NIETZSCHE

FOUCAULT

DERRIDA

SCHOPENHAUER

TATIZIO

FREUD

LACAN

DESCARTES

KANT

HEGEL

FICHTE

SCHELLING

AGAMBEN

HANNAH ARENDT

Historia de la cultura

BURCKHARDT, J. La cultura del Renacimiento en Italia. Madrid: Akal, 2004.

BURKE, P. Formas de historia cultural. Madrid: Alianza, 2006.

CHASTEL, A., Arte y humanismo en Florencia en la época de Lorenzo el Magnífico , Madrid: Cátedra, 1991.

CIRLOT, V.; GARÍ, B., La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias en la Edad Media , Madrid: Siruela,
2008.
CONDORCET, J.A. N.de C. Bosquejo de un cuadro histórico de los progresos del espiritu humano. Madrid:
Centro de estudios Políticos, 2004.

CRAVERI, B. La cultura de la conversación. Madrid: Siruela, 2001.

DEL VAL VALDIVIESO, M.I; MARTÍNEZ QUINTERO, E. (eds.), Comiendo del fruto prohibido. Mujeres, ciencia y
creación a través de la historia, Barcelona: Icaria, 2015.

DUBY, G., PERROT, M. Historia de las mujeres en Occidente. 5 vols., Madrid: Taurus Minor/Santillana, 2000.

ECO, U. Art i Bellesa en l’estètica medieval. Barcelona: Destino, 1990.

ELIAS, N. El proceso de la civilización. México: FCE, 1989.

FUMAROLI, M. Las abejas y las arañas. La querella entre Antiguos y Modernos . Barcelona: Acantilado, 2008.

GOETHE, J.W. Las afinidades electivas. Madrid: Alianza, 1999.

HUIZINGA, J. El otoño de la Edad Media. Madrid: Alianza, 2003

JAEGER, W. Paideia: los ideales de la cultura griega. México: FCE, 1957.

KOYRÉ, A. Del mundo cerrado al universo infinito. Madrid: Siglo XXI, 1979.

POMEROY, S. Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la Antigüedad clásica. Madrid: Akal, 1991.

RIUS GATELL, R. (ed.), D’unes veus no previstes. Pensadores del XIII al XVII , Barcelona: Columna, 1997.

ROSSI, P. Los filósofos y las máquinas. Barcelona: Labor, 1965.

Capítol
SCOTT, J., “El género: una categoría útil para el análisis histórico”. En Amelang, J. S. i Nash, M. (eds.). Historia y
género: las mujeres en la Europa moderna y contemporánea. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1990.

1. Introducció a la història de la cultura

*
1.1. Conceptes fonamentals: cultura, història de la cultura, filosofia de la cultura
1.2. Corrents historiogràfics i metodologia

2. Cultures de l’antiguitat i l’edat mitjana

*
2.1. El trànsit del mite al logos
2.2. Art i política a l’antiguitat
2.3. El cristianisme com a fet religiós i cultural
2.4. La cultura monàstica i la fundació de les universitats

3. Del renaixement a la modernitat

*
3.1. L’humanisme i l’evolució del concepte de bellesa en l’art
3.2. Les “querelles” de la primera modernitat
3.3. El debat sobre el progrés
3.4. El vincle entre cultura i civilització

4. La cultura en els segles XIX i XX

*
4.1. La cultura i la idea de formació al romanticisme
4.2. L’època del positivisme i de la revolució industrial
4.3. La societat del consum i les noves tecnologies: cultura i entreteniment
4.4. Les manifestacions artístiques de la contemporaneïtat

Introducción a letica

ARANGUREN, J. L. Ética. Madrid: Alianza, 1994.

ARISTÓTELES, Ética a Nicómaco. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales,

2002

BILBENY, N. [et al.]. Grans fites de l’ètica. Barcelona: Cruïlla, 2000.

BRANDT, R. Teoría Ètica. Madrid: Alianza, 1982.

CAMPS, V. (ed.) Historia de la ética. Barcelona: Crítica, 1989.

Altres edicions
CORTINA, A. Ètica mínima: introducción a la filosofía práctica. Madrid: Tecnos,
2001.

HÖFFE, O. (ed.) Diccionario de Ètica. Barcelona: Crítica, 1994.

HUME, D. Investigación sobre los principios de la moral, Alianza editorial,

Madrid.

KANT, I. Fundamentación de la Metafísica de las Costumbres. Madrid: Alianza

Editorial, 2002

MACINTYRE, A. Historia de la Ètica. Barcelona: Paidós, 1988.

MACINTYRE, A. Tras la virtud. Barcelona: Crítica, 1987.

Altres edicions

MILL, J. S. El utilitarismo. Madrid: Alianza, 2000.

NINO, C. Ética y derechos humanos. Barcelona: Ariel, 1989.

PIEPER, A. Ética y moral : una introducción a la filosofía práctica. Barcelona:

Crítica, 1991.

Epicteto: Enquiridión, Barcelona, Anthropos, 2004.

TUGENDHAT, E. Lecciones de ética. Barcelona: Gedisa, 1997.

Séneca: Sobre la felicidad, Madrid, Alianza editorial

1. Introducció
* Definició, metodologia i relació de l’ètica amb altres ciències

2. Aristòtil
* «Ètica a Nicòmac»

3. Estoicisme: Sèneca
* «La vida feliç»

4. D. Hume
* «Investigació sobre els principis de la moral»

5. I. Kant
* «Fonamentació de la metafísica dels costums»

6. J. S. Mill
* «L’utilitarisme»

Problemas filosofics I Antoni Prevosti

1. Contingut metodològic i instrumental:

1.1. Qüestions metodològiques i instrumentals en el treball

filosòfic.
 — Recursos d’informació (repositori digital, llibres electrònics,

etc.).
— Com citar i gestionar la bibliografia.
— Mendeley, gestor de referències.
— Drets d’autor, propietat intel·lectual.

1.2. Recursos i serveis del Centre de Recursos per a

l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI)

1: Conèixer els recursos i serveis del CRAI

1. Serveis i recursos del CRAI Biblioteca

o Serveis
o Web del CRAI
o Catàleg: com buscar documents
2. Recercador
o Aprendre a utilitzar el Recercador
o Bases de dades: Philosopher’s Index, Philpapers, ISOC –
CSIC Humanidades

2: Organitzar la informació

1. Gestor de citacions i referències bibliogràfiques: Mendeley

o Crear un compte a Mendeley.
o Crear una biblioteca afegint-hi referències des de catàlegs,
bases de dades, pàgines web i arxius pdf.
o Gestionar els documents i referències importats.
o Inserir citacions i crear automàticament una bibliografia en
el format bibliogràfic triat.

3: Ús de la informació

1. Plagi i propietat intel·lectual

o Drets morals i drets d’explotació.
o Excepció de citació (citar fragments d’obres i imatges).
o Alternatives al copyright
 Llicències Creative Commons
 Accés Obert: Dipòsit Institucional de la Universitat
de Barcelona (DDUB), RACO (Revistes Catalanes en
Accés Obert), RCUB (Revistes Científiques de la
Universitat de Barcelona) i DOAJ (Directory Open
Access Journal).

2. Contingut textual i documental:

* — Vocabulari filosòfic: estudi de la terminologia bàsica de les diverses branques
de la filosofia: antropologia filosòfica, epistemologia, estètica, ètica, filosofia del
llenguatge, filosofia de la ciència, filosofia de la religió, filosofia de la ment, lògica,
metafísica i història de la filosofia.

— Lectura, comprensió i contextualització de textos filosòfics rellevants.

— Anàlisi de l’estructura argumentativa de diferents textos filosòfics rellevants.

— Tècniques de la comunicació escrita.

— Tècniques de la comunicació oral.

