indiquen l’element o els elements que formen part alguna cosa.
Un CD també es pot utilitzar per a mostrar les ones amb diferents freqüències de la
llum que rep, reflectint-ho amb diversos colors, semblant a com ho faria un
espectròmetre. Tot i que evidentment un aparell com un espectròmetre és molt més
precís que un simple CD, però el funcionament és similar.
Quan la llum incideix sobre un CD, no ho fa sobre una superfície llisa, sinó que ho fa
sobre una superfície completament rugosa i plena de forats, això provoca que la
llum no reboti netament.
Les ones començarien a reflectir-se en totes les direccions, i començarien a interferir
les unes amb les altres. En aquesta interferència, les ones poden combinar-se per a
formar noves ones amb propietats diferents del feix de la llum original, en concret
amb diferents freqüències (colors). D'aquesta manera és com en incidir un feix de
llum sobre un CD, aquest aconsegueix que, en reflectir-se, ho faci amb múltiples
colors, dit d’una altra manera reflecteix els colors de l’espectre encara que no ho faci
amb precisió.
Per això es pot fer un espectròmetre a casa amb un CD.
5. Construcció de l’espectròmetre
Material necessari per a la construcció:

- Caixa de cereals
- Tisores
- CD gravable
- Cinta adhesiva

- Cartolina negra
- Cúter
- Cinta aïllant
- Cola d’enganxar
- Boli o permanent
5.1. Passos seguits
1- Primer de tot, abans de començar amb la construcció de l’espectròmetre, vam

haver de fer un esborrany
2- Després, vam fer els plànols de l’espectròmetre que volíem construir, posant totes
les seves mesures
3- Ja amb tot el necessari per iniciar la construcció, vam recopilar tots els materials
que necessitàvem
4- El primer pas per fer l’espectròmetre era fer la preparació de la caixa de cereals,
fent el següent:
- Sellar la part superior, la part inferior de la caixa i les seves escletxes (per
evitar que entri llum de l’exterior) amb la cinta aïllant
- Fer els forats a la caixa en relació amb l’entrada de llum, visualització de
l’espectre i posició del CD. Visor: en un lateral, un quadrat de 2x2 centímetres
a 3 cm de la vora. L’entrada del CD: a la part superior, a 5 cm de la vora i a la
part dels costats amb un angle de 30 graus respecte horitzontal, prou gran
perquè el CD entri fins a la meitat aproximadament. L’entrada de la llum: a la
part oposada al CD, la part inferior, a 7 centímetres de la vora, fent un petit
rectangle o similar. Primer marquem i a continuació fem els talls.
- Tallem 2 trossos petits de cartó per fer que l’obertura de la llum només sigui
una petita escletxa.
5- A continuació, calia que col·loquéssim el CD en la seva entrada, fins a la meitat
aproximadament, de manera que, es pugui veure l'espectre pel visor. El CD ha
d'estar col·locat de manera que la part inferior del disc estigui mirant cap al visor de
la caixa.
6- Per decorar l'espectròmetre vam utilitzar les cartolines per tapar el contingut de la
caixa, en aquest cas, de cereals, rodejant-la pràcticament tota de la cartolina negra.

7- Per assegurar-nos que queda ben fixat tornem a sellar amb la cinta aïllant per les
cantonades i les puntes.
8- Ja tenim llest l'espectròmetre per usar-lo en el nostre experiment que volem fer,
per poder comprovar si la nostra hipòtesi és correcta o no.6
Un cop construït l’espectròmetre ja podem analitzar els espectres d’algunes

bombetes i comprovar si la nostra hipòtesi és certa o no. Recordem que la hipòtesi
esmentada és la següent: “Cada tipus de bombeta té un espectre visible propi”.
6. Experiment
Després d’haver construït un espectròmetre, era necessari la creació i realització

