Está en la página 1de 28

Ferran Rey Abella

TriCATETOmetría básica

Bienvenidos a la triCATETOmetría!!

Sabemos que dos triángulos son proporcionales cuando sus lados lo son, y de paso sus
ángulos son iguales. Si no lo sabemos, basta con mirar los dos triángulos de la figura (el
blanco y el verde) y comprobar que es cierto.

Por tanto conocidos los tres lados de un triángulo, basta con conocer uno de otro
triángulo proporcional para poder conocer el resto. Para ello nos bastará una simple
regla de tres.

Así (ver figura), conocidos h, o y c, bastará con conocer uno de los H, O o C para poder
calcular los demás.

h
H
o
O

Si estos dos triángulos son proporcionales tendremos que:

H O C
  o bien como regla de tres H ------------- h H ------------- h
h o c
O ------------- o C ------------- c

Normalmente de un triángulo, nosotros conoceremos la hipotenusa H, y querremos


saber cuánto miden los catetos (de aquí lo de la triCATETOmetría). La pregunta es
cómo hacerlo.

Pues bien, cada vez que tengamos que calcular los catetos C y O de un triángulo
rectángulo, nos dibujaremos un triángulo proporcional (h,c,o) en que h=1 y haciéndolo
coincidir en un ángulo que llamaremos φ (se lee “fi”, ver figura).

TriCATETOmetría básica 1
Ferran Rey Abella

O
h=1
o
φ
h

C c
Y uno piensa: “Pues vaya gracia, ¿no?. Si no conozco ni c ni o, ¿cómo voy a poder
aplicar una regla de tres que me dé C y O?”

O H

Opuesto

φ
h

C Contiguo

¡ Pero alguien tuvo una idea genial ¡


¿Quién? Pues el genio o super-mister de turno.

Primero vamos a poner nombres a los catetos.


Como he hecho coincidir los dos triángulos en el ángulo φ pues me fijo en este ángulo.
Éste está formado por dos lados del triángulo, la hipotenusa H y un cateto C. Pues al
cateto que está junto a φ, le vamos a llamar cateto contiguo (pues está al lado), y al que
está enfrente cateto opuesto (porque está al otro lado). El cateto opuesto es el que
veríamos desde el ángulo φ con un telescopio.
Así tenemos un triángulo rectángulo con un ángulo φ marcado, donde a C le llamamos
cateto contiguo y a O cateto opuesto.

TriCATETOmetría básica 2
Ferran Rey Abella

Ahora viene la genial idea. El super mister cogió el triángulo H,O,C con ángulo φ y se
hizo uno proporcional (h,c,o) de forma que h=1. El genio de turno, dijo: “Pues al cateto
opuesto en este triángulo unitario (h=1) le voy a llamar TETA, y al cateto COntiguo
COTETA, pues es el COmpañero del TETA, el COlega del TETA, .....”

O
h=1
o = TETA
φ
h

C c = COTETA

Y además va el tío y se pone a medir con una regla los lados TETA y COTETA.

AJA!
Si nos chivan lo que vale c y o (en este caso TETA y COTETA) pues ya podemos
calcular los catetos C y O, ¿no?

H O C
Como   por ser (H,C,O) y (h,TETA,COTETA) proporcionales,
1 TETA COTETA
tendremos que

- para calcular el cateto O cogemos una parte de la proporción y así:


O  H  TETA
- para calcular el cateto C cogemos la otra parte de la proporción y así:
C  H  COTETA

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡Y PROBLEMA RESUELTO !!!!!!!

TriCATETOmetría básica 3
Ferran Rey Abella

¡Ya! Pero siempre sale el listillo de turno y va y le dice al genio: (con voz de niño
repelente) “Si, pero si el triángulo no tiene este ángulo φ, sino otro α (se lee “alfa”),
TETA y COTETA ya no te sirven. ELIS! ELIS!”

h=1
h=1
o = TETA
o = TETA
φ α

c = COTETA c = COTETA

Aquí el genio pilló un mosqueo y le dijo: “A que te mido el TETA y el COTETA de


todos los ángulos posibles”
Y así lo hizo. Y sacó una tabla muy larga, muy larga a tres columnas, donde para cada φ
entre 0 y 90º puso el valor de TETA y COTETA correspondiente.

Fi - φ TETA COTETA
0,0º 0 1
0,1º 0,0017 0,9999
... ... ...
30º 0,5 0,8660
... ... ...
45º 0,7071 0,7071
... ... ...
60º 0,8660 0,5
... ... ...
89,9º 0,9999 0,0017
90,0º 1 0

Así tenía el valor de TETA de cada ángulo φ, y el COTETA de cada ángulo φ. Pero
como esto de decir TETA del ángulo φ se le hacía muy largo, y no estaba el genio para
gastar saliva, decidió abreviar y le llamó TETA de φ, y lo escribió TETA (φ). Lo mismo
hizo con el COTETA del ángulo φ, para abreviar le llamó COTETA de φ, y lo escribió
COTETA (φ).

