Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Oleohidrulica bsica
Diseo de circuitos
POLITEXT
Oleohidrulica bsica
Diseo de circuitos
EDICIONS UPC
Produccin:
Nota de agradecimiento
A Josep Borreg y Ricard Torres por su participacin en la revisin y correccin del texto, a mis
compaeros de Verkol, S.A. por su contribucin en los captulos dedicados a fluidos hidrulicos, y a
todos aquellos que de alguna manera han colaborado para mejorar el contenido de este libro.
los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones establecidas en las leyes, la
reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico, y la distribucin de ejemplares de ella
mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y venta fuera del mbito de la Unin Europea.
Prlogo
Prlogo
Siendo cierto que la Oleohidrulica es una parte de la temtica general de Mquinas Hidrulicas y de
Fluidos, la falta de una obra como la que se presenta es clara.
En efecto, las fuentes de informacin que se utilizan en la actualidad en el desarrollo de la
Oleohidrulica en sus vertientes de desarrollo tcnico o de actividades prcticas y de laboratorio, se
centran en libros que a menudo presentan un contenido excesivamente teorizante o en manuales en los
que es notoria la huella y el apoyo de marcas comerciales que a su vez aprovechan la ocasin para
promocionarse.
Es en este sentido que la presente obra cubre un espacio de aplicacin especfica.
Un detallado anlisis de su contenido pone de manifiesto el desarrollo de los grupos impulsores y
actuadores, los elementos de control y los sistemas auxiliares y complementarios para el diseo de
circuitos con objetivos predefinidos.
Al llegar a este punto cabe sealar que el conocimiento, aunque sea a nivel de usuario, del contenido
mencionado es especialmente complejo; por ello es necesaria una descripcin sencilla pero con el
rigorismo adecuado.
Esta es una de las caractersticas ms notorias de la obra que se comenta. Se han utilizado diferentes
tramados para singularizar las distintas partes de un despiece o las distintas zonas de un circuito en
funcin de su estado energtico o funcionalidad.
El diseo de circuitos, con aplicaciones y un complemento sealado como ANEXOS en el que se
repasan ciertos conceptos de la Hidrulica, de las propiedades de los fluidos y las operaciones a
realizar en la puesta en marcha o revisin de un circuito, as como un compendio de simbologa y
ejercicios numricos completan el total de la obra.
Se acompaa el conjunto de un Glosario de trminos y un listado de referencias que pueden
complementar aspectos que se juzguen de inters.
De todo lo expuesto se deduce fcilmente que se trata de una obra de aplicacin en Escuelas Tcnicas,
Escuelas Universitarias y similares, altamente recomendable a nivel de texto, pues representa una obra
bsica en la comprensin de la Oleohidrulica.
Marc Barraco Serra.
Catedrtico de la Universitat Politcnica de Catalunya (Departament de Mecnica de Fluids)
ndice
ndice
Oleohidrulica
1
2
Introduccin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Principios bsicos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.1 Principio de Pascal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2 Aplicaciones. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.3 Componentes de un sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bombas: generalidades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.1 Bombas de desplazamiento no positivo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2 Bombas de desplazamiento positivo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.3 Caractersticas de las bombas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bombas hidrostticas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.1 Bombas oscilantes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.2 Bombas rotativas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bombas: varios. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5.1 Bombas de caudal variable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5.2 Bombas mltiples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5.3 Caudal terico de las bombas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Elementos de regulacin y control. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6.1 Vlvulas de regulacin de presin. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6.2 Vlvulas reductoras de presin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6.3 Vlvulas de secuencia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6.4 Vlvulas de contrapresin (counterbalance). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6.5 Vlvulas de descarga. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Vlvulas direccionales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7.1 Vlvulas unidireccionales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7.2 Vlvulas direccionales de dos vas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7.3 Vlvulas direccionales de varias vas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7.4 Vlvulas reguladoras de caudal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Servovlvulas y vlvulas proporcionales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8.1 Servovlvulas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8.2 Vlvulas proporcionales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8.3 Prdida de eficiencia de una servovlvula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Vlvulas de cartucho. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9.1 Funcionamiento. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9.2 Combinacin como vlvulas direccionales. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9.3 Combinacin como vlvulas reguladoras. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
15
15
18
20
21
21
23
25
27
27
30
43
43
44
44
47
47
51
53
54
54
57
57
59
61
63
67
67
70
74
75
76
77
79
10
Oleohidrulica (cont.)
10
11
12
13
14
15
16
Otras vlvulas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10.1 Vlvulas de purga de aire. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10.2 Vlvulas de paracadas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10.3 Vlvulas de aislamiento de manmetros. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10.4 Vlvulas de seleccin de pilotaje . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Sistemas de montaje . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11.1 Montaje en lnea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11.2 Montaje sobre panel. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11.3 Montaje sobre placa base. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11.4 Montaje sobre bloque manyfold. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11.5 Montaje en sandwich. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11.6 Vlvulas insertadas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Accionadores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12.1 Cilindros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12.2 Motores. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Accesorios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13.1 Acumuladores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13.2 Depsitos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13.3 Manmetros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13.4 Caudalmetros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13.5 Filtros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13.6 Presostatos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13.7 Vacumetros. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13.8 Intercambiadores de calor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13.9 Bloques para vlvulas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13.10 Tuberas, mangueras, rcores, juntas y retenes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13.11 Fluidos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Importancia del fluido. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14.1 Historia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14.2 Tipos de fluidos hidrulicos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Seleccin del fluido. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15.1 Seleccin del fluido en funcin de su misin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15.2 Seleccin del fluido segn sus caractersticas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15.3 Seleccin de otras propiedades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Sistemas de filtracin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16.1 Filtro de aspiracin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16.2 Filtro de precarga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16.3 Filtro de presin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16.4 Filtro en derivacin. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16.5 Filtro de aire. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16.6 Filtro de retorno. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16.7 Filtro de llenado . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16.8 Reciclado . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
83
83
83
83
84
85
85
85
86
87
87
88
89
89
93
95
95
97
99
99
100
100
101
101
102
102
102
103
103
103
107
107
109
110
111
111
112
112
113
114
114
115
115
ndice
11
Diseo de circuitos
17
18
19
20
21
22
23
24
117
118
118
119
120
120
121
121
122
125
129
137
147
151
151
151
153
155
159
Anexos
1
2
3
4
5
Simbologa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Frmulas ms usuales. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.1 Frmulas bsicas de hidrulica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2 Construccin de un cilindro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.3 Nmero de Reynols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.4 Caudal que pasa por una conduccin. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.5 Prdida de carga por rozamiento . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.6 Aumento de la temperatura por laminacin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.7 Caudal a travs de un estrangulamiento. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.8 Vida de la bomba. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.9 Viscosidad cinemtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.10 Par motor de una transmisin. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.11 Clculo de la transmisin para un vehculo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.12 Clculo de una maquinilla de pesca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.13 Seleccin del dimetro de las tuberas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unidades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
ndices de contaminacin de los fluidos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Filtracin: varios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5.1 Localizacin del filtro. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5.2 Grado de filtracin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5.3 Anlisis de los componentes averiados . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5.4 Efectos del contaminante en los componentes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
175
187
187
188
188
188
188
189
189
189
189
189
190
191
192
195
197
201
201
201
202
202
12
205
205
206
208
209
209
210
211
215
215
216
216
217
217
218
219
225
231
Glosario de trminos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
233
Referencias. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
247
90
Problema 14
14.1 Enunciat
En el circuit tancat de la figura 14.1 intervenen dues bombes volumtriques: B1 per compensar
les prdues per fuites i garantir unes condicions daspiraci ptimes de B2, que s la bomba
principal, amb un volum de desplaament variable.
Les corbes caracterstiques de la bomba B2, el motor M i la vlvula de derivaci V2, sinclouen
a les figures addicionals.
Es demana:
a) Calculeu el valor numric de les magnituds segents:
Cabal:
teric de la bomba:
real de la bomba:
teric del motor:
real del motor:
de fuites de la bomba:
de fuites del motor:
dimpulsi de la bomba:
Q2thb
Q2rb
Qthm
Qm
Qvb
Qvm
Qb1
i les pressions en el circuit, tot suposant que la vlvula V2 est en la posici 0 i que B2 i M
giren a 2000 rpm.
b) Si la vlvula V2 est en la posici 1 (oberta), determineu els cabals que passaran per M i per
la vlvula 2, suposant que el parmetre de variaci del volum de desplaament de B2 varia des
de =1 fins a =0.
c) En un instant de temps determinat el motor M es veu frenat i la seva velocitat de rotaci es
redueix. Calculeu lacceleraci del moviment suposat uniforme, en el moment just en qu actua,
la vlvula limitadora de pressi V1, si la pressi es mant constant.
Problema 14
91
d) s un fet comprovat que quan la bomba B1 impulsa un cabal superior al calculat a lapartat
a , actua la vlvula V5 eliminant lexcs de cabal. Justifiqueu grficament aquest fenomen.
on:
B1 : bomba auxiliar.
B2 : bomba principal.
V1: vlvules limitadores de pressi ( Po = 180 bar).
V2: vlvula de derivaci.
V3: vlvula de protecci de B1.
V4: refrigerador.
V5: vlvula d'alleugeriment.
V6: vlvula reguladora de la pressi de la vlvula 5.
Tamb es donen com a dades les caracterstiques dels diferents elements:
92
Problema 14
93
2.2 Resoluci
a) Quan V2 s a la posici 0 i B2 i M giren a 2000 rpm, el circuit oleohidrulic s:
94
A continuaci podem veure el grfic que il.lustra el punt de funcionament del circuit:
vb =
2
= 0,908
2,2
vm =
1,8
= 0,9
2
Vm =
1,8l / s
Qth
=
= 0,054l / v
2000rpm
n
60s / min
b) Calculem ara qu passa si la vlvula V2 est en la posici 1. Aix es pot veure a lesquema
segent:
Problema 14
95
Fig. 14.8 Determinaci dels cabals que passaran per M i per la vlvula 2
96
1
0,75
0.5
0,25
Qv2
0,37 l/s
0,37 l/s
0,37 l/s
0,37 l/s
Qthm
1,8
1,25
0,7
0,14
nm=60*Qthm/Vm
2000 rpm
1388,8 rpm
777,7 rpm
155.5 rpm
Vm
= J
2
=>
npm
Vm
= J
2
Qm
1,82
1,27
0,72
0,16
Problema 14
97
I a continuaci els grfics del cabal i la pressi en diferents parts del circuit en funci del temps:
98
Oleohidrhulica.Problemes resolts.
Problema 15
15.1 Enunciat
Per als actuadors lineals amb dimetre de tija elevat es fan servir circuits de correcci com el
de la figura 15.1.
a) Afegiu els elements de seguretat que cregueu convenients i indiqueu el conjunt de les
posicions (a o b) de les vlvules 1,2,3 per aconseguir el moviment davan i el de retrocs.
b) Si el moviment de lactuador s cclic amb la variaci de cabal funci del temps
representada a la figura 15.2, completeu el circuit de la figura 15.1, si ho veieu necessari, i
calculeu el cabal de la bomba dalimentaci.
c) Per frenar lactuador en un final de cursa, sinstalla un fre hidrulic consistent en les dues
vlvules 4 i 5 en parallel amb el cilindre (figura 15.3). A linici de la frenada les vlvules 1, 2 i 3
estan en les posicions representades a la figura 15.1. El fenomen de frenada consta de dues
fases: a la primera lenergia cintica de la massa m de lactuador en moviment es converteix en
energia de pressi, en qu aquesta augmenta des del valor zero fins a un valor Po; a la segona
fase, lenergia de pressi acumulada al volum x. k es dissipada en calor com a prdua de
crrega a travs de la vlvula en derivaci 5, mitjanant una descompressi lenta.
c.1) Calculeu la pressi mxima Po amb les dades de la figura 15.3 (velocitat inicial: c=0,22
m/s).
c.2) Determineu el coeficient de prdua de crrega a de 5 per aconseguir una frenada en 2
segons.
Problema 15
99
avan
retrocs
400 l/min
300 l/min
200 l/min
100 l/min
t
2s
3s
2s
2s
tr
100
Oleohidrhulica.Problemes resolts.
15.2 Resoluci
a) A la figura 15.4 hi ha representada la posici de les vlvules per fer avanar lactuador.
Problema 15
101
A la figura 15.5 hi ha representades les posicions de les vlvules perqu lactuador torni a entrar.
Per poder regular diferents cabals, intercalarem un circuit que no imposi cap limitaci quan el cabal
sigui mxim i que limiti mitjanant vlvules quan volem cabals inferiors. Un circuit possible s el de
la figura 15.6.
102
Oleohidrhulica.Problemes resolts.
A la taula segent es mostren les posicions en qu es troben les vlvules per a cada cabal.
Taula 15.1
cabal (l/min)
100
200
a
b
b
a
300
b
b
vlvula 7
vlvula 8
400
a
a
b) Per aconseguir que la bomba treballi amb una crrega constant posarem un acumulador que
emmagatzemar el cabal sobrant durant els perodes en qu el circuit no pugui absorbir tot el cabal
donat per la bomba i el retornar quan la bomba no pugui generar tot el cabal requerit.
Si suposem que la bomba treballa a cabal constant, llavors aquest ser igual a la mitjana del cabal
circulant. Per conixer aquest cabal s necessari conixer quant de temps dura el retrocs (ts). Aix
ho realitzarem considerant que la suma dels desplaaments positius i negatius s nul durant un cicle.
Q
400 l/min
300 l/min
QB
200 l/min
100 l/min
t (s)
2
tr=?
c=
Volum
Superfcie
3
300dm / min
3,80dm
1min
60s
= 1,315
X 1 = Velocitat t = 0, 43 3 = 3,945dm
dm
s
Problema 15
103
c=
100dm / min
3,80dm
1min
60 s
= 0,43
dm
s
X 2 = 0, 43 2 = 0,86dm
- Per a 7 < t <9 :
3
c=
200dm / min
3,80dm
1min
60 s
= 0,877
dm
s
X 3 = 0,877 2 = 1,754dm
- Per a 9 < t < 9+tr :
3
c=
400dm / min
3,02dm
1min
60 s
= 2,2
dm
s
X 4 = 2,2 tr
Com que la suma de desplaaments ha de ser nul.la:
0 = X 1 + X 2 + X 3 X 4 tr =
t
2
tr=2.973
104
Oleohidrhulica.Problemes resolts.
Q1 t1 + Q2 t 2 + Q3 t3 + Q4 t4
l
= 224,55
= 3,742l / s
t0 + t1 + t 2 + t3 + t4
min
La suma dels cabals que han entrat i dels que han sortit de l'acumulador tamb s zero.
QBt3-Q3t3= 0,818l
V
QBt1- Q1t1=-3,775l
QBt4-Q4t4= -8,68l
QBt0=7,48l
QBt2-Q2t2=4,16l
t
2
tr=2,973
A partir de la figura 15.9 podem determinar la capacitat de lacumulador com el mxim volum que
ha demmagatzemar.
Vmx 8,68l
c) Primer lenergia cintica que t lactuador es converteix en energia de pressi en el moment que
tanquem la vlvula de sortida de loli.
A la figura 15.10 es pot veure com primer es comprimeix loli i desprs es deixa anar.
Problema 15
105
a.1)
Po Ak X
2
120kg 0, 22
1 DaN
10 N
s
P =
6
2
0
380,13cm 7,64 10 m
= 200bar
106
Oleohidrhulica.Problemes resolts.
a=
2V1 P0
=
K ta
2 1676,36cm3 2000
14000
N
cm 2
N
cm 3
cm 2 = 0,535
s
N
cm 2
107
Problema 16
Problema 16
16.1 Enunciat
Amb la installaci de la figura 16.1 saconsegueixen dues velocitats davan: una rpida,
daproximaci amb el distribudor V2 en la posici b i una altra lenta, de treball, amb el
distribudor V2 en la posici c.
a) Calculeu les velocitats de lactuador lineal (cilindre) quan V2 est en les posicions a, b i c.
b) Traceu els diagrames de velocitats i de desplaament per al cas anterior si V2 est situada
en la posici b 2 segons, en la posici c 3 segons i en la posici a t3 segons. El temps t3 sha de
calcular prviament abans de resoldre aquest apartat.
c) Es comprova que el sistema funcionaria igualment, encara que se suprims la vlvula V3, i
que saconsegueix una eficcia notable en levoluci del procs davan de lactuador lineal.
Justifiqueu analticament aquest fet.
d) Tenint en compte que la variaci de pressi en el procs s el de la figura 16.2, es vol
incorporar un dispositiu que permeti controlar el cabal que arriba a lactuador lineal (tant en
lavan com en el retorn ) vetllant perqu aquestes variacions de pressi quedin compensades i
no afectin el cabal. Indiqueu quin ha de ser aquest dispositiu, ponderant avantatges i
inconvenients, si existeix ms duna soluci.
108
Oleohidrulica. Problemes
resolts
200
Pk
150
bar
100
50
109
Problema 16
16.2 Resoluci
= 5833,33
1l
60 s
min
s
"b") Qb + Q 2 = Q1 Qb = Q1 Q 2
Qb = 350
Ca1 Ar = Q + Q 2
Ca1 ( Ak Ar ) = Q1 Q 2
Ca1 Ak = Q + Q1
5833,33
Qb
=
= 29,002 cm / s
Ak Ar 380,13 179
Qb 5833,33
" c" ) Ca 2 =
=
= 15,345 cm / s
380,13
Ak
Qb 5833,33
" a") Cr =
=
= 32,588 cm / s
179
Ar
Ca1 =
110
Oleohidrulica. Problemes
resolts
b)
h = Ca1t1+Ca2t2= 29,0022+15,343= 58,004+46,02= 104,024 cm
t3 =
104,024
h
=
= 3,192 3,2 s
32,588
Cr
Cr = 32,58 cm/s
Ca1 = 29 cm/s
30
20
10
100
75
46,036 cm
50
25
58,004 cm
111
Problema 16
c)
p12
Pk
Cp
l12
Cs
Q1
Q2
l12
p11
Pap
Pr
p21
Ap
Pas
l22
l11
Q1
Pb
Qb
Q2
p22
Pb
Fig. 16.8
Pk Ak = Pr Ar + F ; Q = k
p22 + p11
l
Taula 16.a
Q1 = Q1'
Q=0
Q2 = Q2'
Q1 = k
Q2 = k
p11
l11 + l12
p21 + p22
l 21 + l 22
Q2 = Q + Q2'
Q > 0 Q1 = Q + Q1'
Q1'= Q2' +Qb
Q1'= k
p11
l11
Q2'= k
p22
l22
Q1 = Q1' +Q
Pb
112
Oleohidrulica. Problemes
resolts
l11
11 = f D
Tram B - Ap:
2
p11 = 11 Q 1
2 g A2
l22
22 = f D
Tram As - B:
2
p22 = 22 Q 2
2 g A2
l11
'11 = f D = 11
2
p'11 = '11 Q1'
2 g A2
l22
'22 = f D = 22
2
p'22 = '22 Q2'
2 g A2
Q1 = Q1'
Q1 > Q1
p11 > p11
Q2 > Q2
p22 > p22
Negligint les prdues de crrega singulars en les t Ap, As i B, i considerant decisives les prdues
de crrega lineals en els trams B-Ap i As-B
5
3
3
1
2
1
5
Fig. 16.9
113
Problema 16
Taula 16.b
Avantatges
Inconvenients
p=p(t)
2
Control
primari
Control
secundari
Amb tres
vies
- Retenci ptima de
la crrega.
- No es donen
moviments
incontrolats per
crregues tractores
- Juntes sotmeses a P
elevada
- Les variacions de
crrega poden
pertorbar el cabal
- La bomba treballa
a la P de la crrega.
- El valor generat
en 1 es transms al
dipsit.
- Si la crrega canvia
de signe i es fa
tractora, no estar
contrarestada i pot
provocar moviments
incontrolats.
3
Q
- No es pot
- Es pot fer servir
solament en control incorporar un
acumulador
primari (lnia
principal)
- No escaient per a
crregues negatives
p=p(t)
2
Qb2
En
derivaci
p
Qb2=Q2
Qb1>Q1
Qb3>Qb1
Q
Q1
Q1
Qv
Q=Q(t)
Q=cte
Q2
Q2
Q3
Q3
108
Problema 17
17.1 Enunciat
Per a l'accionament i el control d'una premsa hidrulica es proposa el circuit de la figura 17.1.
Suposant les caracterstiques segents:
Fora
Cursa
Pressi mxima de treball
Prdua de pressi per fricci
Cabal mxim
F = 135714 Kg
l = 0,6 m
Pmx = 350 bar
P = 10 bar
Qmx = 400 l/min
Calculeu:
a) El diagrama funcional del sistema per a les vlvules Y4 i Y1.
b) Les dimensions dels actuadors lineals -cilindres-.
c) Les velocitats d'avan Ca i de retrocs Cr dels pistons i traar els diagrames de flux.
(C=C(t); Q=Q(t); P=P(t) ).
d) La potncia absorbida pel sistema dels dos actuadors lineals -cilindres- C1 i C2 idntics.
Problema 17
109
Q
C1
Y4
Y3
b
y
b
Y2
Y1
P
Q8
Fig. 17.1
110
Dades:
F = 135714 Kg
l = 0,6 m
Pmx = 350 bar
p = 10 bar
Q mx = 400 l/min
Y1 = vlvula proporcional de pressi
Y2 = distribudor 4/2
Y3 = distribudor proporcional
Y4 = distribudor de 2 vies (amb elements inseribles)
en avan = 58,26 cm/s2
en retrocs = 282,03 cm/s2
tA = 1 s
tB = 1 s
tC+tD = 2 s
tE = 0,3 s
tG = 0,202 s
17.2 Resoluci
a) Diagrama de cabals i diagrama funcional de Y3:
Y
Q
A
E
tE
tH
Y3
tA
tD
tA
tB
tB
tC
tE
tC
Fig. 17.2
A: avan rpid
B: frenada
C: premsat
D: descompressi
E: retorn rpid
F: frenada
G: fase de moviment lent
H: parada
G
tF
H
tG
Problema 17
111
E
tE
tH
tA
tD
tA
tB
tB
tC
F
tE
tC
a
b
dl
d
2
Fig. 17.3
G
tF
H
tG
112
Posicions A, B, C
Q1
Q1
C2
CA
X
CA
Q1
Q1
Y3
+Y
QE
QA
GA
QA
QA
3QA
Y1
Y2
QV=3B-2QA
3B
Fig. 17.4
Q1 = Q2 + QA
Q1 = cAA1
Q2 = cA (A1 - A2)
QA
cA =
A2
Problema 17
113
Posicions E,F,G,H
C2
Q=CRA1
C1
CRA1
CR
CR
QA
QA
Y4
a
QA
QA
Y3
-y
QA
QA
QA
QA
2QA
QV=QB-2QA
Fig . 17.5
cR
QA
A1A 2
b)
A1 =
pd 12
D
F
F
13714 9,8 N
=
= 380cm 2
p mx Dp p mx
350 bar 10
114
l 1 min
l
= 6,66
min 60 s
s
400
c)
d 22
d 2 = 100 cm
4
d
E
tE
tH
tA tA
tD
CA
tB
CB
tB
tC
F
tE
tC
G
tF
CG
CCD
H
tG
CH
CE
PA
PB
PC
PD
PE
PG
Fig. 17.6
Clcul de velocitats:
CA =
QA 6600
=
= 21,85cm/ s
A2 302
Q B 33000
=
= 10,92cm / s
302
A2
Q
1980
= 6,55cm / s
CC = C D = C =
302
A2
CB =
CE =
QE
6600
=
= 84,61cm / s
78
A1 A2
QG
1320
=
= 16,92cm / s
78
A1 A2
QA
CR =
A1 A 2
CG =
Problema 17
115
d) N = p bar 10 5
N / m2
l
m3
Q 10 3
= p Q 10 2 W
bar
s
l
Comprovaci:
C
G
tA tA tB
tD
tB
D
H
tC
E
tE tE
tH
tF
tD
tE tE
F
tG
tC
VC.tC
VC.tCdtC/2
VB
tB
VA.tBdtB/2
tA
tG
tA
tB tB
tH
tC
tC
tF
Fig. 17.7
avan:
C t
CA
= 0,375 s, A A = 4,09 cm
2
a
2
t
C CB
= 0,187 s, C A t B a B = 3,07 cm
C A , C B t B = A
2
a
C B = 10,92 cm / s,t B = 1 s,C B t B = 10,92
C A = 21,85 cm/s, a a = a = 58,26 cm/s 2 , t A =
C B , C C t a =
t 2
C B CC
= 0,075 s, C B t C a C = 0,655 cm
2
a
C C = 6,55 cm / s, t C + t D = 2 s, C C t C = 13,10 cm
4,09 + 21,85 + 3,07 + 10,92 + 0,655 + 13,10 = 53,68 cm
116
retrocs:
C E = 84,61 cm/s, a r = 282,03 cm/s 2 , t E =
C t
CE
= 0,3, E B = 12,69 cm
2
ar
t 2
C E CG
= 0,24 s, C E t F a r F = 12,18 cm
2
ar
Problema 18
117
Problema 18
18.1. Enunciat
Hi ha instal.lacions de premsat en qu conv aconseguir simultniament dos nivells de pressi.
El circuit de la figura 18.1 servir per obtenir aquestes dues pressions diferents.
El procs consta de les fases segents:
1a) Avan a velocitat constant Ca = 2,5 cm/s, durant ta = 20 s (vlvula V en posici b).
2a) Procs de premsat a velocitat zero, durant t1 = 4s (vlvula V en posici a).
3a) Retrocs a velocitat constant Cr = 5 cm/s durant el temps tr.
4a) Aturada de t2 = 20s per a canvi de peces.
A continuaci es torna a repetir el cicle.
Els dos actuadors lineals (cilindres) sn idntics, amb els dimetres D1 = 160 mm (pist) i D2 =
40 mm (tija).
a) Representeu grficament, en funci del temps, les evolucions de la posici dels pistons x, de la
seva velocitat C, dels cabals Qa, Qr i Qb, i de les pressions en el circuit. La prdua de crrega a
les juntes dels actuadors lineals s de 10 bar.
b) Calculeu els valors numrics de:
b.1) Els cabals Qa i Qr enviats per la bomba al circuit.
b.2) La cursa h dels pistons i el temps tr.
b.3) El cabal Qb de la bomba i el volum mnim dun eventual acumulador (cal decidir si s
necessari incorporar-lo al sistema).
b.4) Les forces de premsat obtingudes si el circuit treballa a les mximes possibilitats.
118
18.2. Resoluci
a) Agafant les dades de lenunciat podem representar grficament, en funci del temps, les
evolucions de la posici dels pistons x, de la velocitat C, de les pressions del circuit i dels cabals Qa,
Qr i Qb (per a la representaci dels cabals cal resoldre prviament els apartats b.1. i b.3.).
Problema 18
119
x (cm)
50
ta=20
t1=4
20 24
tr=10
t2=10
34
t
44
C (cm/s)
Cr=5
Ca=2,5
t
Q (cm3/s)
Qr=2010,6
Qa=942,45
Qb=885,34
t
P10 (bar)
200
10
P20 (bar)
100
10
Fig. 18.2 Diagrames de posici i velocitat dels pistons, cabal i pressions del circuit en el temps
120
(Vb-Vc)
20 24
34
44
( Qbt1)=3541.3 cm3
t
( Qb-Qa)ta=
-1142.2 cm3
Vc
( Qbt2)=
8853.4 cm3
(Qb-Qr)tr=
11252.6 cm3
En les figures segents es mostren les posicions de les vlvules, per a cada un dels cicles de treball,
s a dir, avan, procs de premsat i retrocs.
Problema 18
121
espai
espai recorregut = vt = Cata = 2,5 cm/s 20s = 50cm
temps
Un cop tenim la cursa del pist podem calcular el temps que triga en el retrocs, ja que tamb tenim
la velocitat Cr.
v=
espai
temps retrocs = h/v = h/Cr = 50 cm / 5 cm/s = 10 s
temps
b.3) El cabal Qb de la bomba i el volum mnim dun eventual acumulador (cal decidir si s
necessria la seva incorporaci al sistema):
El cabal de la bomba ser el cabal mitj, per calcular-ho.
122
Qb =
942,45 20 + 2010,6 10
Qa ta + Qr tr
=
= 885,34 cm3/s
20 + 4 + 10 + 10
ta + t 1 + tr + t 2
Veiem que el cabal mitj que hem calculat de la bomba no s suficient per subministrar el cabal, ni
en el moment de lavan, ni en el del retrocs. La mxima diferncia es dna en el moment del
retrocs; per tant, per poder subministrar aquest cabal necessitarem un acumulador. Aquest ha de
tenir un volum que ens permeti arribar al cabal en el moment del retrocs. A continuaci es mostren
els clculs:
Vc = (Qr-Qb) tr = (2010,6 - 885.34)10 = 11252,6 cm3
Per tant, aquest s el volum mnim que ha de tenir lacumulador.
b.4) Les forces de premsat obtingudes quan el circuit treballa a les mximes possibilitats es donen
quan la velocitat s zero.
Sabent que F = PA, podem calcular la fora que fa cada un dels cilindres:
F1= P10s = 200b[(16/2)2 - (4/2)2] = 376987,25 N
F2= P20s = 100b[(16/2)2 - (4/2)2] = 188490 N
Nota: Prenem la suposici que P10 val 200 bar perqu s la pressi de taratge de la vlvula limitadora de
pressi; el mateix succeeix amb P20, que est a 100 bas perqu tornem a suposar que s la pressi de taratge
de la vlvula reguladora de pressi.
123
Problema 19
Problema 19
19.1 Enunciat
L'accionament de l'actuador lineal de doble efecte de la figura 19.1 es du a terme mitjanant el
sistema de dues bombes volumtriques idntiques AP i EP, de volum de desplaament V = 5,65
cm3/volta i rendiment volumtric hv 1. Ambdues bombes estan muntades sobre un mateix eix,
accionat per un motor M, el nombre de voltes del qual s n = 2000 rpm.
La cursa del pist val h=75 cm.
El funcionament del sistema s el segent:
1) Mentre la pressi del sistema P s inferior a la pressi de calibratge del contactor de pressi
(pressstat ) Ps = 50 bar, actuen les dues bombes impulsant fluid cap a l'actuador lineal (cilindre).
2) Quan la pressi del sistema P s igual o superior a Ps, el contactor de pressi envia un senyal que
permetr el desplaament del distribudor 1 a la posici a, amb la qual cosa la vlvula LPE es
descomprimeix de manera que la bomba EP descarrega directament al dipsit. En conseqncia cap
a l'actuador lineal solament envia fluid la bomba AP.
a) Suposant la variaci de pressions a l'avan i al retrocs de la figura 19.2a, determineu i dibuixeu
els diagrames desplaament-temps i el cabal-temps.
b) Feu el mateix que a l'apartat a) si la variaci de pressi a l'avan i al retrocs s la de la figura
19.2b.
Lesquema del circuit oleohidrulic corresponent a lexercici s el representat a la figura 19.1.
124
Fig. 19.1
Tal com ens diu lenunciat del problema, les figures 19.2a i 19.2b ens representen la variaci de
pressions a lavan i al retrocs de lactuador lineal representat a la figura 19.1.
P (bar)
)
P (bar)
)
70
70
60
50
60
50
80
80
AVAN
40
RETROCS
40
30
20
30
20
10
10
0
0
t(s)
Fig. 19.2a
t(s)
125
Problema 19
AVAN
RETROCS
P (bar)
P (bar)
80
80
70
70
60
60
50
50
40
40
30
30
20
20
10
10
0
0
6.5
8,5
4,75
6.5
t(s)
8,5
t(s)
Fig. 19.2b
19.2 Resoluci
Coneixem lrea de lactuador lineal de doble efecte, que s la segent:
A = ( / 4 ) * ( dext2 - dint2 ) = ( / 4 ) * ( 8 - 4 ) = 37.69 cm
a) Per al primer cas, corresponent a la figura 19.2a. A lhora de dibuixar els diagrames de
desplaament-temps i cabal-temps cal determinar a priori les distncies de recorregut.
Fins a arribar a 50 bar impulsen les dues bombes i per tant el temps necessari per adquirir aquesta
pressi s de 2,5 s, segons la figura 19.2a.
Per tant, la distncia recorreguda tenint en compte que impulsen les dues bombes alhora s:
X1 = 2 c t1 = 2 5 ( cm / s ) 2.5 s = 25 cm
126
Tan sols resta allar laltra distncia, corresponent a limpuls del fluid de la bomba AP.
X2 = h - X1 = 75 cm - 25 cm = 50 cm
Respecte al temps de retrocs, intervenen les dues bombes perqu no es superen els 50 bar de pressi,
segons la figura 19.2a. I per tant tindrem:
tr = h / ( 2 c ) = 75 cm / ( 2 5 ( cm / s ) ) = 7,5 s.
127
Problema 19
P (bar)
80
70
60
50
40
30
20
10
0
0
10
15
20
15
20
t(s)
Q ( cm/s )
400
350
300
250
200
150
100
50
0
0
10
t(s)
x ( cm )
80
70
60
50
X1
40
30
20
X2
10
0
0
10
15
20
t(s)
t1
t2
tr
Fig. 19.3a
128
b) Per al segon cas, corresponent a la figura 19.2b. Ara ens demanen els mateixos diagrames de
desplaament-temps i cabal-temps, per tenint en compte la variaci de pressi a lavan i al
retrocs, segons la figura 19.2b.
Anlogament a lapartat a), es t en compte la pressi del pressostat (50 bar) i el funcionament
daquest en funci de la pressi de la lnea.
Fins que P=Ps=50 bar, aix implica que t=3 segons i, per tant, la distncia recorreguda del pist amb
limpuls de les dues bombes s:
X1 = 2 c t = 2 5 3 = 30 cm
Ara segueix impulsant la bomba AP seguint el grfic de pressi de la figura 19.2b durant 4 s,
moment en qu entra en funcionament un altre cop el pressstat.
Per a t=4 s:
X2 = c t = 5 4 = 20 cm
I la distncia que recorre el pist un altre cop amb les dues bombes s:
X3 = h - ( X1+ X2 ) = 75-( 30 + 20 ) = 25 cm
i el temps necessari s:
t3 = X3 / ( 2 c ) = 25cm / ( 2 5 ( cm / s ) ) = 2,5 s
Quant el cabal s idntic a lapartat a). El cabal s impulsat per 1 o 2 bombes, per podem veure en
el grfic que varia linstant de canvi de cabal.
