Está en la página 1de 21

CARMINA BURANA (Cantiones profanae).

Carl Orff 1
FORTUNA IMPERATRIX MUNDI FORTUNA, EMPERADRIU DEL MÓN FORTUNA, EMPERATRIZ DEL MUNDO

1. O Fortuna 1. O, Fortuna 1. Oh, Fortuna

O Fortuna, O, Fortuna, ¡Oh, Fortuna,


velut Luna com la lluna, como la luna,
statu variabilis, de condició variable, de condición variable,
semper crescis sempre creixes siempre creces
aut decrescis; o decreixes! o decreces!
vita detestabilis La detestable vida La detestable vida
nunc obdurat primer atordeix primero embota
et tunc curat i després estimula, y después estimula,
ludo mentis aciem, com a joc, l’agudesa de la ment. como juego, la agudeza de la mente.
egestatem, La pobresa i La pobreza y
potestatem el poder el poder
dissolvit ut glaciem. els dissol com el gel. los disuelve como al hielo.

Sors immanis Sort cruel Suerte cruel


et inanis, i inútil, e inútil,
rota tu volubilis, tu ets una roda voluble tú eres una rueda voluble
status malus, de condició dolenta; de mala condición;
vana salus vana salut, vana salud,
semper dissolubilis, sempre dissoluble, siempre disoluble,
obumbrata coberta d’ombres cubierta de sombras
et velata i velada y velada
michi quoque niteris; brilles també per a mi; brillas también para mí;
nunc per ludum ara, pel joc ahora, por el juego
dorsum nudum de la teua maldat, de tu maldad,
fero tui sceleris. porte l’esquena nua. llevo la espalda desnuda.

Sors salutis La sort de la salut La suerte de la salud


et virtutis i de la virtut y de la virtud
michi nunc contraria, ara m’és contrària; ahora me es contraria;
est affectus els afectes los afectos
et defectus i les mancances y las carencias
semper in angaria. vénen sempre com a cosa imposada1. vienen siempre como cosa impuesta1.
Hac in hora En aquesta hora, En esta hora,
sine mora sense demora, sin demora,
corde pulsum tangite; impulseu els batecs del cor2, impulsad los latidos del corazón2,
quod per sortem el qual, per atzar, el cual, por azar,

1
sternit fortem, fa caure el fort; hace caer al fuerte;
mecum omnes plangite! ploreu tots amb mi! ¡llorad todos conmigo!

2. Fortune plango vulnera 2. Plore per les ferides de la fortuna 2. Lloro por las heridas de la fortuna

Fortune plango vulnera Plore per les ferides de la fortuna Lloro por las heridas de la fortuna
stillantibus ocellis, amb ulls llagrimosos, con ojos lacrimosos,
quod sua michi munera perquè la rebel porque la rebelde
subtrahit rebellis. m’arrabassa els seus favors. me arrebata sus favores.
Verum est, quod legitur És veritat que està escrit Es verdad que está escrito
fronte capillata, que té alguns pèls al front; que tiene algunos pelos en la frente;
sed plerumque sequitur però generalment segueix després pero generalmente sigue después
Occasio calvata. que “l’ocasió la pinten calba”1. que “la ocasión la pintan calva”1.

In Fortune solio Al tron de la fortuna En el trono de la fortuna


sederam elatus, m’havia assegut jo, elevat, me había sentado yo, elevado,
prosperitatis vario coronat amb les variades flors coronado con las variadas flores
flore coronatus. de la prosperitat. de la prosperidad.
Quicquid enim florui I en veritat, tant com vaig florir Y en verdad, tanto como florecí
felix et beatus, feliç i content, feliz y contento,
nunc a summo corrui després, des del més alt, vaig caure, después, desde lo más alto, caí,
gloria privatus. privat de la glòria. privado de la gloria.

Fortune rota volvitur: La roda de la fortuna gira; La rueda de la fortuna gira;


descendo minoratus; jo descendesc humiliat; yo desciendo humillado;
alter in altum tollitur; un altre és portat cap amunt. otro es llevado hacia lo alto.
nimis exaltatus Exalçat en excés, Ensalzado en exceso,
rex sedet in vertice el rei seu al cim; el rey está sentado en la cumbre;
caveat ruinam! però que estiga en guàrdia contra la ruïna, pero que esté en guardia contra la ruina,
nam sub axe legimus perquè sota l’eix llegim porque bajo el eje leemos
Hecubam reginam. que la reina és Hècuba2. que la reina es Hécuba2.

PRIMO VERE A LA PRIMAVERA EN PRIMAVERA

3. Veris leta facies 3. L’alegre rostre de la primavera 3. El alegre rostro de la primavera

Veris leta facies L’alegre rostre de la primavera El alegre rostro de la primavera


mundo propinatur, al món s’ofereix; al mundo se ofrece;
hiemalis acies la cruesa hivernal, la crudeza invernal,
victa iam fugatur, vençuda, ja fuig. vencida, ya huye.
in vestitu vario Amb vestits varis Con ropaje variado
Phebus principatur, Flora1 reina, Flora1 reina,
nemorum dulcisono la qual, amb el cant de dolç so dels boscs, la cual, con el canto de dulce sonido de los bosques,

2
que cantu celebratur. és celebrada. es celebrada.

Flore fusus gremio Enganxat a la falda de Flora, Pegado al regazo de Flora,


Phebus novo more Febus2, com si fos la primera vegada, Febo2, como si fuera la primera vez,
risum dat, hoc vario somriu davant tal varietat sonríe ante tal variedad
iam stipata flore. de vegetació ja atapeïda3. de vegetación ya tupida3.
Zephyrus nectareo Zèfir4 bufa Céfiro4 sopla
spirans in odore; amb olor de nèctar. con olor a néctar.
certatim pro bravio Amb ímpetu, pel premi, ¡Con empeño, por el premio,
curramus in amore. correguem cap a l’amor! corramos hacia el amor!

Cytharizat cantico Canta com acompanyada de cítares Canta como acompañada de cítaras
dulcis Philomena, la dolça Filomena5; la dulce Filomena5;
flore rident vario amb flors variades con flores variadas
prata iam serena, riuen els prats ja serens. ríen los prados ya serenos.
salit cetus avium Un esbart d’ocells voleteja Una bandada de pájaros revolotea
silve per amena, pels llocs agradables del bosc; por los lugares agradables del bosque;
chorus promit virginum un cor de donzelles ja ofereix un coro de doncellas ya ofrece
iam gaudia millena. un miler de goigs. un millar de goces.

4. Omnia sol temperat 4. El sol tot ho suavitza 4. El sol todo lo suaviza

Omnia sol temperat Tot ho suavitza el sol Todo lo suaviza el sol


purus et subtilis, pur i subtil; puro y sutil;
nova mundo reserat al món s’obri al mundo se abre
facies Aprilis, la nova cara d’abril; la nueva cara de abril;
ad Amorem properat cap a l’amor s’afanyen hacia el amor se apresuran
animus herilis, els nobles sentiments, los nobles sentimientos,
et iocundis imperat i als feliços els comanda y a los felices los manda
deus puerilis. el déu infantil1. el dios infantil1.

Rerum tanta novitas Tantes coses noves Tantas cosas nuevas


in solemni vere a la solemne primavera, en la solemne primavera,
et veris auctoritas i l’autoritat primaveral, y la autoridad primaveral,
iubet nos gaudere, ens manen gaudir; nos mandan gozar;
vias prebet solitas, ens ofereixen els mitjans habituals; nos ofrecen los medios habituales;
et in tuo vere i a la teua primavera y en tu primavera
fides est et probitas és just i honrat es justo y honrado
tuum retinere. conservar el que és teu. conservar lo tuyo.

Ama me fideliter! Estima’m fidelment; Ámame fielmente;


fidem meam nota: observa la total fidelitat observa la total fidelidad
de corde totaliter del meu cor de mi corazón

3
et ex mente tota i de tot el meu pensament. y de todo mi pensamiento.
sum presentialiter És com si fos present Es como si estuviera presente
absens in remota, encara que em trobe absent en llocs remots; aunque me encuentre ausente en lugares remotos;
quisquis amat taliter, aquell qui ama de tal manera aquél que ama de tal manera
volvitur in rota. gira en la roda. está girando en la rueda.

5. Ecce gratum 5. Heus ací l’agradable primavera 5. He aquí la agradable primavera

Ecce gratum Heus ací que l’agradable He aquí que la agradable


et optatum i desitjada y deseada
Ver reducit gaudia; primavera torna a portar l’alegria; primavera vuelve a traer la alegría;
purpuratum vestit de púrpura vestido de púrpura
floret pratum, floreix el prat; florece el prado;
Sol serenat omnia. el sol ho asserena tot. el sol lo serena todo.
Iam iam cedant tristia! Que se’n vaja ja la tristesa! ¡Que se vaya ya la tristeza!
Estas redit, L’estiu torna; El verano regresa;
nunc recedit ja s’allunya ya se aleja
Hyemis sevitia. la duresa de l’hivern. la dureza del invierno.

Iam liquescit Ja es fonen Ya se derriten


et decrescit i decreixen y decrecen
grando, nix et cetera; el gel1, la neu i les altres coses; el hielo1, la nieve y lo demás;
bruma fugit, l’hivern fuig, el invierno huye,
et iam sugit i ja s’alleta y ya se amamanta
Ver Estatis ubera; la primavera dels pits de l’estació estival2. la primavera de los pechos de la estación estival2.
illi mens est misera, Té un esperit miserable Tiene un espíritu miserable
qui nec vivit, qui no viu quien no vive
nec lascivit ni gaudeix ni disfruta
sub Estatis dextera. sota la protecció de l’estiu. bajo la protección del verano.

