Está en la página 1de 55

Apuntes Tema: Funciones

Dominio de una funcin


Dominio: Valores de x para los que la funcin existe.
- Funciones polinmicas (sin x en el denominador): El dominio son todos los
nmeros reales.
Domf(x) !
f ( x)=x
3
+2 x
Domf(x) !
f ( x)=
x
2
+5 x3
4
Domf(x) !
f ( x)=
2
3
x
5
+3 x7
Domf(x) !
- Funciones racionales (con x en el denominador): El dominio son todos los
nmeros reales excepto los que anulan el denominador. Domf(x) !-
{ valores de x que anulanel denominador}
f ( x)=
x+3
x1
Domf ( x)=R{1}=( ,1) (1, )

f ( x)=
2 x+1
x
2
+1
Domf ( x)=Rnohay valores que anulen el denominador
f ( x)=
7 x+4
x
2
4
f ( x)=R{2, 2}=(,2) (2, 2) ( 2, )
Tipos de simetra de una funcin
Simetra: "odemos encontrar dos tipos de simetr#a.
a) $imetr#a par o simetr#a con respecto al e%e de ordenadas : si f(-x) f(x)
b) $imetr#a impar o simetr#a con respecto al ori&en de coordenadas : si f(-x)
- f(x)
Funcin cuadrtica
Funcin cuadrtica
y=a x
2
+bx+c
:
-V'rtice
x
v
=
b
2a

y
v
=a x
v
2
+b x
v
+c
-(onoton#a crecimiento ) decrecimiento
a) si a es positi*a (+):
creciente:
(
x
v
,
)
decreciente:
(
, x
v
)
,) si a es ne&ati*a (-):
creciente:
(
, x
v
)
decreciente:
(
x
v
,
)
--ma&en
a) $i a es positi*a (+):
Imf ( x)=
[
y
v
, )
,) $i a es ne&ati*a (-):
Imf ( x)=
-Forma de la cur*a
a) $i a es positi*a (+): El *'rtice es un m#nimo
cnca*a (con ca*a. una copa con ca*a)
,) $i a es ne&ati*a (-): El *'rtice es un m/ximo
con*exa (me dan un ,eso en la mano)
- E%e de simetr#a
x=x
v
- "untos de corte:
a) si corta al e%e01 ) 2
,) si corta al e%e03 x 2
Ejemplo:
y=x
2
4 x+3
Dominio . Funcin polinmica.
Domf ( x)=R
"untos de corte :
$i corta al e%e 01 ) 2
0=x
2
4 x+3x=
(4) (4)
2
4 1 3
21
=
4 2
2
=

P
1
=( 3,0) y P
2
=( 1,0)

$i corta al e%e 03 x 2
y=0
2
4 0+3=3

P
3
=( 0,3)

V'rtice :
3
1
x
v
=
b
2a
=
(4)
2 1
=2

y
v
=2
2
4 2+3=48+3=1

(/ximo o m#nimo :
4omo a es positi*a la par/,ola tiene la si&uiente forma
5ue&o el *'rtice es un m#nimo
!ecorrido :
1,
Imf ( x)=
[

$imetr#a :
f ( x)=x
2
4 x+3

f (x)=(x)
2
4 (x)+3=x
2
+4x+3

f ( x)=x
2
+4x3

f (x) f ( x) noes par

f (x) f ( x) noesimpar

5ue&o no presenta simetr#a
E%e de simetr#a :
x=x
v
x=2

(onoton#a:
4reciente:
(
x
v
,
)
=( 2, )
Decreciente:
(
, x
v
)
=(, 2)
6a,la :
x )
-7 8
2 9
7 2
: -7
9 2
; 9
< 8
=r/fica :
Ejemplo:
-ndicar donde se encuentra el *'rtice. el tipo de traslacin. si se >a in*ertido. si se
>a ensanc>ado o estrec>ado:
5a funcin de partida es:
y=x
2
. "artiendo de esta podemos >acer:
$i se la in*ierte:
y=x
2
V=(0, 0)

$i se la ensanc>a:
y=0,5 x
2
=
1
2
x
2
V=(0, 0)