d’un experiment amb el qual poguéssim estudiar-ne els resultats per analitzar els
espectres trobats i determinar si la nostra hipòtesi era correcte o no. L’experiment va
consistir simplement a utilitzar l’espectròmetre amb diferents bombetes emetent
llum que tinguéssim per casa nostra. Un cop fet això, podríem veure els espectres
que es generen, en què canvien i tot el que ens semblés adient per al treball.
Per poder fer l’experiment en les millors condicions possibles, es necessita estar
amb la menor llum exterior possible, ja que podria afectar en el resultat final. Es van
fer ús de bombetes de diferents tipus que hi ha per casa nostra per poder tenir una
varietat major d’espectres a analitzar i, suposadament, diferents pel fet que
inicialment pensàvem que si canvia el tipus de bombeta, també varia l’espectre que
n’obtenim. Quan realitzàvem l'experiment calia que ho féssim en una habitació on
l’única llum que hi hagués fos la de la bombeta a analitzar, ja que, com hem explicat
abans, la llum exterior o d’altres fonts de llum podria afectar el resultat.
Vam utilitzar 5 bombetes diferents que tenim a casa nostra en dur a terme
l’experiment planejat.
6.1. Resultats
Un cop fet l’experiment vam poder veure els espectres de les bombetes i vam notar
algunes diferències en els colors que apareixen, en la grandària7 d’alguns dels
6
Aquests passos són seguint dels vídeos de YouTube que vam trobar.
7
Quan parlem de grandària d’un color ens referim a l’amplitud d’aquest a l’espectre mostrat.

colors i de la freqüència de línies negres, és a dir, l’espectre d’absorció de la llum. Ja

que vam poder observar els espectres amb el nostre espectròmetre fet per nosaltres
mateixos, vam considerar que el nostre espectròmetre va tenir èxit.
Cal remarcar que, en presentar els resultats obtinguts fets amb la càmera d’un dels
nostres mòbils, a les fotografies no s’aprecia l’espectre amb la mateixa qualitat i
claredat que es veuria si es veu amb un ull humà, a més a més de saber que el
nostre espectròmetre no pot ser tan precís com un construït amb els materials i el
personal adient.
Ens hauria agradat poder analitzar més tipus de bombetes per poder comparar-les
dins del mateix tipus, però no hem sigut capaços de fer-ho, ja que la majoria de
bombetes que teníem disponibles eren llums LED i poques d’altres tipus.
Fets aquests aclariments, els espectres que vam obtenir són els següents:
Tipus de bombeta: Llum d’halògens

Tipus de bombeta: LED (1)
Tipus de bombeta: llum fluorescent

compacte
Tipus de llum: bombeta incandescent


Tipus de bombeta: Fluorescent (1)
Tipus de bombeta: Fluorescent (2)
Com podem observar, tot i presentar en tots els espectres colors similars, es noten
diferències en quasi tots ells. Podem veure que els colors blau marí, blau cel, verd
groc i vermell apareixen en tots els espectres, en major o en menor mesura. En
alguns dels espectres, també es poden veure colors ataronjats, lilosos i rosats. A
continuació, analitzarem cada espectre individualment, de manera més detallada.
● Espectre número 1: En aquest espectre podem veure, en ordre d’aparició

respectivament, els colors lila, blau marí, blau cel i petites franges de verd,
groc, vermell i rosa. No s’acaben d’apreciar franges de l’espectre d’absorció
de la llum.
● Espectre número 2: Seguint com veiem els colors, en aquest espectre hi
apareixen els colors lila, blau marí, blau cel, una petita franja verda, el groc,
una petita franja vermella i el color rosa. A diferència del primer, en aquest sí

que podem observar l’espectre d’absorció de la llum, el qual se situa entremig

del color lila i en la separació del mateix i del color blau marí.
● Espectre número 3: Al tercer espectre hi podem trobar els colors vermell, una
petita franja de lila, una altra vegada el vermell, blau marí, blau cel, verd, groc
i vermell, tot i que aquest últim és més clar que els dos anteriors. En aquest,
com en el segon espectre, podem veure l’espectre d’absorció de la llum,
fragmentant el primer tram de l’espectre amb les 2 primeres parts del vermell
i del lila i un gran espai entre vermell i blau marí. També apareix entre el blau
cel i el verd i entre el verd i el groc.
● Espectre número 4: En el quart espectre trobem una franja taronja i unes més
petites de diferents tonalitats de taronja, seguidament trobem les franges lila,
blau marí, blau cel, verd, groc i vermell. És l’únic espectre en el qual hem
trobat taronja. Hi ha un espai entre el fragment taronja i el consegüent, que és
el lila, tots els altres fragments es troben de manera adjacent l’un amb l’altre.
● Espectre número 5: El cinquè espectre del qual parlarem s’assembla
moltíssim a l’espectre número dos, ja que conté els mateixos colors, el mateix
espectre d’absorció i, aproximadament, la mateixa grandària en les franges
dels colors que hi apareixen. Aquests colors són el lila, blau marí, blau cel,
una petita franja verda, el groc, una petita franja vermella i el color rosa.
L’espectre d’absorció, com el del número dos, es troba entremig del lila i en la
separació del lila i del blau marí.
● Espectre número 6: El sisè espectre que hem analitzat és un altre LED. Les
seves franges són molt semblants, per no dir iguals, amb els altres dos LEDs;
trobem el lila, blau marí, blau cel, etc. La grandària de les franges és molt
similar. 8
● Espectre número 7: El setè espectre que hem pogut observar és el d’un
fluorescent. En aquest cas, apareixen el lila, blau marí, blau cel, verd, groc,
vermell i un altre cop lila i blau marí. A més a més, també hi ha un espectre
d’absorció entre el vermell i el lila. Les franges de color són de grandàries
similars menys els dels colors lila i verd, que són més fines. Aquest espectre
només pot assemblar-se amb el que emet la llum d’halògens, tot i que es
8
Les tres bombetes LED no són iguals tot i ser del mateix tipus. Són tres de diferents.