Metodologia i activitats formatives

El caràcter d’aquesta assignatura és principalment metodològic, amb la finalitat de capacitar l’alumne

instruments i recursos més necessaris per a l’estudi, l’exercici i la comunicació del pensament filosòfi

Es treballarà combinant el treball individual i el grupal, inserits en la dinàmica de les classes.

Les activitats formatives combinen de manera coordinada les sessions d’aprenentatge dels recursos a
l’estudiant, que ofereix el CRAI, i activitats desenvolupades a l’aula, a càrrec del professor, sobre els
metodològics propis de l’assignatura. Les activitats formatives atenen al desenvolupament i capacita
l’estudiant en diverses competències:

— Desenvolupament de competències escrites: ésser conscient del que es diu mitjançant la redacció
que pugui ser llegit en veu alta i que sigui intel·ligible per a qui l’ha escrit i per als altres; és a dir, pe
s’escriu.

— Desenvolupament de competències lectores: lectura silent i en veu alta (individual i grupal: comen
del que s’ha llegit individualment; exposició del contingut del comentari en grup a la resta de la class

— Desenvolupament de competències d’anàlisi i de síntesi, tant a partir d’un text breu com d’una exp
a càrrec del professor: saber resumir-ho i exposar-ho en veu alta.

— Desenvolupament de la capacitat de comprensió: desenvolupar un comentari a partir d’un text mo

ara una frase.

— Aprenentatge del tractament d’un text: treball de preparació d’un comentari de text mitjançant la
paraula o concepte significatiu en el text donat; relacionar la paraula o concepte assenyalat amb d’al
en el text.

— Tractament de materials: (a) elaboració bibliogràfica (citació, edició crítica); (b) cerca i catalogaci
visual i sonor: identificar el contingut d’una imatge, com citar una imatge, suport de les imatges, etc

El treball de les anteriors competències es farà, mentre sigui possible, sobre qüestions i textos de ca
l’alumnat hagi començat a estudiar en l’assignatura Problemes Filosòfics II.

Adorno, Theodor W., Terminología Filosófica. Tomo I (1962-1963); Madrid: Taurus,

1976.

Area, M. – Hernández, F. – Sancho, J. M. (coords.), De la biblioteca al centro de

recursos para el aprendizaje y la investigación, Barcelona, Octaedro, 2007.

Asti, A., Metodología de la investigación, Madrid, Editorial Cincel, 1972.

Auroux, S. – Weil, Y., Nouveau vocabulaire des études philosophiques,
Paris, Librairie Hachette, 1975.

Cassany, D., La cuina de l’escriptura, Barcelona, Les Naus d’Empúries, 1995.

Comes, P., Guía para la redacción y presentación de trabajos científicos,

informes técnicos y tesinas, Barcelona, Oikos-tau, 1971.

Eco, U., Cómo se hace una tesis. Técnicas y procedimientos de investigación,

estudio y escritura, Barcelona, Gedisa, 1982.

Martínez de Sousa, J., Diccionario de redacción y estilo, Madrid, Ediciones Pirámide,

1993.

Noltingk, B. E., El arte de aprender a investigar, Barcelona, Editorial Iberia,

1971.

Pujol, J. M. – Solà, J., Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador

gràfic, Barcelona, Columna, 1995.

Romano, D., Elementos y técnica del trabajo científico, Barcelona, Teide, 1973.

Toutain, F., Sobre l’escriptura, Barcelona, Trípodos, 2001.

Weston, A., Las claves de la argumentación, Barcelona, Ariel, 1998.

Problemas filosofics II

AA.DD. Present i futur de la filosofia: Publicacions Universitat de Barcelona,

1988.
Obra d’interès complementari.

BOCHÉNSKI, J.M. Los métodos actuales del pensamiento. Madrid: Rialp, 1976.
altres edicions

IZUZQUIZA, I. Guía para el estudio de la filosofía. Barcelona: Anthropos, 1986.

Obres de metodologia.

altres edicions

MILLÁN, A. Léxico filosófico. Madrid: Rialp, 1984.

Obra de referència.

edició de l’any 2002

ARTIGAS, M. Introducción a la filosofía. Pamplona: EUNSA, 1987.

BOCHÉNSKI, J.M. Introducción al pensamiento filosófico. Herder, Barcelona, 1975.

Edició de 2002.
altres edicions

BODEI, Remo, La chispa y el fuego. Invitación a la Filosofía; Buenos Aires: Nueva Visión,
2006.
GÓMEZ, Luis O. y Roberto TORRETTI Problemas de la filosofía Ed. Universitaria, U.
de Puerto Rico, 1975.

HETHERINGTON, Stephen, ¡Filosofía! Una breve introducción a la metafísica y a la

epistemología; Madrid: Alianza Editorial, 2007.

NAGEL, Thomas, ¿Qué significa todo esto? Una brevísima introducción a la filosofía;
México D.F.: FCE, 1995. / NAGEL, Thomas, Quin sentit té tot plegat? Brevíssima
introducció a la filosofía; Santa Coloma de Queralt: Obrador Edendum, 2014.

PIAGET, J. Sabiduría e ilusiones de la filosofía. Barcelona: Península, 1988.

altres edicions

RUSSELL, Bertrand, Els problemes de la filosofia; Barcelona: Accent, 2009.

STAUDINGER, H. y BEHLER, W. Preguntas básicas de la reflexión humana:

introducción al filosofar moderno. Herder: Barcelona, 1987.

VAN PEURSEN, C. A. Orientación filosófica: introducción a su problemática. Herder:

Barcelona, 1975.

altres edicions

PLATÓ Menó
(N’hi ha una traducció catalana, de Jaume Olives, publicada
per la Fundació Bernat Metge, i també diverses traduccions
castellanes.)

ARISTÒTIL. Ètica nicomaquea. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1995. /

ARISTÓTELES. Ética a Nicómaco. Madrid: Centro de Estudios Políticos y
Constitucionales, 2002.

altres edicions

KANT, I. Fundamentación para una metafísica de las costumbres. Madrid: Alianza,

2002.

KELSEN, H. ¿Qué es justicia? Barcelona: Ariel, 2001.

Edició de l’any 1982.
altres edicions
edició en anglès

VAN PARIJS, P. ¿Qué es una sociedad justa? : introducción a la práctica de la

filosofía política. Barcelona: Ariel, 1993.

RAWLS, J. Teoria de la Justicia. Madrid: FCE, 1978.

BERLIN, I. Cuatro ensayos sobre la libertad. Madrid: Alianza, 1996.

MacINTYRE, Alasdair. Historia de la ética. Barcelona: Paidós, 5ª reimpresión,

2014.

SANDEL, Michael J. Justicia: ¿Hacemos lo que debemos? Barcelona: Debate,

2010.
 1. Què és la filosofia?

2. Problemes sobre el coneixement

2.1. Què és la veritat?

2.2. Què és el coneixement?

2.3. Límits del coneixement humà

3. Problemes sobre la realitat

3.1. El problema del canvi (causa i efecte)

3.2. Problemes d’ontologia

3.3. El problema de l’infinit

3.4. El problema dels universals

3.5. El problema de l’existència de Déu

4. Problemes sobre l’ésser humà

4.1. El problema del «jo»

4.2. Ment i matèria

4.3. El problema de la llibertat

4.4. El sentit de la vida

5. Problemes de filosofia pràctica

5.1. Normativitat, virtuts i valors

5.2. El problema de la justícia

5.3. Autoritat i poder

5.4. Teoria de la decisió

ANTROPOLOGIA FILOSOFICA Nuria Miras

AGAMBEN, G. Lo abierto. El hombre y el animal. Valencia: Pre-textos, 2005.

CAMPILLO, A. Variaciones de la vida humana. Madrid: Akal, 2001.