Cuando ya había hecho toda la faena, y el buen hombre estaba contento, llegó a casa y
se lo explicó a su esposa. Ésta, elegante y fina donde las hubiere, aunque no muy
sobrada de mates, le dijo que esto de TETA quedaba muy ordinario, que quedaba más
educado hablar de SENO, y que para que lo respetaran en la corte real, no estaría de

TriCATETOmetría básica 4
Ferran Rey Abella

más que lo pusiera en latín: SINUS. Y así la TETA (φ) se convirtió en SENO (φ) o bien
en SINUS (φ), y por lo tanto COTETA, pasó a llamarse COSENO (φ) o bien COSINUS
(φ).
Las malas lenguas dicen que el genio aceptó de mala gana, y que por esto cuando
hablaba de SENO (φ) o SINUS(φ) o COSENO (φ) o COSINUS (φ), siempre pensaba
“pero siguen siendo igual de catetos”.

Luego vino la tecnología, que avanza que es un primor, y los ingenieros metieron las
tablas de los senos y los cosenos del genio en una cajita con botones y pantalla que le
llamaron calculadora. Así que ahora pones el ángulo φ en la calculadora, le das al botón
SIN y te aparece en la pantalla el cateto opuesto que midió el genio en su día. Y si, en
lugar de al botón SIN, le das al COS, te aparece en la pantalla el cateto opuesto que
midió el genio en su día.

Y así resolvemos la triCATETOmetria

H O C
 
1 sin ( ) cos ( )

H O
 de donde O  H  sin ( )
1 sin ( )

H C
 de donde C  H  cos ( )
1 cos ( )

o bien directamente sobre el dibujo:

O
h=1
O  H  sin ( ) Sin (φ)
φ
h

C Cos (φ)

C  H  cos ( )

TriCATETOmetría básica 5
Ferran Rey Abella

Finalmente, algún matemático posterior dijo que, además del seno y del coseno, se
podrían añadir otras funciones. Y se inventaron la tangente, la secante, la cosecante y la
cotangente. De todas ellas la única que nos podría ser útil es la tangente.

La tangente se define como el cociente entre el seno y el coseno, o lo que es lo mismo,


entre el cateto opuesto y el cateto contiguo.

sin ( ) O
tan ( )  
cos ( ) C

Para calcularlo con la calculadora pones el ángulo φ en la calculadora, le das al botón


TAN y te aparece en la pantalla el cociente entre el SIN i el COS, o entre el cateto
opuesto y el contiguo.

Exercicis: (solucions al final del text)

1.- Resoleu un triangle rectangle de hipotenusa 4 i un dels angles 15º.

2.- Resoleu els triangles que es presenten en les següents figures:

b) c)
a)
5
8 70º
35º t
b 4
25º u
r
a

f) g)
d) e)
3 30º 3
2 d
1 c
m
d
15º 60º
40º
h
s t
k

TriCATETOmetría básica 6
Ferran Rey Abella

TriCATETOmetría inversa

La triCATETOmetría se utiliza para determinar los lados de un triángulo, tal como a


hemos visto. Pero en ocasiones se utiliza para determinar ángulos del triángulo. Para
ello utilizamos la funciones inversas del seno, coseno y tangente. Por eso les llamamos
triCATETOmetría inversa.

Veamos pues.
El seno de un ángulo nos permite conocer el cateto opuesto si sabemos la hipotenusa

O  H  sin ( )

Pero si giramos la fórmula nos queda

O
sin ( ) 
H

Por tanto si sabemos O y H podemos saber lo que vale sin (φ ). Y si buscamos ese valor
en la tabla, en la columna del SENO, veremos el valor de fi que le corresponde.

Fi - φ SENO COSENO
0,0º 0 1
0,1º 0,0017 0,9999
... ... ...
30º 0,5 0,8660
... ... ...
45º 0,7071 0,7071
... ... ...
60º 0,8660 0,5
... ... ...
89,9º 0,9999 0,0017
90,0º 1 0

TriCATETOmetría básica 7
Ferran Rey Abella

Ejemplo:

Si O=4 y H=8, ¿cuánto vale el ángulo φ correspondiente?

O  H  sin ( )
φ

C  H  cos ( )

Si sabemos que O  H  sin ( ) podemos deducir que:

sin (φ) = O/H = 4/8 = 0,5

Si miramos en la tabla en la columna de SENO, veremos que hay un valor 0,5, que
corresponde a un ángulo fi de 30º.
Así el ángulo correspondiente será 30º.