Gloriantur Es glorifiquen Se glorifican


et letantur i s’alegren y se alegran
in melle dulcedinis, en la dolçor de la mel en la dulzura de la miel
qui conantur, els qui s’esforcen los que se esfuerzan
ut utantur per gaudir por gozar
premio Cupidinis; del premi de Cupido. del premio de Cupido.
simus iussu Cypridis Obeïm l’ordre de Venus3 ¡Obedezcamos la orden de Venus3
gloriantes que, gloriosos de que, gloriosos
et letantes i alegres, y alegres,
pares esse Paridis. siguem semblants a Paris4! seamos semejantes a Paris4!

UF DEM ANGER AL PRAT EN EL PRADO

4
6. Tanz 6. Dansa 6. Danza

7. Floret silva 7. El bosc floreix 7. El bosque florece

Floret silva nobilis, Floreix el magnífic bosc Florece el magnífico bosque


floribus et foliis. amb flors i fulles. con flores y hojas.
Ubi est antiquus On és el meu antic ¿Donde está mi antiguo
meus amicus? amant1? amante1?
Ah! Ah! ¡Ah!
Hinc equitavit, Se’n va anar d’ací a cavall. Se fue de aquí a caballo.
eia, quis me amabit? Ai! Qui m’estimarà? ¡Ay! ¿Quién me amará?
Ah! Ah! ¡Ah!

Floret silva undique, Floreix el bosc per tot arreu, Florece el bosque por todas partes,
nah mime gesellen ist mir we. i jo trobe a faltar el meu amor2. y yo echo de menos a mi amor2.
Gruonet der walt allenthalben, El bosc sencer reverdeix; El bosque entero reverdece;
wa ist min geselle alse lange? per què el meu estimat és tan lluny? ¿por qué mi amado está tan lejos?
Ah! Ah! ¡Ah!
Der ist geriten hinnen, Se’n va anar d’ací a cavall. Se fue de aquí a caballo.
o wi, wer sol mich minnen? Ai! Qui m’estimarà? ¡Ay! ¿Quién me amará?
Ah! Ah! ¡Ah!

8. Chramer, gip die varwe mir 8. Botiguer, dóna’m maquillatge 8. Tendero, dame maquillaje

Chramer, gip die varwe mir, Botiguer, dóna’m maquillatge Tendero, dame maquillaje
die min wengel roete, per a acolorir-me les galtes; para sonrosar mis mejillas;
damit ich die jungen man així jo podré obligar els xics, así yo podré obligar a los chicos,
an ir dank der minnenliebe noete. vulguen o no, a estimar-me. quieran o no, a amarme.
Seht mich an, Mireu-me, ¡Miradme,
jungen man! xicots! muchachos!
lat mich iu gevallen! Permeteu-me que us agrade! ¡Permitidme que os agrade!

Minnet, tugentliche man, Estimeu, homes virtuosos, ¡Amad, hombres virtuosos,


minnecliche frouwen! les adorables dones! a las adorables mujeres!
minne tuot iu hoch gemuot L’amor enalteix el vostre esperit El amor enaltece vuestro espíritu
unde lat iuch in hohen eren schouwen. i fa que el vostre honor resplendesca. y hace que vuestro honor resplandezca.
Seht mich an Mireu-me, ¡Miradme,
jungen man! xicots! muchachos!
lat mich iu gevallen! Permeteu-me que us agrade! ¡Permitidme que os agrade!

Wol dir, werlt, daz du bist A tu, món, et salude, ja que ets A ti, mundo, te saludo, ja que eres
also freuden riche! tan ric en alegries. tan rico en alegrías.
ich wil dir sin undertan Jo seré al teu servei Yo estaré a tu servicio

5
durch din liebe immer sicherliche. pels plaers que sempre garanteixes. por los placeres que siempre garantizas.
Seht mich an, Mireu-me, ¡Miradme,
jungen man! xicots! muchachos!
lat mich iu gevallen! Permeteu-me que us agrade! ¡Permitidme que os agrade!

9. Reie 9. Dansa en rotlle 9. Danza en corro

Swaz hie gat umbe, Aquestes xiques que giren al voltant Estas chicas que giran alrededor
daz sint allez megede, són totes fadrines; son todas solteras;
die wellent an man diuen que volen passar sense cap home1 ¡dicen que quieren pasar sin ningún hombre1
alle disen sumer gan! tot aquest estiu! todo este verano!
Ah! Sla! Ah! Això! ¡Ah! ¡Eso!

Chume, chum, geselle min, Vine, vine, amor meu! ¡Ven, ven, amor mío!
ih enbite harte din, T’espere ansiosament; Te espero ansiosamente;
ih enbite harte din, t’espere ansiosament. te espero ansiosamente.
chume, chum, geselle min. Vine, vine, amor meu! ¡Ven, ven, amor mío!

Suzer rosenvarwer munt, Dolça boca de color de rosa, ¡Dulce boca de color de rosa,
chum uñ mache mich gesunt, vine, i faràs que em senta millor; ven, y harás que me sienta mejor;
chum uñ mache mich gesunt, vine, i faràs que em senta millor, ven ,y harás que me sienta mejor,
suzer rosenvarwer munt. dolça boca de color de rosa! dulce boca de color de rosa!

Swaz hie gat umbe, Aquestes xiques que giren al voltant Estas chicas que giran alrededor
daz sint allez megede, són totes fadrines; son todas solteras;
die wellent an man diuen que volen passar sense cap home ¡dicen que quieren pasar sin ningún hombre
alle disen sumer gan! tot aquest estiu! todo este verano!
Ah! Sla! Ah! Això! ¡Ah! ¡Eso!

10. Were diu Werlt alle min 10. Si tot el món fos meu 10. Si todo el mundo fuese mío

Were diu werlt alle min Si tot el món fos meu Si todo el mundo fuese mío
von deme mere unze an den Rin, des del mar fins al Rin, desde el mar hasta el Rin,
des wolt ih mih darben, tot ho donaria todo lo daría
daz diu chünegin von Engellant perquè la reina d’Anglaterra1 porque la reina de Inglaterra1
lege an minen armen. jagués entre els meus braços. yaciera entre mis brazos.
Hei! Visca! ¡Olé!

IN TABERNA A LA TAVERNA EN LA TABERNA

11. Estuans interius 11. Bullint interiorment1 11. Ardiendo interiormente1

Estatus interius Bullint interiorment Ardiendo interiormente

6
ira vehementi d’ira vehement, de ira vehemente,
in amaritudine amb amargor con amargura
loquor mee menti: parle per al meu interior; hablo para mi interior;
factus de materia, fet de matèria, hecho de materia,
cinis elementi com a substància, cendra2, como sustancia, ceniza2,
similis sum folio, sóc semblant a una fulla soy semejante a una hoja
de quo ludunt venti. amb què juga el vent. con la que juega el viento.

Cum sit enim proprium Malgrat que, certament, siga propi Aunque, ciertamente, sea propio
viro sapienti de l’home savi del hombre sabio
supra petram ponere establir sobre pedra establecer sobre piedra
sedem fundamenti, la situació dels seus fonaments, la situación de sus cimientos,
stultus ego comparor jo, com un estúpid, em compare yo, como un estúpido, me comparo
fluvio labenti, amb el riu que vacil—la con el río que vacila
sub eodem tramite i que mai no es manté y que nunca permanece
nunquam permanenti. per un mateix llit. por un mismo cauce.

Feror ego veluti Jo em deixe portar Yo me dejo llevar


sine nauta navis, com una nau sense mariner, como una nave sin marinero,
ut per vias aeris com pels camins de l’aire como por los caminos del aire
vaga fertur avis; es deixa portar l’ocell errant. se deja llevar el pájaro errante.
non me tenent vincula, No em retenen els lligams; No me retienen las ataduras;
non me tenet clavis, no em tanca la clau; no me encierra la llave;
quero mihi similes cerque els qui són semblants a mi, busco a los que son semejantes a mí,
et adiungor pravis. i m’unesc als depravats. y me uno a los depravados.

Mihi cordis gravitas A mi, la serietat de l’esperit A mí, la seriedad del espíritu
res videtur gravis; em sembla una cosa massa seriosa; me parece una cosa demasiado seria;
iocus est amabilis la broma m’és agradable la broma me es agradable
dulciorque favis; i més dolça que les bresques de mel. y más dulce que los panales de miel.
quicquid Venus imperat, Tot allò que Venus ordena Todo lo que Venus ordena
labor est suavis, és tasca suau; es tarea suave;
que nunquam in cordibus ella no habita mai ella no habita nunca
habitat ignavis. en els cors febles. en los corazones débiles.

Via lata gradior Vaig pel camí ample3 Voy por el camino ancho3
more iuventutis, com és costum de la joventut; como es costumbre de la juventud;
inplicor et vitiis m’enrede en els vicis4, me enredo en los vicios4,
immemor virtutis, oblidat de la virtut. olvidado de la virtud.
voluptatis avidus Àvid de plaers Ávido de placeres
magis quam salutis, més que de la salvació, más que de la salvación,
mortuus in anima mort pel que fa a l’ànima, muerto en cuanto al alma,
curam gero cutis. preste atenció al cos5. presto atención al cuerpo5.

7
12. Olim lacus colueram 12. En un temps passat adornava els llacs 12. En otro tiempo adornaba los lagos

Olim lacus colueram, En un temps passat adornava els llacs; En otro tiempo adornaba los lagos;
olim pulcher exstiteram, en un temps passat apareixia bell, en otro tiempo aparecía hermoso,
dum cignus ego fueram. quan encara jo era un cigne. cuando todavía yo era un cisne.

Miser, miser! Malaurat, malaurat! ¡Desdichado, desdichado!


modo niger Ara, només negre Ahora, sólo negro
et ustus fortiter! i fortament socarrat. y fuertemente chamuscado.