veuen certes diferències, com l’aparició de franges de color després de

l’espectre d’absorció.
● Espectre número 8: L’últim espectre que hem analitzat és el d’un fluorescent,
igual que l’anterior. És molt similar a l’anterior, tant en els colors com en la
grandària dels colors mostrats. A més a més, els colors que podem observar
apareixen en el mateix ordre el qual es mostra en l’altre espectre de la llum
fluorescent.
Analitzant els resultats obtinguts, podem observar com, del tipus de bombetes que
hem pogut analitzar amb més d’un emissor de llum diferent, eren iguals entre si o, si
més no, molt similars entre ells. Això ens porta a pensar que la nostra hipòtesi no
pot ser molt diferent de la realitat, ja que compleix que l'espectre entre diferents
bombetes canvia, però en les del mateix tipus són iguals o, com a mínim,
s'assemblen molt. Aquest fet és molt probable que sigui degut a la composició
química de les bombetes, és a dir, de què estan formades. Ens indica que les
diferents bombetes no estan constituïdes dels mateixos materials, però sí que són
similars, ja que, en la seva majoria, apareixien els mateixos colors en cada un dels
espectres analitzats. Hem pogut veure que els dos espectres dels fluorescents i
l’espectre de la llum d’halògens també eren bastant semblants, amb algunes
diferències, tot i ser bombetes de diferents tipus. Això ens fa pensar que aquests
dos tipus d’emissors de bombetes estan formats amb una composició química
relativament similar.
També pot afectar el mètode amb el qual les bombetes emeten la llum de la qual
hem extret els espectres. Encara que l'espectròmetre sigui construït per nosaltres
mateixos, ens deixa confirmar la nostra hipòtesi amb una certa precisió.
El fet que hàgim pogut veure els espectres que emeten les bombetes de casa nostra
ens indica que el procés de construcció ha sigut correcte i exitós.
Si haguéssim tingut l’oportunitat, ens hauria agradat comparar els nostres resultats
amb els resultats obtinguts amb un espectròmetre professional i així veure les
diferències i poder fer un estudi més exacte dels nostres resultats, però no hem
tingut l’oportunitat, pel fet que comprar un espectròmetre és molt car i inaccessible
per a nosaltres i no tenim tampoc cap contacte el qual ens pugui facilitar l’obtenció
momentània d’algun espectròmetre per a veure els canvis.


CONCLUSIONS
En els inicis del treball ens vam plantejar la següent hipòtesi: “Cada tipus de
bombeta té un espectre visible propi, però l’espectre no varia en el mateix tipus de
bombeta”. Per poder comprovar la veracitat d’aquesta hipòtesi havíem de ser
capaços de poder construir un espectròmetre nosaltres mateixos, ja que per poder
aconseguir-ne un hauríem de pagar una alta quantitat de diners. Abans d’intentar
comprovar-les, vam investigar sobre el funcionament de la llum. Hem après que la
llum funciona per ones electromagnètiques transversals, aquestes ones ocupen un
lloc específic al conjunt de l’espectre electromagnètic i són les que donen color als
objectes. Cada element té un conjunt d’ones específiques per a ell, ho denominem
espectre d’emissió, quan un electró puja de nivell energètic absorbeix energia,
creant aquestes línies negres i, quan torna al seu nivell energètic emet una ona
transversal, aquestes ones són els colors que veiem al seu espectre d’emissió.
Gràcies a aquests conceptes hem entès com els astrònoms podien saber quina era
la composició d’una estrella, com pot ser el Sol. Nosaltres a partir d’aquests
coneixements, vam construir un espectròmetre que en una certa manera ens ha
deixat veure algunes diferències i similituds en els espectres de les bombetes
analitzades, un procés difícil que ens ha servit per veure quina és la complexitat d’un
estudi i un experiment a la vida real.
Finalment, amb l’espectròmetre construït, vam verificar la nostra hipòtesi, va ser un

