Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
ROSS BLECKNER
JOHN BOCK
MONICA BONVICINI
MAURIZIO CATTELAN
FRANCESCO CLEMENTE
ROBERTO CUOGHI
NATHALIE DJURBERG
FRANCESCO GENNARI
ROBERT GOBER
DIONISIO GONZLEZ
DOUGLAS GORDON
L
A
E
R
TIMOTHY GREENFIELD-SANDERS
PETER HALLEY
CARSTEN HLLER
SHIRAZEH HOUSHIARY
MICHAEL JOO
ANISH KAPOOR
R
U
S
O
M
EO
IS
AL
E MPO
R
R TE
U CON
S
4
E
6
T
4
3
R
7&
A
EL
L
ISM
A
RE
EN
U
RS
VE
AL
R
UR
R
SU
T
AR
Y
R
OR
MP
TE
IN
N
CO
R
U
S A
L
A
E
R
R
U
S
LIS
A POR
E
R
M
A
L
E
C
E
RT
O
T
AR
Y
R
RA
O
P
EM
T
ON
C
IN
ISM
L
EA
RR
SU
S
U
RS
E
V
AL
E
RR
SU
EN
E
N
E
R
T
U ON
4
6
4
3
&
O
M
012
E2
N
DER
M
ART
IN
UT
STIT
VA
CI
LEN
-8
011
sario
i
Com
ni
Gian
BR
CTU
6O
oni
apar
rio P
met
y De
o
i
r
u
c
Mer
Patrocina:
O2
R
E
N
EXPOSICIN EXHIBITION
Comisarios Curators:
Gianni Mercurio, Demetrio Paparoni
Coordinacin Coordination:
Teresa Millet
Textos didcticos Educational texts:
Maria Cannarella
Asistente del comisariado Curatorial assistant:
Paola Grizia
.. ... ...
.
... . . . . .. . . ..
.. . . .
... ... .. .
. .. ... ...
.. . .. . . . .
Est rigurosamente prohibido, bajo las sanciones establecidas por la ley, reproducir, registrar o transmitir esta publicacin, ntegra o parcialmente, por cualquier sistema de recuperacin y por
cualquier medio, sea mecnico, electrnico, magntico, electroptico, por fotocopia o cualquier otro tipo de soporte, sin la autorizacin expresa del IVAM Institut Valenci dArt Modern y de los
titulares del copyright.
It is strictly forbidden, by virtue of the sanctions established by law, to reproduce, record or transmit this publication, totally or partially, by any recuperation system and by any medium, be it mechanical, electronic, magnetic, electro-optical, by photocopy or any other type of medium, without the express authorisation of the IVAM Institut Valenci dArt Modern and the holders of the copyright.
We must ask whether we can continue to think like Paul luard, who
for the Surrealists, who in turn inuenced the art of the decades
that followed. The turning point occurred around the end of the
Paul luard that another world does indeed exist and is in this
one, but there are still others that were not yet present during the
lite TV, Photoshop, and new scientic discoveries would change our
Does leaving the 20th century mean leaving behind the artistic
tion from the latter part of the 19th century onwards? While Post-
grate from Paris to New York. The focus on that side of the Atlantic
deal of art, especially starting in the 60s, tried to break free from
ate the art of the European avant-garde movement that until then
had marked the canonical path in modern art. At the same time,
great inuence on the culture and customs of the 20th century and
continues to inuence it to this day. In the rst half of the 20th cen-
just to mention some of the events that helped make the 1960s a
del siglo
del siglo
lado del Atlntico era cada vez mayor debido a la fuerza con la que
XX,
XX
dio vida a
XX
and stimulated by the artistic vitality in the U.S., Europe opened its
of the rst avant-gardes did not fully materialize until the 1960s.
that were blowing from the west. But nothing would be the same
founded a new form of making art that was completed at the end
Then in 1989 the Berlin Wall fell. And it was thought that histo-
its highest peak in the 1980s), ending the century with an art rein-
ry was over since there was no longer any contrast between the
Marxist view of the world and the capitalistic one: there is no histo-
observe that they never left the artistic scene given that their inu-
intents and purposes the world capital of art. The geopolitical con-
and that spirit that renewed and stimulated art in all its facets and
of ideas brought about great novelty in all the cultural and social
We can say that with European Informal and North American ab-
areas, which are still useful to many artists for working with them
obtain a more direct relationship with the work, more intense, even
to nd answers within the painting and not through it. In this sense,
the Fluxus movement was the key to this artistic episode, given that
it tried to indicate models and directions for this new way of un-
breaking patterns that had marked the avant-garde for more than
Michael Joo
toda su amplitud.
vanguardista.
ron una nueva forma de hacer arte que se complet a nales del
siglo
al mundo asitico.
XX
note of the fact that nothing in these artists today is further from
causing upheavals.
Surrealism was one of the most singular styles among the avant-
life interesting,
gardes, but the principles on which it was based are today a way
1930s had in the power of the free association of ideas, in the om-
States, Canada, Latin America, Australia, Asia and Africa. The works
of expressing both the spirit of the 20th century and the spirit of
the artists in this show there is nothing left for us to do than take
the present.
Liu Jianhua
creacin inditas. Por tanto, se puede decir que esta reforma de las
guardias, pero los principios en los que se basaba son hoy un modo
XX
XX
como el
the nature of the many images that mark our time. Even the photos
It shows a truth; it does not lie. The visual deception is not only
nize in things that which we are most familiar with. The messages
reality and ction. Due to the loss of the distinction between real
and ctitious, society has become abstract: many real images seem
recognition. Since World War II, the media has progressively ma-
lent in formal Pop Art. In the 90s, with the popularity of Photoshop,
directs how the image is interpreted. Warhol dealt with the ques-
mal. The illusion of three dimensionality and thus of the reality that
the artists were already using in the Hellenistic age - and examples
leaving the subject alone for a relatively long period of time in front
The truth of the image that Warhol strived for is just what we ex-
In the current cultural context all the artist can do is question the
concept of true and false, real and unreal. What he nds before his
de la percepcin.
como autnticas.
1. Guy Ernest Debord: La Socit du spectacle. Buchet/Chastel, Pars 1967, publicado el 14 de noviembre (en castellano existe una versin ntegra del texto, traducido en 1998 para
el Archivo Situacionista Hispano).
conceptual realism.
electronic media has broadened the consumer base all out of pro-
its greatly reduced size, and now also being able to take pictures
with cell phones and post the images on Internet in real time have
done the rest. Moreover, it has turned the private into public.
one knows. Two planes hit the Twin Towers in New York. While
at home, many New Yorkers went into the street with any kind
the photos he took is that they were the rst example of journal-
who took to the streets to lm the event. The result was Nine
amused as if what was behind them was make believe. Even the
lens was causing them to pose, almost like a ctitious curtain was
life on the streets around Ground Zero, which was turning into a
tourist site and a monument populated with visitors from all over
the world [...] but all those people who were making that macabre
2. Those years saw the birth of photojournalism, which would have its golden age between the Two Great Wars. A new gure, the photojournalist, would specialize in looking for
a scoop, contributing decisively to the proliferation of large-circulation newspapers and to the popularity of newspapers and magazines. Visual news came into being and would
gradually change the new languages of information and the news service, as well as the way to tell a story and to look.
Arnold Genthe
como un engao?
los que usaba en otro tiempo para los estudiios fotogrcos, cuan-
fantsticos e improbables.
grafas tambin con los telfonos mviles y enviar las imgenes por
2. Nace durante aquellos aos el fotoperiodismo, que conocer su edad de oro en el periodo que est a caballo de las dos grandes guerras. Una nueva gura el reportero grco se especializar en la bsqueda de la exclusiva, contribuyendo de manera decisiva a la proliferacin de las cabeceras de gran tirada, a la difusin de peridicos y revistas. Nace la
noticia visual, que modicar progresivamente los nuevos lenguajes de la informacin y de la crnica de actualidad, as como el modo de narrar y de contemplar.
Tony Oursler
una cosa: fotografiar algo con su propia cmara. Con Nine Ele-
esquemas mentales.
Timothy Greenfield-Sanders
with their own camera. With Nine Eleven Oursler has proposed
the same direction: they show paradoxical behaviors that give rise to
surreal images. But while Genthes subjects put the need to appear,
opened the doors to the recesses of the self and the regions of the
subjects put the drama before the need to communicate. They are
tions that elude rational processes.They were the years of the great
the rst to post their photographs on the Internet. Their being there
also the years of the First World War. Art was experiencing real
ing into themselves, individuals were becoming aware that the un-
climate, the historical avant-gardes were showing the need for art
in the studio, the subjects are seen posing naturally, not hiding their
tions. Here we are not dealing with people caught in the midst of a
siglo
tan igualdad entre los individuos, pero eran tambin los aos
XX
XIX.
from the Middle Ages to the 19th century. And this also brings us
wings and the sky. Associating the image of the horse, the wings and
back to Jung and the belief that lack of control could actually trig-
the sky is a rational process that draws on the real world. The Sur-
ger new systems, which in more recent times has been shown in
that the way of truth is what is shown by reason and not by the
senses. Hence the tendency of the art of the last thirty years to
from its own scenario of belonging and made it interact with an-
thinking and being are the same. In fact, thinking about nothing,
Dictionaries in the rst half of the 20th century did not contain the
Javier Prez
una visin onrica, construida, por otra parte, con los mtodos tpi-
tenemos una imagen surreal, es decir una imagen que se hace car-
despus sern los aos de la cultura pop, que analiza el poder se-
XX
no
3. El trmino surreal, en su transformacin semntica es decir, el cambio de signicado, de lo fantstico a lo increblemente real ha encontrado una aplicacin lingstica en las
matemticas: los nmeros surreales. El trmino fue acuado en 1974 por el estudioso de la informtica, Donald Knuth, en un libro que llevaba por ttulo Surreal Numbers: How Two
Ex-Students Turned on to Pure Mathematics and Found Total Happiness, para explicar al modo de una fbula las teoras matemticas debidas a John Horton Conway, que deni
su descubrimiento como nmeros surreales.
Salvador Dal
an image. Making its way was a society of the look founded on mod-
sical Marxist analysis that pervaded the rst seventy years of the
20th century, the cultural sphere was the starting point from which
capital and the market as the only way to save humanity. Attention
the term surreal, on a par with the term real, underwent a change of
work Prince underscores how much more than one aspect of real
the market. With the due distinctions, Sherrie Levine and Cindy
3. The word surreal, in its semantic shift in meaning (i.e. from great to incredibly real) has found an application in mathematical language: the surreal numbers. The term was coined
in 1974 by the computer science expert Donald Knuth in a book called Surreal Numbers: How Two Ex-Students Turned on to Pure Mathematics and Found Total Happiness. In the form
of a fable, Knuth explained the mathematical theories owed to John Horton Conway, who called his discovery surreal numbers.
4. The manipulation of reality has a precedent in the writing of history. As Gianni Vattimo explains in The Transparent Society (Garzanti, Milan 1989): Modern storiography supported a view of history as something unied, something that implied the existence of a center around which one gathers and orders events [...] this center is the year zero of the
birth of Christ, and has as its unique setting the linking of events of populations in the central area, the West, which represents the place of civilization, outside of which are the
primitives the developing people [...]. This vision of history, already criticized by philosophy between the 19th and the 20th centuries, led Walter Benjamin to openly assert in his
brief text the Theses on the Philosophy of History (1938) that the writing of history was the work of socially dominant classes and groups. And regarding the perception of reality,
Vattimo continues: How and where can we draw from such a reality in itself ? For us, reality is what the media distributes. It is the result of the intersection of contamination (in the
Latin sense) of multiple images, interpretations and reconstructions, which are in competition with each other, or in any case without any central coordination
Ross Bleckner
la percepcin colectiva.4
setenta aos del siglo XX era el punto de partida del que conducir
4. La manipulacin de la realidad encuentra un precedente en la escritura de la Historia. Gianni Vattimo, en La Societ Trasparente. Garzanti, Miln 1989 (edicin espaola: La sociedad transparente. Paids, Barcelona 1990), escribe: La historiografa moderna sostena una visin de la historia como algo unitario, es decir, algo que implicaba la existencia de un
centro en torno al cual se renen y se ordenan los acontecimientos [] este centro es el ao cero del nacimiento de Cristo, y tiene como escenario nico la concatenacin de las
vicisitudes de los pueblos de la zona central, el Occidente, que representa el lugar de la civilizacin, fuera del cual estn los primitivos, los pueblos en vas de desarrollo [] Esta
visin de la historia, criticada ya por la losofa entre los siglos XIX y
XX,
llev a Walter Benjamin, en Tesi sulla Filosoa della Storia, un texto breve de 1938, a sostener abiertamente
que la escritura de la Historia ha sido obra de los grupos y de las clases sociales dominantes.Y, a propsito de la percepcin de la realidad, sigue diciendo Vattimo: Cmo y dnde
podramos captar una realidad tal, una realidad en s? Realidad, para nosotros, es ms bien resultado del cruzarse, del contaminarse (en sentido latino) de las mltiples imgenes,
interpretaciones, reconstrucciones que, en competencia entre s o sin coordinacin central alguna, los medios de comunicacin difunden.
5. Jameson intenta una lectura dialctica de la sociedad postmoderna, al mismo tiempo positiva y negativa: El nuevo arte poltico si de verdad es posible un arte poltico deber
atenerse a la verdad de lo postmoderno, es decir, a su sujeto fundamental el espacio mundial del capitalismo multinacional y, al mismo tiempo, deber abrirse camino sobre un
nuevo modo, hasta ahora inimaginable, de representarlo, en el que nosotros podemos comenzar nuevamente a armar nuestro situarnos como sujetos individuales y colectivos, y
reconquistar una capacidad de obrar y de luchar, que en el presente est neutralizada por nuestra confusin espacial y temporal. Fredric Jameson: Postmodernism, or The Cultural
Logic of Late Capitalism. New Left Review, n. 146, (julio-agosto), 1984.
Liu Jianhua
Salvador Dal
ferent disciplines. In short, in all those disciplines that have dealt with
itself toward these issues, art shows how the self has become the
era ghosts no longer emerge from the depths of the self, they ar-
a cycle of paintings started in the late 1990s, Yue Minjun took the
rive from outside, born from the end of utopias, from the crisis of
part of the scenes chosen by the Chinese artist are from some of
tenet that art history does not ignore today, but more for its ability
ernism than for its intrinsic meaning, which history has surpassed.
consumidores.
didades del yo, llegan de fuera, han sido alumbrados por el nal
lismo constituye hoy un punto rme del que la historia del arte
the pop paintings of the 1960s. When put together within a sin-
gle work made in the 1980s or the 90s, however, the same styles
the signs and codes of art history upset the notion that an artistic
references that the art of the 20th century developed its own
ter revolution. Artists not only found they were unable to imagine
the future, and hence design it, but also understood that they had
They had to acknowledge that things happen in real life that are
enon reach us from news reports even before the work of the
ence to the psyche, to behavior and to the body, was the establish-
En la segunda mitad de los aos setenta del siglo XX, la cultura occi-
rico, de tal modo que todos los estilos y todos los lenguajes all
dos actuales. Estilemas barrocos en una obra del siglo XVII cuentan la
diferente tanto por Freud como por Jung, reconduca dichos aspec-
looking for became convinced that it was not about real horses, but
about their spirit instead. The parson objected that even horses are
toward which situations society was headed in the 80s, just think of
made of parts that move just like a steam engine after all. You all
the recent case of the twenty-eight year old English woman Amy
know what their muscles, their joints and their blood vessels do, he
you think makes the hooves of a horse go back and forth? After
Taylor hired a detective there, paying him in Linden Dollars (the vir-
hooves of the horse go forward are four small horse spirits that are
her husband was cheating on her with a U.S. internet user. The two
such a story coincided with the ofcial theory of the mind as it had
the fact that todays culture is disengaged from the paradigms that
As you can imagine, while the farmers reaction to the rst locomo-
tive might have been a source of inspiration for the visionary artists
20th century.
artist would hardly consider paying any attention to it. The way in
into everyones home via computer and TV.This means that if on the
the farmers went to their parson to see if there were real animals
inside of the steam engine. Not convinced of the reply, they exam-
ined the machine closely and nding no evidence of what they were
1. Gilbert Ryle in La losoa degli automi, (ed. by Vittorio Somenzi). Boringhieri, Torino 1965, pp. 88-89.
Anish Kapoor
nos llegan por las historias reales y de actualidad, antes que por el
cascos del caballo son cuatro pequeos espritus de caballos que es-
que una historia muy similar coincida con la teora ocial de la mente,
En los aos sesenta del siglo pasado, cuando la inuencia del surrea-
Warhol por Salvador Dal, o tambin los objetos de uso comn agi-
1. Gilbert Ryle en La losoa degli automi (edicin a cargo de Vittorio Somenzi). Boringhieri, Turn 1965, pp. 88-89.
XIX
Jean-Franois
Millet
of art it must justify its sense not only in the history of the move-
tells the truth. According to this principle, Goya was telling the truth
ent Greenberg pointed out, every work is the link in a chain that is
ations that did not exist in nature were called visionaries. Baroque
art was visionary as was that of the Romantics. Through the free-
dom to imagine a world that does not exist, the art of Odilon
was written.
of things, the I must talk nonsense. Even though the Surrealists em-
moral concern. It was the Surrealists who rst tried to give life to a
guration that intended not only to be literary narrative but also the
Ross Bleckner
versa hoy sobre las nuevas adquisiciones cientcas o sobre las im-
Son los surrealistas los primeros en intentar dar vida a una guracin
resultar consecuente con algo que fue realizado en las dcadas an-
Luigi Ontani
truth; Breton believed instead that the individual reveals itself for
marked a turning point and have been the guiding light for succes-
ical systems and the effects of the computer revolution the course
was that art could only come from a conscious process, extraneous
In the 1960s, coinciding with Pop Art, it was noted that the outside
We could say that there is the same difference between the vision-
world and its social organization can act on the unconscious and
ary artists of the pre-modernist world and those of the 20th cen-
condition it. It was at the end of the 70s, however, that the full sig-
tury who transposed Freuds theories into art - the Surrealists rst
of all that once existed between painters in the Middle Ages who
become possible. Beneting most from this shift was the consumer
It was Freuds inspiration again that led Jacques Lacan to revive the
and aspirations that are difcult to realize in the real world. This
man without his being aware of it, exploiting the symbolic structure
Cindy Sherman
en el arte de los surrealistas son las tesis freudianas las que cargan
mar que entre los artistas visionarios del mundo premodernista y los
Lacan arm que el inconsciente habla por boca del hombre sin
culo alguno para que las tesis de los surrealistas hayan marcado un
XX,
his art, therefore, but the fact that he had said he was an admirer of
Mussolini and Fascism. Ideas that Dal continued to profess and that
led him to applaud Francos victory in 1939 and to paint The Enigma
Rather than faith in commodities, the rst half of the 20th century
politics was the preferred tool for improving the world by regulating
to declare today that while his work has a certain afnity with
Rooted in their own social context, however much they declared that
Leon Trotsky, believed that art could combat the laws of capitalism,
tied to the belief that politics might provide the artist with the right
1930. They gave up defending civil rights and taking sides against the
alive until the end of the 20th century, when many of the rules that
regimes of the time, from the Soviet one to the German, Spanish,
Mexican and Chinese. And it was precisely starting from these prin-
ciples that in 1934 Salvador Dali was expelled from the movement
ist. This in spite of the fact that his art perfectly embodies the idea of
2. Neo Rauch: conversation with Robert Ayers published 6 June 2007on www.artinfo.com.
Wang Qingsong
En los aos sesenta, coincidiendo con el Pop Art, se toma nota de que
una visin onrica que trasciende lo real, tanto es as que todava hoy
XX
a language that does not pass unnoticed and goes straight to the
the most diverse territorial areas has meant that entire populations
Of course, in the past the artist also had to deal with atrocious
the 20th century.The question is how the new way of perceiving re-
a signicant fact: the world has ve billion mobile phones and about
mobile phone already exceeds the number of those who have ac-
but rightfully regards the responsibility that each of us takes for our
cess to drinking water. This means that the perception of the world
His premise is that many issues can be resolved through poetic con-
inner life that art should always protect from the strategies that tend
that with artists like Ross Bleckner, Peter Halley, Tony Oursler, Oleg
Kulik and Monica Bonvicini - whose work has explicit social connota-
tions the taking of responsibility only lies in the themes they deal
3. Parag Khanna: How to Run the World, Charting a Course to the Next Renaissance. The Randon House, New York 2011.
Dionisio Gonzlez
ras poblaciones.
profundamente.
XX,
2. Neo Rauch: conversacin con Robert Ayers publicada en www.artinfo.com el 6 de junio de 2007.
3. Parag Khanna: How to Run the World. Charting a Course to the Next Renaissance. The Randon House, Nueva York 2011.
XX.
Sin embargo
Anish Kapoor
Temenos, 2010
con las que poltica y poder explotan las pulsiones colectivas. A esto
hacer arte.
to keep alive the idea that the artist must investigate the secret
the same time, the search for an original language requires the artist
realism has been and still is present in all those artistic expressions
to consider what happens in the world: the more pressing the search
that explore behavior and drives and thus goes on until the 1970s,
for a new language, the more the artist is forced to look around.
when large segments of society were still ideological and the avant-
garde artist believed he could harness the world. At the end of the
same decade this idea falters: the artist understands that relentless
tention instead on the ways and strategies that politics and power
are the things that dominate art and inuence personal choices.
Affecting the conception of the world have not only been the ef-
Rothko. This does not mean that Pollock, de Kooning and Rothko
in its triumphant march, the breakup of the political blocs after the
fall of the Berlin Wall, in 1989, had among its cultural consequences
decadence. In this new climate, there was the realization that his-
Field is the belief that the unconscious, both personal and collective,
tory had not yet come to an end as Francis Fukuyama had theo-
rized. The new geopolitical picture that took shape after the fall of
the Berlin Wall gave rise to new economic and military powers, but
selves, and hence society as a whole. So we might say that it was the
faith in ideology. We could also say that it was faith in ideology that
while many in the West thought they were playing host to the for-
eigner and imposing the rules, the Chinese, on their part, believed
todo lo que est cerca de la poca de Buda, que, por otra parte,
XIX-XX,
XXI
that their culture was only taking its rightful place on the world stage
the age of Buddha, moreover not far from the Athens of Pericles
bought most of its public debt. On the other hand, even though
by those in the West who are still stubbornly attached to their para-
from the regions close to the traditional empires in Asia, but also
For nearly two centuries, explains Bauman, it was felt that power
the United States imposed in 1956, the year New York became the
has failed, however: while one side was calling for globalization,
the other was not creating global political institutions with the
space, the real power, the one that affects the ability of individuals
the United States over the Western ones and a vast area of the
economa de cada estado sin que las polticas locales puedan hacer
embargo, que hoy los capitales chinos circulan junto con los occi-
parte del presupuesto de que el mundo est bien tal como es, y por
4. Zygmunt Bauman hace una buena sntesis de estos argumentos en Modernit e globalizzazione, entrevista con Giuliano Battiston. Edizioni dellAsino, Roma 2009.