Girat, regirat garcifer; El cuiner em gira i em regira; El cocinero me da vueltas y más vueltas;
me rogus urit fortiter: la foguera em crema profundament; la hoguera me quema profundamente;
propinat me nunc dapifer. ara el cambrer em serveix a taula. ahora el camarero me sirve a la mesa.

Miser, miser! Malaurat, malaurat! ¡Desdichado, desdichado!


modo niger Ara, només negre Ahora, sólo negro
et ustus fortiter! i fortament socarrat. y fuertemente chamuscado.

Nunc in scutella iaceo, Ara jac al plat Ahora yazgo en el plato


et volitare nequeo, i no puc voletejar; y no puedo revolotear;
dentes frendentes video. veig dents que s’esmolen. veo dientes que se afilan.

Miser, miser! Malaurat, malaurat! ¡Desdichado, desdichado!


modo niger Ara, només negre Ahora, sólo negro
et ustus fortiter! i fortament socarrat. y fuertemente chamuscado.

13. Ego sum abbas 13. Jo sóc l’abat 13. Yo soy el abad

Ego sum abbas Cucaniensis Jo sóc l’abat de Cucanya1 Yo soy el abad de Cucaña1
et consilium meum est cum bibulis i el meu consell està format amb els bevedors, y mi consejo está formado con los bebedores,
et in secta Decii voluntas mea est i la meua voluntat està amb la secta de Deci2, y mi voluntad está con la secta de Decio2,
et qui mane me quesierit in taberna, i qui al matí em cerque a la taverna y quien por la mañana me busque en la taberna
post vesperam nudus egredietur, després de l’ofici de vespres3 n’eixirà nu, después del oficio de vísperas3 saldrá desnudo,
et sic denudatus veste clamabit: i així, despullat de la seua roba, cridarà: y así, despojado de su ropa, gritará:

Wafna, wafna! “Ai las4, ai las! “¡Ay de mí4, ay de mí!


quid fecisti sors turpissima? Què has fet, sort d’allò més infame? ¿qué has hecho, suerte de lo más infame?
Nostre vite gaudia Els goigs de la nostra vida, Los goces de nuestra vida,
abstulisti omnia! tots te’ls has emportats.” todos te los has llevado.”
Ha, ha! Ha, ha! ¡Ja, ja!

14. In taberna quando sumus 14. Quan som a la taverna 14. Cuando estamos en la taberna

8
In taberna quando sumus, Quan som a la taverna, Cuando estamos en la taberna,
non curamus quid sit humus, no ens preocupem què siga això de la terra1, no nos preocupamos de qué sea eso de la tierra1,
sed ad ludum properamus, sinó que ens afanyem cap al joc, sino que nos apresuramos hacia el juego,
cui semper insudamus. pel qual sempre suem. por el cual siempre sudamos.
Quid agatur in taberna, El que es fa a la taverna, Lo que se hace en la taberna,
ubi nummus est pincerna, on el diner és el qui porta les copes, donde el dinero es el que trae las copas,
hoc est opus ut queratur, això és el que cal esbrinar, esto es lo que es necesario averiguar,
si quid loquar, audiatur. així que escolteu el que us diré. así que escuchad lo que os voy a decir.

Quidam ludunt, quidam bibunt, Uns juguen, altres beuen; Unos juegan, otros beben;
quidam indiscrete vivunt. alguns es dediquen indistintament a ambdues coses2. algunos se dedican indistintamente a ambas cosas2.
Sed in ludo qui morantur, Però entre els qui es dediquen al joc, Pero entre los que se dedican al juego,
ex his quidam denudantur d’aquests, uns són despullats de éstos, unos son desnudados
quidam ibi vestiuntur, i altres allí mateix es vesteixen; y otros allí mismo se visten;
quidam saccis induuntur. alguns es vesteixen amb sacs. algunos se visten con sacos.
Ibi nullus timet mortem Allí ningú no tem la mort, Allí nadie teme a la muerte,
sed pro Baccho mittunt sortem. sinó que confien a Bacus3 la seua sort. sino que confían a Baco3 su suerte.

Primo pro nummata vini, Primer, per la rica tavernera4; Primero, por la rica tabernera4;
ex hac bibunt libertini; en honor a ella beuen els homes lliures. en honor a ella beben los hombres libres.
semel bibunt pro captivis, Una vegada més, pels captius; Una vez más, por los cautivos;
post hec bibunt ter pro vivis, després, beuen tres vegades pels vius; después, beben tres veces por los vivos;
quater pro christianis cunctis, quatre, pel conjunt dels cristians; cuatro, por el conjunto de los cristianos;
quinquies pro fidelibus defunctis, cinc, pels fidels difunts; cinco, por los fieles difuntos;
sexies pro sororibus vanis, sis, per les germanes frívoles5; seis, por las hermanas frívolas5;
septies pro militibus silvanis. set, pels cavallers salvatges6. siete, por los caballeros salvajes6.

Octies pro fratribus perversis, Vuit, pels germans pervertits; Ocho, por los hermanos pervertidos;
nonies pro monachis dispersis, nou, pels monjos separats; nueve, por los monjes separados;
decies pro navigantibus, deu, pels navegants; diez, por los navegantes;
undecies pro discordantibus, onze, pels qui dissenteixen; once, por los que disienten;
duodecies pro penitentibus, dotze, pels penitents; doce, por los penitentes;
tredecies pro iter agentibus. tretze, pels caminants. trece, por los caminantes.
Tam pro papa quam pro rege Tant pel papa com pel rei, Tanto por el papa como por el rey,
bibunt omnes sine lege. beuen tots sense llei. beben todos sin ley.

Bibit hera, bibit herus, Beu la senyora, beu el senyor, Bebe la señora, bebe el señor,
bibit miles, bibit clerus, beu el soldat, beu el clergue, bebe el soldado, bebe el clérigo,
bibit ille, bibit illa, beu aquell, beu aquella, bebe aquél, bebe aquélla,
bibit servus, cum ancilla, beu el serf amb la criada, bebe el siervo con la criada,
bibit velox, bibit piger, beu l’actiu, beu el peresós, bebe el activo, bebe el perezoso,
bibit albus, bibit niger, beu el blanc, beu el negre, bebe el blanco, bebe el negro,

9
bibit constants, bibit vagus, beu el constant, beu l’inconstant, bebe el constante, bebe el inconstante,
bibit rudis, bibit magus. beu el rude, beu el mag. bebe el rudo, bebe el mago.

Bibit pauper et egrotus, Beu el pobre i el malalt, Bebe el pobre y el enfermo,


bibit exul et ignotus, beu el proscrit i l’ignorat, bebe el proscrito y el ignorado,
bibit puer, bibit canus, beu el jove, beu el vell, bebe el joven, bebe el viejo,
bibit presul et decanus, beu el prelat i el degà, bebe el prelado y el decano,
bibit soror, bibit frater, beu la germana, beu el germà, bebe la hermana, bebe el hermano,
bibit anus, bibit mater, beu l’àvia, beu la mare, bebe la abuela, bebe la madre,
bibit iste, bibit ille, beu aqueix, beu aquell, bebe ése, bebe aquél,
bibunt centum, bibunt mille. beuen cent, beuen mil. beben ciento, beben mil.

Parum sexcente nummate Poc duren sis-centes monedes Poco duran seiscientas monedas
durant, cum immoderate quan immoderadament cuando inmoderadamente
bibunt omnes sine meta, beuen tots sense límit, beben todos sin límite,
quamvis bibant mente leta; per molt que beguen amb esperit alegre. por mucho que beban con espíritu alegre.
sic nos rodunt omnes gentes, Així, ens critica tothom, Así, nos critica todo el mundo,
et sic erimus egentes. i així serem pobres. y así seremos pobres.
Qui nos rodunt confundantur Que es condemnen7 els qui ens critiquen ¡Que se condenen7 los que nos critican
et cum iustis non scribantur. i no siguen inscrits amb els justs8! y no sean inscritos con los justos8!
Io! Bé! ¡Bien!

COUR D’AMOURS CORT D’AMOR CORTE DE AMOR

15. Amor volat undique 15. Amor vola pertot arreu 15. Amor vuela por todas partes

Amor volat undique; Amor1 vola pertot arreu; Amor1 vuela por todas partes;
captus est libidine. és capturat pel desig. es capturado por el deseo.
Iuvenes, iuvencule Els joves i les jovenetes Los jóvenes y las jovencitas
coniunguntur merito. s’uneixen merescudament. se unen merecidamente.

Siqua sine socio, Si alguna xica no té company, Si alguna chica no tiene compañero,
caret omni gaudio, manca de tot plaer; carece de todo placer;
tenet noctis infima es manté, en la profunditat de la nit, se mantiene, en la profundidad de la noche,
sub intimo en la intimitat del seu cor, en la intimidad de su corazón,
cordis in custodia: en vigília; en vigilia;
fit res amarissima. seria una cosa molt amarga. sería algo muy amargo.

16. Dies, nox et omnia 16. El dia, la nit i totes les coses1 16. El día, la noche y todas las cosas1

Dies, nox et omnia El dia, la nit i totes les coses El día, la noche y todas las cosas
michi sunt contraria, em són contraris; me son contrarios;
virginum colloquia la conversa amb les xiques la conversación con las chicas

10
me fay planszer em fa plorar, me hace llorar,
oy suvenz suspirer, o sovint em fa sospirar; o a menudo me hace suspirar;
plu me fay temer. però sobretot em produeix temor. pero sobre todo me produce temor.