moment difícil, ja que amb càmeres de mòbil i un espectròmetre fet per nosaltres
mateixos era improbable que aconseguíssim un resultat precís. Tot i això, va ser
suficient per a poder experimentar i confirmar les nostres especulacions sobre el
tema que vam formular a l’inici del treball de recerca.

BIBLIOGRAFIA
- Alberto Tah, Tomás. ¿Qué es la dualidad de la luz y el electrón? [en línia].

Aleph, 29 de març de 2021, [Consultat 20 de febrer de 2022],
<https://aleph.org.mx/que-es-la-dualidad-de-la-luz-y-el-electron#:~:text=%C2
%BFQu%C3%A9%20significa%20que%20la%20luz,materia%20tiene%20un
%20comportamiento%20dual>
- Tomás Gilabert, Juan Carlos. Iluminación-Luz [en línia]. Aprende Electricidad,
[Consultat 17 de març de 2022],
<https://www.aprendeelectricidad.com/iluminacion-luz/>
- Gabàs Masip, Joel. Maxwell: la teoría electromagnética de la luz [en línia].
Arbor, 191 (775), 6 de març de 2015, [Consultat 15 d’agost de 2022],
<https://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/2068/2628>
- BBC. Max Planck, el padre de la teoría cuántica que intentó convencer a
Hitler de que permitiera trabajar a los científicos judíos [en línia]. BBC News
Mundo, 23 d’abril de 2019, [Consultat 20 d’agost de 2022],
<https://www.bbc.com/mundo/noticias-48025060>
- Beléndez, Augusto. Faraday y la teoría electromagnética de la luz [en línia].
BBVA OpenMind, 24 d’agost de 2015, [Consultat 15 d’agost de 2022],
<https://www.bbvaopenmind.com/ciencia/grandes-personajes/faraday-y-la-teo
ria-electromagnetica-de-la-luz/>
- Coluccio Leskow, Estefania. Luz [en línia]. Concepto.de. 2 de febrer de 2022,
[Consultat 15 de febrer de 2022] , <https://concepto.de/luz/>
- “jmaphys”. Breve historia de la luz [en línia]. Cuadernos de física. 4 d'agost de
2015, [Consultat 15 de març de 2022]
<https://www.cuadernosdefisica.es/2015/08/breve-historia-de-la-luz.html>
- Rosa, Alessandra. Espectre de la llum [en línia]. Digits, [Consultat 2 de
desembre de 2021], <http://www.digits.cat/colaboracions/espectre-de-la-llum>
- Ferrari, Hernán i Velázquez, Fernanda. Física cuántica. Niveles de energía de
los electrones [en línia]. Educ.ar, [Consultat 30 de març de 2022],
<https://cdn.educ.ar/dinamico/UnidadHtml__get__9d966b0c-3d31-4773-b612
-359a874e14ea/14504/data/c621da5e-c846-11e0-80a4-e7f760fda940/index2.
htm>

