Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
119881-Texto Del Artículo-474811-1-10-20110310 PDF
119881-Texto Del Artículo-474811-1-10-20110310 PDF
Resumen: Abstract:
La finalidad principal de este artículo es In this paper the main goal is to contribu-
ofrecer una discusión argumentada, que te to a thoughtful analysis and discussion
toma como base los resultados de la in- of findings from my own and others’ work
vestigación propia y ajena, sobre lo que on past and present concerns raised over
ha sido, es y tiende a ser la preocupación the contextual factors influencing langua-
del contexto investigador en la educación ge education research and, more specifi-
lingüística y, más concretamente, en el cally, what is known as “foreign langua-
ámbito específico que se conoce como ge” research. The most obvious outcome
“lenguas extranjeras”. El resultado más evi- emerging from this discussion shows that
dente de este trabajo es la constatación de foreign language education, when seen
que la didáctica de las lenguas extranjeras, from the perspective of foreign language
en relación a su aprendizaje, su enseñan- learning, teaching and evaluation, has
za y su evaluación, ha experimentado en evolved in a dynamic way in the last de-
las últimas décadas una evolución muy cades. This dynamism tightly parallels the
dinámica que se encuentra estrechamente convoluted ideas forged, at least in the
vinculada a las propias circunvoluciones European context, by the social, cultural
que caracterizan, en el contexto europeo, and political changes about the nature of
a los movimientos sociales, culturales y human beings themselves and what their
políticos en torno al propio ser humano general and specific competences are.
y a sus competencias generales y especí-
ficas.
Palabras clave: Key words:
Investigación, lenguas extranjeras, usua- Research, foreign languages, language
rios de las lenguas, competencias, cohe- users, competences, social cohesion.
sión social.
Résumé:
La finalité principale de cet article est d’offrir une discussion argumentée et basée sur
les résultats de l’investigation propre et d’autres chercheurs, sur ce qui a été dans le
passé, à l’heure actuelle et tend à devenir dans le futur la préoccupation des chercheurs
dans l’éducation linguistique et, plus concrètement, dans le domaine spécifique connu
comme «langues étrangères». Le résultat le plus évident de ce travail permet de consta-
ter que l’apprentissage, l’enseignement et l’évaluation des langues étrangères a expéri-
menté dans ces dernières décennies une évolution très dynamique étroitement liée aux
circonvolutions qui caractérisent, dans le contexte européen, les mouvements sociaux,
culturels et politiques produits autour de l’être humain lui-même et ses compétences
générales et spécifiques.
Mots clés:
Investigation, langues vivantes, usagers de la langue, compétences, cohésion sociale.
4 Un fracaso que afecta al nivel escolar, universitario y a cualquier otro marco donde
las lenguas -como asignaturas- se planteaban sencillamente como una forma de co-
nocimiento, de saberes, de lingüística de la frase.
5 Conviene tener en cuenta que las iniciativas del Consejo de Europa a favor de los
aprendizajes efectivos de lenguas modernas se dirigen, en primera instancia, a los
adultos -como ciudadanos movilizados en sus respectivos campos profesionales- y
solo, en segundo término, acabarán por introducirse en los sistemas escolares.
6 Tras su primera versión para lengua inglesa, The Threshold Level, en 1975, seguirán a
lo largo de muchos años las versiones con especificaciones para todo un gran elenco
de lenguas europeas, al margen de su carácter de lengua de Estado o lenguas mino-
ritarias (Un Niveau Seuil, 1976; Un Nivel Umbral, 1979; Kontakt Schwelle, 1980;
Livello Soglia, 1981; Nivell Llindar, 1983; Nível Limiar, 1988; Atalase-Maila, 1988;
Nivel Soleira, 1993; etc.). Cabe recordar que el nivel umbral implica un nivel de
competencia que permite establecer y mantener contactos sociales básicos con las
personas que hablan una lengua extranjera; un nivel que, en 2001, será redefinido por
el MCERL como ‘B1’ dentro del conjunto de los seis niveles comunes de referencia.
%1%"0$-6(#*-%*(-(,"()*$/%*()+-"'(+-(0'"&$0$="(5#('1'(&%(,"(1%*(1'0$-+8(
!"(%+(0+$/-(2+'A-+(&%(+-1(1,)%*)'#%"0$-1(0'/)$#$%"&'()'*(+-(1,)*%/-0;-(
#'#-+()%"1-*(-1;(),%&%()-*%0%*(-+2'($"'0%"#%(>(,#=)$0'()%*'(>'($"1$1#$*O(
%"(/$(-*2,/%"#'(&%(N,%(%1#'(>-(1%(%1#4(+'2*-"&'(-(#*-5O1(&%+()'#%"0$-+(
N,%('.*%0%"(+-1(#%0"'+'2;-1(&$2$#-+%1(/,+#$/'&-+%1E8
Reflexión final
Lo que sí tenemos son oportunidades: las que oferta una Europa multi-
Referencias bibliográficas
Learning in European Education: Key Findings from the Andalusian Bilingual Sections
Evaluation Project, Applied Linguistics, doi:10.1093/applin/amp041, 1-25.