O sodales, ludite, Companys, alegreu-me; Compañeros, alegradme;


vos qui scitis dicite vosaltres que sabeu, parleu-me; vosotros que sabéis, habladme;
michi mesto parcite, compadiu-vos de mi, que estic trist; compadeceos de mí, que estoy triste;
grand ey dolur, gran és el meu dolor; grande es mi dolor;
attamen consulite tanmateix, aconselleu-me, sin embargo, aconsejadme,
per voster honur. pel vostre honor. por vuestro honor.

Tua pulchra facies, El teu bell rostre Tu hermoso rostro


me fey planszer milies, em fa plorar mil vegades, me hace llorar mil veces,
pectus habet glacies. perquè el teu cor és de gel. pues tu corazón es de hielo.
A remender Com a remei, Como remedio,
statim vivus fierem a l’instant tornaria a la vida al instante volvería a la vida
per un baser. per un bes. por un beso.

17. Stetit puella 17. Hi havia dempeus una xica 17. Había de pie una muchacha

Stetit puella Hi havia dempeus una xica Había de pie una muchacha
rufa tunica; amb una túnica roja; con una túnica roja;
si quis eam tetigit, si algú la tocava, si alguien la tocaba,
tunica crepuit. la túnica cruixia. la túnica crujía.
Eia. Ai! ¡Ay!

Stetit puella Hi havia dempeus una xica Había de pie una muchacha
tamquam rosula; com una petita rosa; como una rosita;
facie splenduit, la cara li resplendia su cara resplandecía
os eius fioruit. i la seua boca floria. y su boca florecía.
Eia. Ai! ¡Ay!

18. Circa mea pectora 18. Del meu pit 18. De mi pecho

Circa mea pectora Del meu pit De mi pecho


multa sunt suspiria brollen molts sospirs brotan muchos suspiros
de tua pulchritudine, a causa de la teua bellesa, a causa de tu belleza,
que me ledunt misere. que em fereixen miserablement. que me hieren miserablemente.

Manda liet, manda liet, Vés, cançó1; vés, cançó, ¡Ve, canción1; ve, canción,
min geselle chumet niet! que el meu amor no ve! que mi amor no viene!

Tui lucent oculi Els teus ulls lluen Tus ojos lucen

11
sicut solis radii, com els raigs del sol, como los rayos del sol,
sicut splendor fulguris tal com la resplendor del llampec tal como el resplandor del relámpago
lucem donat tenebris. dóna llum a les tenebres. da luz a las tinieblas.

Manda liet, manda liet, Vés, cançó; vés, cançó, ¡Ve, canción; ve, canción,
min geselle chumet niet! que el meu amor no ve! que mi amor no viene!

Vellet deus, vellent dii Vulga Déu, vulguen els déus ¡Quiera Dios, quieran los dioses
quod mente proposui: allò que vaig imaginar en la meua ment: lo que imaginé en mi mente:
ut eius virginea que podia obrir que podía abrir
reserassem vincula. les cadenes de la seua virginitat! las cadenas de su virginidad!

Manda liet, manda liet, Vés, cançó; vés, cançó, ¡Ve, canción; ve, canción,
min geselle chumet niet! que el meu amor no ve! que mi amor no viene!

19. Si puer cum puellula 19. Si un xic amb una xica 19. Si un chico con una chica

Si puer cum puellula Si un xic es quedés Si un chico se quedase


moraretur in cellula, amb una xica a la cambra, con una chica en la habitación,
felix coniunctio. es produiria una feliç unió. se produciría una feliz unión.
Amore suscrescente Creixent l’amor, Creciendo el amor,
pariter e medio i igualment apartades d’enmig, e igualmente apartados de en medio,
avulso procul tedio, lluny, les prevencions, lejos, los remilgos,
fit ludus ineffabilis seria indescriptible el joc sería indescriptible el juego
membris, lacertis, labii, de membres, braços i llavis; de miembros, brazos y labios;
si puer cum puellula si un xic es quedés si un chico se quedase
moraretur in cellula amb una xica a la cambra, con una chica en la habitación,
felix coniunctio. es produiria una feliç unió. se produciría una feliz unión.

20. Veni, veni, venias 20. Vine, vine; et pregue que vinges 20. Ven, ven; te pido que vengas

Veni, veni, venias, Vine, vine; et pregue que vinges; ¡Ven, ven; te pido que vengas;
ne me mori facias. no em faces morir! no me hagas morir!
Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos... Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos...1 Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos...1

Pulchra tibi facies, El teu bell rostre, Tu hermoso rostro,


oculorum acies, la brillantor de la teua mirada, el brillo de tu mirada,
capillorum series, les trenes dels teus cabells, las trenzas de tu cabello,
o quam clara species! oh, que radiant bellesa! ¡oh, que radiante belleza!

Rosa rubicundior, Més roja que la rosa, Más roja que la rosa,
lilio candidior, més blanca que el lliri, más blanca que el lirio,
omnibus formosior, la més bella de totes, la más hermosa de todas,

12
semper in te glorior! sempre ets la meua glòria. siempre eres mi gloria.
Ah! Nazaza. Ah! Nazaza. ¡Ah! Nazaza.

21. In trutina 21. En la balança 21. En la balanza

In trutina mentis dubia En la vacil—lant balança de la ment, En la vacilante balanza de la mente,


fluctuant contraria fluctuen els contraris: fluctúan los contrarios:
lascivus amor et pudicitia. l’amor sensual i el pudor. el amor sensual y el pudor.
Sed eligo quod video, Però jo trie el que veig Pero yo elijo lo que veo
collum iugo prebeo: i oferesc el coll al jou; y ofrezco mi cuello al yugo;
ad iugum tamen suave transeo. tanmateix, em sotmet a un jou ben agradable. sin embargo, me someto a un yugo muy agradable.

22. Tempus es iocundum 22. És un temps alegre 22. Es un tiempo alegre

Tempus est iocundum, És un temps alegre, Es un tiempo alegre,


o virgines, xiques; muchachas;
modo congaudete, solament gaudiu, ¡solamente disfrutad,
vos iuvenes. joves! jóvenes!

Oh, totus floreo! Oh, tot sencer floresc! ¡Oh, todo entero florezco!
Iam amore virginali Ja per l’amor d’una donzella Ya por el amor de una doncella
totus ardeo, tot sencer creme; todo entero ardo;
novus, novus amor est, per un nou amor por un nuevo amor
quo pereo. és pel que muir. es por lo que muero.

Mea me confortat La meua1 promesa Mi1 promesa


promissio, em conforta; me conforta;
mea me deportat la meua negativa mi negativa
negatio. em deprimeix. me deprime.

Oh, totus floreo! Oh, tot sencer floresc! ¡Oh, todo entero florezco!
iam amore virginali Ja per l’amor d’una donzella Ya por el amor de una doncella
totus ardeo, tot sencer creme; todo entero ardo;
novus, novus amor est, per un nou amor por un nuevo amor
quo pereo. és pel que muir. es por lo que muero.

Tempore brumali En el temps hivernal En el tiempo invernal


vir patiens, l’home és pacient; el hombre es paciente;
animo vernali amb l’esperit primaveral, con el espíritu primaveral,
lasciviens. està anhelant. está anhelante.

Oh, totus floreo! Oh, tot sencer floresc! ¡Oh, todo entero florezco!
Iam amore virginali Ja per l’amor d’una donzella Ya por el amor de una doncella

13
totus ardeo, tot sencer creme; todo entero ardo;
novus, novus amor est, per un nou amor por un nuevo amor
quo pereo. és pel que muir. es por lo que muero.

Mea mecum ludit M’anima Me anima


virginitas, la meua joventut; mi juventud;
mea me detrudit em fa cap arrere me echa para atrás
simplicitas. la meua innocència. mi inocencia.

Oh, totus floreo! Oh, tot sencer floresc! ¡Oh, todo entero florezco!
Iam amore virginali Ja per l’amor d’una donzella Ya por el amor de una doncella
totus ardeo, tot sencer creme; todo entero ardo;
novus, novus amor est, per un nou amor por un nuevo amor
quo pereo. és pel que muir. es por lo que muero.

Veni, domicella, Vine, donzella, ¡Ven, doncella,


cum gaudio, amb alegria; con alegría;
veni, veni, pulchra, vine, bonica, ven, guapa,
iam pereo. que ja muir! que ya muero!

Oh, totus floreo! Oh, tot sencer floresc! ¡Oh, todo entero florezco!
Iam amore virginali Ja per l’amor d’una donzella Ya por el amor de una doncella
totus ardeo, tot sencer creme; todo entero ardo;
novus, novus amor est, per un nou amor por un nuevo amor
quo pereo. és pel que muir. es por lo que muero.

23. Dulcissime 23. Amadíssim 23. Amadísimo

Dulcissime, A tu, el més estimat1, A ti, el más amado1,


totam tibi subdo me! tota sencera em lliure. toda entera me entrego.

BLANZIFLOR ET HELENA BLANCAFLOR I HELENA BLANCAFLOR Y HELENA

24. Ave formosissima 24. Salve, bellíssima 24. Salve, hermosísima

Ave formosissima, Salve, bellíssima, ¡Salve, hermosísima,


gemma pretiosa, gema preciosa; gema preciosa;
ave decus virginum, salve, esplendor de les donzelles, salve, esplendor de las doncellas,
virgo gloriosa, donzella gloriosa; doncella gloriosa;
ave mundi luminar salve, llumener del món; salve, lucero del mundo;
ave mundi rosa, salve, rosa del món1, salve, rosa del mundo1,
Blanziflor et Helena, Blancaflor i Helena, Blancaflor y Helena,
Venus generosa! Venus generosa! Venus generosa!