You cannot clone, but you can buy it (The new image of Shanghai Today)
(No puedes clonarlo pero puedes comprarlo [La nueva imagen del Shanghai actual]), 2000
Oleg Kulik
for4. The result is that while power has gone global, politics contin-
The attitude that power has regarding the needs of the world, Bau-
als nd they have to modify their attitude towards the world and
man has claried again, is the same as the hunters attitude towards
nature: very different from the game wardens and the gardeners.
which global power controls and conditions the life of the vari-
The way the game warden acts - referable to that of power before
ous local communities, but also of anyone who might disturb their
its own system of rules. Global power is not afraid of those artists
same time. These two behaviors differ in that the warden thinks he
were ghting against the system and thought they could defeat it
as his duty to improve it. Both are premised on respect for human-
even though they were only a few dozen men. Their enemies were
ity. The position of the hunter, on the other hand, is something else
again. He does not care about the consequences of his hunting, that
Stalin, etc. The artist of today does not know for sure who the
they might prevent others from having the chance to hunt in the
enemy of the common good is, but does know that his survival is
future. When the territory no longer offers prey, the hunter moves
The situation presents itself with no way out. What to do? Each
work L.O.V.E., a hand with the middle nger outstretched and the
others chopped off. The artist is self-nancing the work and had it
4. Zygmunt Bauman summarizes these topics well in Modernit e globalizzazione, interview with Giuliano Battiston, Edizioni dellAsino, Roma 2009.
5. Zygmunt Bauman, La decadenza degli intellettuali, Bollati Boringhieri, Torino 1992, pp. 65-82. Also see Zygmunt Bauman, Vite che non possiamo permetterci, conversation with Citlali
Rovirosa-Madrazo, Laterza 2011, pp. 107-108.
Peter Halley
quin es el enemigo del bien comn, sin embargo sabe que su su-
5. Zygmunt Bauman: La decadenza degli intellettuali. Bollati Boringhieri, Turn 1992, pp. 65-82. Vase tambin Zygmunt Bauman: Vite che non possiamo permetterci, conversacin con
Citlali Rovirosa-Madrazo, Laterza 2011, pp. 107-108.
Maurizio Cattelan
L.O.V.E., 2010
Monica Bonvicini
the poster for the artists exhibition at the Royal Palace. In Novem-
ber of the same year, Bild Online - the Internet edition of the most
positioned on a base made the same height and of the same Ro-
man travertine as that used for the faade of the Stock Exchange
chopped off ngers, which indicate the courage to show the hand
while being well aware that at any moment the ax could also fall on
in July of this year, the Italian judicial authorities blocked Web sites
that had put lists of Italian Jews online, often replete with addresses
Dealing with the present means tackling the many unresolved ques-
and phone numbers, calling them faces to erase. And then there
was the night of 19 July 2011, when it was decided to put an end to
position, hands joined in the act of praying and eyes looking to the
the artist, we only have to take a look at the Internet or the pages
These news items interact with many others that seem instead to
show how the end of an epoch erases all the questions tied to it. In
he spent his last hours before killing himself on 30 April 1945. The
of the same year, the removal from Russian dictionaries of the word
from getting too close and photographing it. The museum adminis-
the image are not controllable. In September 2010, the Jewish com-
in Russia even after the fall of the Soviet Union. It would seem to
Erwin Wurm
de rodillas, con las manos juntas en actitud de oracin y con sus ojos
dirigidos al cielo para pedir perdn por sus propios crmenes. Para
das las cuestiones ligadas a ella. En efecto, parecera ser testigo del
cera ser testigo del nal de una poca la eliminacin en los dicciona-
be the end of an epoch when we read that the Yemeni Jew Sha-
lom Nagar feels remorse today for being the perpetrator of Adolf
these news items are closely related to the evocative power of the
have the power to appear despite the will of man and, like the
symbolic level, the same image, the same word, the same sound, or
In the era of the Internet and satellite TV, the characteristic of the
affairs. While the Western artist who takes on the principle of re-
symbol is its ability to remain visual even where there has been an
for the most creative to win a place for themselves, an artist who
meters high respectively, which had been carved out of stone eight-
the action of two forces: on the one hand, the faceless power of
een hundred years ago. Looking at the empty cave that housed them,
who govern the politics of the territory. The artist is not asked to
bear the wrong-doings of the world, but it is also true that weighing
outlawed the jasmine plant, having its crops eradicated and also ban-
ning the sale of the buds, which, sung by poets and painted by artists,
evoke harmony and prosperity in the Chinese tradition: the ban was
the result of the signicance that the jasmine had assumed starting
from the second week of the preceding February, when going quietly
government justied the ban by alleging that the plants had been
contaminated by radiation from Fukushima and contained lethal poi-
sin est sometido a la accin de dos fuerzas: por una parte, la del
R
U
S A
R
L
A
Catlogo
Catalogue
Luigi Ontani
Vergato (Bologna), 1943. Lives in Rome
Cindy Sherman
Glen Ridje (New Jersey), 1954. Lives in New York
Cindy Sherman realized the photographic cycle Untitled Film Stills, composed of
69 photographs, between 1977 and 1980. In these photos, the artist makes selfportraits by impersonating female characters that reect the stereotype of the
diva of the 1950s and 60s. They are self-portraits in disguise, in which the true
identity of the subject is barely perceptible behind the articial one. The images
are reminiscent of lm stills, lm posters, autographed portraits for the fans,
candid pictures taken by the paparazzi, constructed images that show the stars
in their daily lives, serving to keep the myth alive. These black and white, small
format photos also mimic the different degrees of quality of this promotional
material. Some are grainy, others slightly out of focus.
Cindy Sherman emphasizes how the construction of our identity is inuenced by
our identication with models offered by the media. She assumes the appearance of gures that affect the collective imagination and chooses poses that
show the woman as seen through male eyes. Taken together, the true identity of
the artist emerges from these photos, however, demonstrating that regardless
of how external inuences may affect the individual, the personality cannot be
undone.
Nevertheless, looking at these photographs we are inclined to wonder if we
ourselves are not victims of an external conditioning that leads us to adhere to
a model, thus giving up our own true identity.
Desde 1977 a 1980, Cindy Sherman realiza la serie de fotografas Untitled Film
Stills, compuesta por 69 tomas. En estas fotos la artista se autorretrata personicando guras femeninas que imitan el estereotipo de la diva de los aos
cincuenta y sesenta. Son autorretratos a base de mentiras desnudas, en las que
la verdadera identidad del sujeto apenas es perceptible tras su identidad articial. Las imgenes hacen pensar en fotografas de escena, en esos anuncios que
publicitan las pelculas, en los retratos rmados con un autgrafo para los fans,
en las fotografas robadas por los paparazzi, en las imgenes preparadas que
muestran a las divas en su vida cotidiana y que sirven para alimentar el mito. En
blanco y negro y de pequeo formato, las fotografas representan tambin los
distintos grados de cualidad de este material promocional. Algunas fotos estn
granuladas y otras ligeramente desenfocadas.
Cindy Sherman subraya la funcin determinada por el proceso de identicacin
con los modelos ofrecidos por los medios de comunicacin en la construccin
de nuestra identidad. Asume el aspecto de personajes que impactan en el imaginario colectivo y elige poses que muestran a la mujer vista a travs de una
mirada masculina. En estas tomas, consideradas en su conjunto, emerge sin
embargo la verdadera identidad de la artista, como testigo de que, a pesar de
que las inuencias externas puedan condicionar al individuo, su personalidad
no puede ser anulada. Al contemplar estas fotografas nos vemos obligados a
preguntarnos si nosotros mismos no somos vctimas de un condicionamiento
exterior que nos lleva a adherirnos a un modelo, renunciando as a nuestra verdadera identidad.
Richard Prince
Panama (zone under US administration), 1949. Lives in New York
Richard Prince has analyzed the way in which advertising affects social models, turning them into stereotypes, by observing the processes of interchange
between culture and advertising. He has re-photographed images taken from
newspapers and has proposed them again with the only change being a blur or
accentuated lm grain resulting from the enlargement. In this way the images
highlight the characteristics of amateur photos. In the series Cowboys (198086), Prince re-photographed some details of the Marlboro advertising campaign
to point out how certain aspects of real life are completely ltered into our
consciousness by the image that the mass media gives to them, exasperating
desires and illusions. Prince appropriates images that have an important meaning in American popular culture and which the mass media has already made
its own. Advertising empties these images of their narratives and their more
authentic meanings, using them to evoke a certain quality (masculinity and the
spirit of freedom and adventure in the case of cowboys), to associate with a
product to sell. Among the other subjects examined by the artist are groups
of people who fall into the same category - motorcycle enthusiasts, surfers,
street gangs.
A travs de la observacin de los procesos de intercambio entre cultura y publicidad, Richard Prince ha analizado el modo con el que la publicidad incide sobre
los modelos sociales, transformndolas en estereotipos. Volviendo a fotograar
imgenes tomadas de los peridicos, las propone nuevamente con la nica variante del desenfoque o de un grano acentuado debido a la ampliacin. De este
modo, las imgenes enfatizan las caractersticas de las fotos de acionados.
En la serie Cowboys (Vaqueros), 1980-86, Prince ha vuelto a fotograar algunos
detalles de la campaa publicitaria de Marlboro para evidenciar cmo determinados aspectos de la vida real estn totalmente ltrados en nuestra consciencia
por la imagen que nos ofrecen los medios de comunicacin, exasperando deseos
e ilusiones. Prince se apropia de imgenes que tienen un signicado importante
en la cultura popular norteamericana y de la que los medios de comunicacin ya
se han apropiado. La publicidad vaca estas imgenes de sus propias narraciones y de sus signicados ms autnticos, usndolas para evocar algunas cualidades en el caso de los vaqueros, la masculinidad, el espritu de aventura, la
libertad que hay que asociar a un producto que se va a vender. Entre los temas
examinados por el artista hay tambin otros grupos de personas que entran en
esa misma tipologa: moteros, surstas, bandas juveniles.
Ross Bleckner
New York, 1949. Lives in New York
One Day Fever is the assumption to the sky of a body of which only the legs and
feet are seen. In contrast to the upward movement is a beam of light, which
seems to descend from the sky like rain on a ower arrangement and is reected
on a metal urn. We sense that these remains giving off rays will soon be one
with the light, but have not completely lost their materiality yet. As can be seen
from the tone of the calves, this is a body that is still young and strong and
deserves to go to heaven intact and not destroyed by disease.
One Day Fever incorporates the styles of El Greco and in particular refers to The
Virgin of the Immaculate Conception (1608-1613). According to the dogma of the
Catholic Church, the Virgin Mary was conceived immune from original sin and
taken to heaven in body and soul. Bleckner transfers this idea of purity to those
who died as a result of having contracted AIDS. The work was made, in fact, in a
particular historical moment: In 1981, the United States sees the rst cases of a
mysterious and insidious syndrome that begins to claim its victims among young
homosexuals. The disease is protagonist in the news for a long time before being
classied as Acquired Immune Deciency Syndrome. Soon many hemophiliacs,
drug addicts, and then heterosexuals especially women will also be affected,
but AIDS will long be considered an evil to be borne with a sense of shame and
guilt. Today it is one of the great plagues of sub-Saharan Africa. Ross Bleckner
was one of the rst to bring the theme of AIDS into art.
As visionary as this painting may seem, it refers to the collective psychological turmoil for the advent of what has been called the plague of the twentieth
century and which has led to the reemergence of the notion of disease as divine
punishment for the sins of man.
One Day Fever es la asuncin al cielo de un cuerpo del que tan solo se ven piernas y pies. Al movimiento ascensional se contrapone un haz de luz que parece
descender del cielo como lluvia sobre una composicin de ores y reejarse
sobre una urna de metal. Se percibe que estos restos que emanan resplandores, de inmediato formarn un todo con la luz, pero todava no han perdido por
completo su materialidad. Como se deduce de la tonicidad de las pantorrillas,
se trata de un cuerpo todava joven, que merecera subir al cielo ntegro y no
devastado por la enfermedad.
One Day Fever retoma los estilemas de El Greco, en particular hace referencia a
La Virgen de la Inmaculada Concepcin (1608-1613). Segn el dogma de la Iglesia catlica, la Virgen Mara fue concebida inmune de toda mancha del pecado
original y por esto fue asunta al cielo en cuerpo y alma. Bleckner transere esta
idea de pureza a cuantos han muerto por haber contrado el Sida. La obra nace,
en efecto, en un momento histrico muy particular: en 1981, se registran en los
Estados Unidos los primeros casos de un misterioso y engaoso sndrome que
comienza a cosechar sus vctimas entre jvenes homosexuales, protagonista
de la crnica durante mucho tiempo antes de ser clasicado como Sndrome de
Inmunodeciencia Adquirida. Muy pronto se veran afectados tambin muchos
hemoflicos, drogodependientes y, despus, heterosexuales, sobre todo mujeres; pero el Sida ser durante mucho tiempo considerado un mal cuyo peso se
lleva con vergenza y sentimiento de culpa. Hoy es una de las grandes plagas
del frica subsahariana. Ross Bleckner fue uno de los primeros en llevar el tema
del Sida al mundo del arte.
Por mucho que pueda parecer visionaria, esta representacin se reere a la turbacin psicolgica colectiva por el advenimiento de la que ha sido denida como
la peste del siglo XX y que ha hecho emerger de nuevo la nocin de enfermedad
como castigo divino por los pecados del hombre.
Peter Halley
New York, 1953. Lives in New York
Prison, 1985
Acrylic, Day-Glo acrylic and Roll-a-Tex on canvas, 163 x 163 cm
Emerging in the early 1980s, Peter Halleys work focused on the idea that in a
society governed by technology, regulated channels of movement and communication negate individual freedom. Echoing post-structuralist writers such as
Foucault, Debord, Baudrillard, and Virilio, Halley expressed his concern that the
increasing geometricization of urban space and electronic communication was
a means to control individuals.
The iconic elements of the cells, prisons, and conduits in his paintings
attempted to map out how people are connected by highways, cable networks,
electricity grids and, today, the internet--elements that are often invisible, or
otherwise so familiar that one does not notice their presence. Ironically people
let these networks creep into their lives for the comfort and convenience they
offer, while ignoring their ability to monitor and regulate their actions, tastes
and habits.
In 1982, Halley himself stated that his paintings depicted prisons, cells and
walls in which geometry is revealed as connement and where the cell is a
reminder of the apartment house, the hospital bed, the school deskthe isolated endpoints of industrial structure. Halley explained that the stucco texture
in his work is a reminiscence of motel ceilings, and that the Day-Glo paint is a
signier of low-budget mysticism, and the afterglow of radiation.
Geometric abstraction became for Halley a medium to both represent and reect
upon post-modern urban reality--one in which nature has been supplanted by
geometric abstraction of the man-made. Firmly embedded in daily life, these
networks are impossible to escape from. For those who do escape, social exclusion is the price they pay.
Surgido a principios de los aos ochenta, el trabajo de Peter Halley se ha centrado en la idea de que, en una sociedad dominada por la tecnologa, los canales
de circulacin y de comunicacin reglamentados anulan la libertad individual.
Haciendo referencia a escritores post-estructuralistas como Foucault, Debord,
Baudrillard y Virilio, Halley ha expresado su preocupacin acerca del hecho de
que la creciente geometrizacin del espacio urbano y las conexiones electrnicas puedan ser medios para controlar al individuo.
En sus pinturas, elementos icnicos como por ejemplo celdas, prisiones,
conducciones, han tratado de identicar el modo con el que las personas estn conectadas por autopistas, cableados, redes elctricas y, hoy tambin, por
Internet; elementos a menudo invisibles o tan familiares como para pasar inadvertidos. Paradjicamente, los individuos permiten a estas redes insinuarse en
sus vidas por el confort y las ventajas que ofrecen, ignorando su capacidad de
monitorizar y regular acciones, gustos y costumbres.
En 1982, el mismo Halley arm que sus pinturas describen prisiones, celdas y
muros en los que la geometra se revela como segregacin y donde la celda
trae a la memoria al vecindario, a la cama de hospital, el pupitre del colegio, los
terminales aislados de la estructura industrial. Halley explic que la textura de
estuco en su trabajo recuerda los techos de los moteles, y que la pintura
Day-Glo es un signicante de misticismo barato, es el resplandor residuo de
la radiacin.
La abstraccin geomtrica se ha convertido para Halley en un instrumento para
representar la realidad urbana postmoderna y reexionar sobre ella, una realidad en la que la naturaleza ha sido suplantada por la abstraccin geomtrica
de lo articial. Escapar de estas redes, profundamente enraizadas en la vida
cotidiana, es imposible. Para aquellos que lo consiguen, el precio a pagar es la
exclusin social.
Francesco Clemente
Naples, 1952. Lives in New York
The silhouette of a Jain monk stands out against two female gures placed side
by side in front of him. Both of the females are nude and partially covered by a
mane of hair that reaches down to the ground. The woman on the left is holding a tondo bearing two eyes, two ears and a mouth; the woman on the right is
holding another one with a nose and a nger on it. The reference is to the ve
senses, which for the artist are the doors that connect matter and spirit. A pristine landscape animated by clouds and wind can be seen in the background.
The outline of the ascetic, who is meditating in an upright position, divides the
space of the picture into two parts, but also denes an empty space that determines a contrast between empty and full, unity and multiplicity, presence and
absence, sensuality and spirituality, and immobility and movement. The symmetry of the posture of the two women is mirror-like, referring to the world of
virtual images and illusion, which is in contrast to what is the reality of spiritual
life for the ascetic. This separation causes both parts to wind up losing something: the world of matter is traversed by a vacuum that pierces it, while the
inner world of the ascetic is devoid of color and all the tools of awareness that
pass through the senses.
At a formal level, the reference to the inner world of the monk is resolved
through the use of a representation at the limits of monochromy, inspired by the
grisaille of Rococo churches in southern Germany, but also by the use it makes
of the school of Balinese painters, a school that was revived in the 1930s by the
German painter Walter Spies. Clemente stayed for a long time in Spies home in
Iseh, on the island of Bali.
The gurative arrangement of the painting is unrelated to a discursive and linear logic, and therefore not intended to provide unambiguous interpretations.
Clemente assumes, in fact, that the fundamental nature of our consciousness
is the continuity of discontinuity. Giving continuity to human experience, says
the artist, are the states of waking, dream and sleep, among other things. Discontinuity is determined by the dynamics of the ego, instead, which include
contemplative states, transformative experiences and ecstasy.
El perl de un monje jainista se recorta sobre dos guras de mujer, situadas una
al lado de otra y frente a l. Ambas estn desnudas y parcialmente cubiertas por
un manto formado por su largo cabello hasta el suelo. La mujer de la izquierda
sostiene en su mano un tondo sobre el que hay dos ojos, dos orejas y una boca;
la de la derecha sostiene otro sobre el que hay una nariz y un dedo. La referencia son los cinco sentidos, que para el artista son las puertas de unin entre la
materia y el espritu. En el fondo, un paisaje incontaminado, movido por nubes
y viento.
El perl del asceta, que medita en posicin erecta, divide por la mitad el espacio del cuadro, pero delimita tambin un espacio vaco, determinando una
contraposicin entre vaco y lleno, unidad y multiplicidad, presencia y ausencia,
sensualidad y espiritualidad, inmovilidad y movimiento. La simetra de la postura de las dos mujeres evoca el espejo, y por tanto el mundo de las imgenes
virtuales y de la ilusin, contrapuesto a la que, para el asceta, es la realidad de
la vida espiritual. De esta separacin, ambas partes terminan por perder algo:
el mundo de la materia es traspasado por un vaco que lo agujerea, mientras
el mundo interior del asceta se priva del color y de todos los instrumentos de
conocimiento que pasan a travs de los sentidos.
Desde el plano formal, la referencia al mundo interior del monje se resuelve a
travs del uso de una representacin al lmite de la monocroma, inspirada en
las grisallas de las iglesias de estilo rococ de Alemania meridional, pero tambin en el uso que hace de l la escuela de los pintores balineses; escuela que
fue retomada en los aos treinta del siglo XX por el pintor alemn Walter Spies,
en cuya casa de Iseh, en la isla de Bali, Clemente pas largas estancias.
La composicin gurativa de la pintura es extraa a una lgica discursiva y lineal, por tanto no aspira a proporcionar lecturas unvocas. Clemente asume, en
efecto, que la naturaleza fundamental de nuestra conciencia es la continuidad
de la discontinuidad. Lo que conere continuidad a la experiencia humana
dice el artista son, entre otras cosas, los estados de vigilia y sueo, as como
la accin de soar; lo que determina la discontinuidad, en cambio, son las dinmicas del Yo, que incluyen estados contemplativos, experiencias transformadoras y xtasis.
In 1972, a group of artists born in the Soviet Union take the responsibility of giving back freedom of expression to the art of their country and found the Sots Art
movement, the sound of whose name brings to mind the American movement of
Pop Art. To highlight the absurdity of the Soviet reality, these artists emphasized
the surreal results produced by imposing academic rules and predened messages. They mocked the language of Socialist Realism by using its own alphabet
and thereby undermining from within a cultural system in which art is given the
function of celebrating power and educating the masses.
Because of its formal structure and style, Stalin and the Muses could easily be
mistaken for a work of Soviet Socialist Realism. In the painting, the gure of
Stalin dominates the others, while the white suit and the light that illuminates
it give him an aura of spiritual guidance. The dictator admits the muses in his
presence, and Clio - Muse of History - submissively hands him a book. Stalin
appears authoritative and paternal like a good teacher, while Clio strikes one
as being a shy student handing schoolwork. In this painting, the muses - so
dear to Neoclassicism and alien to the painting of the Soviet period - disrupt the
identication codes of Socialist Realism. Applying this same strategy in other
paintings, Komar and Melamid transform apologia into parody, a weapon that
has always been feared by totalitarian regimes.
En 1972, un grupo de artistas nacidos en la Unin Sovitica asumen la responsabilidad de restituir la libertad de expresin al arte de su pas y fundan el
movimiento Sots Art, cuyo nombre evoca por asonancia al de la corriente norteamericana del Pop Art. Para subrayar el absurdo de la realidad sovitica, estos
artistas evidenciaron los resultados surreales producidos por la imposicin al
arte de reglas acadmicas y mensajes predenidos. Se han mofado del lenguaje
del realismo socialista, utilizando su mismo alfabeto y minando as desde dentro
un sistema cultural en el que se atribuye al arte la funcin de celebrar el poder
y educar a las masas.
Por su estructura formal y estilstica, Stalin and the Muses podra ser confundido fcilmente con una obra del realismo socialista sovitico. La gura de Stalin,
en la pintura, resalta sobre las dems, mientras que el traje blanco y la luz que le
ilumina le coneren un aura de gua espiritual. El dictador acoge en su presencia
a las musas, y Clo Musa de la Historia, con actitud de sumisin, le presenta
un volumen. Stalin aparece paternal y con autoridad, como un buen maestro,
en cambio Clo parece una tmida discpula que le presenta su propio trabajo.
Dentro de esta obra, lo que trastoca los cdigos caractersticos que identican
al realismo socialista son las musas, tan queridas para el neoclasicismo y extraas a la pintura del periodo sovitico. Aplicando esta misma estrategia tambin
en otras pinturas, Komar y Melamid transforman la apologa en parodia, arma
temida desde siempre por los regmenes totalitarios.
Robert Gober
Wallingford (CT), 1954. Lives in New York
The belly and two thighs of a woman emerge from a corner formed by two walls.
This fragment is human giving birth to an already adult man. The woman in
labor has already expelled half a leg with sock and shoe. As absurd as this representation may seem, the hyper-realistic technique with which the sculpture is
constructed makes it as unsettling as if it were showing something real. We are
facing a common and natural event, but from a rapid assessment of the proportions we immediately realize that it is a situation with an impossible outcome,
a birth that is already marked by a destiny of death. At the same time, the leg
refers to the phallus and transforms the childbirth into rape.