Els grfics sn els que es mostren a la figura 19.3b:
129
Problema 19
P (bar)
Ps = 50 bar
Q ( cm/s )
x ( cm )
t1
t2
t3
t1
Fig. 19.3b
t2
t3
130
Quan lactuador de doble efecte arriba al mxim davan i comena el retrocs segons la figura
19.2b, les equacions per determinar els temps i les distncies necessaris sn:
Quan la P = Ps = 50 bar, aix implica que t = 3,5 s i, per tant:
X1 = 2 c t1 = 2 5 3,5 = 35 cm
Quan la P = Ps = 50 bar, aix implica que t = 3,5 s i, per tant:
X2 = c t2 = 5 3,5 = 17,5 cm
I la distncia:
X3 = h - ( X1+ X2) = 75 - ( 35 + 17,5) = 22,5 cm
i el temps:
t3 = X3 / ( 2 c ) = 22,5 cm / ( 2 5 ( cm / s ) ) = 2,25 s
Problema 20
131
Problema 20
20.1 Enunciat
Per tal daconseguir allargar la vida de les bombes en les instal.lacions amb premses sinstal.la
un multiplicador de pressi M, anomenat BOOSTER, com el de la figura 20.1. Daquesta
forma, tant en lavan com en el retrocs de lactuador lineal AL la bomba treballa a una
pressi acceptable.
En lavan, el fluid circula inicialment pel conducte 3, fins que la pressi a 3 arriba al valor de
calibratge de la vlvula V, amb la qual es desbloqueja V i el fluid passa pel conducte 2, actua el
multiplicador de pressi M. Finalitzat el procs premsat, es descomprimeix el volum a pressi
existent entre lactuador lineal AL i M en un temps de 5 segons. Tot seguit l'actuador Al
retorna a la pressi inicial.
Determineu i dibuixeu:
a) Els diagrames de posici x i de velocitat de l'actuador lineal AL, i el temps de retrocs tr.
b) El diagrama de posici P3 en el conducte 3.
c) Calculeu la constant de temps T del procs de descompressi. Sobre quins parmetres
actuareu per modificar el valor de T.
d) Indiqueu les variacions provocades en el procs si es modifica la pressi de R (augmenta i
disminueix ).
e) Quines caracterstiques de cabal i de pressi tindr la bomba per al circuit del apartat a).
Nota aclaratria: si es creu necessari, es poden prendre les hiptesis oportunes,
convenientment justificades.
132
p= 0
(juntes pist)
Ps = 6 Pe
Pvo= 20 b
PRO = 30 b
PAO = 5 b
D= 80 mm
d= 28 mm
l= 800 mm
(carrera)
PB(bar)
30
avan
xa
compressi
x=0
descompressi
retrocs
xr
-t/T
e
; T constant de temps
20
10
0
5s
2s
5s
tr
Problema 20
133
134
Problema 20
135
136
20.2 Resoluci
a)
x(m)
1
0,5
0
l
5s
2s
5s
4,38 s
x(m/s)
0,2
0,1
xa = 0,16 m/s
t
-0,1
xr = - 0,182 m/s
-0,2
QB(l/s)
0,5
t
Tt
Fig. 20.8 Diagrames de desplaament en el temps
Problema 20
137
b)
PB(bar)
avan
compressi
descompressi
retrocs
30
-t/T
e
; T constant de
temps
20
10
0
P3(bar)
180
5s
2s
xa
x=0
5s
tr
t
xr
t
6 PRO = 6 x 30 = 180
5
10
50
Pvo
Pk2
t
Fig. 20.9 Diagrames de desplaament en el
c)
138
Procs de descompressi:
dp / dt = - K1 Q / V
ln p/30 = - ( t K1 K2 ) / V ; T = V / ( K1 K2 )
Q = K2
t = 0 p = 30bar
( K1 = mdul de compressibilitat )
d)
PB(bar)
avan
compressi
descompressi
retrocs
30
PRO < PRO
20
10
PK2
t
0
P3(bar)
6 PRO
100
50
Pvo
Pk2
X
L
t
tr = tr
ta = ta
Tt < Tt
Problema 20
139
e)
PB(bar)
PRO> PRO
30
20
10
PK2
t
0
P3(bar)
6 PRO
100
50
Pvo
Pk2
0
X
L
t
ta = ta
tr = tr
Tt > Tt
140
Problema 21
21.1 Enunciat
Al circuit tancat de la figura 21.1, la bomba volumtrica 2 (de volum de desplaament variable)
gira a un nombre de voltes constant nB = 1500 rpm. Suposant que la pressi deguda a la
crrega PM=175 bar s constant i que la variaci de cabal QB de la bomba 2 s la representada
a la figura 21.2, determineu:
a) El volum de desplaament (cilindrada) de la bomba 2 (VB), si el rendiment volumtric
VB=0,95.
b) El moment MB, si el rendiment hidrulic de la bomba s hB=0,9.
c) Les variacions de:
. el nombre de voltes, nM
. el cabal QM
. el volum de desplaament (cilindrada)
. el moment MM
VM
141
Problema 21
QM
10
PE=15 bar
E
nMmx=1000 rpm
9
P09
QAD
7
P07=8 bar
6
QB1
A
4
11
3
QB
QAC
PB1
D
1
12
142
QB (l/s)
nB=1500 rpm
QB mxim
0,5
0,25
temps (s)
Fig. 21.2 Evoluci desitjada de la bomba
PB1
(bar)
PAD
(bar)
5
50
100
150
QB1 (cm3/s)
PAC
(bar)
5
50
100
150
QB1 (cm3/s)
PEA
(bar)
5
50
100
150
200
250
100
200
QAC (cm3/s)
300
400
500
143
Problema 21
PB1
(bar)
15
10
50
100
150
QB1 (cm3/s)
21.2 Resoluci
Prviament a solucionar les preguntes exposades, farem un petit estudi de la funcionalitat del circuit
hidrulic exposat.
La bomba auxiliar 1 noms serveix per compensar les prdues d'oli que es puguin produir en el
circuit. El que fa s introduir un cabal d'oli constant en el circuit, a travs de les vlvules antiretorn
4 i 5. L'excs d'oli que no pugui absorbir el circuit es perdr circulant pel distribudor 6 i la vlvula
limitadora de pressi 7 fins al tanc.
La bomba principal 2 fa circular l'oli a travs del motor i existeixen dues vlvules limitadores de
pressi en antiparal.lel per limitar la pressi de treball del motor hidrulic. L'excs de pressi en el
circuit principal fa actuar el distribudor en un sentit o l'altre, per en tots dos casos l'excs de pressi
s'allibera a travs de la vlvula 7 fins al tanc.
Les vlvules antiretorn 4 i 5 tenen la missi que l'oli mai no torni cap a la bomba d'aspiraci 1.
a) Com es pot veure a la figura 21.2, el cabal mxim subministrat per la bomba 2 s de 0,5 litres per
segon, quan la bomba gira a 1500 revolucions per minut.
D'aqu dedum la capacitat volumtrica de la bomba 2 com el quocient entre el cabal que circula i la
velocitat a la qual gira:
144
VBteric
0,5
Q
s
= Bmx =
voltes
nB
1500
min
60 s
1min
= 0,02 l
volta
Si ara tenim en compte que per a cada volta que dna la bomba, noms un 95% del seu volum passa
al circuit de pressi (rendiment volumtric), la capacitat volumtrica real de la bomba s:
l
Qteric 0,02 volta
= 0,02105 l
VB 2 =
=
volta
VB
0,95
b) El parell (o moment) que ofereix la bomba s el producte de la capacitat volumtrica per la pressi
de treball.
M teric = VB PB = 0,021 l
volta
volta
M teric = 3,675
1bar
2 rd
volta 1000l
El parell real que pot oferir la bomba vindr tamb afectat pel rendiment total de la bomba:
M real =
c) El motor 10 pot girar a 1000 rpm quan circula un cabal de 0,5 litres per segon.
Amb aquestes dades, podem calcular la seva capacitat volumtrica com:
0,5 l
QM
60s
s
= 0,03 l
=
VMteric =
volta
1min
n M 1000 voltes
min
La capacitat volumtrica real vindr afectada pel seu rendiment volumtric:
VM real = VM teric VM = 0,03 l
0,95 = 0,0285 l
volta
volta
Respecte al parell del motor, aquest s el producte de la seva capacitat volumtrica que acabem de
calcular per la pressi del treball.
M M teric = V M PM = 0,0285 l
volta
volta
145
Problema 21
M M teric = 4,9875
l bar
1m
volta 1000l
10 N
5
2
m 1volta = 79,378mN
2 rd
bar
Com en la resta dels casos, el parell real vindr afectat pel valor del rendiment del motor:
M M real = M M teric hM = 79,378mN 0,9 = 71,44mN
L'evoluci temporal d'aquests parmetres es representa a la figura segent:
QB (l/s)
nB (rpm/1000)
VB (l/v)
QM (l/s)
temps (s)
temps (s)
nM (rpm/1000)
VM (l/v)
temps (s)
temps (s)
VB = QBth / nB
VM = QMth / nM
PB (bar)
temps (s)
temps (s)
PM (bar)
temps (s)
temps (s)
MM (mN)
MB (mN)
MBth0= VB PB / 2
MMth0= VM PM / 2
temps (s)
temps (s)
146
d) El circuit que tenim s totalment simtric tant funcionant a dretes com a esquerres. Per tant, per
tal de donar un sentit de circulaci al fluid, suposem que impulsem l'oli en el sentit indicat a la figura
21.6. En aquestes condicions, la pressi en el punt B s superior a la pressi en el punt A i, per tant,
el distribudor 6 s'haur desplaat tal com indica la figura:
QMV
QM
10
PE =15 bar
E
nMmx = 1000 rpm
QEA
9
P09
QAD
QMth
7
P07 = 8 bar
QB1
QAD
B
4
A
5
11
3
QB
QAC
QBV
PB1
D
1
12
147
Problema 21
PD 0
QAD
QEA
PA
QB1
QAC
PC 0
La suma total de cabals ha de ser zero i les pressions dels punts C i D sn conegudes i iguals a zero.
Per tant:
Q EA + Q B1 = Q AD + Q AC
D'una altra banda:
PA
P
A
PA
PA
= P07 + DPAD
= DPAC
= PB1 DPB1
= PE DPEA
Si fem la resoluci analtica del problema, tindrem en compte que, segons es dedueix dels grfics:
DP = Q AD
AD
60
Q
DPB1 = B1 60
DPAC = 0,02 Q AC
DP = 0,01 Q
EA
EA
PB1 = 0,75 (Q B1 150)
Q EA = 1500 2 Q AC
Q = 150 0,0266 Q
AC
B1
148
Q AD = 124,8 cm
Q EA = 492 cm
Q B1
s
3
cm
= 136,56
PA = 10,08 bar
Q a = Q B1 Q AD = 11,76 cm s
e) Primer calcularem la desceleraci angular a la qual est sotms el motor per passar de 1000 rpm
fins a zero en 10 segons
a= =
t
2rad 1 min
1 volta 60 s
rad
= 10,47
10 s
s
1000 rpm
P09 =
s2
J a 2 h hM
M
2 rad
1m
volta 0,9
= 211,45 10 5 N
volta 10 3 l
m2
Problema 22
149
Problema 22
22.1 Enunciat
La transmissi oleohidrulica de la figura 22.1 consta dels elements segents:
- Bomba: VB = 0 a 38 cm3/ v (variable)
nB = 1000 rpm. (constant)
VB = h 1
- Motor: VM = constant
nM = 0 a 1000. (variable)
VM = h 1
- Vlvules de limitaci de pressi 1 i 3, calibrades a 190 bar
- Vlvula de fre 4
- Vlvula de retenci 5
- Distribudor 2
Per a una crrega determinada al motor M, la variaci de la potncia Nm i la variaci del volum de
desplaament (cilindrada) de la bomba VB, en funci del nombre de voltes del motor nM, sn les
indicades a la figura 22.2
Calculeu:
a) El volum de desplaament (cilindrada) del motor M.
b) Les variacions de la pressi PM i del moment MM per als intervals segents de nombre de voltes
nM:
1) 0 < nM <500 rpm
2) 500 nM <1000 rpm
c) La variaci en funci del temps del volum de desplaament (cilindrada) de la bomba VB, si el
nombre de voltes del motor varia d'acord amb l'expressi nM = 100 t (t segons i nM rpm).
150
nB
VB
PM
VM
MM
nM
1
4
Q4
Fig. 22.1
5E3
Fig. 22.2
Problema 22
151
Fig. 22.3
22.2 Resoluci
a)
A partir de lequaci de continuitat, sabem que QM = QB rendiment. Aquest rendiment reflecteix les
prdues denergia oleohidrulica que hi ha entre la bomba i el motor.
V
VM = B
nM
ja que VB = VM = 1
si VB i VM sn diferents d1. Aix implica que:
VM = VM VB
VB n B
nM
VM = cte
vB / nM = cte
Fig. 22.4
b)
0 < nM < 500 rpm
Sabem que Q=Cv revolucions, N=P Q (potncia oleohidrulica)
152
PM =
NM
=
VM n M
5000
3
38
v 1min
cm 1m
500
min 60s
v 10 6
= 157,8 10 5
N
m2
Recordem que la potncia s el producte del moment per la velocitat angular, N=M W
MM =
NM
=
2n M 60
5000
= 95,49 Nm
rad
v 1min
2
500
v
min 60s
MM
NM=cte
5E3
NM/nM=cte
Fig. 22.5
NM
5000 60 10 6 78947,36 10 5
=
=
VM n M
38 n M
nM
MM =
NM
=
2n M 60
n M rpm
P N
M m 2
5000
47746,48 n M rpm
=
rad
nM
M M Nm
nM
2
v
Tant la pressi com el moment queden en funci de la inversa de la velocitat. Aix s, una hiprbola
dibuixada en el primer quadrant, tal com es mostra a la figura 22.5
c)
VB = VM
nM
100 t
= 38cm 3
= 3,8 t cm3, en 10 segons assolim els 38 cm3
nB
1000rpm
Problema 22
153
d)
M M 2
VM
MM
PM
A4
Q4
A4>A4
Q4>Q4
Fig. 22.6
A4
Q4
A4<A4
Q4<Q4
Fig. 22.7
154
Problema 23
23.1 Enunciat
Mitjanant la transmissi hidrosttica de la figura 23.1 sacciona el ventilador V. Les
caracterstiques dels elements daquest mecanisme sn les que es mostren a la taula segent:
Taula 23.a
Bomba B
Motor M
Ventilador V
Calculeu:
a) El cabal QB doli impulsat per la bomba.
b) El moment teric del motor MthM
Problema 23
155
on nV en rpm i MV en Nm.
Fig. 23.1
156
23.2 Soluci
a) A partir de les dades donades de la bomba sen calcula el cabal, a partir de la frmula segent:
Q thB = VB n B = 39
1 min
cm 3
cm 3
1450 rpm
= 942,5
v
60 s
s
Aquest ser el cabal teric de la bomba; si aqest el multipliquem pel rendiment volumtric obtindrem el
cabal real.
QB = B QthB = 0,95 942,5 = 895,37
cm3
s
1410
rad
= 147,6
60
s
11980 W
NB
=
= 81,135 mN
WB 147,6 rad
s
M th =
MV 81,135
=
= 85,405 mN
ac
0,95
M thM
=
vM
85,405 mN
N
= 150,3. 105 2 = 150,3bar
3
3
1m
1v
cm
m
6 3
35,7
v 10 cm 2rad
Aquesta era la pressi terica; si dividim aquest valor pel rendiment hidrulic nobtenim la pressi real.
PM =
Un cop calculada la pressi ja podem calcular el cabal aplicant la mateixa frmula que al primer apartat.
QthM = VM nM = 35,7
QM =
cm3
v 1 min
cm3
1410
= 838,95
v
min 60 s
s
QthM 838,95
cm3
=
= 883,10
VM
0,95
v
Problema 23
157
cm3
s
d) A partir de lequaci que sens dna a lenunciat podem obtenir fcilment PB.
QM = PB PM
3
883,10 cm
2
Q
s
PB = M + PM =
cm3
154,5269
s bar
PO = PB = 196,68 bar
(P)
1
2
3
4
Fig. 23.3
D (Q)
158
1. PthB =
PB
= 213,55 b
hB
2. PB = PO = 196,04
3. PM = 163,73
4. PthM = 150,3
A. Q thM = 838
cm3
s
B. Q M = 883
cm 3
s
C. Q B = 895
cm 3
s
D. Q thB = 942
cm 3
s
e)
ac M thM = PthM
Vm
2
V MV
Q
PthM = hM PM = hM PB M ; Q M = M
VM
VM
VM
nv2 =
hM PB
VM
m3
35,7 cm
35,7.10 6
n 2 =
v 0,918 195,99
v
= 0,95
v
cm 3
rad
2
60
0,95
v
ac M thM = ac
n
2
= 0,4955 (195,99 1,089.10 4 n v ) = M v = 81,135 v
1410
Problema 23
159
n v = 1012,25 rpm
Fig. 23.4
= 154,5269
cm 3
s bar
160
Problema 24
24.1 Enunciat
La transmissi hidrosttica de la figura 24.1 t les caracterstiques segents:
Bomba B: nre. de voltes nB = 1500 rpm = ct
volum de desplaament (cilindrada) vB ; variable des de vB = 0 fins a vB = 35 cm3/v
Motor M : n de voltes nM ; variable des de nM= 0 fins a nM = 3000 rpm
volum de desplaament (cilindrada) vM ; variable des de vM = 0 fins a vM = 35 cm3/v
Se suposar vM = vB 1 i hM = hB = 1
Amb les lleis de funcionament de la figura 24.2, calculeu i representeu:
a) per a linterval de nre. de voltes 750< nM < 1500 rpm
- la variaci de PM en funci de nM
b) per a linterval de nre. de voltes 0< nM < 1500 rpm
- la variaci de MM en funci de nM
c) per a linterval de nre. de voltes 1500< nM < 3000 rpm
- les variacions de PM i de MM en funci de nM
- la variaci de vM en funci de nM
d) amb les lleis de funcionament de la figura 24.3, calculeu i representeu per a linterval de nre.
de voltes
1500 < nM < 3000 rpm
- les variacions de PM i de MM en funci de nM
- la variaci de vM en funci de nM
Problema 24
161
Fig. 24.1
vB
35 cm3/v
35 cm3/v
vM
nM
nM
6562,5 w
NM
nM
PM
150 bar
750
1500
nM
3000 (rpm)
Fig. 24.2
162
vB
35 cm3/v
35 cm3/v
vM
nM
nM
6562,5 w
NM
nM
PM
75 bar
750
1500
nM
3000 (rpm)
Fig. 24.3
24.2 Resoluci
a) 750< nM <1500 rpm
PM =
NM
=
vM nM
6562,5 w
11250 106 N n M rpm
=
2
nM
cm3 1m3
rev 1 min
m 2 PM N / m
35
n
M
v 106 cm3
min 60 s
VM
1 m3
N / m2
cm 3 1 v
= 150 bar 10 5
= 83,556 mN
35
2
bar
v 2rad 10 6 cm 3
VM 11250 10 6 35 cm 3 / v 1 m 3 62667,258
=
=
rad 6 3
2
nM
nM
2
10 cm
v
on nM (rpm) i MM (mN)
Problema 24
163
NM
6362.,5 W
nM
PM
100
150 bar
50
nM
MM
100
83,556 Nm
50
nM
0
750
1500
3000
Fig. 24.4
NM
NM
=
=
v M n M v Bn B
M M = PM
6562,5 w
3
v 1 min
cm 1 m
1500
35
6
3
min 60 s
v 10 cm
= 75 10 5
N
m2
= ctn
n rpm
VM
v n
75 10 5 35 1500 62667,25
= PM B B =
=
mN M
6
2
n M 2
nM
2 10 n M
M M mN
rev
1500
nBvB
cm3 52500 cm3 n M rpm
min
=
=
VM =
35
rev
nM
v
nM
v v Mcm3 / v
nM
min
Vegeu la figura 24.5.
164
PM
150 bar
100
75 bar
50
nM
MM
100
83,556 Nm
50
vM
35 cm3/v
nM
nM
0
750
1500
3000
Fig. 24.5
M M = PM
NM
NM
N
6562,5
=
=
= 75 10 5 2 = ctn
35
1500
v M n M v Bn B
m
10 6 60
n M rpm
VM
v n
75 10 5 35 1500 62667,25
= PM B B =
=
mN
2
2 10 6 n M
n M 2
nM
M M mN
VM =
n B v B 1500
52500 cm3 n M rpm
=
35 =
nM
nM
nM
v v Mcm3 / v
Problema 24
165
35 cm3/v
vb
6562,5 W
NM
PM
75 bar
MM
41,77 Nm
35 cm3/v
vM
nM
0
750
1500
3000
Fig. 24.6
166
Problema 25
25.1 Enunciat
En una mquina per manipular peces de plstic s'incorpora el circuit de la figura 25.1, el qual
consta duna bomba de paletes B, de dos motors M1 i M2 tamb de paletes i dun conjunt de
vlvules distribudores, de cabal i de pressi. Els motors s'accionen sempre un desprs de
laltre, mai simultniament tots dos.
Amb les dades de la figura 25.1 calculeu:
a) El cabal que ha dimpulsar la bomba.
b) Les velocitats de gir dels motors M1 i M2.
c) Els moments que poden transmetre ambds motors a les crregues corresponents.
d) Pel motor M1 es determina que el mxim moment que pot suportar el sistema s igual al
valor calculat a lapartat anterior, incrementat en un 10 %. Quin element de seguretat sha
de tenir en compte i a quin valor sha de calibrar?
e) Es vol fer funcionar el conjunt de motors M1 i M2 segons la seqncia de la figura 25.2 on 1
i 2 sn els angles en radiants girats pels motors de forma successiva. Determineu si cal
incorporar un acumulador al sistema i, en cas afirmatiu, calculeu-ne el volum.
Caracterstiques dels motors:
M1
VM1 = 50,666 cm3/v
VM1 = 0,95
hm1 = 09
PM1 = 80 b
Caracterstiques de la bomba:
M2
VM2 = 40,666 cm3/v
VM2 = 0,95
hm2 = 0,9
PM2 = 80 b
B1
nB= 1450 rpm
VB= 58,06 cm3/v
VB= 0,95
hmB = 0,9
Problema 25
167
168
1
706,8
2
880,69
25.2 Resoluci
Taula 25.a Soluci dels apartats a, b i c
Dades
a)
nB = 1450 rpm
VB= 58,06 cm3/v
VB= 0,95
b)
VM1= 50,666 cm3/v
VM2= 40,666 cm3/v
VM1= VM2 = 0,95
Clculs
Q B = VBnBVB = 0,951450 rev/min 58,06 cm3/v =
= 79977,65 cm3/min = 1332,96 cm3/s
Q M1 =QM2 = QB = 1332,96
3
M1 = VM1 Q M1 = 0,95 80 10 = 1500,02 rev/min
VM1
50,666
3
M2 = VM2 Q M2 = 0,95 80 10 = 1868,36 rev/min
VM2
40,666
c)
PM1 = P M2 =80 b
hM1 = hM2 = 0,9
5
ML1 = MthM1 = hM1 PM1 VM1 = 0,9 806 10 50,666 = 58,058
2
2 106
Nm
5
ML2 = MthM2 = hM2 PM2 VM2 = 0,9 80610 40,666 = 46,599 Nm
2
2 106
Problema 25
169
d)
ML1 = 0,1 ML1
50,66
2 10 6
e)
Taula 25.c Clculs de lapartat e
t(s)
4
1,49
3
4
1
4,5
(rad)
706,864
706,864
706,864
880,69
880,69
880,69
Q=WVm/2 VM (cm3/v)
1500
0
2000
1500
0
1333,34
W=/t(rad/s)
176,716
0
235,621
220,173
0
195,71
y4 = 1,3334
y5 = 1,3331
y6 = 1,3334,5
=6l
x4 = 1,54
x5 = 0 l
x6 = 1,3334,5
=6 l
z1 = 5,332-6 = -0,668 l
z2 = 1,986 l
z3 = 3,999-6 = -2,001 l
Z = y-x
z4 = 5,332-6
z5 = 1,333 l
z6 = 5,998-6
= 5,332 l
= 1,333 l
= 5,998 l
=6l
=6l
= -0,668 l
= -0,002 l
170
Problema 26
171
Problema 26
26.1 Enunciat
La transmissi oleohidrulica de la figura 26.1 permet un control del nombre de voltes nm del
motor oleohidrulic 4, si sactua sobre la vlvula descanyament 3.
Les caracterstiques dels elements del circuit sn:
1. bomba volumtrica de volum (cilindrada) de desplaament constant
2. vlvula limitadora de pressi calibrada a Po = Plo=200 bar
3. vlvula descanyament de secci de pas Adr variable segons el punt de control desitjat
4. motor oleohidrulic de moment mxim Mmo=400 Nm i nombre de voltes mxim nMo =
500 rpm
Suposant que
VB = VM = 1 (rendiments volumtrics)
hmB = hmM =1 (rendiments hidrulics i mecnics)
M = BC (relaci de transmissi entre el motor 4 i la bomba centrfuga 5=1)
M BC
1 n BC
=
M Mo 0,62 n Mo
i tenint en compte les corbes de les figures 26.2, 26.3 i 26.4, calculeu:
a) El volum de desplaament (cilindrada) VM del motor 4 i el cabal Q B subministrat per la
bomba 1 ( VM i Q B).
b) Quan la relaci drees de la vlvula 3 s = ADr /Adro = 1, el nombre de voltes de la bomba
centrfuga nBC, el moment transms MBC, el cabal derivat a la vlvula 2 Q2, la pressi P3 i el
rendiment de la transmissi oleohidrulica .
c) La relaci drees i el moment transms MBC, quan el nombre de voltes de la bomba
centrfuga val nBC=275 rpm.
172
5
MBC
nBC=nM
HeO
MM
P3
nM
4
QM=Q3
oli
ADr
P=P
Q3
Q2
QB
M
Fig. 26.1
26.2 Resoluci
a) El volum de desplaament (cilindrada) VM del motor 4 i el cabal QB subministrat per la bomba 1
(VM i QB).
dades: Mmo=400 Nm
Po=200 bar
nMo=500 rpm
0,75
0,5
0,5
=0,7
0,75
=1
=1 1,5
=1 1,5
P
P
MM
MMO
P0
P0
nM
n MO
Fig.26.2
1 n
MM
= 1 M
M MO
n MO
Fig. 26.3
P3
P
1 3
P0
P0
Fig. 26.4
1 Q
P3
= 1 M
P0
Q MO
QM
QB
Problema 26
173
VM
M 2
= o
=
Po
400 Nm
2rad
10 6 cm 3
cm 3
s
= 125,6
N
N
2
200 bar 105 m
1bar
Q B = Q M_mas = VM n Mo = 125,6
cm 3
rev 1 min
cm 3
500
= 1046,6
N
min 60 s
s
M Mo 0,62 n Mo
=
A Dr
=1
A dro
Soluci:
La intersecci de les corbes
MN
M
(=1) i BC ens dna
M mo
M mo
nm
n
= BC = 0,62 n BC = 0,62 500 = 310 rpm
n mo n mo
M BC
= 0,62 M BC = 0,62 400 = 248 (punt A)
M mo
QM
(n v ) n
= M M = M = 0,62
Q B (n mo v M ) n mo
Q M = 0,62 * Q B = 0,62 1,046 = 0,648
Q2 = Q B QM = 1,046 0,648 = 0,39
174
0,5 0,75
MM
M MO
1,5
=1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
0,2
0,4
0,6
0,8
nM
n MO
Fig. 26.5
1 n
MM
= 1 M
M MO
n MO
M BC
1 n BC
=
M MO 0,62 n MO
Problema 26
175
0,75
P3
P0
=1
1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
QM
QB
Fig. 26.6
A AR
A DRO
1 Q
P3
= 1 * M
P0
Q MO
0,75
P3
P0
=1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
QM
QB
Fig. 26.7
A AR
A DRO
P3
P0
P3
P0
176
c) la relaci drees i el moment transms MBC, quan el nombre de voltes de la bomba centrfuga
val nBC=275 rpm.
dades: nBC=275 rpm
0,5 0,75
MM
M MO
1,5
=1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
0,2
0,4
0,6
Fig. 26.8
1 n
MM
= 1 M
M MO
n MO
0,8
1
nM
n MO
M BC
1 n BC
=
M MO 0,62 n MO
Soluci:
n BC 275
n
M BC
=
= 0,55 = M de la figura 26.2 punt B =0,7;
n mo 500
n mo
M mo
M BC
1 n BC
1
0,55 2 = 0,487
=
=
M MO 0,62 n MO
0,63
177
Nomenclatura
Nomenclatura
Bomba
QAC
Cabal acumulador
QB
Cabal de la bomba
QVB
QVM
QMAX
Cabal mxim
Qr
QthB
QthM
Desplaament
Diferncia de pressi
Fora
Moment dinrcia
Mmth
Motor
Mteric
Parell teric
Mreal
Parell real
Potncia efectiva
NE
Pressi
178
PMAX
PS
Pressi de pressstat
Po
Rendiment global
hB
hM
ME
Rendiment volumtric
rpm
Temps
ta
Temps davan
tf
Temps de frenat
tr
Temps de retrocs
Velocitat
ca
Velocitat davan
cr
Velocitat de retrocs
Vac
Volum de lacumulador
VB
VM
179
Bibliografia
Bibliografia
11 Sistemas de montaje
85
11 Sistemas de montaje
Las vlvulas del circuito pueden instalarse segn distintos sistemas de montaje.
L ne a T
los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones establecidas en
las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico, y la distribucin de
ejemplares de ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y venta fuera del mbito de la Unin
Europea.
86
En estos casos las vlvulas reguladoras de caudal y de presin tienen sus mandos de regulacin por la
parte externa o visible del panel, mientras que el cuerpo de la vlvula y las vlvulas de distribucin se
instalan por la parte interna del panel, donde el montaje suele hacerse igualmente en lnea como
muestra la figura 11.2.
Este tipo de montaje facilita el control y la regulacin de los distintos parmetros del sistema durante
su funcionamiento.
M an m etro sob re
p an e l
V lv ula de
se gu rid a d
P an e l
11 Sistemas de montaje
87
V lv u la
Ju n tas t n ica s
V a s
88
Genricamente se puede decir que una vlvula para montaje en sandwich es una vlvula para montaje
sobre placa base por arriba y por abajo, con los orificios de las lneas que pasan de un extremo a otro
de la vlvula. As, esta vlvula se monta sobre una placa base, pero encima de ella hay nuevamente
una superficie mecanizada que permite el montaje de una nueva vlvula, y sucesivamente hasta cerrar
el montaje con una vlvula direccional o con una placa de cierre.
La figura 11.4 esquematiza una vlvula de seguridad para montaje en sandwich, en la que se aprecia
que las lneas atraviesan la vlvula en sentido vertical.
RR ee gu
g u lad
lad ora
o ra dd ee ca
c auuddaall eenn AA yy BB
TT
P lac a ba se
E le
la
lecc trov lvu
lv ula
V lvu la de se gu rida d
12 Accionadores
89
12 Accionadores
Los accionadores son los elementos que transforman la energa hidrulica, obtenida en la bomba y
regulada y controlada por los distintos elementos de regulacin y control, en energa mecnica capaz
de desarrollar el movimiento y la fuerza deseadas para el trabajo a realizar.
Segn sea el movimiento y trabajo que realicen, los actuadores se pueden agrupar en:
Lineales: cilindros
Rotativos: motores
12.1 Cilindros
Los cilindros son los actuadores que transforman la energa hidrulica en una fuerza lineal, y pueden
ser:
12.1.1 Cilindros de simple efecto
En estos cilindros el fluido entra y sale por una sola cmara del mismo, mientras que el movimiento en
sentido contrario se realiza por fuerzas externas al propio sistema hidrulico (gravedad o fuerzas
mecnicas).
90
12 Accionadores
91
ciegos son siempre de simple accin y se montan verticalmente. El peso de la carga hace retraer al
cilindro. Normalmente son utilizados para desplazamientos muy cortos y cargas elevadas. Un ejemplo
de estos cilindros es el gato hidrulico.
92
12 Accionadores
93
12.2 Motores
Los motores hidrulicos son los elementos destinados a transformar la energa hidrulica en energa
mecnica rotativa.
Los motores funcionan en forma inversa a la de las bombas. En stos la presin y el caudal obligan al
elemento impulsor a realizar un movimiento que se transforma en rotativo.
Existen tantos tipos de motores hidrulicos como de bombas, y en algunos casos pueden emplearse las
bombas como motores (cuando stos giran en un slo sentido o cuando las bombas estn
especialmente diseadas para ello).
En el caso de querer usar una bomba hidrulica como motor, y si ste debe girar en dos sentidos, se ha
de incorporar un drenaje directo a tanque para eliminar la presin que se produce en el interior de la
carcasa al convertirse la va de retorno y de lubricacin del retn (sin presin) en va de admisin
(presurizada). Adems, se ha de verificar que, por su diseo, esta bomba resista presin en la que sera
la lnea de aspiracin.
En todos los motores hidrulicos se recomienda que el drenaje se conecte directamente al depsito, sin
pasar por otras lneas de retorno o por filtros que pudieran crear contrapresiones en el drenaje; y el
consiguiente exceso de presin en el retn del eje.
12.2.1 Motores deslizantes
Adems de los motores de pistones, paletas y engranajes (iguales a las bombas) existen los motores
deslizantes, cuyo funcionamiento (fig. 12.8) recuerda al de un motor de paletas pero con una sola
paleta.
El par desarrollado por esto motores viene determinado por la formula
M = [ b ( R - r ) P ] / 2
b = Ancho de motor
R = Radio del alojamiento
r = Radio del rotor
P = Prdida de presin
= Rendimiento
94
13 Accesorios
95
13 Accesorios
Son muchos y muy diversos los accesorios que pueden incorporarse en un sistema hidrulico, tanto de
funcionamiento hidrulico como accesorios mecnicos o elctricos. En este captulo se resumen
algunos de los ms usuales.
Se incluyen en este captulo todos aquellos componentes de los sistemas oleohidrulicos con
funciones de acondicionamiento, medicin, control, etc.
13.1 Acumuladores
Son componentes destinados a almacenar fluido presurizado para liberarlo bajo demanda del sistema.
M ue lle
P ist n
F luido
p res uir iz ad o
L ne a d e p resin
96
G as
F lu id o
p re su riz ad o
V lv u la
L n e a d e presi n
13 Accesorios
97
13.2 Depsitos
El depsito de un sistema hidrulico es inicialmente el recipiente destinado a almacenar el fluido
necesario para el funcionamiento normal del sistema; sin embargo, el depsito, debe tambin realizar
otras funciones como la de facilitar la disipacin del calor fluido, o la separacin del aire que este
pueda contener.
Todos los circuitos hidrulicos deben incluir uno o ms depsitos, segn las necesidades y el diseo
del sistema. Entre otras caractersticas, el depsito debe:
A) Disponer de suficiente superficie para que el fluido caliente pueda, por convencin,
transferir su temperatura al ambiente que le rodea.
B) Almacenar un volumen de fluido relativamente grande, suficiente para que la velocidad de
circulacin de ste a su travs sea tan baja que permita que los contaminantes de gran tamao
se sedimenten; adems, debe permitir el almacenamiento de todo el fluido contenido en el
interior del circuito, y que puede pasar al depsito durante una operacin de mantenimiento.
