Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Ejercicios de Praxias
Ejercicios de Praxias
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 1 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 2 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
1. QU ES LA TERAPIA MIOFUNCIONAL?
Disciplina que se encarga de prevenir, valorar, diagnosticar y corregir las disfunciones que pueden
interferir, tanto en la produccin del habla como en las diferentes estructuras del sistema orofacial,
desde el nacimiento hasta la vejez.
Son procedimientos y tcnicas para:
Equilibrar o compensar las estructuras seas implicadas y las estructuras musculares a nivel
orofacial y contiguas a stas.
Crear nuevos patrones neuromotores de comportamiento y llegar a una generalizacin.
Reducir las parafunciones.
Mejorar la esttica del paciente.
Pgina 3 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 4 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Hay muchas causas que pueden producir estas alteraciones, ya sea por alteraciones orgnicas,
congnitas o adquiridas, o por malos hbitos que han comenzado como una mala funcin llegando a
producir alteraciones en la forma y creando as una dificultad aadida.
Es en estos momentos es donde la TMF valora todas estas estructuras como las rehabilita, para llevar a
la persona a una mejora en las estructuras afectadas o en la funcin que est alterada.
1.2. reas de aplicacin de la TMF
o
o
o
o
o
o
o
o
o
Pgina 5 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
2. EXPLORACIN
La TMF es un recurso bsico para la exploracin y por tanto para el diagnstico de las diferentes
patologas desarrolladas en las estructuras bucofonatorias, tanto a nivel orgnico como funcional.
Existe una clara relacin entre la forma y la funcin. Observar y valorar la relacin entre las partes
esquelticas y musculares es de vital importancia para establecer el plan de tratamiento, pero tambin
es de gran valor intentar relacionar los factores que han conducido al trastorno de la funcin.
Un diagnstico funcional pobre no va a permitir al profesional llegar a conclusiones objetivas y
acertadas en cuanto al problema. Por esa razn, un buen diagnstico facilitar un buen tratamiento y a
su vez los resultados sern favorecedores para el paciente.
Los ejercicios bsicos que propone la TMF ayudan a ver la funcionalidad de las estructuras implicadas
en el habla, la deglucin, la respiracin, la masticacin, etc.
A continuacin encontrareis un modelo de exploracin de aquellos aspectos importantes a observar y
palpar para poder llegar a un diagnstico acertado.
3. RECURSOS - MATERIALES PARA LA TMF
Se presentan unos recursos prcticos para el trabajo de la TMF.
3.1. Praxias
JUEGO DEL DADO: Material para trabajar las prxias ms bsicas de labios, lengua, maseteros y
mandbula. Puede utilizarse individualmente o con otros juegos como el parchs.
Estos son los dados que se pueden construir:
Pgina 6 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 7 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 8 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 9 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 10 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 11 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 12 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 13 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 14 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 15 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 16 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 17 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 18 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 19 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 20 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 21 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 22 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 23 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 24 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 25 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 26 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 27 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 28 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 29 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 30 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 31 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Para tener siempre presente los pasos a seguir, puedes tener presente lo siguiente:
Pgina 32 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
3.7. Dislalias
Son trastornos en la articulacin de fonemas o grupos de fonemas.
A continuacin se ofrece una gua para el tratamiento general para la rehabilitacin de rotacismos,
sigmatismos, lambdascismo y yesmos. Tambin se puede aplicar al resto de dislalias.
Previo:
continuacin
se
musetran
fichas
para
crear
tu
propio
material
de
trabajo.
Pgina 33 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 34 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 35 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 36 de 38
TERAPIA MIOFUNCIONAL
TERAPIA MIOFUNCIONAL
www.myoresearch.com
www.jfdental.com
www.profono.com.br
www.casadofonoaudiologo.com.br
www.mft-products.ch
www.liptrainer.com
Pgina 38 de 38
BLOC A: RELAXACI
1. Relaxaci general de Jacobson.
Objectius:
o Relaxar la musculatura de tot el cos.
o Prendre conscincia dels punts de tensi.
Metodologia:
Aquest exercici consisteix bsicament en tensar i destensar diferents
parts del cos. Ho farem tant estirats al terra en una alfombreta com
drets.
La primera part tracta destirar i tensar els braos, les cames, lesquena,
el front, els ulls, els llavis i la mandbula.