This work belongs to a series whose subject is fragments of the human body.
These wax molds of body parts, almost always male, are nished with a hyperrealistic technique, but then made unreal by the way they are presented. Cut
bodies or limbs coming out of a wall, often dressed, tattooed, or interspersed
with candles.
In the works of Robert Gober disturbances tied to sexual desire, personal traumas, death wishes, and the relationship with religion come forth by an interweaving of real experience and aesthetic experience. Gobers work revolves
around the anxiety of seeing the inhibition of the purication mechanisms that
each individual aspires to. Around the mid-1980s, the artist exhibited sinks
without a drain and faucets. These unusable basins evoke the impossibility of
purifying ones own body. From these themes referring to childhood, domestic
life, sexual drives and the relationship with religion, Gober arrives at incomplete
and violated bodies.
De un rincn formado por dos paredes, sale un vientre y dos muslos de mujer.
Este fragmento humano est pariendo a un hombre adulto. La parturienta ha
expulsado ya media pierna, con calcetn y zapato. Por cuanto pueda parecer absurda esta representacin, la tcnica hiperrealista con la que est construida la
escultura, la convierte en alarmante, como si mostrase algo verdadero. Nos encontramos ante un acontecimiento natural y comn, pero de una rpida valoracin de las proporciones uno de inmediato se da cuenta de que es una situacin
con resultado imposible, un nacimiento marcado ya por un destino de muerte. Al
mismo tiempo, la pierna remite al falo y transforma el parto en estupro.
Este trabajo pertenece a una serie que tiene por objeto fragmentos del cuerpo humano. Se trata de partes del cuerpo, casi siempre masculinas, realizadas
en cera y acabadas con una tcnica hiperrealista, convertidas despus en algo
irreal por el modo en que son presentadas. Cuerpos cortados o extremidades
surgen, en efecto, de una pared, a menudo vestidos, tatuados, o diseminados
con candelas.
En las obras de Robert Gober trastornos ligados al deseo sexual, traumas personales, pulsiones de muerte, relacin con la religin, emergen tejiendo una trama
entre la experiencia real y la experiencia esttica.
Su trabajo gira en torno a la inquietud de ver inhibidos los mecanismos de puricacin a los que aspira todo individuo. A mediados de los aos ochenta, el
artista expuso unos lavabos sin desages ni grifos: inutilizables, evocan la imposibilidad de puricar el propio cuerpo. A partir de estos temas que hacen referencia a la infancia, a la vida domstica, a las pulsiones sexuales y a la relacin
con la religin, Gober llega a los cuerpos incompletos o profanados.
Matthew Barney
San Francisco, 1967. Lives in New York and Reykjavk
This photo shows one of Matthew Barneys ctional characters, a half man and
half goat hybrid, and is taken from Cremaster 4. Cremaster is a cycle of ve
lms whose numbering does not follow a chronological order: Cremaster 4 is
from 1995, 1 from 96, 5 from 97, 2 from 99, and 3 from 2002. Each is set in
a different country. Taken as a whole, Barneys lms can be considered an epic
journey into the unconscious, exploring desire and sexuality from a psychological, symbolic and spiritual perspective. The cremaster is in fact the muscle that
lifts the testicles during sexual arousal and symbolically represents the rst
stage of life.
The ve lms can also be interpreted as the stages of an initiatory journey of an
individual who questions the dilemmas of our time, moving in a world inhabited
by mutants, people who really exist and mythological gures amidst Masonic
symbology and choreographies from Hollywood musicals of the year 1940s. The
real subject of Cremaster is therefore the undisclosed essence of any initiatory
journey: the search for self.
Sport, faith and illusionism are among the themes that Barney takes up as a
metaphor for this path. Embodying these themes are, among others, three real
people: the football champion Jim Otto, able to go on the eld and get great
results despite the pain he suffered in the the aftermath of serious injuries, the
Mormon murderer Gary Gilmore, who decided to have himself killed with the
shedding of blood to atone for his sins, and the illusionist Harry Houdini, enemy
of all those who abuse the credulity of others, a symbol of freedom that can only
be achieved through the dematerialization of the body.
The opulence of the images, typical of the Baroque, represents the external
factors capable of stimulating the cremaster. The overabundance of information
prevents the narrative plot from being linear and consequential.
Esta fotografa muestra un hbrido, mitad hombre y mitad cabra, uno de los personajes imaginarios de Matthew Barney, y est tomada de Cremaster 4.
Cremaster es un ciclo de cinco largometrajes cuya numeracin no sigue un orden cronolgico: Cremaster 4 es de 1995, el 1 de 1996, el 5 de 1997, el 2 de 1999
y el 3 de 2002. Cada uno est ambientado en un pas distinto. En su conjunto,
las pelculas de Barney se pueden considerar un viaje pico por el inconsciente
y exploran deseo y sexualidad en clave psicolgica, simblica y espiritual. El
cremster es, en efecto, el msculo que determina la elevacin de los testculos
durante la excitacin sexual y se presta para representar simblicamente el
primer estadio de la vida.
Los cinco largometrajes pueden ser ledos tambin como las etapas del viaje
inicitico de un individuo que se pregunta sobre los dilemas de nuestro tiempo,
movindose en un mundo habitado por mutantes, personajes realmente existidos y guras mitolgicas, entre simbologas masnicas y coreografas de musical holliwoodienses de los aos cuarenta. El verdadero sujeto de Cremaster
es, pues, la esencia no revelada de cualquier recorrido inicitico: la bsqueda
de uno mismo.
Deporte, fe e ilusionismo estn entre los temas asumidos por Barney como metfora de este recorrido. Los encarnan, entre otros, tres personajes realmente
existidos: el campen de ftbol americano Jim Otto, capaz de bajar al campo y
obtener grandes resultados a pesar del dolor por las secuelas de graves infortunios; el homicida mormn Gary Gilmore, que decide dejarse matar con derramamiento de sangre para expiar sus culpas, y el ilusionista Harry Houdini, enemigo
de todos aquellos que abusan de la credulidad ajena, smbolo de la libertad que
se puede obtener solo a travs de la desmaterializacin del cuerpo.
La opulencia de imgenes, tpica del Barroco, representa los factores externos
capaces de estimular el cremster. La sobreabundancia de informaciones impide que la trama narrativa sea lineal y consecuencial.
Ma Liuming
Huangshi (China), 1969. Lives in Beijing
In the early 1990s, in the East Village of Beijing - the place where the avantgarde artistic community met - Ma Liuming staged a performance in which he
almost always showed himself naked and made up like a woman, or wearing
womens clothes. He changed his name to Fen-Ma Liuming and gave life to
a character that combined masculine and feminine features. In Chinese, Fen
means separate, a name the artist chose as a reference to what people experience when they are obliged to follow predetermined patterns of behavior,
thought appropriate to their sex.
In those years, the language of performance, already widely explored in the
West, was a turning point in Chinese art. Ma Liumings performances were intended to eradicate prejudices against people who did not have a dened sexual
identity and to emphasize that individuals can encompass different, inseparable
natures. The attempt to imprison them in predened roles not only involved the
sexual sphere, but also had repercussions on social identity. Ma Liumings work
thus expressed an ideological content that did not go unnoticed: in 1994 the artist was arrested during a performance and served two months in jail on charges
of pornography.
Continuing his research, in subsequent years Liuming involved the audience in
his performances, asking those who attended to be photographed next to him.
Accepting his request became an implicit acceptance of the themes covered by
the artist.
Tony Oursler
New York, 1957. Lives in New York
Untitled (Head with Tools) (Sin ttulo [Cabeza con herramientas]), 2009
Proyeccin de vdeo sobre bra de vidrio, acquaresina y herramientas
100 x 91 x 76 cm
A face projected onto an oval made of berglass moves its eyes and mouth
and lapses into an uncontrolled stream of words. The head has no body and is
crossed by nails, chained and tightened in a vise. The video projector, in plain
view, exposes the mechanisms of the ction.
In this video-sculpture the shape of the head refers to that of an egg, taken here
as a metaphor of the embryonic condition and of consciousness. The embryonic state, in turn, refers to the pre-linguistic and sub-linguistic structures still
free from the mechanisms of conditioning and mind control. The tools that turn
into instruments of torture highlight instead the contrast that arises in daily life
between basic needs and spiritual needs. However, it is not only the outside
world that imposes these constraints; often their acceptance shows a form of
sadomasochistic self-torture. By penetrating the head, the tools / instruments of
torture put the external world into contact with the internal one, becoming the
bridge that allows the imagination to communicate with reality and vice versa.
Since 1992, Oursler has paid particular attention to split personalities due to
psychological traumas.
His analysis addresses the mechanisms of conditioning and mind control by the
media and the hallucinatory effects of dope and psychotropic drugs. Oursler
emphasizes how states of mind such as insecurity, anxiety and fear of loneliness
fuel the need to believe in something that we know to be false, but keeps us
going by offering us illusions.
Un rostro proyectado sobre un valo en resina de cristal mueve los ojos y la boca
y se abandona a un ujo de palabras incontrolado. La cabeza no tiene cuerpo y
est atravesada por clavos, encadenada y apretada en un torno. El proyector de
vdeo, a la vista de todos, desvela los mecanismos de la ccin.
En esta vdeo-escultura, la forma de la cabeza remite a la del huevo, tomado
aqu como metfora de la condicin embrionaria y de la consciencia. El estado
embrionario remite, a su vez, a las estructuras sublingsticas y prelingsticas,
todava libres de los mecanismos de condicionamiento y de control de la mente.
Los utensilios, que se transforman en instrumentos de tortura, evidencian en
cambio el contraste que surge en la vida cotidiana entre las necesidades primarias y las exigencias espirituales. Sin embargo, no es nicamente el mundo
exterior el que nos impone estos condicionamientos, a menudo su aceptacin
revela una forma de autotortura sadomasoquista. Los utensilios/instrumentos
de tortura, al penetrar en la cabeza, ponen en contacto el mundo exterior con
el interior, convirtindose en el puente que permite a la fantasa dialogar con la
realidad, y viceversa.
A partir de 1992, Oursler ha dedicado una particular atencin a los desdoblamientos de personalidad debidos a traumas psicolgicos. Su anlisis est dirigido a los mecanismos de condicionamiento y control de la mente ejercidos por
los medios de comunicacin y a los efectos alucinatorios de drogas y psicofrmacos. Oursler evidencia cmo algunos estados de la psique, como la inseguridad, la angustia, el miedo a la soledad, alimentan la necesidad de creer en algo
que, aunque se sepa que es falso, nos sostiene ofreciendo ilusiones.
Yue Minjun
Daqing (China), 1962. Lives in Beijing
Happiness, 1993
Oil on canvas, 180 x 248 cm
Yue Minjun believes that we are all hostage to the idols that society feeds on.
Idols inuence and manipulate our lives, making it absurd and tasteless. The
propagandistic method of the Cultural Revolution, for example, was based on
the creation of heroes who were supposed to embody a model for Chinese society, which is why they had to have a good-natured and smiling appearance. This
strategy is not unlike the one used by companies in the West to advertise their
products, or by politicians in their public appearances.
Since 1992, by portraying himself with a dazzling smile, using the bright colors
typical of the comic strip or Pop, obsessively multiplying his image and again and
again, Yue Minjun has been imposing his own image as a benecent idol emanating positivity and at the same time bringing into play irony, a weapon capable
of undermining any myth. Yue Minjuns cheerful alter ego seems invulnerable
insofar as it is indifferent to any negative emotion. Its attractive appearance
also allows the artist to deal lightly with such issues as the inuence of ideology
on states of mind, human aggressiveness, the mystery of the two sexes, and the
difcult task of Chinese pictogram in expressing the contemporary world.
In 1998, Yue Minjun also began using his own image to realize large sculptures.
In another series of works begun in the late 1990s, he faithfully reproduced
paintings emblematic of the history of Western art and Chinese art, but devoid
of human presence. With these paintings, the artist intends to focus on the
conict between the two cultures: an empty scenario can accept everyone; a
scenario occupied by a culturally connoted human presence is a closed world.
Yue Minjun considera que todos nosotros somos rehenes de los dolos de los
que se alimenta la sociedad. Los dolos inuencian y manipulan nuestra vida,
hacindola absurda y privndola de gusto. El mtodo propagandista de la Revolucin cultural, por ejemplo, estaba basado en la creacin de hroes que deban
encarnar un modelo para la sociedad china y por esto deban tener un aspecto
afable y sonriente. Esta estrategia no es muy diferente de la utilizada en occidente por las empresas para publicitar sus productos, o por los polticos en sus
apariciones pblicas.
Reproducindose a s mismo con una sonrisa deslumbrante, utilizando los colores vivos tpicos del cmic o del Pop, multiplicando obsesivamente la propia
imagen y proponindola una y otra vez, a partir de 1992 Yue Minjun impone la
propia imagen de dolo benefactor que emana positividad y al mismo tiempo
pone en juego la irona, un arma capaz de socavar cualquier mito. El hilarante
alter ego de Yue Minjun parece ser invulnerable en el sentido de indiferente a toda emocin negativa. Por otro lado, su aspecto cautivador permite al
artista tratar con ligereza temas como la inuencia de la ideologa sobre los
estados de nimo, la agresividad humana, el misterio de las caractersticas
de los dos sexos, la difcil tarea del pictograma chino de expresar el mundo
contemporneo.
En 1998 Yue Minjun comienza a utilizar la propia imagen incluso para realizar
grandes esculturas.
En otro ciclo de trabajos, comenzado a nales de los aos noventa, propone de
nuevo elmente cuadros emblemticos de la historia del arte occidental y del
arte chino, que han sido vaciados, sin embargo, de la presencia humana. Con
estas pinturas el artista pretende centrar la atencin en el conicto entre las dos
culturas: un escenario vaco puede acoger a todos, un escenario ocupado por
una presencia humana con una determinada connotacin cultural es un mundo
cerrado.
Zhang Xiaogang
Kunming (China), 1958. Lives in Beijing
Los retratos de familia de Zhang Xiaogang, realizados a partir del 1992, ponen
en evidencia cmo la identidad de un pueblo est fuertemente connotada por la
estructura familiar. En muchas de estas pinturas, inspiradas en la foto de familia
del periodo de la Revolucin cultural, las guras estn unidas por una lnea que en
el plano simblico representa, precisamente el vnculo familiar. Con estas obras
Zhang Xiaogang subraya la compleja relacin que en China liga al individuo con la
sociedad. Segn el artista, la sociedad china ha asumido el modelo de la familia
en cualquiera de sus formas de organizacin, a partir del danwei (la unidad de trabajo) y de la comn agrcola. Estas estructuras colectivas estaban caracterizadas
por el paternalismo del lder del grupo y por un espritu solidario, pero tambin por
una cierta conictividad entre sus miembros. Los rpidos cambios que han tenido
lugar en la sociedad china durante los ltimos aos, y en particular el declive del
colectivismo, han tenido fuertes repercusiones sobre la familia.
En una sociedad que oscila entre el ansia de cambio y el miedo de que el presente pueda prevalecer denitivamente, el individuo vive en una situacin de
deseo irrealizable. Esta es la condicin que se esconde tras las expresiones
inescrutables de los sujetos de Zhang Xiaogang, los cuales, retratados en uniformes militares o en trajes de paisano, parecen sufrir el traje como signo de
una homologacin orientada a hacer de cada uno un ciudadano modelo. En sus
rostros, manchas de luz coneren a las pinturas una dimensin atemporal. Estas
manchas representan para el artista algo que procede de otro mundo y que,
junto con los rasgos andrginos de sujetos similares entre s, con la desproporcin de las cabezas y de las manos, con la coloracin de los rostros de algunos
personajes, hace irrumpir el absurdo en el interior de la escena.
Sentido del absurdo y dimensin atemporal son evidentes tambin en las pinturas que tienen como sujeto los interiores domsticos, donde la esencialidad
de la decoracin y el mobiliario muestra a una China en neto contraste con la
imagen que ofrecen de ellos hoy los medios de comunicacin.
Zhang Xiaogang est ms interesado en las repercusiones psicolgicas de un
acontecimiento, que en el acontecimiento en s mismo. Estar fuera del tiempo
y expresar el presente, acentuando su absurdo, dan a la obra una connotacin
surreal.
Anastasia, 1994
C-print, 114 x 110 cm
Anastasia, 1994
C-print, 114 x 110 cm
Inez van Lamsweerde and Vinoodh Matadin show the body as a malleable shell,
a awless surface behind which a dark side may hide. In their portraits, manipulated with PaintBox software, there is always a disturbing element that gives
the subjects a surreal quality, creating a gap beyond the cold beauty of the surface. In Anastasia the disturbing element is the black mask painted on the white
face of a woman with the innocent body of an adolescent and a snow-white
18th century hairdo. Van Lamsweerdes and Matadins subjects always have
something ambiguous about them. Whether they are children with adult faces,
men with female hands, women with no sexual organs, or people in poses or
with expressions inappropriate to the context, these subjects do not t into any
known categories.
The images manipulated on the computer are representative of a society where
the individual is forced to adhere to a model and follow it in all circumstances,
with jarring effects that create confusion between what is real and what is
articial. However, as much as a person can reinvent his own image, a revealing
feature of his true self always remains a part of him.
Inez van Lamsweerde y Vinoodh Matadin muestran el cuerpo como un envoltorio modelable, una supercie impecable tras la cual podra esconderse un
lado oscuro. En sus retratos, manipulados con el soporte informtico PaintBox,
hay siempre un elemento perturbador que conere a los sujetos un carcter
surreal, creando un umbral que va ms all de la fra belleza de la supercie.
En Anastasia el elemento perturbador lo proporciona la mscara negra pintada
sobre el cndido rostro de una mujer, con cndido cuerpo de adolescente y con
un cndido peinado dieciochesco. Los sujetos de Van Lamsweerde y Matadin
tienen siempre algo de ambiguo. Ya sea que se trate de nios con mirada de
adultos, de hombres con manos femeninas, de mujeres sin rganos sexuales o
de personas con poses o expresiones inapropiadas en el contexto, estos sujetos
son entidades inclasicables segn categoras conocidas.
Las imgenes, manipuladas por ordenador, representan una sociedad en la que
el individuo es impulsado a ajustarse a un modelo y a atenerse a l en cualquier
circunstancia, con efectos estridentes que crean confusin entre lo real y lo
articial. Pero por mucho que el individuo pueda reinventar su propia imagen,
queda siempre en l un rasgo revelador de su verdadero ser.
Maurizio Cattelan
Padua, 1960. Lives in New York and Milan
A boy is sitting at a school desk, facing the wall. He is wearing a blue plush
track suit with the hood up. His hands are stretched out on the desk and two
long sharpened pencils penetrate them, nailing him down. He is looking ahead
into empty space. His size, his clothing, and seeing him sitting at a school desk
deceive us: in reality, it is a subject of indenite age.
With Charlie dont surf, Maurizio Cattelan gives expression to a mood that one
can easily imagine derives from a personal experience, but that triggers in the
viewer identication with the subject, trapped in a pre-established path that
limits his individuality. A thorn in the side and the target of teachers who see
him as an enemy to be subdued or defeated, we feel that he will never be able to
adhere to an approved model that meets the expectations of those around him.
The title of the work is a quote from the lm Apocalypse Now (1979) by Francis
Ford Coppola. It is a statement made by Lieutenant-Colonel Kilgore, a fan of surfing and ready, in the midst of war, to challenge the big waves at the mouth of the
Nung River. To those who point out that it is madness, Kilgore responds with the
now famous phrase: Charlie dont surf. Charlie is the name American soldiers
used to indicate the Viet Cong. The expression was acquired by the underground
culture in 1980, when Charlie dont surf became the title of a song by the Clash,
a British punk group.
Wang Guangyi
Harbin (China), 1957. Lives in Beijing
Like a brand, the words VIRUS CARRIER overlap the image of a large, harmlesslooking dog. A series of other words provide us with information about name,
sex, origin and characteristics of the animal. It is a sort of ling by which the dog
is labeled as dangerous. It must therefore be isolated and kept under watch.
Wang Guangyi tells us how power makes use of fear as a system of control by
concealing imaginary dangers and threats. The artists analysis is based on the
observation that in the Chinese society of the Mao era people lived in a climate
of mutual suspicion and impending danger.
The subversive virus of doubt, which would attack the weaker organisms and
then spread, could have been lurking in any unsuspecting person. The only way
to protect yourself was never to lower your guard, to keep an eye on yourself, to
observe the symptoms, and to gather useful information to identify the enemy.
According to Wang Guangyi, this attitude is rooted in Chinese culture, and persists even though it has lost the oppressiveness of forced indoctrination: power
increases collective fears and then offers to be a bulwark against the unknown
dangers that can suddenly bear down on helpless people. A tacit agreement is
thus established between power and individual that expects the one to offer
protection from the contagion of new viruses in exchange for the other giving
up its freedom.
Anish Kapoor
Mumbai, 1954. Lives in London
Untitled, 2007
Fiberglass and paint, 134.5 x 153 x 54.5 cm
Since 1995, Anish Kapoor has been exploring the theme of the mirror through
sculptures of varying form, materials and colors that reect a mobile and unstable world. The work in this exhibition is part of a series that started in 2009 and
further develops sculptures of concave at walls, arriving at contorted shapes.
In this concave work the right edge and the left one touch the wall while the one
above and the one below stretch out into space.
The contorted surface disrupts the perfection of the circle and, as a result, besides being turned upside down, the image of those who view it is deformed depending on the angle and the distance from the sculpture. The movement of the
reected gure tends to destabilize the sense of balance of those who approach
the work. In formal terms, the reversal of the rules and emotional states, the
movement, and the disproportion of the work restore actuality to the constructive dynamics of cubist and futurist works, as Kapoors works demonstrate, still
lending themselves to unpredictable developments today.
A constant of Kapoors poetics is reconciling opposites. In particular, his attention is focused on the relationship between the inner and the outer world. The
interaction of the individual viewer with the work creates a unique event in that
it is linked to emotion. The sculpture takes into account the size of the body
which deformed and, in some cases, fragmented nds itself involved in a
process of metaphorical transformation from the physical to the transcendent or
from the transcendent to the physical. In other words, the work does not orient
individuals towards a particular interpretation, but encourages them to make
sense of their own, very personal reaction.
Desde 1995, Anish Kapoor explora el tema del espejo mediante esculturas de
forma, materiales y colores diversos que reejan un mundo mvil e inestable. El
trabajo presente en esta exposicin pertenece a una serie realizada a partir del
ao 2009, que elabora ulteriormente las esculturas de pared con forma de plato
hondo, llegando a formas retorcidas. En esta obra cncava, el borde derecho y
el izquierdo tocan la pared, mientras el superior y el inferior se extienden en el
espacio.
La supercie retorcida descompone la perfeccin del crculo y, por consiguiente,
adems de invertida, la imagen de quien mira se ve deformada segn el ngulo
y la distancia que se adopta con la obra. El movimiento de la gura reejada
tiende a desestabilizar el sentido de equilibrio de quien se acerca a la obra.
Desde el punto de vista formal, la inversin de las reglas y de los estados emocionales, el movimiento, el desequilibrio que la obra pone en funcionamiento
restituyen actualidad a las dinmicas constructivas de las obras cubistas y futuristas, que, como demuestran las obras de Kapoor, se prestan todava hoy a
desarrollos imprevisibles.