C) Disponer de una cmara de aire que facilite la eliminacin del aire disuelto en el fluido.
E) Ofrecer una superficie que permita el montaje de algunos de los componentes del sistema.
El depsito de un sistema hidrulico puede contener una cantidad de accesorios como son:
I- Indicador del nivel del fluido dentro del depsito; estos indicadores de nivel pueden ser
pticos o elctricos (ver accesorios).
II- Indicador de la temperatura del fluido; estos termmetros tambin pueden ser pticos o
elctricos con sistema automtico de parada.
III- Bafles, separadores o tabiques internos para separar la cmara de retorno del fluido de la
aspiracin de la bomba y reducir as las posibilidades de cavitacin de la bomba.
IV- Un tapn para el vaciado del depsito, otro para su llenado, y una tapa que al desmontarse
permita la inspeccin del interior, as como el acceso al posible filtro de aspiracin.
98
V- En depsitos no presurizados, un filtro de aire para evitar que al entrar ste, cuando
desciende el nivel de fluido del interior, lo haga sin introducir consigo partculas
contaminantes.
VI- Una vlvula de seguridad para mantener la presin interna del depsito cuando ste est
presurizado.
VII- Un intercambiador de calor para mantener el fluido a la temperatura correcta de trabajo,
bien sea calentndolo, enfrindolo o ambas posibilidades.
As mismo, el depsito suele ser el soporte fsico de otros componentes del sistema hidrulico. En
muchos casos los filtros de retorno, intercambiadores de calor, el mismo grupo motor-bomba e incluso
los paneles de vlvulas, se apoyan sobre la estructura del depsito, factores todos ellos muy
importantes en el momento de calcular sus dimensiones y materiales.
El primer factor a considerar cuando se dimensiona el depsito es el de si ste va a formar o no parte
de la mquina, ya que de ser as se deber construir un depsito especial y de dimensiones adecuadas
para poderlo incluir dentro de la propia mquina. Este caso es muy frecuente en mquinaria mvil y en
mquinas herramientas.
El depsito integral presenta algunos problemas como son:
- Las disponibilidades de espacio pueden limitar el volumen reduciendo con ello la capacidad
de ste de disipar la temperatura; en muchos casos se precisarn intercambiadores de calor
externos.
- La forma irregular que pueda tener la distribucin de bafles internos para que la circulacin
interna del fluido sea correcta.
- La cercana de otros elementos (motor elctrico) puede variar la capacidad de dispersin
trmica.
- El acceso al depsito puede ser dificultoso debido a su situacin en el conjunto de la mquina.
- Cuando se trate de un vehculo mvil, susceptible de sufrir inclinaciones, se ha de ubicar la
situacin de la aspiracin de la bomba en un lugar que garantice que sta no aspirar aire en los
momentos de mxima inclinacin del vehculo.
Estos y otros factores se han de considerar cuando se disee un depsito integrado dentro de una
mquina; sin embargo, cuando el depsito es ajeno a la estructura de la mquina que acciona, los
factores a tener en cuenta son ms rutinarios.
No existe un depsito con forma normalizada: los prismas cuadrados o rectangulares tienen la mayor
capacidad de transferencia de calor por unidad de volumen; sin embargo, los depsitos cilndricos
suelen ser de construccin ms econmica.
Aunque tampoco existen normas estrictas al respecto, se recomienda que la capacidad del depsito sea
de dos a tres veces el caudal mximo por minuto de las bombas que de l aspiran.
13 Accesorios
99
Estos volmenes sugeridos permiten normalmente que el fluido se renueve entre un ciclo y otro, por lo
que se consigue la disipacin del calor, la sedimentacin de partculas de gran tamao, y la
eliminacin de burbujas de aire que pueda contener el fluido.
13.3 Manmetros
Los manmetros son los aparatos destinados a medir la presin del fluido en una lnea del sistema.
Existen diversos tipos de manmetros, aunque los ms empleados son los circulares y con bao de
glicerina. ste tipo de manmetro est interiormente semilleno de glicerina que sirve para amortiguar
los movimientos bruscos a que puede estar sometida la aguja indicadora.
La presin de la lnea se transmite a travs de una conduccin hasta la entrada del manmetro. All,
sta presiona un mecanismo con un muelle (fig. 13.3). El desplazamiento del mecanismo, proporcional
a la presin que recibe, se transmite mecnicamente hasta una aguja indicadora que seala en una
escala graduada la presin de entrada. Existen tambin manmetros diferenciales, destinados a medir
la diferencia de presin entre dos puntos determinados, en lugar de hacerlo mediante dos manmetros
independientes.
50
40
60
30
70
20
80
10
90
10
E n tra d a d e pre si n
13.4 Caudalmetros
Son los elementos de medicin de caudales. Existen dos tipos diferentes de caudalmetros segn midan
el caudal instantneo (l/min.) o el caudal total (volumen). Existen dos modelos principales: en el ms
sencillo una pieza, generalmente cnica, colocada en un tubo vertical, sufre un empuje hacia arriba en
funcin del caudal que circula por el interior del tubo. La altura que alcanza este cono es proporcional
al caudal.
100
Cuando la lnea en que se instala es de baja presin, el tubo puede ser de plstico transparente, pues
permite la visin directa del cono; si la lnea es de presin se instala un trasductor.
En el otro tipo de caudalmetros el funcionamiento es similar al de un motor hidrulico: el fluido pasa
a su travs hacindolo girar a una velocidad proporcional al caudal de entrada; conectando un
elemento sensor en el eje del mismo, se pueden medir las revoluciones por minuto (litros/minuto una
vez transformados los valores), o las revoluciones totales (volumen total).
13.5 Filtros
Son los elementos acondicionadores del fluido que tienen como misin principal la de eliminar los
contaminantes que ste arrastra. Los captulos 14 y 15 estn ntegramente dedicados a los filtros ya
que la contaminacin de los fluidos es una de las principales causas de averas de los sistemas
hidrulicos.
13.6 Presostatos
C o n ta cto el ctric o
P res i n
A lta p re si n
B a ja p re si n
13 Accesorios
101
13.7 Vacometros
Otro elemento medidor de presiones en los sistemas hidrulicos son los vacometros, destinados a
medir las presiones negativas o inferiores a la atmosfrica (vaco). Su funcionamiento es similar al de
los manmetros, y su medicin suele leerse en unidades de vaco (mm de Hg).
En un sistema hidrulico el vaco puede aparecer en la lnea de aspiracin de la bomba, lo que
originara cavitacin de la misma. Tambin puede aparecer vaco en la lnea de presin de motores
hidrulicos que giren por causas mecnicas a mayor velocidad que la que le conferira el caudal de
fluido que recibe. Para evitar este segundo caso se deben intercalar vlvulas de frenado en las vas del
motor hidrulico.
P an e le s
102
aceptados por el fabricante, por ello es imprescindible disponer de un elemento capaz de reducir esta
temperatura.
Los enfriadores pueden ser elctricos (como los radiadores de los automviles, con un ventilador
elctrico) o de agua, en los que se hace circular agua fra por el elemento refrigerador por el que
tambin circula, en cmaras separadas, el fluido hidrulico.
13.8.3 Intercambiadores
Son los que anan las funciones de los enfriadores y los calentadores en un slo elemento (fig. 13.5).
13.11 Fluidos
El fluido hidrulico es el nico componente imprescindible del circuito, por ello se destinan los dos
captulos siguientes a su estudio
103
14.1 Historia
Cuando en 1653 Blas Pascal enunci su famoso principio utiliz agua como fluido transmisor.
Hasta la segunda dcada de este siglo, se sigui utilizando el agua, pero a partir de estas fechas, con
los avances tecnolgicos, se prescindi de ella, puesto que posee los graves inconvenientes de
corrosividad, alto punto de congelacin y bajo de ebullicin, ausencia de poder lubricante y nulas
propiedades antidesgaste y extrema presin. Fue entonces cuando irrumpieron en el mercado los
aceites minerales.
En la Segunda Guerra Mundial aparecieron los aceites minerales inhibidos contra la oxidacin y
corrosin (tipo HL/R&O), con la consiguiente mayor duracin tanto del fluido como del sistema.
Posteriormente, con la aparicin de las bombas de alta presin, con el fin de minimizar los problemas
creados por el desgaste, surgi la necesidad de utilizar aceites aditivados contra las presiones:
inicialmente se consiguieron unos aceptables resultados con los aceites de motor entonces disponibles.
La tendencia a emulsionar agua y su elevado costo eran un fuerte handicap, por lo que se investig
sobre un fluido alternativo: nacieron de este modo los fluidos (aceites) extrema presin (HLP).
Paralela y posteriormente, con la utilizacin de sistemas hidrulicos en lugares con riesgo de incendio
(minera, siderurgia, etc.,) hubo que investigar en el campo de los fluidos sintticos y de seguridad.
Actualmente y gracias a la concienciacin sobre la conservacin del medio ambiente, empiezan a
utilizarse fluidos hidrulicos biodegradables.
* FLUIDOS ININFLAMABLES
a) ster-fosfatos
b)hidrocarburos clorados
c) steres orgnicos
104
Los fluidos hidrulicos estn basados, en la mayora de los casos, en aceite mineral o en fluidos de
sntesis con las convenientes aditivaciones. stos ltimos se utilizan en condiciones particularmente
difciles o especiales, tales como en muy altas o bajas temperaturas, o bien si existe un fuerte riesgo de
incendio o explosin en caso de fuga.
El cuadro anterior resume los principales tipos de fluidos empleados en sistemas oleohidrulicos.
Cada uno de estos fluidos tiene sus caractersticas y aplicaciones segn refleja la tabla siguiente.
Aplicaciones
Particular
Hidrosttica
Aplicaciones
Especificas
Hidrulicos
y guas
Hidrocintica
Transmis.
automticas
Acoplamient.
y convertidor
de par
Composicin y propiedades
Simbl
ISO-L
ac. mineral sin aditivar
HH
ac.
mineral
con
aditivos HL
antioxidantes y anticorrosivos
ac. tipo HL con mejoradores de HM
desgaste
ac. tipo HL con mejorador de I.V. HR
ac. tipo HM con mejorador de I.V. HV
Fluido sinttico sin propiedades de HS
resistencia al fuego
ac. tipo HM con aditivos anti stick- HG
slip
emulsiones de aceite en agua
HFAE
Aplicaciones tpicas
y comentarios
HFAS
HFB
HFC
menos del 80% de agua
HFDR atencin a su incidencia en la
salud y el medio ambiente
HFDS atencin a su incidencia en la
salud y el medio ambiente
HFDT
HFDU
HA
todava en estudio
HN
todava en estudio
La tabla anterior muestra los diferentes tipos de fluidos hidrulicos, clasificados por sus bases y
propiedades particulares, segn la norma ISO 6743/4 (clase L, parte 4, familia H -sistemas
hidrulicos)
La tabla siguiente ofrece un resumen de compatibilidades entre los distintos fluidos hidrulicos y las
juntas, los metales incompatibles, su capacidad de lubricacin, su toxicidad e ininflamabilidad y sus
caractersticas de temperatura mxima, densidad relativa y coste comparativo entre ellos.
105
106
emulsin
agua-aceite
buna-s y -n
nitrilo
neopreno
polisulfido
vitn
goma natural
butilo
sterfosfato
vitn
butilo
silicona
p.t.f.e.
nylon
neopreno
nitrilo
polisulfido
buna-n
buna-s
ninguno
steres
orgnicos
neopreno
buna-n
vitn
silicona
hidrocarb.
clorados
vitn
silicona
tefln
butilo
neopreno
nitrilo
polisulfido
buna-n y -s
butilo
cobre y
aleaciones
excelente
no txico
vitn
polisulfido
nitrilo
neopreno
buna-n
goma natural
butilo
buna-s
buna-s y -n
nitrilo
neopreno
butil-vitn
goma natural
polisulfido
Metales que
corroe
ninguno
Lubricacin
Toxicidad
excelente
no txico
zinc
cadmio
magnesio
aceptable
no txico
aceptable
no txico
Ininflamabilidad
Temperatura
mxima
Densidad
relativa
pobre
buena
buena
buena
vapores
txicos
excelente
90 C
50 C
50 C
90-140 C
1,25
1,20
1,30
Juntas
compatibles
Juntas
incompatibles
ninguno
ninguno
excelente
buena
pueden ser
txicos
excelente
65-260 C
1,06
1,65
107
108
F luido
p re s uriza d o
C a b e za d e l pistn
P la to
In c lin a do
109
110
La mxima viscosidad con la que puede actuar una bomba es un dato de gran inters, puesto que tiene
por finalidad el evitar los problemas debidos al funcionamiento en vaco y de cavitacin (se bombea
aire), lo que provoca un rpido desgaste de la bomba.
Siendo que la viscosidad de un fluido aumenta al disminuir la temperatura, y conociendo la viscosidad
y el ndice de viscosidad del fluido a emplear, mediante el diagrama viscosidad-temperatura
(viscograma), se puede llegar a determinar la temperatura mnima de arranque.
Todo lo cual remite a la siguiente tabla:
Tipo de bomba
Paletas
Pistones radiales
Pistones axiales
Engranajes
Viscosidad mxima
1 mm/s =1 cst
860
860
1300
6000
Estos parmetros son generales. Obvia decir que cada fabricante tiene sus especificaciones particulares
a las que siempre se debe atender. Tambin se debe considerar que en minera, las bombas utilizadas
suelen tener una mayor capacidad de arranque con viscosidades mayores (del orden de unos 1600
mm/s).
16 Sistemas de filtracin
111
16 Sistemas de filtracin
Existen diversos tipos de filtros para aplicaciones en circuitos hidrulicos segn su funcin, grado de
filtracin y volumen de aceite que filtran; sin embargo, la filtracin se realiza por medio de uno o
varios de los siguientes sistemas.
112
F iltro d e p re c arg a
B o m ba
p rin cipa l
F iltro d e
p re sin
V lv ula de
se gu rid a d
16 Sistemas de filtracin
113
vlvula de seguridad del circuito. Si el filtro de presin no lleva su propia vlvula by-pass, o el caudal
mximo a travs de sta es inferior al mximo de la bomba, se deber instalar el filtro de presin
despus de la vlvula de seguridad.
Filtro de presin
sin vlvula by-pass
Al
sistema
Servovlvula
D ep sito
F iltro en
d eriv ac i n
114
Algunas industrias con gran cantidad de equipos hidrulicos con depsitos pequeos (ej.: mquinas
herramientas) utilizan filtros en derivacin mviles que van acoplando a las mquinas segn un
programa de mantenimiento preventivo.
F iltro d e re to rn o
c o n v lv u la b y- p a ss
D e p sito
C o le c to r d e
re to rn o
16 Sistemas de filtracin
115
16.8 Reciclado
Una vez finalizada la construccin del equipo hidrulico, y a pesar de haber tomado todas las
precauciones para minimizar la cantidad de contaminantes originales, se deber realizar un reciclado
de todo el conjunto.
Para mayor efectividad del reciclado se deber alcanzar un nmero Reynolds superior al que el
componente debe resistir durante su trabajo normal, ya que la turbulencia y la cantidad de
contaminante que se desprende son relativas al nmero Reynolds. Se obtendrn an mayores
resultados utilizando un aceite muy poco viscoso o un detergente o disolvente para el reciclado, es
decir, un fluido con una viscosidad muy inferior a la que encontrar el elemento en su trabajo.
Un fluido con elevado peso especfico incrementa tambin la turbulencia. El reciclado ser todava
ms efectivo si el fluido circula con pulsaciones y las tuberas se mueven o se hacen vibrar. Como esta
operacin es muy compleja sobre una mquina montada ser necesario alcanzar la mxima velocidad
del fluido y su mxima temperatura, para con ello incrementar el nmero de Reynolds.
Donde sea posible se utilizarn un filtro y una bomba externos al sistema. Este mtodo permite usar
una bomba de mayor caudal y un filtro de gran capacidad de retencin; aunque aparezca la dificultad
del acoplamiento de este grupo externo y la imposibilidad de hacer circular el fluido por todos los
componentes de la mquina. Incluso utilizando para el reciclado un filtro que elimine todas las
partculas de un tamao preestablecido (filtracin absoluta), se necesita la suficiente exposicin o
contacto entre el filtro y el fluido para eliminar la totalidad de estas partculas.
Un filtro basto alcanzar un nivel de contaminacin estable ms pobre que un filtro ultrafino y adems
necesitar ms tiempo para alcanzarlo. Como mnimo el reciclado debe realizarse durante cinco ciclos
completos de la mquina, y debe garantizarse la circulacin del fluido por todos los componentes de la
misma.
17 Diseo de circuitos
117
17 Diseo de circuitos
Una vez conocidas las aplicaciones de los sistemas hidrulicos, sus componentes, y alguna de las
principales frmulas para realizar los clculos necesarios, se pueden empezar a disear los circuitos.
El diseo de un circuito conlleva dos tareas primordiales: por una parte el clculo y la definicin
concreta del componente en funcin de sus necesidades (presin, caudal, etc.), y por otra el dibujo o
croquis del circuito.
Es importante considerar, durante el clculo de los componentes, la disponibilidad de stos en el
mercado de componentes estandarizados. En la mayora de ocasiones se tendr que jugar con los
valores variables del sistema para adaptarlos a los componentes que existen en el mercado. Por ello,
una vez dibujado el sistema y definidos sus componentes, suele ser necesario rehacer los clculos para
adaptar al sistema los componentes estandarizados que mejor se adapten a las necesidades del mismo.
Se ha de considerar que entre un elemento estandarizado (ej.: un cilindro) y otro de fabricacin
especial la diferencia en costes puede ser muy considerable.
Para el diseo de un circuito es imprescindible el conocimiento exacto de las necesidades y trabajos a
realizar por los elementos accionadores (velocidades, fuerzas, tiempos, ciclos, etc.), as como las
limitaciones (espacios, potencia disponible, tipo de energa, etc.). Con los datos de diseo, y con la
ayuda de los smbolos (Anexo 1), se hace un croquis en el que se dibujan los elementos accionadores y
los impulsores; a continuacin se elabora una secuencia de los movimientos y trabajos a realizar.
Estos movimientos y trabajos o fases del ciclo ayudar a definir los componentes de regulacin y
control que se han de intercalar entre el accionador final y el elemento impulsor. Finalmente se aaden
al croquis los accesorios del sistema.
Una vez realizado el croquis del circuito se numeran los componentes, y en una relacin aparte se les
da nombre y apellido: lo que en el croquis era una bomba debe definirse y concretarse en tipo,
velocidad de funcionamiento, cilindrada, presin de trabajo, etc.; el cilindro debe definirse en funcin
de su longitud de carrera, reas, espesor de paredes, dimetro del vstago (para evitar pandeos), etc.; y
as se har con todos y cada uno de los componentes (tipo de conexin y montaje, escala de los
indicadores, tipo de fluido, grado de filtracin de los filtros, etc.).
los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones establecidas en las
leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico, y la distribucin de
ejemplares de ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y venta fuera del mbito de la Unin
Europea.
118
17 Diseo de circuitos
Movimiento
Avance
Reposo
Retroceso
Reposo
Total
119
Tiempo
(s)
20
30
10
15
75
Fuerza
(kg)
14.000
Carrera
(mm)
1.500
5.350
1.500
Presin
(kg/cm)
Caudal
(l/min)
120
Sea cual sea el tipo de bomba a utilizar, sta ser accionada por un motor elctrico a 1450 r.p.m., por
lo que la cilindrada de la bomba ser:
caudal mx. / velocidad = 56,6 / 1.450 = 0.039 l/rev = 39 cm3/rev
sta sera la cilindrada terica; sin embargo, las bombas tienen un rendimiento volumtrico que se
puede estimar en el 90%, por lo que la cilindrada necesaria para suministrar el caudal requerido ser
de: 39 / 0,9 = 43,3 cm3/rev.
Si no existiese una bomba con esta cilindrada se deber instalar una de mayor cilindrada y aadir al
sistema otro limitador de caudal.
17.3.3 Motor elctrico
La potencia del motor elctrico necesario para el accionamiento de la bomba se calcula segn la
frmula:
N =(P Q) / total
para este caso se han de realizar dos clculos, el de la potencia absorbida en el avance y la del
retroceso
avance = 17,56 CV
retroceso = 13,49 CV.
As pues, el motor elctrico deber tener un mnimo de 18 CV.
Tiempo
(sg)
20
30
10
15
75
Fuerza
(kg)
14.000
14.000
5.350
5.350
Carrera
(mm)
1.500
0
1.500
0
Presin
(kg/cm)
124
124
85
85
124
Caudal
(l/min)
51
0
57
0
57
17 Diseo de circuitos
121
a) Dos posiciones
En la posicin derecha se realiza la primera fase del ciclo (descenso) y se mantiene la prensada
durante la segunda fase. En la posicin izquierda se realiza la fase de retroceso y se mantiene el
cilindro en retroceso durante el reposo de cambio de pieza. Este funcionamiento implicara un gran
consumo de energa durante las fases de reposo ya que la bomba bombeara el caudal a la presin de
taraje de la vlvula de seguridad, y ste se descargara a travs de esta vlvula, produciendo un
calentamiento del fluido.
b) Tres posiciones
NOTA: Al decidir la corredera del distribuidor, se han de tener en cuenta las distintas posiciones intermedias de
la corredera, ya que podran dar lugar a golpes de ariete u otros funcionamientos anmalos del sistema. Las
posiciones intermedias de las correderas las facilita el fabricante, y podran ser similares a las del dibujo
anterior.
122
Como medida de seguridad, para evitar el desplazamiento del cilindro en la fase de reposo, se debe
intercalar una vlvula de antirretorno pilotada (aunque no evitar el desplazamiento producido por las
posibles fugas internas del cilindro) (fig. 17.3)
17 Diseo de circuitos
123
124
En un sistema tan simple los componentes suelen seleccionarse para montaje en tubera (el ms
sencillo y econmico). En sistemas ms complejos se deber seleccionar entre montaje en panel o
sobre bloques de vlvulas.
Los dimetros de las tuberas indicarn el tipo de conexiones y racores necesarios y tambin el de las
vlvulas a emplear, si bien ser recomendable comprobar si la vlvula (del tamao definido por el
dimetro de la tubera) permite holgadamente el paso del caudal. Esto deber comprobarse en la
informacin tcnica que facilita el fabricante de cada vlvula.
Una vez determinados todos los componentes se puede completar tanto el croquis del sistema (figura
17.4), como el cajetn con las referencias de cada uno de los componentes.
En este croquis se puede observar que la corredera de la electrovlvula tiene, en su posicin de reposo,
las vas A y B conectadas al tanque. Esto es as ya que si la lnea A no se conectase al tanque sta
podra quedar lo suficientemente presurizada como para pilotar el antirretorno de la lnea B. La
seleccin de esta corredera implicar la inclusin de un sistema de venting o puesta en vaco durante
las fases de reposo; de no ser as, en estas fases, todo el caudal de la bomba descargara a travs de la
vlvula de seguridad a la presin de trabajo, producindose un elevado consumo de energa y un
calentamiento del fluido.
17 Diseo de circuitos
125
del sistema, aadiendo otra columna con el precio de los componentes, y sin olvidar aadir, al final, el
coste de los elementos de ensamblaje (racores y tuberas), el decapado y reciclado del sistema, la
pintura del conjunto y las horas previstas para el montaje y las pruebas.
ref.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
denominacin
motor elctrico
campana unin
acoplamiento elstico
bomba de engranajes
vlvula de seguridad
vlvula de venting
aislador de manmetro
manmetro
distribuidor elctrico
regulador de caudal con antirretorno
antirretorno pilotado
filtro de retorno
filtro de aspiracin
depsito
filtro de aire
nivel con termmetro
catlogo
cantidad
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
observaciones
20 CV
60 l/min
0-200 kg/cm
300 l
126
C) Motor elctrico
Con esta opcin la presin y el caudal para el avance son los mismos; por ello la potencia
necesaria ser la misma del ejemplo inicial.
D) Diferencias
Se incluyen un acumulador, una vlvula de aislamiento, una electrovlvula para la carga
mientras que por otro lado se reduce el tamao de la bomba y se elimina el regulador de
caudal.
17.9.2 Bomba doble
Usar una bomba doble en la que un caudal servir para lograr la velocidad y presin de avance, y la
suma de los dos caudales para conseguir la velocidad de retroceso.
A) Presiones: las mismas
B) Caudales: los mismos, pero ahora los suministrarn dos bombas: una de 51 l/min. para el
avance y otra de 6 l/min que sumada a la anterior darn el caudal de 57 l/min. necesario para
conseguir la velocidad de retroceso
C) Motor elctrico: el mismo
D) Diferencias: se elimina el regulador de caudal y se reduce la laminacin del fluido durante la
prensada.
Al igual que en la opcin anterior, la diferencia de caudales es tan poco significativa que no resulta
conveniente la opcin de la bomba doble.
17.9.3 Bomba de caudal variable
Otra posible opcin sera la sustitucin de la bomba por una bomba de caudal variable que ahorrara
adems la vlvula limitadora de caudal.
A) Presiones: las mismas
B) Caudales: los mismos
C) Motor elctrico: el mismo
D) Diferencias: se elimina la vlvula reguladora de caudal ya que ste vendr regulado por la
propia bomba; se elimina el venting.
Al igual que en las anteriores opciones, la diferencia de caudales es demasiado reducida como para
rentabilizar esta alternativa (fig. 17.5); la bomba de caudal variable y su sistema de control son
muchsimo ms caros que la bomba de caudal fijo y el regulador de caudal, incluso si se tuviera que
incorporar un intercambiador de calor.
17 Diseo de circuitos
127
La seleccin, entre el sistema diseado originalmente y cualquiera de estas tres opciones, se har en
funcin de factores como el ahorro de energa, el coste de cada opcin, la fiabilidad de las mismas,
etc.
Es decir, para este primer ejemplo, el ms sencillo, se plantean cuatro alternativas diferentes a la hora
de seleccionar la bomba.
129
130
Movimiento
Avance
Reposo
Reposo
Reposo
Retroceso
Reposo
Reposo
Avance
Reposo
Reposo
Reposo
Retroceso
Mximos
y totales
A
B
A
B
A
B
A
B
A
B
A
B
Tiempo
(sg)
20
Fuerza
(kg)
14.000
30
14.000
10
5.350
15
5
20
5.600
2.200
Carrera
(mm)
1.500
0
0
0
1.500
0
0
500
0
0
0
500
Presin
(kg/cm)
124
0
124
0
85
0
0
Caudal
(l/min)
51
0
0
0
57
0
0
0
100
131
132
Movimiento
Avance
Reposo
Reposo
Reposo
Retroceso
Reposo
Reposo
Avance
Reposo
Reposo
Reposo
Retroceso
Mximos
y totales
A
B
A
B
A
B
A
B
A
B
A
B
Tiempo
(s)
20
Fuerza
(kg)
14.000
30
14.000
10
5.350
15
5
20
5.600
2.200
Carrera Presin
(mm)
(kg/cm)
1.500
124
0
0
0
124
0
0
1.500
85
0
0
0
0
500
72
0
0
0
0
0
0
500
38
100
124
Caudal
(l/min)
51 18
0
0
0
57 103
0
0
47 12
0
0
0
36 142
57
142
133
134
ref.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
denominacin
motor elctrico
campana unin
acoplamiento elstico
bomba de engranajes
vlvula de seguridad
vlvula de venting
aislador de manmetro
manmetro
distribuidor elctrico
regulador de caudal con antirretorno
antirretorno pilotado
filtro de retorno
intercambiador de calor
filtro de aspiracin
depsito
filtro de aire
nivel con termmetro
cod. catlogo
cantidad
1
1
1
1
1
1
1
1
2
2
1
1
1
1
1
1
1
observaciones
20 CV
60 l/min
0-200 kg/cm
300 l
135
Como ya se ha visto en el ejemplo del captulo anterior, una vez finalizado el diseo se debern
analizar las distintas opciones, con sus ventajas e inconvenientes, en cuanto a la sustitucin de la
bomba por otra doble o de caudal variable, y la modificacin de los componentes que estas posibles
sustituciones implicaran.
136
La figura 18.6 muestra el croquis del circuito con bomba de caudal variable y las correspondientes
diferencias con el sistema inicial.
137
138
Fuerza
(kg)
10.000
Velocidad
(m/min)
20
Presin
(kg/cm)
Caudal
(l/min)
velocidad
139
V = 1.084 cm3
En este punto se ha de buscar un motor de pistones axiales de esta cilindrada o similar y rehacer los
clculos en funcin del motor que exista estandarizado (en este caso se utilizar un motor de una
cilindrada de 1.100 cm3).
140
19.3.7 Caudales
Para hacer girar un motor de 1.100 cm3 a 102 r.p.m. se necesitar un caudal
Q = (V n) /
de donde se obtiene Q = 118 l/min
Sea cual sea el tipo de bomba a utilizar, sta ser accionada por una toma de fuerza que gira a 2.200
r.p.m., por lo que la cilindrada de la bomba ser:
V=Q/n
y de aqu: V = 53,6 cm3
Esta sera la cilindrada terica; sin embargo, considerando el rendimiento volumtrico que se puede
estimar en el 95%, la cilindrada necesaria para suministrar el caudal requerido ser de:
61,8 / 0,95 = 56,5 cm3/rev.
Si no existiese una bomba con esta cilindrada se deber instalar una de mayor cilindrada. (a efectos de
clculo, suponemos que se instalar una bomba de 58 cm3/rev).
Velocidad
(r.p.m)
102
Presin
(kg/cm)
200
Caudal
(l/min)
121
141
posicin de reposo para que en los reposos no se produzca laminacin del fluido y consiguiente
consumo innecesario de potencia.
La corredera seleccionada, en su posicin central, tiene todos las vas comunicadas al tanque, lo que
permitira el movimiento de la maquinilla, que se mantiene frenada por medio de su propio freno
mecnico.
As mismo, y debido a la larga duracin de la fase de recogida del cable, el distribuidor manual
dispondr de detenes que permitan dejarlo en cualquiera de las posiciones sin necesidad de accionar
continuamente la palanca. Al incorporar detenes en el distribuidor no es necesario que ste disponga
de muelles para hacerlo volver a su posicin central. Se tendr especial atencin en la seleccin de la
corredera ya que cuando se est terminando la operacin se usa el propio distribuidor como regulador
de caudal para reducir la velocidad de giro del motor.
142
Posteriormente, y segn el tipo de bomba que se seleccione, se debern aadir otros elementos de
regulacin de caudal para conseguir la velocidad correcta.
143
Para el dimensionado de las tuberas de aspiracin, presin y retorno en funcin de los caudales, se
tendr en cuenta que posiblemente hay una distancia considerable entre la bomba y el motor.
En este ejemplo el depsito debera ser de 2 3 veces el caudal mximo de la bomba, o sea, entre 250
y 360 litros. El grado de filtracin del filtro de retorno, en este caso, y considerando la presin de
trabajo y las tolerancias internas de los componentes, debera ser de 15 micras absolutas.
Para este caso concreto se tendr que considerar si se precisa un fluido hidrulico normal, resistente al
fuego, biodegradable, con elevado ndice de viscosidad (segn el ambiente de trabajo y/o la precisin
del mismo). La seleccin de la viscosidad del fluido se har en funcin de las temperaturas
ambientales y de trabajo.
En este ejemplo, considerando la distancia entre el grupo de bombeo, el depsito, el punto de control y
el motor, el montaje idneo sera: filtro de aspiracin en la lnea de aspiracin de la bomba, externo al
depsito para facilitar su limpieza, una vlvula de seguridad en la tubera de salida de la bomba, una
vlvula de purga de aire en el punto ms elevado del sistema y un drenaje, bien dimensionado y con el
mnimo de prdidas de carga, para el motor.
10
9
8
7
5
11
4
1
12
3
15
16
13
17
17
14
144
Este montaje implica la inclusin de vlvulas para el posible mantenimiento de los elementos (por
ejemplo una llave de paso entre el depsito y el filtro de aspiracin), para evitar que se vace el
depsito al realizar la limpieza del filtro de aspiracin. Esta llave de paso deber incorporar un
contacto elctrico que evite la posible puesta en marcha de la bomba cuando la llave est cerrada. Otra
vlvula necesaria para el mantenimiento sera un antirretorno a la salida de la bomba para evitar que se
descebe el sistema al realizar la limpieza del filtro de aspiracin o cualquier mantenimiento en la
propia bomba.
Tambin ser necesario intercalar una llave de paso antes del filtro de retorno para evitar que se vace
el circuito cuando se proceda a la sustitucin de los elementos filtrantes, al igual que ocurra con la del
filtro de aspiracin. Esta llave deber incorporar un contacto elctrico para evitar que quede cerrada
cuando el circuito se ponga en funcionamiento.
Cuando el motor que acciona la bomba es el mismo que realiza el movimiento de la embarcacin, es
recomendable intercalar un sistema para desconectar la toma de fuerza de la bomba y evitar que est
constantemente girando, ya que el motor principal trabaja durante muchas horas pero el sistema
hidrulico slo lo hace durante unos minutos. De no intercalar este sistema de desconexin mecnica
de la bomba, deber introducirse un sistema de descarga de la bomba que produzca las mnimas
prdidas de carga posibles.
Ahora ya se pueden completar tanto el croquis del sistema ( fig. 19.4) como el cajetn con las
referencias de cada uno de los componentes.
ref.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
denominacin
campana unin
acoplamiento elstico
bomba
vlvula antirretorno
vlvula de seguridad
aislador de manmetro
manmetro
distribuidor manual
motor
acoplamiento elstico
llave de paso
filtro de retorno
filtro de aspiracin
depsito
filtro de aire
nivel con termmetro
llave de paso
cod. catlogo
cantidad
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
2
observaciones
0-200 kg/cm
300 l
145
por ejemplo el uso de un motor de marcha rpida (pistones axiales, paletas o engranajes) y sustituir la
reduccin actual por otra mayor.
La seleccin, entre el sistema diseado originalmente y cualquier otra opcin, se har en funcin de
factores como el coste y la fiabilidad de cada una.
No es oportuno estudiar la posible sustitucin de la bomba de caudal fijo por otra de caudal variable
porque el funcionamiento del sistema slo requiere una regulacin de la velocidad que se puede
realizar a travs del distribuidor manual.
Debido al reducido coste de algunas transmisiones hidrostticas, la posibilidad de sustituir los
elementos por una transmisin hidrosttica sera viable. El captulo siguiente analiza el clculo y
diseo de un sistema con transmisin hidrosttica.
Otro factor que podra estudiarse para este circuito es la inclusin de un intercambiador de calor;
Aunque el tiempo de funcionamiento es breve, durante parte del mismo se est laminando el fluido a
travs del distribuidor manual, y se produce un calentamiento del fluido.
En este caso y considerando que la refrigeracin se hara con agua de mar y aprovechando cualquiera
de las bombas de agua de la propia barca, el coste de mantenimiento del intercambiador sera nulo.