14
FORTUNA IMPERATRIX MUNDI FORTUNA, EMPERADRIU DEL MÓN FORTUNA, EMPERATRIZ DEL MUNDO

25. O Fortuna 25. O, Fortuna 25. Oh, Fortuna

O Fortuna, O, Fortuna, ¡Oh, Fortuna,


velut Luna com la lluna, como la luna,
statu variabilis, de condició variable, de condición variable,
semper crescis sempre creixes siempre creces
aut decrescis; o decreixes! o decreces!
vita detestabilis La detestable vida La detestable vida
nunc obdurat primer atordeix primero embota
et tunc curat i després estimula, y después estimula,
ludo mentis aciem, com a joc, l’agudesa de la ment. como juego, la agudeza de la mente.
egestatem, La pobresa i La pobreza y
potestatem el poder el poder
dissolvit ut glaciem. els dissol com el gel. los disuelve como al hielo.

Sors immanis Sort cruel Suerte cruel


et inanis, i inútil, e inútil,
rota tu volubilis, tu ets una roda voluble tú eres una rueda voluble
status malus, de condició dolenta; de mala condición;
vana salus vana salut, vana salud,
semper dissolubilis, sempre dissoluble, siempre disoluble,
obumbrata coberta d’ombres cubierta de sombras
et velata i velada y velada
michi quoque niteris; brilles també per a mi; brillas también para mí;
nunc per ludum ara, pel joc ahora, por el juego
dorsum nudum de la teua maldat, de tu maldad,
fero tui sceleris. porte l’esquena nua. llevo la espalda desnuda.

Sors salutis La sort de la salut La suerte de la salud


et virtutis i de la virtut y de la virtud
michi nunc contraria, ara m’és contrària; ahora me es contraria;
est affectus els afectes los afectos
et defectus i les mancances y las carencias
semper in angaria. vénen sempre com a cosa imposada1. vienen siempre como cosa impuesta1.
Hac in hora En aquesta hora, En esta hora,
sine mora sense demora, sin demora,
corde pulsum tangite; impulseu els batecs del cor, impulsad los latidos del corazón,
quod per sortem el qual, per atzar, el cual, por azar,
sternit fortem, fa caure el fort; hace caer al fuerte;
mecum omnes plangite! ploreu tots amb mi! ¡llorad todos conmigo!

15
OBSERVACIONS DEL TRADUCTOR OBSERVACIONES DEL TRADUCTOR

Per a la realització d’aquestes traduccions he partit dels textos de la partitura, originals en llatí, Para la realización de estas traducciones he partido de los textos de la partitura, originales en
alt alemany mitjà i francès antic, i les he contrastades mitjançant la consulta de les següents latín, alto alemán medio y francés antiguo, y las he contrastado mediante la consulta de las
obres: siguientes obras:
- Carmina Burana, text en llatí i versió al català de Joan Petit i pròleg d’Antoni Comas, Quaderns - Carmina Burana, texto en latín y versión al catalán de Joan Petit y prólogo de Antoni Comas,
Crema, Barcelona, 1991. Quaderns Crema, Barcelona, 1991.
- Carmina Burana, pròleg de Carlos Yarza, text en llatí i traducció a l’espanyol de Lluís Moles, Ed. - Carmina Burana, prólogo de Carlos Yarza, texto en latín y traducción al español de Lluís Moles,
Seix Barral, Barcelona, 1978. Ed. Seix Barral, Barcelona, 1978.
- Carmina Burana (cantos de goliardo), Ed. Altera, Barcelona, 2002. Pròleg de Rodolfo Vargas - Carmina Burana (cantos de goliardo), Ed. Altera, Barcelona, 2002. Prólogo de Rodolfo Vargas
Rubio, i text i traducció idèntics a l’anterior. Rubio, y texto y traducción idénticos al anterior.
- Carmina Burana. Antología, selecció, traducció a l’espanyol i comentari de Juan A. Estévez Sola, - Carmina Burana. Antología, selección, traducción al español y comentario de Juan A. Estévez
Alianza Editorial, Madrid, 2006. Sola, Alianza Editorial, Madrid, 2006.
- Carmina Burana: Los poemas de amor, trad. a l’espanyol d’Enrique Montero Cartelle, Ed. Akal, - Carmina Burana: Los poemas de amor, trad. al español de Enrique Montero Cartelle, Ed. Akal,
Madrid, 2001. Madrid, 2001.
- Ricardo Arias y Arias, La poesía de los goliardos, Ed. Gredos, Madrid, 1970. - Ricardo Arias y Arias, La poesía de los goliardos, Ed. Gredos, Madrid, 1970.
- Ricardo García Villoslada, La poesía rítmica de los goliardos medievales, Fundación Universitaria - Ricardo García Villoslada, La poesía rítmica de los goliardos medievales, Fundación Universitaria
Española, Seminario Nebrija, Madrid, 1975. Española, Seminario Nebrija, Madrid, 1975.
- Serafín Bodelón: «Carmina Burana. Selección y traducción» (en espanyol), dins Helmántica. - Serafín Bodelón: «Carmina Burana. Selección y traducción» (en español), en Helmántica.
Revista de Filología clásica y hebrea, LIII, núm. 161-162, 2002, p. 309-338. Revista de Filología clásica y hebrea, LIII, núm. 161-162, 2002, p. 309-338.
- Poesía goliárdica, text en llatí i trad. a l’espanyol, de Miguel Requena, Ed. Acantilado, Barcelona, - Poesía goliárdica, texto en latín y trad. al español, de Miguel Requena, Ed. Acantilado,
2003. Barcelona, 2003.
- Lírica latina medieval. I, Poesía profana, intr., ed. i trad. a l’espanyol de Manuel A. Marcos - Lírica latina medieval. I, Poesía profana, intr., ed. y trad. al español de Manuel A. Marcos
Casquero i José Oroz Reta, BAC, Madrid, 1995. Casquero y José Oroz Reta, BAC, Madrid, 1995.
- Carmina Burana e altri canti della goliardia medievale, transcripció i comentaris d’Eugenio - Carmina Burana e altri canti della goliardia medievale, transcripción y comentarios de Eugenio
Massa, Ed. Giolitine, Roma, 1979. Massa, Ed. Giolitine, Roma, 1979.
Excepte la de Joan Petit, que conté una traducció lliure al català dels textos complets en llatí Excepto la de Joan Petit, que contiene una traducción libre al catalán de los textos completos en
seleccionats per Orff, i la d’Eugenio Massa, transcripció en llatí amb comentaris sense traducció, latín seleccionados por Orff, y la de Eugenio Masa, transcripción en latín con comentarios sin
aquestes obres contenen traduccions o versions de diversos poemes en llatí seleccionats del traducción, estas obras contienen traducciones o versiones de varios poemas en latín
manuscrit, només alguns dels quals es troben en el text seleccionat per Orff, amb estudis i notes seleccionados del manuscrito, de los cuales sólo algunos se encuentran en el texto seleccionado
sobre la poesia dels goliards; la major part d’aquestes versions es troben en la línia de la por Orff, con estudios y notas sobre la poesía de los goliardos; la mayor parte de estas versiones
traducció lliure, en alguns casos amb mètrica i rima. se encuentran en la línea de la traducción libre, en algunos casos con métrica y rima.
A més a més, sobretot per als textos en alt alemany mitjà, omesos quasi completament (excepte Además, sobre todo por lo que respecta a los textos en alto alemán medio, omitidos casi
algun fragment aïllat) en les seleccions de poemes indicades amunt, he tingut en compte diverses completamente (excepto algún fragmento aislado) en las selecciones de poemas indicadas arriba,
traduccions que circulen per Internet en diverses llengües o que es troben en la documentació de he tenido en cuenta varias traducciones que circulan por Internet en varias lenguas o que se
les edicions discogràfiques, cadascuna amb les seues virtuts i defectes, entre les quals, les encuentran en la documentación de las ediciones discográficas, cada una con sus virtudes y
següents: defectos, entre las cuales, las siguientes:
http://maddingue.free.fr/carmina-burana/cb-by-Orff.fr.html (en francès), http://maddingue.free.fr/carmina-burana/cb-by-Orff.fr.html (en francés),
http://www.classical.net/music/comp.lst/works/orff-cb/carmlyr.html (en anglès), http://www.classical.net/music/comp.lst/works/orff-cb/carmlyr.html (en inglés),
http://www.tylatin.org/extras/index.html (en anglès), http://www.tylatin.org/extras/index.html (en inglés),
http://www.mcchorus.org/prognt22.htm (en anglès), http://www.mcchorus.org/prognt22.htm (en inglés),
http://www.stadtmusik-frauenfeld.ch/carminaburana/carminaburanatexte.pdf (en alemany), http://www.stadtmusik-frauenfeld.ch/carminaburana/carminaburanatexte.pdf (en alemán),
Per a aquests textos en alt alemany mitjà, m’han estat de molta utilitat les obres lexicogràfiques Para estos textos en alto alemán medio, me han sido de mucha utilidad las obras lexicográficas
que es troben en: que se hallan en:
http://germazope.uni-trier.de/Projects/MWV/wbb http://germazope.uni-trier.de/Projects/MWV/wbb
No he seguit al 100% cap traducció en particular de les consultades, sinó que he realitzat la No he seguido al 100% ninguna traducción en particular de las consultadas, sino que he realizado
meua pròpia versió triant quan ha calgut entre les diverses interpretacions possibles la que m’ha mi propia versión eligiendo cuando ha sido necesario entre las diversas interpretaciones posibles
semblat que es troba més justificada des del punt de vista lingüístic i s’ajusta millor al context de la que me ha parecido que está más justificada desde el punto de vista lingüístico y se ajusta
l’obra. Cal tenir en compte que es tracta d’un text complex, amb barreja de tres llengües, el mejor al contexto de la obra. Hay que tener en cuenta que se trata de un texto complejo, con