Una constante de la potica de Kapoor es conciliar los opuestos. En particular,
su atencin se centra en la relacin entre el mundo exterior y el interior. La
interaccin del espectador particular con la obra crea un acontecimiento nico,
en cuanto vinculado a la emocin. La escultura tiene en cuenta las dimensiones
del cuerpo, que deformado y, en algunos casos, fragmentado se ve implicado
en un proceso de transformacin metafrica de lo fsico a lo trascendente, o de
lo trascendente a lo fsico: es decir, la obra no orienta al individuo hacia una
lectura determinada, sino que le estimula a dar un sentido a la propia y personalsima reaccin.
Monica Bonvicini
Venice, 1965. Lives in Berln
These Days Only a Few Men Know What Work Really Means, 1999
Digital print, 7 copies on aluminium, 239 x 97 cm each
These Days Only a Few Men Know What Work Really Means
(Hoy da muy pocos hombres saben lo que signica realmente el
trabajo), 1999
Impresin digital, 7 copias sobre aluminio, 239 x 97 cm cada una
These Days Only a Few Men Know What Work Really Means depicts a group
of construction workers, wearing only a helmet, having sex with each other
in an anonymous, reconstructed building site. The image, mounted on seven
large moveable panels of aluminum, is taken from a gay porno magazine. The
genitals of the men are covered by four green circles, two of which contain pictures, respectfully, of Peter Eisenman and Michael Graves, wearing accessories
or clothes that refer to their architecture. Above is the question Why did you
choose this work? taken from a questionnaire that the artist had circulated in
the last twelve years in construction sites in different countries. Entitled What
Does Your Wife/Girlfriend Think of Your Rough and Dry Hands?, it is a survey
about the relationship that bricklayers have with the act of building in general
and with their working conditions in relation to their own sexual gender.
These Days Only a Few Men Know What Work Really Means contains two other
phrases: in the center Want to see sanjose sex pics of sex nude girls construction workers pamala anderson pictures, and below construction workers
beatoff and stroke their cocks and piss on each other. Both sentences are taken
from research on the Internet and quoted maintaining the grammatical errors
and the misspelling of Pamela Andersons name.
The work shows that architecture makes use of predominantly male laborers.
We are led to think of these workers as men who are rather rough and strong,
symbols of machismo, when actually they belong to one of the most exploited
categories and their image is a recurrent icon in gay pornography. Playing on the
ambiguity of the gure of the construction worker with helmet, which in itself
seems to be a phallic symbol, the artist tears down the stereotypes associated
with it.
Monica Bonvicini sees architecture as the exemplication of the organization
of power. The relationship between architecture and power has always been
a very close one and has not been changed by the modernist vision. Despite
her intentions of making the space exible and transparent, the architecture
imposes itself, heedless of the conditioning that it creates. Its immovability and
xity is an obstacle to our freedom of movement, as well as to the establishment
of a new aesthetic and social vision.
These Days Only a Few Men Know What Work Really Means muestra a un grupo de obreros de la construccin que, vestidos tan solo con un casco protector,
realizan sexo entre s en un solar annimo, reconstruido. La imagen, montada
sobre siete grandes paneles mviles de aluminio, est tomada de una revista
porno gay. Los genitales de los hombres estn tapados por cuatro redondeles
verdes, dos de los cuales contienen respectivamente la imagen de Peter Eisenman y de Michael Graves con accesorios o trajes que hacen referencia a sus
arquitecturas. En lo alto aparece la pregunta Why did you choose this work?
[Por qu elegiste este trabajo?], tomada de un cuestionario que la artista distribuy durante los ltimos doce aos por solares en construccin de distintos
pases. Titulado What Does Your Wife/Girlfriend Think of Your Rough and Dry
Hands?, [Qu piensa tu mujer/novia de tus manos resecas y speras?] es una
encuesta sobre la relacin de los albailes con la construccin en general y
sobre sus condiciones de trabajo en relacin con el propio gnero sexual.
These Days Only a Few Men Know What Work Really Means contiene otras dos
frases: en el centro, Want to see sanjose sex pics of sex nude girls construction
workers pamala anderson pictures, y abajo construction workers beatoff and
stroke their cocks and piss on each other. Ambas frases estn tomadas de
bsquedas en Internet y han sido reproducidas manteniendo los errores gramaticales y el nombre chapurreado de Pamela Anderson.
La obra pone de relieve que la arquitectura se sirve de mano de obra primordialmente masculina. Se suele pensar en estos trabajadores como hombres ms
bien fuertes y rudos, emblemas del machismo, en realidad pertenecen a una de
las categoras ms explotadas y su imagen es un icono recurrente en la pornografa gay. Jugando con la ambigedad de la gura del obrero de la construccin
con el casco protector que l mismo parece un smbolo flico, la artista desbarata los clichs ligados a ella.
La arquitectura es para Monica Bonvicini la ejemplicacin de la organizacin del
poder. La relacin entre arquitectura y poder siempre ha sido muy estrecha y no
ha sido cambiada por la visin modernista. A pesar de sus propsitos de hacer el
espacio exible y transparente, la arquitectura se impone, ajena a los condicionamientos que crea. Su rmeza y jacin son un obstculo a nuestra libertad de
movimiento, adems de a la fundacin de una nueva visin esttica y social.
Neo Rauch
Leipzig, 1960. Lives in Markkleeberg
Kiki Smith
Nuremberg, 1954. Lives in New York
Sirens, 2001
Six bronze sculptures, ca. 13.5 x 14 x 14.5 cm and 25.5 x 17 x 7.5 cm
In her works, Kiki Smith often attributes human characteristics to animals. Precisely because of the metaphorical potential of the animal, this exchange of
qualities is recurrent in mythology, art, religious iconography, and literature. The
interrelationship between nature and its creatures is vital for human beings
since they and animals belong to one kingdom and are biologically very similar.
The combination of a human body and that of a bird draws on the historical portrayal of the siren and harpy (another subject treated by the artist), mythical gures that contain a sense of threat. The siren, a synthesis of two forms (woman
and bird), shows us that human beings and animals share the same nature, and
the same fate. The bird, moreover, represents the deep bond between human
beings and nature, and in many cultures its image is the symbol of the soul.
Even though the Judeo-Christian origins of the artists background clearly
emerge in many of her works, the way that Kiki Smith uses iconographic sources
from different cultures gives rise to a form of syncretism. As in her other works,
in Sirens the head of the woman-bird is somewhat out of proportion as it is in
various representations of sirens made in antiquity.
The mythology, fairy tales and fantastic narratives that accompany the history of
mankind can be read as the story of the relationship that human being has with
himself and with the surrounding world. In this as in other works by Kiki Smith,
it is also apparent how the needs and drives of the body are conditioned by
cultural dynamics. Sirens and harpies, for example, have been associated with
the dark side of the feminine in the collective imagination.
The mythical and magical universe created by Kiki Smith does not, as with the
surrealists, refer to the dreamlike, unconscious dimension. Instead it is a poetic
transposition of the analysis of how the human being acts in the world.
Kiki Smith, en sus obras, atribuye a menudo caractersticas humanas a los animales. Precisamente por el potencial metafrico del animal, este intercambio de
cualidades es recurrente en la mitologa, en el arte, en la iconografa religiosa,
en la literatura. La interrelacin entre la naturaleza y sus criaturas es vital para
los seres humanos, estos y los animales pertenecen a un nico reino y son biolgicamente muy similares. La combinacin entre el cuerpo humano y el del pjaro
encuentra su fuente en la representacin histrica de la sirena y de la arpa
(otro tema tratado por la artista), guras mitolgicas que contienen una idea de
amenaza. La sirena, sntesis de dos formas (mujer y pjaro), nos dice que seres
humanos y animales comparten la misma naturaleza y el mismo destino. El pjaro, adems, representa el vnculo profundo entre el ser humano y la naturaleza,
y en muchas culturas su imagen es el smbolo del alma.
Aunque las races judeocristianas de la formacin de la artista surjan con claridad en muchos de sus trabajos, el modo en que Kiki Smith utiliza fuentes iconogrcas procedentes de diversas culturas da vida a una forma de sincretismo.
Como en otras de sus obras, en Sirens la cabeza de la mujer-pjaro est ligeramente desproporcionada, como sucede en distintas representaciones de las
sirenas que se hicieron en la antigedad.
La mitologa, la fbula, las narraciones fantsticas que acompaan a la historia
de la humanidad pueden ser ledas como el relato de la relacin que el ser
humano tiene concretamente consigo mismo y con el mundo de su entorno. En
este trabajo como en otros de la artista emerge cmo tambin las exigencias
y las pulsiones del cuerpo sufren el condicionamiento de las dinmicas culturales. Las sirenas y las arpas, por ejemplo, han sido asociadas en el imaginario
colectivo al lado oscuro de la naturaleza femenina.
El universo mtico y fabulstico creado por Kiki Smith no remite como en el caso
de los surrealistas a la dimensin onrica e inconsciente: es, por el contrario,
una transposicin potica del anlisis de cmo el ser humano se sita en el
mundo.
Michael Joo
Ithaca (NY), 1966. Lives in New York
Wang Qingsong
Heilongjiang Province (China), 1966. Lives in Beijing
In 2001 Wang Qingsong made the work Follow Me, a photograph in which a
teacher uses a pointer to indicate a blackboard full of writings in Chinese and
English. In a chaotic jumble of information we recognize the names of important
international artistic events, the McDonalds and the Mercedes logos, the ve
Olympic rings, the AIDS and SARS acronyms, numbers and philosophical questions. The teacher, who is trying to compel the citizens to learn about the new
global world, is portrayed by the artist himself. A table, made in China, serves as
a desk, and on it are placed a bottle of Coca-Cola and a few books, one of which
contains a selection of the most signicant works of Western art. Follow Me refers to that school of thought according to which China, as a result of its opening
to the West, is undergoing a form of indoctrination that leads to the acceptance
of values, already undermined by the Cultural Revolution, that are alien to its
tradition. In keeping with this view, the encounter with codes that directly contradict the Chinese mentality produces surreal effects on the society.
In Follow Him, the subject (always the artist) is in a library, absorbed in reading,
seated at a table cluttered with stacks of books, computers and post-it notes.
The shelves are packed with books and the oor is covered with crumpled up
sheets of paper. Follow Him testies to the difculty of expanding ones cultural
knowledge disproportionately while steadfastly maintaining ones original identity at the same time.
To complete the cycle, the artist is working on another photo entitled Follow
You. A very serious-looking old man will appear so engaged in studies and research as to lose sense of what he is doing and what is around him. This cycle
of works tends to highlight how often we are led to believe that everything
revolves around us. Wang Qingsong, instead, emphasizes that since each individual is only one part of human society, the world requires the coexistence of
me, him and you.
En el ao 2001, Wang Qingsong realiz la obra Follow Me (Sgueme), una fotografa en la que un profesor seala con una varilla una pizarra llena de inscripciones en chino e ingls. En una catica madeja de informaciones, se reconocen los
nombres de importantes manifestaciones artsticas internacionales, el logotipo
de McDonalds y el de Mercedes, los cinco aros olmpicos, los acrnimos Aids
(Sida) y Sars, nmeros y problemas loscos. El profesor, que en la foto intenta
ofrecer una instruccin a marchas forzadas a los ciudadanos del nuevo mundo
global, est personicado por el propio artista. Hace las veces de ctedra una
mesa, fabricada en China, sobre la que hay una botella de Coca-Cola y algunos
libros, uno de los cuales contiene una seleccin de las obras ms signicativas
del arte occidental. Follow Me remite a aquella corriente de pensamiento segn
la cual, como efecto de la apertura a occidente, China est sufriendo una forma
de adoctrinamiento que lleva a la aceptacin de valores extraos a la propia tradicin, ya minada por la Revolucin cultural. Segn esta visin, el encuentro con
cdigos en neta contradiccin con la mentalidad china produce en la sociedad
efectos surreales.
En Follow Him el sujeto siempre el artista est en una biblioteca, enfrascado
en la lectura, sentado en una mesa repleta de pilas de libros, ordenador, post-it.
Las estanteras desbordadas de volmenes, el suelo cubierto de folios arrugados. Follow Him atestigua la dicultad de ampliar desmesuradamente los propios conocimientos culturales, manteniendo al mismo tiempo a salvo la propia
identidad originaria.
Para completar la serie, el artista est trabajando con otra fotografa, titulada
Follow You. Un anciano seor, de aspecto muy serio, aparecer enfrascado en
estudios e investigaciones como para perder el sentido de lo que est haciendo
y de cuanto est a su alrededor. Esta serie de trabajos tiende a poner de relieve
cmo a menudo uno se ve llevado a pensar que todo gira alrededor de nosotros.
Wang Qingsong, en cambio, subraya que, siendo cada individuo tan solo una
parte del consorcio social, el mundo prev la co-presencia de m, l y t.
Shi Yong
Shanghai, 1963. Lives in Shanghai
Two enormous hands, rather than feet, protrude from a pair of classic-cut trousers three meters long. The white cuffs that can be seen are those of a shirt.
Since the giant has only lower limbs and we do not know what it looks like in
its entirety, we can only wonder if they are two arms or two legs. On the oor,
a pink dog bone - one meter and a half long radiates electric light. Inside it is
a continuously repeated recording of a cocktail party at the Shanghai Biennale
of 2002.
In this installation, everything competes to create an absurd situation in which
the union of the elements that we are provided, alien to the real, is not sufcient
to suggest the identity of the subject, even in our imagination. If hands in the
place of feet make us think of a monstrous gure, at the same time, in the collective imagination, the classic cut of the clothes are associated with ordinary
situations. The subject seems to be taking part in an elegant party where everything competes to foster a show of vanities: it is the being there that justies
the being. As the title of the work suggests, the reections of the moon are
deceivers. The illusion of being what we are not makes us strange creatures of
undened identity.
Dos manos enormes, en lugar de los pies, salen de los camales de un pantaln
de corte clsico de tres metros de longitud. Los puos blancos que sobresalen en el extremo son los de una camisa. En el suelo, un hueso para perros
de metro y medio de largo, de color rosa, irradia luz elctrica. En su interior
se escucha repetidamente la grabacin de un cctel celebrado en la Bienal de
Shangai de 2002. Uno se pregunta si se trata de dos brazos o de dos piernas.
Del gigante existen solo las extremidades inferiores y no podemos saber qu
aspecto tendra en su conjunto.
En esta instalacin todo conduce a crear una situacin absurda, en donde la
unin de los elementos que se nos proporcionan extraa a la realidad no basta para sugerir la identidad del sujeto, ni siquiera desde un plano imaginativo.
Si las manos en el lugar de los pies nos hacen pensar, en efecto, en una gura
monstruosa, al mismo tiempo, en el imaginario colectivo, el traje de corte clsico viene asociado a situaciones ordinarias. El sujeto parece participar en una
esta elegante, donde todo conduce a alimentar una feria de las vanidades: es
el estar ah lo que legitima al ser. Como sugiere el ttulo de la obra, los reejos
de la Luna son engaosos. La ilusin de ser aquello que no somos, hace de
nosotros extraas criaturas de identidad indenida.
Oleg Kulik
Kiev, 1961. Lives in Moscow
The Holy Family reproposes the homonymous theme, freeing it from the interpretations of the age-old iconography. In art history, the depiction of the Holy
Family foresees the man/father in a protective stance at the back of the woman/
mother, who in turn protects the child. In Oleg Kuliks version, the father here
behind the mother as well is portrayed by a statue of Boris Yeltsin, rst president of the Russian Federation. The statue looks like one of the many monuments destroyed after a popular revolt, with the head smashed and the body
damaged. The woman, dressed in black, is wearing military boots and has a
shawl behind her head. Seated in a red armchair, dead, and with a gun in her
hand, she has a backpack stuffed with explosives on her lap instead of a child.
The way the light outlines the gures and the solemnity of the scene recalls
Soviet Realist painting, where the powerful always dominates the others. Combining religious iconography and political iconography, Kuliks image becomes
alien to both and condemns a real but absurd situation, as demonstrated by the
woman who carries death in the womb instead of life.
Kuliks Holy Family is reminiscent of the seizure of about eight hundred and
fty civilians by a commando, composed mainly of widows of Chechen rebels,
that took place in 2002 at the Dubrovka Theater in Moscow. The aftermath was
tragic: before raiding the theater, the Russian Special Forces pumped gas into it
causing the suffocation and death of about 200 terrorists and hostages.
The work focuses on the gure of the contemporary woman, in particular on
compassion for the woman, no longer seen as a bearer of beauty and life, but
trapped between new obligations and a power that oppresses her and her people. In this case, the battle for life becomes the willingness of a shaheeda to
lose her own in an obligatory struggle.
Wangechi Mutu
Nairobi (Kenya), 1972. Lives in New York
Untitled, 2004
Mixed media on paper, 190.5 x 104.1 cm
Una mujer negra se sienta con las piernas cruzadas en una concentracin de luz,
hierba y mariposas. De su cabeza, rebasada por una escultura africana arcaica,
se ramican unas patas de araa. En una mano sostiene una serpiente con la
cabeza seccionada, de la que salpica un borbotn de sangre. Los ojos, la nariz,
la boca, las manos, las joyas, son recortes de revista. El resto de la obra es una
mezcla de pintura y collage. El cuerpo de la mujer est manchado y en torno a
ella hay una nube de lentejuelas. Las lentejuelas cubrenw tambin a la serpiente. La mujer tiene piernas de madera, de donde salen brotes de hierba, y calza
zapatos elegantes. Las mariposas, de largas patas, que revolotean por debajo
de ella, remiten al rgano sexual femenino.
Las mujeres de los collages de Mutu tienen capacidades mimticas que las
convierten en seres indenibles. La actitud de mimetizarse es una estrategia de
supervivencia, tpica de las categoras dbiles, que tiene como contrapartida el
sacricio de la propia identidad.
Como en algunas imgenes de clich de la poblacin femenina africana, ofrecidas por las fotografas documentales, estas jvenes aparecen a menudo acurrucadas entre la hierba, pero estn maquilladas y llevan accesorios tnicos
reinterpretados por la industria de la moda. Tienen caractersticas que las hacen
asimilables al mundo natural y a una dimensin arcaica; pero tambin tienen
otras, como las extremidades articiales, que las hacen parecidas a mutantes y
hacen pensar en un mundo todava por venir. En particular, la insercin de prtesis remite a la obsesin del individuo contemporneo por el propio cuerpo que
le lleva a aceptar sacricios extremos, y al mismo tiempo evoca las mutilaciones causadas por las repetidas guerras por la explotacin de las materias primas que baan de sangre a los pases ms desfavorecidos econmicamente.
La obra de Wangechi Mutu es una crtica al modo en que las imgenes documentales y de moda presentan la gura de la mujer africana. Su planteamiento
es, sin embargo, extensible a cualquier mujer y, en denitiva, a todas las categoras dbiles que deben someterse a la prepotencia del ms fuerte.
Las revistas proporcionan mucho material para sus collages, puesto que la artista considera que son emblemticas de la sociedad que las produce: representan
lo que aquella sociedad ha comido, digerido y, nalmente, expulsado, en trminos de cultura social y poltica.
Dionisio Gonzlez
Gijn, 1965. Lives in Seville
In the cycle of works dedicated to the Brazilian favelas, Dionisio Gonzlez uses
the computer to manipulate photos he has taken of unplanned architecture, constructed by means of luck.
He inserts elements of contemporary architecture that are alien to these places
and which are not perceived at rst sight. To design the parts to incorporate
in the photos he uses software like 3D or Combustion, enabling him to create
three-dimensional models.
The favelas are structures where the poor and social outcasts aggregate to ensure their survival.
An indispensable element for this strategy of self-protection is the invisibility
of those who live in the favelas. The attention paid to the spontaneous settlements by the state, but also the international community put their very social
organization at risk.
Gonzalez considers the favelas the opposite of Panopticon, an ideal prison facility designed to permit one man to control all the prisoners. That is why the
organization of power, which does not admit the existence of places that escape
its control, proposes operations of demolition and redevelopment. But such operations have failed so far, precisely because they are imposed with acts of force
that tend to shatter the social fabric created inside these places and because an
increasing number of poor nd themselves compelled to live in shacks.
Douglas Gordon
Glasgow, 1966. Lives in New York
Self-Portrait of You + Me (Tyrone Power) pertenece a una serie de retratos fotogrcos de estrellas de cine, sobre los que se abren vistosas quemaduras que
agujerean los ojos, la boca o parte del rostro del sujeto. De estas aperturas
aora un espejo, que incluye en el retrato la imagen de quien lo contempla.
Como Andy Warhol, Gordon elige a sus sujetos entre los iconos de la cultura
popular, pero a diferencia de Warhol las desmitica acentuando su dimensin
humana. Gordon pone en discusin la identidad real de estos personajes, hacindola interactuar con la de quien se reeja en ellos. Ponindose frente a la
obra, el espectador transere, en efecto, las propias cualidades fsicas y los
propios humores al personaje reproducido, adquiriendo a su vez algunos de
sus caracteres. La identidad que emerge de esta interaccin resulta incierta y
ambigua: reconocemos a la estrella de cine, de la que tratamos de reconstruir
su imagen, pero al mismo tiempo la vemos debilitada por las quemaduras que
acentan la caducidad del ser. La serie Self-Portrait of You + Me atestigua cmo
el hombre es un abismo de sentimientos y aspectos contrastantes, y cmo no
existe imagen capaz de restituir la esencia real de la naturaleza humana.
Timothy Greenfield-Sanders
Miami Beach, 1952. Lives in New York
John Jones, Marine Staff Sergeant pertenece a una serie de trece fotografas
de repatriados que sufrieron mutilaciones durante la guerra de Irak, y que fueron
entrevistados para el documental del HBO Alive Day Memories: Home From
Iraq, dirigido por Jon Alpert y Ellen Goosenberg Kent.
En el retrato del sargento John Jones, que posa con uniforme, mostrando con
naturalidad sus piernas articiales, Timothy Greeneld-Sanders nos muestra
mucho ms que el horror de la guerra. Sin ignorar la propia condicin, el hombre
se pone delante del objetivo con la seguridad de un modelo que encarna un
ideal de belleza. Tanto el sujeto fotograado como quien contempla la fotografa, sufre los condicionamientos culturales dictados por la moda a travs de los
medios de comunicacin.
Esta serie de fotografas, subvierte el concepto fundamental de la retratstica clsica, que exalta al sujeto. En este caso, exaltar al sujeto signicara, en
efecto, atribuir a las mutilaciones sufridas en la guerra un valor similar al de las
condecoraciones prendidas en el pecho del soldado. A diferencia de los retratos
anteriores, sobre personajes que se hicieron famosos por su talento y que por
un motivo o por otro deben suscitar nuestra admiracin, aqu quien contempla la
fotografa no deseara estar en el lugar del sujeto. Al mismo tiempo, los retratos
expresan las cualidades que han permitido a estos hombres y a estas mujeres
superar un momento dramtico desde el aspecto fsico y psicolgico de sus
vidas y de seguir mirando hacia delante.
El encuadre y los elementos que entran a formar parte del este son los mismos
que distinguen a los retratos de Greeneld-Sanders: un fondo neutro, que priva
al sujeto del contexto y, a veces la nica excepcin una silla o un taburete. No
hay nada en el interior de ese espacio que pueda apartar la mirada de la persona
fotograada, que a su vez mira hacia delante de l mismo.
Francesco Gennari
Pesaro (Italy), 1973. Lives in Milan and Pesaro
Erwin Wurm
Bruck an der Mur (Austria), 1954. Lives in Vienna
In Anger Bumps, two protuberances emerge from a fully clothed mans body
without a head. The two bumps - one below the knee, the other on the shoulders
- are formal transpositions of a feeling of anger.