146
20 Transmisin hidrosttica
147
20 Transmisin hidrosttica
En este ejemplo se pretende desarrollar el diseo de una transmisin bomba-motor hidrulico, una
transmisin hidrosttica en la que la salida de la bomba est conectada directamente a la entrada del
motor, y la salida de ste est, a su vez, conectada directamente a la entrada de la bomba.
El primer punto a tener en cuenta en este tipo de transmisiones es el hecho de que la aspiracin de la
bomba deber soportar presin, factor para el que no todas estn diseadas ya que el engrase del retn
del eje suele hacerse con el fluido de la aspiracin, y una presin, an pequea, provocara fugas por
este retn.
148
As pues, la bomba de precarga impulsa fluido en la carcasa de la bomba a una presin determinada y
regulada por una vlvula de seguridad incorporada.
20 Transmisin hidrosttica
149
Despus se deber completar el croquis con los restantes elementos necesarios para el funcionamiento
y mantenimiento del sistema: depsito de aceite con sus accesorios, manmetro de presin, filtros, etc.
Como medida de seguridad, para evitar que el sistema soporte presiones excesivas, se instalar una
vlvula de seguridad en cada una de las lneas. Esta instalacin se puede simplificar con slo una
vlvula de seguridad conectada a las dos lneas, e intercalando entre stas y la vlvula un antirretorno
que evite que la presin y el caudal pasen directamente de una lnea a la otra.
Tambin, y en funcin de la aplicacin, ser necesario mantener el fluido en excelentes condiciones de
filtracin.
9
6
8
10
10
7
11
11
12
12
3
1
150
Los filtros de presin de la transmisin hidrosttica irn equipados con un sistema de antirretornos
para que, sea cual sea el sentido de circulacin, el sentido de filtracin se mantenga constante.
Con todos los accesorios y vlvulas anteriormente expuestas, el croquis definitivo de una transmisin
hidrosttica concreta, sera el de la figura 20.3.
denominacin
motor de explosin
campana unin
acoplamiento elstico
bomba
filtro de aspiracin
motor
vlvula de seguridad
aislador de manmetro
manmetro
antirretorno
antirretorno pilotado
filtro de presin
cod. catlogo
cantidad observaciones
1
1
1
1
1
1
1
1
1
2
2
2
151
152
6.- Completar la tabla del ciclo de trabajo, incluyendo los caudales de retorno.
7.- Definir los elementos direccionales y de regulacin.
8.- Definir y dimensionar el resto de componentes, sistema de montaje, etc.
9.- Estudiar otras opciones posibles, analizando sus ventajas e inconvenientes.
10.- Definir la opcin ms interesante.
11.- Realizar el croquis definitivo.
12.- Definir los componentes.
153
154
Por otra parte existen las puntas de presin, originadas por los cambios bruscos de las condiciones de
trabajo del sistema: por ejemplo, al cerrar una electrovlvula la lnea de presin queda cerrada
incrementando la presin hasta que la vlvula de seguridad abre y descarga el exceso de presin.
Otra causa de puntas de presin es la descompresin del fluido que las ocasiona cuando est
presurizado en volmenes suficientes.
Circunstancias como sta se producen constantemente en los sistemas hidrulicos, y tambin pueden
originar averas en los componentes.
Las puntas de presin pueden reducirse con el empleo de vlvulas de apertura y cierre progresivo, y
pueden ser amortiguadas por medio de acumuladores.
23 Puesta en marcha
155
23 Puesta en marcha
La deficiente puesta en marcha de los equipos hidrulicos es una de las principales causas de averas
de los mismos.
La puesta en marcha inicial, al igual que la que se debe realizar despus de una operacin intensa de
mantenimiento, es un factor muy importante en el futuro funcionamiento del sistema y sus
componentes. Al igual que los coches precisan de un rodaje durante sus primeros kilmetros, los
sistemas hidrulicos necesitan ser arrancados siguiendo una serie de pautas para evitar un fallo
inmediato de alguno de sus componentes, o una avera degenerativa que aparecera a los pocos das de
la puesta en marcha del sistema.
Inicialmente se ha de distinguir entre la puesta en marcha de un sistema hidrulico incluido en una
mquina y el sistema hidrulico incorporado a una mquina.
En el primer caso se trata de una mquina nueva que viene de su fabricante con un sistema hidrulico
para su accionamiento (por ejemplo una mquina herramienta, una carretilla elevadora, o un robot de
pintura); en estos casos, generalmente el propio fabricante de la mquina ya ha realizado una puesta en
marcha previa del sistema para comprobar el funcionamiento correcto del mismo, por lo que el equipo
ya ha sido puesto en marcha e incluso ha realizado algunos ciclos de trabajo.
Siendo as, el fabricante de la mquina ya ha cubierto algunos de los primeros pasos a realizar en la
puesta en marcha, y se limita (en muchos casos) a incluir, en el manual de puesta en funcionamiento de
la mquina, algunos aspectos concretos sobre el equipo hidrulico, como, por ejemplo, el cambio de
filtros inicial.
Una situacin distinta es aquella en que, por el tamao de la mquinaria, el sistema hidrulico se
monta directamente sobre sta una vez ya est ubicada en su lugar. Los ejemplos de este tipo de
instalaciones son los ms numerosos: prensas, mquinaria de laminacin, equipos de siderurgia,
maquinillas de pesca, mquinas transfert, equipos navales, etc.
En estos casos, y en aquellos en los que se ha sustituido el equipo hidrulico por otro ms moderno o
de mejores prestaciones, el equipo hidrulico se pone en marcha directamente en su lugar de
utilizacin, en muchos casos por los tcnicos de mantenimiento del usuario, y siguiendo las
instrucciones que a tal efecto le pueda haber facilitado el suministrador.
Sea cual sea el caso, hay una serie de recomendaciones que conviene tener en cuenta a la hora de
poner en marcha un sistema hidrulico, y, aunque lgicas, en muchos casos son olvidadas u omitidas
con los consiguientes problemas posteriores que ello puede acarrear.
156
23.1 Limpieza
La primera operacin a llevar a cabo ante un equipo hidrulico nuevo es la limpieza interior de los
componentes.
Para ello se utilizar aire comprimido donde sea posible, y se evitar el uso de trapos o papeles para la
limpieza interior de los depsitos.
23 Puesta en marcha
157
movimientos deber estar sincronizados, el movimiento irregular de los componentes durante la puesta
en marcha del sistema hidrulico puede ocasionar averas mecnicas. Para evitar estos problemas, y
siempre que sea posible, se desconectarn los accionadores de las piezas mecnicas de la mquina.
158
Si las servovlvulas del sistema se haban sustituido por placas, se instalarn y se comprobar su
funcionamiento.
159
160
Soluciones
Purgar la bomba. Regular o comprobar las vlvulas de
deceleracin del motor
Entrada de aire por el tubo de aspiracin
Cambiar el racor o la junta y comprobar la estanqueidad del
tubo
Entrada de aire por el retn del eje
Cambiar este retn
Emulsin
Purgar el circuito
Sistema de entrada de aire en el depsito Limpiar o instalar este sistema
obturado o no existe
Filtro de aspiracin pequeo u obturado
Instalar un filtro mayor o limpiarlo
Dimetro de la aspiracin demasiado pequeo Colocar un tubo de dimetro mayor
Fugas en la carcasa
Apretar los tornillos, comprobar si las fugas provienen de las
juntas
Piezas defectuosas de la bomba o del motor
Cambiar estas piezas
Bomba o motor sometidos a esfuerzos
Verificar la alineacin de la bancada y apretar los tornillos
uniformemente
Cuerpos extraos en el circuito de aspiracin Eliminar estas partculas y si es necesario limpiar el circuito
Muelle de paleta roto
Cambiar el muelle
Circuito obturado
Limpiarlo, y si es necesario, decaparlo y volverlo a limpiar
Tubo de aspiracin aplastado
Cambiar este tubo o tratar de repararlo
Temperatura del aceite demasiado elevada
Verificar el circuito para encontrar el motivo (hay
refrigerador?)
Bomba de alimentacin averiada
Buscar la causa y remediarla (suciedad?)
Ruidos en el depsito (caja de resonancia)
Cambiar la posicin o fijacin del depsito, instalar dispositivo
contra ruidos
Poros en el flexible de aspiracin
Cambiarlo
Vibraciones en el circuito
Buscar la causa y remediarla
Otros defectos en la bomba o en el motor
Desmontar la bomba o el motor, verificar las piezas o probar los
elementos en un banco de pruebas
Nivel de aceite demasiado bajo
Rellenar el depsito (fugas o circuito no lleno)
Mal funcionamiento de la vlvula de Repararla o eliminarla
aspiracin
Mala calidad del aceite
Consultar la seccin de fluidos
Alta velocidad de giro del motor
Reducir la velocidad, colocar vlvulas de frenado en el circuito
para evitar la aceleracin del motor
Cavitacin
161
Soluciones
Verificar la presin y aumentarla si es necesario
Repararlo
Verificar el circuito elctrico y repararlo (excitacin del
distribuidor de by-pass)
Comprobar las juntas y sustituir las defectuosas
Verificar el circuito y modificarlo si es necesario
Buscar la causa (bomba sometida a esfuerzos?), cambiar el eje,
colocar bien la chaveta
Mala regulacin de los contactos de puesta en Modificar la regulacin de los contactos
vaco
La bomba no da caudal
Ver 24.1.1
Mala calidad del aceite
Ver la seccin de fluidos
Dispositivo de arrastre defectuoso
Reparar este dispositivo (buscar las causas).
La correa de arrastre patina
Regular la correa o sustituirla
Circuito obstruido
Limpiarlo, y si es necesario decaparlo y volverlo a limpiar
Juntas imperfectas
Sustituirlas
162
Soluciones
Aumentar esta presin
Verificar el circuito
Desmontar el motor y repararlo
Sustituir las piezas
Comprobar el circuito para encontrar la causa (hay
refrigerador?)
Causas
Fugas importantes de la bomba
Soluciones
Aumentar la presin
Verificar el funcionamiento de la corredera del plato
distribuidor
Colocarlas bien y verificar que el plato distribuidor se desplaza
Comprobar las causas. Reparar la bomba o sustituirla por otra de
mayor caudal
Cambiarlo por un modelo mayor
Soluciones
Cambiar el rodamiento
Limitar estos esfuerzos a los mnimos permisibles
Equilibrarlo o cambiarlo
Soluciones
Comprobar y remediarlo
Cambiarlo
Comprobar si proceden de las juntas y reparar, y si es necesario
cambiar la carcasa
Superficies planas daadas
Rectificar y lapear pero se aconseja enviarla al constructor
Comprobar la contaminacin del fluido
No hay vlvula de deceleracin en el circuito Instalar una vlvula de deceleracin
del motor (presin de frenado muy elevada)
163
24.2 Distribuidores
24.2.1 Avera: correderas agarrotadas
Causas
Soluciones
Aflojar los tornillos y volverlos a apretar uniformemente.
Verificar la planitud de las superficies de apoyo
Suciedad en el circuito
Limpiar el circuito y si es necesario decaparlo y limpiarlo de
nuevo
Mala calidad del aceite
Consultar la seccin de fluidos
Agua en el circuito
Si la hay, comprobar el refrigerador y el circuito de circulacin
del agua. Si no hay refrigerador buscar las posibles fuentes de
ingreso del agua (tapa del depsito?)
Aceite espeso (quizs por un largo perodo de Limpiar la corredera y si es necesario cambiar el aceite
almacenaje)
Error en el montaje de las piezas
Comprobarlo con los planos de despieces
Juntas imperfectas
Sustituirlas
Gran velocidad de circulacin del aceite Sustituir el distribuidor por otro de mayor dimetro
(prdida de carga)
Tuberas sometidas a tensiones o
Dotarlas de las curvas de compensacin (solamente cuando hay
alargamientos
diferencias importantes de temperaturas)
Aceite demasiado fro
Hacer girar la bomba a baja presin para calentar el aceite o
instalar un sistema de precalentado
Corredera defectuosa
Repararla
No hay drenaje o existe una contrapresin en Conectar el drenaje o enviarlo directa e independientemente al
esta lnea
depsito
Por deformacin
Soluciones
Buscar la causa y cambiar la bobina
Ver 24.2.1
Comprobar cables y fusibles
Verificar el circuito
Soluciones
Ver 24.2.1
Verificar el circuito
Instalar esta conduccin
Limpiar esta lnea (acumulacin de suciedad)
Bloque amortiguador mal regulado. Ver si el tapn taladrado del
piloto est obstruido
164
Soluciones
Soluciones
Instalar distribuidor y tuberas de mayores dimensiones
Fijar las tuberas
Montar este dispositivo
Repararla
Comprobar si el circuito tiene suciedad (ver 24.2.1)
Soluciones
Verificar las juntas (para fluidos especiales: juntas especiales)
Cambiarlas
Apretarlos
Repararlo (grietas en el cuerpo?)
Conectar esta lnea directa e independientemente al depsito
Conectarlo
24.3 Servovlvulas
24.3.1 Avera: servovlvulas agarrotadas
Causas
Tubera de alimentacin obturada
Filtro obstruido
Soluciones
Verificar si el circuito est limpio y limpiarlo en caso contrario
Comprobar la limpieza del circuito y limpiar el filtro o cambiar
su cartucho
Retorno mecnico de la corredera (feed-back) Encontrar las causa y remediarla (vlvula sometida a esfuerzos)
agarrotado
Vlvula sometida a esfuerzos
Aflojar los racores y volverlos a apretar uniformemente
Soluciones
Verificar este circuito y el amplificador
Repararlo o cambiarlo
Verificar la instalacin elctrica
No hay presin
Tubera de alimentacin obstruida
Filtro obturado
Retorno mecnico (feed-back) agarrotado
Vlvula sometida a esfuerzos
Mala calidad del aceite
Aceite demasiado espeso
Temperatura del aceite muy alta
Vlvula pequea capacidad
Vlvula defectuosa
165
Verificar el circuito
Ver 24.3.1
Ver 24.3.1
Ver 24.3.1
Ver 24.3.1
Consultar apartado de fluidos
Limpiar la vlvula y si es necesario cambiar el aceite
Reducir la presin inicial o montar o aumentar el refrigerador
Instalar una vlvula mayor
Repararla
Soluciones
Error en la corriente
Verificar la corriente y los transformadores o instalar stos
Retorno mecnico de la corredera (feed-back) Ver 24.3.2
agarrotado
24.4 Antirretornos
24.4.1 Avera: vlvula agarrotada
Causas
Vlvula sometida a esfuerzos
Montaje incorrecto
Asiento de la vlvula desplazado
El control del piloto agarrotado
No hay drenaje
Contrapresin en el drenaje
Soluciones
Aflojar los tornillos y apretarlos uniformemente
Respetar las instrucciones de montaje
Montar un nuevo asiento comprobando que queda bien
colocado
Buscar la causa y reparar o cambiar el control
Conectarlo
Conectar el drenaje directa e independientemente al depsito
(sin unirlo a otros retornos o drenajes)
Soluciones
Sustituir el asiento y la corredera comprobando la limpieza del
circuito
Verificar las juntas (recordar que para fluidos especiales: juntas
especiales)
Cambiarlas
Apretarlos
Soluciones
Instalarlo
166
Soluciones
Asiento defectuoso
Control del piloto defectuoso
Velocidad del aceite muy elevada
Mala calidad del aceite
Circuito obstruido
Defecto en el circuito antichoque
Sustituirlo
Reparar el control
Montar un regulador mayor
Consultar el apartado de fluidos
Limpiar el circuito y si es necesario decaparlo
Reparar el regulador o cambiar el muelle
Soluciones
Aflojar los tornillos y apretarlos uniformemente
Hacer girar la bomba a baja presin o instalar un sistema de
precalentamiento
Instalar codos o tramos de tubera flexible para compensar
Instalar esta lnea o conectarla convenientemente
Soluciones
Sustituirlo
Buscar la causa y repararlo
Soluciones
Respetar la presin mxima (refrigerador?)
Instalar un regulador mayor
Soluciones
Aflojar los tornillos y apretarlos uniformemente
Sustituirlo
Sustituirlo
Verificar vlvula y asiento (muelle roto?)
Sustituirlo
Desmontar este elemento y sustituir las piezas defectuosas
Comprobar la limpieza del circuito y sustituir esta pieza
Cambiarlo
Limpiarlo o cambiarlo si es necesario
Instalar el adecuado
167
Soluciones
Sustituirlo
Limpiarlo
24.8 Cilindros
24.8.1 Avera: el cilindro funciona demasiado libre
Causas
Juntas del pistn o de las guas defectuosas
Fugas en la gua
Presin demasiado baja
Soluciones
Sustituirlas
Verificar la gua y sustituir las piezas defectuosas
Verificar la presin de funcionamiento. Instalar un regulador de
presin o de caudal
Soluciones
Sustituir el cilindro, o donde sea posible, retocar el cuerpo para
conseguir su forma.
Instalar una vlvula de secuencia y una de retencin
Verificar el circuito
Variaciones de esfuerzos
Variaciones de presin
24.9 Filtros
24.9.1 Avera: filtracin inadecuada
Causas
Soluciones
24.10 Depsitos
24.10.1 Avera: aceite contaminado
Causas
Defectuosa estanqueidad de las juntas
Soluciones
Sustituir las juntas, comprobando su compatibilidad con el tipo
de fluido y si es necesario modificarlas
168
Circuito contaminado
Filtro de aire inadecuado
Filtro de aire defectuoso
Tuberas y circuitos obstruidos
Soluciones
Llenar hasta el nivel mximo
Rellenar el circuito (fugas?)
Instalar este tabique en el depsito
Instalar el retorno por debajo del nivel del aceite del depsito
Depresin demasiado fuerte en la aspiracin. Verificar seccin
del tubo, longitud y capacidad del filtro
Consultar apartado de fluidos
Modificar el sistema de entrada de aire al depsito
En la tubera de retorno hay una T que hace de venturi, no
siendo el ramal central estanco a la depresin
Soluciones
Montar un refrigerador o modificar la superficie del depsito
para mejor disipacin de calor
Aumentar su capacidad o la superficie del depsito
muy Aumentar esta superficie
24.11 Acoplamientos
24.11.1 Avera: el acoplamiento se calienta
Causas
Mala alineacin axial
Defecto elctrico (acoplamiento elctrico)
Acoplamiento inadecuado
Soluciones
Alinear con toda precisin el acoplamiento, la bomba y el
dispositivo de arrastre
Repararlo
Montar el acoplamiento adecuado
Poca elasticidad
Amortiguadores defectuosos
Acoplamiento mal equilibrado
Sometido a esfuerzos o poco apretado
169
24.12 Tuberas
24.12.1 Avera: vibraciones
Causas
Tuberas mal fijadas
Variaciones de presin en el circuito
Mala alineacin axial
Resonancias en cuerpos huecos
No hay circuito antichoque
Cavitacin en el circuito
Inestabilidad en los reguladores de presin
Caudal de la bomba a impulsos
Aire en el circuito
Soluciones
Colocar amarres suplementarios a intervalos regulares
Verificar las uniones entre las bombas y las vlvulas (demasiada
tensin en los flexibles)
Alinear axialmente
Utilizar un sistema contra vibraciones en las planchas y fijar los
bastidores con hormign
Instalar este circuito
Buscar la causa
Comprobar estos reguladores
Comprobar con un oscilgrafo si el caudal de la bomba va a
impulsos y si es as cambiar la bomba
Circuito mal purgado
Soluciones
Colocar de nuevo las juntas segn las instrucciones de montaje
Montarlas
Sustituirlas
Apretar los racores
Consultar las instrucciones de montaje
Soluciones
Proceder en consecuencia
Decaparlo y volverlo a limpiar
Eliminarla, limpiar el circuito y volver a montar las tuberas
Verificar las soldaduras y atenerse a las instrucciones de
montaje
24.13 Acumuladores
24.13.1 Avera: el acumulador no funciona
Causas
Vlvula de retencin agarrotada
Presin demasiado baja del circuito
Soluciones
Repararla o sustituirla
Aumentar la presin inicial
170
Soluciones
Instalar una vlvula de estrangulacin y reducir la velocidad
Reducir la presin inicial
24.14 Refrigeradores
24.14.1 Avera: refrigeracin insuficiente
Causas
Temperatura de arranque del refrigerador
demasiado elevada
Circuito obstruido
Potencia escasa del ventilador
Capacidad insuficiente del refrigerador
Llegada defectuosa del agua al refrigerador
Ventilador defectuoso
Defecto de fabricacin
Aumento de la potencia de arrastre de la
instalacin
Escasa capacidad de intercambio de calor y
circulacin muy continua del mismo aceite
Soluciones
Instalar un refrigerador mejor adaptado o modificar el existente
Limpiar el circuito
Aumentar la potencia
Cambiarlo
Comprobar la llegada de agua
Reparar el ventilador
Cambiar el refrigerador
Verificar que el tipo de refrigerador sea apropiado a la potencia
de la instalacin
Montar un refrigerador de mayor capacidad o aumentar la
capacidad del depsito
Soluciones
Reparar este circuito y vaciar completamente el aceite varias
veces si es necesario hasta asegurarse que se ha eliminado
completamente el agua
Fenmeno de condensacin, temperatura de Para evitar este fenmeno se deber verificar el circuito. La
entrada del agua demasiado baja
condensacin aparece cuando la temperatura del agua es
demasiado baja y cuando recircula poco aceite en el circuito
Entrada de agua por el depsito o los Sustituir las juntas o los retenes para evitar la entrada de agua
cilindros
por los cilindros o por el depsito. Hacerlo hermtico y colocar
una vejiga de presurizacin
24.15 Varios
24.15.1 Avera: contaminacin
Causas
Filtracin defectuosa
Soluciones
Mejorar el filtrado
171
Los vstagos de los cilindros introducen Montar collarines, juntas, retenes, etc.
suciedad
No se ha protegido la instalacin durante el Proteger los taladros con tapones durante el montaje y limpiar
montaje y se ha producido contaminacin en antes de la puesta en marcha
la puesta en marcha
Soluciones
Montar un termostato
Comprobar el circuito
Soluciones
Cambiarlo
Cambiarlo
Verificar elctricamente el contacto de presin. Si es necesario
utilizar el contacto con protector
Verificar el circuito
Anexos
los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones establecidas en las
leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico, y la distribucin de
ejemplares de ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y venta fuera del mbito de la Unin
Europea.
175
1 Simbologa
Para conseguir una visin general de un sistema o circuito se precisa un mtodo para representarlo, es
decir, un dibujo o diagrama en el que aparezcan todos y cada uno de sus componentes, as como las
conexiones y lneas que los enlazan entre s.
Cuando este diagrama o esquema est bien realizado se puede fcilmente comprender el
funcionamiento del conjunto sin necesidad de una memoria explicativa del mismo.
Para facilitar la comprensin de un esquema se representan los elementos que lo componen por medio
de unos smbolos estandarizados que se reflejan a lo largo del presente captulo.
Los smbolos de los componentes representan esquemticamente su funcionamiento interno y su
sistema de control o regulacin, ya que si se representaran en funcin de su apariencia externa
surgiran muchos problemas de interpretacin al haber muchos componentes externamente iguales.
Existen diversas normas para simbolizarlos distintos elementos. Entre ellas, las ms utilizadas en
Europa son las CETOP (Comit Europeene des Transmissions Oleohydrauliques et Pneumatiques), o
las ISO (International Standard Organisation).
Las tablas siguientes explican cmo representar un elemento, en un circuito, de la forma ms sencilla y
clara posible, si bien cuando se disea y se hace el diagrama suelen incluirse detalles no considerados
en la simbologa estndar. Por ejemplo, un motor bidireccional debe tener un drenaje externo. Este
drenaje no viene representado en la simbologa estndar, pero al dibujar el circuito s se representa ya
que se debe informar al montador sobre la existencia del mismo y el lugar determinado donde se
conectar este drenaje.
Al final de los captulos dedicados al diseo hay una serie de ejemplos de esquematizacin de circuitos
claramente explicados.
Los componentes de un circuito oleohidrulico se esquematizan en un croquis del circuito mediante un
smbolo; al ser diversas las opciones de montaje (vlvulas) o de construccin (bombas y motores) que
pueden aparecer en un sistema, y para una mejor clarificacin de las mismas, acompaar al croquis
del sistema una memoria explicativa de los componentes. As por ejemplo, se especificar si la bomba
o el motor es de paletas, engranajes o pistones, si las vlvulas son insertadas o para montaje en lnea o
panel, etc.
176
Descripcin
Smbolo
Aplicaciones
1 Bsicos
1.1 Lneas
Continuas
Lnea principal
Trazo largo
Lnea secundaria
Trazo corto
Doble
Cadena larga
Grande
Mediano
Instrumentos de medida
Pequeo
Muy pequeo
Accionadores mecnicos
Semicrculo
Actuadors rotativos
1.4 Rombos
1.5 Varios
2.1 Tringulos
Slido
Hueco
2.2 Flechas
Descripcin
177
Smbolo
Aplicaciones
3 Bombas y compresores
3.1 Cilindrada fija
Una direccin del fluido
Dos direcciones del fluido
3.2 Cilindrada variable
Una direccin del fluido
Dos direcciones del fluido
3.3 Compresor
Siempre una direccin del fluido
(capacidad fija)
4 Motores y bomba-motor
4.1 Cilindrada fija
4.3 Oscilante
178
Descripcin
Smbolo
Aplicaciones
4.6 Grupos
Convertidores de par
5 Cilindros
5.1 De simple efecto
Retorno por fuera sin especificar
Retorno por muelle
5.2 de doble efecto
Con un vstago
Con doble vstago
Depende de la diferencia de reas
efectivas a ambos lados del pistn
5.3 Diferencial
De doble accin
Descripcin
179
Smbolo
Aplicaciones
5 Cilindros (cont.)
5.6 Multiplicador
de presin
5.7 Actuador aire-aceite
6.1 Un cuadro
6.3 Simplificado
7.1 Pasos
Cuadros que
contienen lineas
Dos pasos
interiores
Control manual
dos posiciones
Accionada por presin
8.2 Tre vas y
dos posiciones
180
Descripcin
Smbolo
8 Vlvulas direccionales (cont.)
Aplicaciones
Accionada por
ambos sentidos
presin
en
de
por
9 Vlvulas progresivas
Dos posiciones extremas y un nmero infinito de posiciones intermedias, en funcin del desplazamiento
9.1 General
Funcionamiento directo
Con realimentacin mecnica y
pilotaje indirecto
11.1 Libre
Descripcin
181
Smbolo
Aplicaciones
12.4 Reductora
Sin descarga
Con descarga
182
Descripcin
Smbolo
Aplicaciones
13.2 Proporcional
Control manual
14.1 Corredera
normalizada
Descripcin
183
Smbolo
14 Vlvulas de cartucho (cont.)
Aplicaciones
14.2 Corredera
reguladora de caudal
14.3 Corredera
extrangulada
15 Fuentes de energa
15.1 Fuentes de presin
Hidrulica
Neumtica
16 Acumuladores
16.1 Neumtico
El fluido se mantiene presurizado en
su interior por medio de un gas
comprimido
16.2 Mecnico
El fluido se mantiene presurizado en
su interior por medio de un muellle
16.3 Vejiga
184
Descripcin
Smbolo
Aplicaciones
17 Lneas y conexiones
17.1 Principal
Rgida
Flexible
17.2 Pilotaje
Lnea de pilotaje
17.3 Drenaje
Drenaje o purga
17.4 Unin de lneas
Con unin
17.5 Cruce de lneas
Sin unin
17.6 Purga de aire
Para eliminar el aire del circuito
17.7 Toma de energa
con tapn
conectada
17.8 Enchufe rpido
desconectado
conectado
desconectado
conectado
Descripcin
185
Smbolo
18 Acondicionadores
Aplicaciones
18.5 Controlador de
Inespecfico
temperatura
18.6 Refrigerador
Por agua
Elctrico
18.7 Calentador
Por agua
Elctrico
19 Mecanismos de control
19.1 Manuales
Pulsador
Palanca
Pedal
19.2 Mecnicos
Seguidor
Muelle
Leva
Leva unidireccional
19.3 Elctricos
Solenoide
Proporcional
Motor
186
Descripcin
Smbolo
19 Mecnicos de control (cont.)
19.4 Hidrulicos
Aplicaciones
Por presin
Por presin diferencial
19.5 Combinados
Hidrulico y elctrico
20 Instrumentos de medicin
20.1 Manmetro
20.2 Termmetro
20.3 Caudalmetro
21 Accesorios
21.1 Aislador de manmetro
21.2 Selector de manmetro
21.3 Vlvula de purga de aire
Simple
Con termmetro
21.5 Presostato
21.6 Acoplamiento eltico
187
P = F/A
Caudal
Q = V/t
N = (P Q) / total
N = F c
N = PQ
N = M n
M = N / ( n)
M = (P Q) / (n total)
N = K Q P
Q = A c
Q = V n
F = P R
F = P (R - r)
c = Q / ( R)
= - (V / P) / V
= + (V / P) / V
Rendimiento volumtrico
= Qreal / Qterico
* Valores aproximados: a una presin de 70 kg/cm corresponde una compresin del 0,5% ;
a 100 kg/cm del 0,75%, y a 140 kg/cm del 1%
** Se debe descomprimir cuando V supere los 160 cm3
188
min = ( F L2 64 ) / ( E 3 )
min = Dimetro mnimo del vstago (mm)
F = Fuerza (kg)
L = Longitud de pandeo (cm)
= Coeficiente de seguridad < 3
E = 20000 kg / cm
Espesor de las paredes del cilindro
e = ( i / 2) (( R p + Pi ) / ( R p Pi )) 1
e = Espesor de la pared (mm)
i = Dimetro interno (mm)
Rp = Resistencia prctica (8:10) (kg/cm2)
Pi = Presin interior (kg/mm2)
189
Le
) / (2 5)
Q = Caudal
= Coeficiente de rozamiento
Le = Longitud equivalente
= Peso especfico del lquido
= Dimetro interior del tubo
Con circulacin laminar (Poisenille) = 64 / Re
190
M = Mbomba / (Vm / Vb )
Vm = Cilindrada motor
Vb = Cilindrada bomba
2.11.3 Reduccin
R = Mr / Mm = (( / 2) ET) / (1,6 P V nh )
Mm = Par motor
V = Cilindrada motor
= Rendimiento
2.11.4 Velocidades en llano
Desarrollo de la rueda
L = 2 r
Caudal de la bomba
Q = nb Vb
Velocidad
C= (nm L) / R = (Vb L) / (Vm R)
nb = Velocidad de la bomba
Vb = Cilindrada de la bomba
nm = Velocidad motor
Vm = Cilindrada del motor
R = Reduccin
191
192
2.12.6 Tiro
T = P Vm R ) / ( / 2)
Vm = Cilindrada motor
s
S
D
S = (D /2 ) 2
d
s = (d /2 ) 2
S i D = 2d ; S = 4 s
d
E n e sta sec c i n
e l fluido c ircu la r
4 v e ce s m s rp id o
C a u da l de ac e ite
Q [ 1 /m in ]
In te rio r d e l tu b o
[c m ]
193
,2
4 5
,4
,0 3 ,0 6 ,1
,0 5
,1
20
30 40 50
,6 ,8 1
,2 ,4 ,6 1
15 10 8 6 5 4
,0 2
1
10
10
2
3
8 9 10
4 6 810 20 40 80 130
1 ,4 1 ,8 ,6
P = K g ./c m 2
1
2
5
4 5 6
100
S ec c i n d el tu b o
A [ cm 2 ]
Ve lo c id a d d e circ u la c i n
v [m /s]
50
10 0
50 0
L a m ina r
5
10
20
30
50
10 0
20 0
50 0
T urb u len ta
10 00
Q = 1/m in
La grfica anterior representa la relacin entre el caudal y la prdida de carga en cada 10 m de tubera
de distintos dimetros.
Anexo 3 Unidades
195
3 Unidades
Una vez conocidas y estudiadas las frmulas empleadas en el diseo de los sistemas hidrulicos, surge
la necesidad de convertir las unidades de medicin al sistema ms usual.
Las distintas magnitudes empleadas en los clculos de los circuitos pueden expresarse segn distintos
sistemas: el mtrico-decimal (el ms empleado) y el anglosajon (usado en el Reino Unido y en USA).
La relacin siguiente muestra algunas de estas unidades, su smbolo convencional y la abreviatura
usada para cada magnitud:
Simbolo
A
a
c
Cf
D,
e
F
f
G
g
K
K
L, l
M
M
m
n
N
P
Pa
P
Q, q
r
Re
Magnitud
Unidad
rea
aceleracin
velocidad absoluta
coeficiente de friccin
dimetro
espesor de una tuberia
fuerza
coeficiente de friccin en tuberas
fuerza de gravedad
aceleracin de la gravedad
constante en general
modulo de elasticidad volumtrico
longitud
momento de inercia
par
masa
nmero de revoluciones
potencia en general
presin
presin atmosfrica
golpe de ariete, prdida de carga
caudal
radio
nmero de Reynolds
metro cuadrado
metro por segundo al cuadrado
metro por segundo
adimensional
metro
metro
newton
adimensional
newton
metro por segundo al cuadrado
adimensional
adimensional
metro
newton metro
newton metro
kilogramo
vatio
bar, pascal
bar
bar
metro cbico por segundo
metro
adimensional
m2
m / s2
m/s
m
m
N
N
m / s2
m
N m
N m
kg
s-1
W
bar, Pa
bar
bar
m3 / s
m
196
t
t
u
V
W
t
b
m
h
c
temperatura Celsius
tiempo
velocidad tangencial
volumen
trabajo en general
ngulo plano
ngulo plano
coeficiente de friccin en tuberas
peso especfico
rendimiento
rendimiento de la bomba
rendimiento motor
rendimiento hidrulico
rendimiento mecnico
coeficiente de compresibilidad
coeficiente de rozamiento
viscosidad dinmica
grado
segundo
metro por segundo
metro cbico
julio
radin
radin
segundo cuadrado por metro
kilogramo por metro cbico
adimensional
adimensional
adimensional
adimensional
adimensional
pascal
adimensional
newton segundo por metro cuadrado
viscosidad cinemtica
densidad
tensin superficial
velocidad angular
modulo de elasticidad
C
s
m/s
m3
J
rad
rad
s2 / m
kg / m
Pa-1
N s /
m
m / s
kg / m
N/m
rad / s
Kp /
cm
197
198
Nmero de
CDIGO
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
La tabla siguiente es la representacin grfica del cdigo ISO, y es utilizada normalmente para
expresar los resultados de los anlisis de contaminante slido de los fluidos hidrulicos.
El recuento de partculas en laboratorio se realiza por dos medios distintos: recuento visual por
microscopio, con el que adems se pueden medir las partculas mayores y determinar su origen o
composicin, y el recuento electrnico, mucho ms rpido, aunque slo nos indica cantidades de
partculas superiores a un tamao determinado, pero no nos ofrece las dimensiones de las partculas
mayores ni la composicin del contaminante. Adems, los contadores electrnicos cuentan como
partculas las burbujas de aire, que, a pesar de ser contaminantes, no tiene la consideracin de
partculas.