16
manuscrit del qual presenta dificultats de lectura en certs punts i que ofereix diferents mezcla de tres lenguas, cuyo manuscrito presenta dificultades de lectura en ciertos puntos y
possibilitats d’interpretació en diversos passatges. En tot moment he procurat ajustar-me al ofrece diferentes posibilidades de interpretación en varios pasajes. En todo momento he
màxim possible a l’original, mantenint les paraules i el seu ordre dins del que permeten els límits procurado ajustarme lo máximo posible al original, manteniendo las palabras y su orden dentro
de la correcció idiomàtica; per això, la meua traducció extrema la literalitat pretenent únicament de lo que permiten los límites de la corrección idiomática; por ello, mi traducción extrema la
ajudar a copsar els detalls del significat del text, y que aquest significat, quasi mot per mot, siga literalidad pretendiendo únicamente ayudar a captar los detalles del significado del texto, y que
recordat fàcilment en cantar o escoltar l’obra i ens permeta gaudir-ne al màxim. Excepte este significado, casi palabra por palabra, sea recordado fácilmente al cantar o escuchar la obra y
indicació en contra, i sempre que el sentit lingüístic ho ha permès, he seguit en la traducció el nos permita gozarla al máximo. Excepto indicación en contra, y siempre que el sentido lingüístico
text de la partitura (ed. Schott, per a veus i reducció per a piano), que és el que es troba en la lo ha permitido, he seguido en la traducción el texto de la partitura (ed. Schott, para voces y
primera columna, text que en alguns detalls no coincideix amb el de la majoria de les edicions reducción para piano), que es el que se halla en la primera columna, texto que en algunos
crítiques del manuscrit; observem que quan Orff compongué l’obra únicament s’havia publicat el detalles no coincide con el de la mayoría de las ediciones críticas del manuscrito; observemos que
primer volum de l’edició crítica moderna, volum que afecta només els núm. 1, 2 i 25 de la cuando Orff compuso la obra únicamente se había publicado el primer volumen de la edición
partitura. crítica moderna, volumen que afecta sólo a los núm. 1, 2 y 25 de la partitura.
Josep García Illa (2007). http://webs.ono.com/jgarciailla/index.html (Revisat el 7-07-09). José García Illa (2007). http://webs.ono.com/jgarciailla/index.html (Revisado el 7-07-09).

NOTES A LA TRADUCCIÓ NOTAS A LA TRADUCCIÓN

1 1
Carmina burana: Els textos de la cantata escènica Carmina burana (‘Cançons de Beuern’), de Carmina burana: Los textos de la cantata escénica Carmina burana (‘Canciones de Beuern’), de
Carl Orff, són una selecció feta pel compositor, amb el subtítol de “Cantiones profanae” Carl Orff, son una selección hecha por el compositor, con el subtítulo de “Cantiones
(‘Cançons profanes’), sobre la col—lecció de poemes amb el mateix nom que es troben en un profanae” (‘Canciones profanas’), sobre la colección de poemas con el mismo nombre que
manuscrit descobert el 1803 en el monestir de Benediktbeuern, a l’Alta Baviera. Aquesta se encuentran en un manuscrito descubierto en 1803 en el monasterio de Benediktbeuern,
col—lecció constitueix la mostra més important de la poesia profana en llatí medieval, i la en la Alta Baviera. Esta colección constituye la muestra más importante de la poesía
més representativa de l’anomenada poesia goliàrdica. Els goliards eren una capa social profana en latín medieval, y la más representativa de la llamada poesía goliárdica. Los
formada pels clerici vagantes (clergues errants de vida lliure) i per estudiants de les goliardos eran una capa social formada por los clerici vagantes (clérigos errantes de vida
diverses escoles i universitats naixents, que amb la seua manifestació del goig per viure i libre) y por estudiantes de las diversas escuelas y universidades nacientes, que con su
amb el seu interès pels plaers terrenals, per l’amor carnal i pel gaudi de la naturalesa, i manifestación del gozo por vivir y con su interés por los placeres terrenales, por el amor
amb la seua crítica satírica als estaments socials i eclesiàstics, ens donen una visió carnal y por el goce de la naturaleza, y con su crítica satírica a los estamentos sociales y
contraposada a la que hi havia tradicionalment sobre l’edat mitjana com a “època fosca”. eclesiásticos, nos dan una visión contrapuesta a la que había tradicionalmente sobre la
Els Carmina burana, compostos en aquests ambients i amb aquest públic, són obra, però, Edad Media como “época oscura”. Los Carmina burana, compuestos en estos ambientes y
de poetes cultes amb una sòlida formació clàssica, tal com es palesa en els mateixos con este público, son obra, sin embargo, de poetas cultos con una sólida formación clásica,
poemes. tal como se hace patente en los mismos poemas.
1 1
1 1
angaria: En llatí medieval, tasca o servei obligatori o imposat per l’autoritat. angaria: En latín medieval, tarea o servicio obligatorio o impuesto por la autoridad.
2 2
corde: Contràriament a la majoria de les versions, considere que és una forma de cor cordis corde: Contrariamente a la mayoría de las versiones, considero que es una forma de cor cordis
‘cor’, neutre, antecedent de “quod” i subjecte de “sternit”, i no una forma del mot chorda ‘corazón’, neutro, antecedente de “quod” y sujeto de “sternit”, y no una forma del palabra
‘corda’. Sembla coincidir amb aquesta interpretació, per exemple, Serafín Bodelón, que en chorda ‘cuerda’. Parece coincidir con esta interpretación, por ejemplo, Serafín Bodelón, que
vers rimat tradueix “golpead vuestros pechos”. Observem que cor cordis apareix amb el en verso rimado traduce “golpead vuestros pechos”. Observamos que cor cordis aparece
significat inequívoc de ‘cor’ en els núm. 4, 11 i 15, i que la grafia ch apareix en el llatí del con el significado inequívoco de ‘corazón’ en los núm. 4, 11 y 15, y que la grafía ch aparece
text quan cal, per exemple, en chorus, Baccho, christianis, monachis... en el latín del texto cuando es preciso, p. ej., en chorus, Baccho, christianis, monachis...
2 2
1 1
fronte capilata ... occasio calvata: Seguesc ací el sentit de la interpretació donada en nota a peu fronte capilata ... occasio calvata: Sigo aquí el sentido de la interpretación dada en nota a pie de
de pàgina per Lluís Moles: cal aprofitar les poques oportunitats que ens dóna la fortuna (cal página por Lluís Moles: hay que aprovechar las pocas oportunidades que nos da la fortuna
agafar-la pels pocs cabells que té), ja que la major part de les vegades no tenim cap (hay que cogerla por los pocos pelos que tiene), ya que la mayor parte de las veces no
oportunitat per a aprofitar-nos-en (la pinten calba). tenemos ninguna oportunidad para aprovecharla (la pintan calva).
2 2
Hecubam reginam: la reina Hècuba era la esposa de Príam, l’últim rei de Troia abans de la Hecubam reginam: la reina Hécuba era la esposa de Príamo, el último rey de Troya antes de la
destrucció d’aquesta a mans dels grecs. destrucción de ésta a manos de los griegos.
3 3
1 1
Flora: Deessa de la vegetació. En la partitura diu “Phebus”, però en les edicions modernes del Flora: Diosa de la vegetación. En la partitura dice “Phebus”, pero en las ediciones modernas del
manuscrit ha estat corregit per “Flora”. Aquesta correcció es justifica tant per motius manuscrito ha sido corregido por “Flora”. Esta corrección se justifica tanto por motivos
lingüístics (Flora concorda amb el relatiu nominatiu femení “que” —llatí clàssic quae—) com lingüísticos (Flora concuerda con el relativo nominativo femenino “que” —latín clásico