En segon lloc, tensarem tota la musculatura de la cara en general fent
cara de pallasso i lanirem relaxant poc a poc.
Quan apliquem la tensi per a fer lexercici ha de ser amb moderaci,
sense que ens arribem a fer mal, per a que desprs el destensament
sigui ms fcil i realment ens relaxem.
2. Relaxaci parcial.
Objectiu:
o Relaxar la zona de la cintura escapular i els braos, buscant
estratgies per aconseguir que no hi hagi tensi.
Metodologia:
En la relaxaci parcial hem fet dos exercicis:
o Jacobson:
Aquest exercici s com lanterior, tensar i destensar espatlles, per
aquest cop noms ens centrarem en la cintura escapular. La manera de
1
Metodologia:
Aquest apartat consisteix en donar un massatge en la esquena. Ho fem
per parelles i un sha destirar panxa avall al terra i laltre s qui far el
petit massatge.
Primer es donaran copets per tota lesquena amb la m, per aquesta
haur de quedar com un solc. Un cop fet aix per tota lesquena
(Incloent les lumbars i les espatlles), farem un moviment de buidatge cap
als costats ( ) com si expulsssim alguna cosa. Desprs passarem
la m de dalt a baix, com si ressegussim la columna. Per ltim posarem
una m cap a la nuca i laltre a les lumbars i pressionarem una mica,
per molt suaument per fer presa de contacte i la persona a que li estan
fent el massatge pugui sentir aquestes zones.
Un cop un hagi fet aquest massatge, sintercanviaran les posicions i els
papers.
Metodologia
Ens estirem al terra panxa amunt i per parelles fem els segents passos:
o Posem la m sota les espatlles i intentem trobar ls.
o Fem estiraments a ls amb els dits.
o Aguantem amb una m sota la espatlla i laltre la posem a sobre.
o Li demanem que faci respiracions superiors o costo - claviculars.
o Desprs li fem massatge a les mans, per a tota la palma de la m i
tamb pels dits.
o Si aix no funciona perqu no es troba ls, hi ha una variant i s que
la persona es posi de costat i se li demana que posi el bra cap a
darrera i un cop trobat daquesta manera ls, es continua amb la resta
de passos.
BLOC B: POSTURA
1. Com explorar la postura?
Objectius:
o Ser conscient de la postura que tenim cadasc per a desprs, amb tots
els exercicis poder aconseguir la postura correcta i cmode per a cada
un de nosaltres.
o Tamb ser conscients dels diferents punts que shan de treballar
perqu influeixen en la fonaci.
Metodologia:
Per parelles observar les diferents parts del cos per saber com s la
postura de cadasc.
La persona observada estar dreta amb els braos caiguts i com amb la
seva postura normal, sense canviar res de com es posa normalment.
2. Peus.
Objectiu:
o Ser conscient de quina posici tenen els peus normalment i aprendre a
veure la manera correcta i cmode de posar-los.
o Aconseguir una bona base a la postura per no fer fora amb el coll.
o Buscar i trobar un bon contacte amb el terra per no marxar amb la veu.
Metodologia:
Observaci
Mirar i observar com posem els peus, ser conscients de quina s la
nostra zona de contacte.
Pilota peus
Aquest exercici consisteix en fer-se un automassatge als peus amb una
pilota dun tamany no molt gran.
Es tracta de com si volgussim trepitjar la pilota, la mantenim sota un
dels peus i fem moviments per totes les parts, especialment per aquelles
que ens fan ms mal.
Massatge peus
Per parelles, una de les components sestirar al terra panxa amunt i
laltra li far un massatge als peus que estar composat pels segents
passos:
o Presa de contacte: agafar el peu i amb tota la m estrnyer tot el peu
per a que sans sensibilitzant.
o Rotaci dit a dit: agafar el peu amb una m i amb laltre fer rotacions
a tots els dits.
o Tico.tico: agafar amb les dues mans un dels peus i sacsejar-lo al
ritme daquesta can.
o Estirar dits: estirem els dits un a un.
o Massatge planta: amb els dits fer una petita pressi que vagi del tal
del peu cap a la planta.
o Estirament dit a dit.
o Rotacions turmell.
o Pressa contacte final: Agafar el peu amb les dues mans i fer la
mateixa presa de contacte que al principi.