CAVARERO, A., Inclinations. A Critique of Rectitude. Standford: Standford University Press, 2016.

COLLIN, F., Praxis de la diferencia. Liberación y libertad. Barcelona: Icaria, 2006.

ESPOSITO, R. Communitas. Buenos Aires: Amorrortu, 2003.
ESPOSITO, R. Immunitas. Madrid: Amorrortu, 2005.

FEUERBACH, L. La esencia del cristianismo. Salamanca: Sígueme, 1975.

FEUERBACH, L. Manifestos antropològics. Barcelona: Laia, 1984

GEHLEN, A. El Hombre. Su naturaleza y su lugar en el mundo. Salamanca: Sígueme, 1987.

GONZÁLEZ, A. Eso que somos. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2002.

HABERMAS, J. El futuro de la naturaleza humana. Barcelona: Paidós, 2002.
HEIDEGGER, M. Kant y el problema de la metafísica. México: Fondo de Cultura Económica, 1966.
HEIDEGGER, M. Carta sobre el humanismo. Madrid: Alianza editorial, 2006.
MARX, K. Manuscritos económico-filosóficos de 1844. Madrid: Alianza, 1975.

MOREY, M. El hombre como argumento. Barcelona: Anthropos, 1989.

SARTRE, J-P. El existencialismo es un humanismo. Buenos Aires: Sur, 1957.

SCHELER, M. El puesto del hombre en el cosmos. Buenos Aires: Losada, 1958.

SLOTERDIJK, P. Normas para el parque humano, Madrid: Siruela, 2009.

WEIL, S., La gravedad y la gracia. Madrid: Trotta, 1994.

. La pregunta per l’ésser humà

* 1.1. Definicions de l’ésser humà

1.2. Aproximacions a l’antropologia filosòfica

2. Idees sobre l’ésser humà a partir del gir antropològic de Kant

* 2.1. Kant i la pregunta per l’home

2.2. L’aportació romàntica i materialista

2.3. Els programes antropològics i les antropologies existencials i simbòliques

3. Actualitat i noves tendències en el debat antropològic

*
3.1 L’actualitat del debat humanisme-antihumanisme

3.2 Antropologia i biopolítica

3.3 Crítiques des de l’alteritat: feminisme, intel·ligències artificials,

antietnocentrisme, antiespecisme

Historia de la ciencia

1. La revolución científica del siglo XVII

2. Darwin y la revolución darwinista

LINDBERG, D. C. Los Inicios de la ciencia occidental : la tradición científica europea

en el contexto

filosófico, religioso e institucional (desde el 600 a.C. hasta 1450). Barcelona:

Paidós, 2002.

BOWLER, P. J. Historia Fontana de las ciencias ambientales. México D.F.: Fondo de

Cultura Económica,

1998.
ROSSI, P. El nacimiento de la ciencia moderna en Europa. Barcelona: Crítica,
1998.

SELLÉS, M.; SOLÍS, C. Historia de la Ciencia. Madrid: Espasa, 2005.

Bowler, P. J., y Morus, I. R., Panorama general de la ciencia moderna. Barcelona:

Crítica, 2007.

Historia de les idees estetiques

1. Tema 1: Palaia diaphora

* OBRES GENERALS DE CONSULTA:

GUYER, P. : A History of Modern Aesthetics. Vol. I, Cambridge: Cambridge

University Press, 2015.

BOZAL, V. (ed.), Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas

contemporáneas, 2 vols., Visor, Madrid, 1996; ed. aumentada, 2000.

VVAA, Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, G. Gili, Barcelona, 1982 y
1983.

TATARKIEWICZ, W: History of Aesthetics, 4 vols., (1970-1974). Polish Scientific

Publishers, The Hague, Mouton y Varsovia, 1970-1974. Versión española: 3 vols.
Akal, Madrid, 1991.

TATARKIEWICZ, W.: A history of six ideas: an essay in aesthetics. (1975) M.

Nijhoff, La Haya, 1980. Versión esp.: Historia de seis ideas. Tecnos, Madrid, 1987

GIVONE, S.: Storia dell’estetica (1988). Versión española: Tecnos, Madrid, 1990.

WELLEK, R.: A History of modern criticism, New Haven, Yale Universiy Press, -
1986. Versión española: Historia de la crítica moderna, Gredos, Madrid, -1988.

F. VERCELLONE & AL.: Storia dell’estetica moderna e contemporánea. Il Mulino,

Bologna, 2004.

TEMA I.

Bibliografia pimaria

PLATON: Ion, República (libro X) (ediciones bilingües).

ARISTOTELES: Poética (ediciones bilingües).

PLOTINO: Sobre el bien y la belleza (tratado 6 de la I Enéada) (ediciones

bilingües).

Referencias:

P. HADOT: Plotino o la simplicidad de la mirada. Alpha Decay. Barcelona. 2004.

A. NIÇEV: L’Énigme de la Catarsis Tragique dans Aristote. Académie Bulgare des

Sciences, Sofia, 1970.

E. PANOFSKY: Idea [1924], Cátedra, Madrid, 1989.

 2. Tema 2: Els orígens de la Estètica
* TEMA 2
Bibliografa primaria

A. G. BAUMGARTEN: “Reflexiones filosóficas en torno al poema” [1735], en A. G.

Baumgarten, M. Mendelssohn, J. G. Hamann et alia: Belleza y verdad, Alba
Editorial, 1999.

K. Ph. MORITZ: “De la imitación formativa [creativa] de lo bello” [1785],

en Analecta malacitana. Revista de la Sección de Filología de la Facultad de Filosofía
y Letras. Universidad de Málaga, vol. 25, nº 22, 2002, págs. 653-710.

KANT, I. et al.: ¿Qué es Ilustración?. [ 1784]. Ed. Agapito Maestre. Tecnos, Madrid,
1988.

Referencias:

M. H. ABRAMS: “From Addison to Kant: Modern Aesthetics and the Exemplary Art”
[1985] en Doing Things with Texts, W. W. Norton, New York, London, 1991, pp.
159-187. Versión española: http://www.scribd.com/doc/4081998/De-Addison-A-
Kant

E. CASSIRER: Filosofía de la Ilustración [1932], FCE, México, 1975.

3. Tema 3. Estètica i Teodicea

* TEMA 3
Bibliografia primaria

BURKE, E.: Indagación filosófica sobre el origen de nuestras ideas acerca delo
sublime y lo bello [1757], Col. Oficial de Aparejadores, Librería Yerba. Consejería
de Cultura y Educación, Murcia, 1985; Editorial Tecnos, Madrid, 1987.

Fénelon: Explication des maximes des saints sur la vie intérieure [1697]. Edición
electrónica.

Leibniz: Teodicea [1710]. Edición electrónica.

Earl de Shaftesbury: Carta sobre el entusiasmo [1702]. Crítica, Barcelona, 1997.

Referencias

E. CASSIRER: Liberté et Forme. Oeuvres XLV, Éd. du Cerf, París, 2001.

T. FURNISS: Edmund Burke’s Aesthetic Ideology. Cambridge University Press,

1993.

J. LE BRUN: El puro amor. De Platón a Lacan. El cuenco de plata. Buenos Aires,

2004.

4. Tema 4. Kritik der Urteilskraft

* TEMA 4
Bibliografia primaria

I. KANT: Crítica del juicio [1790], Espasa y Calpe, Madrid, 2007.

Referencias:

E. CASSIRER, “Crítica del juicio”, cap. VI de Kant, Vida y doctrina [1918], FCE,
México, 1993.

5. Tema 5. Schiller i la recepció de la Kritik der Urteilskraft

* TEMA 5
Bibliografia primaria

F. SCHILLER: Cartas sobre la educación estética de la humanidad [1795] (ediciones

bilingües).