$i se la estrec>a:
y=2 x
2
V=(0, 0)

6raslacin *ertical:
y=x
2
+1
Vrtice
V=(0, 1)
>emos su,ido uno
6raslacin *ertical:
y=x
2
2
V=(0,2)
>emos ,a%ado dos
6raslacin >ori?ontal:
y=( x+1)
2
V=(1, 0)
>emos despla?ado uno >acia la i?quierda
6raslacin >ori?ontal:
y=( x2)
2
V=(2, 0)
>emos despla?ado dos >acia la derec>a
6raslacin o,licua:
y=( x2)
2
+3
V=(2, 3)
>emos despla?ado dos >acia la derec>a ) su,ido tres
Funcin inversa
Modificaciones de la funcin inversamente proporcional
f ( x)=
1
x
@s#ntota *ertical en x 2
@s#ntota >ori?ontal en ) 2

f ( x)=

x
. $i:
-
>1
entonces la funcin se ale%a de los e%es
-
0<<1
entonces la funcin se acerca a los e%es
@s#ntota *ertical en x 2
@s#ntota >ori?ontal en ) 2
$i
f ( x)=
1
x
se in*ierte la &r/fica
@s#ntota *ertical en x 2
@s#ntota >ori?ontal en ) 2
Traslacin vertical
- $i resto a la funcin
f ( x)=
1
x
2
se >a despla?ado la funcin : peldaAos >acia
a,a%o
@s#ntota *ertical en x 2
@s#ntota >ori?ontal en ) -:
- $i sumo a la funcin
f ( x)=
1
x
+3
se >a despla?ado la funcin 9 peldaAos >acia
arri,a
@s#ntota *ertical en x 2
@s#ntota >ori?ontal en ) 9
Traslacin horizontal
- $i resto a la x
f ( x)=
1
x2
se >a despla?ado la funcin : peldaAos >acia la
derec>a
@s#ntota *ertical en x :
@s#ntota >ori?ontal en ) 2
- $i sumo a la x
f ( x)=
1
x+3
se >a despla?ado la funcin 9 peldaAos >acia la
i?quierda
@s#ntota *ertical en x -9
@s#ntota >ori?ontal en ) 2
Traslacin oblicua traslacin vertical ! traslacin horizontal
f ( x)=
1
x2
+3
se >a despla?ado la funcin : peldaAos >acia la derec>a ) 9
peldaAos >acia arri,a
@s#ntota *ertical en x :
@s#ntota >ori?ontal en ) 9
f ( x)=
1
x+3
2
se >a despla?ado la funcin 9 peldaAos >acia la i?quierda ) :
peldaAos >acia a,a%o
@s#ntota *ertical en x -9
@s#ntota >ori?ontal en ) -:
Tasa de variacin 6asa de *ariacin en un inter*alo Ba. ,C.
!V [ a , b] = f ( b) f (a)
$i
f ( x)=x
2
3x+5
5a tasa de *ariacin en el inter*alo B-9. ;C es:

!V [3,4] = f ( 4) f (3)=923=14
f(x) es decreciente en el B-9.;C
f (3)=(3)
2
3(3) +5=9+9+5=23
f ( 4)=4
2
3 ( 4) +5=1612+5=9
$i la
!V [ a , b] = f ( b) f (a)>0
f(x) es creciente en el inter*alo Ba.,C
$i la
!V [ a , b] = f ( b) f (a)<0
f(x) es decreciente en el inter*alo Ba.,C
$i la
!V [ a , b] = f ( b) f ( a) =0
f(x) es constante en el inter*alo Ba.,C
Funcin peridica
Dna funcin f(x) se dice que es peridica cuando se repite cada cierto tiempo. El
tiempo que tarda en repetirse reci,e el nom,re de periodo ) *iene representado
por la letra 6.
6 :E
Mximos y mnimos absolutos y relativos
Dna funcin presenta un m/ximo relati*o. o simplemente un m/ximo. en un punto si
la funcin *ale m/s que en sus proximidades. $on puntos donde la funcin pasa de
creciente a decreciente.
Dna funcin presenta un m#nimo relati*o. m#nimo. en un punto si la funcin *ale
menos que en sus proximidades. $on puntos donde la funcin pasa de decreciente a
creciente.
5os m/ximos ) m#nimos se llaman extremos relati*os.
Dna funcin presenta un m/ximo (m#nimo) a,soluto en un punto si los *alores que
toma la funcin son todos menores (ma)ores) que 'l. =r/ficamente sa,emos si un
m/ximo (m#nimo) es a,soluto si al tra?ar una recta paralela al e%e 1 por dic>o
punto. la &r/fica de la funcin se encuentra por de,a%o (encima) de la recta.
FUNCI LINEAL I FUNCI AF
1. Representa grficament les segents funcions
a)
8 3 + = x y
c!
1
3
=
x
y
e!
3
2x
y