Las dos lneas inclinadas de la tabla siguiente representan los ndices de contaminacin de fluidos
hidrulicos en uso. Como ya se ha dicho, cuando un fluido es nuevo la inclinacin de estas lneas se
invierte ya que tiene gran cantidad de partculas de gran tamao procedentes de los procesos de
elaboracin, almacenamiento y embalaje, pero tiene pocas partculas menores de 10 m ya que no ha
sufrido el proceso de desgaste debido al funcionamiento.
Una vez determinado el ndice de contaminacin aceptable o mximo para un determinado circuito
hidrulico, es muy fcil de determinar la relacin del filtro necesario para mantener el fluido dentro
de estos lmites.
199
108
C D IG O
IS O
10 7
IS O -D IS 4 .4 0 6
S A E J-1 1 6 5
106
10
104
103
10 2
10
15
30
40
50
60 80
100
201
5 Filtracin: varios
5.1 Localizacin del filtro
La localizacin del filtro en el sistema es casi tan importante como el funcionamiento y la calidad del
mismo. Aunque no existan normas concretas sobre la localizacin de los filtros en los sistemas, debido
a la variedad de los mismos, s se pueden establecer unos criterios bsicos para las aplicaciones ms
usuales. As por ejemplo, en todos los depsitos que no estn presurizados se colocar un filtro de
aire, y para evitar posibles fallos catastrficos en las bombas se incluir un filtro en la lnea de
aspiracin.
En cualquier circuito con servovlvulas se deber colocar un filtro de presin, sin vlvula by-pass,
inmediatamente antes de esta servovlvula. A este filtro le llamaremos de proteccin de servovlvula,
y deber ir acompaado por otros de presin o retorno en el mismo circuito.
En sistemas simples la utilizacin de un filtro de presin o de retorno depende slo del criterio del
diseador, aunque el de presin ofrece mayores ventajas que el de retorno. En circuitos ms complejos
suelen emplearse ambos, e incluso sistemas de filtracin en derivacin. A pesar de todo cada circuito
debe estudiarse aisladamente para definir la localizacin idnea de los filtros en funcin de las
tolerancias, la importancia de sus componentes y las condiciones generales de trabajo.
202
Tipo de circuito
Circuito convencional
Circuito convencional
Circuito convencional
Circuito convencional
Circuito convencional
Circuito convencional
Circuito convencional
Circuito de direccin
Transmisin hidrosttica
Servovlvulas
Circuito con vlvulas de cartucho
Robots y mquinas transfert
Ejemplo
Maquinaria mvil
Maquinaria obras pblicas
Maquinilla pesca
Maquinaria de plstico
Siderurgia y laminacin
Mquina herramienta
Maquinaria industrial
Maquinaria mvil y obras pblicas
Vehculos mviles
Maquinaria de plstico
Maquinaria de plstico
Grado de filtracin
de 15 a 25
de 15 a 25
25
de 15 a 25
de 6 a 25
de 6 a 25
de 6 a 25
de 15 a 25
de 3 a 6
3
de 6 a 15
3
203
Componente
Fluido
Efecto producido
obstruye pilotajes y drenajes
acelera su propia oxidacin
reduce su funcin de lubricar
pierde capacidad de prestacin trmica
altera sus propiedades fsicas / qumicas (oxidacin)
Bombas y motores
cavitacin
desgaste de placas de presin
reduccin del rendimiento
funcionamiento irregular
oxidacin, sedimentacin
Vlvulas en general vibraciones
rateo
agarrotamiento
fugas internas
desgaste general
oxidacin, sedimentacin
Distribuidores y/o rateo
electrovlvulas
agarrotamiento
fugas internas
posicionado incorrecto
funcionamiento inconstante
quemadura del solenoide
oxidacin, sedimentacin
imanacin
Servovlvulas
prdida de eficacia y precisin
desgaste
agarrotamiento
posicionado incorrecto
imanacin
oxidacin, sedimentacin
Cilindros
desgaste pistn y camisa
movimiento inconstante
oxidacin, sedimentacin
Filtros
colmatacin
descomposicin
altera sus propiedades
Juntas
desgaste
descomposicin
altera sus propiedades
slido
s
s
s
s
s
lquido
gas
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
s
205
6.1 Viscosidad
Es la caracterstica ms importante de un fluido, por medio de la cual se obtiene su capacidad fsica de
lubricacin.
Se puede definir como la resistencia interna que ofrecen entre s las molculas al deslizarse unas sobre
otras. Esta definicin viene a ser la expresin de la ley de Sir Isaac Newton, formulada en 1668, por la
que se determina la necesidad de emplear una fuerza para vencer la resistencia de fluencia de un
lquido, que es similar a la resistencia al deslizamiento de un slido.
206
Cuando existe frotamiento entre lminas vecinas aparece la viscosidad. En estado de reposo no se
distingue un lquido perfecto de uno viscoso. La viscosidad se manifiesta si se le provoca un
movimiento interno mediante algn medio: escurrimiento, cada de un cuerpo pesado o ascensin de
uno ligero en el seno del lquido, etc., en donde el fluido opone una resistencia al deslizamiento
interno de sus molculas.
M ue stra
L a v isc o sid ad d e la m ue stra
e sta r e ntre la d e e sto s d os flu id o s
207
208
4 0 C
1 0 0 C
209
210
Si se contina bajando la temperatura, los cristales de parafina aumentarn de tamao, hasta llegar a
un punto en el que el fluido no presenta movilidad alguna: es el punto de congelacin.
El punto de congelacin da una idea aproximada de la temperatura mnima a la que se puede utilizar
un fluido (ya comentado anteriormente) y se mide segn las normas ASTM D-97 e IP-15.
6.7 Corrosin
Un fluido hidrulico, adems de presentar una gran resistencia a oxidarse, debe poseer cualidades
protectoras para el sistema.
El fluido deber proteger de la corrosin al acero y a los metales amarillos (latn, bronce) que pudiera
tener el sistema, as como su inercia frente a los materiales sellantes (juntas), manguitos y latiguillos.
El anlisis de la proteccin al acero (propiedad antiherrumbre) se realiza mediante el ensayo ASTM
D-665. Consiste en una probeta normalizada de acero que se introduce en una mezcla del fluido a
ensayar con un 10% de agua (dulce o salada) y calentada a 60 C. Se mantiene en el bao con
agitacin durante 24 horas. Al cabo de este tiempo, se saca la probeta y despus de limpiarla se
observa su estado. Un buen aceite dar como resultado una probeta perfectamente limpia y sin ninguna
picadura de corrosin.
En el anlisis de la proteccin a los metales amarillos, que se realiza mediante el test ASTM D-130, se
introduce una lmina de cobre electroltico, perfectamente pulida, en el fluido a ensayar. Se introduce
en la estufa o bao a 100 C y se deja por espacio de tres horas. Posteriormente, se saca la chapita, se
lava con disolvente y se califica segn la norma. Un resultado mximo de 2 en la escala se considera
como aceptable. Las calidades 1a y 1b son las mejores.
211
La inercia de los fluidos frente a los materiales sellantes es de vital importancia por las averas que por
esta causa pueden ocasionar por fugas.
Los fluidos hidrulicos pueden reblandecer los materiales o, por el contrario, resecarlos.
6.9 Desemulsin
La presencia de agua en aceites minerales es siempre perniciosa, y es muy crtica en los fluidos de
transformadores, mquinas frigorficas, instrumentos de precisin, etc. En general es rechazable en
todos los casos por los problemas de corrosin que produce, rotura de pelcula lubricante y variaciones
de viscosidad.
El anlisis del contenido en agua que posee un aceite (ASTM D-95) se realiza mediante un aparato
denominado Dean-stark, o con un Karl Fischer titrator, de mayor rapidez y precisin. Un contenido en
agua, en emulsin estable, del 0,3 al 0,5%, puede ser crtico para el sistema y se deber proceder a su
eliminacin.
En los aceites nuevos, es muy importante su potencial de separacin de agua, de forma que, caso de
entrada al sistema, la separe rpidamente por diferencia de densidades. Esta propiedad de desemulsin
se mide en los laboratorios siguiendo la norma ASTM-D1401.
212
6.12 Filtrabilidad
Existen diversas pruebas sobre las caractersticas que debe presentar un fluido frente a un filtro. La
filtrabilidad es la capacidad o facilidad que presenta un fluido a ser filtrado. Segn el tipo de medio
filtrante y la temperatura de trabajo, la presencia de agua u otros aditivos puede reducir notablemente
la filtrabilidad del aceite.
213
6.19 Compresibilidad
En la mayora de aplicaciones no es necesario considerar la compresibilidad de fluido; sin embargo, en
algunas circunstancias este factor debe ser considerado para evitar posibles problemas de
funcionamiento del sistema:
- Gran distancia entre el elemento de control y el receptor.
- Cilindros de largos recorridos con bajas velocidades.
- Accionamiento de cilindros paralelos o motores en rotacin con cargas desiguales.
215
7 Clculos y ejemplos
7.1 Clculo del tiempo de sedimentacin de una partcula
La velocidad de sedimentacin de una partcula viene determinada por la ley de Stokes:
c = (2 g r (p - f)) / ( 9 )
c = Velocidad de sedimentacin
g = Gravedad
r = Radio de la partcula
p = Densidad de la partcula
f = Densidad del fluido
= Viscosidad dinmica del fluido
(cm/s)
(cm)
Imaginemos una partcula de 6 micras de dimetro, de un material muy frecuente en los sistemas
hidrulicos como son los silicatos, cuya densidad (p) es de 2,65, y que el fluido es un aceite
hidrulico de densidad (f ) 0,85 y una viscosidad de 60 cSt a una temperatura de 20 C.
La viscosidad dinmica del fluido ser:
= 60 0,85 = 51 cP = 0,51 poises
La velocidad de sedimentacin ser:
c = ( 2 980 0,0003 (2,65 - 0,85)) / (9 0,51) = 0,000069 cm/s
0,000069 cm/sg es la velocidad a que se sedimentar esta partcula. Si se quiere saber cunto tiempo
tardar en descender un metro (altura del depsito o de un bidn de almacenamiento), se har:
T = (100) / (0,000069 60 60) = 402,57 horas
Segn estos clculos una partcula de 6 de dimetro necesita casi 18 das para sedimentarse en el
fondo de un depsito de un metro de altura, suponiendo que el fluido est en reposo absoluto. Este
clculo es interesante ya que algunos usuarios almacenan el fluido usado en depsitos de decantacin,
con la idea de reutilizar el fluido despus de un tiempo de sedimentacin. En estos casos debern
calcular el tiempo necesario de reposo absoluto para garantizar la sedimentacin de las partculas que
deseen eliminar.
216
217
Tomando como ejemplo un equipo hidrulico de una industria pesada, en cuyo sistema hay varios
cilindros que producen una variacin de volumen en el depsito de 30 litros por minuto, de no
disponer de un filtro de aire adecuado, entrara en el depsito alrededor de 1 mg de contaminante por
minuto, lo que equivale a medio kilo al ao.
218
1 .0 00 .0 0 0
8 0 0 .0 0 0
6 0 0 .0 0 0
4 0 0 .0 0 0
2 0 0 .0 0 0
10
15
20
30
50
100
Fig. A.7.1
Micras absolutas
entre 3 y 10
entre 25 y 50
entre 110 y 130
219
220
ref
denominacin
cod. catlogo
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
Depsito
Filtro de aire y tapn de llenado
Nivel
Motor elctrico
Campana de unin
Acoplamiento elstico
Bomba
Antirretorno
Manguito flexible
Bloque para vlvulas
Antirretorno pilotado doble
Electrovlvula
Vlvula de secuencia con antirretorno
Antirretorno pilotado
Electrovlvula
Vlvula de secuencia
Vlvula de cartucho
Vlvula de seguridad insertada
Electrovlvula
Cilindros de fijacin
Cilindro cizalla (1)
Cilindro cizalla (2)
Cizalla
Filtro de retorno
Filtro de aspiracin
cantidad observaciones
1
1
1
1
1
1
1
1
2
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
5
1
1
1
1
1
En las restantes figuras de este ejemplo se han eliminado la delimitacin del bloque, el grupo de
accionamiento y el depsito con sus accesorios.
Los cilindros de las posiciones 21 y 22 estn fabricados de forma tal que el rea anular del cilindro 22
es igual al rea principal del cilindro 21. Por ello se hallan conectados inversamente a lo que parecera
normal.
Los cilindros pisones, destinados a inmovilizar la pieza mientras es cizallada, estn representados
inversamente a su posicin real. Esto es as para facilitar la comprensin del dibujo, ya que en realidad
quedan superpuestos con los cilindros de la cizalla.
En la posicin reflejada en la fig. 8.1 se puede observar que la electrovlvula de la posicin 19
mantiene, en su estado de reposo, la lnea de presin conectada a la del depsito, por lo que el circuito
est despresurizado.
Cuando se acciona la vlvula 19 el circuito entra en carga, ya que la presin deja de estar conectada al
tanque. A partir de este momento la vlvula de seguridad de la posicin 18 limitar la presin mxima
de trabajo del sistema.
221
22
21
23
20
20
12
15
13
16
11
14
18
17
10
9
5
19
6
24
2
3
25
1
222
20
15
14
P
C
22
21
D
20
B
20
13
16
15
14
17
A
P
11
223
Al abrir esta vlvula (fig. 8.3), y habiendo presin en el pilotaje de la vlvula de cartucho 17, el fluido
se dirige a la seccin del pistn del cilindro 22, y ste, en su descenso, presuriza el fluido de la lnea C
que no tiene salida por est cerrado el antirretorno de la posicin 11.
En estas condiciones el fluido que sale de la seccin anular del cilindro 22 llega a la seccin del pistn
del cilindro 21, y hace que ste descienda.
Como ya se ha dicho, la seccin anular del cilindro 22 tiene la misma rea que la seccin del pistn
del cilindro 21; por ello ambos cilindros se movern a la misma velocidad, descendiendo y realizando
el corte de la chapa, completando as la segunda fase del ciclo de trabajo.
La vlvula de la posicin 13 mantiene una determinada presin en la lnea de retorno D para
conseguir que el movimiento de los cilindros sea uniforme.
Cuando ya se ha completado esta segunda fase (corte), posiblemente un detector elctrico hace el
cambio de la electrovlvula 15 para iniciar la fase siguiente (retroceso de la cizalla).
La figura 8.4 esquematiza la realizacin de esta nueva fase. Al activar el solenoide izquierdo de la
electrovlvula 15 el flujo pasa por la lnea E a travs del antirretorno de la vlvula 13, y, como su paso
queda cerrado por el antirretorno pilotado de la posicin 11, asciende por la lnea D y llena la seccin
anular del cilindro 21.
C
21
22
D
B
20
13
16
15
14
17
A
P
11
224
El fluido de la seccin del pistn del cilindro 21 no puede circular por la lnea C ya que sta est
cerrada por el antirretorno pilotado de la posicin 11. Por ello pasa a la seccin anular del cilindro 22
que sube (por la relacin de reas) a la misma velocidad que el cilindro 21.
En esta situacin la lnea A est despresurizada no hay presin de pilotaje en la vlvula de cartucho.
Por ello el fluido que retorna por la lnea B y el procedente de los pisones pasan libremente a travs de
la vlvula 17 hacia el depsito.
El retorno de los pisones se realiza gracias al sistema mecnico de muelles de retorno de que disponen,
que entra en funcionamiento en el momento en que la fuerza de los muelles es superior a la ejercida
por la presin hidrulica.
Debido al elevado caudal que representan la suma de la lnea B y el retorno de los pisones, se ha
diseado el sistema con una vlvula de cartucho en lugar de hacerlo con un simple antirretorno
pilotado.
La figura 8.5 muestra el funcionamiento de la electrovlvula 12 en su funcin de variadora del ngulo
de corte. Los estrangulamientos colocados a la salida de los antirretornos tienen como funcin la
reduccin del caudal para mejorar la regulacin del ngulo de corte.
12
22
21
11
20
P
225
ref
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
denominacin
Depsito
Filtro de aire y tapn de llenado
Nivel
Motor elctrico
Campana de unin
Acoplamiento elstico
Bomba
Antirretorno
Manguito flexible
Bloque para vlvulas
Filtro de retorno con by-pass
cod. catlogo
cantidad observaciones
1
1
1
1
1
1
1
1
2
1
1
226
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
Electrovlvula 3/2
Vlvula de seguridad
Electrovlvula 3/2
Vlvula de prellenado
Reguladora de caudal con antirretorno
Antirretorno pilotado
Antirretorno
Electrovlvula 4/3
Cilindro prensa
Cilindros elevacin
Vlvula de seguridad
Electrovlvula 3/2
Manmetro
Electrovlvula
Filtro de aspiracin
1
1
1
1
4
1
1
1
1
2
1
1
2
1
1
En realidad todos y cada uno de los componentes, aunque genricamente puedan estar repetidos,
debern ser definidos individualmente, e indicar sus caractersticas especificas. As por ejemplo, los
reguladores de caudal de la posicin 16 no sern los cuatro de las mismas dimensiones, o algo tan
simple como los manmetros, seguramente son los dos de escalas distintas segn la presin de cada
lnea (de no ser as se hubiese colocado un solo manmetro).
En las restantes figuras de este ejemplo se han eliminado la delimitacin del bloque, el grupo de
accionamiento y el depsito con sus accesorios.
En la posicin reflejada en la fig. 9.1 se puede observar que la electrovlvula de la posicin 12
mantiene, en su estado de reposo, la lnea de presin conectada a la del depsito, por lo que el circuito
est despresurizado.
Cuando se acciona la vlvula 12 el circuito entra en carga ya que la presin deja de estar conectada al
tanque. A partir de este momento la vlvula de seguridad de la posicin 13 limitar la presin mxima
de trabajo del sistema.
Una vez presurizado el circuito se accionan simultneamente las electrovlvulas de las posiciones 14,
23, y las 19 y 25, y se activa en estas ltimas el solenoide de la derecha.
Al activar estas electrovlvulas se consigue (fig. 9.2):
a) Pilotar la vlvula de prellenado (un antirretorno pilotado de gran caudal y situado debajo de
un depsito de almacenamiento de fluido) y, por efecto de la fuerza de la gravedad, el pistn de
la prensa desciende, completando as la primera fase del ciclo de trabajo (descenso de la prensa
por gravedad).
b) El flujo pasa a travs de la electrovlvula 19, abre el antirretorno 18, pasa libremente por el
by-pass de la primera vlvula 16, y posteriormente es regulado por la segunda, y llegan al
pistn la presin y el caudal necesarios para realizar la prensada.
227
21
20
25
19
23
16
18
14
17
16
16
22
16
24
9
9
13
12
24
5
4
26
7
3
1
228
Al tratarse simplemente de un ejemplo a nivel de comprensin y diseo del sistema, se omiten los
datos concretos sobre la secuencia del ciclo.
21
20
25
19
16
23
18
14
17
16
22
16
16
13
12
24
229
21
20
25
19
16
23
18
14
17
16
22
16
16
13
12
24
231
S ub id a
y
b aja da
A va n c e y re tro c eso
In c lin a cin
A line a c i n
232
Adems de los anteriores, el sistema hidrulico suele utilizarse para la alimentacin del sistema de
servodireccin (opcional segn el tamao y peso de la carretilla)
La fig. 10.2 representa el croquis completo del sistema, en el que se observa que hay tres bombas: una
de caudal variable para el movimiento de traslacin, otra para el accionamiento de los cilindros y una
tercera para la servodireccin.
La variacin de la velocidad de avance y retroceso se realiza por el pedal de control de la bomba de
caudal variable; el cambio en el sentido de la marcha se realiza por el distribuidor manual que
incorpora vlvulas de frenado. Adems, hay un conjunto con tres distribuidores manuales para la
realizacin de cada movimiento.
T ra c c i n
P o sic ion a m ie nto
E lev a c i n
A la d ire c cin
In c lin a cin
A c e le ra c i n
Glosario de trminos
233
GLOSARIO DE TRMINOS
A
A
Absoluta
Absorcin
A.C.F.M.
Unidad de medicin del caudal de aire (Actual Cubic Feed per Minute)
A.C.F.T.D.
Polvo natural usado para realizar pruebas de filtros (Air Cleaner Fine Test
Dust)
Acoplamiento (filtros)
Acoplamiento elstico
Actuador
Actuador lineal
Actuador rotativo
Acumulador
Aditivo
Aire comprimido
Aire libre
Aire, receptor de
Aire, respiradero de
234
Aire estndar
Aireacin
Amortiguador
Amplificador
Amplitud de sonido
Anilina, punto de
Anillo antiextrusin
rea anular
Atmsfera tcnica
Atmsfera tcnica
B
Bar
Barrilete
Bernouilli, ley de
Bloque
Bomba
Boyle, ley de
Brazo de palanca
Brida
By-pass (derivacin)
Bubble point
Bulk, mdulo de
Resistencia a la
compresibilidad.
compresibilidad
del
fluido.
Recproco
de
la
Glosario de trminos
235
C
Cc
Caballo de vapor
Cada de presin
Caldern
Calor
Calora
Cmara
Canal
Canalizacin
Efecto fsico por el cual un fluido tiende a pasar a travs de aquel canal de
mayor seccin o que le ofrezca menor resistencia al paso.
Capilar
Carga esttica
Carrera
Cartucho
Caudal
Volumen o masa de fluido que pasa por una conduccin por unidad de
tiempo. La unidad ms empleada en la prcticaes el litro por minuto.
Caudalmetro
Cavitacin
Central hidrulica
236
Charles, ley de
Chicle
Ciclo
Cilindrada
Vase desplazamiento.
Cilindro
Cilindro buzo
Cilindro amortiguador
Cilindro de doble efecto Cilindro en el que la fuerza del fluido puede aplicarse en ambos sentidos
del elemento mvil.
Cilindro de simple
efecto
Cilindro telescpico
Cilindros en tndem
Circuito
Circuito abierto
Circuito cerrado
Circuito diferencial o
regenerativo
Circuito piloto
Circuito de puesta en
vaco
Glosario de trminos
237
Circuito servo
Circulacin laminar
Circulacin turbulenta
Codo
Conector que forma ngulo entre dos conducciones que se unen. Salvo
especificacin en sentido contrario, el ngulo es de 90.
Colador
Colector de retorno
Colmatacin
Componente
Compresibilidad
Compresor
Compresor de varias
etapas
Contaminante
Contrapresin
Control
Convertidor de par
Corredera
Cruz
D
D
Delimitacin de un
montaje
238
Densidad
Depsito
Derivacin
Vase by-pass.
Descarga
Descompresin
Desplazamiento
Desplazamiento
positivo
Drenaje
E
Elemento filtrante
Empaquetadura
Enchufe rpido
Energa
Energa cintica
Equilibrio hidrulico
Caso en que fuerzas hidrulicas iguales y opuestas actan sobre una parte
de un componente hidrulico.
Estrangulamiento
F
F
Filtro
Filtrabilidad
Glosario de trminos
239
Filtracin absoluta
Flash point
Fluido
Un lquido o gas.
Fluido ininflamable
Fludica
Frecuencia
Fuerza
G
Gravedad especfica (de Es la relacin entre el peso de un volumen determinado de lquido y el
peso del mismo volumen de agua.
un lquido)
H
Hidrulica
Hidrosttica
Hidrodinmica
Hidrocintica
Hidroneumtica
I
ndice de viscosidad
Inhibidor
Intensificador
Intercambiador de
calor
240
J
Junta
Junta trica
L
L
Lnea
Lnea de aspiracin
Lnea de presin
Lnea de retorno
Lubricador
Lubricante
Fluido, generalmente aceite de base mineral, que forma una pelcula entre
las superficies para evitar el contacto directo entre las mismas.
M
M
Manifold
Manmetro
Margen de supresin
Medio filtrante
Micra
Motor hidrulico
Motor de cilindrada
fija
Motor par
Glosario de trminos
241
N
N
Neumtica
Newt
Ncleo
Numero de
neutralizacin
O
Obturador
Elemento de ciertas vlvulas que impiden el paso del caudal cuando queda
ajustado en su asiento.
Orificio
P
P
Pasaje
Pascal, principio de
Par
Fuerza giratoria.
Pistn
Placa base
Poise
Poro
Potencia
242
Potencimetro
Presin
Presin absoluta
Presin atmosfrica
Presin de abertura
Presin diferencial
Presin manomtrica
Presin de carga
Presin piloto
Presin de prueba
Presin recomendada
Presin que vence todas las resistencias del sistema. Incluye las necesarias
para realizar el trabajo til as como las prdidas por rozamientos.
Presin de trabajo
Presostato
Presurizar
Puerto o orificio
Punta de presin
Punto de anilina
Punto de ignicin
Glosario de trminos
Purga
243
Q
Q
R
R
Reductor
Refrigerador
Rgimen laminar
Rgimen turbulento
Regular
Regulador de caudal
Aparato que se utiliza para regular la cantidad de fluido que circula por l.
Rellenar
Rendimiento
Restrictor
S
S.C.F.M.
Unidad de medicin del caudal de aire (Standard Cubic Feed per Minute)
Secuencia
Seal
Servocircuito
Servovlvula
244
Silenciador
Stoke
T
t
Tacmetro
Tanque
Vase depsito.
Te
Trabajo
Tubo o tubera
Turbina
U
Unin
Conector que permite que dos lneas se junten o se separen sin necesidad
de hacerlas girar.
V
v
Vaco
Vlvula
Vlvula antirretorno
Vlvula de control direccional que permite el paso del fluido en una sola
direccin.
Vlvula de cierre
Vlvula de control
direccional
Glosario de trminos
245
Vlvula de deceleracin Vlvula de control de caudal que reduce ste de forma proporcional para
producir una deceleracin.
Vlvula de descarga
Vlvula de
descompresin
Vlvula de equilibraje
Vlvula de prellenado
Vlvula que permite el paso directo (por gravedad) del fluido del depsito
hacia un cilindro durante parte de su ciclo de avance. Permite que se
pueda aplicar la presin de trabajo durante el ciclo de trabajo, y permite el
retorno libre del fluido al depsito, desde el cilindro, durante el ciclo de
retorno.
Vlvula de secuencia
Vlvula de seguridad
Vlvula de seleccin de
pilotaje
Vlvula divisora de
caudal (divisor)
Vlvula divisora
de caudal compensada
por presin
Vlvula piloto
Vlvula reductora de
presin
Vlvula reguladora de
caudal
246
Vlvula reguladora de Vlvula de control de caudal que realiza su funcin con independencia de
caudal compensada por la presin del fluido.
presin
Vlvula reguladora de Vlvula de control de caudal que realiza su funcin con independencia de
caudal compensada por la temperatura del fluido.
temperatura
Vlvula seguidora
Vstago
Venting, venteo
Viscosidad
Volumen
Referencias
247
Referencias
BENLLOCH, J. Lubricantes y lubricacin aplicada.(1983)
BILEK, M. Manual de hidrulica.
EGEA GIL, P. Mecanismos hidrulicos.
FITCH, E.C. An encyclopedia of fluid contamination control for hydraulic systems. Oklahoma State
University. (1982)
GARCA PASCUAL, F. Tecnologa de equipos industriales
HULMER, D. Manual de oleodinmica.(1975)
PALL IND. HYDRAULICS LTD. Hydraulics training manual.(1972)
ROCA RAVELL, F. Filtracin en sistemas oleohidrulicos. (1978)
ROCA RAVELL, F. Manual de hidrulica, filtracin y fluidos.(1996)
ROQUET, S.A. Cursillo oleohidrulica.
SPERRY VICKERS. Curso de introduccin a la oleohidrulica.
SPERRY VICKERS. Curso de diseo circuitos oleohidrulicos.
UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA. Circuitos oleohidrulicos con vlvulas
proporcionales.
VALNCIA, E. - BERGAD, J.M. - SEGALS, J. - RIPOLL, M. Oleohidrulica. Problemes
resolts. (1998)
VERKOL, S.A. Manual de fluidos hidrulicos.(1.982)
Prleg
Prleg
Els alumnes de qualsevol disciplina tcnica, que volen arribar a un domini acceptable de la matria,
comproven aviat dues realitats: que els ensenyaments terics sn necessaris per insuficients, i que s
imprescindible lentrenament personal aprenent a resoldre un nombre determinat de problemes, la
quantitat dels quals depn de cadasc.
Per al cas concret de loleohidrulica, aqu es presenten reunits un conjunt de problemes dexamen,
constituint per tant cada un dells una unitat independent on es du a terme de forma exhaustiva
lanlisi dun circuit determinat.
La preocupaci dels autors ha estat constantment exposar la temtica determinada amb claredat i
concisi.
Si el lector atent descobreix que aquestes qualitats no sassoleixen, agrairem les observacions adients,
per millorar edicions posteriors.
los autores, 1998; Edicions UPC, 1998. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del "copyright", bajo las sanciones
establecidas en las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento
informtico, y la distribucin de ejemplares de ella mediante alquiler o prstamo pblicos, as como la exportacin e importacin de ejemplares para su distribucin y
venta fuera del mbito de la Unin Europea.
ndex
III
ndex
Problema 1 ....................................................................................................................................... 1
Problema 2 ......................................................................................................................................11
Problema 3 ......................................................................................................................................14
Problema 4 ......................................................................................................................................19
Problema 5 ......................................................................................................................................24
Problema 6 ......................................................................................................................................32
Problema 7 ......................................................................................................................................41
Problema 8 ......................................................................................................................................52
Problema 9 ......................................................................................................................................57
Problema 10 ....................................................................................................................................63
Problema 11 ....................................................................................................................................70
Problema 12 ....................................................................................................................................74
Problema 13 ....................................................................................................................................81
Problema 14 ....................................................................................................................................90
Problema 15 ....................................................................................................................................98
Problema 16 ..................................................................................................................................107
Problema 17 ..................................................................................................................................108
Problema 18 ..................................................................................................................................117
Problema 19 ..................................................................................................................................123
Problema 20 ..................................................................................................................................131
Problema 21 ..................................................................................................................................140
Problema 22 ..................................................................................................................................149
Problema 23 ..................................................................................................................................154
IV
Problema 24 ..................................................................................................................................160
Problema 25 ..................................................................................................................................166
Problema 26 ..................................................................................................................................171
Nomenclatura................................................................................................................................177
Bibliografia ...................................................................................................................................179
Problema 1
Problema 1
1.1 Enunciat
El manipulador dun robot industrial s constitut pels elements segents: una bomba de paletes
de volum de desplaament (cilindrada) constant, de rendiment global: = 0,8 i rendiment
volumtric: v = 0,95, accionada per un motor elctric de 730 rpm; dos distribudors D1 i D2
que permeten accionar els dos pistons Z1 i Z2. Z1 es fa servir per desplaar la pina i t un
dimetre exterior de 80 mm i un dimetre de tija de 25 mm. Z2 es far servir per tal daccionarla essent el seu dimetre exterior 125mm i el seu dimetre de tija 32 mm. La figura 1.1 mostra
l'esquema del circuit.
El cicle de treball consta de quatre fases:
1a) La pina es tanca sobre la pea cilndrica a causa de loli a pressi que arriba estant dins el
distribudor D2 en posici a. Velocitat del pist Z2: 0,7 cm/s., constant al llarg de tota la
fase, la qual dura 3 segons. Esfor a vncer: 5000 N, constant durant tota la fase.
2a) El pist Z1 es desplaa amb la pina carregada des dA fins a B. Durada de la fase: 3
segons. Velocitat del pist Z1: 1 cm/s, constant al llarg de tota la fase. Esfor a vncer:
6000 N, constant durant tota la fase.
3a) La pina sobre i deixa anar la pea transportada. Durada de la fase: 2,8 segons. Velocitat
del pist: 0,749 cm/s, constant durant la fase. Esfor a vncer: 5000 N, constant durant la
fase.
4a) El pist Z1 es desplaa amb la pina buida des de B fins a A. Velocitat: 1,108 cm/s, constant
durant la fase. Esfor a vncer: 5500 N, constant durant la fase.
Els distribudors D1 i D2 es consideren sense prdua de crrega. Les dimensions de la pina sn
assenyalades a la figura 1.2.
a) Incorporeu les vlvules necessries que faltin, per tal que el circuit pugui funcionar amb
seguretat.
Problema 1
Dades de la pina:
xA = 46,5 mm
yA = 0
xB = 0
yB = 59 mm
xEo = 39,33 mm
yEo = 29,5 mm
EoE = 12,52 mm
EA = 42,27 mm
EB = 36,71 mm
= 143,89
Z2
B
Moviment dels
punts AA: horitzontal
1.2 Soluci
a) Falta afegir dues vlvules limitadores de pressi, la primera just desprs de la bomba i la segona
per lacumulador. Tamb safegeix un acumulador i una vlvula antiretorn entre lacumulador i la
bomba. Per tal de regular la velocitat del pist i, per tant, regular la velocitat en qu es tanca i sobre
la pina, safegeix un parell de vlvules reguladores de cabal. Finalment, per evitar que la pina es
tanqui massa de pressa, safegeix una vlvula antiretorn a la sortida del pist Z2 pilotada per laltra
branca.
b) Agafant les dades de lenunciat fem un estudi grfic de velocitats, forces i superfcies dels pistons
en el temps (fig. 1.4). Primer s necessari calcular les superfcies dels pistons:
Z 2
Z1
Z 2
Z1
12,52
= 122,71 cm 2
4
82
A=
= 50,265 cm 2
4
(12,52 3,2 2 )
A=
= 114,675 cm 2
4
(8 2 2,52 )
A=
= 45,356 cm 2
4
A=
Problema 1
Per calcular el temps que tarda a tornar el pist Z1 noms cal calcular els recorreguts i veure quan
temps es tarda (vegeu el primer grfic de la figura 1.4).
Z 1 {x = c t ; x AB = 1 3 = 3 cm
x = ct
Z1 {
3 = 1108
,
t t = 2,7s
Per calcular els cabals de cada pist s necessari multiplicar lrea del cilindre per la velocitat de
loli. La diferncia de cabals entre el subministrat per la bomba i els necessaris per moure els pistons
ens dna el cabal que haur de subministrar lacumulador; si el multipliquem pel temps tindrem el
volum que ha de tenir.
QB =
t
=
t Qr =
Z 2
Z1
Z 2
Z1
3s
204,68
3s
201,68
2,8 s
191,03
2,7 s
184,21
150,795
0,895
240,49
-48,565
135,67
-0,02550
257,67
t (Q B Qr ) -52,99
Problema 1
QB
68,228
=
= 71,81 cm 3 / s
VB
0,95
Q thB = VB n B
71,81cm 3 / s = VB
cm 3
rev. 1 min.
730
v
min. 60 s
cm 3
VB = 5,902
volta
d) Tenint en compte lequaci P = F/A i agafant com a referncia el grfic de forces dels pistons que
hi ha a la figura 1.4, es pot calcular fcilment quines sn les pressions.