Como la tabla la miramos al revés, en lugar de buscar el ángulo y encontrar SENO,


buscamos el valor del SENO y recogemos el del ángulo, le llamamos función inversa
del SENO. También se le llama ARCO SENO, pues es el arco o ángulo que corresponde
a ese SENO o cateto opuesto.

Y esto, ¿cómo lo hacemos con la calculadora? Porque puestos a utilizarla para los senos
y cosenos no estaría nada mal utilizarla para las funciones inversas. También sería una
máquina tonta si supiera mirar la tabla en una dirección y no en la inversa.

Pues para ello tenemos la tecla adecuada. Depende de la maquinita nos pondrá sin-1 o
arcsin o asin, en clara alusión a los dos nombres. Aquí tendríamos que decir que al que
se le ocurrió ponerle sin-1 a la función inversa del SENO, se lució bastante. Si bien sin-1
se leería INVERSA DEL SENO, que coincide con el nombre que le hemos puesto,
matemáticamente podríamos escribir

1
sin 1 
sin

TriCATETOmetría básica 8
Ferran Rey Abella

que no es en absoluto lo que significa INVERSA DEL SENO. Así es como muchos
estudiantes, neófitos en la materia, la lían parda y se equivocan. ¡No va ser menos con el
nombrecito que le puso el de la maquinita! Así que recordemos lo que quiere decir sin-1
y no nos liemos.

Con la calculadora, si queremos saber el ángulo que corresponde a un seno de 0,5


haremos lo siguiente: introduciremos 0.5 en la calculadora y le daremos a la tecla sin-1 y
(¡sin apretar el igual!) en la pantalla nos aparecerá 30 que es el ángulo que buscamos.

Para hacer esto utilizaremos el SENO cuando sepamos el cateto opuesto y la hipotenusa.
Por las fórmulas veremos que si sabemos el cateto contiguo y la hipotenusa será mejor
usar el COSENO, y si sabemos el cateto opuesto y el contiguo, será mejor utilizar la
TANGENTE.

Sabemos utilizamos fórmula Se busca Teclas


Calculadora
Valor d’O
O
/
Cateto opuesto (O) y O  H  sin ( ) sin ( ) 
SENO Valor d’H
hipotenusa (H) H
=
sin-1
Valor de C
C
/
Cateto contiguo (C) y C  H  cos ( ) cos ( ) 
COSENO Valor d’H
hipotenusa (H) H
=
cos-1
Valor d’O
O O
/
Cateto opuesto (O) y tan ( )  tan ( ) 
TANGENTE Valor de C
cateto contiguo (C) C C
=
tan-1

Veamos algunos ejemplos:

Ejemplo:

Si O=2 y H=5, ¿cuánto vale el ángulo φ correspondiente?

Cómo sabemos O y H, utilizaremos el SENO.

sin (φ) = O/H = 0,4

Con la calculadora: 0.4 sin-1 (sin IGUAL!) nos da 23.5782.


Así el ángulo correspondiente será de 23.5782º.

TriCATETOmetría básica 9
Ferran Rey Abella

Ejemplo:

Si C=3 y H=5, ¿cuánto vale el ángulo φ correspondiente?

Cómo sabemos C y H, utilizaremos el COSENO.

cos (φ ) = C/H = 0,6

Con la calculadora: 0.6 cos-1 (sin IGUAL!) nos da 53.1301.


Así el ángulo correspondiente será de 53.1301º.

Ejemplo:

Si O=5 y C=4, ¿cuánto vale el ángulo φ correspondiente?

Cómo sabemos O y C, utilizaremos la TANGENTE.

tan (φ ) = O/C = 1.25

Con la calculadora: 1.25 tan-1 (sin IGUAL!) nos da 51.3402.


Así el ángulo correspondiente será de 51.3402º.

Exercicis: (solucions al final del text)

3.- Determineu l’angle d’un triangle rectangle en el que la hipotenusa val 12 i el


catet oposat val 5.

4.- Determineu l’angle d’un triangle rectangle en el que:


a) Hipotenusa = 10, Catet oposat = 6
b) Hipotenusa = 10, Catet contigu = 8
c) Catet oposat = 6, Catet contigu = 8
d) Hipotenusa = 15, Catet oposat = 12
e) Hipotenusa = 15, Catet oposat = 9
f) Hipotenusa = 17, Catet oposat = 15
g) Hipotenusa = 17, Catet contigu = 8
h) Catet oposat = 15, Catet contigu = 8
i) Catet oposat = 8, Catet contigu = 15
j) Hipotenusa = 17, Catet oposat = 8
k) Hipotenusa = 17, Catet contigu = 15

5.- Determineu els angles que formen un triangle rectangle on la seva


hipotenusa val 5 i els catets valen 3 i 4.