=
g!
1 = x y
b)
5 4 = x y
"!
x y 6 =
f!
4 2 + = x y
#!
1 2 + = x y
$n"ica, en ca"a apartat, el pen"ent i la or"ena"a a l%origen&
2. Representa grficament les segents rectes ' en els mateixos eixos!
a!
1 3 + = x y
(!
x y 3 =
c!
3 3 = x y
)u* o(ser+es,
3. Representa grficament les rectes segents ' en els mateixos eixos!
a!
4 2 + = x y
(!
4 + = x y
c!
4
2
+ =
x
y
)u* o(ser+es,
4. Representa grficament els punts
( ) 5 , 4
,
( ) 5 , 1
,
( ) 5 , 0
i
( ) 5 , 2
en uns eixos "e
coor"ena"es& -neix.los& )uina figura o(tens, /scriu.ne l%e0uaci1&
5. Representa grficament els punts
( ) 0 , 3
,
( ) 2 , 3
,
( ) 1 , 3
i
( ) 3 , 3
en uns eixos
"e coor"ena"es& -neix.los& )uina figura o(tens, /scriu.ne l%e0uaci1&
6. Representa grficament, escri+int una taula "e +alors en ca"a apartat
a!
2 = x
c!
3 = y
e!
0 = x
(!
4 = x
"!
1 = y
f!
0 = y
7. /scriu "os punts "e ca"ascuna "e les rectes "els apartats 1a, 1", 2c i 3a&
8. /scriu l%e0uaci1 "e la recta 0ue passa pels punts
( ) 1 , 1
i
( ) 3 , 2
&
9. /scriu l%e0uaci1 "e la recta 0ue passa pels punts
( ) 5 , 3
i
( ) 4 , 1
&
10. /scriu l%e0uaci1 "e la recta 0ue passa pels punts
( ) 0 , 2
i
( ) 1 , 6
&
11. 2alcula les interseccions "e les rectes segents am( els eixos "e coor"ena"es
a!
2 4 + = x y
(!
1 3 = x y
c!
1 6 + = x y
"!
5 2 = x y
e!
x y 5 =
f!
x y =
12& /scriu l%e0uaci1 "e la recta 0ue passa pels punts
"
i
#
& )uin 3s el pen"ent ,
$ l%or"ena"a a l%origen, /scriu "os punts m3s "%a0uesta recta& 2alcula les
interseccions "%a0uesta recta am( els eixos "e coor"ena"es&
'1!
"
4
( ) 3 , 1