Lotherington H. (2004). Bilingual Education. En A. Davies y C. Elder (Eds.), The Handbo-
ok of Applied Linguistics (pp. 695-718). Oxford: Blackwell.
Madrid, D. y McLaren, N. (Eds.) (2004). TEFL in Primary Education. Granada: Universi-
dad de Granada.
McLaren, N., Madrid, D. y Bueno, A. (Eds.) (2005). TEFL in Secondary Education. Grana-
da: Universidad de Granada.
McLaughlin, B. (1987). Theories of second-language learning. London: Edward Arnold.
Moles, A. A. (1990). Les sciences de l´imprécis. Paris: Seuil.
Monteagudo, H. e Bouzada, X. M. (Coords.) (2002). O proceso de normalización lingüís-
tica do idioma galego 1980-2000. Volume II. Educación. Santiago de Compostela:
Consello da Cultura Galega.
Morin, E. (1990). Introduction à la pensée complexe. Paris: ESF éditeur.
Nussbaum, L. (2008). Construire le plurilinguisme à l’école: de la recherche a
l’intervention et de l’intervention à la recherche. En M. Candelier, G. Ioannitou, D.
Omer et M.T. Vasseur (Dirs.), Conscience du plurilinguisme. Pratiques, représenta-
tions et interventions (pp. 125-144). Rennes: Presses Universitaires de Rennes.
Puren, Ch. (1994). La didactique des langues étrangères à la croisée des méthodes. Essai
sur l´éclectisme. Paris: Didier-Crédif.
Rorty, Richard (1993). Conséquences du pragmatisme. Essais: 1972-1980. Paris: Seuil.
Serra, J. M.; Perera, S; Siquès, C.; Mayans, P.; Canals, I. (2008). Adaptació escolar, ac-
tituds i aprenentatge del català en l’alumnat de les aules d’acollida de Primària i
Secundària a Catalunya (Curs 2005-206), Caplletra, 45, 153-184.
Silva Valdivia, B. (2008a). Lingua e escola en Galicia: balance e propostas de futuro,
GRIAL: Revista Galega de Cultura, 179, 48-59.
Silva Valdivia, B. (2008b). Gallego, castellano y lenguas extranjeras en el sistema escolar
de Galicia, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 47, 59-69.
Tolchinsky, L.; Rosado, E.; Aparici, M.; Perera, J. (2005). Becoming proficient educated
users of language. En D. Ravid; H. Baat Zeev Shydkrot (Eds.), Perspectives on langua-
ge and language development (pp. 375-390). Dordrecht: Kluwer.
Trim, J.L.M. (1978). Developing a Unit/Credit Scheme of Adult Language Learning.
Oxford: Pergamon Institute of English.
Valcárcel, M. y Verdú, M. (1995). Observación y Evaluación de la Enseñanza Comunica-
tiva de Lenguas Modernas. Madrid: MEC.
Van Ek, J.A y Trim, J.L.M. (Eds.) (1990). Threshold 1990. Cambridge: Cambridge Univer-
sity Press.
Vez, J. M. (2000). Fundamentos lingüísticos en la enseñanza de lenguas extranjeras. Bar-
celona: Ariel.
Vez, J. M. (2001). Formación en Didáctica de las Lenguas Extranjeras. Rosario (Argentina):
Homo Sapiens.
Vez, J. M. (2006). Estructuras complejas en los usos lingüísticos. Una visión aplicada. En
M. A. Santos Rego y A. Guillaumín Tostado (Eds.), Avances en complejidad y educa-
ción: teoría y práctica (pp. 227-257). Barcelona: Octaedro.
Vez, J. M. (2008). European policies in TEFL teacher education, TOALJ-The Open Applied
Linguistics Journal, 1, 1-8.
Vez, J. M. (2009). Multilingual education in Europe: policy developments, Porta Lingua-
rum, 12, 7-24.
Vila i Moreno, F. X. (2008). Language-in-education policies in the Catalan language area:
models, results and challenges, AILA Review, 21, 31-48.
Vila, I., Oller, J. y Fresquet, M. (2008). Una anàlisi comparativa del coneixement del ca-
talà de l’alumnat castellanoparlant autòcton i l’alumnat hispà en finalitzar l’educació
infantil a Catalunya, Caplletra, 45, 203-228.
Wittgenstein, L. (1922). Tractatus Logico-Philosophicus. London: C. K. Odgen (Hay edi-
ción más reciente en London: Routledge y Kegan Paul, 1961).