17
per coherència textual (Flora apareix en aquesta estrofa com a vegetació “amb vestits quae—) como por coherencia textual (Flora aparece en esta estrofa como vegetación “con
varis”, mentre que Febus apareix en l’estrofa següent acompanyant Flora). Per això, encara trajes varios”, mientras que Febo aparece en la estrofa siguiente acompañando a Flora).
que he reproduït en la primera columna el text tal com apareix a la partitura, he decidit fer Por ello, aunque he reproducido en la primera columna el texto tal como aparece en la
la substitució en les traduccions. partitura, he decidido hacer la sustitución en las traducciones.
2 2
Phebus: Febus, nom alternatiu d’Apol—lo, déu que ací personifica el Sol. Phebus: Febo, nombre alternativo de Apolo, dios que aquí personifica al Sol.
3 3
stipata flore: Traduesc ací segons la forma dels textos publicats consultats: “stipate flore” (cas stipata flore: Traduzco aquí según la forma de los textos publicados consultados: “stipate flore”
genitiu, amb el substantiu flora, ací amb el sentit modern de ‘vegetació’). (caso genitivo, con el sustantivo flora, aquí con el sentido moderno de ‘vegetación’).
4 4
Zephyrus: Zèfir, déu del vent. Zephyrus: Céfiro, dios del viento.
5 5
Philomena: Filomena, personificació del rossinyol a partir de la mitologia clàssica. Philomena: Filomena, personificación del ruiseñor a partir de la mitología clásica.
4 4
1 1
deus puerilis: Es refereix a Cupido (o Amor), fill de Venus, déu de l’amor. deus puerilis: Se refiere a Cupido (o Amor), hijo de Venus, dios del amor.
5 5
1 1
grando: Textualment, ‘granís, calamarsa, calabruix’. Però ací significa més aviat ‘gel’. grando: Textualmente, ‘granizo’. Pero aquí significa más bien ‘hielo’.
2 2
sugit ver estatis ubera: Traduesc segons el text d’Orff. En els textos publicats consultats diu sugit ver estatis ubera: Traduzco según el texto de Orff. En los textos publicados consultados
“sugit veris tellus ubera” (‘la terra s’alleta dels pits de la primavera’), cosa més lògica dice “sugit veris tellus ubera” (‘la tierra se amamanta de los pechos de la primavera’), cosa
contextualment. más lógica contextualmente.
3 3
Cypridis: De Cypris Cypridis. Sobrenom de Venus, deessa de la bellesa i de l’amor, que tenia un Cypridis: De Cypris Cypridis. Sobrenombre de Venus, diosa de la belleza y del amor, que tenía
cèlebre santuari a Xipre. un célebre santuario en Chipre.
4 4
Paridis: De Paris Paridis. Paris, amant d’Helena i prototipus de l’enamorat triomfant. Paridis: De Paris Paridis. Paris, amante de Helena y prototipo del enamorado triunfante.
7 7
1 1
antiquus meus amicus: Encara que els cercles goliàrdics eren compostos principalment d’homes antiquus meus amicus: Aunque los círculos goliárdicos estaban formados principalmente de
(com es manifesta, per exemple, en els cants de taverna), l’existència de fragments posats hombres (como se manifiesta, p. ej., en los cantos de taberna), la existencia de fragmentos
en boca de dones (cf. també, per exemple, els núm. 8 i 23) ens indica que l’element femení puestos en boca de mujeres (cf. también, p. ej., los núm. 8 y 23) nos indica que el
participava plenament en les festes i reunions en què aquestes cançons es cantaven i es elemento femenino participaba plenamente en las fiestas y reuniones en que estas
ballaven (cf. la introducció d’E. Montero). Cal tenir en compte que aleshores clergue canciones se cantaban y bailaban (cf. la introducción de E. Montero). Hay que tener en
significava ‘home culte, il—lustrat, que sabia llatí’, i que podia haver rebut un dels ordes cuenta que entonces clérigo significava ‘hombre culto, ilustrado, que sabía latín’, y que
menors que no implicaven el vot de castedat. podía haber recibido una de las órdenes menores que no implicaban el voto de castidad.
2 2
nach mime gesellen: Les estrofes i els poemes en alt alemany mitjà tenien la funció d’integrar nach mime gesellen: Las estrofas y los poemas en alto alemán medio tenían la función de
en el cant i en la dansa persones alienes als ambients cultes dels clerici, persones que no integrar en el canto y en la danza personas ajenas a los ambientes cultos de los clerici,
coneixien el llatí. En les estrofes cantades per homes i dones, traduesc geselle (‘company, personas que no conocían el latín. En las estrofas cantadas por hombres y mujeres,
companya’, usat ací amb el mateix valor eròtic que amic amiga en els poemes lírics traduzco geselle (‘compañero, compañera’, usado aquí con el mismo valor erótico que
medievals) per ‘amor’, que val per a ambdós gèneres. amigo amiga en los poemas líricos medievales) por amor, que vale para ambos géneros.
9 9
1 1
die wellent an man: “an” és una contracció de âne, en alemany modern ohne ‘sense’. Per tant, die wellent an man: “an” es una contracción de âne, en alemán moderno ohne ‘sin’. Por tanto,
literalment diu: “elles volen passar sense cap home...”. Normalment, s’interpreta aquesta literalmente dice: “ellas quieren pasar sin ningún hombre...”. Normalmente, se interpreta
frase de manera irònica, com un joc en el qual es nega allò que realment es desitja, esta frase de manera irónica, como un juego en el que se niega lo que realmente se desea,
pensant que la perversa fortuna ens concedirà precisament allò que neguem desitjar. Per pensando que la perversa fortuna nos concederá precisamente lo que negamos desear. Por
això, he preferit traduir segons el sentit amb una afirmació indirecta: “diuen que...”. ello, he preferido traducir según el sentido con una afirmación indirecta: “dicen que...”.
10 10
1 1
chünegin von Engellant: Probablement es refereix a Elionor d’Aquitània (1112-1204), esposa chünegin von Engellant: Probablemente se refiere a Leonor de Aquitania (1112-1204), esposa
primer de Lluís VII de França, i després de divorciar-se d’aquest, casada amb Enric II primero de Luis VII de Francia, y después de divorciarse de éste, casada con Enrique II de
d’Anglaterra i mare de Ricard Cor de Lleó. Va ser una dona de reconeguda bellesa i Inglaterra y madre de Ricardo Corazón de León. Fue una mujer de reconocida belleza y
caràcter, i en la seua cort de Poitiers afavorí la lírica trobadoresca i fou mecenes de carácter, y en su corte de Poitiers favoreció la lírica trovadoresca y fue mecenas de
nombrosos trobadors. numerosos trovadores.
11 11
1 1
Estuans interius: En altres versions consultades hi diu “Estuans intrinsecus”, amb el mateix Estuans interius: En otras versiones consultadas dice “Estuans intrinsecus”, con el mismo
significat. Aquest fragment és una part del famós poema anomenat “Confessió de Gòlies”, significado. Este fragmento es una parte del famoso poema llamado “Confesión de Golias”,
conegut també per altres manuscrits. El subjecte poemàtic, Gòlies, és un personatge conocido también por otros manuscritos. El sujeto poemático, Golias, es un personaje
imaginari, el mític fundador de la “secta” o “orde” dels goliards; per als estaments imaginario, el mítico fundador de la “secta” o “orden” de los goliardos; para los estamentos

18
eclesiàstics, remet al gegant filisteu Goliat, símbol del mal. El poema és atribuït a eclesiásticos, remite al gigante filisteo Goliat, símbolo del mal. El poema es atribuido al
l’anomenat Arxipoeta de Colònia (s. XII), funcionari de la cort de Reinald de Dassel, que llamado Archipoeta de Colonia (s. XII), funcionario de la corte de Reinaldo de Dassel, que
era arquebisbe elector de Colònia i arxicanceller de l’emperador Frederic Barba-roja. era arzobispo elector de Colonia y archicanciller del emperador Federico Barbarroja. La
L’extracció social de l’autor ens fa pensar que molts d’aquests poemes eren la manifestació extracción social del autor nos hace pensar que muchos de estos poemas eran la
d’una etapa bohèmia, transitòria, de la vida dels autors, o bé una simple recreació literària manifestación de una etapa bohemia, transitoria, de la vida de los autores, o bien una
que en alguns casos podia manifestar els ideals vitals del poeta, sobretot en el cas de les simple recreación literaria que en algunos casos podía manifestar los ideales vitales del
cançons amatòries o eròtiques —i per això el caràcter anònim de la majoria dels poemes—, poeta, sobretodo en el caso de las canciones amatorias o eróticas —y por eso el carácter
o simplement podien expressar els sentiments del subjecte poemàtic, que no anónimo de la mayoría de los poemas—, o simplemente podían expresar los sentimientos
necessàriament havia de coincidir amb l’autor. del sujeto poemático, que no necesariamente debía coincidir con el autor.
2 2
cinis elementi: Traduesc literalment el text de la partitura. En altres versions dels textos cinis elementi: Traduzco literalmente el texto de la partitura. En otras versiones de los textos
consultades diu “levis elementi” (‘de substància lleugera’). consultadas dice “levis elementi” (‘de sustancia ligera’).
3 3
Via lata gradior: Al—lusió per contraposició a l’evangeli de Mateu, 7, 13, en què Jesús recomana Via lata gradior: Alusión por contraposición al evangelio de Mateo, 7, 13, en que Jesús
entrar per la “porta estreta” (difícil), en compte d’anar pel “camí ample” (fàcil), que porta a recomienda entrar por la “puerta estrecha” (difícil), en lugar de ir por el “camino ancho”
la perdició. (fácil), que lleva a la perdición.
4 4
inplicor et vitiis: No té sentit; però altres versione consultades corregeixen per “inplico me inplicor et vitiis: No tiene sentido; pero otras versiones consultadas corrigen por “inplico me
vitiis”. vitiis”.
5 1
cutis: literalment ‘pell, embolcall’; però ací es refereix més aviat a l’embolcall de l’ànima, és a cutis: literalmente ‘piel, envoltura’; pero aquí se refiere más bien a la envoltura del alma, es
dir, el cos. decir, el cuerpo.
13 13
1 1
Cucaniensis: de Cucanya, país mític de l’abundància i la despreocupació, equivalent al País de Cucaniensis: de Cucaña, país mítico de la abundancia y la despreocupación, equivalente al País
Xauxa. de Jauja.
2 2
secta Decii: Amb aquesta expressió es feia referència als jugadors. secta Decii: Con esta expresión se hacía referencia a los jugadores.
3 3
vesperam: Cerimònia religiosa que se celebra a la vesprada. L’ofici de vespres és parodiat vesperam: Ceremonia religiosa que se celebra por la tarde. El oficio de vísperas es parodiado
metafòricament comparant-lo amb el joc a la taverna a la mateixa hora. metafóricamente comparándolo con el juego en la taberna a la misma hora.
4 4
Wafna: expressió de lament, en aquest cas del qui ho ha perdut tot en el joc. Wafna: expresión de lamento, en este caso de quien lo ha perdido todo en el juego.
14 14
1 1
non curamus quid sit humus: ‘no ens preocupem què signifique això de la terra (de què estem non curamus quid sit humus: ‘no nos preocupamos de qué signifique eso de la tierra (de qué
fets, en què ens hem de convertir, on hem d’anar a parar al final)’; és a dir, ‘no ens estamos hechos, en qué nos hemos de convertir, dónde hemos de ir a parar al final)’; es
preocupem per la mort’. decir, ‘no nos preocupamos por la muerte’.
2 2
indiscrete vivunt: les fonts consultades ho interpreten com ‘viuen indiscretament, indiscrete vivunt: las fuentes consultadas lo interpretan como ‘viven indiscretamente,
llicenciosament, desenfrenadament, bojament, atrevidament...’. Però “indiscrete” és licenciosamente, desenfrenadamente, locamente, osadamente...’. Pero “indiscrete” es el
l’adverbi corresponent a l’adjectiu indiscretus, que significa ‘unit, indistint’. En correlació adverbio correspondiente al adjetivo indiscretus, que significa ‘unido, indistinto’. En
amb el vers anterior, jo crec que vol dir que alguns realitzen les dues activitats alhora. correlación con el verso anterior, yo creo que quiere decir que algunos realizan las dos
Tinguem en compte que el verb moror, que té el significat d’’habitar’ que també pot tenir el actividades al mismo tiempo. Tengamos en cuenta que el verbo moror, que tiene el
verb vivo, al vers següent és usat també amb el significat figurat de ‘dedicar-se a una significado de ‘habitar’ que también puede tener el verbo vivo, en el verso siguiente es
activitat’. usado también con el significado figurado de ‘dedicarse a una actividad’.
3 3
pro Baccho: Bacus, déu del vi. pro Baccho: Baco, dios del vino.
4 4
pro nummata vini: La majoria de les versions tradueixen ‘pel preu del vi’, o expressions similars, pro nummata vini: La mayoría de las versiones traducen ‘por el precio del vino’, o expresiones
prenent “nummata” com a col—lectiu derivat de nummus ‘moneda’ (cf. Eugenio Massa, p. similares, tomando “nummata” como colectivo derivado de nummus ‘moneda’ (cf. Eugenio
185). Tanmateix, aquesta interpretació em resulta estranya en el context —se’m fa rar que Masa, p. 185). Sin embargo, esta interpretación me resulta extraña en el contexto —se me
es puga brindar “pel preu del vi”—, atès que tots els altres brindis es fan per persones hace raro que se pueda brindar “por el precio del vino”—, cuando todos los otros brindis se
diverses. Per això, he preferit interpretar “nummata” com a l’adjectiu substantivat femení hacen por personas diversas. Por ello, he preferido interpretar “nummata” como el adjetivo
de nummatus ‘ric, enriquit’ amb el genitiu “vini” usual en llatí en aquests casos: ‘l’enriquida sustantivado femenino de nummatus ‘rico, enriquecido’ con el genitivo “vini” usual en latín
a causa del vi’ = ‘la rica del vi’ = ‘la rica tavernera’. en estos casos: ‘la enriquecida por el vino’ = ‘la rica del vino’ = ‘la rica tabernera’.
5 5
pro sororibus vanis: Probablement al—ludeix a la narració continguda en un poema satíric del s. pro sororibus vanis: Probablemente alude a la narración contenida en un poema satírico del s.
XII en què es mostra un grup de monges que, després de la lectura dels poemes amatoris XII en que se muestra a un grupo de monjas que, tras la lectura de los poemas amatorios
d’Ovidi, debaten sobre què es preferible, si estimar un artista, un soldat, un cavaller o un de Ovidio, debaten sobre qué es preferible, si amar a un artista, a un soldado, a un
clergue. caballero o un a clérigo.
6 6
pro militubus silvanis: els “cavallers salvatges” eren una mena de joglars que oferien pro militubus silvanis: los “caballeros salvajes” eran una espècie de juglares que ofrecían