TriCATETOmetría básica 10
Ferran Rey Abella

ANNEX 1: Unitats de mesura d’angles

Recordem inicialment que els angles es mesuren en dues unitats diferents:


graus sexagesimals o radians. Observem la següent taula que ens relaciona
aquestes unitats:

Angle Graus Radians dibuix


sexagesimals

inicial 0º 0 rad
0º, 0 rad

Origen d’angles

Un quart de cercle 90º / 2 rad 90º, /2 rad

Origen d’angles

Mig cercle 180 º  rad


180º,  rad

Origen d’angles

Tres quarts de cercle 270º 3/ 2 rad

Origen
d’angles
270º, 3/2 rad

Un cercle sencer 360º 2 rad


Origen
d’angles
360º, 2
rad
Observem que un angle de 360 º en realitat és el mateix que un de 0º en quant
a les seves funcions trigonomètriques.

La conversió d’un angle d’unes unitats a les altres serà:


 radians º
180º
·  radians
 radians  · º
180º  radians

TriCATETOmetría básica 11
Ferran Rey Abella

D’altre banda indicar que els angles com a coordenada polar poden anar de 0º
a 360º i que es divideixen en quatre quadrants. El primer quadrant és el que els
angles entre 0º i 90º (0 a /2 rad), al segon corresponen els angles entre 90º i
180º (/2 a  rad), al tercer quadrant engloba des de 180º a 270º ( a 3/2 rad)
i finalment el quart tindrà els angles entre 270º i 360º (3/2 a 2 rad).

90 º - /2 rad

0 º - 0 rad
180 º -  rad Origen ’angles
360 º - 2 rad

270 º - 3/2 rad

TriCATETOmetría básica 12
Ferran Rey Abella

Annex 2: Canvi de coordenades cartesianes a polars i a l’inrevés


amb la triCATETOmetria.

La tricatetometria, conjuntament amb el teorema de Pitàgores, ens permeten


trobar una relació entre les coordenades cartesianes i polars presentades en
l’apartat anterior. Per això només hem de saber localitzar el triangle al que li
aplicarem la triCATETOmetria.
Eix Y
(x,y)  (r,)
Per exemple, si mirem un punt en
coordenades cartesianes i en polars (veure
figura), veiem que el punt ens forma un r y
triangle rectangle on un dels angles és la
Origen d’angles
coordenada , la hipotenusa és la 
coordenada r, el catet oposat és la x Eix X
coordenada y i el contigu és la coordenada
x. Per tant és AQUEST! Conversió de coordenades:
cartesianes polars

r
y

x
Així si volem deduir les coordenades cartesianes (x,y) a partir de les polars
(r,) només tindrem que resoldre el triangle:

X= r·cos 
Y= r·sin 

I si volem calcular les coordenades polars (r,) a partir de les cartesianes (x,y)
tindrem:

Pel teorema de Pitàgores: r x2  y2

Per a trobar la coordenada  utilitzarem qualsevol funció (SINUS, COSINUS o


TANGENT), donat que coneixem els dos catets i la hipotenusa.

Però es presenten dos problemes:


1.- que les coordenades x i y poden ser positives o negatives, i en canvi els
catets són sempre positius doncs són distancies.
2.- que l’angle que trobarem sempre amb el triangle estarà entre 0º i 90º i la
coordenada  és un angle que va de 0º a 360º.

La resolució d’aquests dos problemes dependrà de quin canvi de coordenades

TriCATETOmetría básica 13
Ferran Rey Abella

fem:

polars  cartesianes

El problema es soluciona senzillament aplicant les mateixes fórmules


X= r·cos 
Y= r·sin 
però on  sigui l’angle polar, es a dir entre 0º i 360º. Les funcions SINUS i
COSINUS tenen aquesta particularitat.

Una altre alternativa es utilitzar els mateixos arguments que en el canvi de


cartesianes a polars

cartesianes  polars

Aquest cas es una mica més complex. Per resoldre aquests dos problemes ara
tindrem que:

1.- Determinar el quadrant en que es troba el vector, en funció del signes de les
coordenades x i y.

Quadrant Interval d’angles de la Signe de la Signe de la


coordenada polar  coordenada coordenada Y
X
PRIMER 0º - 90º + +
SEGON 90º - 180º - +
TERCER 180º - 270º - -
QUART 270º - 360º + -

2.- Seleccionar el triangle rectangle en el que treballarem

3.- Relacionar les coordenades polars (r, ) i les coordenades cartesianes (x, y)
amb els paràmetres del triangle rectangle (angle σ, hipotenusa, catet oposat i
catet contigu) en funció del quadrant. NOTA: em canviat el nom a l’angle per diferenciar-
lo de l’angle polar.