5000
= 4,074 bar
122,71
6000
P Z1 =
= 11,93 bar
50,265
5000
P Z 2 =
= 4,36 bar
114,675
5500
P Z1 =
= 12,126 bar
45,356
P Z 2 =
12,126 68,228
= 103,41 W (0,14 CV)
0,8 10
F
=
A1 A 2
5000 N
(122,71 114,675) cm 2
1m
10 4 cm 2
1 bar
= 62,227 bar
N
105 2
m
Problema 1
g)
v a, = 0,88
cm
s
Fig. 1.8 Pina amb diagrama de velocitats
V ' a = 0,68
cm
s
Fig. 1.9 Diagrama de velocitats
10
v a, = 0,52
cm
s
Fig. 1.10 Diagrama de velocitats
Problema 2
11
Problema 2
2.1 Enunciat
Una cisalla porttil per tallar rod dacer de construcci de 20 mm de dimetre i lmit elstic
de 90 kg/mm2 t un recorregut de la ganiveta solidria amb el pist P de 25 mm i els frecs i les
prdues de crrega del circuit equivalen a 15 kp/cm2.
Altres dades sn:
B = 0,87
ME = 0,85
cos = 0,88
Es demana:
a) A quina pressi sha de calibrar la vlvula de seguretat S si es vol treballar amb un marge de
seguretat de 10 kp/cm2.
b) Si la bomba B t un cabal d1 l/min, quants talls per minut es poden realitzar tericament?
c) Quina fora ha dexercir la molla M per fer retrocedir la ganiveta quan no es dna senyal
elctric a la vlvula distribudora D?
d) La potncia del motor que acciona la bomba, tenint en compte que, amb les condicions de
funcionament, sadmet que el motor tingui una sobrecrrega dun 30 %.
12
2.2 Resoluci
Per resoldre aquest problema cal entendre el dibuix de la figura 2.1. Sobre el dimetre de 60 mm loli
que prov de la vlvula de dues posicions empeny el pist (de simple efecte). La ganiveta (dimetre
de 20 mm) a laltre extrem de pist fa una fora que permet tallar. Una molla retorna el pist a la
seva posici. La relaci de dimetres s inferior a 1, ja que aix la pressi s major en la ganiveta.
a) La pressi a calcular s la que hi ha a lextrem de dimetre de 60 mm del pist. A aquesta pressi
hem de sumar la deguda als fregaments (ja que sn prdues) i les del marge de seguretat.
Lesfor de tall mxim s:
FTall = P S = P
2
d 2
20 (mm 2 ) = 25120 kg
= 80 kg
2
mm
4
4
F
F
25120
=
=
= 8,89 kg
= 889 kg 2
mm 2
cm
S d 2 60 2
4
4
Problema 2
13
cm 2
602
( mm2 ) 25 ( mm) = 70650 mm3 = 0'0706 l
4
QB
1 (l/min)
=
= 6,4 talls/mi n
Q T 0,155 (l/min)
c) La fora que ha dexercir la molla M per fer retrocedir la ganiveta s la dels frecs i les prdues de
crrega del circuit:
FM = 15
kg 62
cm2 = 424 kg
cm 2 4
= 2,31 CV
450
0,87
2,31
= 1,78 CV
1,3
14
Problema 3
3.1 Enunciat
Una unitat de sinteritzaci (premsat de pols) disposa de dues premses equipades amb els
circuits de les figures 1a i 1b.
Shan de premsar dues substncies de les caracterstiques segents:
- substncia 1: premsat a velocitat constant, c=6 m/s i amb la variaci de la pressi de la figura
2.
- substncia 2: premsat a pressi constant, p=120 bar i amb la variaci de la velocitat de la
figura 3.
Prdues de fricci en el pist de la premsa: p = 2 bar.
a) Seleccioneu la premsa adequada per a cada una de les substncies 1 i 2.
b) Determineu en cada cas el valor mxim de la pressi pB en el procs de premsat (el pist
baixa) i en el de recuperaci (el pist puja).
c) Calculeu el cabal doli subministrat a la premsa en el procs de premsat.
d) Calculeu la velocitat de pujada del pist si el cabal doli s 1 l/s.
e) Afegiu-hi si ho creieu convenient, els elements que hi manquen.
D1 = 0,2 m
D2 = 0,18 m
D3 = 0,3 m
Problema 3
15
Fig 3.1
100
80
c = 6 m/s
Fig. 3.2
= 120 bar
Fig. 3.3
0.1
0.08
0.06
0.04
0.1
0.08
0.06
0.04
0.02
0
0.01
20
0.02
40
0.01
60
m/s
120
Pm (bar)
1. dipsit.
2. bomba i motor (la bomba de la figura s de cilindrada variable regulada per cabal)
3. regulador.
4. vlvula limitadora de pressi.
5. vlvula de retenci.
6. acumulador.
7. distribudor 4/3.
8. vlvula limitadora de cabal.
9. pist de premsa.
Fluid: oli de densitat r = 800 kg/m3
16
3.2 Resoluci
a)
120
120 bar
100
80
c=6 m/s
50
0 1
Z
Q
C
0,1
0,05
0,02
C
QM
0.05
0.1
Z
2 3
c = 6 m/s
Fig. 3.4
Fig. 3.5
Problema 3
17
a) per a la substncia 1
b) per a la substncia 2
A1 =
A1
A2
A3
A4
pB
a)
Po0
b)
PMmx=120 bar
Po 0
b)
PB = p + PM (A4/A1) =
= 2+120 (0,3/0,2) = 272 bar
p = 2 bar
PBA2
PB= p (A1/A2) =
PB
pA1
10,523 bar
c = cte
QB = cte
a)
c = c(z) QB = A1 c(z)
QM
0.2
d)
b)
6m/s
0.05
0.1
18
e)
D1 = 0,2 m
QB = nBvB v = cte
D2 = 0,18 m
D3 = 0,3 m
si pz 0 i G 0 , no calen ms
elements de seguretat.
Fig. 3.6
Problema 4
19
Problema 4
4.1 Enunciat
En un terminal de descrrega, per a la distribuci de mercaderies es dissenya un sistema
empenyedor-elevador per passar caixes de la cinta transportadora (A) a la cinta
transportadora (B), situada 2 m per sobre de la cinta (A). Un escner llegeix letiqueta de la
caixa i en decideix la impulsi tot donant lordre elctrica que desencadena loperaci delevar
la caixa segons el cicle segent (la bomba B funciona permanentment):
Dades:
El recorregut dels empenyedors s de 0,6 m.
Aquest cicle de treball es pot produir com a mxim 1 cop per minut.
El pes mxim de les caixes s de 2 t. Coeficient darrossegament: K=0,2.
2
20
Rendiments de la bomba B:
volumtric: 0,94
hidrulic: 0,93
mecnic: 0,915
c) Com es modificarien els resultats de lapartat anterior si shi installa un acumulador? Quina
capacitat ha de tenir?
d) Quin s el temps mnim de la fase 5?
e) A quina pressi treballa el circuit en la fase 2?
f) Hi sobra o hi manca algun element en el circuit? Tot modificant el circuit o la seva forma
dactuar, (a ms de lacumulador), es pot economitzar el funcionament dalguna altra forma?
Problema 4
21
0.6 m
B
3
1
2m
A
K=0.2
ESCNER
M
n v = 0,94
nn = 0,93
nm= 0,915
22
4.2 Resoluci
a)
Cabal mxim:
Q 3 = Velocitat K cc =
20 dm
1,1 0,2826 dm 2 = 0,622 l = 37,3 l
s
min
10"
2000
P3 =
= 70,8 kp 2
cm
0,2826
P1 = P3 =
400 kp
2000 0,2
S1 =
= 5,65cm 2 f =
S1
70,8
4 5,65
=2,68 cm
p
N=
(70,8 + 10 + 12)
= 9,615
450 0,8
9,615
1
= 8 CV motor de 10 CV
1,2
37,3 l
Pmx=92.8 kp/cm2
En el temps que no actua envia loli per la vlvula de descrrega, Pmx = 92,8 kp/cm2
En el treball: P=70,8+10=80,8 kp/cm2
Problema 4
23
c i d)
Fase
t1
t2
t3
t4
t5
t6
Segons
(s)
3
2
10
3
7,76
34,24
Qnecessari
(l/min)
7,46
5
37,3
7,46
37,3
0
Qnecessari
(l/s)
0,127
0,083
0,622
0,124
0,622
0
Q
1,1
Vnecessari
Vdonat per la
Q 2
t
1,1
bomba
Saldo
Saldo
Acumulat
0,115
0,075
0,565
0,113
0,565
0
0,345
0,15
5,65
0,339
4,384
0
0,18t2
0,54
0,36
1,8
0,54
1,397
6,163
+0,195
+0,21
-3,85
+0,201
-2,987
+6,163
+0,195
+0,405
-3,445
-3,244
-6,231
-0,068 0
4,39dm 3
= 7,76"
0,622 dm 3
seg
1,1
10,9 l/min
10.9
N=
cilindrada: c =
10,9 92,8
= 2,81 CV
450 0,8
10,9 l
min 1 = 7,73cm 3
1500 rpm 0,94
Motor 3 CV a 1500 rpm
e)
10 kp 2 0,0565
F
0,565
cm
P2 = =
=
= 22,5 kp 2
cm
S
0,0565 0,0314
0,251
f)
Antiretorn pilotat perqu no baixi lascensor si hi ha un tall en el subministrament elctric, (No
nhi ha prou amb un antiretorn simple a la sortida de la bomba.) Tamb es pot substituir per un
distribudor amb molla, que en fallar el corrent, canvi la posici del distribudor.
Funcionament a base de parar el motor en t6.
Lescner ordena a una vlvula de descrrega que en els temps morts descarregui loli a baixa
pressi.
24
Problema 5
5.1 Enunciat
El dispositiu dajust de peces duna mquina-eina est format pel circuit de la figura, el
funcionament del qual s cclic i consta de les fases segents:
Cas a:
-
temps t1 = 3 s, la bomba acciona el pist i posiciona la pea tot desplaant-la a una velocitat
constant de 20 cm/s.
temps t2 = 1 s, quan el pist arriba al final de la seva cursa desprs del temps t1, acciona el
dispositiu C, que connecta lacumulador dalta pressi 1, per tal dajustar la pea.
temps t3 = 6 s, desconnexi de lacumulador dalta pressi i retorn del pist amb velocitat
constant a la posici inicial.
temps t4 = 5 s, es fa servir per carregar lacumulador de baixa pressi 2, no sacciona el
pist.
temps t1 = 3 s, la bomba acciona el pist que desplaa la pea a una velocitat uniformement
variada (c = K t ) que val: c = 0 en el temps t = 0 s, i ca = 12 cm/s en el temps t = 3 s.
Problema 5
25
temps t2 = 2 s, la bomba acciona el pist que desplaa la pea a una velocitat constant de 12
cm/s.
temps t3 = 3 s, la bomba acciona el pist que desplaa la pea a una velocitat uniformement
variada, per amb accelerari negativa. Velocitat c = 12 cm/s per a t = t1+t2 = 5 s i c = 0
cm/s per a t = t1+t2+t3 = 8 s.
interval de d1 s per tal que actu lacumulador dalta pressi i compacti la pea.
temps t4 = 4 s, desconnexi de lacumulador dalta pressi i retorn del pist amb velocitat
uniformement variada de manera que, per a t = t1+t2+t3+tp = 9 s, c = 0, i per a t =
t1+t2+t3+tp+t4 = 13 s, c = cr (mxima).
temps t5 = 4 s, continua el retorn del pist amb velocitat uniformement decreixent: t = 13 s,
c = cr (mxima), i per a t= 13+t5 = 17 s, c= 0.
Determineu:
a) Si el circuit indicat s complet per dur a terme la funci indicada o si hi falta algun element.
P=200 b
A1=19,6 cm2
C
A2=11,6 cm
5.2 Resoluci
a)
Dues possibles configuracions de circuits complets poden ser les segents, encara que nhi ha
daltres.
26
1
P=200 b
A1=19,6 cm2
C
2
A2=11,6 cm
P=200 b
A1=19,6 cm2
C
A2=11,6 cm2
Problema 5
27
b)
Soluci al cas a:
Durant el primer instant t1, sha de fer avanar el cilindre amb una velocitat de 20 cm/s. Si la secci
del cilindre A1 s igual a 19,6 cm2, podem deduir les necessitats de cabal per assolir aquesta velocitat
davan:
Q a = v a A 1 = 20 cm/s 19,6 cm 2 = 392 cm 3
De la mateixa manera, podem deduir el cabal necessari per fer retornar el cilindre. En principi, la
velocitat de retorn no la coneixem, per es pot deduir fcilment sabent la distncia que sha avanat i
el temps que es trigar en retornar:
Distncia recorreguda pel pist en avanar:
h a = 20 cm/s 3s =60cm
Velocitat de retorn:
60 cm
= 10 cm / s
6s
Llavors, el cabal necessari de retorn, tenint una secci de la tija de A2=11,6 cm2, ser:
vr =
x
ha = cota 20 cm/s 3 s = 60 cm
t1=3s
t3=6s
t2=1s
t4=5s
vr = 10 m/s
va = 20 m/s
QB = 124,8 cm3/s
vrA2 = 116 cm /s = QB
vaA1 = 392 cm /s = Qa
t1(Qa-QB)
QBt4
Vac
QBt2
t
t3(Qa-QB)
28
Un cop coneixem els cabals instantanis davan i retorn del cilindre podem definir el cabal que ens
ha de proporcionar la bomba, calculant el valor mitj:
QB =
Q a t 1 + Q r t 3 392 3 + 116 6
=
= 124,8cm 3 /s
t1 + t 2 + t 3 + t 4
3 + 1+ 6 + 5
Com que en fer avanar el cilindre necessitem un cabal superior al que ens proporcionar la bomba,
hem de fer s del cabal de lacumulador. Llavors el cabal que aquest ens donar s la diferncia fins
arribar als 392 cm3/s.
Q ac = Q a Q B = 392 124,8 = 267,2 cm 3 /s
Lacumulador haur subministrat el mxim cabal al final del perode davan del cilindre. Aquest
volum ser el Vac:
Vac = t 1 Q ac = 3 267,2 = 8016 cm 3 /s
Tots aquests parmetres queden ben reflectits a la figura 5.4.
c) Treballarem sempre a 10 bar, que sn les prdues de pressi en el circuit i els frecs del pist, amb
lexcepci del perode t2 en el qual connectem lacumulador dalta pressi i es treballa a la pressi
daquest: 200 bar.
Soluci al cas b:
b) Primerament, fam els clculs de les acceleracions del pist (acceleracions dels fluids) per tal de
conixer millor la cinemtica del sistema.
v a = 12 cm/s
v a 12
=
= 4 cm/s 2
a1 =
t 1 = 3s
t1
3
t12
32
= 4
= 18 cm
2
2
x 2 = v a t 2 = 12 2 = 24 cm
x1 = a1
x 3 = va t 3 a1
t3
32
= 12 3 4
= 18 cm
2
2
A continuaci es presenten els grfics devoluci del cilindre dacord amb les especificacions de
lenunciat del problema:
Problema 5
29
x
x3
x4
x2
x5
x1
t1=3 s
t2=2 s
t3=3 s
t4=4 s
t5=4 s
tp = 1 s
15 cm/s
12 cm/s
a1 = 4 cm/s2
a2 = 3,75 cm/s2
-a1
-a2
h 60
=
= 30 cm
2
2
2
t4
42
; 30 =a 2
a 2 = 3,75cm/s 2
2
2
v r = a 2 t 4 = 3,75 4 = 15 cm/s
x4 = a2
Un cop coneixem les dades cinemtiques del sistema, coneixem les necessitats de cabal instantani.
Aquest cabal tindr un perfil en el temps idntic al de la velocitat del pist. Per determinar el cabal
que ens ha de proporcionar la bomba noms hem de calcular el valor mij daquest cabal instantani,
tal com ho vam fer al cas a.
30
a t
a t
a 1t1
a t
A1 + v a A1 t 2 + 1 3 A1 + 2 4 A 2 + 2 5 A 2
2
2
2
QB = 2
t1 + t 2 + t 3 + t p + t 4 + t 5
4 3
4 3
3.75 4
3.75 4
19,6 + 12 19,6 2 +
19,6 +
11,6 +
11,6
2
2
2
QB = 2
= 110,11cm 3 /s
17
Llavors, lacumulador de baixa pressi ha dabsorbir lexcs de cabal en els instants en qu les
necessitats de cabal del pist siguin ms petites que el cabal subministrat per la bomba, i viceversa,
ha de subministrar cabal en els instants en qu el pist necessiti ms cabal del que proporciona la
bomba.
Per tant, el perfil del cabal instantani de lacumulador ha de ser la diferncia entre el cabal de la
bomba i el cabal del pist.
Per calcular el volum de fluid que proporciona o absorbeix lacumulador noms hem dintegrar el
cabal instantani daquest. Aix ens dna el grfic segent:
-V
Vm4
t1
t2
tp
t3
t4
t5
V1
Vm2
V5=Va
Vac
V4
V2
QBtp
V3
+V
Fig. 5.6 Volum a lacumulador
Integrant cadascuna de les parts ben diferenciades del comportament del cabal a lacumulador,
obtenim els valors dels volums V1,V2,V3,V4,V5,Vm1 i Vm2 que mostra la figura 5.6.
Problema 5
31
V1 = 22,47 cm 3
V2 = 250,18 cm 3
V3 = 22,47 cm 3
V4 = V5 = 92,44 cm 3
t 12
Q B t1
2
V2 = 0t2 (v a A 1 Q B ) dt = v a A 1 t 2 Q B t 2
V1 = 0t1 (a1 A 1 t Q B ) dt = a 1 A 1
t 32
Q B t 31
2
t 2
V4 = V5 = 0t41 (a 2 A 2 t Q B ) dt = a 2 A 2 4 Q B t 4
2
V3 = 0t3 (a1 A 1 t Q B ) dt = a 1 A 1
La funci V1, que ens expressa el volum a lacumulador al perode t1, t un mxim a linstant tm1. Per
calcular-lo fem la derivada de V1 i igualem a zero.
dV1
= a 1 A 1 t m1 Q B = 0
dt
Q
110,11
t m1 = B =
= 1,4 s
a 1 A 1 4 19,6
2
Vm1 = a 1 A 1
t m1
Q B t m1 = 77,26 cm 3
2
Vm2 = a 2 A 2
t m2
Q B t m2 = 46,89 cm 3
2
32
Problema 6
6.1 Enunciat
Mitjanant el circuit de la figura 6.1 s'aconsegueix comprimir una massa M tot actuant sobre
els cilindres A i B, connectats en srie.
Problema 6
33
P20=80 bar
n=1500 rpm
v=0,95
A1=380 cm2 (rea del pist)
l(cursa)= 1 m
6.2 Resoluci
a) Podem distingir diversos elements:
34
- La bomba, el tanc i una vlvula limitadora de pressi que est tarada a 80 bar i que ens limita la
pressi mxima de treball del circuit.
- La vlvula antiretorn, que permet la sortida de l'actuador A quan ha de seguir solidari a la sortida
de l'actuador B.
- La vlvula limitadora de pressi 10 que est limitada a 50 bar. Quan la pressi a lentrada passi de
50 bar, aquesta descarregar cap a la sortida i enviar pressi cap a l'actuador A. Hi ha tamb una
vlvula antiretorn que permet que durant la carrera de retrocs de l'actuador A, aquest pugui
descarregar l'oli a travs de la vlvula distribudora cap al tanc.
Problema 6
35
- La vlvula distribudora de quatre vies i tres posicions, accionada mitjanant una palanca. Aquesta
ens permet enviar l'oli que prov de la bomba cap al tanc o b cap a una cambra o cap a l'altra dels
actuadors A i B.
Fig. 6.8
s a la figura 6.9 on podem veure que, per a t=5 s, la pressi a l'entrada de la vlvula limitadora de
pressi arriba als 50 bar. En aquest moment, la vlvula disparar.
36
Per a 5<t<7 s, podem veure els fluxos a la figura 6.10. En aquesta fase la pressi a l'entrada de la
vlvula limitadora 10 s superior a 50 bar i a la sortida est limitada a aquest darrer valor. Ara,
l'aportaci d'oli a la cambra de l'actuador A ja no es realitza directament des del tanc mitjanant la
vlvula antiretorn sin que es fa a travs de la vlvula limitadora de pressi 10.
Problema 6
37
Per a 7<t<18,5 s, tenim la fase de retorn dels actuadors. Val a dir que aquest valor de t=18,5 s es
calcula a l'apartat b. Els fluxos de l'oli els podem veure a la segent figura:
3
voltes 1 min 150 cm 3
= 3562,5 cm
s
min 60 s
volta
5 t 7s ub =
QB
=
A1 + A 2
cm 3
s = 5,878 cm
2
s
606 cm
3562,5
38
cm 3
QB
s = 7,88 cm
=
7 t 18,5 s u r =
s
2 A2
452 cm 2
3562,5
I el temps de retorn:
tr =
l
90,556 cm
=
= 11,49 s
ur
7,88 cm
s
Llavors, el temps total des que surt fins que torna a l'origen:
T = t a + t b + t r = 5 s + 2 s + 11,49 s = 18,49 s
c) Pel que respecta a les forces tils exercides en les tres fases, aquestes sn:
Perode: 0 t 5 s
Frmula utilitzada: p A 2 Dp 2A 1
Instant concret:
t=0
N
N
2
2
1m2
1 m2
5
2
m
5 bar 10
226 cm 4 2 5 bar 10 m 2 380 cm2 4 2 = 26700 N
bar
bar
10 cm
10 cm
t = 3
N
N
2
2
1 m2
1 m2
20 bar 105 m 226 cm2 4 2 5 bar 105 m 2 380 m2 4 2 = 7200 N
bar
bar
10 cm
10 cm
5
t = +3
N
40 bar 105
N
2
2
m2 226 cm2 1 m 5 bar 105 m2 2 380 cm2 1m = 52400 N
4
2
4
bar
bar
10 cm
10 cm2
Perode: 5 t 7 s
Frmula utilitzada: p (A 1 + A 2 ) Dp 2A 1
Instant concret:
Problema 6
39
t = +5
N
N
2
2
1m2
1m2
50bar105 m (226+ 380)cm2 4 2 5 bar105 m 2 380cm2
= 265000N
bar
bar
10 cm
104 cm2
t =7
N
N
2
2
1m2
1m2
5 m
2
5 m
(226+ 380)cm 4 2 5 bar 10
2 380cm2 4 2 = 325600N
60bar 10
bar
bar
10 cm
10 cm
Perode: 7 t 18.5 s
Frmula utilitzada: Dp 2A1
Instant concret:
N
5 bar 10 5
2
m 2 2 380 cm 2 1 m
= 38000 N
4
bar
10 cm 2
Problema 7
41
Problema 7
7.1. Enunciat
En una mquina-eina sha dinstallar un circuit format per dos cilindres connectats en srie i
accionats per una bomba de paletes (figura 7.1).
Les mides dels dos cilindres idntics de doble tija sn:
D1= 220 mm
D2= 100 mm (de la tija)
h = 500 mm (cursa)
Les caracterstiques del moviment sn:
Fw1 = fora resistent que s variable amb el temps. A la figura 7.2 es veu levoluci de Fw1 pel
perode davan ta durant la fase de retrocs de durada tr. Fw1 i Fw2 varien de forma anloga a
lavan.
Fw2 = de valor la meitat de Fw1.
FR1 = FR2 = A P = A (0,5 + 0,06c) fora de fricci als cilindres (presents a lavan i al
retrocs).
A = secci til del pist.
c = velocitat del pist (cm/s).
P = en bar.
FG1 = P1A, FG2 = P2A, forces resistents (presents a lavan i al retrocs).
FK = P A, fora activa.
Prdua de crrega als punts a b : Pab = 0,08c : c (cm/s) P (bar).
Durada del perode davan, ta = 5 s; durada del retrocs, tr = 2 s; durada de les aturades,
to = 5 s
El procs consta de quatre fases:
1a) Avan dels dos cilindres connectats en srie, exercint un treball til.
2a) Parada per canviar leina.
3a) Retrocs dels dos cilindres connectats en srie, exercint un treball til.
4a) Parada per canviar leina.
Es vol obtenir un moviment uniforme garantit, amb aprofitament mxim denergia.
Amb aquestes dades, trobeu respostes a les preguntes segents :
42
FK
FG1
Fw1
FR1
FG2
Fw2
A
P2
P3
P1
a
P
M
b
FR2
Problema 7
43
Fw 2 =
Fw1
Fw1
2
5 105 N43210m
m=ta/100
t a /2
ta
7.2. Resoluci
a) Figura 7.3: Avan dels dos cilindres connectats en srie
Figura 7.4: Parada
Figura 7.5: Retrocs
Figura 7.6: Parada per canviar leina
44
a)
FK
FG1
FG2
Fw1
P0
P1
Fw2
FR1
P2
A B
P T
B FR2
P3
Problema 7
45
FK
FG1
3
A P
0
FG2
Fw1
P1
FR1
Fw2
A
P T
P3
P T
A B
P2
P T
B FR2
46
FK
FG1
FG2
Fw1
A
P0
P1
Fw2
FR1
P3
A B
P T
P2
P T
FR2
Problema 7
47
FK
FG2
FG1
Fw1
A P0
P1
FR1
Fw2
FR2
A
AB
P T
P2 P3
48
b)
D1 D2 h 220 100 500 mm
x
h= 50 cm
ta = 5 s
to = 5 s
tr = 2 s
tb = 5 s
c
ca = h/ ta
Q
cr= h/ tr
Qa = caA
Qr = crA
QB =
Qa ta + Qr tr
ta + tb + tr + to
ca =
cr =
h 50
=
= 10 cm / s
ta
5
h 50
=
= 25 cm / s
tr
2
QB =
Qa ta + Qr t r
3015,9 5 + 7539,82 2
=
= 1774,07 cm3 / s
t a + tc + tr + t o
5+5+ 2+5
V
- QBto= - 8870,35
t
(Qr - QB) tr = 11531,55
-QBto= - 8870,35
3
Vac 11531,55 cm
Problema 7
49
Cilindre 5:
82,89 b
Fw2/A
62,16 b
ta
p
pab
P2
to
to
tr
p = 0,5 +0,06 c
2b
1,1 b
pab = 0,08 c
2b
0,8 b
84,79 b
86,89 b
64,067 b
66,167 b
Fw2
=
A
5
2 10
301,59 cm2
N
1 m2
104 cm2
Avan
P2= P3+ p+ Fw2 /A=
0,8+1,1+82,89 =84,79b
0,8+1,1+62,167 = 64,067b
0,5+0,0610= 1,1 b
0,5+0,0625= 2 b
0,0810 = 0,8 b
0,0825 = 2 b
1b
= 82,89 b
N
105 2
m
Retrocs
2+2+82,89 = 86,89b
2+2+62,167 = 66,167b
50
Cilindre 3:
Fw1/A
282,89 b = 165,78 b
282,89 b = 165,78 b
262,16 b = 124,32
262,16 b = 124,32
p1p2
84,7
9
2b
1,1 b
86,89
64,067
66,167
t
po pB
254,67 b
192,48 b
t
Fig. 7.10 Corbes del cilindre 3
Retrocs
Avan
86,89+2+165,78=
254,67 b
64,067+1,1+124,32=189,487 b 66,167+2+124,32=192,48 b
c)
N= QB PB (b)
N mx = Q B PBmx
cm 3 1 m 3
= 1774,07
254,67 b
s 10 6 cm 3
NE
10 5 N
1b
m 2 = 45196,285 W (61,49 CV )
45196,285
53172,1 W (72,34 CV )
0,85
Problema 7
51
d)
x, c, Q, a lapartat b
FW1/A
165,78 b
124,32 b
ta
165,78 b
124,32 b
to
tr
to
2b
p
1,1 b
t
pab
0,8 b
2b
167,68 b
169,68 b
126,22 b
t
FK1=FG 1+FR1+FW1
POA=
128,22 b
pA+pA+FW1
pO = pab+p+ FW1/A
PO
t
52
Problema 8
8.1 Enunciat
Es tracta de desplaar, en moviment vertical, una comporta de pes k=12 tones mtriques
(12000 kg), que separa dos trams de conductes daigua.
Shan de garantir les peculiaritats segents en el funcionament:
1a) Desplaament sincronitzat de tots dos cilindres connectats en parallel (garantia que es
desplacin a la mateixa velocitat).
2a) Possibilitat de retenci de la comporta quan estigui a la part superior (a lalada: x = b =
3 m).
3a) Tenir en compte lestalvi energtic del moviment.
Es demana:
a) Dissenyeu un circuit oleohidrulic que permeti complir els requisits anteriors.
b) Calculeu la pressi i el cabal (en el moviment de pujada) de la bomba daccionament si el
moviment s cclic amb les fases segents:
1. ascens a velocitat uniforme c1
2. aturada de 30 segons
3. descens a velocitat uniforme c2
4. aturada final
El temps total del cicle complet s de: T = 100 s
c) Estudieu la variaci de pressi en el circuit al descens si la pressi de la bomba equilibra les
prdues de crrega als pistons pB2=p
53
Problema 8
Fig. 8.1
b=3 m
(carrera)
c1=0,1 m/s
(ascens)
c2=1,5 c1
(descens)
d1=220 mm
d2=100 mm
K=12.000 kg
p=4 bar
54
8.2 Resoluci
a) Circuit oleohidrulic
Fig. 8.2
b)
Cicle de treball:
Cabals necessaris:
55
Problema 8
ta =
3
b
=
= 30 s
0 ,1
c1
tb =
3
b
=
= 20 s
0 ,15
c2
Q a = 2 c 1 A = 6 , 0318 l / s
Q b = 2 c 2 A = 9 , 047 l / s
t 2 = T ( t a + t 1 + t b ) = 100 ( 30 + 30 + 20 ) = 20 s
A =
( 22
4
QB =
10 2 ) = 301 , 59 cm
Q ata + Q btb
6 , 0318 30 + 9 , 047 20
=
= 3 , 618 l / s
100
t a + t1 + t b + t 2
Clcul de lacumulador (Vac) necessari: mancances i excessos de cabal a cada moment. El volum de
lacumulador correspon a la mxima diferncia entre excessos i mancances (vegeu el grfic adjunt).
( Q B Q a ) t a = 72 , 36 l
( Q B Q a ) t a + Q B t 1 = 36 ,178 l
( Q B Q a ) t a + Q B t 1 + ( Q B Q b ) t b = 72 , 40 l
( Q B Q a ) t a + Q B t1 + ( Q B Q b ) t b + Q B t 2 = 0
V ac 36 ,1782 + 72 , 40 = 108 , 578 l
K
+
2A
12 . 000 Kg 9 ,8 N / kg 1
+ 4 = 23 , 49 bar
N / cm 2
2 301 ,59 cm 2 10
bar
2 +
2 + 2
= 1 9 4 9 6
2
Fig. 8.3
56
Grfics:
Fig. 8.4
Problema 9
57
Problema 9
9.1 Enunciat
El moviment de gir del conjunt duna pala excavadora saconsegueix mitjanant el circuit de la
figura 9.1. El procs dacceleraci i el de frenada sajusten als diagrames de les figures 9.3 i 9.4,
on sindica que:
1. La potncia comunicada per la bomba B s constant durant lacceleraci i igual a Nb =
60 kw, i de 0 durant la frenada. La bomba treballa a pressi constant Pb = 250 bar.
2. El motor M saccelera progressivament tot passant de: n = 0 a n = 150 rpm en ta segons,
variant n, de forma lineal. La progressi de funcionament del motor s constant durant el
procs dacceleraci.
3. La diferncia de potncies: Nb-Nm durant lacceleraci es perd amb el cabal de fuites a
travs de la vlvula limitadora de pressi V.
Calculeu:
a) El temps ta dacceleraci del motor M.
b) El volum de desplaament Vm del motor M.
c) El cabal Q enviat per la bomba al motor.
d) El moment Mm exercit pel motor M sobre la massa m.
e) El temps tf de frenada.
f) La velocitat de rotaci aconseguida al motor M quan el diagrama de funcionament s el de la
figura 9.3, en que la bomba B t incorporat un dispositiu de regulaci de potncia.
58
Fig. 9.1
Fig. 9.2
Problema 9
59
Fig. 9.3
Nb
Nb=30 kW
Pb=175 bar
5/4 ta
Nm
J=2000 kgm2
ta/2
5/4 ta
Fig. 9.4
60
9.2 Resoluci
wo =
2
2 1 5 0
=
= 1 5 7 0 7
60
60
ta
w
t
dw
w2 0
= Jw
t2
=
N
J
ta
dt Mo
2t a
2 0
t = 0 i w = 0
0
N Mo
60 10 3 t a = 2000 kg.m
15 , 707
N Mo t a = Jw o2
rad
s2
; N Mo = N b
t a = 8,2 s
N mo = Pm
Vm
wo
2p
m3
3
N
v 15,707 rad V = 960 cm
60 10 3 W = 250 10 5 2
rad
s
v
m 2p
v
V
Qb =
nV b
v
60 s/min
1
s
M m = Pm
Vm
N
= 250 10 5 2
2
m
9,60 * 10 4
2
rad
v
m3
v = 3819,7 mN
Problema 9
61
Nb
Pm
Mm
Nb = wbMb
Nm=PmVm/2 ;Vm = Vb
ta
tf
ta
Pb
Mb
nm
Qm
tf
Qm=nmVm
m=1
wo =
Mb=PbVb/2
2 no
60
no
ta
tf
nb
Qb
ta
tf
tf
Nm
Nm = wmMn
Nmo
Qb = nbVb, per a =1
Nm = Nmot/ta
ta
tf
ta
Fig. 9.5
62
t a /2
0< t<
ta
2
t
dw
= Jw
t a /2
dt
t=0
t = t a /2
w=0
w = w1
N ' Mo
ta
5t
<t< a
4
2
dw
'
N Mo = Jw
dt
ta
t = 5t a /4
t=
2
w = w2
w=w
1
w1
'
w2
t2
= J
N Mo 2t /2
2 0
a
0
t2
2
N ' Mo
= Jw 1
ta
N Mo t a
2
= Jw 1
4
w
1
2
Jw 20 = Jw 1 w 1 = 0
4
2
[N
J
(w 22 w 12 )
2
J
5 1
N ' Mo t a = (w 22 w 12 )
2
4 2
N Mo t a 3 J
= (w 22 w 12 )
2
4 2
w2
3
2
2
Jw 0 = J(w 2 0 ) w 2 = w 0
4
4
'
Mo
5t a /4
ta
2
Problema 10
63
Problema 10
10.1 Enunciat
El capal duna mquina-eina s accionat mitjanant un motor oleohidrulic M de volum de
desplaament variable. M rep oli a pressi duna bomba B1, tamb de volum de desplaament
variable. Les caracterstiques de M i B 1 sn representades a la figura 10.1. (B2 s una bomba
auxiliar per desplaar el distribudor V2.)