19
espectacles de lluita. espectáculos de lucha.
7 7
confundantur: se cita el mateix mot del Te Deum: “non confundar in aeternum”. confundantur: se cita la misma palabra del Te Deum: “non confundar in aeternum”.
8 8
com iustis non scribantur: Y ací se cita, també de manera paròdica, el salm 69, 29. com iustis non scribantur: Y aquí se cita, también de manera paródica, el salmo 69, 29.
15 15
1 1
Amor: Ací es troba personificat com el déu Amor (també anomenat Cupido), fill de Venus, Amor: Aquí se encuentra personificado como el dios Amor (también llamado Cupido), hijo de
representat habitualment com a infant alat. Així pren ple sentit la intervenció del cor Venus, representado habitualmente como niño alado. Así cobra pleno sentido la
infantil. intervención del coro infantil.
16 16
1 1
Dies, nox et omnia: La lectura del poema complet, tal com es troba al manuscrit —poema que Dies, nox et omnia: La lectura del poema completo, tal como se encuentra al manuscrito —
planteja molts problemes textuals per la barreja de llengües (llatí i francès antic)—, poema que plantea muchos problemas textuales por la mezcla de lenguas (latín y francés
suggereix la nostàlgia de l’estudiant que es troba lluny de la seua amada i dubta de la antiguo)—, sugiere la nostalgia del estudiante que se encuentra lejos de su amada y duda
fidelitat d’aquesta. de la fidelidad de ésta.
18 18
1 1
Manda liet: El significat d’aquesta expressió és molt discutit entre els especialistes. Jo he triat la Manda liet: El significado de esta expresión es muy discutido entre los especialistas. Yo he
interpretació que em sembla més lògica des del punt de vista lingüístic i contextual: es elegido la interpretación que me parece más lógica desde el punto de vista lingüístico y
tracta d’una barreja entre l’imperatiu del verb llatí mando ‘entregar, dipositar, enviar’, ací contextual: se trata de una mezcla entre el imperativo del verbo latín mando ‘entregar,
en el sentit d’‘anar’, i el mot que en alemany modern és lied ‘cançó’. És a dir, es tractaria depositar, enviar’, aquí en el sentido de ‘ir’, y la palabra que en alemán moderno es lied
de la tornada de la cançó en què l’enamorat expressa els sentiments d’enyorança i desig ‘canción’. Es decir, se trataría del estribillo de la canción en que el enamorado expresa los
per la llunyania de l’amada. sentimientos de añoranza y deseo por la lejanía de la amada.
20 20
1 1
Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos: Els especialistes no troben sentit a aquestes paraules, que Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos: Los especialistas no encuentran sentido a estas palabras, que
podrien ser una exclamació d’alegria. podrían ser una exclamación de alegría.
22 22
1 1
Mea me confortat... mea me deportat...; mea mecum ludit... mea me detrudit...: He traduït Mea me confortat... mea me deportat...; mea mecum ludit... mea me detrudit...: He traducido
segons el text de la partitura, que C. Orff posa en les veus femenines. Cal tenir en compte según el texto de la partitura, que C. Orff pone en las voces femeninas. Hay que tener en
que en el poema del manuscrit, que es troba en les fonts consultades, posa “tua... tua...” cuenta que en el poema del manuscrito, que se encuentra en las fuentes consultadas, pone
en ambdues estrofes, en boca del mateix subjecte masculí de la resta del poema. Per això, “tua... tua...” en ambas estrofas, en boca del mismo sujeto masculino del resto del poema.
el text traduït queda un poc incoherent. La traducció de la segona estrofa és encara més Por ello, el texto traducido queda un poco incoherente. La traducción de la segunda estrofa
forçada, ja que he hagut de jugar amb l’ambivalència del verb ludo i amb un sentit figurat es aún más forzada, ya que he tenido que jugar con la ambivalencia del verbo ludo y con
de virginitas. En canvi, el sentit de la versió del manuscrit, en boca masculina, és molt clar: un sentido figurado de virginitas. En cambio, el sentido de la versión del manuscrito, en
“La teua promesa em comforta; la teua negativa em deprimeix”; “La teua virginitat juga boca masculina, es muy claro: “Tu promesa me conforta; tu negativa me deprime”; “Tu
amb mi (és a dir, es burla de mi, en sóc el joguet dependent); la teua innocència m’expulsa virginidad juega conmigo (es decir, se burla de mí, soy su juguete dependiente); tu
(m’allunya)”. inocencia me expulsa (me aleja)”.
23 23
1 1
Dulcissime: coincidint amb quasi totes les versions, he interpretat aquest mot com a vocatiu Dulcissime: coincidiendo con casi todas las versiones, he interpretado este palabra como
masculí del superlatiu de dulcis ‘dolç, suau’, i també ‘amat, estimat’. Cal tenir en compte vocativo masculino del superlativo de dulcis ‘dulce, suave’, y también ‘amado, querido’.
que també és possible la interpretació d’aquest mot com a adverbi superlatiu: ‘molt Hay que tener en cuenta que también es posible la interpretación de esta palabra como
dolçament’. adverbio superlativo: ‘dulcísimamente’.
24 24
1 1
Ave... virgo... mundi rosa, Blanziflor et Helena, Venus generosa: Després d’aplicar a l’amada les Ave... virgo... mundi rosa, Blanziflor et Helena, Venus generosa: Tras aplicar a la amada los
salutacions i els atributs usuals de la Mare de Déu, el subjecte poemàtic (l’enamorat) saludos y los atributos usuales de la Virgen María, el sujeto poemático (el enamorado)
compara la seua estimada amb una sèrie de dones ideals de la història, de la literatura i de compara a su amada con una serie de mujeres ideales de la historia, de la literatura y de la
la mitologia: Rosamunda (“mundi rosa”), probablement es refereix a Rosamunda Clifford, mitología: Rosamunda (“mundi rosa”), probablemente se refiere a Rosamunda Clifford,
amant del rei Enric II d’Anglaterra; Blancaflor, heroïna dels relats de cavalleries medievals i amante del rey Enrique II de Inglaterra; Blancaflor, heroína de los relatos de caballerías
àvia llegendària de Carlemany; Helena, la princesa mítica per la qual els grecs iniciaren la medievales y abuela legendaria de Carlomagno; Helena, la princesa mítica por la que los
guerra de Troia, i finalment, la mateixa Venus, deesa de l’amor i de la bellesa. griegos iniciaron la guerra de Troya, y finalmente, la misma Venus, diosa del amor y de la
25 belleza.
1
Vegeu les notes al número 1. 25
1
Véanse las notas al número 1.

20
21

También podría gustarte