Veiem uns exemples:

TriCATETOmetría básica 14
Ferran Rey Abella

Exemple 1: PRIMER QUADRANT

Comparem el triangle escollit (H,C,O,σ), amb les coordenades cartesianes i


polars
Eix Y

H 90 º - /2 rad
O
σ
(x,y) = (r, )
C r
 0 º - 0 rad Origen d’angles
180 º -  rad 360 º - 2 rad Eix X

270 º - 3/2 rad

Podem observar que :


- H=r ; la hipotenusa equival al radi. Això succeeix sempre, doncs tots dos
són positius sempre en ser dues distancies.
- C=x; en ser primer quadrant, x serà positiva
- O=Y; en ser primer quadrant, y serà positiva
- σ=φ; en ser primer quadrant l’angle serà el mateix

Exemple 2: PRIMER QUADRANT

Però en aquest mateix cas podríem haver triat un altre triangle:

O Eix Y

90 º - /2 rad
C σ
H (x,y) = (r, )
r
 0 º - 0 rad Origen d’angles
180 º -  rad 360 º - 2 rad Eix X

270 º - 3/2 rad


TriCATETOmetría básica 15
Ferran Rey Abella

En aquest cas, podem observar que :


- H=r ; la hipotenusa equival al radi. Això succeeix sempre, doncs tots dos
són positius sempre en ser dues distancies.
- C=y; en ser primer quadrant, y serà positiva
- O=x; en ser primer quadrant, x serà positiva
- φ = 90º-σ; en triar un altre rectangle φ i σ són complementaris (sumen
90º)

Exemple 3: SEGON QUADRANT

Comparem el triangle escollit (H,C,O,σ), amb les coordenades cartesianes i


polars

En aquest cas, podem observar que :


- H=r ; la hipotenusa equival al radi. Això succeeix sempre, doncs tots dos
són positius sempre en ser dues distancies.
- O=y; en ser segon quadrant, y serà positiva
- C= -x; en ser segon quadrant, x serà negativa, però C com a catet serà
sempre positiva.
- φ = 180º-σ; en aquest triangle rectangle φ i σ són suplementaris (sumen
180º)

Eix Y
H
O 90 º - /2 rad
σ
(x,y) = (r, )
C
r

y 0 º - 0 rad Origen d’angles
180 º -  rad x 360 º - 2 rad Eix X

270 º - 3/2 rad

TriCATETOmetría básica 16
Ferran Rey Abella

Exemple 4: TERCER QUADRANT

Comparem el triangle escollit (H,C,O,σ), amb les coordenades cartesianes i


polars
Eix Y
C
90 º - /2 rad
σ
O
H


x 0 º - 0 rad Origen d’angles
180 º -  rad 360 º - 2 rad
y Eix X
r
(x,y) = (r, )

270 º - 3/2 rad

En aquest cas, podem observar que :


- H=r ; la hipotenusa equival al radi. Això succeeix sempre, doncs tots dos
són positius sempre en ser dues distancies.
- O= -y; en ser tercer quadrant, y serà negativa, però O com a catet sempre
serà positiva
- C= -x; en ser tercer quadrant, x serà negativa, però C com a catet serà
sempre positiva.
- φ = 180º+σ; com es pot deduir de la figura

Exemple 5: QUART QUADRANT

Comparem el triangle escollit (H,C,O,σ), amb les coordenades cartesianes i


polars
C Eix Y

90 º - /2 rad
σ
H O

x 0 º - 0 rad Origen d’angles


180 º -  rad 
y 360 º - 2 rad Eix X
r
(x,y) = (r, )

270 º - 3/2 rad


TriCATETOmetría básica 17
Ferran Rey Abella

Podem observar que :


- H=r ; la hipotenusa equival al radi. Això succeeix sempre, doncs tots dos
són positius sempre en ser dues distancies.
- C=x; en ser quart quadrant, x serà positiva
- O=-y; en ser quart quadrant, y serà negativa, però O com a catet sempre
serà positiva
- φ = -σ o φ =360º-σ ; com es pot deduir de la figura

Exemples de canvis de coordenades

Estudiem doncs mitjançant exemples els canvis de coordenades polars a


cartesianes i al inrevés en diferents quadrants.

