D202 Aula

M5 Sibina Tomas, Domènec

Bloc D Pl 2

Cas pràctic 1 Potestat reglada, discrecional i atribuïda per conceptes jurídic indeterminats

PRIMER SUPÒSIT
Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, por la que se transponen al
ordenamiento jurídico español las Directivas del Parlamento Europeo y del Consejo 2014/23/UE y
2014/24/UE, de 26 de febrero de 2014.

Artículo 152. Decisión de no adjudicar o celebrar el contrato y desistimiento del

procedimiento de adjudicación por la Administración.
1. En el caso en que el órgano de contratación desista del procedimiento de adjudicación o
decida no adjudicar o celebrar un contrato para el que se haya efectuado la correspondiente
convocatoria, lo notificará a los candidatos o licitadores, informando también a la Comisión
Europea de esta decisión cuando el contrato haya sido anunciado en el «Diario Oficial de la
Unión Europea».
2. La decisión de no adjudicar o celebrar el contrato o el desistimiento del procedimiento podrán
acordarse por el órgano de contratación antes de la formalización. En estos casos se compensará
a los candidatos aptos para participar en la licitación o licitadores por los gastos en que hubiesen
incurrido en la forma prevista en el anuncio o en el pliego o, en su defecto, de acuerdo con los
criterios de valoración empleados para el cálculo de la responsabilidad patrimonial de la
Administración, a través de los trámites del procedimiento administrativo común.
3. Solo podrá adoptarse la decisión de no adjudicar o celebrar el contrato por razones de interés
público debidamente justificadas en el expediente. En este caso, no podrá promoverse una nueva
licitación de su objeto en tanto subsistan las razones alegadas para fundamentar la decisión.
4. El desistimiento del procedimiento deberá estar fundado en una infracción no subsanable de
las normas de preparación del contrato o de las reguladoras del procedimiento de adjudicación,
debiendo justificarse en el expediente la concurrencia de la causa. El desistimiento no impedirá
la iniciación inmediata de un procedimiento de licitación.
5. En el supuesto de acuerdos marco, el desistimiento y la decisión de no adjudicarlos o
celebrarlos corresponde al órgano de contratación que inició el procedimiento para su
celebración. En el caso de contratos basados en un acuerdo marco y en el de contratos
específicos en el marco de un sistema dinámico de adquisición, el desistimiento y la decisión de
no adjudicarlos o celebrarlo se realizará por el órgano de contratación de oficio, o a propuesta del
organismo destinatario de la prestación.

Qüestions:

1.-Defineix d’acord amb el que disposa l’article transcrits:

a) Decisión de no adjudicar o celebrar el contrato

b) Desistimiento del procedimiento

2.- La decisió de no adjudicar o celebrar un contracte per raons d’interès públic és un acte discrecional o
un acte dictat en exercici d’una habilitació legal establerta amb conceptes jurídics determinats

3.- La decisió de desistir del procediment és un acte reglat o discrecional

4.-Quines tècniques de control de la legalitat s’apliquen a la decisió de no adjudicar o celebrar un

contracte per raons d’interès públic.

1
 D202 Aula
M5 Sibina Tomas, Domènec
Bloc D Pl 2

SEGON SUPÒSIT
DECRET LEGISLATIU 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei
d'urbanisme.

Article 47
Règim d'ús del sòl no urbanitzable
1. Els propietaris o propietàries de sòl no urbanitzable tenen el dret d'ús, de gaudi i de disposició de llurs
propietats, d'acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi
d'utilització racional dels recursos naturals i dins els límits establerts per aquesta Llei, per la legislació
sectorial, pel planejament urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l'exercici de les facultats de
disposició d'aquesta classe de sòl.
2. (…)
3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats pels articles 50 i 51:
a) Reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons
arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials.
b) Reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de
planejament urbanístic general en cada municipi i que calgui preservar i recuperar per raons
arquitectòniques o històriques.
c) Rehabilitar les construccions rurals en desús per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic
negatiu.

Article 50
Reconstrucció o rehabilitació de determinades construccions en sòl no urbanitzable
1. (…)2. El planejament urbanístic general o especial ha d’identificar en un catàleg específic les
construccions situades en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar
les raons que en determinen la preservació o, si s’escau, la recuperació d’acord amb el que estableix
l’article 47.3. Els criteris paisatgístics que determinen la inclusió de les masies i les cases rurals en el
catàleg s’han d’adequar a les determinacions que, si escau, estableix el planejament urbanístic o sectorial
per a la protecció i el millorament del paisatge.

DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme

Article 55
Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals
55.1 En sòl no urbanitzable s'admet la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals, per destinar-
les a habitatge familiar, a establiment de turisme rural o a activitats d'educació en el lleure i de
restauració, sempre i quan aquestes masies o cases rurals hagin estat incloses per part del planejament
urbanístic general o especial en el catàleg previst per la Llei d'urbanisme a aquests efectes. Les masies o
cases rurals també es poden destinar a establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d'hotel
apartament, si ho preveu expressament el catàleg, el qual pot establir un límit del nombre de places.