#
4
( ) 0 , 2

'2!
"
4
( ) 4 , 0

#
4
( ) 1 , 5

'3!
"
4
( ) 2 , 1

#
4
( ) 4 , 3

'4!
"
4
( ) 5 , 2

#
4
( ) 1 , 3

13& 2onstrueix una taula "e +alors i representa grficament les rectes
a!
2 = x
(!
2
1
= y
c!
4
3
= x
"!
1 = y
14& a! 2om s1n grficament "ues rectes 0ue tenen igual pen"ent ,
(! 2om s1n grficament "ues rectes 0ue tenen igual or"ena"a a l%origen ,
15& Representa grficament les funcions, a partir "e la taula "e +alors
y
4
2
x
. 1 c!
y
4
4
x
5 3
a)
y
4
3
2x
5 2 "!
y
4 . 3x
16& Representa, en uns mateixos eixos "e coor"ena"es, les rectes
a!
x y 2 =
c!
x y =
(!
x y 4 =
"!
x y =
)u* o(ser+es ,
Grfiques de funcions lineals
2ompleta ca"a taula i "i(uixa la grfica "e la funci1 corresponent
a)
4 = $
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix X
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix Y
6 7
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
b)
% $ =
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix X
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix Y
6 7
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
c)
% $ = 2
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix X
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
Eix Y
6 7
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
d)
% $ = 3
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix X
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
Eix Y
6 7
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix X
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix Y
e)
2
%
$ =
6 7
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
f)
3
%
$ =
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix X
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix Y
6
7
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
g)
1 + = % $
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix X
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix Y
6 7
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
h)
1 2 + = % $
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix X
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Eix Y
6 7
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1. 8ona"a la funci1
' ! 1 y f x x = = +
2onstrueix una taula "e +alors
% $

x
' ! y f x =
. 5
. 4
. 3
.2
1
0
1
2
3
4
' 5! ' 5! 1 4 y f = = + =
a) Representa la grfica "e la funci1 en un sistema "%eixos coor"ena"es
% $
,
'am( paper mil9limetrat!&
b) :(ser+ant la taula "e +alors i la grfica "e la funci1, contesta a les segents
preguntes
- )uins s1n els punts "%intersecci1 "e la grfica am( l%eix 6 ,
- )uin 3s el punt "%intersecci1 "e la grfica am( l%eix 7,
- ;a funci1 3s creixent o "ecreixent,
2. 8ona"a la funci1
' ! 2 1 y f x x = =
c) 2onstrueix una taula "e +alors
% $

x
' ! y f x =
. 5
. 4
. 3
.2
1
0
1
2
3
4
' 5! 2' 5! 1 11 y f = = =
d) Representa la grfica "e la funci1 en un sistema "%eixos coor"ena"es
% $
,
'am( paper mil9limetrat!&
e) :(ser+ant la taula "e +alors i la grfica "e la funci1, contesta a les segents
preguntes
- )uins s1n els punts "%intersecci1 "e la grfica am( l%eix 6 ,
- )uin 3s el punt "%intersecci1 "e la grfica am( l%eix 7,
- ;a funci1 3s creixent o "ecreixent,
Determinaci de funcions de primer grau mitjanant la seva
8etermina la funci1 "e primer grau associa"a a ca"ascuna "e les grfi0ues segents
a! (!
c! "!
e! f!
<olucions
a!
' ! 2 3 f x x = +