Referencias:

P. DE MAN: “Kant y Schiller”, en La ideología estética, Cátedra, Madrid, 1998.

Historia dels sistemas socials i politics Iñigo Gonzalez

Diccionari d’Història Universal Chambers. Barcelona: Edicions 62, 1995.

KINDER, H.; HILGEMANN, W. i HERGT, M. Atlas histórico mundial. Madrid: Akal,

2007.
Altres edicions

García Hernán, D., 2011. Historia Universal. XXI capítulos fundamentales, Madrid:
Sílex.

V.V.A.A., 1995. Historia de la teoría política (5 vol.) F. Vallespín, ed., Madrid:

Alianza.

V.V.A.A., 2001. Diccionario Akal de Filosofía Política P. Raynaud & S. Rials, eds.,
Madrid: Akal

Barceló, P., 2008. Breve historia de Grecia y Roma, Madrid: Alianza

Edició de 2014

Le Goff, J., 1999. La civilización del Occidente medieval, Barcelona: Paidos.

Duchhardt, H., 2001. La época del Absolutismo, Madrid: Alianza.

Poussou, J.-P. Cromwell, la revolució anglesa i la guerra civil, Barcelona:

Barcelonesa d’Edicions, 1997.

Reichardt, R., 2002. La revolución francesa y la cultura democrática, Madrid: Siglo

XXI.
Wood, G.S., 2003. La revolución norteamericana, Barcelona: Mondadori.

Abendroth, W., 1973. Historia social del movimiento obrero, Barcelona: Laia.

Deane, P., 1998. La primera revolución industrial, Barcelona: Península.

Fulcher, J., 2009. El capitalismo, Madrid: Alianza.

Hobsbawm, E.J., 1999. Historia del siglo XX, Buenos Aires: Critica.

McMahon, R., 2003. La guerra fría, Madrid: Alianza.

Exemplar al CCUC.
Payne, S.G., 2011. La Europa revolucionaria. Las guerras civiles que marcaron el
siglo XX, Madrid: Planeta.

Stone, N., 2008. Breve Historia de la Primera Guerra Mundial, Barcelona: Ariel.

Artola, R., 2007. La Segunda Guerra Mundial, Madrid: Alianza.

Edició de 1995.
V.V.A.A., 2011. Historia Universal Contemporánea, Barcelona: Ariel.

Cipolla, C.M., 2013. Historia económica de la población mundial, Barcelona:

Critica.

Hobsbawm, E., Trilogía de las tres eras, Barcelona: Crítica, 2012.

"La era de la revolución"

"La era del capital"
"La era del imperio"
Tilly, C., Coerción capital y los estados europeos, Madrid: Alianza, 1992.

1. Sistemes socials i polítics de l’antiguitat i l’edat mitjana

* Grècia antiga
Roma antiga
Edat mitjana i Renaixement

2. Sistemes socials i polítics de la modernitat

* Antic règim i absolutisme
Les revolucions anglesa, americana i francesa

3. Sistemes socials i polítics contemporanis

* Revolució Industrial. Capitalisme. Moviments socials. Imperialisme
La Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa
La Segona Guerra Mundial. Postguerra

Problemas filosofics III – Misericordia Angeles Cervello

Balmes, Jaime. Filosofía elemental y El criterio, a Obras Completas, Vol. III. BAC,
1963
Beauvoir, Simone De, El segundo sexo. Ediciones Cátedra, 2017.
Blackburn, Simon: Pensar. Paidós, 2001.
Cohen, G.A., Rescuing Justice & Equality. Harvard University Press ,2008.
Colli, Giorgio: Filosofía de la expresión. Siruela, 2004.
Conee, Earl i Sider, Theodore: Riddles of Existence. Oxford University Press, 2007.
Deleuze, Gilles: Spinoza y el problema de la expresión. Muchnik Editores, 1975.
Hume, David: Historia natural de la religión. Diálogos sobre la religión natural.
Sígueme, 1974.
Korsgaard, Christine, Las fuentes de la normatividad. UNAM, 2000.
Leibniz, Gottfried Wilhelm: Ensayos de Teodicea. Abada, 2015.
Lucrecio, De Rerum Natura (De la Realidad). Editorial: Editorial Lucina, 1997.
Nagel, Thomas: La muerte en cuestión. Ensayos sobre la vida humana. Fondo de
Cultura Económica, 2000.
Nicol, Eduardo: Metafísica de la expresión. Fondo de Cultura Económica, 1974.
Nussbaum, Martha, La fragilidad del bien. Antonio Machado, 2015.
Pineda, David: La mente humana. Ediciones Cátedra, 2012.

Filosofía política I – Josep Maria Esquirol Calaf

1. El concepte de filosofia política

* La filosofia política al nostre temps. Filosofia política, ontologia i filosofia de la
història

2. Ètica, política i dret

* La qüestió maquiavel·liana. El dret com a creació i límit de la política

3. El poder i l’Estat
* El poder polític i la seva legitimació. Estat i poder. La idea contractualista de
l’Estat

4. La llibertat
* Llibertats negatives i positives. Llibertat, igualtat i solidaritat

5. La democràcia
* Formes històriques de la democràcia. Problemes actuals de la democràcia.
Democràcia i drets. Les declaracions de drets

6. La justícia
* Teories contemporànies de la justícia. Justícia i ciutadania

7. La comunitat política
*
Models de comunitat tancada: ‘polis’, ‘cosmopolis’ i ‘civitas dei’. Models de
comunitat oberta: associació de mercaders, societat jurídica i comunitat ética

Filosofía del llenguatge i

PÉREZ OTERO, M. Aproximació a la filosofia del llenguatge. Barcelona: Edicions
Universitat de Barcelona, 2001.

Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels

temes inclosos en el temari general de l’assignatura
MACIÀ, J. (2014) "El significado y su relación con la referencia y la verdad"
a Espinal, M.T., J. Macià, J. Mateu i J. Quer: Semántica. Madrid: Akal.

El capítol 3 d’aquest llibre tracta alguns punts dels temes 1, 2

i 4 del curs
LYCAN, W. Philosophy of Language. A contemporary Introduction. New York:
Routledge, 2000.
 Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels
temes inclosos en el temari general de l’assignatura
GARCÍA-CARPINTERO, M. Las palabras, las ideas y las cosas. Barcelona:Ariel
Filosofía, 1996.

Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels

temes inclosos en el temari general de l’assignatura
PÉREZ OTERO, M.: Esbozo de la filosofía de Kripke, Barcelona: Editorial Montesinos,
2006.

Introducción general a la filosofía del lenguaje y la metafísica

de Saul Kripke, relevante para el tema 4 pero también para
los temas 2 y 3.
GARCÍA SUÁREZ, A. Modos de significar. Una introducción temática a la filosofía del
lenguaje. Madrid: Tecnos, 1997.

Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels

temes inclosos en el temari general de l’assignatura
LEPORE, E. i SMITH, B. (Eds.) The Oxford Handbook of the Philosophy of Language.
Oxford: Clarendon Press, 2006.

Manual que tracta diferents temes en filosofia del llenguatge

VALDÉS VILLANUEVA, L. M. (Comp.) La búsqueda del significado: lecturas de
filosofía del lenguaje. Madrid:Tecnos, 2000.

Recull d’articles i textos clàssics de filosofia del llenguatge

MARTINICH, A.P. i D. SOSA (2012). The Philosophy of Language. Sisena edició.

OUP.
Recull d’articles i textos clàssics de filosofia del llenguatge
LUDLOW, P. Readings in the Philosophy of Language. MIT Press. 1997

Recull d’articles i textos clàssics de filosofia del llenguatge

PÉREZ OTERO, M. y GARCÍA-CARPINTERO, M.: Filosofía del lenguaje (Textos
docentes: Texto-Guía), Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2000.

Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels

temes inclosos en el temari general de l’assignatura
Pàgina web

The Stanford Encyclopedia of Philosophy, Edward N. Zalta (ed.)

Excel·lent enciclopèdia de filosofia accessible (gratuïtament)
en línia

1. Conceptes bàsics de la filosofia del llenguatge

2. Les nocions de sentit i referència en Gottlob Frege

3. La teoria de les descripcions de Bertrand Russell

4. Kripke: referència directa i externisme lingüístic

Historia de la filosofía Antigua

KIRK, G.S., Los filósofos presocráticos: historia crítica con selección de textos.
Madrid: Gredos, 1987.
Cada profesor podrá facilitar una bibliografía más amplia y
específica en clase, en función de la dinámica de la misma y
del desarrollo del temario.

LAERCIO, D., Vidas y opiniones de los filósofos ilustres. Madrid: Alianza, 2007.
Altres edicions

PLATÓN, Diálogos, Madrid: Gredos, 1981-1999 (9 vols.).

Los sofistas. Testimonios y fragmentos. Prólogo, traducción y notas de José Solana

Dueso. Barcelona, 1996. Opera mundi; biblioteca universal del Círculo de
Lectores

Filósofos cínicos y cirenaicos. Antología comentada. Prólogo, noticias previas,

selección, traducción y notas de Eduardo Acosta Méndez. Barcelona, 1997. Opera
mundi; Biblioteca universal del Círculo de Lectores.

1. Los presocráticos

2. La sofística y Sócrates

3. El socratismo y Platón

Historia de la filosofía moderna

1. Context filosoficocientífic del segle XVII: Descartes i Hobbes

2. La filosofia postcartesiana al continent: Spinoza i Leibniz

3. La filosofia postcartesiana a Anglaterra: Locke i Hume

4. La filosofia de la Il·lustració

RODIS-LEWIS, G. Descartes y el racionalismo. Barcelona: Oikos-Tau, 1971.

Els professors de cada grup tenen la tasca d’ampliar aquesta
bibliografia general segons els diferents temes i autors.

CASSIRER, E. Filosofía de la ilustración. Mèxic: FCE, 1972.

FISCHER, K. Geschichte der neuern Philosophie. Vol. I-IV. Liechenstein: Klaus

Reprint, 1973.
volum 2
volum 3
volum 4 i 5

CASSIRER, E. El problema del conocimiento en la filosofía y la ciencia modernas.

Mèxic: FCE, 1974. vol. I i II.

HAZARD, P. La crisis de la conciencia europea. Madrid: Alianza, 1988.

HAZARD, P. El pensamiento europeo en el siglo XVIII. Madrid: Alianza, 1985.

HEIMSOETH, H. La metafísica moderna. Madrid: Revista de Occidente, 1966.

MORRIS, C. R. Locke, Berkeley, Hume. Oxford: Oxford University Press, 1987.

TURRO, S.; Filosofia i Modernitat. Les reconstruccions de l’ordre del món,

Barcelona, Edicions UB, 2016.

Teoría del coneixement I

Blasco, J. L. & Grimaltos, T. Teoria del Coneixement, València, Universitat de

València, 2a ed., 2003.

BRENTANO, F. C. Breve esbozo de una teoría general del conocimiento. Madrid:

Encuentro, 1971.

CASSIRER, E. El Problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia modernas.

México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1971.

DAVIDSON, D. Mente, mundo y acción. Barcelona: Paidós, 1992

HARTMANN, N. Metafísica del conocimiento. Buenos Aires: Losada, 1957

MUÑOZ, J. i VELARDE, J. (Eds). Compendio de epistemologia. Madrid: Trotta,

2000

1. Qüestions i conceptes introductoris: plantejament general de la teoria

del coneixement

2. Hi ha coneixement? El dogmatisme, l’escepticisme i l’actitud crítica

3. Quin és l’origen del coneixement? Els sentits i la raó. L’empirisme i el

racionalisme

4. Quina és la naturalesa del coneixement? Les idees i les coses.

Idealisme i realisme

Filosofia política II

1. Sobre l’essència de la política

*
1.1. Poder-domini-violència
1.2. Relació amic-enemic
1.3. Acció concertada i poder de la no-violència

2. La política com a filosofia de la història

*
2.1. L’herència hegeliana: el final de la història i l’estat universal
2.2. Postmodernitat: final de la història i pragmatisme polític

3. Política de la memòria
*
3.1. El mal com a problema filosòfic
3.2. Les formes de la memòria
3.3. Solidaritat rememorativa

4. La política en el temps de la tècnica

*
4.1. L’essència de la tècnica
4.2. Tecnociència com a ideologia
4.3. Consciència política, sacrifici, diferència

5. La comunitat (im)possible
*
5.1. Cura de si
5.2. Alteritat
5.3. Àgape

Filosofia del llenguatge II

1. La teoria ideacional del significat de Locke

2. El significat com a ús en les Investigacions de Wittgenstein

3. Actes de parla

4. Intencions i significat: el programa de Grice

LYCAN, W. (2000) Philosophy of Language. A Contemporary Introduction. New

York: Routledge

Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels

temes inclosos en el temari general de l’assignatura.
PÉREZ OTERO, Manuel (2001): Aproximació a la filosofia del llenguatge. Barcelona:
Edicions Universitat de Barcelona.

Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels

temes inclosos en el temari general de l’assignatura.
GARCÍA-CARPINTERO, M. Las palabras, las ideas y las cosas. Barcelona: Ariel
Filosofía , 1996

Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels

temes inclosos en el temari general de l’assignatura.

SOAMES, SCOTT, (2003) Philosophical Analysis in the Twentieth Century. Volume

II: The Age of Meaning
Llibre de text avançat que tracta alguns dels temes del temari

GARCÍA SUAREZ, A. Modos de significar: una introducción temática a la filosofía del

lenguaje. Madrid: Tecnos, 1997.
Llibre de text de filosofia del llenguatge que tracta molts dels
temes inclosos en el temari general de l’assignatura.
VALDÉS VILLANUEVA, L. M. (Comp.) La Búsqueda del significado: lecturas de
filosofía del lenguaje. Madrid: Tecnos, 2000
 Recull d’articles i textos clàssics de filosofia del llenguatge.
MARTINICH, A.P. The Philosophy of Language. Oxford: OUP. 1085. (4a edició:
2000)

Recull d’articles i textos clàssics de filosofia del llenguatge.

LUDLOW, P. (1997), Readings in the Philosophy of Language MIT Press. 1997

Recull d’articles i textos clàssics de filosofia del llenguatge.

PÉREZ OTERO, Manuel y GARCÍA-CARPINTERO, Manuel (2000): Filosofía del

lenguaje. (Texto Guía), Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona, 2000.
Presentació molt esquemàtica dels temes inclosos al manual
Pérez Otero, M. (2001): Aproximació a la filosofia del
llenguatge. Inclou exercicis pràctics i altres qüestions per a
l’avaluació.

LOCKE, John (1690): Ensayo sobre el entendimiento humano, México, FCE, 1956.
Publicación original: 1690.
Alguns fragments d’aquest llibre són una lectura bàsica per al
tema: "La teoria ideacional del significat"

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Investigaciones filosóficas, Madrid, Crítica, 1988.

Publicación original: 1953.
Alguns fragments d’aquest llibre són lectura bàscia per al
tema: "El significat com a ús en les Investigacions de
Wittgenstein"

WITTGENSTEIN, Ludwig (1958): Los cuadernos azul y marrón, Madrid, Tecnos,

1968. Publicación original: 1958.
Article

AUSTIN, JOHN, L. (1961), “Performative utterances”, a A.P. Martinich (ed) (2000).