In gurative art, the emotional states are revealed mainly by facial expressions,
but in this sculpture without a head Wurm render the body expressive.
Made out of nickel-plated bronze, Anger Bumps has a mirroring effect: everyone can reect physically and metaphorically and ask themselves what, of their
emotional state, others perceive.
In Erwin Wurms work, objects are often humanized and humans become like
things. The change in shape makes objects assume qualities that recall human
ones- fatness, exibility, deformities -, while the men become their clothes or
blend with the objects that surround them. To emphasize the process of identication with the world of things, the human subjects are usually presented
deprived of their head and thus of their individuality. Other times the head is
replaced by an object: the result, however, is always the same.
Wurms sculptures explore the endless possibilities of form, making a strategy
of the irony that allows us to question the why of things. A change in the proportions, the subtraction or addition of a part, the metaphorical use of an object,
or an unusual positioning change the meaning and the interpretation of a shape
and make it possible to look at reality in a different way, enriching it with signicances and nuances.
Carsten Hller
Brussels, 1961. Lives in Stockholm
Reindeer, 2008
Green bi-resin, deer hooves, blue glass eyes, 10 x 56 x 28 cm
A newborn baby reindeer, curled up on the ground, begins to peer out at the
world with its blue eyes. Its position expresses the uncertainty of the rst moments of life and arouses a feeling of protection. Soft to the touch, the animals
anatomy is faithfully reproduced, its credibility enhanced by real deer hooves.
The bright green color of the coat and articial human eyes, however, make
it look like a genetically modied creature. Another hypothesis is that its appearance is only a hallucination due to the ingestion of Amanita muscaria, a
poisonous mushroom having powerful hallucinogenic effects. This mushroom,
whose harmless appearance is deceiving, recurs in Carsten Hllers work also
in relation to the reindeer, who appreciates its virtues and eats it. It has been
observed that the hallucinatory effects of the mushroom are passed on to those
who eat the meat or drink the urine of the reindeer that has ingested it. Man has
experienced these effects since ancient times and has attributed supernatural
properties to a drink made with reindeer urine.
Since 1995, Hller has created other animals, always altering the colors: a dolphin, a whale, an elephant, an orangutan, a crocodile, a rhinoceros, a hippo and
a walrus. Finding ourselves in front of them causes us to wonder what we are
really looking at, to question our certainties and to develop our own personal
response. With these works, Hller demonstrates that a change in color is sufcient to destabilize the perceptual system: the way we construct our idea of
reality needs to receive a jolt from an unexpected experience to leave the reassuring realm of conformity.
Liu Jianhua
Jian (China). Lives in Shanghai
Bone, 2009
Porcelain, 12 x 182 x 10 cm
Bone is a porcelain bone, whose size prevents the viewer from deciding whether it belongs to an animal or a human being. Porcelain, a non-porous material,
makes it impossible to date the bone, as if it were crystallized in time. Bone
thus assumes the dual identity of an archeological nd and an object of modernity. When looking at it, we nd nothing that allows us to relate it to reality.
Outside of any contextualization, therefore, the bone is a pure form, which
refers to itself.
Bone was designed for an exhibition entitled Horizon. While the horizon is a
perfectly visible yet virtual line, this bone out of time and without a story to
tell is abstract yet concrete. Like the other sculptures of this cycle, it expresses
abstract concepts through concrete images.
With his exclusive use of porcelain, a material that has been produced in China
for thousands of years, Jianhua Liu emphasizes that it is not necessary to deny
ones culture of origin to express oneself with the language of contemporary art.
The self-referentiality of the object, its anonymous size, the search for the purity
of an abstract form, the repetitiveness of equal forms - objective and not symbolic places Liu Jianhuas work in the logic of Minimalism. At the same time,
his mode of expression takes a different path from that of Western Minimalism,
linked to the rigor of geometry and the use of industrial materials that exclude
the artists touch.
Jianhua Liu believes that the overcrowding of symbols that oppresses our society has extended to art, preventing us from grasping the essence of things.
Marc Quinn
London, 1964. Lives in London
Un esqueleto con las manos juntas parece levitar iluminado por una aureola
de ores doradas. Brotan ores doradas tambin de entre sus huesos, como
indicando que ha comenzado un proceso de transformacin.
Las molculas de las que estn constituidos los organismos vivos contienen
tomos de carbono, el elemento que los une a todos. Cuando un ser vivo muere,
sus tomos entran de nuevo en el ciclo del carbono, es decir, pasan de un organismo a otro, permitiendo el desarrollo de otras formas de vida. La muerte de
un hombre puede permitir, pues, la existencia de organismos vegetales, que a
su vez cedern sus tomos a otras formas de vida. Este ciclo ininterrumpido de
muerte y renacimiento pregura una especie de inmortalidad.
The Future of the Planet trata un tema clsico de la historia del arte, el memento
mori, que, afrontado con un bagaje de conocimientos cientcos, lo presentan
desde un punto de vista distinto: ya no nos encontramos ante una exhortacin,
ante una invitacin a actuar segn las leyes de Dios con vistas a la vida eterna,
sino que estamos ante una presentacin de aquella que ser la vida futura de
nuestros tomos. Iluminados por una lmina de oro, que simboliza el alba de
una nueva vida, las ores de Marc Quinn, adems de la caducidad, expresan
sensualidad y fuerza vital.
Shirazeh Houshiary
Shiraz (Iran), 1955. Lives in London
Flood, 2010
Blue pencil with black and white aquacryl on canvas and aluminum
270 x 190 cm
Flood is a nebula of marks generated by the continuous repetition of two opposing words in Arabic.
Shirazeh Houshiarys paintings are made through a process that lasts several
months. First the canvas is placed on the oor and then the artist positions
herself within it and lls it by repeating undisclosed words. These marks are
always drawn on a white or black background and seem to emerge from light
or darkness.
Using the written words as an elementary particle, and obsessively repeating
them like a mantra, Houshiary creates an intertwinement that grows as if a
weave into a very complex structure. Gradually this weave comes to life through
an illusion of movement. The forms appear elusive: it is impossible to grasp the
details, impossible to isolate the origin, the word, the mark from which everything arises. The movement of the weave is barely perceptible: a heartbeat,
inhalation and exhalation, like all the involuntary movements that punctuate the
vital functions of all beings.
At the top of Flood is a black void that the surrounding matter seems to be
sucked or emitted from. This impression is accentuated by the black aura around
the picture, evoking a space removed or one to ll, an ambivalence that reminds
us of the alternating phases of breathing.
Houshiarys work evokes the universe, the body, its pulse and its palpitations.
Rudi Mantofani
Padang (Indonesia), 1973. Lives in Jakarta
A huge kitchen cleaver seems stuck in a block of wood. On closer look, however,
the blade - bent at the tip - is only resting on the wood. The enlarged scale of
an everyday object is a characteristic of Pop Art, while the absurdity of the steel
blade that bends in contact with a soft material evokes Surrealism. The narrative structure of the work refers neither to an analysis of the Pop Art consumer
society nor to the dreamlike dimension of the surrealists: rather it becomes a
questioning of the ambiguity that the ordinary assumes in our eyes, with the
consequent loss of the concept of truth. The enlarged size gives the work the
frightening aspect of the gallows, but at the same time the bent tip of the blade
transforms it into something harmless. The cleaver could be both a weapon and
a useful everyday object. Actually it is neither one nor the other: the wooden
structure that the blade was supposed to plunge into, interpreted as a base,
turns it all into sculpture.
Mantofani uses the ambiguity of the object as an exhortation not to be deceived
by appearances. With his work, the artist emphasizes our habit of interpreting
most of the signals that reach us from the surrounding reality as a threat, even
when they are not. The risk is that we react inappropriately, loading the social
context we live in with aggressiveness.
Roberto Cuoghi
Modena, 1973. Lives in Milan
The portrait of musician Arto Lindsay belongs to the Maltrattati series, launched
by Roberto Cuoghi in 2001. At the beginning, the subjects of these paintings are
people the artist has come across during his activities and who have caused
him momentary feelings of unpleasantness, or he felt in disagreement with.
Using the work as a means to explore himself and his own mental mechanisms,
Cuoghi invites the chosen person into his studio for a settling of scores. The
subject who is willing to submit to the meeting undergoes a long session during
which his image is modied with wax, staples, adhesive plasters, false teeth. In
the end the person will look like someone who has been beaten, tortured, raped,
and - in extreme cases - killed, buried and dug up or beheaded. Although in its
nal phase the works of the Maltrattati cycle are photographic prints, in creating them the artist uses an elaborate process that includes drawing, painting
and sculpture. It is the direct intervention of the artists hand on the face of the
abused that determines the emotional state conveyed by the work. The moment
the feeling of annoyance with the subject spills over to its image and not the
person, the creative process takes on a liberating dimension, without actually
being violent.
Not all the subjects of this cycle, however, are chosen on the basis of these
premises. Cuoghi subsequently preferred to portray friends. And such is the
case of Arto Lindsay, presented in this work as a martyred saint. One of his
eyes is black and blue and all around it are puncture holes as if made with an
awl. Dressed in black, Lindsay is represented against a black background. The
posture of the body and his left hand, which lengthens pushing forward into the
foreground, recall the Mannerist painting of El Greco. He is invested with a double light: one comes from the left and illuminates the face and the hand, as if it
were natural light; the other, behind him, creates an aura around him, not unlike
that used in religious painting to evoke saintliness. However, the idea of holiness is contradicted by a halo that, on closer inspection, is made from a paper
cake doily behind which emerge spatters of cream from a dessert splattered on
the wall. Holiness is thus profaned through a scornful gesture.
El retrato del msico Arto Lindsay pertenece a la serie de los Maltrattati (Maltratados), comenzada por Roberto Cuoghi en 2001. Inicialmente, los sujetos de
estas obras son personas con las que el artista se ha encontrado durante su actividad y que han suscitado en l momentneos sentimientos desagradables, de
fastidio, o con los que se ha sentido en desacuerdo. Utilizando el trabajo como
medio para sondearse a s mismo y a sus propios mecanismos mentales, Cuoghi
invita a su estudio a la persona elegida para un ajuste de cuentas. El sujeto que
se muestra disponible al encuentro se somete a una larga sentada durante la
cual su imagen es modicada con cera, puntos metlicos, clavos, esparadrapos,
dentaduras cticias; el resultado nal mostrar el aspecto de alguien que ha
sido golpeado, torturado, maltratado y en casos extremos asesinado, sepultado y desenterrado o decapitado. Si bien en su fase nal, las obras de la serie
de los Maltrattati son impresiones fotogrcas, para su realizacin el artista
se sirve de un elaborado proceso que incluye tambin el dibujo, la pintura y la
escultura. Es la intervencin directa de la mano del artista sobre el rostro del
maltratado la que determina la condicin emocional que la obra transmite. En
el momento en que el sentimiento de fastidio por lo que se reere al sujeto se
desborda sobre su imagen y no sobre su persona, el proceso creativo asume una
dimensin liberadora, sin ser por esto violento.
Sin embargo, no todos los sujetos de esta serie son elegidos sobre la base de estas
premisas. Cuoghi ha preferido representar sucesivamente a algunos amigos. Este
es el caso de Arto Lindsay, presentado en esta obra como un santo martirizado.
Uno de sus ojos est tumefacto y todo el rostro se ve agujereado como si hubiera
sido golpeado con un punzn. Lindsay, vestido de negro, est representado sobre
un fondo negro. La postura del cuerpo y la mano izquierda, que se alarga hasta
ponerse en primer plano, evocan la pintura manierista de El Greco. El hombre est
investido por una doble luz: una procede de la izquierda y le ilumina el rostro y la
mano, como si se tratara de una luz natural; la otra, a su espalda, crea en torno a
la gura un aura, no muy distinta de la utilizada en la pintura religiosa para evocar
la santidad. La idea de santidad es, sin embargo, desmentida por una aureola
que, si nos jamos, se obtiene de una bandeja de torta tras la cual despuntan
salpicaduras de crema de un dulce estampado contra la pared. La santidad es as
profanada por el escarnio.
Hans Op de Beeck
Turnhout (Belgium), 1969. Lives in Brussels
Four anonymous hands construct and dismantle urban spaces, miniature landscapes and interiors, by assembling three-dimensional models on a smaller
scale and common objects such as thermoses, containers, light bulbs and cotton
balls, which in the overall view lose their original connotation.
In this video, Hans Op de Beeck gives an image to urban landscapes, waiting
rooms, theaters, gardens. And also old palazzos which turn into birthday cakes
to then become architecture again, but in ruins , ofces, rooms decorated for
parties, clouded skies lit by the sun or the moon, cruise ships, twinkling lights
and snow scenes are taken apart as soon as completed, as fast as a theater set
is changed. As soon as the image can be perceived as real, the same hands that
had constructed the whole then take it apart to begin another building process.
In the brief moment of transition from one set to another, what accentuates the
verisimilitude, together with the use of lights, is precisely the absence of the
human gure.
Staging Silence shows a sequence of public spaces that arise from the artists
memories, but have no particular connotation. Always rigorously empty, they
are perceived as silent despite the musical commentary. The anonymous and
familiar nature of the space makes us perceive it as a place where each of us
has been and where we might return.
And the use of black and white in the video introduces a vague suspense of lm
noir and a sense of anticipation with no way out.
Nathalie Djurberg
Lysekil (Sweden), 1978. Lives in Berlin
Snakes Know Its Yoga (Las serpientes saben que esto es yoga), 2010
Vdeo de animacin de arcilla, 6.30 min.
Msica de Hans Berg
In Snakes Know Its Yoga a snake approaches a man absorbed in meditation and
tries to make him fall into its power by embracing him, enveloping him, hypnotizing him. The man moves away with increasingly measured movements. The
game between the two becomes an acrobatic dance, but the snakes behavior
becomes more and more threatening. After nearly strangling the man, he dozes
off underneath him making a cushion of himself. The yogi regains his energy, but
as soon as he starts meditating the snake awakens and dismembers him. Before
coiling himself up again and going back to sleep, the snake cradles the head and
part of the trunk of the man he tore to pieces.
The snake is a recurring element in the symbology of yoga, and also gives its
name to a yoga pose. There is a form of energy that, like a snake, lies coiled
up at the base of the spine and is activated by yoga practice: an energy that
must be awakened slowly and carefully so as not to adversely affect the yogis
equilibrium.
In Nathalie Djurbergs videos, death and the decay of matter are always present
or looming. The characters seem to move voluntarily and without drama to their
ruin, yet still manage to convey a sense of rebellion. They are beings that are
candid and perverse at the same time, that turn sex into cannibalism, allow
themselves to be dismembered by wild animals, devour or have themselves devoured, tortured, because this is inevitable.
Placed in oppressive domestic environments or in contact with a threatening nature, these subjects of strong, extremely expressive features, with cadaverous
pallor, obese or emaciated, and often naked, interpret stories of violence, sex, or
sadism and wander around in the territory of the outrageous.
While the hyper-realistic language that the media has accustomed us to has
perhaps made us less inclined to let ourselves be shocked by violence and its
enactment, the language of animation has the ability instead to awaken the old
fears and anxieties of our childhood.
Djurberg uses the technique of clay animation, which determines the non-uid
movement of the Plasticine and clay characters modeled by her and completed
with fabric, hair and other materials. At times the wires through which they
move and reveal the artice are clearly apparent.
The music is composed by Hans Berg entirely on the computer, mixing synthesized sounds and sample sounds of real instruments (piano, bells, cymbals). By
creating hypnotic music with slight variations in tone and frequency that follow
the same theme with which the colors change in the video, Berg draws the
viewer into the mental state of the character at the mercy of the snake.
Vik Muniz
Sao Paulo (Brazil), 1961. Lives in New York
Untitled, 2010
Lampworking, borosilicate glass and brick, 90 x 35 x 35 cm
A large hourglass has a red brick inside it. The porosity of the brick material suggests that it might easily be pulverized, allowing the hourglass to carry out its
task. Instead we are faced with an object that does not have the function of an
hourglass even though it has its shape and materials. As always happens with
Munizs works, the object represented is recognizable, but its constituent parts
catch us off guard because of the way they are presented.
The nature of the object we have before us transcends the object itself, as well
as its sculptural representation. It appears to be a product that has been industrially manufactured, in series. At the same time, the more technically perfect
the image, the further away from reality. It is not an exact copy of something we
are familiar with. Munizs goal is to show the misleading nature of the image
in relation to the historical memory of it and the experience of those who look
at it. It is, in fact, the mind that deconstructs and reconstructs the image of the
object before us, allowing us to recognize an hourglass even in the absence of
what makes it such: sand, whose slow stream punctuates and denes a predetermined period of time. Instead, the associative processes of the mind make
us envision that which is not there. We see sand instead of the brick. We see
what we expect to see.
Una gran clepsidra tiene en su interior un ladrillo rojo. La porosidad del material
sugiere que podra ser fcilmente pulverizado, permitiendo as a la clepsidra
desarrollar su tarea. Nos encontramos, sin embargo, ante un objeto que, aun
teniendo la forma y los materiales de una clepsidra, no tiene de hecho su funcin. Como siempre sucede en las obras de Muniz, el objeto representado es
reconocible, pero sus elementos constitutivos resultan desplazados por el modo
en que son presentados.
La naturaleza del objeto ante el que nos encontramos trasciende tanto el objeto en s mismo como su representacin escultrica: en efecto, da idea de un
producto realizado industrialmente, en serie. Al mismo tiempo, cuanto ms tcnicamente perfecta parece la imagen, ms se aleja de la realidad. No es una
copia exacta de algo que nos resulta familiar. El objetivo de Muniz es demostrar
el carcter engaoso de la imagen en relacin con su memoria histrica y con la
experiencia de quien la contempla. Es, en efecto, la mente la que deconstruye y
recompone la imagen del objeto que nos encontramos delante, permitindonos
reconocer una clepsidra incluso con la ausencia del elemento que la caracteriza:
la arena, que deslizndose lentamente ritma y dene un arco de tiempo predeterminado. Los procesos asociativos de la mente nos hacen imaginar la arena en
el lugar del ladrillo. Vemos lo que esperamos ver.
John Bock
Gribbohm (Germany), 1965. Lives in Berlin
Seewolf, 2010
Film installation. Mixed media, 28:37 min., ca 275 x 300 x 125 cm
Seewolf, 2010
Vdeoinstalacin. Tcnica mixta, 28:37 min.; ca. 275 x 300 x 125 cm
Javier Prez
Bilbao, 1968. Lives in Barcelona
Cabeza raz is a bronze root at the top of which is a resin and parchment human
head that looks mummied. In nature, the root performs the dual function of
anchoring the plant to the ground and nurturing it, while in anatomy this name is
assigned to nerve endings that have a similar appearance and function. Thus the
human body and the body of nature share a strong sense of form and processes.
Human beings and nature are also subject to the continuous metamorphosis
of matter in the cycle that leads from birth to death. This eternal transience
involves both the body and the identity of the individual.
Perz shapes the process of transforming matter, a process that also seems to
unleash that spiritual energy that always permeates the culture of mankind. By
showing the terric inherent in nature through fantastic, raw and poetic images
that in most cases look like the nightmare, the dream or the delirium so dear
to the surrealists, Perez also shows us how much beauty there is in it. In this
sense, his work manifests the sublime: it shows something that terries and
fascinates at the same time. Cabeza raz embodies precisely this coexistence
of opposites.
Cabeza raz es una raz de bronce cuya cima es una cabeza humana de resina y
pergamino, que parece momicada. La raz es un elemento que desarrolla la doble funcin de anclar la planta al terreno y de nutrirla. En anatoma, este nombre
se asigna a terminaciones nerviosas que tienen aspecto y funciones similares.
Hay, pues, una profunda comunin de formas y mecanismos entre cuerpo humano y cuerpo de la naturaleza. El ser humano y la naturaleza estn sujetos,
adems, a la continua metamorfosis de la materia en el ciclo que conduce del
nacimiento a la muerte. En esta transitoriedad perenne se ven implicados tanto
el cuerpo cuanto la identidad del individuo.
Prez da forma al proceso de transformacin de la materia, un proceso que parece excarcelar tambin aquella energa espiritual que desde siempre permea
la cultura del hombre. Mostrando lo que de aterrador existe en la naturaleza
mediante imgenes fantsticas, crudas y poticas, que tienen casi el aspecto
de una pesadilla, de un sueo, de ese delirio tan querido para los surrealistas,
Prez nos revela tambin la belleza que todo eso contiene. En este sentido, su
obra maniesta lo sublime: muestra, en efecto, algo que aterra y al mismo tiempo fascina. Cabeza raz encarna precisamente esta co-presencia de opuestos.
Li Tianbing
Guilin (China), 1974. Lives in Paris
Recrutement portrays a group of children in a setting that that blends Tiananmen Square and with a landscape in southern China. It might seem a protest
in the eyes of Westerners, who often tend to give a political interpretation to
anything that regards China. Instead it is about children who are waiting to be
hired for a job in a factory, showing signs with the words recruitment. The
work emphasizes the fact that the rising ination in China today makes it more
difcult to nd workers who accept wage conditions that are inadequate to the
increased cost of living, and that consequently the factories nd it difcult to
cope with the huge demand for products that maintain competitive prices. In addition, many Chinese prefer to return to live in suburban and rural areas, where
the negative effects of ination are not felt as much. The Chinese population
policy is no stranger to this labor shortage. It is believed, in fact, that there have
been approximately 400,000,000 fewer births since the enactment of the 1978
law forbidding a couple to have more than one child.
The work of Li Tianbing revolves around this very theme of the one-child policy.
Born in the 1970s, the artist relates the solitude that his generation grew up in.
Starting from a few photos from of himself as a child, he has reconstructed an
ideal childhood animated by imaginary playmates and siblings and then transferred onto canvas. The landscapes are imaginary as well. The artist created
them by drawing from an archive of photographs that he took himself of the
most remote villages in China, still untouched by the rapid modernization of the
country.
His paintings maintain a strong relationship with photography in the partial
blurring, in the overlapping of images that suggest a double impression, in the
pose of some of the subjects, in the predominantly black and white color. Unlike
Zhang Xiaogang, who colors part of the gures or some element of the painting,
Li Tianbing highlights certain gures by painting them entirely in a uniform color
that is symbolically signicant to him (blue is the color of capitalism, purple of
nostalgia, green of phantoms, light blue of sadness, red of blood and revolution).
Even though portraying a ctional world, these paintings offer a scenario closely
linked to the socio-political situation in China.
Ronald Ventura
Manila (The Philippines), 1973. Lives in Manila
Cumulus, 2011
Installation, variable dimensions
Mixed media on canvas, 150 x 305 cm
8 light boxes, 21 x 30 x 5 cm each
3 resin sculptures, ber glass, stone wool, 140 x 130 x 85 cm,
110 x 105 x 105 cm, 110 x 215 x 100 cm respectively
Cumulus, 2011
Instalacin, dimensiones variables
Tcnica mixta sobre lienzo, 150 x 305 cm
8 cajas de luz, 21 x 30 x 5 cm cada una
3 esculturas en resina, bra de vidrio, lana de roca, 140 x 130 x 85 cm,
110 x 105 x 105 cm, 110 x 215 x 100 cm respectivamente
Cumulus une una corpulenta gura femenina con la de una isla que levita en
el espacio. La mujer duerme, a pesar de la situacin catica que la circunda.