Exemple 1. Punt en el primer quadrant. Eix


Conversió Polars a Cartesianes. Y
(x,y)  (5,30º)
Punt = (5,30º) => (x,y)?
r y
Resolem el triangle on H=r; O=y, C=x i σ=φ
Origen d’angles

X = r· Cos  = 5·cos 30º = 5·0,8660 = 4,33
x
y = r· Sin  = 5·sin 30º = 5·0,5 = 2,5 Eix X

Per tant : Punt = (5,30º) => (4.33 , 2.5) Figura. Conversió de coordenades en
primer quadrant: cartesianes  polars

Eix
Exemple 2. Punt en el primer quadrant. Y
Conversió Cartesianes a Polars. (3,4)  (r,)

Punt = (3,4) => (r,)? r y


Origen d’angles
r x2  y2  32  4 2  9  16  25  5 
x Eix X
El punt està al primer quadrant, per tant
qualsevol funció ens donarà el valor directe de
Figura. Conversió de coordenades en
. Considerant H=r; O=y, C=x i σ=φ primer quadrant: cartesianes  polars

TriCATETOmetría básica 18
Ferran Rey Abella

Per veure-ho provem amb les tres funcions:

Sin  = O/H = 4/5   = sin-1 4/5 = 53,13º


Cos  = C/H = 3/5   = cos-1 3/5 = 53,13º
Tan  = O/C = 4/3   = tan-1 4/3 = 53,13º

Per tant : Punt = (3,4) => (5, 53.13º)

Exemple 3. Punt en el segon quadrant.


Eix
Conversió Polars a Cartesianes. (x,y)  (3,150º) Y

Punt = (3,150º) => (x,y)?


r
Aplicant les equacions: y 
 Origen d’angles
X = r· Cos  = 3·cos 150º = 3·(-0,8660) = -2.60
x
y = r· Sin  = 3·sin 150º = 3·0,5 = 1,5 Eix X

Per tant : Punt = (3,150º) => (-2.60 , 1.5) Figura. Conversió de coordenades en
segon quadrant: polars  cartesianes
Si volem fer-ho mitjançant el triangle format
per l’angle β, r, y i x, hauríem de considerar:

H=r; O=y; C=-x i φ= 180º - β

D’on H=3 i β = 180º-150º = 30º

Així
C = H cos 30º = 3 · cos 30º = 3 ·(0.8660) = 2.60
O = H sin 30º = 3 · sin 30º = 3 ·(0.5) = 1.5
Les coordenades cartesianes són doncs:
X = -C = -2.60
Y= O = 1.5
evidentment el mateix

Exemple 4. Punt en el segon quadrant.


Conversió Cartesianes a Polars. Eix
(-3,2)  (r,) Y

Punt = (-3,2) => (r,)?


r
El punt està al segon quadrant, per tant y 
considerant el triangle format amb l’angle β, r x  Origen d’angles
i y, tindrem:
x Eix X
TriCATETOmetría básica 19
Figura. Conversió de coordenades en
segon quadrant: cartesianes  polars
Ferran Rey Abella

H=r;
O=y; seria O=2
C=-x: seria C=-(-3) = 3
φ= 180º - β

Així
H  C 2  O 2  3 2  2 2  9  4  13  3.6056

Com coneixem H, O i C podem fer servir qualsevol funció trigonomètrica.

Sin β = O/H = 2 / 3.6056 = 0.554700   = sin-1 0.554700 = 33.69º


Cos β = C/H = 3 / 3.6056 = 0.832050   = cos-1 0.832050 = 33.69º
Tan β = O/C = 2 / 3 = 0.666667   = tan-1 0.666667 = 33.69º

Ara només cal trobar les coordenades polars:

r= H = 3.6056
φ= 180º - β = 180º - 33.69º = 146.31º

Per tant : Punt = (-3,2) => (3.61 , 146.31º)

Exemple 5. Punt en el tercer quadrant. Conversió Polars a Cartesianes.


Eix
Punt = (4,200º) => (x,y)? Y

Aplicant les equacions:

X = r· Cos  = 4·cos 200º =4·(-0,9397) =  Origen d’angles


= -3.759 x
y = r· Sin  = 4·sin 200º = 4·(-0.3420) =
= -1,368  Eix X
y
r
Per tant:
Punt = (4,200º) => (-3.759 , -1.368) (x,y)  (4,200º)

Si volem fer-ho mitjançant el triangle Figura. Conversió de coordenades en


tercer quadrant: polars  cartesianes
format per l’angle β, r, y i x, hauríem de
considerar:

H=r; O=-y; C=-x i φ= β + 180º

D’on H=3 i β = φ – 180º = 200º - 180º = 20º

TriCATETOmetría básica 20
Ferran Rey Abella

Així
C = H cos 20º = 4 · cos 20º = 4 ·(0.9397) = 3.759
O = H sin 30º = 4 · sin 20º = 4 ·(0.3420) = 1.368
Les coordenades cartesianes són doncs:
X = -C = -3.759
Y= -O = -1.368
evidentment el mateix.

Exemple 6. Punt en el tercer quadrant. Conversió Cartesianes a Polars.