Balanceig Peus
Dempeus fer petit balanceig del cos intentant no aixecar ni la punta ni el
tal i desprs parar en la postura ms cmode per a cadascun i sense
que hi hagi cap tensi.
Trepitjar ram
Imaginar que el terra est ple de ram i que lhem de trepitjar molts cops
seguits per a treure tot el suc, intentant contactar amb el terra amb totes
les parts dels peus.
Metodologia:
Paret
Amb aquest exercici es tracta de buscar punts de contacte amb la paret,
recolzant-se en aquesta amb els genolls una mica doblegats.
Els punts que han de tenir contacte amb la paret sn el cap, les espatlles
i les lumbars, que podrem trobar el contacte amb moviments de la pelvis.
Balanc
Aquest exercici consisteix en estirar-se al terra panxa amunt, doblegar
els genoll, aixecar-los i un cop ens els hem agafat, fem un balanceig
suau.
Plom/m coxis
Ara ens posarem la m al coxis imaginant-nos que s una cadira i amb
la imatge que surt de nosaltres un fil amb un plom i que aquest ens fa
baixar el coxis fins que seiem, intentem trobar aquesta posici.
Rotaci pelvis
Aquest exercici es basa en fer moviments de hula-hop per fer rotacions
amb la pelvis i aix trobar la postura que ms ens conv.
Genolls
Aquests exercici consisteix en un ball amb els genolls, s a dir,
primerament doblegarem els genolls i aix ho coordinarem amb
moviments creuats dels braos.
Metodologia:
Relaxaci locoregional
Objectiu especfic: relaxar la zona cervical.
o Jacobson:
Es tracta de fer la relaxaci esmentada anteriorment, en que shan de
pujar les espatlles, tirar-les cap endarrera, tensar, esperar una mica i
poc a poc destensar-les.
Manipulacions i mobilitzacions
Objectiu especfic: manipular, mobilitzar i relaxar les cervicals.
Ens estirem al terra i alg ens agafa del cap i ens fa estiraments a la
part inferior del cap molt suaument.
o Nusos:
Fem un petit massatge amb les dues mans com si estigussim fent
uns nusos a la base del cap, s a dir a la nuca.
o Gat:
Per parelles, amb la m dreta a la nuca i la m esquerra al front, li
tem de la pell amb la m dreta com si fos un gat. Aix s una manera
dajudar-nos a posar el cap a travs de la relaxaci.
o Moviment del cap:
Fer moviments amb el cap de si, no, rotacions suaus capa tots el
costats que puguem, dibuixar amb el nas, etc.
Exercicis
Objectiu especfic: per tenir bona collocaci de les cervicals i
corregir aquesta hiperlordosi o excessiva posici cap a davant.
o Titella:
ens colloquem i
Metodologia:
Punts de contacte
Lexercici consisteix en estirar-se al terra i adonar-sen de quins punts de
contacte tenim en aquell moment amb el terra.
Eixos
Estirats a terra, amb els ull tancat intentarem visualitzar al nostre cos els
diferents eixos que ens ajudaran a collocar-nos b.
o Eix Central
Hem de pensar com si un tub ans de la boca fins sortir entre les
cames, com si ens parts verticalment en dues parts i deixar que vagi
creixent fins que atravessi tamb el cap.
10
Drets
Ara, en aquest exercici, es tracta de posar en prctica lexercici anterior
dels eixos, ja que ara haurem de buscar-los per drets.
Primer fent-nos conscients del contacte que tenen els peus en el terra,
busquem aquell que ms ens convingui, amb els genolls flexionats, o no,
segons el que sigui ms adequat per a nosaltres, fixant-nos en quina
posici est la pelvis, buscant aquest equilibri del lquid, sent
conscients de la cintura escapular i per ltim fixar-nos en les cervicals i
en la posici del cap. Un cop fet tot aix intentem buscar aquests eixos
de verticalitat treballats quan ens vam estirar al terra.
Asseguts
Ara el que hem de fer es passar un per un a la cadira i tenint en compte
que hem de seure sobre els esquions, que sn uns ossos que tenim al
cul, hem dintentar seure correctament com seurem sense recolzament i
desprs amb recolzament. Un cop fet aix ho hem de comparar a com
seurem normalment.
11
BLOC C: RESPIRACI
1. Observaci:
Objectius:
o Saber quin tipus de respiraci estic realitzant.
o Observar els diferents aspectes que intervenen en la respiraci i fer-me
conscient dells.