El procs de funcionament s cclic i consta de dues parts:
1) fase de treball (durada: t0= 10 s). El moment til Mmth del motor M s constant de valor: 600
Nm durant 10 s (grfic 1) excepte a la fi de la fase, en qu augmenta el seu valor fins a :
930 Nm; llavors el pressstat p acciona la vlvula distribudora V1 i es passa a la fase
segent. La bomba B1 varia durant aquesta part del moviment el seu volum de desplaament
de forma lineal, tal com sindica al grfic 2.
2) fase de frenada (durada: tf s). El motor M s desconnectat de la mquina-eina i es frena fins
a la velocitat 0 mitjanant la vlvula V3 (Recordeu que la bomba B2 s auxiliar i la seva
tasca exclusiva s accionar la vlvula V2.)
Indiqueu:
a) si el circuit de la figura 10.1 s complet des del punt de vista de la seguretat de les bombes B1
i B 2.
b) la posici dels distribudors V1 i V2 durant les fases de treball i frenada.
Calculeu:
c) les pressions pB en el circuit dalimentaci per a tres valors del volum de desplaament del
motor: VM1 = 200, 250 i 300 cm3/v. Durant la fase de treball el volum de desplaament del
motor es mant constant (200, 250 o 300 cm3/v), de la mateixa manera que durant la fase de
frenada.
64
d) les variacions, en funci del temps, dels cabals de la bomba QB i del motor QM.
e) la variaci, en funci del temps, del nombre de voltes del motor durant la fase de treball i
durant la fase de frenada, amb indicaci del temps total del cicle.
Fig. 10.1
GRFIC 1
GRFIC 2
1200
1000
Mmth 800
(Nm) 600
400
200
0
400
Vb 300
(cm3/v) 200
100
0
0
10
6
t (s)
t (s)
Fig. 10.2
Fig. 10.3
10
Problema 10
65
10.2 Resoluci
a) El circuit no seria complet des del punt de vista de la seguretat: faltaria protegir les sortides de les
bombes B1 i B2 amb vlvules antiretorn i, a ms, faltaria a la sortida de la bomba B1 una vlvula
limitadora de pressi, com es representa en la figura 10.4.
Fig. 10.4
b) La posici dels distribuidors V1 i V2 durant la fase de treball es mostra a la figura 10.2 i durant la
fase de frenada a la figura 10.5.
66
Fig. 10.5
c) Les pressions PB en el circuit dalimentaci, per als tres valors del volum de desplaament del
motor, sn:
PM1 =
M Mth
600
=
= 203,35 bar
( h v m1 )/ (2 ) 0,926 200/ (10 6 2 )
PM2 =
M Mth
600
=
= 162,84 bar
( h v m2 )/ (2 ) 0,926 250/ (10 6 2 )
PM3 =
M Mth
600
=
= 135,705 bar
( h v m3 )/ (2 ) 0,926 300/ (10 6 2 )
Problema 10
67
Q thB = n B V B = 1450
rev 1min
min 60s
300
cm 3
= 7250
cm 3
s
tal com es representa als grfics: 3, 4 i 5. La variaci del cabal del motor QM s:
cm 3
s
GRFIC 3
GRFIC 5
7250
400
300
200
100
0
8000
6000
4000
2000
0
0
10
temps (s)
GRFIC 4
10
temps (s)
GRFIC 6
1450 rpm
2000
1500
1000
500
0
300
200
100
0
0
10
temps (s)
5
temps (s)
Fig. 10.6
10
68
GRFIC 7
6543,12
8000
6000
4000
2000
0
0
10
temps (s)
Fig. 10.7
w0 =
n0 =
Q thM
VM
60
2
6543,12
=
200
cm
v
cm 3
s
1v
= 205,558
rad
s
2 rad
w 0 = 1962,93 rpm
rad
rad
205,558
2
9,75 kgm 2
w0 2 J
s
v
tf =
=
= 2,776 s
P
cm 3
1m 3
210 10 5 N
0
200
VM
v 10 6 cm 3 0,926 m 2
n
VM P1
200
210
10 5 = 721,86 Nm
2 N 2 10 6 0,926
Problema 10
69
GRFIC 8
GRFIC 9
1962,93
2500
2000
1500
1000
500
0
250
200
150
100
50
0
0
10
12,7715
temps (s)
10
12,7715
temps (s)
GRFIC 10
215
210
205
200
195
GRFIC 11
930 Nm
721,86 N
1000
203,35
500
0
10
12,7 15
temps (s)
10
temps (s)
Fig. 10.8
12,7715
70
Problema 11
11.1 Enunciat
El control de cilindres diferencials es du a terme mitjanant circuits tancats amb aspiraci
addicional, com el de la figura 11.1. Aquests elements constitutius sn:
Fig. 11.1
Problema 11
71
Calculeu:
a) El coeficient de prdua de crrega K3 de la vlvula distribudora 3 per tal que en laspiraci
de la bomba (2) no es produeixi cavitaci.
b) Les pressions PK i PR a cada cara del pist. La fricci del pist amb la paret del cilindre s
igual a P = 2 bar.
c) La pressi PB de loli a la sortida de bomba.
Nota: Lenergia cintica es pot considerar negligible.
AR =12,5 cm2
AK =28 cm2
v = 0,2 m/s
Patm =0,98 bar
PV = 0,408 bar (Tensi de vapor)
Pf = KQ 2
K1 = K2 = 89,2 bar / (l/s)2
Q1 = Q2
Problema 11
72
11.2 Resoluci
a) Per tal de calcular el coeficient de prdua de crrega K3, hem de determinar primer els diferents
cabals:
QR = v AR = 2012.5=250 cm3/s
QK = v AK = 2028= 560 cm3/s
Q1 = Q2 = QR = 250 cm3/s
Q3 = QK - Q2 = 310 cm3/s
Fig. 11.2
Per tal que no es produeixi cavitaci, hem dimposar que la pressi absoluta a lentrada de la bomba
sigui, com a mnim, PV. Daquesta afirmaci nextraiem les igualtats:
PK abs = Pat + PK = Pat + K3 Q 3 2 = PV + K2 Q 2 2
73
P v + P at + K 2 * Q 2 2
Q 32
= 52
bar
( l / s) 2
b) La pressi PK podem determinar-la de forma molt senzilla a partir de les prdues degudes a Q3 :
PK = K3 Q32 = 5 bar
Per determinar PR fem el balan de forces a totes dues cares del pist, tenint en compte la fricci amb
la paret del cilindre:
PR AR = (PK + P) AK
PR = ( PK + P)
AK
28
= (5 + 2 )
= 15,68 bar
AR
12,5
74
Problema 12
12.1 Enunciat
El control de cilindres diferencials es porta a terme mitjanant circuits tancats amb aspiraci
addicional, com el de la figura 12.1. Aquests elements constitutius sn:
1r: Actuador lineal o cilindre diferencial, amb una cursa de h= 60 cm.
2n: Bomba de volum de desplaament variable amb dos sentits de circulaci del flux (com a
bomba i com a motor).
3r: Vlvula distribudora per derivar una part de cabal al dipsit durant el retrocs del pist 1.
4t: Vlvules de retenci que actuen per laspiraci addicional de la bomba 2.
5: Dipsit.
6: Vlvules limitadores de pressi, calibrades a Po=100 bar.
Suposant que la posici de l'actuador lineal avanat (cap a la dreta) es pot aproximar
mitjanant el model de la figura 2, i que la fora F a vncer varia segons les figures 3a i 3b,
calculeu:
a) El cabal subministrat per la bomba.
b) El volum de desplaament de la bomba, si v= 0,95 i n = 1450 rpm.
c) Les variacions de pressi Pk, si la fricci del pist amb la paret del cilindre s igual a 5 bar.
Problema 12
75
Indicaci:
=e
u u
t
h = 60 cm
AR = 12,5 cm2
AK = 28 cm2
nB = 1450 rpm
VB = 0,95
p = 5bar
76
daN (103)
4
b
3
F
a
2
0
0
(cm)
60
50
40
x
30
A
20
10
0
0
t
Fig. 12.3 Model de posici de l'actuador lineal aproximat
0t<2
x=6,1425t 2
cm
t :s
2t<7
x=24,5+30{1-e(2-t)/1,221}
cm
t :s
Problema 12
77
12.2 Resoluci
a)
0t2
v=
v
x
t
= 12,285 t
= 24,57 cm/s
(t = 2)
QB
(t =2)
2t7
v=
v
x
t
(t = 7)
30
( 2t ) / 1,221
1, 221
= 0,408 cm/s
3
(cm)
60
50
40
x
30
A
20
10
0
0
t
Fig. 12.4
78
Fig. 12.5
b)
Q Bth =
= V n
t=2
41, 27
t=7
0,687
0,95
0,95
l
v
3
29 cm /v
3
= V 1450 rpm 0, 49 cm /v
1450 rpm
1500
1000
nB
500
(rpm)
0
0
t
Fig. 12.6
Problema 12
79
Fig. 12.7
c)
a
PR 0
Pk A k = F+ pA k
Pk =
F
Ak
+ p Pk = Pk (t) F = F(t)
Pk (t 2) =
2000
28
+ 5 = 76,426 bar
b
Moviment com el cas a fins a l'instant t=5 s.
Per a t 5 s, el moviment s impossible perqu les vlvules
no ho permeten.
3000
28
80
(bar)
daN (103)
100
76.426 bar
75
50
Pk
1
25
0
0
t
Fig. 12.8
daN (103)
120
112.14 bar
(bar)
100
80
60
40
20
0
0
0
t
Fig. 12.9
Pk
81
Problema 13
Problema 13
13.1 Enunciat
Per a un robot manipulador es dissenya el circuit de la figura 13.1. La seqncia de les fases de
funcionament s 1, 2, 3, 3, 2 i 1, amb les caracterstiques segents: a lavan i al retrocs:
Avan
-Fase 1: temps t1=10 s, cabal cap lactuador lineal (cilindre) Q1=2 l/s, pressi P1=50 bar
-Fase 2: t2=20 s, Q2=4 l/s, P2=50 bar
-Fase 3: t3=10 s, Q3=2 l/s, P3=150 bar
Retrocs
-Fase 3: temps t3, cabal cap lactuador lineal Q3=4 l/s, pressi P3=150 bar
-Fase 2: t2 2s, Q2=4 l/s, P2=50 bar
-Fase 1: t1=10s, Q1=2 l/s, P1=50 bar
Per compensar el cabal constant de la bomba es fan servir dos acumuladors: un de baixa
pressi Vb, que actua durant les fases 1, 2, 2, 1, i un altre dalta pressi Va, que qual actua a
les fases 3 i 3.
Els volums Va i Vb del acumuladors shan de calcular tenint en compte que els volums doli al
principi i al final dels seus subcicles respectius [(1,2,2,1) i (3,3)] han de ser els mateixos; s a
dir, desprs de transcrrer un cicle complet d1 fins a 1 no es pot incrementar el volum doli
retingut inicialment a cada acumulador.
Es demana:
a) Traceu el diagrama funcional de lactuaci de les vlvules V1, V2, V3, V4, V5, tot determinant
les pressions de taratge Pa i Po.
b) Determineu i dibuixeu els diagrames de velocitats-desplaaments del pist en el cicle
complet.
82
83
Problema 13
13.2 Resoluci
84
a)
85
Problema 13
b)
86
c)
2 Q 1 t' 3 + t' 2
AR
=h
392,7
= 169,779 cm
QB =
(Q
t 1 + Q 2 t 2 + Q 2 t' 2 + Q 1 t' 1
(t
+ t 2 + t' 2 + t' 1
(Q B
Q 1 ) t 3 = (Q 2 Q B ) t' 3
120 + 4 t' 2
120 + 4 t' 2
2 10 = 4
40 + t'
40 + t' 2
2
t'
3
40 + 2 t' 2 = 4 t' 3
t' 2 = 1,11 s
40 + 2 t' 2 = 4 t' 3
t' 3 = 10,56 s
Q B = 3,027 l s
d)
Va = (Q B Q 1 ) t 3 = (3,027 2 ) 10 = 10,27 l
V b = (Q B Q 1 ) t 1 + (Q B Q 1 ) t' 1 = (3,027 2 ) 10 + (3,027 2 ) 10 = 20,4 l
e)
Q B Pa = 3,027
Q B Pb = 3,027
0,001 m
0,001 m
150 bar 10 5
m2
bar
= 15003,27 W
m2
bar
= 5001,009 W
3
l
50 bar 10 5
87
Problema 13
f)
V B' = V b = 20,54 l 20,54 + 10 = 30,54 l
V A' = V B' (Q S Q B ) t 1 = 10,27 l 10,27 + 10 = 20,27 l
V
P C = P B B
VC
V
P A = P B B
VA
V
P B' = P B B
V'
B
V
P C' = P C C
V'
C
V'
P A' = P B' B
V'
A
20,27
= 51
30,54
1.4
= 28,73 bar
30,54
= 28,73
11,08
20,41
= 28,73
10,271
20,41
= 28,73
30,54
1,4
= 118,81 bar
1,4
= 75 ,1377 bar
K
1,4
= 16 ,3418 bar
1,4
30,54
= 16 ,3418
20,27
21,08
= 118 ,81
11,08
1,4
= 29 ,0082 bar
88
Fig. 13.8 Diagrama de variaci de pressi de lacumulador de baixa pressi per a l etapa t 1 - t2
89
Problema 13
Fig. 13.9 Diagrama de variaci de pressi de lacumulador de baixa pressi per a letapa t 1 - t2
Fig. 13.10 Diagrama de variaci de pressi de lacumulador dalta pressi per a letapa t3 - t3
90
Problema 14
14.1 Enunciat
En el circuit tancat de la figura 14.1 intervenen dues bombes volumtriques: B1 per compensar
les prdues per fuites i garantir unes condicions daspiraci ptimes de B2, que s la bomba
principal, amb un volum de desplaament variable.
Les corbes caracterstiques de la bomba B2, el motor M i la vlvula de derivaci V2, sinclouen
a les figures addicionals.
Es demana:
a) Calculeu el valor numric de les magnituds segents:
Cabal:
teric de la bomba:
real de la bomba:
teric del motor:
real del motor:
de fuites de la bomba:
de fuites del motor:
dimpulsi de la bomba:
Q2thb
Q2rb
Qthm
Qm
Qvb
Qvm
Qb1
i les pressions en el circuit, tot suposant que la vlvula V2 est en la posici 0 i que B2 i M
giren a 2000 rpm.
b) Si la vlvula V2 est en la posici 1 (oberta), determineu els cabals que passaran per M i per
la vlvula 2, suposant que el parmetre de variaci del volum de desplaament de B2 varia des
de =1 fins a =0.
c) En un instant de temps determinat el motor M es veu frenat i la seva velocitat de rotaci es
redueix. Calculeu lacceleraci del moviment suposat uniforme, en el moment just en qu actua,
la vlvula limitadora de pressi V1, si la pressi es mant constant.
Problema 14
91
d) s un fet comprovat que quan la bomba B1 impulsa un cabal superior al calculat a lapartat
a , actua la vlvula V5 eliminant lexcs de cabal. Justifiqueu grficament aquest fenomen.
on:
B1 : bomba auxiliar.
B2 : bomba principal.
V1: vlvules limitadores de pressi ( Po = 180 bar).
V2: vlvula de derivaci.
V3: vlvula de protecci de B1.
V4: refrigerador.
V5: vlvula d'alleugeriment.
V6: vlvula reguladora de la pressi de la vlvula 5.
Tamb es donen com a dades les caracterstiques dels diferents elements:
92
Problema 14
93
2.2 Resoluci
a) Quan V2 s a la posici 0 i B2 i M giren a 2000 rpm, el circuit oleohidrulic s:
94
A continuaci podem veure el grfic que il.lustra el punt de funcionament del circuit:
vb =
2
= 0,908
2,2
vm =
1,8
= 0,9
2
Vm =
1,8l / s
Qth
=
= 0,054l / v
2000rpm
n
60s / min
b) Calculem ara qu passa si la vlvula V2 est en la posici 1. Aix es pot veure a lesquema
segent:
Problema 14
95
Fig. 14.8 Determinaci dels cabals que passaran per M i per la vlvula 2
96
1
0,75
0.5
0,25
Qv2
0,37 l/s
0,37 l/s
0,37 l/s
0,37 l/s
Qthm
1,8
1,25
0,7
0,14
nm=60*Qthm/Vm
2000 rpm
1388,8 rpm
777,7 rpm
155.5 rpm
Vm
= J
2
=>
npm
Vm
= J
2
Qm
1,82
1,27
0,72
0,16
Problema 14
97
I a continuaci els grfics del cabal i la pressi en diferents parts del circuit en funci del temps:
98
Oleohidrhulica.Problemes resolts.
Problema 15
15.1 Enunciat
Per als actuadors lineals amb dimetre de tija elevat es fan servir circuits de correcci com el
de la figura 15.1.
a) Afegiu els elements de seguretat que cregueu convenients i indiqueu el conjunt de les
posicions (a o b) de les vlvules 1,2,3 per aconseguir el moviment davan i el de retrocs.
b) Si el moviment de lactuador s cclic amb la variaci de cabal funci del temps
representada a la figura 15.2, completeu el circuit de la figura 15.1, si ho veieu necessari, i
calculeu el cabal de la bomba dalimentaci.
c) Per frenar lactuador en un final de cursa, sinstalla un fre hidrulic consistent en les dues
vlvules 4 i 5 en parallel amb el cilindre (figura 15.3). A linici de la frenada les vlvules 1, 2 i 3
estan en les posicions representades a la figura 15.1. El fenomen de frenada consta de dues
fases: a la primera lenergia cintica de la massa m de lactuador en moviment es converteix en
energia de pressi, en qu aquesta augmenta des del valor zero fins a un valor Po; a la segona
fase, lenergia de pressi acumulada al volum x. k es dissipada en calor com a prdua de
crrega a travs de la vlvula en derivaci 5, mitjanant una descompressi lenta.
c.1) Calculeu la pressi mxima Po amb les dades de la figura 15.3 (velocitat inicial: c=0,22
m/s).
c.2) Determineu el coeficient de prdua de crrega a de 5 per aconseguir una frenada en 2
segons.
Problema 15
99
avan
retrocs
400 l/min
300 l/min
200 l/min
100 l/min
t
2s
3s
2s
2s
tr
100
Oleohidrhulica.Problemes resolts.
15.2 Resoluci
a) A la figura 15.4 hi ha representada la posici de les vlvules per fer avanar lactuador.
Problema 15
101
A la figura 15.5 hi ha representades les posicions de les vlvules perqu lactuador torni a entrar.
Per poder regular diferents cabals, intercalarem un circuit que no imposi cap limitaci quan el cabal
sigui mxim i que limiti mitjanant vlvules quan volem cabals inferiors. Un circuit possible s el de
la figura 15.6.
102
Oleohidrhulica.Problemes resolts.
A la taula segent es mostren les posicions en qu es troben les vlvules per a cada cabal.
Taula 15.1
cabal (l/min)
100
200
a
b
b
a
300
b
b
vlvula 7
vlvula 8
400
a
a
b) Per aconseguir que la bomba treballi amb una crrega constant posarem un acumulador que
emmagatzemar el cabal sobrant durant els perodes en qu el circuit no pugui absorbir tot el cabal
donat per la bomba i el retornar quan la bomba no pugui generar tot el cabal requerit.
Si suposem que la bomba treballa a cabal constant, llavors aquest ser igual a la mitjana del cabal
circulant. Per conixer aquest cabal s necessari conixer quant de temps dura el retrocs (ts). Aix
ho realitzarem considerant que la suma dels desplaaments positius i negatius s nul durant un cicle.
Q
400 l/min
300 l/min
QB
200 l/min
100 l/min
t (s)
2
tr=?
c=
Volum
Superfcie
3
300dm / min
3,80dm
1min
60s
= 1,315
X 1 = Velocitat t = 0, 43 3 = 3,945dm
dm
s
Problema 15
103
c=
100dm / min
3,80dm
1min
60 s
= 0,43
dm
s
X 2 = 0, 43 2 = 0,86dm
- Per a 7 < t <9 :
3
c=
200dm / min
3,80dm
1min
60 s
= 0,877
dm
s
X 3 = 0,877 2 = 1,754dm
- Per a 9 < t < 9+tr :
3
c=
400dm / min
3,02dm
1min
60 s
= 2,2
dm
s
X 4 = 2,2 tr
Com que la suma de desplaaments ha de ser nul.la:
0 = X 1 + X 2 + X 3 X 4 tr =
t
2
tr=2.973
104
Oleohidrhulica.Problemes resolts.
Q1 t1 + Q2 t 2 + Q3 t3 + Q4 t4
l
= 224,55
= 3,742l / s
t0 + t1 + t 2 + t3 + t4
min
La suma dels cabals que han entrat i dels que han sortit de l'acumulador tamb s zero.
QBt3-Q3t3= 0,818l
V
QBt1- Q1t1=-3,775l
QBt4-Q4t4= -8,68l
QBt0=7,48l
QBt2-Q2t2=4,16l
t
2
tr=2,973
A partir de la figura 15.9 podem determinar la capacitat de lacumulador com el mxim volum que
ha demmagatzemar.
Vmx 8,68l
c) Primer lenergia cintica que t lactuador es converteix en energia de pressi en el moment que
tanquem la vlvula de sortida de loli.
A la figura 15.10 es pot veure com primer es comprimeix loli i desprs es deixa anar.
Problema 15
105
a.1)
Po Ak X
2
120kg 0, 22
1 DaN
10 N
s
P =
6
2
0
380,13cm 7,64 10 m
= 200bar
106
Oleohidrhulica.Problemes resolts.
a=
2V1 P0
=
K ta
2 1676,36cm3 2000
14000
N
cm 2
N
cm 3
cm 2 = 0,535
s
N
cm 2
107
Problema 16
Problema 16
16.1 Enunciat
Amb la installaci de la figura 16.1 saconsegueixen dues velocitats davan: una rpida,
daproximaci amb el distribudor V2 en la posici b i una altra lenta, de treball, amb el
distribudor V2 en la posici c.
a) Calculeu les velocitats de lactuador lineal (cilindre) quan V2 est en les posicions a, b i c.
b) Traceu els diagrames de velocitats i de desplaament per al cas anterior si V2 est situada
en la posici b 2 segons, en la posici c 3 segons i en la posici a t3 segons. El temps t3 sha de
calcular prviament abans de resoldre aquest apartat.
c) Es comprova que el sistema funcionaria igualment, encara que se suprims la vlvula V3, i
que saconsegueix una eficcia notable en levoluci del procs davan de lactuador lineal.
Justifiqueu analticament aquest fet.
d) Tenint en compte que la variaci de pressi en el procs s el de la figura 16.2, es vol
incorporar un dispositiu que permeti controlar el cabal que arriba a lactuador lineal (tant en
lavan com en el retorn ) vetllant perqu aquestes variacions de pressi quedin compensades i
no afectin el cabal. Indiqueu quin ha de ser aquest dispositiu, ponderant avantatges i
inconvenients, si existeix ms duna soluci.
108
Oleohidrulica. Problemes
resolts
200
Pk
150
bar
100
50
109
Problema 16
16.2 Resoluci
= 5833,33
1l
60 s
min
s
"b") Qb + Q 2 = Q1 Qb = Q1 Q 2
Qb = 350
Ca1 Ar = Q + Q 2
Ca1 ( Ak Ar ) = Q1 Q 2
Ca1 Ak = Q + Q1
5833,33
Qb
=
= 29,002 cm / s
Ak Ar 380,13 179
Qb 5833,33
" c" ) Ca 2 =
=
= 15,345 cm / s
380,13
Ak
Qb 5833,33
" a") Cr =
=
= 32,588 cm / s
179
Ar
Ca1 =
110
Oleohidrulica. Problemes
resolts
b)
h = Ca1t1+Ca2t2= 29,0022+15,343= 58,004+46,02= 104,024 cm
t3 =
104,024
h
=
= 3,192 3,2 s
32,588
Cr
Cr = 32,58 cm/s
Ca1 = 29 cm/s
30
20
10
100
75
46,036 cm
50
25
58,004 cm
111
Problema 16
c)
p12
Pk
Cp
l12
Cs
Q1
Q2
l12
p11
Pap
Pr
p21
Ap
Pas
l22
l11
Q1
Pb
Qb
Q2
p22
Pb
Fig. 16.8
Pk Ak = Pr Ar + F ; Q = k
p22 + p11
l
Taula 16.a
Q1 = Q1'
Q=0
Q2 = Q2'
Q1 = k
Q2 = k
p11
l11 + l12
p21 + p22
l 21 + l 22
Q2 = Q + Q2'
Q > 0 Q1 = Q + Q1'
Q1'= Q2' +Qb
Q1'= k
p11
l11
Q2'= k
p22
l22
Q1 = Q1' +Q
Pb
112
Oleohidrulica. Problemes
resolts
l11
11 = f D
Tram B - Ap:
2
p11 = 11 Q 1
2 g A2
l22
22 = f D
Tram As - B:
2
p22 = 22 Q 2
2 g A2
l11
'11 = f D = 11
2
p'11 = '11 Q1'
2 g A2
l22
'22 = f D = 22
2
p'22 = '22 Q2'
2 g A2
Q1 = Q1'
Q1 > Q1
p11 > p11
Q2 > Q2
p22 > p22
Negligint les prdues de crrega singulars en les t Ap, As i B, i considerant decisives les prdues
de crrega lineals en els trams B-Ap i As-B
5
3
3
1
2
1
5
Fig. 16.9
113
Problema 16
Taula 16.b
Avantatges
Inconvenients
p=p(t)
2
Control
primari
Control
secundari
Amb tres
vies
- Retenci ptima de
la crrega.
- No es donen
moviments
incontrolats per
crregues tractores
- Juntes sotmeses a P
elevada
- Les variacions de
crrega poden
pertorbar el cabal
- La bomba treballa
a la P de la crrega.
- El valor generat
en 1 es transms al
dipsit.
- Si la crrega canvia
de signe i es fa
tractora, no estar
contrarestada i pot
provocar moviments
incontrolats.
3
Q
- No es pot
- Es pot fer servir
solament en control incorporar un
acumulador
primari (lnia
principal)
- No escaient per a
crregues negatives
p=p(t)
2
Qb2
En
derivaci
p
Qb2=Q2
Qb1>Q1
Qb3>Qb1
Q
Q1
Q1
Qv
Q=Q(t)
Q=cte
Q2
Q2
Q3
Q3
108
Problema 17
17.1 Enunciat
Per a l'accionament i el control d'una premsa hidrulica es proposa el circuit de la figura 17.1.
Suposant les caracterstiques segents:
Fora
Cursa
Pressi mxima de treball
Prdua de pressi per fricci
Cabal mxim
F = 135714 Kg
l = 0,6 m
Pmx = 350 bar
P = 10 bar
Qmx = 400 l/min
Calculeu:
a) El diagrama funcional del sistema per a les vlvules Y4 i Y1.
b) Les dimensions dels actuadors lineals -cilindres-.
c) Les velocitats d'avan Ca i de retrocs Cr dels pistons i traar els diagrames de flux.
(C=C(t); Q=Q(t); P=P(t) ).
d) La potncia absorbida pel sistema dels dos actuadors lineals -cilindres- C1 i C2 idntics.
Problema 17
109
Q
C1
Y4
Y3
b
y
b
Y2
Y1
P
Q8
Fig. 17.1
110
Dades:
F = 135714 Kg
l = 0,6 m
Pmx = 350 bar
p = 10 bar
Q mx = 400 l/min
Y1 = vlvula proporcional de pressi
Y2 = distribudor 4/2
Y3 = distribudor proporcional
Y4 = distribudor de 2 vies (amb elements inseribles)
en avan = 58,26 cm/s2
en retrocs = 282,03 cm/s2
tA = 1 s
tB = 1 s
tC+tD = 2 s
tE = 0,3 s
tG = 0,202 s
17.2 Resoluci
a) Diagrama de cabals i diagrama funcional de Y3:
Y
Q
A
E
tE
tH
Y3
tA
tD
tA
tB
tB
tC
tE
tC
Fig. 17.2
A: avan rpid
B: frenada
C: premsat
D: descompressi
E: retorn rpid
F: frenada
G: fase de moviment lent
H: parada
G
tF
H
tG
Problema 17
111
E
tE
tH
tA
tD
tA
tB
tB
tC
F
tE
tC
a
b
dl
d
2
Fig. 17.3
G
tF
H
tG
112
Posicions A, B, C
Q1
Q1
C2
CA
X
CA
Q1
Q1
Y3
+Y
QE
QA
GA
QA
QA
3QA
Y1
Y2
QV=3B-2QA
3B
Fig. 17.4
Q1 = Q2 + QA
Q1 = cAA1
Q2 = cA (A1 - A2)
QA
cA =
A2
Problema 17
113
Posicions E,F,G,H
C2
Q=CRA1
C1
CRA1
CR
CR
QA
QA
Y4
a
QA
QA
Y3
-y
QA
QA
QA
QA
2QA
QV=QB-2QA
Fig . 17.5
cR
QA
A1A 2
b)
A1 =
pd 12
D
F
F
13714 9,8 N
=
= 380cm 2
p mx Dp p mx
350 bar 10
114
l 1 min
l
= 6,66
min 60 s
s
400
c)
d 22
d 2 = 100 cm
4
d
E
tE
tH
tA tA
tD
CA
tB
CB
tB
tC
F
tE
tC
G
tF
CG
CCD
H
tG
CH
CE
PA
PB
PC
PD
PE
PG
Fig. 17.6
Clcul de velocitats:
CA =
QA 6600
=
= 21,85cm/ s
A2 302
Q B 33000
=
= 10,92cm / s
302
A2
Q
1980
= 6,55cm / s
CC = C D = C =
302
A2
CB =
CE =
QE
6600
=
= 84,61cm / s
78
A1 A2
QG
1320
=
= 16,92cm / s
78
A1 A2
QA
CR =
A1 A 2
CG =
Problema 17
115
d) N = p bar 10 5
N / m2
l
m3
Q 10 3
= p Q 10 2 W
bar
s
l
Comprovaci:
C
G
tA tA tB
tD
tB
D
H
tC
E
tE tE
tH
tF
tD
tE tE
F
tG
tC
VC.tC
VC.tCdtC/2
VB
tB
VA.tBdtB/2
tA
tG
tA
tB tB
tH
tC
tC
tF
Fig. 17.7
avan:
C t
CA
= 0,375 s, A A = 4,09 cm
2
a
2
t
C CB
= 0,187 s, C A t B a B = 3,07 cm
C A , C B t B = A
2
a
C B = 10,92 cm / s,t B = 1 s,C B t B = 10,92
C A = 21,85 cm/s, a a = a = 58,26 cm/s 2 , t A =
C B , C C t a =
t 2
C B CC
= 0,075 s, C B t C a C = 0,655 cm
2
a
C C = 6,55 cm / s, t C + t D = 2 s, C C t C = 13,10 cm
4,09 + 21,85 + 3,07 + 10,92 + 0,655 + 13,10 = 53,68 cm
116
retrocs:
C E = 84,61 cm/s, a r = 282,03 cm/s 2 , t E =
C t
CE
= 0,3, E B = 12,69 cm
2
ar
t 2
C E CG
= 0,24 s, C E t F a r F = 12,18 cm
2
ar
Problema 18
117
Problema 18
18.1. Enunciat
Hi ha instal.lacions de premsat en qu conv aconseguir simultniament dos nivells de pressi.
El circuit de la figura 18.1 servir per obtenir aquestes dues pressions diferents.
El procs consta de les fases segents:
1a) Avan a velocitat constant Ca = 2,5 cm/s, durant ta = 20 s (vlvula V en posici b).
2a) Procs de premsat a velocitat zero, durant t1 = 4s (vlvula V en posici a).
3a) Retrocs a velocitat constant Cr = 5 cm/s durant el temps tr.
4a) Aturada de t2 = 20s per a canvi de peces.
A continuaci es torna a repetir el cicle.
Els dos actuadors lineals (cilindres) sn idntics, amb els dimetres D1 = 160 mm (pist) i D2 =
40 mm (tija).
a) Representeu grficament, en funci del temps, les evolucions de la posici dels pistons x, de la
seva velocitat C, dels cabals Qa, Qr i Qb, i de les pressions en el circuit. La prdua de crrega a
les juntes dels actuadors lineals s de 10 bar.
b) Calculeu els valors numrics de:
b.1) Els cabals Qa i Qr enviats per la bomba al circuit.
b.2) La cursa h dels pistons i el temps tr.
b.3) El cabal Qb de la bomba i el volum mnim dun eventual acumulador (cal decidir si s
necessari incorporar-lo al sistema).
b.4) Les forces de premsat obtingudes si el circuit treballa a les mximes possibilitats.
118
18.2. Resoluci
a) Agafant les dades de lenunciat podem representar grficament, en funci del temps, les
evolucions de la posici dels pistons x, de la velocitat C, de les pressions del circuit i dels cabals Qa,
Qr i Qb (per a la representaci dels cabals cal resoldre prviament els apartats b.1. i b.3.).
Problema 18
119
x (cm)
50
ta=20
t1=4
20 24
tr=10
t2=10
34
t
44
C (cm/s)
Cr=5
Ca=2,5
t
Q (cm3/s)
Qr=2010,6
Qa=942,45
Qb=885,34
t
P10 (bar)
200
10
P20 (bar)
100
10
Fig. 18.2 Diagrames de posici i velocitat dels pistons, cabal i pressions del circuit en el temps
120
(Vb-Vc)
20 24
34
44
( Qbt1)=3541.3 cm3
t
( Qb-Qa)ta=
-1142.2 cm3
Vc
( Qbt2)=
8853.4 cm3
(Qb-Qr)tr=
11252.6 cm3
En les figures segents es mostren les posicions de les vlvules, per a cada un dels cicles de treball,
s a dir, avan, procs de premsat i retrocs.
Problema 18
121
espai
espai recorregut = vt = Cata = 2,5 cm/s 20s = 50cm
temps
Un cop tenim la cursa del pist podem calcular el temps que triga en el retrocs, ja que tamb tenim
la velocitat Cr.
v=
espai
temps retrocs = h/v = h/Cr = 50 cm / 5 cm/s = 10 s
temps
b.3) El cabal Qb de la bomba i el volum mnim dun eventual acumulador (cal decidir si s
necessria la seva incorporaci al sistema):
El cabal de la bomba ser el cabal mitj, per calcular-ho.
122
Qb =
942,45 20 + 2010,6 10
Qa ta + Qr tr
=
= 885,34 cm3/s
20 + 4 + 10 + 10
ta + t 1 + tr + t 2
Veiem que el cabal mitj que hem calculat de la bomba no s suficient per subministrar el cabal, ni
en el moment de lavan, ni en el del retrocs. La mxima diferncia es dna en el moment del
retrocs; per tant, per poder subministrar aquest cabal necessitarem un acumulador. Aquest ha de
tenir un volum que ens permeti arribar al cabal en el moment del retrocs. A continuaci es mostren
els clculs:
Vc = (Qr-Qb) tr = (2010,6 - 885.34)10 = 11252,6 cm3
Per tant, aquest s el volum mnim que ha de tenir lacumulador.
b.4) Les forces de premsat obtingudes quan el circuit treballa a les mximes possibilitats es donen
quan la velocitat s zero.