(trad. cast. a Valdés (1999): «Emisiones realizativas»)
Lectura bàsica per al tema: Actes de parla

GRICE, H. PAUL “Meaning” (1957), The Philosophical Review, Vol. 66, No. 3.
(Jul., 1957), pp. 377-388 (recollit a A.P. Martinich (2000)) (trad. cast. a Valdés
(1999): «Significado»)
Text bàsic per al tema: "Intencions i significat: el programa de
Grice"

GRICE, H. PAUL (1975), “Logic and conversation”, recollit a A.P. Martinich (ed)
(2000). (trad. cast. a Valdés (1999): «Lógica y conversación»)
Text bàsic per al tema: "Intencions i significat: el programa de
Grice"

PAGÈS, JOAN (20003), “L’anàlisi de la noció de significat de P. Grice”. Dossier

electrònic.
Dossier electrònic que resumeix els continguts de part del
tema: "Intencions i significat: el programa de Grice"

PÉREZ OTERO, Manuel (2003) “Significación no literal”. Dossier electrònic.

 Dossier electrònic que resum part del contingut del tema:
"Intencions i significat: el programa de Grice"
Pàgina web

HISOTIRA DE LA FILOSOFIA ANTIGA II

1. Platón

2. Aristóteles

3. Filosofías helenísticas

4. Filosofía de la época imperial

DIÓGENES LAERCIO, Vidas de los filósofos ilustres, trad. intr. y not. Carlos García Gual, Madrid: Alian
2007.

ARISTÓTELES, Metafísica, ed. trilingüe por Valentín García Yebra, Madrid: Gredos, 1970 (1ª ed.).

Los estoicos antiguos. Introducción, traducción y notas de Ángel Cappelletti. Madrid, 1996, ed. Gredos (B

LUCRECIO, De la naturaleza, vol I y II. Traducción de Eduard Valentí Fiol. Barcelona,1976. Ed. Bosch

Sexto Empírico. Esbozos pirrónicos. Vida de Pirrón de Diógenes Laercio. Traducciones y notas de Antoni
Cao, Mª Teresa Muñoz Diego y Mª Isabel Méndez Lloret. Barcelona, 1996. Opera mundi; Biblioteca unive
Círculo de Lectores.

HISTORIA DE LA FILOSOFIA MODERNA II

1. La il·lustració a Alemanya: Kant

2. Polèmiques postkantianes i «filosofia del fonament»: Fichte

3. Polèmiques postkantianes i «filosofies de la unificació»: Schelling,

Hegel

4. Les filosofies posthegelianes

CASSIRER, E.; El problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia

modernas. Mèxic: FCE, 1979. vol.III.

COLOMER, E. El pensamiento alemán de Kant a Heidegger. Barcelona: Herder,

1986. vols. I-II.

DUQUE, F. Historia de la filosofía moderna: la era de la crítica. Madrid: Akal,

1998.
HARTMANN, N. La filosofía del idealismo alemán. Buenos Aires: Sudamericana,
1960.

LÖWITH, K. De Hegel a Nietzsche: la quiebra revolucionaria del pensamiento en el

siglo XIX. Marx y Kierkegaard.Buenos Aires: Sudamericana, 1968.

S. TURRÓ; Filosofia i modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món; Edicions UB,

Barcelona, 2016.
El professor de cada grup ampliarà aquesta bibliografia
general en relació amb els diferents temes i autors.

La Ilustración. Gonçal Mayos, Barcelona: Editorial UOC, 2007

http://goncalmayossolsona.blogspot.com.es/2018/02/goncal-mayos-
publications.html

Hegel. Dialéctica entre conflicto y razón, G. Mayos, Barcelona: Red ediciones

S.L., 2014, 145pp. ISBN rústica: 978-84-9007-353-7. ISBN ebook: 978-84-9953-
874-7.

TEORIA DEL CONEIXEMENT II

ARISTÒTIL De l’ànima.Trad. Miguel Candel, Barcelona: Fundació Bernat Metge,

2015.

Hi ha una altra traducció catalana de Joan Leita, a: Aristòtil

Psicologia. Barcelona: Ed. Laia, 1989. Traducció castellana de
Tomás Calvo Martínez, Madrid: Gredos, 1978.
CANALS VIDAL, F. Sobre la esencia del conocimiento Barcelona: PPU, 1987.

CASSIRER, E. El Problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia

modernas. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1948-1957.

DESCARTES, R. Meditacions Metafísiques, trad. Robert Veciana, Barcelona: Edicions

de 1984, 1995.

DESCARTES Regles per a la direcció de l’enginy. Trad. Salvi Turró, Barcelona: Ed.
62, 1998.

EMBREE, Lester Anàlisi reflexiva. Una primera introducció a la pràctica

fenomenològica, Barcelona: Edicions i publicacions de la Universitat de Barcelona,
2013.

HUSSERL, E. Filosofia com a ciència estricta, a: Edmund Husserl Fenomenologia.

Trad. i edició a cura de Francesc Perenya Blasi, Barcelona : Edicions 62, 1999.

KANT, I. Crítica de la Razón Pura, trad. Pedro Ribas, Madrid: Alfaguara, diverses
edicions.

PLATÓ Teetet. Trad. Manuel Balasch, Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1995.

SALES CODERCH, Jordi Coneixement i situació, 2ª edició revisada, Barcelona:

Publicacions Universitat de Barcelona, 2014.
 1. Introducció: la racionalitat situada. La presència del món i la presència
del subjecte en el món

2. Dos modes de presència: la sensació i la intel·lecció i els principis que

les fan possibles (Aristòtil i Descartes)

3. L’experiència com a síntesi i el judici. El que es fa present i el que se

sostreu a la presència: fenomen i noümen (Kant)

4. El projecte d’anar a les coses mateixes. La fenomenologia com a crítica

del coneixement. Consciència i intencionalitat (Husserl)

FILOSOFIA DE LA CIENCIA I

M. Curd and J. A. Cover (eds.): Philosophy of Science. The Central Issues. Norton & Company,
London 1998

J. Diez y C. U. Moulines: Fundamentos de Filosofia de la Ciencia, Ariel, 2008 (3 ed)

C. Hempel: Philosophy of Natural Science, Prentice-hall, N. jersey 1966 (v. cast. en

Alianza Ed.)

E. Nagel: The Structure of Science, Harcourt, N. York 1966 (v. cast. en Paidos)

W. H. Newton- Smith (ed.): A Companion to the Philosophy of Science. Oxford,

Blackwell

S. Psillos and M. Curd (eds.): Companion to the Philosophy of Science. Routledge,

London 2008

1. Ciència, teoria i mètode

2. Naturalesa i funció de la filosofia de la ciència

3. Contrastació d’hipòtesis

4. Conceptes científics

5. Lleis i explicació científica

6. Teories científiques

7. El problema de la demarcació: ciència, dogma i pseudociència

8. Pressupòsits filosòfics: realisme, empirisme i idealisme

9. Justificació i inducció

Filosofia de la cultura – nuria sara miras boronat

 1. Perspective històrica sobre la reflexiò filosófica sobre la cultura
* --La cultura en el neokantismo y la escuela de Warburg. Hegelianismo tardío y
filosofía de las formas simbólicas.

--De Rousseau a Cassirer pasando por Kant y Simmel. Crítica a la ilustración.

--De Weber a Heidegger, sin olvidar a Lukács.

2. Algunas teorías de la cultura

* — Definicions de ‘cultura’ en M. Weber, Ortega y Gasset i S. Freud
— Els conceptes de ‘cultura’ i ‘crisi’ en la tradició antropològica, d’E. B. Tylor a M.
Harris, pasando por la antropología filosófica.
---La cultura animal y los nuevos modelos sobre la cultura humana. Lenguaje,
acción comunicativa, etc.