Su rostro no es visible porque est cubierto por un incendio, del que brota un
denso humo negro, que asume las semblanzas de un demonio con cabeza de
cabra. Toda la representacin est jalonada de simbologas macabras y religiosas que contrastan con la opulencia del cuerpo femenino. Debajo de ella desla
una banda musical formada por zombis, seguida por dos guras desnudas que
evocan a Adn y Eva expulsados del jardn del Edn. El conjunto est construido sobre una mirada de detalles, algunas pinturas con fuerte realismo, otras
con la tcnica del cmic, juntando unos y otros sin tener en cuenta su relacin
proporcional y sin coherencia lgico-narrativa. Reconocemos a san Jorge, que
lucha con el dragn, Mickey Mouse, un clown, calaveras, una gura anglica,
un dragn y muchos otros elementos, en una mezcolanza catica que ana imgenes de desarrollo con otras de decadencia. El cuerpo de la mujer delimita la
lnea natural del horizonte, rota por un edicio que parece apenas construido y
emblemtico de la transformacin del paisaje. Completan la obra algunas cajas
de luz y tres esculturas que representan algunas islas, obtenidas uniendo cristal,
bra de resina, plstico y metal, y que simbolizan lugares accesibles solo a unos
pocos privilegiados. Estos cuerpos extraos a la pintura tienen como sujeto una
roca sobre la que se ve una calavera, dos manos que abrazan una masa de objetos; un tanque engarzado entre dos huesos cruzados; un minotauro; hombrecitos
en el interior de agujeros excavados en el cemento, que nos hacen pensar en
una antigua necrpolis; un castillo; un Sagrado Corazn recubierto por estratos
de roca.
Haciendo referencia al propio lugar de origen las Filipinas, Ventura evidencia
en este trabajo cmo, mientras gran parte de la poblacin vive por debajo del
umbral de la pobreza, autnticos parasos, inaccesibles para la mayora, son
ofrecidos a cuantos pueden permitrselo. El contexto general de la pintura, con
su girndula de guras superpuestas, representa una realidad dolorosa sufrida
por lugares y personas, obligados a transformarse para adecuarse a un nuevo
equilibrio bajo la mirada explotadora del sistema.
R
U
S A
R
L
A
Matthew Barney
Il. p. 71
Maurizio Cattelan
Il. pp. 83-85
Rvoli - Turn
Cortesa Maurizio Cattelan Archive
Foto: Paolo Pellion di Persano
Castello di RivoliMuseo dArte Contemporanea,
Rivoli - Turin
Courtesy Maurizio Cattelan Archive
Photo: Paolo Pellion di Persano
Ross Bleckner
Il. p. 61
Francesco Clemente
Il. p. 65
John Bock
Il. pp. 139-141
Roberto Cuoghi
Il. p. 129
Seewolf, 2010
Monica Bonvicini
Il. p. 93
Nathalie Djurberg
Il. pp. 133-135
Francesco Gennari
Il. p. 115
Timothy Greenfield-Sanders
Il. p. 113
Robert Gober
Il. p. 69
Peter Halley
Il. p. 63
Prison, 1985
Coleccin particular
Symphorien-sur-Coise, Francia)
Private Collection
Symphorien-sur-Coise, France)
Dionisio Gonzlez
Il. p. 109
Carsten Hller
Il. p. 119
Reindeer, 2008
Douglas Gordon
Il. p. 111
Shirazeh Houshiary
Il. p. 125
Flood, 2010
Michael Joo
Il. p. 99
Anastasia, 1994
Anish Kapoor
Il. pp. 89-91
Untitled, 2007
Cortesa Lisson Gallery, Londres
Liu Jianhua
Il. p. 121
Bone, 2009
Cortesa Beijing Commune y del artista
Courtesy Beijing Commune and the artist
Li Tianbing
Il. p. 145
Recrutement, 2011
Oleg Kulik
Il. p. 105
Ma Liuming
Il. p. 73
Rudi Mantofani
Il. p. 127
Tony Oursler
Il. p. 75
Javier Prez
Il. p. 143
Vik Muniz
Il. p. 137
Untitled, 2010
Luigi Ontani
Il. p. 55
Richard Prince
Il. p. 58
Marc Quinn
Il. p. 123
Hans Op de Beck
Il. p. 131
Neo Rauch
Il. p. 95
Shi Yong
Il. p. 103
Gegenlicht, 2000
Cindy Sherman
Ils. p. 57
Kiki Smith
Il. p. 97
Sirens, 2001
Coleccin particular. Cortesa Barbara Gross Galerie,
Munich, y Aegidius Collection
Ronald Ventura
Il. p. 147
Cumulus, 2011
Cortesa Galleria Primo Marella, Miln - Beijing
Courtesy Galleria Primo Marella, Milan - Beijing
Wang Guangyi
Il. p. 87
Wang Qingsong
Il. p. 101
Yue Minjun
Il. p. 77
Happiness, 1993
Wangechi Mutu
Il. p. 107
Untitled, 2004
Zhang Xiaogang
Il. p. 79
Erwin Wurm
Il. p. 117
R
U
S A
R
L
A
Texto en valenci
Cal preguntar-se si encara podem pensar com Paul luard, qui estava convenut que hi ha uns altres mons, per estan en este. La
irrupci de la revoluci telemtica, per exemple, la difusi de la
xrcia i de les comunicacions via satllit, han creat mons parallels
que eren inimaginables ns fa unes dcades. Per tant, a Paul luard
podem replicar-li que hi ha uns altres mons i estan en este, per
que tamb hi ha uns altres de nous que no existien encara en els
anys en qu es va desenrotllar el surrealisme. Estos mons, com
hem dit, sn lexpresasi concreta de la revoluci telemtica i de la
cultura global.
Eixir del segle XX ha signicat eixir de les experincies artstiques
que van nixer de lart que es va originar a partir de la Revoluci
Industrial en la segona mitat del segle XIX? Evidentment el postmodernisme va suposar un intent de deixar arrere el modernisme,
encara que no es pot negar que en tot lart actual encara queden
empremtes dels llenguatges de les avantguardes histriques. En el
segle XX va haver molts canvis, un dels quals com demostra esta
exposici s el pas del surrealisme a all surreal. Sobretot a partir
dels anys seixanta, lart una bona part de lart va intentar alliberar-se de la pulsi inconscient a referir-se concretament a all real,
duna banda, i a all virtual de laltra.
El naixement de la psicoanlisi a principis del segle XX va donar vida
a un ampli corrent de pensament que en lmbit del modernisme
imperant es va convertir en una autntica revoluci. Igual que la
revoluci bolxevic, la qual a travs de la lluita de classes va transformar la percepci del paper social de les masses, tamb la revoluci
psicoanaltica va inuir en la cultura i en els costums del segle XX, i
continua inuint-ne en els dels nostres dies. La presa de conscincia
collectiva del paper que exercix linconscient en la quotidianitat de
cada individu i la inuncia que exercix la interpretaci dels somnis
de dispora per a lart, fent que una gran diversitat drees geogrques i culturals pogueren collaborar en la reordenaci que estava
experimentant lart avantguardista.
Ms tard, lany 1989, es va produir la caiguda del mur de Berln. I
es va pensar que si deixava dexistir la contraposici entre la visi
marxista del mn i la capitalista, la Histria havia acabat: sense contraposici no hi ha histria. Molts artistes van pensar a traslladar-se
a Berln i no a Nova York, per b que est ciutat continua sent sense
cap mena de dubte la capital mundial de lart. Lescenari geopoltic
no ha deixat de donar sorpreses, com ho demostra el paper que ha
adquirit la Xina a escala internacional. En este sentit, esta exposici
oferix una demostraci ms de la importncia que donem actualment al mn asitic.
Podem dir que amb linformalisme europeu i lexpressionisme
abstracte nord-americ sabandonen el cavallet i els pinzells per a
obtindre una relaci ms directa amb lobra, ms intensa, incls violenta, com si lartista volguera penetrar literalment en la tela per a
trobar respostes dins del quadro i no a travs deste. En este sentit,
el moviment Fluxus va ser clau en este perode artstic, ja que va
tractar de marcar models i directrius per a esta nova forma dentendre un art que estenia les seues fronteres rpidament, trencant
els esquemes que havien caracteritzat lavantguarda durant ms de
mig decenni. I no va ser ns als anys seixanta quan els principis ms
estrictament revolucionaris de les primeres avantguardes es van
materialitzar en tota la seua amplitud.
Desta manera, es pot dir que les primeres avantguardes artstiques
van descobrir un nou mn, els moviments posteriors a la Segona
Guerra Mundial van iniciar la seua exploraci, mentre que les neoavantguardes, que van sorgir a partir dels anys seixanta, van crear
una nova forma de fer art que es va completar a nals del segle
XX
1. Guy Ernest Debord: La socit du spectacle. Buchet/Chastel, Pars 1967, publicat el 14 de novembre (en castell hi ha una versi ntegra del text, tradut el 1998 per a lArchivo
Situacionista Hispano).
2. Durant aquells anys naix el fotoperiodisme, que coneixer la seua edat dor en el perode que est a cavall de les dos grans guerres. Una nova gura el reporter grc
sespecialitzar en la recerca de lexclusiva, contribuint de manera decisiva a la proliferaci de les capaleres de gran tirada, a la difusi de peridics i revistes. Naix la notcia visual,
que modicar progressivament els nous llenguatges de la informaci i de la crnica dactualitat, aix com la manera de narrar i de contemplar.
sexpressen per mitj dimatges surreals. En cert sentit, la visi surrealista arriba a les habitacions de cada adolescent dels anys setanta,
per a eixir-ne en els anys noranta amb el Photoshop.
El lmit del surrealisme consistia en el mtode adoptat que, si b
no aspirava a crear un estil unvoc, aplicava esquemes racionals:
descontextualitzava una imatge, allava un objecte o un fenomen
del seu escenari de pertinena i el feia interactuar amb un altre per
a crear una escena improbable, reconstrua sensacions tpiques del
somni. No obstant, des de Parmnides sabem que no es pot pensar,
i per tant dir, si no s referint-nos a coses que existixen, de manera
que pensar i ser coincidixen. Tant s aix que pensar el no-res diu
encara Parmnides coincidix amb el no pensar. En termes visuals,
el pensament de Parmnides indica que noms podem imaginar
un cavall que vola perqu ja hem fet experincia de les imatges del
cavall, de les ales i del cel. Associar la imatge del cavall, de les ales
i del cel s un procs racional que troba la seua font en el mn
real. Els surrealistes pensaven que una visi altra podria nixer dun
gest automtic capa de permetre que la imatge poguera escapar
al control de la racionalitat. Amb el seu art es proposaven, per tant,
enderrocar la idea de Parmnides, segons la qual la via de la veritat
s la via de la ra, mentre que la de lerror s, substancialment, la
dels sentits.
El que denix el pas del surrealisme a all surreal s la convicci
que la via de la veritat s aquella indicada per la ra, i no pels sentits.
Dac la tendncia de lart dels ltims trenta anys a mostrar imatges que posen en evidncia com ens arriben senyals de la realitat
3. El terme surreal, en la seua transformaci semntica s a dir, el canvi de signicat, dall fantstic a lincreblement real, ha trobat una aplicaci lingstica en les matemtiques:
els nombres surreals. El terme va ser encunyat el 1974 per lestudis de la informtica, Donald Knuth, en un llibre que portava per ttol Surreal Numbers: How Two Ex-Students Turned
on to Pure Mathematics and Found Total Happiness, per a explicar a la manera duna faula les teories matemtiques de John Horton Conway, que va denir el seu descobriment
com nombres surreals.
4. La manipulaci de la realitat troba un precedent en lescriptura de la Histria. Gianni Vattimo, en La societ trasparente. Garzanti, Mil 1989 (edici espanyola: La sociedad
transparente. Paids, Barcelona 1990), escriu: La historiograa moderna sostenia una visi de la histria com una cosa unitria, s a dir, una cosa que implicava lexistncia dun centre
al voltant del qual es reunixen i sordenen els esdeveniments [...] este centre s lany zero del naixement de Crist, i t com a escenari nic la concatenaci de les vicissituds dels pobles
de la zona central, lOccident, que representa el lloc de la civilitzaci, fora del qual estan els primitius, els pobles en vies de desenrotllament [...]. Esta visi de la histria, criticada ja
per la losoa entre els segles XIX i XX, va portar Walter Benjamin, en Tesi sulla losoa della storia, un text breu de 1938, a sostindre obertament que lescriptura de la Histria ha
sigut obra dels grups i de las classes socials dominants. I, a propsit de la percepci de la realitat, continua dient Vattimo: Com i on podrem captar una realitat tal, una realitat en s?
Realitat, per a nosaltres, s ms prompte el resultat de lencreuar-se, del contaminar-se (en sentit llat) de les mltiples imatges, interpretacions, reconstruccions que, en competncia
entre si o sense cap coordinaci central, els mitjans de comunicaci difonen.
5. Jameson intenta una lectura dialctica de la societat postmoderna, al mateix temps positiva i negativa: El nou art poltic si de veritat s possible un art poltic haur datindres a
la veritat dall postmodern, s a dir, al seu subjecte fonamental lespai mundial del capitalisme multinacional i, al mateix temps, haur dobrir-se cam sobre una nova manera, ns
ara inimaginable, de representar-lo, en el qual nosaltres podem comenar novament a refermar el nostre situar-nos com a subjectes individuals i collectius, i reconquistar una capacitat
dactuar i de lluitar que en el present est neutralitzada per la nostra confusi espacial i temporal. Fredric Jameson: Postmodernism, or The Cultural Logic of Late Capitalism. New
Left Review, nm. 146 (juliol-agost), 1984.
En lera postmoderna, els fantasmes ja no sorgixen de les profunditats del jo, arriben de fora, han sigut illuminats pel nal
de les utopies, per la crisi de la fe i de les solucions racionals.
Fenmens com les grans migracions de pobles, les guerres civils,
la globalitzaci i els canvis de lescenari geopoltic, han incidit
profundament en la conscincia de lartista contemporani, el qual
assumix un ple convenciment dels fenmens i dels comportaments collectius.
La potica surrealista estava basada en un conicte, la dinmica
de la qual estava dominada per lantiga separaci de cos i ment.
Hui, la sobreabundncia dinformacions encamina lart cap a una
anlisi potica capa de contindre al seu si el saber innat en les
disciplines ms dispars, en totes aquelles disciplines, en denitiva,
En la segona mitat dels anys setanta del segle XX, la cultura occidental posava en discussi alguns paradigmes sobre els quals lart,
la literatura i qualsevol altra forma dexpressi havien trobat slids
punts de referncia al llarg de tot el segle. Estos paradigmes condicionaven la percepci esttica i estaven constituts principalment
per lescola de pensament marxista i lescola psicoanaltica. Duna
banda, el marxisme recondua els aspectes de la realitat a una slida losoa de la histria, entesa com a reacci a lopressi de les
masses; de laltra, la concepci psicodinmica dels comportaments,
encara que propagada de manera diferent tant per Freud com per
Jung, recondua estos aspectes a una dimensi inconscient i onrica
que tenia poc o res a vore amb la historiograa. Amb el naixement
de la psicoanlisi es comena a interpretar la realitat a partir de lindividu, de la seua histria, de linconscient individual o collectiu. s a
partir destes referncies que lart del segle XX va elaborar els seus
escenaris, movent-se en direccions distintes: la descomposici cubista i lanlisi conceptual de Marcel Duchamp; la imaginaci onrica
i lautomatisme psquic pur teoritzat pels surrealistes. Testimoni
da van ser les obertes professions de marxisme de Pablo Picasso, la inuncia exercida per Sigmund Freud sobre Andr Breton i
els surrealistes, les referncies als arquetips junguians per part de
Jackson Pollock.
En un escenari que en els anys setanta del segle XX shavia installat en el conceptualisme, en el minimalisme analtic i en un art
que feia referncia a la psique, al comportament i al cos, el que
va crear desconcert va ser larmaci duna concepci esttica
fonamentada en la co-presncia de valors formals i lingstics diversos. En altres paraules, sen va anar en orris la idea que un estil
o una narraci siga expressi dun determinat moment histric, de
tal manera que tots els estils i tots els llenguatges all on siguen
percebuts en simbiosi entre si poden ser considerats actuals. Es-
tilemes barrocs en una obra del segle XVII conten la histria duna
poca i dun determinat lloc, estilemes futuristes en una obra de
la segona dcada del segle XX fan un altre tant; com, daltra banda,
les escultures minimalistes geomtriques o les pintures pop dels
anys seixanta. No obstant, acoblats en una nica obra realitzada
en els anys huitanta o noranta, els mateixos estilemes perden la
connotaci cultural i temporal de pertinena per a fer-se expressi de la contemporanetat. Esta manera dinterpretar els signes i
codis de la histria de lart, desmuntava la concepci segons la qual
una tendncia artstica, per a legitimar-se, ha de qualicar-se com a
innovadora respecte a lanterior.
El canvi de ruta tingu a vore principalment amb la perspectiva amb
qu lartista modernista se situava respecte al futur. En suma, com a
conseqncia de la revoluci telemtica, la societat shavia fet abstracta i surreal, els artistes no sols es trobaven en la impossibilitat
dimaginar el futur, i per tant de projectar-lo, sin que comprenien
aix mateix que ni tan sols tenien la possibilitat de ser visionaris o
surrealistes. Havien de prendre nota que en all real succexen coses molt ms surreals que aquelles mostrades pels surrealistes.
Exemples que ajuden a comprendre la importncia del fenomen
ens arriben per les histries reals i dactualitat abans que pel treball
dels mateixos artistes. Ens trobem hui davant duns escenaris que
existien ja en germen en els primers anys huitanta, quan molts artistes van comenar a preguntar-se sobre el concepte didentitat en
relaci amb la inuncia dels mitjans de comunicaci (podem pensar, concretament, en Luigi Ontani, Richard Prince, Cindy Sherman,
Sherrie Levine). Per a comprendre cap a quines situacions sorientava la societat en els anys huitanta, noms cal pensar en el cas
recent dAmy Taylor, una anglesa de vint-i-huit anys que lany 2008
es va divorciar perqu va descobrir que lavatar del seu marit tenia
una relaci extraconjugal en Second Life, una comunitat virtual que
1. Gilbert Ryle en La losoa degli automi (edici a cura de Vittorio Somenzi). Boringhieri, Tor 1965, pp. 88-89.
Abans del naixement de la psicoanlisi, els artistes que representaven situacions que no existien en la natura eren denits com
a visionaris. Va ser visionari lart barroc i ho va ser, aix mateix, el
dels romntics. Per mitj de la llibertat dimaginar un mn que no
existix, sarriba, amb Odilon Redon, Johann Heinrich Fssli i Francisco de Goya, a conferir valor esttic a imatges delirants lligades
a una narraci literria estranya a la perspectiva religiosa i, per
tant, estranya al xantatge del memento mori. El canvi substancial es
produx desprs de la publicaci de La interpretaci dels somnis de
Sigmund Freud el 1900. La inuncia exercida per la tesi de Freud
condux a una redenici del concepte de verdader i de fals dins
de lobra dart. La qesti, estretament vinculada al descobriment
de linconscient, gira al voltant de la capacitat dactuar de lartista
com escriur Breton en el primer Manifeste du surralisme en
absncia de qualsevol control exercit per la ra i, per tant, fora
de tota preocupaci esttica o moral. Sn els surrealistes els
primers que van intentar donar vida a una guraci que vol ser
no sols narraci literria, sin tamb transcripci dun gest automtic que, desvelant una pulsi, expressa la veritat. Segons este
principi, expressa la veritat tant Goya quan pinta lafusellament
dels patriotes espanyols referint-se a la revolta popular de 1808
contra Napole com Max Ernst quan representa una dona amb
cap docell.
En lmbit artstic, La interpretaci dels somnis de Sigmund Freud
permet distingir netament en el pla conceptual entre el signicat
de visionari i el de surrealista. Una imatge visionria, quant a
expressi de complexos mecanismes mentals, naix com a representaci dun malson o dun estat psicolgic, mentre que una imatge surrealista vol ser ella mateixa el malson, lestat psicolgic. Esta
distinci entre representaci i presentaci pertany a lesperit del
temps: no s casual que es desenrotlle parallelament al concepte
2. Neo Rauch: conversaci amb Robert Ayers publicada en www.artinfo.com el 6 de juny de 2007.
3. Parag Khanna: How to Run the World. Charting a Course to the Next Renaissance. The Random House, Nova York 2011.
4. Zygmunt Bauman fa una bona sntesi destos arguments en Modernit e globalizzazione, entrevista amb Giuliano Battiston. Edizioni dellAsino, Roma 2009.
5. Zygmunt Bauman: La decadenza degli intellettuali. Bollati Boringhieri, Tor 1992, pp. 65-82. Vegeu tamb Zygmunt Bauman: Vite che non possiamo permetterci. Conversazioni con
Citlali Rovirosa-Madrazo. Laterza, Roma 2011, pp. 107-08.
lartista al Palazzo Reale. Al novembre deste mateix any, el Bild Online ledici dinternet del peridic ms llegit dEuropa va difondre
la notcia que un cirurgi de 46 anys, dorigen jueu, de lhospital de
Paderborn, al nord de Rin del Nord-Westflia, quan va vore que un
pacient tenia un guila del Reich dins duna creu gammada tatuada
en lavantbra, es va negar a operar-lo. Al febrer de 2008, al gener
de 2011 i, un poc desprs, al juliol deste mateix any, les autoritats
judicials italianes van cancellar pgines web que havien penjat en la
xrcia llestes de jueus italians, als quals denominaven cares que cal
esborrar, acompanyades sovint de les seues direccions i nmeros
de telfon. I, ms encara, la nit del 19 de juliol de 2011, per a posar
als pelegrinatges de grans masses de jvens neonazis procedents
de tot Europa que es reunien davant de la tomba de Rudolf Hess,
es va decidir llevar la lpida amb la seua inscripci JO EM VAIG ATREVIR del cementeri de Wunsiedel, a Baviera, incinerant el seu cos i
tirant les seues cendres al mar.
Estes notcies dactualitat interactuen amb moltes altres que, no
obstant, semblen demostrar com el nal duna poca esborra totes
les qestions lligades a ella. En efecte, semblaria ser testimoni del
nal duna poca la inauguraci, al gener de 2011, duna esttua de
Confuci, de huit metres dalria, situada enfront del retrat de Mao
a la plaa de Tiananmen. Al febrer deste mateix any, semblaria ser
testimoni del nal duna poca leliminaci en els diccionaris russos
del terme tovaric (camarada) que, en lera comunista, devia signicar la igualtat absoluta dels individus; un terme que, curiosament,
ha roms en s a Rssia incls desprs de la caiguda de la Uni Sovitica. Semblaria ser testimoni, aix mateix, del nal duna poca la
notcia dels remordiments experimentats hui per liemenita Shalom
Nagar per haver sigut lexecutor material de la condemna a mort
per penjament dAdolf Eichmann, el criminal nazi detingut a Israel,
acusat dhaver coordinat les deportacions a Auschwitz i organitzat
Luigi Ontani
Al comenament dels anys setanta, Luigi Ontani va proposar unes imatges fotogrques en qu assumia la identitat de protagonistes de la histria de lart
del passat, sants i personatges histrics reals o de la mitologia, del mn de les
faules o de la cultura popular. En alguns destos treballs reconstrux pintures
famoses en qu es posa sempre a si mateix en el centre de lescena i citant en
el ttol al pintor a qui sha referit.