Eix
Punt = (-2,-2) => (r,)? Y

El punt està al tercer quadrant, per tant


considerant el triangle format amb
l’angle β, r x i y, tindrem:
 Origen d’angles
H=r;
x
O=-y; seria O=-(-2) = 2
C=-x: seria C=-(-2) = 2  Eix X
φ= 180º + β y
r

(-2,-2)  (r,)
Així
H  C 2  O2  22  22  44 
 8  2.8284 Figura I.2.18. Conversió de coordenades
en tercer quadrant: cartesianes  polars

Com coneixem H, O i C podem fer


servir qualsevol funció trigonomètrica.

Sin β = O/H = 2 / 2.8284 = 0.707114   = sin-1 0.707114 = 45º


Cos β = C/H = 2 / 2.8284 = 0.707114   = cos-1 0.707114 = 45º
Tan β = O/C = 2 / 2 = 1   = tan-1 1 = 45º

Ara només cal trobar les coordenades polars:

r= H = 2.8284
φ= 180º + β = 180º +45º = 225º

Per tant : Punt = (-2,-2) => (2.83 , 225º)

TriCATETOmetría básica 21
Ferran Rey Abella

Eix
Exemple 7. Punt en el quart quadrant. Y
Conversió Polars a Cartesianes.

Punt = (2,300º) = (2,-60º) => (x,y)? 

Aplicant les equacions: Origen d’angles


x
X = r· Cos  = 2·cos 300º =2·(0,5) = 1  Eix X
y = r· Sin  = 2·sin 300º = 4·(-0.866025) = y
= -3.4641 r
(x,y)  (2,300º) = (2, -60º)
Per tant:
Punt = (2,300º) => (1 , -3.46)
Figura. Conversió de coordenades en
quart quadrant: polars  cartesianes
Si volem fer-ho mitjançant el triangle
format per l’angle β, r, y i x, hauríem de considerar:

H=r; O=-y; C=x i φ= 360º- β

D’on H=2 i β = 360º - φ = 360º - 300º = 60º

Així
C = H cos 60º = 2 · cos 60º = 2 ·(0.5) = 1
O = H sin 60º = 2 · sin 60º = 2 ·(0.866025) = 3.4641
Les coordenades cartesianes són doncs:
X=C=1
Y= -O = -(3.4641) = -3.4641
evidentment el mateix.

TriCATETOmetría básica 22
Ferran Rey Abella

Exemple 8. Punt en el quart quadrant. Conversió Cartesianes a Polars.

Punt = (2,-3) => (r,)? Eix


Y
El punt està al quart quadrant, per tant
considerant el triangle format amb l’angle

β, r x i y, tindrem:
H=r;
O=-y; seria O=-(-3) = 3 Origen d’angles
x
C=x: seria C= 2
φ= 360º - β  Eix X
y
r
Així (2,-3)  (r,)
H  C 2  O2  2 2  32  49 
 13  3.60555 Figura. Conversió de coordenades en
quart quadrant: cartesianes  polars
Com coneixem H, O i C podem fer servir
qualsevol funció trigonomètrica.

Sin β = O/H = 3 / 3.60555 = 0.83205   = sin-1 0.83205 = 56.31º


Cos β = C/H = 2 / 3.60555 = 0.55470   = cos-1 0.55470 = 56.31º
Tan β = O/C = 3 / 2 = 1.5   = tan-1 1.5 = 56.31º

Ara només cal trobar les coordenades polars:

r= H = 3.60555
φ= 360º - β = 360º - 56.31º = 303.69º

Per tant : Punt = (2,-3) => (3.61 , 303º)

TriCATETOmetría básica 23
Ferran Rey Abella

Exemple 9. Punt en l’eix Y. Conversió Cartesianes a Polars.

Punt = (0,-7) => (r,)? Eix Y

El punt està en un eix. Un cas com


aquest sembla complicat doncs no 
tenim cap triangle per a treballar,
però no ho és en absolut. Si Origen d’angles
observem be veurem que en la
mateixa pregunta està la resposta. Eix X
Es com la famosa pregunta: y
“De quin color és el cavall blanc r
d’en Jaume?” (0,-7)  (r,)

(en castellano, ¿de qué color es el


caballo blanco de Santiago?) Figura. Conversió de coordenades en l’eix
Y: cartesianes  polars

Ens podem imaginar que el triangle és com el de l’exemple anterior, però que
ha quedat completament aplanat i reduït a una sola línia. Així podem deduir que
la hipotenusa del triangle es precisament la coordenada y. Per tant la
coordenada r serà el valor de y però sense signe.

Si H= -y i r=H tenim que r=-y, es a dir, y en positiu, doncs la coordenada r és


una distància i no pot tenir signe.

L’angle polar encara és més fàcil, doncs φ val 270º. Hem de recordar que una
volta sencera són 360º, per tant ¾ de volta seran 270º.