3. La tècnica y la teoría social. ¿Economía política o esencia de la técnica?

* — L’essència de la tècnica (Heidegger) frente a la teoría social y la economía
política (alienación y fetichismo de la mercancía en Marx)
— ‘L’home tipogràfic’ i ‘l’aldea global’ en M. McLuhan. Modos de producción
intelectuales.
— G. Simondon: l’objecte tècnic i la individuació psíquica i col·lectiva. Fetichismo de
la técnica. Producción industrial como producción de productores y de medios.

4. El debat sobre la noció de progrés, els seus límits i la relaci`amb la

naturaleza
* — L’escola de Frankfurt i la seva visió cultural: Th. W. Adorno, M. Horkheimer, H.
Marcuse, W. Benjamin
— La qüestió ecològica i els límits del model de creixement. Crecimiento cero
— Les noves tecnologies i el seu impacte cultural. El debat sobre la sociobiologia

ADORNO.Th.W. & HORKHEIMER. M. Dialéctica de la Ilustración. Ed. Trotta.Madrid

1998

CASSIRER. E Las ciencias de la Cultura. FCE. México 1980

Edició de 2005

MOSTERIN, Jesus: Filosofía de la cultura, Alianza, Madrid, 1993

FREUD.S. El malestar de la cultura. Ed. Alianza. Madrid 1970

Edició de 1999
GEERTZ.C. Interpretación de las culturas. Ed. Gedisa. Barcelona 1988

Edició de 1995

ADORNO, Theodor: Crítica de la cultura y Sociedad, Akal, Madrid, 2008

MC LUHAN.M. La Galaxia Gutemberg. E.C. de lectores. Barcelona 1998

Edició en català
MARCUSE.H. Eros y Civilización. Ed. Seix i Barral. Barcelona 1970

RICKERT.H. Ciencia cultural y ciencia natural. Ed. Espasa Calpe. Barcelona 1945

SIMMEL. Cultura femenina y otros ensayos. Ed.Alba.Barcelona 2008

SIMONDON. G. El modo de existencia de los objetos técnicos. Ed. Prometeo.

Buenos Aires 2008

AGUILERA, Antonio: Hombre y cultura, Trotta, Madrid, 1994

TYLOR E.B. La cultura primitiva. Ed. Ayuso. Madrid 1977.

Filosofía contemporania I

1. Les grans línies del pensament contemporani

2. Caracterització d’algun dels corrents actuals del pensament (filosofia

analítica, fenomenologicohermenèutica, pragmatisme, marxisme,
postestructuralisme i desconstrucció)

3. Debats i polèmiques en la filosofia dels segles XX i XXI (sobre filosofia

i ciència; sobre l’humanisme, sobre la modernitat, sobre universitat,
sobre ciència i valors, sobre l’estatut gnoseològic de les ciències socials,
al voltant del poder i la política)

CRUZ, M., Filosofía contemporánea, Madrid, Taurus, 2010.

AGOSTINI, F., Analíticos y continentales, Madrid, Cátedra, 2000.
SÁEZ RUEDA, L., Movimientos filosóficos actuales, Madrid, Trotta, 2009.
VILLACAÑAS BERLANGA, J. L., Historia de la filosofía contemporánea, Madrid, Akal, 1997

FOUCAULT, M., Sobre la Ilustración, Madrid, Tecnos, 2003.

HEIDEGGER, M., Carta sobre el humanismo, Madrid, Alianza, 2000

HUSSERL, E., La filosofía como ciencia estricta, Buenos Aires, Almagesto, 1992.

LÉVINAS, E., El tiempo y el otro, Barcelona, Paidós, 1993.

MARRAMAO, G., Pasaje a Occidente: filosofía y globalización, Buenos Aires, Katz,

2006.

RORTY, R., El giro lingüístico, Barcelona, Paidós, 1990.

TUGENDHAT, E., Introducción a la filosofía analítica, Barcelona, Gedisa, 2003.

Capítol

HABERMAS, J., "Para qué aún filosofía". En: Sobre Nietzsche y otros ensayos,
Madrid, Tecnos, 1982.

DERRIDA, J., "Los fines del hombre". En: Márgenes de filosofía, Madrid, Cátedra,
1989.
DELEUZE, G., "La imagen del pensamiento". En: Diferencia y repetición, Buenos
Aires, Amorrortu, 2002.

METAFÍSICA I

A. Alessi, Metafísica, Roma: Libreria Ateneo Salesiano, 1989.

T. Alvira, L. Clavell, T. Melendo, Metafísica, Pamplona: Eunsa, 1993.

E. Forment, Lecciones de Metafísica, Madrid: Rialp, 1992.

E. Foment, Metafísica, Madrid: Palabra, 2009.

P. Gilbert, Metafísica. La paciencia de ser, Salamanca: Sígueme, 2008.

A. González Alvarez, Tratado de Metafísica: Ontología, Madrid: Gredos, 1967.

J. Grondin, Introducción a la metafísica, Barcelona: Herder, 2006.

1. El problema de la metafísica

2. Conceptes fonamentals

3. La metafísica en l’actualitat

FILOSOFIA DE LA CIENCIA II

M. Curd and J. A. Cover (eds.): Philosophy of Science. The Central Issues. Norton &
Company, London 1998

Edició de 2013
J. Diez y C. U. Moulines: Fundamentos de Filosofia de la Ciencia, Ariel, 2008 (3 ed)

C. Hempel: Philosophy of Natural Science, Prentice-hall, N. jersey 1966 (v. cast. en

Alianza Ed.)

Nagel: The Structure of Science, Harcourt, N. York 1966 (v. cas. en Paidos)

Edició en castellà

W. H. Newton- Smith (ed.): A Companion to the Philosophy of Science. Oxford,

Blackwell, 2000.
S. Psillos and M. Curd (eds.): Companion to the Philosophy of Science. Routledge,
London 2008

1. Naturalesa i tipus de les lleis científiques

2. Causalitat

3. El problema de la inducció

4. Teories, paradigmes i programes d’investigació científica

 5. Canvi i progrés científic

6. Epistemologia i avaluació de la pràctica científica

7. Filosofia de les ciències humanes i socials

FILOSOFIA CONTEMPORANIA II

1. La redefinición de la filosofía en la contemporaneidad

*
1.1. El origen de la contemporaneidad de Nietzsche
1.2. La idea de filosofía en Wittgenstein
1.3. El proyecto filosófico de Heidegger

2. El giro lingüístico: cuestiones que definen la filosofía del siglo XX

3. Los problemas y las perspectivas sobre alguna de las siguientes

cuestiones: lenguaje, acción, historia, sujeto

CRUZ, M., Filosofía contemporánea, Madrid, Taurus, 2010

AGOSTINI, F., Analíticos y continentales, Madrid, Cátedra, 2000

SÁEZ RUEDA, L., Movimientos filosóficos actuales, Madrid, Trotta, 2009

VILLACAÑAS BERLANGA, J. L., Historia de la filosofía contemporánea, Madrid, Akal, 1997

Fuentes de información básica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Libro

AUSTIN, J.L., Cómo hacer cosas con palabras: palabras y acciones, Barcelona,
Paidós, 2004.

CAVELL, S., En busca de lo ordinario: líneas de escepticismo y romanticismo,

Madrid, Cátedra, 2002.

HEIDEGGER, M., Carta sobre el humanismo, Madrid, Alianza, 2000.

NIETZSCHE, F., Sobre la utilidad y el perjuicio de la historia sobre la vida, Madrid,

Biblioteca Nueva, 1999.

ORTEGA Y GASSET, J., Ideas y creencias, Madrid, Revista de Occidente, 1942.

RICOEUR, P., El discurso de la acción, Madrid, Cátedra, 1981.

RORTY, R., La filosofía y el espejo de la naturaleza, Madrid, Cátedra, 1989.