Amb estes obres precursores en el pla temtic i formal duna tendncia que en
els anys huitanta va tindre un gran pes als Estats Units, Ontani ha afrontat el
tema de la identitat i la forma amb qu la mitologia que es crea al voltant dels
personatges reals i fantstics inux sobre la nostra manera de ser. El tema de
la identitat ha sigut tractat, a ms, pel que fa al gnere sexual, amb particular
referncia a la gura de landrogin.
En Lancillotto, cavaliere anonimo, el tema no est en primer pla, com en la
major part de los retrats daprs dOntani. Protegit amb una armadura i amb una
espasa en la m, Lancelot del Llac est immers en la natura, amb la qual forma
un tot, en una plena identicaci amb el territori. Este s annim precisament
perqu anteposa el b de la terra a la seua persona.
Cindy Sherman
Glen Ridge (Nova Jersey), 1954. Viu a Nova York
Ross Bleckner
Richard Prince
One Day Fever s lassumpci al cel dun cos del qual tan sols es veuen les cames
i els peus. Al moviment dascensi es contraposa un feix de llum que sembla descendir del cel com si fra pluja sobre una composici de ors i reectir-se sobre
una urna de metall. Es percep que estes restes que emanen resplendors, immediatament formaran un tot amb la llum, per encara no han perdut per complet la
seua materialitat. Com es dedux de la tonicitat dels panxells, es tracta dun cos
encara jove que mereixeria pujar al cel ntegre i no devastat per la malaltia.
One Day Fever reprn els estilemes dEl Greco, en particular fa referncia a La
Mare de Du de la Inmaculada Concepci (1608-13). Segons el dogma de lEsglsia catlica, la Mare de Du va ser concebuda immune de tota taca del pecat
original i per a va ser assumpta al cel en cos i nima. Bleckner transferix esta
idea de puresa a tots els que han mort per haver contret la sida. Lobra naix, en
efecte, en un moment histric molt particular: lany 1981 es registren als Estats
Units els primers casos duna misteriosa i enganyosa sndrome que comena a
tindre les seues vctimes entre jvens homosexuals, protagonista de la crnica
durant molt de temps abans de ser classicat com a Sndrome dImmunodecincia Adquirida. Molt prompte es vorien afectats tamb molts hemoflics,
drogodependents i, desprs, heterosexuals, sobretot dones; per la sida ser
durant molt de temps considerada un mal el pes del qual es porta amb vergonya
i sentiment de culpa. Hui s una de les grans plagues de lfrica subsahariana.
Ross Bleckner va ser un dels primers a portar el tema de la sida al mn de lart.
Per molt que puga semblar visionria, esta representaci es referix a la torbaci
psicolgica collectiva per ladveniment de la que ha sigut denida com la pesta
del segle XX i que ha fet emergir de nou la noci de malaltia com a cstig div
pels pecats de lhome.
Peter Halley
Francesco Clemente
Sorgit a principis dels anys huitanta, el treball de Peter Halley sha centrat en la
idea que, en una societat dominada per la tecnologia, els canals de circulaci
i de comunicaci reglamentats anullen la llibertat individual. Fent referncia
a escriptors postestructuralistes com Foucault, Debord, Baudrillard i Virilio,
Halley ha expressat la seua preocupaci sobre el fet que la creixent geometritzaci de lespai urb i les connexions electrniques puguen ser mitjans per a
controlar lindividu.
En les seues pintures, elements icnics com per exemple celles, presons o
conduccions, han tractat didenticar la manera amb qu les persones estan
connectades per autopistes, cablejats, xrcies elctriques i, hui tamb, per internet; elements sovint invisibles o tan familiars com per a passar inadvertits.
Paradoxalment, els individus permeten que estes xrcies sinsinuen en les seues vides pel confort i els avantatges que oferixen, ignorant la seua capacitat de
monitoritzar i regular accions, gustos i costums.
El 1982, el mateix Halley va armar que les seues pintures descriuen presons,
celles i murs en els quals la geometria es revela com a segregaci i on la cella porta a la memria el venat, el llit dhospital, el pupitre del collegi, els terminals allats de lestructura industrial. Halley va explicar que la textura destuc
en el seu treball recorda els sostres dels motels, i que la pintura Day-Glo s un
signicant de misticisme barat, s la resplendor residu de la radiaci.
Labstracci geomtrica sha convertit per a Halley en un instrument per a representar la realitat urbana postmoderna i reexionar-hi, una realitat en qu la
natura ha sigut suplantada per labstracci geomtrica dall articial. Escapar
destes xrcies, profundament arrelades en la vida quotidiana, s impossible. Per
a aquells que ho aconseguixen, el preu que han de pagar s lexclusi social.
El perl del monjo jainista es retalla sobre dos gures de dona, situades una al
costat de laltra i davant dell. Les dos estan nues i parcialment cobertes per
un mantell format per la seua llarga cabellera ns al sl. La dona de lesquerra
sost a la m un tondo sobre el qual hi ha dos ulls, dos orelles i una boca; la de
la dreta en sost un altre sobre el qual hi ha un nas i un dit. La referncia sn els
cinc sentits que, per a lartista, sn les portes duni entre la matria i lesperit.
En el fons, un paisatge incontaminat, mogut per nvols i vent.
El perl de lasceta, que medita en posici erecta, dividix per la mitat lespai del
quadro, per delimita tamb un espai buit, i aix determina una contraposici
entre buit i ple, unitat i multiplicitat, presncia i absncia, sensualitat i espiritualitat, immobilitat i moviment. La simetria de la postura de les dos dones evoca
lespill, i per tant el mn de les imatges virtuals i de la illusi, contraposat a la
que, per a lasceta, s la realitat de la vida espiritual. Desta separaci, les dos
parts acaben per perdre alguna cosa: el mn de la matria s traspassat per un
buit que el forada, mentre que el mn interior de lasceta s privat del color i de
tots els instruments de coneixement que passen a travs dels sentits.
Des del pla formal, la referncia al mn interior del monjo s resolt a travs de
ls duna representaci al lmit de la monocromia, inspirada en les grisalles de
les esglsies destil rococ dAlemanya meridional, per tamb en ls que fa
dell lescola de pintors balinesos; escola que va ser represa en els anys trenta
del segle XX pel pintor alemany Walter Spies, a la casa del qual dIseh, a lilla
de Bali, Clemente va passar llargues temporades. La composici gurativa de la
pintura s estranya a una lgica discursiva i lineal, per tant no aspira a proporcionar unes lectures unvoques. Clemente assumix, en efecte, que la naturalesa
obra, el que regira els codis caracterstics que identiquen el realisme socialista sn les muses, tan volgudes per al neoclassicisme i estranyes a la pintura
del perode sovitic. Aplicant esta mateixa estratgia tamb en altres pintures,
Komar i Melamid transformen lapologia en pardia, una arma temuda des de
sempre pels rgims totalitaris.
Robert Gober
Dun rac format per dos parets, ix un ventre i dos cuixes de dona. Este fragment hum est parint un home adult. La partera ha expulsat ja mitja cama,
amb mitj i sabata. A pesar que esta representaci puga semblar absurda, la
tcnica hiperrealista amb qu est construda lescultura la convertix en alarmant, com si mostrara una cosa real. Ens trobem davant dun esdeveniment
natural i com, per duna rpida valoraci de les proporcions un sadona immediatament que s una situaci amb un resultat impossible, un naixement
marcat ja per un dest de mort. Al mateix temps, la cama remet al fallus i
transforma el part en estupre.
Este treball pertany a una srie que t per objecte fragments del cos hum. Es
tracta de parts del cos, quasi sempre masculines, realitzades en cera i acabades
amb una tcnica hiperrealista, convertides desprs en una cosa irreal per la manera en qu sn presentades. Cossos tallats o extremitats sorgixen, en efecte,
duna paret, sovint vestits, tatuats o disseminats amb candeles.
En les obres de Robert Gober, trastorns lligats al desig sexual, traumes personals, pulsions de mort, relaci amb la religi, emergixen teixint una trama entre
lexperincia real i lexperincia esttica.
Lany 1972, un grup dartistes nascuts a la Uni Sovitica assumixen la responsabilitat de restituir la llibertat dexpressi a lart del seu pas i funden el moviment Sots Art, el nom del qual evoca per assonncia el del corrent nord-americ
del pop art. Per a subratllar labsurd de la realitat sovitica, estos artistes van
evidenciar els resultats surreals produts per la imposici a lart de regles acadmiques i missatges predenits. Shan burlat del llenguatge del realisme socialista, utilitzant el seu mateix alfabet i minant aix des de dins un sistema cultural
en qu satribux a lart la funci de celebrar el poder i educar a les masses.
Per la seua estructura formal i estilstica, Stalin and the Muses podria ser confs fcilment amb una obra del realisme socialista sovitic. La gura de Stalin,
en la pintura, ressalta sobre les altres, mentre que el vestit blanc i la llum que
lillumina li conferixen una aura de guia espiritual. El dictador acull en la seua
presncia les muses, i Clio Musa de la Histria, amb actitud de submissi, li
presenta un volum. Stalin apareix paternal i amb autoritat, com un bon mestre;
en canvi, Clio sembla una tmida deixebla que li presenta el seu treball. En esta
Esport, fe i illusionisme estan entre els temes assumits per Barney com a metfora deste recorregut. Els encarnen, entre altres, tres personatges reals: el
campi de futbol americ Jim Otto, capa de baixar al camp i obtindre grans resultats a pesar del dolor per les seqeles de greus infortunis; lhomicida morm
Gary Gilmore, que decidix deixar-se matar amb vessament de sang per a expiar
els seus culpes, i lillusionista Harry Houdini, enemic de tots aquells que abusen
de la credulitat aliena, smbol de la llibertat que es pot obtindre noms a travs
de la desmaterialitzaci del cos.
Lopulncia dimatges, tpica del Barroc, representa els factors externs capaos
destimular el cremster. La sobreabundncia dinformacions impedix que la trama narrativa siga lineal i seqencial.
Matthew Barney
San Francisco, 1967. Viu a Nova York i a Reykjavk
Cremaster 4: Loughton Manual (Cremster 4: Manual Loughton), 1994
C-print, marc de plstic autolubricant, 63,5 x 53,3 x 3,8 cm
Ma Liuming
Huangshi (Xina), 1969. Viu a Pequn
Esta fotograa mostra un hbrid, mitat home i mitat cabra, un dels personatges
imaginaris de Matthew Barney, i est presa de Cremaster 4.
Cremaster s un cicle de cinc llargmetratges la numeraci dels quals no seguix un
orde cronolgic: Cremaster 4 s de 1995, l1 de 1996, el 5 de 1997, el 2 de 1999 i
el 3 de 2002. Cada un est ambientat en un pas distint. En el seu conjunt, les pellcules de Barney es poden considerar un viatge pic per linconscient i exploren
desig i sexualitat en clau psicolgica, simblica i espiritual. El cremster s, en
efecte, el mscul que determina lelevaci dels testicles durant lexcitaci sexual i
es presta per a representar simblicament el primer estadi de la vida.
Els cinc llargmetratges poden ser llegits tamb com les etapes del viatge inicitic dun individu que es pregunta sobre els dilemes del nostre temps i que es
mou en un mn habitat per mutants, personatges reals i gures mitolgiques,
entre simbologies maniques i coreograes de musicals hollywoodencs dels
anys quaranta. El verdader subjecte de Cremaster s, per tant, lessncia no
revelada de qualsevol recorregut inicitic: la recerca dun mateix.
sexual denida i pretendre posar en relleu que lindividu pot comprendre naturaleses distintes no separables. Lintent dengabiar-lo en rols predenits no sols
afecta a lesfera sexual, sin que repercutix en la identitat social. El treball de
Ma Liuming expressa, per tant, un contingut ideolgic que no passa inadvertit:
lany 1994 lartista va ser arrestat durant una performance i complix dos mesos
de pres acusat de pornograa.
Continuant la seua recerca, en els anys segents Ma Liuming implica el pblic
en les seues performances i demana als assistents que es deixen fotograar al
seu costat. Ladhesi a la seua petici es convertix en una acceptaci implcita
de les temtiques tractades per lartista.
onaments, sovint la seua acceptaci revela una forma dautotortura sadomasoquista. Els utensilis/instruments de tortura, en penetrar en el cap, posen en
contacte el mn exterior amb linterior i es convertixen en el pont que li permet
a la fantasia dialogar amb la realitat i viceversa.
A partir de 1992, Oursler dedica una particular atenci als desdoblaments de
personalitat deguts a traumes psicolgics. La seua anlisi est dirigida als mecanismes de condicionament i control de la ment exercits pels mitjans de comunicaci i als efectes allucinatoris de drogues i psicofrmacs. Oursler evidencia
com alguns estats de la psique, com la inseguretat, langoixa o la por a la soledat, alimenten la necessitat de creure en una cosa que, encara que se spia que
s falsa, ens sost grcies a les illusions que ens oferix.
Tony Oursler
Yue Minjun
Un rostre projectat sobre un oval en resina de vidre mou els ulls i la boca i
sabandona a un ux de paraules incontrolat. El cap no t cos i est travessat
per claus, encadenat i ajustat en un torn. El projector de vdeo, a la vista de tots,
desvela els mecanismes de la cci.
En esta videoescultura, la forma del cap remet a la de lou, pres ac com a metfora de la condici embrionria i de la conscincia. Lestat embrionari remet,
al seu torn, a les estructures sublingstiques i prelingstiques, encara lliures
dels mecanismes de condicionament i de control de la ment. Els utensilis, transformats en instruments de tortura, evidencien en canvi el contrast que sorgix en
la vida quotidiana entre les necessitats primries i les exigncies espirituals.
No obstant, no s nicament el mn exterior el que ens imposa estos condici-
Yue Minjun considera que tots nosaltres som ostatges dels dols de qu salimenta
la societat. Els dols inuencien i manipulen la nostra vida, la fan absurda i la despossexen de gust. El mtode propagandista de la Revoluci Cultural, per exemple,
estava basat en la creaci dherois que havien dencarnar un model per a la societat xinesa i per a havien de tindre un aspecte afable i somrient. Esta estratgia
no s molt diferent de la utilitzada a Occident per les empreses per a publicitar els
seus productes, o pels poltics en les seues aparicions pbliques.
A partir de 1992, quan es reprodux a si mateix amb un somrs enlluernador i
utilitza els colors vius tpics del cmic o del pop, multiplicant obsessivament la
seua imatge i proposant-la una vegada i una altra, Yue Minjun imposa la seua
imatge ddol benefactor que emana positivitat i al mateix temps posa en joc la
ironia, un arma capa de soscavar qualsevol mite. Lhilarant alter ego de Yue
Minjun sembla invulnerable en el sentit dindiferent a tota emoci negativa.
Daltra banda, el seu aspecte captivador li permet tractar amb lleugeresa temes
com la inuncia de la ideologia sobre els estats dnim, lagressivitat humana,
el misteri de les caracterstiques dels dos sexes, la dicultat del pictograma
xins dexpressar el mn contemporani.
El 1998 Yue Minjun comena a utilitzar la seua imatge incls per a realitzar
grans escultures.
En un altre cicle de treballs, comenat a nals dels anys noranta, proposa de nou
delment quadros emblemtics de la histria de lart occidental i de lart xins,
per que han sigut buidats de la presncia humana. Amb estes pintures lartista
pretn centrar latenci en el conicte entre les dos cultures: un escenari buit
pot acollir a tots, un escenari ocupat per una presncia humana amb una determinada connotaci cultural s un mn tancat.
Zhang Xiaogang
Kunming (Xina), 1958. Viu a Pequn
Brothers and Sisters (Germans i germanes), 2009-10
Oli sobre tela, 370 x 270 cm
Els retrats de famlia de Zhang Xiaogang, realitzats a partir de 1992, posen en
evidncia com la identitat dun poble est fortament connotada per lestructura
familiar. En moltes destes pintures, inspirades en la foto de famlia del perode
de la Revoluci Cultural, les gures estan unides per una lnia que en el pla
simblic representa precisament el vincle familiar. Amb estes obres Zhang Xiaogang subratlla la complexa relaci que a la Xina lliga lindividu amb la societat.
Segons lartista, la societat xinesa ha assumit el model de la famlia en qualsevol de les seues formes dorganitzaci a partir del danwei (la unitat de treball)
Un xicot est assegut, cara a la paret, en un banc de collegi. Porta una dessuadora blava amb caputxa. Les seues mans estan esteses sobre el pupitre i travessades per dos llargs llapis punxeguts. Mira cap al davant, al buit. Les seues
dimensions, la seua indumentria, vorel assegut en un pupitre de collegi, ens
enganya: en realitat es tracta dun subjecte dedat indenida.
Amb Charlie dont surf Maurizio Cattelan expressa un estat dnim que s fcil
imaginar que se deriva duna experincia personal de lartista, per que desperta en qui contempla lobra la identicaci amb este subjecte, engabiat en un
recorregut preestablit que limita la seua individualitat. Espina clavada i blanc
de professors que veuen en ell un enemic que cal doblegar o derrotar, sentim
que no ser mai capa dadherir-se a un model homologat que responga a les
expectatives de qui est al seu voltant.
El ttol de lobra est tret de la pellcula de Francis Ford Coppola Apocalypse
Now (1979). Es tracta duna frase pronunciada pel tinent coronel Kilgore, apassionat pel surf i disposat, en plena guerra, a desaar les grans onades en la
desembocadura del riu Nung. A tot el que li diu que s una bogeria, Kilgore li
respon amb la ja clebre frase: Charlie no fa surf. Charlie s el nom amb qu
els soldats nord-americans denominaven els del Vietcong. Lexpressi va ser
assumida per la cultura underground el 1980, quan Charlie dont surf es va
convertir en el ttol duna can de The Clash, un grup punk angls.
Anastasia, 1994
C-print, 114 x 110 cm
Inez van Lamsweerde i Vinoodh Matadin mostren el cos com un embolcall
modelable, una superfcie impecable darrere de la qual podria amagar-se
un costat fosc. En els seus retrats, manipulats amb el programa informtic
PaintBox, hi ha sempre un element pertorbador que conferix als subjectes
un carcter surreal i crea un llindar que va ms enll de la freda bellesa de
la superfcie. En Anastasia lelement pertorbador el proporciona la mscara
negra pintada sobre el cndid rostre duna dona, amb un cndid cos dadolescent i amb un cndid pentinat del segle XVIII. Els subjectes de Van Lamsweerde i Matadin mostren sempre una certa ambigitat. Ja siga que es tracte
de xiquets amb mirada dadults, dhmens amb mans femenines, de dones
sense rgans sexuals o de persones amb poses o expressions inapropiades
en el context, estos subjectes sn unes entitats inclassicables segons les
categories conegudes.
Les imatges, manipulades per ordinador, representen una societat en qu lindividu s impulsat a ajustar-se a un model i a atindre-sen en qualsevol circumstncia, amb efectes estridents que creen confusi entre all real i all articial.
Per per molt que lindividu puga reinventar la seua prpia imatge, queda sempre en ell un tret revelador del seu verdader ser.
Wang Guangyi
Maurizio Cattelan
espcie de txa a partir de la qual el gos s assenyalat com a perills. Per tant,
ha de ser vigilat i allat.
Wang Guangyi ens parla de ls que el poder fa de la por com a sistema de
control, amagant perills fantasmals i amenaces. Lanlisi de lartista partix de
lobservaci que en la societat xinesa del temps de Mao els individus vivien en
un clima de sospita recproca i de perill imminent.
En qualsevol persona fora de tota sospita hauria pogut niar el virus del dubte,
el qual hauria atacat els organismes ms dbils per a desprs difondres.
Lnica manera de protegir-se era no baixar mai la gurdia, no perdres de
vista, observar els smptomes, arreplegar informacions tils per a identicar
lenemic. Segons Wang Guangyi, este comportament ha arrelat en la cultura
xinesa i encara persistix, encara que haja perdut el seu aspecte opressiu
de ladoctrinament forat: el poder incrementa les pors collectives per a
desprs proposar-se com a baluard contra els perills desconeguts que poden caure sobtadament sobre les persones indefenses. Sinstaura aix entre
poder i individu un tcit acord que preveu que lun oferisca protecci del
contagi de nous virus a canvi de la renncia de laltre a part de la seua prpia
llibertat.
Anish Kapoor
Monica Bonvicini
These Days Only a Few Men Know What Work Really Means (Hui dia
molts pocs hmens saben el que signica realment el treball), 1999
Impressi digital, 7 cpies sobre alumini, 239 x 97 cm, cada una
Des de 1995, Anish Kapoor explora el tema de lespill per mitj dunes escultures de forma, materials i colors diversos que reectixen un mn mbil i
inestable. El treball present en esta exposici pertany a una srie, realitzada a
partir de lany 2009, que elabora ulteriorment les escultures de paret amb for-
These Days Only a Few Men Know What Work Really Means mostra un
grup dobrers de la construcci que, vestits tan sols amb un casc protector,
Neo Rauch
realitzen sexe entre ells en un solar annim, reconstrut. La imatge, muntada sobre set grans panells mbils dalumini, est presa duna revista
pornogrfica gai. Els genitals dels hmens estan tapats per quatre cercles
verds, dos dels quals contenen respectivament la imatge de Peter Eisenman i de Michael Graves amb accessoris o vestits que fan referncia a les
seues arquitectures. Al capdamunt apareix la pregunta Why did you choose this work? [Per qu vas triar este treball?], presa dun qestionari que
lartista va distribuir durant els ltims dotze anys per solars en construcci
de distints pasos. Titulat What Does Your Wife/Girlfriend Think of Your
Rough and Dry Hands? [Qu pensa la teua dona/nvia de les teues mans
resseques i aspres?], s una enquesta sobre la relaci dels obrers amb la
construcci en general i sobre les seues condicions de treball en relaci
amb el gnere sexual.
These Days Only a Few Men Know What Work Really Means cont altres dos
frases: en el centre, Want to see sanjose sex pics of sex nude girls construction workers pamala anderson pictures, i baix construction workers beatoff
and stroke their cocks and piss on each other. Les dos frases estan preses de
recerques en internet i han sigut reprodudes mantenint els errors gramaticals i
el nom xampurrejat de Pamela Anderson.
Lobra posa en relleu que larquitectura se servix duna m dobra primordialment
masculina. Se sol pensar en estos treballadors com uns hmens ms prompte
forts i rudes, emblemes del masclisme, per en realitat pertanyen a una de les
categories ms explotades i la seua imatge s una icona recurrent en la pornograa gai. Jugant amb lambigitat de la gura de lobrer de la construcci amb
el casc protector que sembla un smbol fllic, lartista desbarata els clixs
lligats a esta ocupaci.
Per a Monica Bonvicini larquitectura s lexemplicaci de lorganitzaci del
poder. La relaci entre arquitectura i poder sempre ha sigut molt estreta i no ha
canviat per la visi modernista. A pesar dels seus propsits de fer lespai exible
i transparent, larquitectura simposa, aliena als condicionaments que crea. La
seua fermesa i xaci sn un obstacle a la nostra llibertat de moviment, a ms
de a la fundaci duna nova visi esttica i social.
impregnat i present en el lloc on se situa lescena; hi trobem, a ms, un futur desolat i habitat per mutants. Tamb des del pla formal coexistixen diversos llenguatges: lartista reprn la tcnica de les illustracions de llibres per a xiquets
i dels cmics de la seua infncia, aix com el conjunt guratiu dels manifestos
propagandstics de lera sovitica. I utilitza colors que pertanyen a lunivers pop.