Per tant : Punt = (0,-7) => (7 , 270º)

TriCATETOmetría básica 24
Ferran Rey Abella

Exemple 10. Punt en l’eix Y. Conversió Polars a Cartesianes.

Punt = (5,270º) => (x,y)? Eix Y

Aquest també és senzill i és pot


calcular de dues maneres. 
Aplicant les equacions
Origen d’angles
X = r· Cos 
y = r· Sin  Eix X
y
o a “OJIMETRO”, es a dir, deduint r
els valors, doncs de nou la (5, 270º)  (x,y)
resposta està en la pregunta.
Figura. Conversió de coordenades en l’eix
Anem pel primer:
Y: polars  cartesianes

X = r· Cos  = 5·cos 270º =5·0 =


0
y = r· Sin  = 5·sin 270º = 5·(-1) = -5

Si apliquem el “OJIMETRO”, podem veure que el punt està a la part negativa


de l’eix Y (corresponent als 270º). Així:
X=0, doncs el punt està a l’eix Y
Y= -H, doncs és el valor de la hipotenusa (una distància i sempre positiva)
però negatiu doncs està en la part negativa de l’eix Y. Considerant el triangle
com en el cas anterior, veiem H = r = 5. Per tant y=-5

Per tant : Punt = (5,270º) => (0 , -5)

TriCATETOmetría básica 25
Ferran Rey Abella

Exemple 11. Punt en l’eix X. Conversió Cartesianes a Polars.


Eix Y
Punt = (-4,0) => (r,)?

Aquest cas és molt semblant a


l’exemple 9. El punt només ha
canviat d’eix.

(-4,0)  (r,) Origen d’angles
r
Ens podem imaginar que el
triangle és com el de l’exemple 6 x Eix X
anterior, però que ha quedat
completament aplanat i reduït a
una sola línia. Així podem deduir
que la hipotenusa del triangle es
precisament la coordenada x.
Figura. Conversió de coordenades en l’eix X:
Per tant la coordenada r serà el cartesianes  polars
valor de x però sense signe.

Si H= -x i r=H tenim que r=-x, es a dir, x en positiu, doncs la coordenada r és


una distància i no pot tenir signe.

L’angle polar encara és més fàcil, doncs φ val 180º. Hem de recordar que una
volta sencera són 360º, per tant ½ volta seran 180º.

Per tant : Punt = (-4,0) => (4 , 180º)

TriCATETOmetría básica 26
Ferran Rey Abella

Exemple 12. Punt en l’eix X. Conversió Polars a Cartesianes.

Punt = (6,180º) => (x,y)? Eix Y

Analogament a l’exemple 10.


Aquest també és senzill i és pot
calcular de dues maneres. Aplicant
les equacions 
(6,180º)  (x,y) Origen d’angles
r
X = r· Cos  x Eix X
y = r· Sin 

o a “OJIMETRO”, es a dir, deduint


els valors, doncs de nou la
resposta està en la pregunta.
Figura. Conversió de coordenades en l’eix X:
polars  cartesianes
Anem pel primer:

X = r· Cos  = 6·cos 180º =6·(-1) = -6


y = r· Sin  = 6·sin 180º = 6·(0) = 0

Si apliquem el “OJIMETRO”, podem veure que el punt està a la part negativa


de l’eix X (corresponent als 180º). Així:
Y=0, doncs el punt està a l’eix X
X= -H, doncs és el valor de la hipotenusa (una distància i sempre positiva)
però negatiu doncs està en la part negativa de l’eix X. Considerant el triangle
com en el cas anterior, veiem H = r = 6. Per tant y=-6

Per tant : Punt = (6,180º) => (-6, 0)

TriCATETOmetría básica 27
Ferran Rey Abella

Solucions als exercicis:

1.- Catet oposat = 1.0353 Catet contigu = 3.8637

2.- Resoleu els triangles que es presenten en les següents figures:

a) a = 7.25 ; b = 3.38
b) z = 2.29 ; u = 3.28
c) r = 4.70 ; t = 1.71
d) k = 1.53 ; m = 1.29
e) h = 0.97 ; d = 0.26
f) s = 1.5 ; c = 2.60
g) t = 1.5 ; d = 2.60

3.- 24.6243º

4.- Determineu l’angle d’un triangle rectangle en el que:


a) 36.8699º
b) 36.8699º
c) 36.8699º
d) 53.1301º
e) 36.8699º
f) 61.9275º
g) 61.9275º
h) 61.9275º
i) 28.0725º
j) 28.0725º
k) 28.0725º

5.- 36.8699º (l’oposat al catet 3) i 53.1301º (l’oposat al catet 4).

TriCATETOmetría básica 28

También podría gustarte