- Electronica Lugo. LED – DIODO EMISOR DE LUZ: CONCEPTOS BÁSICOS,

TIPOS Y CARACTERÍSTICAS [en línia]. Electronica Lugo, [Consultat 23 de
febrer de 2022],
<https://electronicalugo.com/led-diodo-emisor-de-luz-conceptos-basicos-tipos
-y-caracteristicas/>
- Rivera, Alicia. La rareza cuántica de la luz como onda y partícula [en línia]. El
País Sociedad, 13 de novembre de 2012,[Consultat 15 de febrer de 2022],
<https://elpais.com/sociedad/2012/11/13/actualidad/1352831188_293252.html
#:~:text=La%20luz%20es%20a%20la,aparato%20con%20que%20se%20mid
a.&text=Para%20otro%20sabio%2C%20Christiaan%20Huygens,las%20olas
%20en%20el%20agua.>
- Enciclopèdia.cat. Llum [en línia]. Enciclopèdia,cat, [Consultat 2 de desembre
de 2021], <https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0120427.xml>
- “danielrdz3@gmail.com”. Espectrometría; mecanismo, tipos y usos [en línia].
Espectrometría, 11 de juny de 2020, [Consultat 16 de desembre de 2021],
<https://espectrometria.com.mx/espectrometria-mecanismo-tipos-y-usos/>
- Pérez, Guillermo. Espectrómetros [en línia]. Espectrometría.com, [Consultat
16 de desembre de 2021], <https://www.espectrometria.com/espectrmetros>
- Valenzuela, David. ORIGEN DE LA LUZ [en línia]. Fisic, [Consultat 17 de
març de 2022],
<https://www.fisic.ch/contenidos/ondas-y-la-luz/origen-de-la-luz/#:~:text=La%
20luz%20se%20produce%20cuando,energ%C3%ADa%20liberando%20la%2
0diferencia%20de>
- Fraga Iluminación. Lámparas halógenas [en línia]. Fraga Iluminación,
[Consultat 24 de febrer de 2022],
<https://www.fragailuminacion.com.ar/publicaciones/lamparas-halogenas/#:~:t
ext=Caracter%C3%ADsticas%20de%20las%20l%C3%A1mparas%20hal%C3
%B3genas,con%20reproducci%C3%B3n%20natural%20de%20colores.>
- Sociedad Española de Óptica. Óptica cuántica-Óptica no lineal [en línia].
GEOCONL, 2019, [Consultat 3 de març de 2022],
<https://rsef-geoconl.icfo.eu/>
- Bonet, X. Espectres atòmics [en línia]. Google Docs, 2016, [Consultat 2 de
desembre de 2021],

<https://docs.google.com/presentation/d/1mDyDfxNGPe_NOoHNg4mlDWK-r
TZrNw0oiaJDK4sTKA0/htmlpresent>
- González, Cheily. ¡Conoce 4 Tipos de Luz Artificial que te Ayudarán a
Iluminar tus Espacios! [en línia]. Homify, 10 d’abril de 2021, [Consultat 24 de
febrer de 2022],
<https://www.homify.com.mx/libros_de_ideas/7880559/conoce-4-tipos-de-luz-
artificial-que-te-ayudaran-a-iluminar-tus-espacios>
- Nave, R. i Olmo, M. Estructura del Diodo Emisor de Luz-Electroluminiscencia
en los LEDs-La Búsqueda de un LED Azul [en línia]. HyperPhysics,
[Consultat 19 de març de 2022],
<http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbasees/Electronic/led.html#:~:text=Ele
ctroluminiscencia%20en%20los%20LEDs,en%20fotones%20visibles%20o%2
0infrarrojos.>
- Marín, Pau. Qué es la difracción de la luz [en línia]. Iluminet, 29 de març de
2022, [Consultat 23 d’agost de 2022],
<https://www.iluminet.com/que-es-la-difraccion-de-la-luz/>
- Boada Ferrer, Marc. El efecto Faraday [en línia]. INVESTIGACIÓN Y
CIENCIA, abril de 2019, [Consultat 15 d’agost de 2022],
<https://www.investigacionyciencia.es/revistas/investigacion-y-ciencia/plantas-
matemticas-764/el-efecto-faraday-17364>
- Giménez Font, Xavier. Y se hace la luz (IV): Los LED y los Puntos Cuánticos,
o cuando el futuro será eficiente y limpio [en línia]. INVESTIGACIÓN Y
CIENCIA, 7 d’abril de 2020, [Consultat 19 de març de 2022],
<https://www.investigacionyciencia.es/blogs/fisica-y-quimica/39/posts/y-se-ha
ce-la-luz-iv-los-led-y-los-puntos-cunticos-o-cuando-el-futuro-ser-eficiente-y-li
mpio-18509>
- López Sancho, José María, Moreno Gómez, Esteban i Gómez Díaz, María
José. Faraday y Maxwell [en línia]. Museo nacional de la ciencia, 2017,
[Consultat 15 d’agost de 2022],
<https://museovirtual.csic.es/salas/luz/luz19.htm>
- López Sancho, José María, Moreno Gómez, Esteban i Gómez Díaz, María
José. La naturaleza de la luz [en línia]. Museo nacional de la ciencia, 2017,
<https://museovirtual.csic.es/salas/luz/luz31.htm>

- García Báez, Ester. La historia de la luz y sus cualidades [en línia].