Sabent que F = PA, podem calcular la fora que fa cada un dels cilindres:
F1= P10s = 200b[(16/2)2 - (4/2)2] = 376987,25 N
F2= P20s = 100b[(16/2)2 - (4/2)2] = 188490 N
Nota: Prenem la suposici que P10 val 200 bar perqu s la pressi de taratge de la vlvula limitadora de
pressi; el mateix succeeix amb P20, que est a 100 bas perqu tornem a suposar que s la pressi de taratge
de la vlvula reguladora de pressi.
123
Problema 19
Problema 19
19.1 Enunciat
L'accionament de l'actuador lineal de doble efecte de la figura 19.1 es du a terme mitjanant el
sistema de dues bombes volumtriques idntiques AP i EP, de volum de desplaament V = 5,65
cm3/volta i rendiment volumtric hv 1. Ambdues bombes estan muntades sobre un mateix eix,
accionat per un motor M, el nombre de voltes del qual s n = 2000 rpm.
La cursa del pist val h=75 cm.
El funcionament del sistema s el segent:
1) Mentre la pressi del sistema P s inferior a la pressi de calibratge del contactor de pressi
(pressstat ) Ps = 50 bar, actuen les dues bombes impulsant fluid cap a l'actuador lineal (cilindre).
2) Quan la pressi del sistema P s igual o superior a Ps, el contactor de pressi envia un senyal que
permetr el desplaament del distribudor 1 a la posici a, amb la qual cosa la vlvula LPE es
descomprimeix de manera que la bomba EP descarrega directament al dipsit. En conseqncia cap
a l'actuador lineal solament envia fluid la bomba AP.
a) Suposant la variaci de pressions a l'avan i al retrocs de la figura 19.2a, determineu i dibuixeu
els diagrames desplaament-temps i el cabal-temps.
b) Feu el mateix que a l'apartat a) si la variaci de pressi a l'avan i al retrocs s la de la figura
19.2b.
Lesquema del circuit oleohidrulic corresponent a lexercici s el representat a la figura 19.1.
124
Fig. 19.1
Tal com ens diu lenunciat del problema, les figures 19.2a i 19.2b ens representen la variaci de
pressions a lavan i al retrocs de lactuador lineal representat a la figura 19.1.
P (bar)
)
P (bar)
)
70
70
60
50
60
50
80
80
AVAN
40
RETROCS
40
30
20
30
20
10
10
0
0
t(s)
Fig. 19.2a
t(s)
125
Problema 19
AVAN
RETROCS
P (bar)
P (bar)
80
80
70
70
60
60
50
50
40
40
30
30
20
20
10
10
0
0
6.5
8,5
4,75
6.5
t(s)
8,5
t(s)
Fig. 19.2b
19.2 Resoluci
Coneixem lrea de lactuador lineal de doble efecte, que s la segent:
A = ( / 4 ) * ( dext2 - dint2 ) = ( / 4 ) * ( 8 - 4 ) = 37.69 cm
a) Per al primer cas, corresponent a la figura 19.2a. A lhora de dibuixar els diagrames de
desplaament-temps i cabal-temps cal determinar a priori les distncies de recorregut.
Fins a arribar a 50 bar impulsen les dues bombes i per tant el temps necessari per adquirir aquesta
pressi s de 2,5 s, segons la figura 19.2a.
Per tant, la distncia recorreguda tenint en compte que impulsen les dues bombes alhora s:
X1 = 2 c t1 = 2 5 ( cm / s ) 2.5 s = 25 cm
126
Tan sols resta allar laltra distncia, corresponent a limpuls del fluid de la bomba AP.
X2 = h - X1 = 75 cm - 25 cm = 50 cm
Respecte al temps de retrocs, intervenen les dues bombes perqu no es superen els 50 bar de pressi,
segons la figura 19.2a. I per tant tindrem:
tr = h / ( 2 c ) = 75 cm / ( 2 5 ( cm / s ) ) = 7,5 s.
127
Problema 19
P (bar)
80
70
60
50
40
30
20
10
0
0
10
15
20
15
20
t(s)
Q ( cm/s )
400
350
300
250
200
150
100
50
0
0
10
t(s)
x ( cm )
80
70
60
50
X1
40
30
20
X2
10
0
0
10
15
20
t(s)
t1
t2
tr
Fig. 19.3a
128
b) Per al segon cas, corresponent a la figura 19.2b. Ara ens demanen els mateixos diagrames de
desplaament-temps i cabal-temps, per tenint en compte la variaci de pressi a lavan i al
retrocs, segons la figura 19.2b.
Anlogament a lapartat a), es t en compte la pressi del pressostat (50 bar) i el funcionament
daquest en funci de la pressi de la lnea.
Fins que P=Ps=50 bar, aix implica que t=3 segons i, per tant, la distncia recorreguda del pist amb
limpuls de les dues bombes s:
X1 = 2 c t = 2 5 3 = 30 cm
Ara segueix impulsant la bomba AP seguint el grfic de pressi de la figura 19.2b durant 4 s,
moment en qu entra en funcionament un altre cop el pressstat.
Per a t=4 s:
X2 = c t = 5 4 = 20 cm
I la distncia que recorre el pist un altre cop amb les dues bombes s:
X3 = h - ( X1+ X2 ) = 75-( 30 + 20 ) = 25 cm
i el temps necessari s:
t3 = X3 / ( 2 c ) = 25cm / ( 2 5 ( cm / s ) ) = 2,5 s
Quant el cabal s idntic a lapartat a). El cabal s impulsat per 1 o 2 bombes, per podem veure en
el grfic que varia linstant de canvi de cabal.
Els grfics sn els que es mostren a la figura 19.3b:
129
Problema 19
P (bar)
Ps = 50 bar
Q ( cm/s )
x ( cm )
t1
t2
t3
t1
Fig. 19.3b
t2
t3
130
Quan lactuador de doble efecte arriba al mxim davan i comena el retrocs segons la figura
19.2b, les equacions per determinar els temps i les distncies necessaris sn:
Quan la P = Ps = 50 bar, aix implica que t = 3,5 s i, per tant:
X1 = 2 c t1 = 2 5 3,5 = 35 cm
Quan la P = Ps = 50 bar, aix implica que t = 3,5 s i, per tant:
X2 = c t2 = 5 3,5 = 17,5 cm
I la distncia:
X3 = h - ( X1+ X2) = 75 - ( 35 + 17,5) = 22,5 cm
i el temps:
t3 = X3 / ( 2 c ) = 22,5 cm / ( 2 5 ( cm / s ) ) = 2,25 s
Problema 20
131
Problema 20
20.1 Enunciat
Per tal daconseguir allargar la vida de les bombes en les instal.lacions amb premses sinstal.la
un multiplicador de pressi M, anomenat BOOSTER, com el de la figura 20.1. Daquesta
forma, tant en lavan com en el retrocs de lactuador lineal AL la bomba treballa a una
pressi acceptable.
En lavan, el fluid circula inicialment pel conducte 3, fins que la pressi a 3 arriba al valor de
calibratge de la vlvula V, amb la qual es desbloqueja V i el fluid passa pel conducte 2, actua el
multiplicador de pressi M. Finalitzat el procs premsat, es descomprimeix el volum a pressi
existent entre lactuador lineal AL i M en un temps de 5 segons. Tot seguit l'actuador Al
retorna a la pressi inicial.
Determineu i dibuixeu:
a) Els diagrames de posici x i de velocitat de l'actuador lineal AL, i el temps de retrocs tr.
b) El diagrama de posici P3 en el conducte 3.
c) Calculeu la constant de temps T del procs de descompressi. Sobre quins parmetres
actuareu per modificar el valor de T.
d) Indiqueu les variacions provocades en el procs si es modifica la pressi de R (augmenta i
disminueix ).
e) Quines caracterstiques de cabal i de pressi tindr la bomba per al circuit del apartat a).
Nota aclaratria: si es creu necessari, es poden prendre les hiptesis oportunes,
convenientment justificades.
132
p= 0
(juntes pist)
Ps = 6 Pe
Pvo= 20 b
PRO = 30 b
PAO = 5 b
D= 80 mm
d= 28 mm
l= 800 mm
(carrera)
PB(bar)
30
avan
xa
compressi
x=0
descompressi
retrocs
xr
-t/T
e
; T constant de temps
20
10
0
5s
2s
5s
tr
Problema 20
133
134
Problema 20
135
136
20.2 Resoluci
a)
x(m)
1
0,5
0
l
5s
2s
5s
4,38 s
x(m/s)
0,2
0,1
xa = 0,16 m/s
t
-0,1
xr = - 0,182 m/s
-0,2
QB(l/s)
0,5
t
Tt
Fig. 20.8 Diagrames de desplaament en el temps
Problema 20
137
b)
PB(bar)
avan
compressi
descompressi
retrocs
30
-t/T
e
; T constant de
temps
20
10
0
P3(bar)
180
5s
2s
xa
x=0
5s
tr
t
xr
t
6 PRO = 6 x 30 = 180
5
10
50
Pvo
Pk2
t
Fig. 20.9 Diagrames de desplaament en el
c)
138
Procs de descompressi:
dp / dt = - K1 Q / V
ln p/30 = - ( t K1 K2 ) / V ; T = V / ( K1 K2 )
Q = K2
t = 0 p = 30bar
( K1 = mdul de compressibilitat )
d)
PB(bar)
avan
compressi
descompressi
retrocs
30
PRO < PRO
20
10
PK2
t
0
P3(bar)
6 PRO
100
50
Pvo
Pk2
X
L
t
tr = tr
ta = ta
Tt < Tt
Problema 20
139
e)
PB(bar)
PRO> PRO
30
20
10
PK2
t
0
P3(bar)
6 PRO
100
50
Pvo
Pk2
0
X
L
t
ta = ta
tr = tr
Tt > Tt
140
Problema 21
21.1 Enunciat
Al circuit tancat de la figura 21.1, la bomba volumtrica 2 (de volum de desplaament variable)
gira a un nombre de voltes constant nB = 1500 rpm. Suposant que la pressi deguda a la
crrega PM=175 bar s constant i que la variaci de cabal QB de la bomba 2 s la representada
a la figura 21.2, determineu:
a) El volum de desplaament (cilindrada) de la bomba 2 (VB), si el rendiment volumtric
VB=0,95.
b) El moment MB, si el rendiment hidrulic de la bomba s hB=0,9.
c) Les variacions de:
. el nombre de voltes, nM
. el cabal QM
. el volum de desplaament (cilindrada)
. el moment MM
VM
141
Problema 21
QM
10
PE=15 bar
E
nMmx=1000 rpm
9
P09
QAD
7
P07=8 bar
6
QB1
A
4
11
3
QB
QAC
PB1
D
1
12
142
QB (l/s)
nB=1500 rpm
QB mxim
0,5
0,25
temps (s)
Fig. 21.2 Evoluci desitjada de la bomba
PB1
(bar)
PAD
(bar)
5
50
100
150
QB1 (cm3/s)
PAC
(bar)
5
50
100
150
QB1 (cm3/s)
PEA
(bar)
5
50
100
150
200
250
100
200
QAC (cm3/s)
300
400
500
143
Problema 21
PB1
(bar)
15
10
50
100
150
QB1 (cm3/s)
21.2 Resoluci
Prviament a solucionar les preguntes exposades, farem un petit estudi de la funcionalitat del circuit
hidrulic exposat.
La bomba auxiliar 1 noms serveix per compensar les prdues d'oli que es puguin produir en el
circuit. El que fa s introduir un cabal d'oli constant en el circuit, a travs de les vlvules antiretorn
4 i 5. L'excs d'oli que no pugui absorbir el circuit es perdr circulant pel distribudor 6 i la vlvula
limitadora de pressi 7 fins al tanc.
La bomba principal 2 fa circular l'oli a travs del motor i existeixen dues vlvules limitadores de
pressi en antiparal.lel per limitar la pressi de treball del motor hidrulic. L'excs de pressi en el
circuit principal fa actuar el distribudor en un sentit o l'altre, per en tots dos casos l'excs de pressi
s'allibera a travs de la vlvula 7 fins al tanc.
Les vlvules antiretorn 4 i 5 tenen la missi que l'oli mai no torni cap a la bomba d'aspiraci 1.
a) Com es pot veure a la figura 21.2, el cabal mxim subministrat per la bomba 2 s de 0,5 litres per
segon, quan la bomba gira a 1500 revolucions per minut.
D'aqu dedum la capacitat volumtrica de la bomba 2 com el quocient entre el cabal que circula i la
velocitat a la qual gira:
144
VBteric
0,5
Q
s
= Bmx =
voltes
nB
1500
min
60 s
1min
= 0,02 l
volta
Si ara tenim en compte que per a cada volta que dna la bomba, noms un 95% del seu volum passa
al circuit de pressi (rendiment volumtric), la capacitat volumtrica real de la bomba s:
l
Qteric 0,02 volta
= 0,02105 l
VB 2 =
=
volta
VB
0,95
b) El parell (o moment) que ofereix la bomba s el producte de la capacitat volumtrica per la pressi
de treball.
M teric = VB PB = 0,021 l
volta
volta
M teric = 3,675
1bar
2 rd
volta 1000l
El parell real que pot oferir la bomba vindr tamb afectat pel rendiment total de la bomba:
M real =
c) El motor 10 pot girar a 1000 rpm quan circula un cabal de 0,5 litres per segon.
Amb aquestes dades, podem calcular la seva capacitat volumtrica com:
0,5 l
QM
60s
s
= 0,03 l
=
VMteric =
volta
1min
n M 1000 voltes
min
La capacitat volumtrica real vindr afectada pel seu rendiment volumtric:
VM real = VM teric VM = 0,03 l
0,95 = 0,0285 l
volta
volta
Respecte al parell del motor, aquest s el producte de la seva capacitat volumtrica que acabem de
calcular per la pressi del treball.
M M teric = V M PM = 0,0285 l
volta
volta
145
Problema 21
M M teric = 4,9875
l bar
1m
volta 1000l
10 N
5
2
m 1volta = 79,378mN
2 rd
bar
Com en la resta dels casos, el parell real vindr afectat pel valor del rendiment del motor:
M M real = M M teric hM = 79,378mN 0,9 = 71,44mN
L'evoluci temporal d'aquests parmetres es representa a la figura segent:
QB (l/s)
nB (rpm/1000)
VB (l/v)
QM (l/s)
temps (s)
temps (s)
nM (rpm/1000)
VM (l/v)
temps (s)
temps (s)
VB = QBth / nB
VM = QMth / nM
PB (bar)
temps (s)
temps (s)
PM (bar)
temps (s)
temps (s)
MM (mN)
MB (mN)
MBth0= VB PB / 2
MMth0= VM PM / 2
temps (s)
temps (s)
146
d) El circuit que tenim s totalment simtric tant funcionant a dretes com a esquerres. Per tant, per
tal de donar un sentit de circulaci al fluid, suposem que impulsem l'oli en el sentit indicat a la figura
21.6. En aquestes condicions, la pressi en el punt B s superior a la pressi en el punt A i, per tant,
el distribudor 6 s'haur desplaat tal com indica la figura:
QMV
QM
10
PE =15 bar
E
nMmx = 1000 rpm
QEA
9
P09
QAD
QMth
7
P07 = 8 bar
QB1
QAD
B
4
A
5
11
3
QB
QAC
QBV
PB1
D
1
12
147
Problema 21
PD 0
QAD
QEA
PA
QB1
QAC
PC 0
La suma total de cabals ha de ser zero i les pressions dels punts C i D sn conegudes i iguals a zero.
Per tant:
Q EA + Q B1 = Q AD + Q AC
D'una altra banda:
PA
P
A
PA
PA
= P07 + DPAD
= DPAC
= PB1 DPB1
= PE DPEA
Si fem la resoluci analtica del problema, tindrem en compte que, segons es dedueix dels grfics:
DP = Q AD
AD
60
Q
DPB1 = B1 60
DPAC = 0,02 Q AC
DP = 0,01 Q
EA
EA
PB1 = 0,75 (Q B1 150)
Q EA = 1500 2 Q AC
Q = 150 0,0266 Q
AC
B1
148
Q AD = 124,8 cm
Q EA = 492 cm
Q B1
s
3
cm
= 136,56
PA = 10,08 bar
Q a = Q B1 Q AD = 11,76 cm s
e) Primer calcularem la desceleraci angular a la qual est sotms el motor per passar de 1000 rpm
fins a zero en 10 segons
a= =
t
2rad 1 min
1 volta 60 s
rad
= 10,47
10 s
s
1000 rpm
P09 =
s2
J a 2 h hM
M
2 rad
1m
volta 0,9
= 211,45 10 5 N
volta 10 3 l
m2
Problema 22
149
Problema 22
22.1 Enunciat
La transmissi oleohidrulica de la figura 22.1 consta dels elements segents:
- Bomba: VB = 0 a 38 cm3/ v (variable)
nB = 1000 rpm. (constant)
VB = h 1
- Motor: VM = constant
nM = 0 a 1000. (variable)
VM = h 1
- Vlvules de limitaci de pressi 1 i 3, calibrades a 190 bar
- Vlvula de fre 4
- Vlvula de retenci 5
- Distribudor 2
Per a una crrega determinada al motor M, la variaci de la potncia Nm i la variaci del volum de
desplaament (cilindrada) de la bomba VB, en funci del nombre de voltes del motor nM, sn les
indicades a la figura 22.2
Calculeu:
a) El volum de desplaament (cilindrada) del motor M.
b) Les variacions de la pressi PM i del moment MM per als intervals segents de nombre de voltes
nM:
1) 0 < nM <500 rpm
2) 500 nM <1000 rpm
c) La variaci en funci del temps del volum de desplaament (cilindrada) de la bomba VB, si el
nombre de voltes del motor varia d'acord amb l'expressi nM = 100 t (t segons i nM rpm).
150
nB
VB
PM
VM
MM
nM
1
4
Q4
Fig. 22.1
5E3
Fig. 22.2
Problema 22
151
Fig. 22.3
22.2 Resoluci
a)
A partir de lequaci de continuitat, sabem que QM = QB rendiment. Aquest rendiment reflecteix les
prdues denergia oleohidrulica que hi ha entre la bomba i el motor.
V
VM = B
nM
ja que VB = VM = 1
si VB i VM sn diferents d1. Aix implica que:
VM = VM VB
VB n B
nM
VM = cte
vB / nM = cte
Fig. 22.4
b)
0 < nM < 500 rpm
Sabem que Q=Cv revolucions, N=P Q (potncia oleohidrulica)
152
PM =
NM
=
VM n M
5000
3
38
v 1min
cm 1m
500
min 60s
v 10 6
= 157,8 10 5
N
m2
Recordem que la potncia s el producte del moment per la velocitat angular, N=M W
MM =
NM
=
2n M 60
5000
= 95,49 Nm
rad
v 1min
2
500
v
min 60s
MM
NM=cte
5E3
NM/nM=cte
Fig. 22.5
NM
5000 60 10 6 78947,36 10 5
=
=
VM n M
38 n M
nM
MM =
NM
=
2n M 60
n M rpm
P N
M m 2
5000
47746,48 n M rpm
=
rad
nM
M M Nm
nM
2
v
Tant la pressi com el moment queden en funci de la inversa de la velocitat. Aix s, una hiprbola
dibuixada en el primer quadrant, tal com es mostra a la figura 22.5
c)
VB = VM
nM
100 t
= 38cm 3
= 3,8 t cm3, en 10 segons assolim els 38 cm3
nB
1000rpm
Problema 22
153
d)
M M 2
VM
MM
PM
A4
Q4
A4>A4
Q4>Q4
Fig. 22.6
A4
Q4
A4<A4
Q4<Q4
Fig. 22.7
154
Problema 23
23.1 Enunciat
Mitjanant la transmissi hidrosttica de la figura 23.1 sacciona el ventilador V. Les
caracterstiques dels elements daquest mecanisme sn les que es mostren a la taula segent:
Taula 23.a
Bomba B
Motor M
Ventilador V
Calculeu:
a) El cabal QB doli impulsat per la bomba.
b) El moment teric del motor MthM
Problema 23
155
on nV en rpm i MV en Nm.
Fig. 23.1
156
23.2 Soluci
a) A partir de les dades donades de la bomba sen calcula el cabal, a partir de la frmula segent:
Q thB = VB n B = 39
1 min
cm 3
cm 3
1450 rpm
= 942,5
v
60 s
s
Aquest ser el cabal teric de la bomba; si aqest el multipliquem pel rendiment volumtric obtindrem el
cabal real.
QB = B QthB = 0,95 942,5 = 895,37
cm3
s
1410
rad
= 147,6
60
s
11980 W
NB
=
= 81,135 mN
WB 147,6 rad
s
M th =
MV 81,135
=
= 85,405 mN
ac
0,95
M thM
=
vM
85,405 mN
N
= 150,3. 105 2 = 150,3bar
3
3
1m
1v
cm
m
6 3
35,7
v 10 cm 2rad
Aquesta era la pressi terica; si dividim aquest valor pel rendiment hidrulic nobtenim la pressi real.
PM =
Un cop calculada la pressi ja podem calcular el cabal aplicant la mateixa frmula que al primer apartat.
QthM = VM nM = 35,7
QM =
cm3
v 1 min
cm3
1410
= 838,95
v
min 60 s
s
QthM 838,95
cm3
=
= 883,10
VM
0,95
v
Problema 23
157
cm3
s
d) A partir de lequaci que sens dna a lenunciat podem obtenir fcilment PB.
QM = PB PM
3
883,10 cm
2
Q
s
PB = M + PM =
cm3
154,5269
s bar
PO = PB = 196,68 bar
(P)
1
2
3
4
Fig. 23.3
D (Q)
158
1. PthB =
PB
= 213,55 b
hB
2. PB = PO = 196,04
3. PM = 163,73
4. PthM = 150,3
A. Q thM = 838
cm3
s
B. Q M = 883
cm 3
s
C. Q B = 895
cm 3
s
D. Q thB = 942
cm 3
s
e)
ac M thM = PthM
Vm
2
V MV
Q
PthM = hM PM = hM PB M ; Q M = M
VM
VM
VM
nv2 =
hM PB
VM
m3
35,7 cm
35,7.10 6
n 2 =
v 0,918 195,99
v
= 0,95
v
cm 3
rad
2
60
0,95
v
ac M thM = ac
n
2
= 0,4955 (195,99 1,089.10 4 n v ) = M v = 81,135 v
1410
Problema 23
159
n v = 1012,25 rpm
Fig. 23.4
= 154,5269
cm 3
s bar
160
Problema 24
24.1 Enunciat
La transmissi hidrosttica de la figura 24.1 t les caracterstiques segents:
Bomba B: nre. de voltes nB = 1500 rpm = ct
volum de desplaament (cilindrada) vB ; variable des de vB = 0 fins a vB = 35 cm3/v
Motor M : n de voltes nM ; variable des de nM= 0 fins a nM = 3000 rpm
volum de desplaament (cilindrada) vM ; variable des de vM = 0 fins a vM = 35 cm3/v
Se suposar vM = vB 1 i hM = hB = 1
Amb les lleis de funcionament de la figura 24.2, calculeu i representeu:
a) per a linterval de nre. de voltes 750< nM < 1500 rpm
- la variaci de PM en funci de nM
b) per a linterval de nre. de voltes 0< nM < 1500 rpm
- la variaci de MM en funci de nM
c) per a linterval de nre. de voltes 1500< nM < 3000 rpm
- les variacions de PM i de MM en funci de nM
- la variaci de vM en funci de nM
d) amb les lleis de funcionament de la figura 24.3, calculeu i representeu per a linterval de nre.
de voltes
1500 < nM < 3000 rpm
- les variacions de PM i de MM en funci de nM
- la variaci de vM en funci de nM
Problema 24
161
Fig. 24.1
vB
35 cm3/v
35 cm3/v
vM
nM
nM
6562,5 w
NM
nM
PM
150 bar
750
1500
nM
3000 (rpm)
Fig. 24.2
162
vB
35 cm3/v
35 cm3/v
vM
nM
nM
6562,5 w
NM
nM
PM
75 bar
750
1500
nM
3000 (rpm)
Fig. 24.3
24.2 Resoluci
a) 750< nM <1500 rpm
PM =
NM
=
vM nM
6562,5 w
11250 106 N n M rpm
=
2
nM
cm3 1m3
rev 1 min
m 2 PM N / m
35
n
M
v 106 cm3
min 60 s
VM
1 m3
N / m2
cm 3 1 v
= 150 bar 10 5
= 83,556 mN
35
2
bar
v 2rad 10 6 cm 3
VM 11250 10 6 35 cm 3 / v 1 m 3 62667,258
=
=
rad 6 3
2
nM
nM
2
10 cm
v
on nM (rpm) i MM (mN)
Problema 24
163
NM
6362.,5 W
nM
PM
100
150 bar
50
nM
MM
100
83,556 Nm
50
nM
0
750
1500
3000
Fig. 24.4
NM
NM
=
=
v M n M v Bn B
M M = PM
6562,5 w
3
v 1 min
cm 1 m
1500
35
6
3
min 60 s
v 10 cm
= 75 10 5
N
m2
= ctn
n rpm
VM
v n
75 10 5 35 1500 62667,25
= PM B B =
=
mN M
6
2
n M 2
nM
2 10 n M
M M mN
rev
1500
nBvB
cm3 52500 cm3 n M rpm
min
=
=
VM =
35
rev
nM
v
nM
v v Mcm3 / v
nM
min
Vegeu la figura 24.5.
164
PM
150 bar
100
75 bar
50
nM
MM
100
83,556 Nm
50
vM
35 cm3/v
nM
nM
0
750
1500
3000
Fig. 24.5
M M = PM
NM
NM
N
6562,5
=
=
= 75 10 5 2 = ctn
35
1500
v M n M v Bn B
m
10 6 60
n M rpm
VM
v n
75 10 5 35 1500 62667,25
= PM B B =
=
mN
2
2 10 6 n M
n M 2
nM
M M mN
VM =
n B v B 1500
52500 cm3 n M rpm
=
35 =
nM
nM
nM
v v Mcm3 / v
Problema 24
165
35 cm3/v
vb
6562,5 W
NM
PM
75 bar
MM
41,77 Nm
35 cm3/v
vM
nM
0
750
1500
3000
Fig. 24.6
166
Problema 25
25.1 Enunciat
En una mquina per manipular peces de plstic s'incorpora el circuit de la figura 25.1, el qual
consta duna bomba de paletes B, de dos motors M1 i M2 tamb de paletes i dun conjunt de
vlvules distribudores, de cabal i de pressi. Els motors s'accionen sempre un desprs de
laltre, mai simultniament tots dos.
Amb les dades de la figura 25.1 calculeu:
a) El cabal que ha dimpulsar la bomba.
b) Les velocitats de gir dels motors M1 i M2.
c) Els moments que poden transmetre ambds motors a les crregues corresponents.
d) Pel motor M1 es determina que el mxim moment que pot suportar el sistema s igual al
valor calculat a lapartat anterior, incrementat en un 10 %. Quin element de seguretat sha
de tenir en compte i a quin valor sha de calibrar?
e) Es vol fer funcionar el conjunt de motors M1 i M2 segons la seqncia de la figura 25.2 on 1
i 2 sn els angles en radiants girats pels motors de forma successiva. Determineu si cal
incorporar un acumulador al sistema i, en cas afirmatiu, calculeu-ne el volum.
Caracterstiques dels motors:
M1
VM1 = 50,666 cm3/v
VM1 = 0,95
hm1 = 09
PM1 = 80 b
Caracterstiques de la bomba:
M2
VM2 = 40,666 cm3/v
VM2 = 0,95
hm2 = 0,9
PM2 = 80 b
B1
nB= 1450 rpm
VB= 58,06 cm3/v
VB= 0,95
hmB = 0,9
Problema 25
167
168
1
706,8
2
880,69
25.2 Resoluci
Taula 25.a Soluci dels apartats a, b i c
Dades
a)
nB = 1450 rpm
VB= 58,06 cm3/v
VB= 0,95
b)
VM1= 50,666 cm3/v
VM2= 40,666 cm3/v
VM1= VM2 = 0,95
Clculs
Q B = VBnBVB = 0,951450 rev/min 58,06 cm3/v =
= 79977,65 cm3/min = 1332,96 cm3/s
Q M1 =QM2 = QB = 1332,96
3
M1 = VM1 Q M1 = 0,95 80 10 = 1500,02 rev/min
VM1
50,666
3
M2 = VM2 Q M2 = 0,95 80 10 = 1868,36 rev/min
VM2
40,666
c)
PM1 = P M2 =80 b
hM1 = hM2 = 0,9
5
ML1 = MthM1 = hM1 PM1 VM1 = 0,9 806 10 50,666 = 58,058
2
2 106
Nm
5
ML2 = MthM2 = hM2 PM2 VM2 = 0,9 80610 40,666 = 46,599 Nm
2
2 106
Problema 25
169
d)
ML1 = 0,1 ML1
50,66
2 10 6
e)
Taula 25.c Clculs de lapartat e
t(s)
4
1,49
3
4
1
4,5
(rad)
706,864
706,864
706,864
880,69
880,69
880,69
Q=WVm/2 VM (cm3/v)
1500
0
2000
1500
0
1333,34
W=/t(rad/s)
176,716
0
235,621
220,173
0
195,71
y4 = 1,3334
y5 = 1,3331
y6 = 1,3334,5
=6l
x4 = 1,54
x5 = 0 l
x6 = 1,3334,5
=6 l
z1 = 5,332-6 = -0,668 l
z2 = 1,986 l
z3 = 3,999-6 = -2,001 l
Z = y-x
z4 = 5,332-6
z5 = 1,333 l
z6 = 5,998-6
= 5,332 l
= 1,333 l
= 5,998 l
=6l
=6l
= -0,668 l
= -0,002 l
170
Problema 26
171
Problema 26
26.1 Enunciat
La transmissi oleohidrulica de la figura 26.1 permet un control del nombre de voltes nm del
motor oleohidrulic 4, si sactua sobre la vlvula descanyament 3.
Les caracterstiques dels elements del circuit sn:
1. bomba volumtrica de volum (cilindrada) de desplaament constant
2. vlvula limitadora de pressi calibrada a Po = Plo=200 bar
3. vlvula descanyament de secci de pas Adr variable segons el punt de control desitjat
4. motor oleohidrulic de moment mxim Mmo=400 Nm i nombre de voltes mxim nMo =
500 rpm
Suposant que
VB = VM = 1 (rendiments volumtrics)
hmB = hmM =1 (rendiments hidrulics i mecnics)
M = BC (relaci de transmissi entre el motor 4 i la bomba centrfuga 5=1)
M BC
1 n BC
=
M Mo 0,62 n Mo
i tenint en compte les corbes de les figures 26.2, 26.3 i 26.4, calculeu:
a) El volum de desplaament (cilindrada) VM del motor 4 i el cabal Q B subministrat per la
bomba 1 ( VM i Q B).
b) Quan la relaci drees de la vlvula 3 s = ADr /Adro = 1, el nombre de voltes de la bomba
centrfuga nBC, el moment transms MBC, el cabal derivat a la vlvula 2 Q2, la pressi P3 i el
rendiment de la transmissi oleohidrulica .
c) La relaci drees i el moment transms MBC, quan el nombre de voltes de la bomba
centrfuga val nBC=275 rpm.
172
5
MBC
nBC=nM
HeO
MM
P3
nM
4
QM=Q3
oli
ADr
P=P
Q3
Q2
QB
M
Fig. 26.1
26.2 Resoluci
a) El volum de desplaament (cilindrada) VM del motor 4 i el cabal QB subministrat per la bomba 1
(VM i QB).
dades: Mmo=400 Nm
Po=200 bar
nMo=500 rpm
0,75
0,5
0,5
=0,7
0,75
=1
=1 1,5
=1 1,5
P
P
MM
MMO
P0
P0
nM
n MO
Fig.26.2
1 n
MM
= 1 M
M MO
n MO
Fig. 26.3
P3
P
1 3
P0
P0
Fig. 26.4
1 Q
P3
= 1 M
P0
Q MO
QM
QB
Problema 26
173
VM
M 2
= o
=
Po
400 Nm
2rad
10 6 cm 3
cm 3
s
= 125,6
N
N
2
200 bar 105 m
1bar
Q B = Q M_mas = VM n Mo = 125,6
cm 3
rev 1 min
cm 3
500
= 1046,6
N
min 60 s
s
M Mo 0,62 n Mo
=
A Dr
=1
A dro
Soluci:
La intersecci de les corbes
MN
M
(=1) i BC ens dna
M mo
M mo
nm
n
= BC = 0,62 n BC = 0,62 500 = 310 rpm
n mo n mo
M BC
= 0,62 M BC = 0,62 400 = 248 (punt A)
M mo
QM
(n v ) n
= M M = M = 0,62
Q B (n mo v M ) n mo
Q M = 0,62 * Q B = 0,62 1,046 = 0,648
Q2 = Q B QM = 1,046 0,648 = 0,39
174
0,5 0,75
MM
M MO
1,5
=1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
0,2
0,4
0,6
0,8
nM
n MO
Fig. 26.5
1 n
MM
= 1 M
M MO
n MO
M BC
1 n BC
=
M MO 0,62 n MO
Problema 26
175
0,75
P3
P0
=1
1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
QM
QB
Fig. 26.6
A AR
A DRO
1 Q
P3
= 1 * M
P0
Q MO
0,75
P3
P0
=1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
QM
QB
Fig. 26.7
A AR
A DRO
P3
P0
P3
P0
176
c) la relaci drees i el moment transms MBC, quan el nombre de voltes de la bomba centrfuga
val nBC=275 rpm.
dades: nBC=275 rpm
0,5 0,75
MM
M MO
1,5
=1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
0,2
0,4
0,6
Fig. 26.8
1 n
MM
= 1 M
M MO
n MO
0,8
1
nM
n MO
M BC
1 n BC
=
M MO 0,62 n MO
Soluci:
n BC 275
n
M BC
=
= 0,55 = M de la figura 26.2 punt B =0,7;
n mo 500
n mo
M mo
M BC
1 n BC
1
0,55 2 = 0,487
=
=
M MO 0,62 n MO
0,63
177
Nomenclatura
Nomenclatura
Bomba
QAC
Cabal acumulador
QB
Cabal de la bomba
QVB
QVM
QMAX
Cabal mxim
Qr
QthB
QthM
Desplaament
Diferncia de pressi
Fora
Moment dinrcia
Mmth
Motor
Mteric
Parell teric
Mreal
Parell real
Potncia efectiva
NE
Pressi
178
PMAX
PS
Pressi de pressstat
Po
Rendiment global
hB
hM
ME
Rendiment volumtric
rpm
Temps
ta
Temps davan
tf
Temps de frenat
tr
Temps de retrocs
Velocitat
ca
Velocitat davan
cr
Velocitat de retrocs
Vac
Volum de lacumulador
VB
VM
179
Bibliografia
Bibliografia