(!
' ! 3 4 f x x =

c!
' ! 2 f x x =

"!
' ! 3 7 f x x = +

e!
' ! 3 f x =

f!
' ! 3 5 f x x = +
8etermina la funci1 "e primer grau associa"a a ca"ascuna "e les taules 6.7 segents
a!
6 74f'6!
.3 .3
.2 .2
.1 .1
0 0
1 1
2 2
3 3
(!
6 74f'6!
.3 3
.2 2
.1 1
0 0
1 .1
2 .2
3 .3
c!
6 74f'6!
.3 .2
.2 .1
.1 0
0 1
1 2
2 3
3 4
"!
6 74f'6!
.3 1
.2 2
.1 3
0 4
1 5
2 6
3 7
e!
6 74f'6!
.3 .8
.2 .7
.1 .6
0 .5
1 .4
2 .3
3 .2
f!
6 74f'6!
.3 .6
.2 .4
.1 .2
0 0
1 2
2 4
3 6
g!
6 74f'6!
.3 6
.2 4
.1 2
0 0
1 .2
2 .4
3 .6
#!
6 74f'6!
.3 .3
.2 .1
.1 1
0 3
1 5
2 7
3 9
i!
6 74f'6!
.3 .7
.2 .5
.1 .3
0 .1
1 1
2 3
3 5
=!
6 74f'6!
.3 .9
.2 .6
.1 .3
0 0
1 3
2 6
3 9
>!
6 74f'6!
.3 10
.2 8
.1 6
0 4
1 2
2 0
3 .2
l!
6 74f'6!
.3 4
.2 4
.1 4
0 4
1 4
2 4
3 4
m!
6 74f'6!
.3 10
.2 7
.1 4
0 1
1 .2
2 .5
3 .8
n!
6 74f'6!
.3 .15
.2 .13
.1 .11
0 .9
1 .7
2 .5
3 .3
<olucions
a!
' ! f x x =
(!
' ! f x x =
c!
' ! 1 f x x = +
"!
' ! 4 f x x = +
e!
' ! 5 f x x =
f!
' ! 2 f x x =
g!
' ! 2 f x x =
#!
' ! 2 3 f x x = +
i!
' ! 2 1 f x x =
=!
' ! 3 f x x =
>!
' ! 2 4 f x x = +
l!
' ! 4 f x =
m!
' ! 3 1 f x x = +
n!
' ! 2 9 f x x =
Funcions definides amb taules
de valors.
/xercici 1
Edat de
l'arbre
en anys
Gruix
mitj dels
anells
anuals en
cm.
un osc !
Gruix
mitj dels
anells
anuals en
cm.
bosc
"# $.# $.$
$# $.$ $.%
&# &.% &.'
(# &.# &.)
%# (.% (.#
'# (.& (.%
A. /l gruix "els anells anuals
"?in"icar 0uin tipus "e situaci1
"el me"i am(ient s?esta+a
pro"uint en el moment "el seu
"esen+olupament& -n anell prim,
generalment in"ica un per@o"e
"if@cil "el seu "esen+olupament&
;a manca "?aigua, incen"is
forestals, o "?una gran infestaci1
"?insectes& 8?altra (an"a, un anell
gruixut in"ica el contrari&
B. Aer un grfic "e l@nia "e les
"a"es&
C. )uina 3s la +aria(le "epen"ent,
D. )uina 3s la +aria(le in"epen"ent,
E. )uin 3s el gruix mit= "els anells
anuals "e 40 ar(res centenaris a
l?anB en el (osc "e C,
F. Cm( (ase en a0uestes "a"es, 0u*
pot concloure so(re Dosc C i D
Dosc,Exercici $
*emperatura
de l+aigua en
,-
.ombre de
clo/sses en
desenvolupament
"% 0%
$# 1#
$% "$#
&# "(#
&% 0%
(# (#
(% "%
%# #
A. -n agricultor "e cloEsses #a estat
el manteniment "e registres so(re
la temperatura "e l?aigua i el
nom(re "e cloEsses en +ies "e
"esen+olupament a partir "?ous
fecun"ats& ;es "a"es es +an
registrar anteriorment&
B.
Aer un grfic "e l@nia "e les
"a"es&
C. )uina 3s la +aria(le "epen"ent,
D. )uina 3s la +aria(le in"epen"ent,
E. )uina 3s la temperatura Fptima
per al "esen+olupament "e la
cloEssa,