NUSGREM, 5 de maig de 2018, [Consultat 3 de març de 2022],
<https://nusgrem.es/la-historia-de-la-luz-y-sus-cualidades/#:~:text=Antes%20
del%20s.,gran%20prestigio%20de%20su%20autor.>
- Rice University. 16.1 Ecuaciones de Maxwell y ondas electromagnéticas [en
línia]. OpenStax, 17 de novembre de 2021, [Consultat 15 d’agost de 2022],
<https://openstax.org/books/f%C3%ADsica-universitaria-volumen-2/pages/16-
1-ecuaciones-de-maxwell-y-ondas-electromagneticas>
- PCE Instruments. Espectrómetro [en línia]. PCE Instruments, [Consultat 16
de desembre de 2021],
<https://www.pce-instruments.com/espanol/instrumento-medida/medidor/espe
ctrometro-kat_156870.htm>
- Departament d’educació. 1.1. L’espectre electromagnètic [en línia]. Projectes
XTEC, [Consultat 2 de desembre de 2021],
<https://projectes.xtec.cat/zenit/general/p03_ud01-1-lespecte-electromagnetic
/>
- Hmong. Efecto fotoeléctrico [en línia]. Hmong, [Consultat 20 d’agost de 2022],
<https://hmong.es/wiki/Photoelectric_effect>
- Hmong. Óptica cuántica [en línia]. Hmong, [Consultat 20 d’agost de 2022],
<https://hmong.es/wiki/Quantum_optics>
- Hmong. Radiación de cuerpo negro [en línia]. Hmong, [Consultat 20 d’agost
de 2022], <https://hmong.es/wiki/Blackbody_radiation>
- Sámano Dávila, José Gustavo. Instrumentalismo y la teoría electromagnética
de Maxwell [en línia]. Redalyc, 20 de novembre de 2019, [Consultat 15
d’agost de 2022],
<https://www.redalyc.org/journal/4216/421664629007/html/>
- Ramos García, Rubén. ¿Cómo se produce la luz? [en línia]. Saberes y
Ciencias, 1 de juliol de 2015, [Consultat 17 de març de 2022],
<https://saberesyciencias.com.mx/2015/01/07/como-se-produce-la-luz/història
de la llum>
- Marcela Rodríguez, Jenny. Polarización de la luz: conceptos básicos y
aplicaciones en astrofísica [en línia]. SciELO, 29 de maig de 2018, [Consultat
16 d’agost de 2022],
<https://www.scielo.br/j/rbef/a/MLGprs97gC59rknLtMMb5gP/>

- Significados. Significado de Luz [en línia]. Significados, [Consultat 15 de

febrer de 2022], <https://www.significados.com/luz/>
- Antonio Amaya Contreras, Victor. Historia de la luz [en línia]. SlideShare, 11
d’octubre de 2016, [Consultat 5 de març de 2022],
<https://es.slideshare.net/victorantonioamayacontreras5/historia-de-la-luz-669
87057>
- Departament de Cultura. espectre [en línia]. Termcat, [Consultat 28 de març
de 2022],
<https://www.termcat.cat/es/cercaterm/fitxa/Mjg5NTQyNA%3D%3D>
- Departament de Cultura. espectre d'emissió - Diccionari de química [en línia].
Termcat, [Consultat 2 de desembre de 2021],
<https://www.termcat.cat/es/diccionaris-en-linia/212/fitxa/NDA4NDMyNQ%3D
%3D>
- Departament de Cultura. espectre electromagnètic [en línia]. Termcat,
[Consultat 2 de desembre de 2021],
<https://www.termcat.cat/es/cercaterm/fitxa/Mjg5NTQzMg%3D%3D>
- TuCasaNueva. Conoce los diversos tipos de luz artificial que existen [en
línia]. TuCasaNueva, [Consultat 24 de febrer de 2022],
<https://tucasanueva.com.mx/vivienda/los-tipos-de-luz-artificial/>
- López Michelone, Manuel. Haga su propio espectrómetro en casa [en línia].
UNOCERO, 2 de juny de 2018, [Consultat 2 de desmbre de 2021],
<https://www.unocero.com/como-se-hace/haga-su-propio-espectrometro-en-c
asa/#:~:text=Para%20fabricar%20el%20espectr%C3%B3metro%2C%20c%C
3%B3rtese,unos%2060%20grados%20de%20%C3%A1ngulo.>
- Wikipedia. Espectre d’absorció [en línea]. Viquipèdia, 6 de juny de 2022,
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Espectre_d%27absorci%C3%B3>
- Wikipedia. Bombeta elèctrica [en línia]. Viquipèdia, 15 de desembre de 2021,
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Bombeta_el%C3%A8ctrica>
- Wikipedia. Espectre (desambiguació) [en línia]. Viquipèdia, 4 d’agost de 2020,
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Espectre_(desambiguaci%C3%B3)>