Metodologia:
1.1 Observaci i mobilitzaci (estirats)
Primerament, ens estirarem a lalfombreta panxa amunt i observarem la
nostra respiraci al baix ventre i tamb la respiraci superior, i per
facilitar aquesta observaci posarem les mans a aquelles zones que
vulguem observar.
La respiraci ha de ser tranquilla, sense forar-la, i sobretot com la
farem normalment, perqu ara noms estem observant.
12
Metodologia:
2.1 Detecci bloqueig diafragmtic.
o Torturilla:
La primer part de lexercici consisteix en posar-se de peu i aixecar el
pit. Un cop fet aix ens agafem les costelles i ens dobleguem amb les
mans posades a les costelles. Llavors, el que fem, s anar rodejant
les costelles quan estem encara doblegades.
En segon lloc, ens posem per parelles, una sestira panxa amunt i
respira normal, laltre el que fa es resseguir el contorn de les
costelles per veure com est el diafragma.
13
Metodologia:
Per parelles:
14
3.5 Pirmide + JA
En aquest exercici ens hem de posar amb les cames una mica obertes
fent que aquestes tinguin una forma ms o menys de pirmide o posarnos amb la posici dun sumo. Un cop fem aix anem baixant i pujant i a
la vegada anem dient una mena de /JA/ per sense que sigui forat sin
que amb el propi moviment de lexercici aquest so surti.
3.6 Llenyataire
Per fer aquest exercici hem de separar una mica les cames, de manera
cmode, sense estar molt tens. Llavors, si podem, agafem alguna
jaqueta o algun drap per a visualitzar lexercici. Ens hem dimaginar un
llenyataire que talla un tronc en cinc cops seguits, per aix el que em de
fer s un moviment en que ens hem de doblegar tot el cos per donar
amb la jaqueta o drap al terra. I a la vegada que fem aquest moviment
hem de dir una mena /ha/ com una mica aspirat perqu no lhem de
forar sin deixar-lo anar amb el propi moviment.
15
4. Coordinaci fonorespiratria.
Objectius:
o Trobar la millor manera de respirar quan parlem, s a dir, trobar la
millor forma de respirar per a cadasc per a que hi hagi una
coordinaci amb la fonaci i no hi hagin problemes dofec ni forar
tampoc la veu per falta daire.
o Treballar la coordinaci fonorespiratria.
Metodologia:
4.1 Agafem aire
Ens posem drets i amb respiraci superior llegim un text i desprs llegim
el mateix text amb respiraci abdominal per a veure les diferencies.
16
5. Resistncia de lespiraci.
Objectius:
o Corregir la resistncia de les espiracions.
o Aprendre a dosificar laire en les diferents situacions.
o No fer tensi al coll per la falta daire.
17
5.3 Individualment:
Objectiu especfic: disminuir pressi subgltica per evitar que el pit
o la panxa senfonsin.
o Observaci m pit i panxa.
Amb lembarbuament dabans, posar una m al pit i una altra a la
panxa i observar que fem quan ho llegim.
o Exercicis per a treballar que el pit no senfonsi durant la fonaci i la
espiraci. Tamb volem controlar ms laire.
Baixar persianes:
Estem drets i em de comptar fins a deu i a la vegada que diem
aquests nmeros hem de fer una mica de fora amb els braos
simulant que estem baixant una persiana.
Quan acabem deixem de fer tensi i relaxem.
Separar parets:
En aquest exercici hem de comptar fins a deu i amb els braos
fem tensi cap als costats com si empenyssim dues parets, a
lhora que diem els nmeros
Quan acabem, destensem i relaxem.
Trencar la canya:
Comptar fins a deu i amb els braos a nivell del pit fem com si
trenqussim una canya, fent una mica de pressi cap a baix.
Quan acabem, destensem de cop i relaxem.
18
BLOC D:
RGANS BUCOFONADORS.
1. Faringe
Objectiu:
o Aconseguir la relaxaci dels msculs constrictors de la faringe i trobar
sensaci despai en aquesta zona.
Metodologia:
o Exercici: Sensaci de degluci.
Primer deglutir saliva fixant-hi que passa a la faringe: hi ha com un
tancament.
Desprs de notar aquest tancament ara lhem de fer voluntriament
sense empassar la saliva ni res. Un cop haguem aconseguit fer-lo
voluntriament, farem una mica de fora i desprs relaxarem.