Exercici &
p2 de
l+aigua
.ombre
de capgrossos
).# (%
0.% '1
0.# 0)
'.% ))
'.# (&
%.% $&
A. Aer un grfic lineal "e les "a"es&
B. )uina 3s la +aria(le "epen"ent,
C. )uina 3s la +aria(le
in"epen"ent,
D. )uin 3s el pG mit=ana en a0uest
experiment,
E. )uin 3s el nom(re promig
"e capgrossos per exemple,
F. )uin 3s el pG "e
l?aigua Fptima per al
"esen+olupament
"e capgrossos,
G. /ntre 0uins "ues lectures "e
pG no 3s el can+i m3s gran en el
nom(re "e capgrFs,
H.
2om capgrossos a molts
els esperem tro(ar en
l?aigua am( una lectura "e pG "e
5&0,
Exercici (
.ombre de
cucs en
l'intest3
4a 5uantitat de
sang perduda per
dia en cm&
$( "$
(% x
)# (#
)) ((
'& x
6 $%
6 '
A. CncilFstoms +iuen en
l?intest@ #um (eure la sang 0ue
xucla "e la paret "e l?intest@&
<?estima 0ue una
sola an0uilostoma pot
(eure 1H2 cm3 "e sang per
"ia& /l 0ua"re anterior cont3 les
"a"es so(re el nom(re "e
cucs i la 0uantitat "e
sang per"u"a causa"a per a0uest
nom(re "e cucs&
B. /n alguns casos la taula "e
"a"es est en (lanc& 8eterminar
el nom(re "e cucs o la
0uantitat "e
sang per"u"a i completa la taula
C. Aer un grfic lineal "e les "a"es&
D. )uina 3s la +aria(le "epen"ent,
E. )uina 3s la +aria(le
in"epen"ent,
F. )uants cm3 "e sang es
per"r per una persona
0ue cont3 88 cucs en una
setmana,
E6E7-8-8 %
;?energia necessria per
extreure l?electr1 m3s fe(lement a terme
en un tom es "iu la primera
energia "?ionitIaci1& C0uesta energia "u
rant els primers 18 elements es mostra
en la taula segent&
.ombre
at9mic
per exemple 1
'+olt!
" "&.%&
$ $(.('
& %.'(
( 1.$)
% ).$'
' "".$$
0 "(.()
) "&.%%
1 "0.&(
"# $".(0
"" %."$
"$ 0.'"
"& %.1'
"( )."$
"% "#.1
"' "#.&
"0 "$.1%
") "%.')
A. C0uestes "a"es s1n
molt mesurats
am( precisi1& JraKar els punts "e
"a"es i "espr3s "i(uixar un
grfic "e l@nies en Lunir
els puntsL "e la mo"a&
Determinaci de funcions de
primer grau 5ue passen per dos
punts
1. 8etermina la funci1 "e primer grau
' ! f x ax b = +
0ue passa pels punts
'1, 5! P =
i
' 2, 1! & =
&
P
Q
P
Q
2. 8etermina la funci1 "e primer grau
' ! f x ax b = +
0ue passa pels punts
'3,14! P =
i
' 1, 2! & =
&
3. 8etermina la funci1 "e primer grau
' ! f x ax b = +
0ue passa pels punts
'2, 3! P =
i
' 3, 7! & =
&
4& 8etermina la funci1 "e primer grau
' ! f x ax b = +
0ue passa pels punts
'1,1! P =
i
' 2, 14! & =
&
<olucions
1!
' ! 2 3 f x x = +
2!
' ! 3 5 f x x = +

3!
' ! 2 1 f x x = +
4!
' ! 5 4 f x x =

Grfi5ues de funcions de primer
grau :afins;
1& Representa en paper mil9limetrat les
grfi0ues "e les segents funcions
a!
' ! 2 f x x = +
(!
' ! 4 3 f x x =
c!
' ! 2 3 f x x = +
"!
1
' !
3
f x x =
e!
' ! 3 2 f x x =
2& Auncions afins 0ue no #o sem(len&
Mrimer part Representa en paper
mil9limetrat les grfi0ues "e les
segents funcions afins
$!
' ! 5 f x x = +

$$!
' ! 2 3 f x x = +

$$$!
' ! 4 f x x =

$N!
' ! 3 1 f x x = +

N!
' ! 2 2 f x x =
<egona part ;es segents funcions
tenen per grfica alguna "e les
funcions anteriors& 8etermina.les&
a!
2
3 5 2
' !
2
x x
f x
x
+
=
+
(!
2
2 3
' !
1
x x
f x
x
+
=