- Wikipedia. Espectre visible [en línia]. Viquipèdia, 1 d’octubre de 2021,

<https://ca.wikipedia.org/wiki/Espectre_visible>
- Wikipedia. Llum [en línia]. Viquipèdia, 15 d’octubre de 2021, [Consultat 15 de
febrer de 2022], <https://ca.wikipedia.org/wiki/Llum>
- Wikipédia. Cuerpo negro [en línia]. Wikipedia, 1 de juliol de 2022, [Consultat
20 d’agost de 2022], <https://es.wikipedia.org/wiki/Cuerpo_negro>
- Wikipedia. Espectrofotómetro [en línia]. Wikipedia, 8 de juny de 2021,
[Consultat 15 de desmbre de 2021],
<https://es.wikipedia.org/wiki/Espectrofot%C3%B3metro>
- Wikipedia. James Clerk Maxwell [en línia]. Wikipedia, 19 de juny de 2022,
<https://es.wikipedia.org/wiki/James_Clerk_Maxwell#Electromagnetismo>
- Wikipedia. Led [en línia]. Wikipedia, 3 de gener de 2022, [Consultat 23 de
febrer de 2022], <https://es.wikipedia.org/wiki/Led>
- Wikipedia. Michael Faraday [en línia]. Wikipedia, 28 de juliol de 2022,
<https://es.wikipedia.org/wiki/Michael_Faraday#Polarizaci%C3%B3n_de_la_l
uz>
- Wikipedia. Óptica cuántica [en línia]. Wikipedia, 21 de novembre de 2021,
<https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%93ptica_cu%C3%A1ntica#:~:text=En%20
f%C3%ADsica%2C%20la%20%C3%B3ptica%20cu%C3%A1ntica,sus%20int
eracciones%20con%20la%20materia>
- Departament d’educació. TIPUS DE RADIACIONS
ELECTROMAGNÈTIQUES [en línia]. Xtec, [Consultat 2 de desembre de
2021], <http://www.xtec.cat/~jsanfeli/polaritz/teoria/llum3.htm>
- astrovlog. ¿Cómo sabemos de qué están hechas las estrellas?
Espectroscopio Casero [en línia]. YouTube, 8 de setembre de 2020,
<https://www.youtube.com/watch?v=023hmXZmGSc>
- classesamida. ESPECTROSCOPIO CASERO a CD (Como hacer, explicación
y demostración) [en línia]. YouTube, 10 de novembre de 2016, [Consultat 16
de desembre de 2021], <https://www.youtube.com/watch?v=GSsV8ppjGro>

- Lab. de Óptica Aplicada, Facultad de Física, UV. Polarización de la Luz [en

línia]. YouTube, 16 de desembre de 2017, [Consultat 16 d’agost de 2022],
<https://www.youtube.com/watch?v=fCASm29qA74>
- QuantumFracture. Ya, en serio, ¿Qué es la Luz? [en línia]. YouTube, 10 de
desembre de 2021, [Consultat 16 de desembre de 2021],
<https://www.youtube.com/watch?v=DkcEAz09Buo>

ANNEXOS
Es presentaran els esbossos i esborranys del procés de construcció de

l’espectròmetre, una imatge de l’espectròmetre final construït i una imatge feta per
nosaltres on s’apreciï la descomposició de la llum en un prisma. Les mesures
indicades estan en centímetres.
Esbós inicial de
l’espectròmetre, seguint
les instruccions del vídeo
utilitzat com a tutorial.

Esborrany inicial de
l’espectròmetre per
ajudar-nos a fer
l’esborrany final en
condicions.

Primera làmina de
l’esborrany final, el qual
conté una vista general de
l’espectròmetre, amb vista
del CD. Mesures a escala.

Segona làmina de
conté una vista general de
l’espectròmetre, on es pot
veure l’entrada de llum.
Mesures a escala.