2. Laringe
Objectiu:
Corregir un atac gltic hipertnic o hipotnic
o Hipertnic: ms tensi del compte i sensaci de constricci i de
estrangulament de la musculatura intrnseca de la laringe. Massa
tensi a les cordes vocals i al voltant daquestes.
o Hipotnic: tota aquesta zona est tova, manca de tonicitat i per tant hi
ha escapament daire. Com les cordes no tanquen b, les zones del
voltant fan ms tensi de les que li toca i aix tampoc va b.
19
Metodologia:
2.1 Inici badall
Observacions:
A linici del badall noto una sensaci dobertura, per quan aquest
sest acabant noto molta tensi a la laringe i em fa mal.
20
3. Cavitat Bucal
3.1 Llavis
Objectiu:
o Disminuir tensi en aquesta zona.
Metodologia:
o Moto:
Fer el soroll de la moto fent vibrar els llavis.
o Conill:
Donat un pet i desprs estirar llavis somrient.
21
3.2 Llengua
Objectiu:
o Relaxar-la i evitar una retrotracci lingual.
o Posar dit a la base de la llengua: empassar saliva i dir frase. Quan
parlem, la llengua no necessita aquesta retrotracci de quan
empassem.
Metodologia:
o Jacobson (punta, ny, k).
Primer posem la punta de la llengua als alvols, tensem i
destensem lentament per a relaxar la llengua i sensibilitzar
aquesta zona per desprs:
o Camale
Fer llengotes per evitar aquesta retracci de la llengua per fentles sense tensar la llengua.
o Massatges base
Donar massatge a la base de la llengua per si es fa fora amb
aquesta.
o Parlar:
Dir els dies de la setmana i comptar de lu al deu treien la llengua
tonta sense forar.
3.3 Mandbula
Objectiu:
o Relaxar la mandbula i eliminar la possible tensi que hi hagi per a
facilitar larticulaci.
22
Metodologia:
Primer comenar a articular molt dient els nmeros, creant lobertura
necessria sense tensi per a produir una veu fluida i sense tensi en
aquesta zona.
o Massatge ATM:
Massatge a larticulaci per destensar aquesta zona i tamb per
tota la mandbula acabant un altre cop a larticuaci.
o Obrir tancar
Obrir la boca com si tingussim un goteig doli, sense acabar-la
dobrir del tot sin molt lleument i no forant sin com si la
mandbula
dalguna
manera
caigus
desprs
tancar-la
suaument.
o Moviment pelvis
Dempeus fer moviment de hula-hop amb moviment una mica
amplis. Desprs intentar tancar a lhora la mandbula i s molt
difcil.
o Parlar
Primer dir els nmeros de lu al cinc com ho direm normalment i
desprs dir-ho com si tingussim uns coixinets que no ens deixen
tancar b la mandbula.
Metodologia:
Primer hem de localitzar on es troba el vel, per aix hem de resseguir
amb la llengua el nostre paladar, de davant cap a darrera.
23
Mobilitzaci:
o so nasal so oral (ng + vocal)
Amb aquest exercici es pretn amb diferents sons veure la
diferencia entre els que sn orals i els nasals.
Primer fem el so SONG i ens tapem el nas i observem que passa.
Desprs fem el mateix per amb una vocal, s a dir, vocal +
SONG i ens tapem el nas.
Finalment fem totes les vocals nasals i les comparem amb com
les direm normalment.
o Kiticric:
Es tracta de tapar nas i destapat dient aquesta seqncia de sons
per veure si tots els fem orals o no.
o Bona cara.
Aquest exercici es basa en posar bona cara, per on no hi hagi
cap tensi.
BLOC E:
MECANISMES LARINGIS
Els mecanismes laringis sn dos modes de vibraci diferents de les cordes
vocals segons funciona la laringe.
Aquests modes de vibraci sn:
Mecanisme pesent o I
Durant aquest mecanisme ens trobem els msculs ariaritenoideo i el
cricoartitenoideo lateral contrets quan les cordes vocals estan en fonaci.
El mscul vocal est contret i fa la corda ms gruixuda.
El tiroaritenoideo est contret i hi ha un engruiximent de les vores de les
cordes vocals. A ms aquest mscul vibra en tot el seu gruix.