c!
4 3
3
2 2
' !
x x
f x
x

=
"!
3 2
2
8 16 5
' !
3 1
x x x
f x
x x
+ + +
=
+ +
e!
6 5
5
4 3 12
' !
3
x x x
f x
x
+
=
+
f!
3 2
6 3 10
' !
' 2!' 1!
x x x
f x
x x
+ +
=
+
7eps de la grfica de la funci
de primer grau
1& 8ona"es les funcions "e primer
grau
b ax x f y + = = ! '
segents,
a) 2onstrueix una taula "e +alors
6.7 am( almenBs 7 +alors "e 6&
b) Representa la grfica "e la
funci1 en un sistema "%eixos
coor"ena"es 6 O 7
c) 8etermina el punt "e tall "e la
funci1 am( l%eix 7&
d) 8etermina el punt "e tall "e la
funci1 am( l%eix 6&
Auncions
a)
1 ! ' + = = x x f y
b)
3 2 ! ' + = = x x f y
c)
5 3 ! ' = = x x f y
d)
4 2 ! ' + = = x x f y
e)
2 5 ! ' = = x x f y
f)
3
2
1
! ' + = = x x f y
g)
3
5
4
3
! ' = = x x f y
h)
2
1
3 ! ' + = = x x f y
$mportant recor"ar
1& 8e 0u* "ep*n 0ue la funci1
sigui creixent o "ecreixent,
2& 8ona"a una funci1
b ax x f y + = = ! '
, 0uin ser el punt "e
tall am( l%eix 7 ,
7eps general de les funcions de
primer grau
1. 8etermina les coor"ena"es '6,7!
"els punts representats al grfic
segent, escri+int.les al costat "e
ca"a punt
2. 2ompleta la taula 6.7
x
' ! 5 3 y f x x = = +
. 5
. 4
. 3
.2
.1
0
1
2
3
4
3. 2ompleta la taula 6.7
x
' ! 2 7 y f x x = = +
1
17
.5
4. 8onats els segents punts,
"etermina alg<bricament a0uells
0ue pertanBen a la recta
' ! 4 1 y f x x = =
, a0uells 0ue
pertanBen a la recta
' ! 3 6 y ' x x = = +
, a0uells 0ue
pertanBen a totes "ues i a0uells 0ue
no pertanBen a cap
C4'.2,12!, D4 ' 3, 11 ! , 24 ' 2, 7&5!,
84 '0, 6! , /4 '1, 3 !, A4' 0 ,.1!,
P4'2, 0!, G4'.1,.5! $4 ' 3, .3 !
5. 8etermina els punts "e tall am( els
eixos 6 i 7 "e la funci1
' ! 2 3 y f x x = = +
&
6. 8etermina les coor"ena"es "el punt
M, sa(ent 0ue pertanB a la recta
' ! 5 9 y f x x = =

7. 8etermina les coor"ena"es "el punt


"e la grfica segent, sa(ent 0ue
passa per la recta
' ! 7 2 y f x x = = +
,
i est so(re l%eix 6
1 2
-10
-5
5
10
15
8. 8etermina la funci1
' ! y f x ax b = = +
0ue passa pels
punts
'0, 3! P =
i
'2,19! & =
9. '"os punts! 8etermina
alg*(ricament el punt /
<olucions
1&
2&
3. 1, 17, .5
4. C f pertanBen G, Ai D& C g
pertanBen C 8 P i $ , a totes "ues
pertanB / i 2 no pertanB a cap&
5&
Munt "e tall am( l%eix 74'0,3!& Munt "e
tall am( l%eix 64
3
, 0
2



6&
2
, 0
7
P

=


7&
2
, 0
7
P

=



8&
' ! 8 3 f x x = +
9&
'2, 9! ( =
,
'5, 0! ) =
7eps de funci af3.
1. Representa grficament els punts
C4'.3,5!, D4'4,1!, 24'0 , .3!, 84'
.1, .4! '1 punt!
2. $n"ica la funci1 f'x! representa"a
grficament per les segents
grfi0ues '2 punts!
a!
(!
3. 2ompleta la taula& /scriu a la "reta
tots els clculs realitIats& '2 punts!
x
' ! 3 2 y f x x = = +
5
.2
8
.7
4. 2ompleta la taula i representa
grficament la funci1
' ! 2 2 f x x =