Tercera làmina de
conté les vistes de perfil,
alçat (de la part del davant
i del darrere) i planta.
Mesures a escala.
L’espectròmetre construït
per nosaltres seguint els
esborranys anteriors.

Nosaltres mateixos vam voler aconseguir la descomposició de l'espectre visible

mitjançant un prisma. Sabíem que necessitàvem un feix de llum focalitzat i que
sense aquest seria molt més difícil obtenir-ho, llavors després de molts intents i
idees se'ns va ocórrer la manera d'obtenir-ho: vam esperar que fos migdia i al repeu
de la finestra de casa nostra vam col·locar un bloc de fulls, tot seguit vam posar una
placa de vidre que refractava la llum sostinguda per un estoig i cel·lo i vam col·locar
el prisma i un full blanc al feix de llum que refractava la placa, seguidament vam
baixar la finestra el màxim possible perquè només entrés el feix de llum refractat
amb la menys llum solar possible. D'aquesta manera vam assolir una fotografia del
prisma i la descomposició de l'espectre visible igual que Isaac Newton.

Anàlisi de L'espectre de La Llum A Les Diferents Bombetes

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Anàlisi de L'espectre de La Llum A Les Diferents Bombetes

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Anàlisi de l’espectre de la llum a les diferents

Genís Porta Ortiz

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes

En aquest treball investigarem els conceptes relacionats amb la llum i el seu

Inicialment, nosaltres vam formular la nostra primera hipòtesi: “Cada tipus de

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 1

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 2

1.1. Què és la llum

Figura 1. Exemple del fenomen de reflexió. Font: significados.com

- La refracció es produeix quan la llum travessa d’un medi transparent a un

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 3

Figura 2. Mostra l’efecte de refracció. Font: concepto.de

- La difracció és quan els rajos de llum envolten un objecte o travessen una

Figura 3. Exemple de l’efecte de difracció. Font: fqdomingomiral.com

- La dispersió es produeix quan un raig de llum travessa un objecte de color

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 4

Figura 4. Mostra del fenomen de dispersió. Font: shutterstock.com

- La polarització: és una característica de les ones electromagnètiques i única

Figura 5. Exemple de com s'obté la llum polaritzada. Font: educaplus.org

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 5

1.2. L’estudi de la llum al llarg del temps

Euclides va fer un tractat en el qual es parlava sobre la perspectiva i la visió, també

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 6

Al segle XX es va desenvolupar el camp de la física quàntica, de la qual se’n deriva

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 7

consisteix en l'emissió d’electrons quan radiació electromagnètica, com per exemple

1.3. Teories de la llum

2. Estudi dels espectres

2.1. Ones electromagnètiques

És la forma en què l’energia de la radiació electromagnètica adopta segons la teoria

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 8

Aquest espectre en descompondre-ho es pot mesurar amb tres magnituds diferents:

- Freqüència (𝑣): La freqüència és el nombre de vegades que ocorre un acte

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 9

Figura 9. Exemple de què mesura la longitud d’ona. Font: mundomicroscopio.com

Un espectre és la distribució formada pel conjunt de valors, ordenats segons la seva

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 10

2.2.1. Espectre electromagnètic

L’espectre electromagnètic és el conjunt de totes les ones electromagnètiques que

2.2.2. Espectre visible

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 11

2.3. Espectròmetres i els seus tipus

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 12

Figura 12. Espectre d’emissió òptica d’espurnes Font: directindustry.es

- De fluorescència de rajos X d’energia dispersiva: Un tub de rajos X dispara

Figura 13. Espectre de fluorescència de rajos X d’energia dispersiva. Font: inboxsa.com

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 13

- De plasma acoblat inductivament: S’utilitza el plasma extret de l’escalfament

Figura 14. Espectre de plasma acoblat inductivament Font: rafer.es

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 14

De masses: Llegeix tan qualitativament i quantitativament els elements,

Figura 17. Espectre de masses. Font: directindustry.es

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 15

I. Llum incandescent: és la font de llum tradicional, produeix llum gràcies al fet

Figura 18. Llum incandescent. Font: wikipedia.org

Genís Porta Ortiz, Héctor Sánchez Montes 16

Figura 19. Llum d’halògens. Font: practic-llum.com

Figura 20. Llum fluorescent. Font: wikiwand.com

IV. Llum fluorescent compacta: és un tipus de llum fluorescent de baix consum