Si el conjunt guratiu tendix al realisme, la inadequaci visual que es deriva
del conjunt remet al surrealisme, del qual lartista, no obstant, rebutja la seua
orientaci ideolgica.
cretisme. Com en altres de les seues obres, en Sirens el cap de la dona-au est
lleugerament desproporcionat, com succex en distintes representacions de les
sirenes que es van fer en lantiguitat.
La mitologia, la faula, les narracions fantstiques que acompanyen la histria
de la humanitat poden ser llegides com el relat de la relaci que el ser hum t
concretament amb si mateix i amb el mn del seu entorn. En este treball com
en alguns altres de lartista es veu tamb com les exigncies i les pulsions del
cos sofrixen el condicionament de les dinmiques culturals. Les sirenes i les
harpies, per exemple, han sigut associades en limaginari collectiu al costat
fosc de la naturalesa femenina.
Lunivers mtic i de faula creat per Kiki Smith no remet com en el cas dels
surrealistes a la dimensi onrica i inconscient: s, al contrari, una transposici
potica de lanlisi de com el ser hum se situa en el mn.
Kiki Smith
Nuremberg, 1954. Viu a Nova York
Sirens (Sirenes), 2001
Sis escultures de bronze, c. 13,5 x 14 x 14,5 cm i 25,5 x 17 x 7,5 cm
Michael Joo
Ithaca (Nova York), 1966. Viu a Nova York
Kiki Smith, en les seues obres, atribux sovint caracterstiques humanes als animals. Precisament pel potencial metafric de lanimal, este intercanvi de qualitats
s recurrent en la mitologia, en lart, en la iconograa religiosa, en la literatura.
La interrelaci entre la natura i les seues criatures s vital per als sers humans,
estos i els animals pertanyen a un nic regne i sn biolgicament molt semblants.
La combinaci entre el cos hum i el de lau troba la seua font en la representaci
histrica de la sirena i de lharpia (un altre tema tractat per lartista), gures mitolgiques que contenen una idea damenaa. La sirena, sntesi de dos formes (dona
i au), ens diu que sers humans i animals compartixen la mateixa naturalesa i el
mateix dest. Lau, a ms, representa el vincle profund entre el ser hum i la natura,
i en moltes cultures la seua imatge s el smbol de lnima.
Encara que les arrels judeocristianes de la formaci de lartista sorgisquen amb
claredat en molts dels seus treballs, la manera en qu Kiki Smith utilitza fonts
iconogrques procedents de diverses cultures dna vida a una forma de sin-
Improved Rack (Moose n 6) pertany a una srie dobres constitudes per grans
cornamentes dant americ i eurasitic, allargades amb la inserci de barres
dacer inoxidable. Modicant el que ell denix com ready-made naturals, lartista es pregunta sobre la manera amb qu el ser hum percep la natura i replica
contra la tendncia a subordinar-la a les prpies exigncies.
Elements que fan referncia al cos com la pell, lorina, la suor, aix com
els que fan referncia a una arquitectura temporal com tanques de corda
Wang Qingsong
Provncia de Heilongjiang (Xina), 1966. Viu a Pequn
Shi Yong
The Moons Hues are Teasing (Les tonalitats de la Lluna sn juganeres), 2002
Polister, tela, llum i altaveu
Pantalons: 186 x 142 x 307 cm
Os: 150 x 28 x 20 cm
Dos mans enormes, en lloc dels peus, ixen dels cuixots duns pantalons de
tall clssic de tres metres de longitud. Els punys blancs que sobrexen en
lextrem sn els duna camisa. En el sl, un os per a gossos de metre i mig
de llarg, de color rosa, irradia llum elctrica. En el seu interior sescolta
repetidament la gravaci dun cctel celebrat en la Biennal de Xangai de
2002. Un es pregunta si es tracta de dos braos o de dos cames. Del gegant
hi ha noms les extremitats inferiors i no podem saber quin aspecte tindria
en el seu conjunt.
En esta installaci tot condux a crear una situaci absurda, on la uni dels
elements que sens proporcionen estranya a la realitat no s prou per a
suggerir la identitat del subjecte, ni tan sols des dun pla imaginatiu. Si les
mans en el lloc dels peus ens fan pensar, en efecte, en una gura monstruosa,
al mateix temps, en limaginari collectiu, el vestit de tall clssic ve associat
a situacions ordinries. El subjecte sembla participar en una festa elegant, on
tot condux a alimentar una ra de les vanitats: s estar ac el que legitima el
ser. Com suggerix el ttol de lobra, els reexos de la Lluna sn enganyosos.
La illusi de ser all que no som, fa de nosaltres unes estranyes criatures
didentitat indenida.
la versi dOleg Kulik, el pare tamb en este cas darrere de la mare est
representat per una esttua de Bors Ieltsin, primer president de la Federaci Russa. Lesttua t laspecte dun dels molts monuments abatuts desprs
duna revoluci popular, amb el cap destrossat i el cos danyat. La dona, vestida de negre, porta botes militars i t un xal darrere del cap. Asseguda en una
butaca roja, en lloc del xiquet sost al seu si una motxilla plena dexplosius, t
en la m una pistola i s morta. La forma amb qu la llum dibuixa les gures i
la solemnitat de lescena evoquen la pintura realista sovitica, on el poders
sempre domina sobre els altres. Amb la uni de la iconograa religiosa amb
la iconograa poltica, la imatge de Kulik es fa estranya a una i a laltra, i
denuncia una situaci real per absurda: ho demostra la gura de la dona, que
porta al seu si la mort en lloc de la vida.
The Holy Family de Kulik porta a la nostra memria el segrest duns huit-cents
cinquanta civils per part dun comando, compost principalment per viudes
de combatents txetxens, que va tindre lloc lany 2002 al teatre Dubrovka de
Moscou. Lepleg va ser trgic: abans dirrompre en el lloc, les forces especials
russes van llanar gas a linterior del teatre i unes dos-centes persones, entre
terroristes i ostatges, van morir asxiades.
Lobra tracta sobre la gura de la dona contempornia, en particular sobre la
compassi per la dona, ja no contemplada com a portadora de bellesa i de vida,
sin captiva entre un poder que loprimix, a ella i al seu poble, i els nous deures.
La batalla per la vida es convertix, en este cas, en la disponibilitat de la shaheeda a perdre la vida en una lluita obligada.
Oleg Kulik
Kev, 1961. Viu a Moscou
The Holy Family (La Sagrada Famlia), 2004
Lambda sobre alumini i plexigls, 200 120 cm
Wangechi Mutu
Dionisio Gonzlez
Una dona negra sasseu amb les cames encreuades en una concentraci de
llum, herba i papallones. Del seu cap, dalt del qual hi ha una escultura africana
arcaica, es ramiquen unes potes daranya. En una m sost una serp amb el
cap seccionat, del qual ix un borboll de sang. Els ulls, el nas, la boca, les mans,
les joies, sn retalls de revista. La resta de lobra s una barreja de pintura i
collage. El cos de la dona est tacat i entorn della hi ha un nvol de lluentons.
Els lluentons cobrixen tamb la serp. La dona t cames de fusta, don ixen brots
dherba, i cala sabates elegants. Les papallones, de llargues potes i que voletegen per davall della, remeten a lrgan sexual femen.
Les dones dels collages de Mutu tenen capacitats mimtiques que les convertixen en sers indenibles. Lactitud de mimetitzar-se s una estratgia de supervivncia, tpica de les categories dbils, que t com a contrapartida el sacrici
de la prpia identitat.
Com en algunes imatges de clix de la poblaci femenina africana, oferides
per les fotograes documentals, estes jvens apareixen sovint arrupides entre
lherba, per estan maquillades i porten accessoris tnics reinterpretats per la
indstria de la moda. Tenen caracterstiques que les fan assimilables al mn
natural i a una dimensi arcaica; per tamb tenen unes altres, com les extremitats articials, que les fan semblants a mutants i fan pensar en un mn
encara per vindre. En particular, la inserci de prtesis remet a lobsessi de
lindividu contemporani pel seu cos que el porta a acceptar sacricis extrems
i, al mateix temps, evoca les mutilacions causades per les repetides guerres
per lexplotaci de les matries primeres que banyen de sang els pasos ms
desfavorits econmicament.
Lobra de Wangechi Mutu s una crtica a la manera en qu les imatges documentals i de moda presenten la gura de la dona africana. El seu plantejament
s, no obstant, extensible a qualsevol dona i, en denitiva, a totes les categories
dbils que shan de sotmetre a la prepotncia del ms fort.
Les revistes proporcionen molt de material per als seus collages, ja que lartista
considera que sn emblemtiques de la societat que les produx: representen
el que aquella societat ha menjat, digerit i, nalment, expulsat, en termes de
cultura social i poltica.
Douglas Gordon
Glasgow, 1966. Viu a Nova York
vistats per al documental del canal HBO titulat Alive Day Memories: Home From
Iraq, dirigit per Jon Alpert i Ellen Goosenberg Kent.
En el retrat del sergent John Jones, que posa amb uniforme i mostra amb naturalitat les seues cames articials, Timothy Greeneld-Sanders ens fa vore molt ms
que lhorror de la guerra. Sense ignorar la seua condici, lhome es posa davant
de lobjectiu amb la seguretat dun model que encarna un ideal de bellesa. Tant
el subjecte fotograat com qui contempla la fotograa sofrix els condicionaments
culturals dictats per la moda a travs dels mitjans de comunicaci.
Esta srie de fotograes subvertix el concepte fonamental de la retratstica
clssica que exalta el subjecte. En este cas, exaltar el subjecte signicaria, en
efecte, atribuir a les mutilacions sofrides en la guerra un valor semblant al de
les condecoracions penjades en el pit del soldat. A diferncia dels retrats anteriors, sobre personatges que es van fer famosos pel seu talent i que per un motiu
o per un altre susciten la nostra admiraci, ac qui contempla la fotograa no
desitjaria estar en el lloc del subjecte. Al mateix temps, els retrats expressen les
qualitats que han perms que estos hmens i estes dones superen un moment
dramtic des de laspecte fsic i psicolgic de les seues vides i de continuar
mirant cap a endavant.
Lenquadrament i els elements que entren a formar part desta fotograa sn els
mateixos que distingixen els retrats de Greeneld-Sanders: un fons neutre, que
priva al subjecte del context i, a vegades lnica excepci, una cadira o un
tamboret. No hi ha res a linterior deste espai que puga apartar la mirada de la
persona fotograada que, al seu torn, mira cap al davant.
Timothy Greenfield-Sanders
Miami, 1952. Viu a Nova York
Francesco Gennari
John Jones, Marine Staff Sergeant (John Jones, sergent de marines), 2006
Fotograa, 147,5 x 112 cm
John Jones, Marine Staff Sergeant pertany a una srie de tretze fotograes de
repatriats que van sofrir mutilacions durant la guerra de lIraq i que foren entre-
Erwin Wurm
Carsten Hller
En Anger Bumps, dos protuberncies emergixen dun cos dhome vestit perfectament, per sense cap. Les dos gepes una per baix del genoll, laltra en lesquena sn transposicions formals dun sentiment de rbia. En lart guratiu els
est fidelment reprodut des del punt de vista anatmic i la seua versemblana est accentuada per les autntiques pengles de crvol. El color
verd brillant del pelatge, juntament amb els ulls humans artificials de qu
est dotada la cria, el fan semblant a una criatura modificada genticament. Una altra hiptesi s que el seu aspecte siga noms una allucinaci
deguda a la ingesti de reig de fageda, un fong verins de potents efectes
allucingens.
Este fong, que confon pel seu aspecte innocu, es repetix en el treball de Carsten
Hller, tamb en relaci amb el ren, que aprecia les seues virtuts i se nalimenta.
Sha observat que els efectes allucingens del fong es transmeten a qui menge
la carn o bega lorina del ren que lha ingerit. Lhome va experimentar els seus
efectes ja en lantiguitat i va atribuir propietats sobrenaturals a una beguda feta
a base dorina de ren.
Des de 1995 ns a lactualitat, Hller ha realitzat alterant sempre els seus
colors altres animals: un dof, una balena, un elefant, un orangutan, un cocodril, un rinoceront, un hipoptam i una morsa. Trobar-se davant destos animals indux lespectador a plantejar-se preguntes sobre el que est veient
realment, a posar en discussi les prpies certeses i a elaborar una prpia
resposta personal. Amb estos treballs Hller demostra que una variaci de
color s sucient per a desestabilitzar el sistema perceptiu: les modalitats a
travs de les quals construm la nostra idea de la realitat necessiten rebre la
descrrega duna experincia inesperada per a eixir del tranquillitzador regne
del conformisme.
Liu Jianhua
Marc Quinn
Un esquelet amb les mans juntes sembla levitar illuminat per una aurola de
ors daurades. Brollen ors daurades tamb entre els seus ossos, com indicant
que ha comenat un procs de transformaci.
Les molcules de qu estan constituts els organismes vius contenen toms
de carboni, lelement que els unix a tots. Quan un ser viu mor, els seus toms
entren de nou en el cicle del carboni, s a dir, passen dun organisme a un altre,
permetent el desenrotllament dunes altres formes de vida. La mort dun home
pot permetre, per tant, lexistncia dorganismes vegetals, que al seu torn cediran els seus toms a unes altres formes de vida. Este cicle ininterromput de mort
i renaixement pregura una espcie dimmortalitat.
The Future of the Planet tracta un tema clssic de la histria de lart, el memento
mori, que, afrontat amb un bagatge de coneixements cientcs, el presenten
des dun punt de vista distint: ja no ens trobem davant duna exhortaci, davant duna invitaci a actuar segons les lleis de Du amb vista a la vida eterna,
sin que estem davant duna presentaci daquella que ser la vida futura dels
nostres toms. Illuminats per una lmina dor, que simbolitza lalba duna nova
vida, les ors de Marc Quinn, a ms de la caducitat, expressen sensualitat i
fora vital.
Rudi Mantofani
Shirazeh Houshiary
lanlisi de la societat de consum del pop art ni a la dimensi onrica dels surrealistes: es convertix, ms prompte, en una pregunta sobre lambigitat que all
quotidi assumix als nostres ulls, amb la consegent prdua del concepte de veritat. La dimensi augmentada conferix a lobra laspecte espants dun patbul,
per al mateix temps la punta doblegada la transforma en una cosa inncua. La
destral podria ser un arma, o b un objecte ds quotidi, til. En realitat no s
ni una cosa ni laltra: lestructura de fusta sobre la qual la fulla hauria haver-se
clavat, llegida com una base, transforma el conjunt en escultura.
Mantofani utilitza lambigitat de lobjecte com una exhortaci a no deixar-se
enganyar per les aparences. Lartista subratlla amb el seu treball lactitud de
llegir bona part dels signes que arriben ns a nosaltres de la realitat circumdant com una amenaa, incls quan no ho sn. El risc deste comportament s
reaccionar de forma inadequada, carregant dagressivitat el context social en
qu vivim.
Roberto Cuoghi
Mdena, 1973. Viu a Mil
Senza titolo (Sense ttol), 2009
Impressi sobre paper de cot i cera, 74 x 49,5 cm
El retrat del msic Arto Lindsay pertany a la srie dels Maltrattati (Maltractats),
comenada per Roberto Cuoghi lany 2001. Inicialment, els subjectes destes
obres sn persones amb qu lartista sha trobat durant la seua activitat i que
han suscitat en ell momentanis sentiments desagradables, dempipament, o
amb els quals sha sentit en desacord. Utilitzant el treball com a mitj per a sondejar-se a si mateix i els seus mecanismes mentals, Cuoghi invita al seu estudi
la persona elegida per a la venjana. El subjecte que es mostra disponible a la
trobada se sotmet a una llarga sessi durant la qual la seua imatge s modi-
Hans Op de Beeck
Turnhout (Blgica), 1969. Viu a Brusselles
Staging Silence (Representar el silenci), 2009
Vdeo HD passat a Blu-Ray, blanc i negre, so, format 16:9, 22 min
En Snakes know its Yoga una serp sacosta a un home immers en la meditaci i
tracta de fer-lo caure en el seu poder amb carcies, embolicant-lo i hipnotitzantlo. Lhome se separa amb moviments sempre mesurats. El joc entre els dos es
convertix en una dansa acrobtica, per el comportament de la serp s sempre
amenaador. Desprs dhaver quasi estrangulat lhome, sadorm davall dell i fa
de coix. El iogui recupera el seu vigor, per a penes torna a la meditaci la serp
es desperta i lesquartera; abans denroscar-se de nou i tornar a dormir, bressola
el cap i part del tronc de lhome que ha fet miques.
La serp s un element recurrent en la simbologia del ioga. Hi ha una postura
coneguda com de la serp. Hi ha una forma denergia que, enrotllada sobre si
mateixa com una serp, es troba en la base de la columna vertebral i que s activada per la prctica del ioga: una energia que ha de ser despertada amb lentitud
i cautela si no es vol inuir negativament sobre lequilibri del iogui.
En els vdeos de Nathalie Djurberg, decadncia de la matria i mort estan sempre presents o latents. Els personatges semblen moures voluntriament i, sense
fer un drama daix, cap a la seua runa, per no obstant aix aconseguixen
transmetre igualment un sentit de rebelli. Sn sers cndids i al mateix temps
perversos que transformen el sexe en canibalisme, es deixen esquarterar per
animals feroos, devoren o es fan devorar, maltractar, perqu a s inevitable.
Situats en ambients domstics opressors, o en contacte amb una natura amenaadora, estos subjectes amb trets ben marcats, extremadament expressius,
per la pallidesa cadavrica, obesos o macilents, freqentment nus, interpreten histries de violncia, sexe, sadisme i giren al voltant del territori dall
ultratjant.
Si el llenguatge hiperrealista a qu ens tenen acostumats els mitjans de comunicaci ens ha fet menys propensos a deixar-nos impressionar per la violncia i per
la seua posada en escena, el llenguatge de lanimaci, en canvi, t la capacitat de
despertar antigues pors i pertorbacions prpies de letapa de la infncia.
Djurberg utilitza la clay animation, tcnica que determina el moviment no uid
dels personatges de plastilina i argila modelats per ella i completats amb teixits,
cabell i uns altres materials. A intervals apareixen amb claredat els ls a travs
dels quals es mouen i ens desvelen el seu mecanisme.
Nathalie Djurberg
Lysekil (Sucia), 1978. Viu a Berln
Snakes know its Yoga (Les serps saben que a s ioga), 2010
Vdeo danimaci de plastilina, 6.30 min
Msica de Hans Berg
La msica, composta per Hans Berg, est feta ntegrament per ordinador i mescla sons dinstruments verdaders (cordes de piano, campanes, cmbals) i sons
sintetitzats. Amb una msica hipntica, grcies a lleugeres variacions de to i
freqncia que seguixen la mateixa lgica amb qu canvien els colors en el
vdeo, Berg arrossega lespectador cap a lestat mental del personatge a merc
de la serp.
John Bock
Gribbohm (Alemanya), 1965. Viu a Berln
Vik Muniz
Seewolf, 2010
Videoinstallaci. Tcnica mixta, 28:37 min; c. 275 x 300 x 125 cm
Li Tianbing
Javier Prez
Recrutement mostra un grup de xiquets en un escenari que fon la plaa de Tiananmen amb un paisatge del sud de la Xina. Als ulls dels occidentals, que sovint
tendixen a donar una lectura poltica de tot el que concernix a la Xina, podria
semblar una manifestaci de protesta. Es tracta, en canvi, de xiquets que, a
lespera de ser contractats per a treballar en la fbrica, mostren pancartes amb
la inscripci reclutament. Lobra posa laccent sobre el fet que hui a la Xina
la inaci creixent fa ms difcil trobar treballadors que accepten condicions
salarials inadequades a laugment del cost de la vida i que, per consegent, les
fbriques troben dicultats per a afrontar la gran demanda de productes que
mantinguen preus competitius. A ms, molts xinesos preferixen tornar a viure en
rees perifriques o rurals, on les conseqncies negatives de la inaci sadvertixen menys. La poltica demogrca xinesa no s estranya a esta carncia
de m dobra: es considera que, des de lentrada en vigor de la llei segons la
qual una parella no pot tindre ms dun ll (1978), la xifra de xiquets no nascuts
arriba als 400.000.000.
Lobra de Li Tianbing, precisament, gira al voltant del tema de la poltica del ll
nic. Nascut en els anys setanta, lartista narra la soledat en qu va crixer la
seua generaci. A partir de les poqussimes fotograes on apareix de xiquet,
ha reconstrut una infncia ideal, animada per companys de jocs i germans
imaginaris, i lha traslladada a la tela. Imaginaris sn tamb els paisatges:
lartista els ha creat a partir dun arxiu de fotograes, preses per ell mateix,
de les ms remotes aldees de la Xina on encara no ha arribat la rpida modernitzaci del pas.
Les seues pintures conserven una forta relaci amb la fotograa en els parcials desenfocaments, en la superposici dimatges que fa pensar en una doble
simbologies macabres i religioses que contrasten amb lopulncia del cos femen. En la part inferior desla una banda musical formada per zombis, seguida per
dos gures nues que evoquen Adam i Eva expulsats del jard de lEdn. El conjunt
est construt sobre una mirada de detalls, algunes pintures amb fort realisme,
unes altres amb la tcnica del cmic, ajuntant els uns i els altres sense tindre en
compte la seua relaci proporcional i sense coherncia logiconarrativa. Hi reconeixem sant Jordi, que lluita amb el drac, el ratol Mickey, un clown, calaveres,
una gura anglica, un drac i molts altres elements, en una mescladissa catica
que unix imatges de desenrotllament amb unes altres de decadncia. El cos de
la dona delimita la lnia natural de lhoritz, trencada per un edici que sembla a
penes construt i emblemtic de la transformaci del paisatge. Completen lobra
algunes caixes de llum i tres escultures que representen algunes illes, realitzades amb vidre, bra de resina, plstic i metall, que simbolitzen llocs accessibles
noms a uns pocs privilegiats. Estos cossos estranys a la pintura tenen com a
subjecte una roca sobre la qual es veu una calavera, dos mans que abracen una
massa dobjectes, un tanc encastat entre dos ossos creuats, un minotaure, homenets a linterior de dos forats excavats en el ciment que ens fan pensar en una
antiga necrpoli, un castell, un Sagrat Cor recobert per estrats de roca.
Fent referncia al seu lloc dorigen les Filipines, Ventura evidencia en este
treball com, mentre gran part de la poblaci viu per davall del llindar de la pobresa, autntics paradisos, inaccessibles per a la majoria, sn oferits a tot aquells
que sho poden permetre. El context general de la pintura, amb la seua girndola de gures superposades, representa una realitat dolorosa sofrida per llocs i
persones, obligats a transformar-se per a adequar-se a un nou equilibri davall la
mirada explotadora del sistema.
Ronald Ventura
Manila (Filipines), 1973. Viu a Manila
Cumulus (Cmulus), 2011
Installaci, dimensions variables
Tcnica mixta sobre tela, 150 x 305 cm
8 caixes de llum: 21 x 30 x 5 cm cada una
3 escultures en resina, bra de vidre i llana de roca: 140 x 130 x 85 cm; 110 x 105
x 105 cm; 110 x 215 x 100 cm
Cumulus unix una corpulenta gura femenina amb la duna illa que levita en lespai. La dona dorm, a pesar de la situaci catica que lenvolta. El seu rostre no
s visible perqu est cobert per un incendi, del qual ix un dens fum negre que
sassembla a un dimoni amb cap de cabra. Tota la representaci est plena de