'2 punts!
x
' ! 2 2 y f x x = =
.2
.1
0
1
2
5. 2alcula el punt "e tall am( l?eix 7
"e la funci1
' ! 3 5 f x x = +
'1 punt!
6. 2alcula el punt "e tall am( l?eix 6
"e la funci1
' ! 3 4 f x x = +
'2
punts!
<olucions
B
A
C
D
1&
2& a!
' ! 1 f x x = +
(!
' ! 2 f x x = +
3&
x
' ! 3 2 y f x x = = +
5 17
.2 .4
2 8
.3 .7
4&
x
' ! 2 2 y f x x = =
.2 .6
.1 .4
0 .2
1
2
0
2
5& Munt "e tall am( l?eix 7 ' 0 , 5 !
Munt "e tall am( l?eix 6 ' 1&66 , 0 !
6& Munt "e tall am( l?eix 6 ' 1&33 , 0 !
4a grfica de la funci de segon grau :teoria;.
8efinici1 -na funci1 es "iu 0ue 3s polinFmica "e segon grau, si 3s "el tipus
2
y ax bx c = + +
on a, (, i c s1n nom(res 0ualsse+ol, i a mai 3s Iero&
Prfic /l grfic corresponent a una funci1 polinFmica "e segon grau sempre 3s "%un
"els segents tipus
C0uest tipus "e grfic s%anomena MCRQD:;C&
8efinici1 Cnomenem eix "e simetria "e la par(ola a la recta '+ertical! 0ue al
R"o(legarS el full faria 0ue els "ues R(ran0uesS coinci"issin&
8efinici1 Cnomenem +*rtex "e la par(ola, a l%Tnic punt "e la par(ola 0ue est so(re
l%eix "e simetria& 2oinci"eix am( el punt m3s alt o m3s (aix respecte l%eix "e les B%s&
2aracter@sti0ues principals
. )uan aU0, el grfic "e la par(ola t3 les (ran0ues cap a "alt&
. )uan aV0, el grfic "e la par(ola t3 les (ran0ues cap a (aix&
. ;%eix "e simetria, 3s la recta +ertical "%e0uaci1
a
b
x
2

=
!. /l +*rtex t3 per coor"ena"es


a
b
f
a
b
2
,
2
!. <i (4c40, l%eix "e simetria "e la par(ola 3s la recta x40 i el +*rtex 3s '0,0!&
Grfica de la funci de segon grau
1&
a) 2alcula l%rea "els 0ua"rats "e costats 1 cm, 1&5 cm, 2 cm, 2&5 cm, 3 cm i escriu
els resultats en una taula&
b) 8igues 0uina 3s la +aria(le "epen"ent i 0uina la in"epen"ent&
c) /xplica am( paraules 0uina 3s la regla 0ue fas ser+ir per calcular l%rea sa(ent el
costat&
d) Cplica a0uesta regla a nom(res negatius i amplia aix@ la taula&
e) Aes un grfic utilitIant les "a"es "e la te+a taula 'am( paper mil9limetrat!&
f) Jro(a la f1rmula 0ue representa la regla 0ue fas ser+ir&
2& 8i(uixa en un mateix sistema "e refer*ncia els grfics "e les funcions
a)
2
x y =
b)
2
3x y =
c)
2
5 & 0 x y =
d)
2
2
9
x y =
- )uin tipus "e grfics s1n,
- 8e 0u* creus 0ue "ep*n 0ue el grfic sigui m3s o(ert o m3s tancat,
- )uina 3s la recta 0ue fa coinci"ir mig grfic am( l%altre mig al "o(legar el paper per
ella,
- )uin 3s l%Tnic punt "el grfic 0ue est so(re a0uesta recta,
3& -n fa(ricant "e finestres #a "e fer un pressupost per a una casa& 2a"a finestra 0ue
+en est forma"a per un +i"re i un marc "%alumini&
/l preu "el +i"re 3s "e 1600 ptsHm
2
W el preu "el marc 3s "e 1800 ptsHm, i la instal9laci1 t3
un preu fix "e 3000 pts&
a) )uin ser el preu "el +i"re "%una finestra 0ua"ra"a "e costat 0&5 m, $ el preu "el
marc "e la mateixa finestra, )uin 3s, lla+ors, el preu total "%una finestra 0ua"ra"a
"e 0&5 m "e costat,
b) 2alcula el preu "e finestres 0ua"ra"es "e costat 1 m, 1&5 m, 2 m, 2&5 m, i 3 m "e
costat&
c) Mosa les "a"es anteriors en una taula i "espr3s fes el grfic corresponent&
d) )uin 3s el preu "%una finestra "e costat x,
e) 2omenta les sem(lances i "ifer*ncies 0ue o(ser+es respecte les grfi0ues "els
exercicis 1, 2 # 3.

También podría gustarte