WITTGENSTEIN, L., Conferencia sobre Ética, Barcelona, Paidós, 1989.

Capítulo
GADAMER, H.G., "Los fundamentos filosóficos del siglo XX", en Vattimo, G.
(comp.), La secularización de la filosofía: hermenéutica y postmodernidad,
Barcelona, Gedisa, 1994.

ADORNO, T., "El ensayo como forma", en Notas sobre literatura, Madrid, Akal,
2003.

METAFÍSICA II

A. Alessi, Metafísica, Roma: Libreria Ateneo Salesiano, 1989.

T. Alvira, L. Clavell, T. Melendo, Metafísica, Pamplona: Eunsa, 1993.

E. Forment, Lecciones de Metafísica, Madrid: Rialp, 1992.

E. Forment, Metafísica, Madrid: Palabra, 2009.

P. Gilbert, Metafísica. La paciencia de ser, Salamanca: Sígueme, 2008.

A. González Alvarez, Tratado de Metafísica: Ontología, Madrid: Gredos, 1967.

J. Grondin, Introducción a la metafísica, Barcelona: Herder, 2006.

1. L’accés a la metafísica

2. El llenguatge metafísic

3. Immanència i transcendència

TEORIES CONTEMPORANIES DE LART I LA LITERATURA

1. I. Recusacions de la Estètica:
1. Danto vs. Dickie.
2. Impossibilitat de la definició de l’art.
3. Adéu a l’estètica.
* Tema I.1
A. Danto: La transfiguración del lugar común [1981]. Paidós, Barcelona, 2002.

A. Danto: El abuso de la belleza [2003], Paidós, Barcelona, 2005.

A. Danto: Andy Warhol [2009]. Traducció de Marta Pino Moreno. Paidós. Madrid,
2011.

George Dickie: El círculo del arte [1984]. Paidós ibérica, Barcelona, 2005.

George Dickie: Art and Value, Oxford: Blackwell Publishing, 2001

Tema I.2

Morris Weitz, «The Role of Theory in Aesthetics»: Journal of Aesthetics and Art
Criticism, Vol. 15, Nº 1, 1956, pp. 27-35. Jstor.

Morris Weitz: «The Art as an open concept» en The Opening Mind, Chicago: The
University of Chicago Press, 1977.

B.R. Tilghman: Pero, ¿es esto arte? [1984], Universidad de Valencia. Servei de
Publicacions, 2005
 .

Tema I.3

Jean-Marie Schaeffer: Adiós a la estética [2000], Antonio Machado Libros, Madrid,

2005.

Jacques Rancière: El malestar en la estética [2004], Clave intelectual, Madrid,

2011.

Alain Badiou: Pequeño manual de inestética [1998], Prometeo Libros, Buenos Aires,
2009.

Luigi Russo (ed.): Dopo l’Estetica, Centro Internationale Sudi d’Estetica, Palermo,
2010.

2. II. Art i veritat

1. T. W. Adorno
1.1 La doble paradoxa de l?art
1.2 «Promesse de bonheur»
1.3 Lectura de Kant i Hegel
1.4 Adorno i Lukács
* Tema II.1
Adorno, Theodor W.: Teoría Estética [1970], Akal, 2005. Versión corregida de
Mateu Cabot: http://es.scribd.com/doc/64399908/Adorno-Teoria-Estetica-v8

Adorno, Theodor W.: «Reconciliación extorsionada» [1958], en Notas sobre la

literatura, Akal, Madrid, 2003, pp. 242-269.

Adorno, Theodor W.: «El artista como lugarteniente» [1953], en Crítica cultural y
Sociedad, Colección Grandes pensadores, ed. Sarpe, Madrid, pp. 205-219 (trad.
Manuel Sacristán).

Curso 1958-1959.

3. 2. W. Benjamin
2.1 El model de crítica a l’«Erkenntniskritische Vorrede» del Ursprung
des deutschen Trauerspiels.
2.2 Einbahnstrasse
2.3 De la «Pequeña historia de la fotografía» a «Las regresiones de la
 poesía».
2.4 La querella amb Adorno.
* Tema II.2
Benjamin, Walter: El origen del drama barroco alemán [1925], en Obras, libro I,
vol. I, Abada, Madrid, 2006.

Benjamin, Walter: «La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica»,

[1935] en W. B.: Obras, libro I, vol. 2, Abada, 2008.

Benjamin, Walter: «Los retrocesos [regresiones] de la poesía» [1939], en W.

B.: Obras, libro II, vol. 11, Abada, 2006.

4. 3. G. Lukács
3.1 L’art com a reflex específic de la realitat
3.2 Al.legoria i símbol
3.3 Realisme
* Tema II.3
Georg Lukács: Significación actual del realismo [1958]. Era, Méjico, 1963.

Georg Lukács: «Arte y verdad objetiva» [1934], en Materiales sobre el realismo,

Grijalbo, Barcelona, 1977.

Georg Lukács: Estética, IV vols. [1963], Grijalbo, Barcelona, 1967.

5. 4. M. Heidegger
4.1 «El origen de la obra de arte»
4.2 «La voluntad de poder como arte»
4.3 «Wozu dichter»
4.4 Erlauterungen zu Holderlins Dichtung

* Tema II.4
Martin Heidegger: Caminos del bosque [1950]; tr. por Helena Cortés, Arturo Leyte.
Alianza Editorial, Madrid, 1998.

Martin Heidegger: “La voluntad de poder como arte” [1961], en Nietzsche I:

Destino, 2000.

Martin Heidegger: Aclaraciones a la poesía de Hölderlin [1944], tr. de Helena

Cortés, Arturo Leyte. Alianza Editorial, Madrid, 2005.

6. PRÀCTIQUES
Models de crítica d’art:
Les Lectures d’Antígona de Sòfocles.
* PRÀCTIQUES

Georg Steiner: Antígonas [1986], Gedisa, Barcelona, 1987.

OBRES GENERALS DE CONSULTA

BOZAL, V. (ed.), Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas

contemporáneas, 2 vols., Visor, Madrid, 1996; ed. aumentada, 2000.

PAUL GUYER: A History of Modern Aesthetics, Cambrige, Cambridge University

Press, 2015.
GUIDO MORPURGO-TAGLIABUE: La estética contemporánea [1960]. Losada,
Buenos Aires, 1971.

RAINER ROCHLITZ: Théories esthétiques après Adorno. Actes Sud, Arles, 1990.

L. VENTURI: Historia de la crítica del arte [1948, 1964]. G. Gili, Barcelona, 1980.

FEDERICO VERCELLONE, ALESSANDRO BERTINETTO Y GIANLUCA GARELLI: Storia

dell’estetica moderna e contemporanea, Il Mulino, Bolonia, 2003.

R. WELLEK: A History of modern criticism, New Haven, Yale Universiy Press, 1986.
Versión española: Historia de la crítica moderna, Gredos, Madrid, 1988.

ETICA – MARGARITA MAURI ALVAREZ

COOPER, D.E., (Ed.), Ethics; Oxford, Blackwell, 1998

HALBERSTAM, J., Virtues and Values; Englewood Cliffs, Prentice Hall, 1988.

POJMAN, L.P., Ethical Theory; Belmont, Wadsworth Pub.Comp., 1998.

SPAEMAN, R., Ética. Cuestiones fundamentales; Pamplona, EUNSA, 1987

1. La Is-Ought Question

2. Egoisme ètic i altruisme

3. Valors, virtuts i deures

4. La felicitat

5. La justícia

6. Relativisme ètic contra objectivisme ètic

7. Qüestions d’ètica contemporània

ETICA II

Apel, K.O: Filosofia primera, avui i ètica del discurs, Eumo, Vic, 2001

MacIntyre, A: Tras la virtud, Barcelona, Crítica, 1987