24
Mecanisme lleuger o II
El mscul aritenoideo i el cricoaritenoideo augmenten la contracci i aix
provoca ms tancament dels aritenoides. El mscul vocal es relaxa. El
mscul cricotiroideo entra en acci i aquest mscul provoca lestirament
dels lligaments i tensa les cordes vocals.
A lestroboscpia podem veure un afinament de les cordes vocals. Noms
vibra la vora lliure de les cordes: lampiltud vibratria disminueix i lona
mucosa s ms reduda i el temps de tancament tamb disminueix.
Hi ha menys pressi subgltica, per tant, laire no troba tanta resistncia. La
freqncia fonamental s reduda.
Metodologia:
o Veu de nena petita o gatet:
Imitem la veu de nena petita, tan amb to com amb intensitat, aquesta
ser una veu molt suau i baixa.
o Sirenes NG 8:
Es tracta de fer sirenes, com si volgussim resseguir el nmero vuit i
aix anem jugant amb la intensitat.
25
2. Mecanisme pesent
Objectiu:
o Mirar com s el mecanisme pesent i observar si ens resulta cmode i
efica.
Metodologia:
o Veu parlada:
Hem de parlar normalment com ho farem, per intentant accentuar
aquest mecanisme pesent.
Metodologia:
La uni dels dos mecanismes es troba de la segent manera.
o Veu de nena petita
o Veu nena petita + veu normal pensant una mica en veu de nena petita
26
Observacions:
Aquesta veu, s una veu dentremig de les dos que hem fet abans, amb la
qual el que fem s inclinar una mica les cordes vocals. Va b per quan
volem parlar molta estona perqu ens dna molta comoditat.
Es com parlar amb una veu falsa.
BLOC F: RESONADORS
1. Ressonadors cranials
Objectiu:
o Ser conscient dels punts de ressonncia que hi ha al cap.
o Amplificar el so.
Metodologia:
Ressonncia mscara
o Sensibilitzaci:
Dir alguna cosa com si estigussim cansats per veure la relaci amb
lestat dnim, ja que quan estem contents activem ms la
musculatura facial.
o Sons facilitadors
Posar la ma al cap i veure com arriba la veu a la m. Per sentir-ho
diem /BUM/ primer amb nmeros i desprs amb una frase.
27
o Saltar:
Fer una srie dexercicis:
Dir el mateix per sense saltar i intentar que soni quan saltem i ho
diem a laire.
o Tap
Posar dits a la boca i dir una frase com si ans per sobre del dits i
desprs per sota Bon dia. Quan fem aix, diem la mateixa frase
sense els dits.
Ressonncia nuca
o Localitzaci. Punt de partida del so.
Resseguir amb la llengua el paladar dur fins arribar al paladar tou.
Emet una llum que ajuda a activar aquesta musculatura per aix s
necessari la bona cara y la bona postura perqu no sadelanti el cap.
o Sons facilitadors i direcci del so.
28
2. Ressonncia corporal
Objectiu:
o Buscar diferents punts al cos on arribi la ressnancia.
o Amplificar el so.
Metodologia
Ressonncia pit
o Picar al pit:
Donar copets al voltant de tot el pit a lhora que diem les vocals i
desprs els des de la setmana.
o M al pit:
Amb la m quieta al pit tornar a dir els nmeros i els dies de la
setmana per veure que daquesta manera tamb si hi ha
ressonncia.
Exercici so matals
o Primer enrotllar persiana:
Fer moviment/tensi de la pelvis (per treballar musculatura perinne)
com si ens estigussim pixant, fer aix unes quantes vegades i
desprs pensant que hi havia al voltant de la pelvis un matals (per
sensibilitzar aquesta zona on volem arribar amb la veu) i amb
29
Gatzoneta
o Posar-nos en la posici ajupida amb el cap entre els genolls i dir
bram, brem, brim, brom i brum i notar la ressonncia des dun punt
ms tancat.
Metodologia:
M pit + m cap
o M al pit i al cap i dir bram, brem... i mirar si hi arriba la ressonncia
als dos llocs.
Direcci so
o Matals + bona cara
Dir aquesta frase La porta s blanca primer paraula per paraula i
desprs tot seguit tenint en compte en posar bona cara i en pensar
que en lexercici mencionat anteriorment en que la veu a darribar a la
pelvis.
o Imatges + bona cara
30
Metodologia:
31