55.2 El planejament urbanístic general o especial ha d'identificar en el catàleg a què es refereix l'apartat
anterior les masies i cases rurals que són susceptibles de reconstrucció o rehabilitació per destinar-les als
usos previstos en l'apartat anterior, i ha de justificar les raons arquitectòniques, paisatgístiques o socials
que fonamenten llur preservació o recuperació. Aquests plans també poden preveure, si així ho justifiquen
les característiques concurrents i sempre que es garanteixin les necessitats d'accessibilitat, que la
superfície de sòl vinculada a la masia o casa rural susceptible de segregació sigui inferior a la unitat
mínima de conreu o forestal, sense que, en cap cas, aquesta segregació pugui donar lloc a una resta de
finca matriu inferior a aquestes unitats mínimes.

En desenvolupament de l'article 47.3 del TRLU/10, en relació amb allò establert a la MTRLU/12 les
raons per incloure una masia o casa rural en el Catàleg poden ser:

2
 D202 Aula
M5 Sibina Tomas, Domènec
Bloc D Pl 2

Qüestions:

PRIMERA PART DEL SEGON SUPÒSIT

1.-La inclusió en catàleg específic (previst en el si d‘un pla urbanístic), de les construccions situades en
sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació és un acte reglat, discrecional o un
acte dictat en exercici d’una habilitació legal establerta amb conceptes jurídics determinats.

2.- Quina es la forma de control de la legalitat

SEGONA PART DEL SEGON SUPÒSIT

a) Examinar aquesta sentencia

Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, (Sala de lo Contencioso-Administrativo, Sección 3ª) Sentencia

num. 703/2011 de 22 septiembre

RJCA\2011\787

SUELO Y ORDENACION URBANA-URBANISMO: Planificación urbanístico del territorio: planes

especiales catálogos: catálogo de masías y casas rurales: exclusión: hostal para los viajeros y responde a un
modelo de ocupación del territorio plenamente medieval: interés arquitectónico específico: exclusión
improcedente.

ECLI: ECLI:ES:TSJCAT:2011:10187
Jurisdicción: Contencioso-Administrativa
Recurso contencioso-administrativo 629/2007
Ponente: Ilmo. Sr. D. José Juanola Soler

El TSJ de Cataluña estima en parte el recurso contencioso administrativo interpuesto por el Ayuntamiento
de Gisclareny, contra desestimación por silencio administrativo del recurso de alzada interpuesto contra
Acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Barcelona de25-01-2007, de exclusión del Catálogo
de masías y casas rurales, de las masías La Tosa, l'Hostalet y Murcurols.

ANTECEDENTES DE HECHO
1.- El presente recurso contencioso-administrativo se ha interpuesto contra desestimación por silencio
administrativo del recurso de alzada interpuesto contra acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de
Barcelona de 25.1.2007, de exclusión del Catálogo de masías y casas rurales, de las "masías" La Tosa,
l'Hostalet y Murcurols.
2.- Por la representación procesal de la parte actora se interpuso el presente recurso contencioso
administrativo, y admitido a trámite y recibido el expediente administrativo le fue entregado y dedujo
escrito de demanda, en el que tras consignar los hechos y fundamentos de derecho que estimó de aplicación,
terminó solicitando que se dictara Sentencia estimatoria de la demanda articulada.
3.- Conferido traslado a la parte demandada, ésta contestó la demanda, en la que tras consignar los hechos y
fundamentos de derecho que estimó de aplicación, solicitó la desestimación de las pretensiones de la parte
actora.
4.- Recibidos los autos a prueba, se practicaron las pertinentes con el resultado que obra en autos. Se
continuó el proceso por el trámite de conclusiones sucintas y, finalmente, se señaló día y hora para votación
y fallo, que ha tenido lugar el día 21.9.2011.

FUNDAMENTOS DE DERECHO

PRIMERO
La pretensión actora es la de que se incluyan en el Catálogo de masías y casas rurales del municipio las
denominadas masías de La Tosa, l'Hostalet y Murcurols.

3
 D202 Aula
M5 Sibina Tomas, Domènec
Bloc D Pl 2

La normativa más específica de aplicación al caso es el art. 6 del Plan Especial urbanístico del citado
Catálogo, aprobado definitivamente el 25.1.2007 .

SEGUNDO
En relación con la denominada masía de La Tosa, en méritos de la pericial forense queda acreditado que los
restos preexistentes consisten porciones de muros formados por piedras en estado de ruina, los cuales
permiten determinar la configuración, volumen y uso originales, que la existencia de la masía está
documentada desde 1776, y que se integra en el paisaje.
La ponderación en su conjunto de dichos resultados probatorios no lleva a la convicción de que concurran
en La Tosa razones históricas - no lo es el hecho de haber estado habitada hasta 1900 - (art. 6.1 del citado
Plan Especial), ni paisajísticas ni arquitectónicas, por cuanto las escasas preexistencias no tienen, por su
escasez, relevancia en el paisaje, ni arquitectónicamente (art. 6.2 y .3 del citado Plan Especial), que
justifiquen su inclusión en el Catálogo.

TERCERO
De signo contrario es el resultado de la prueba obtenida en relación con las denominadas masías l'Hostalet y
Murcurols:
La primera, "parcialmente en ruinas", "ubicada al borde del camino del coll del Pendis a la Cerdanya, servía
también de hostal para los viajeros", y "responde a un modelo de ocupación del territorio plenamente
medieval" que "ordena el valle del río Bastareny" y cuya rehabilitación y mantenimiento "contribuyen a
hacerlo comprensible" (art. 6.1 del citado Plan Especial). Su situación responde al uso de hostal "de manera
comprensible a escala paisajística" (art. 6.2 del citado Plan Especial). Por último, el "conjunto",
detalladamente descrito en el dictamen forense, tiene "un interés arquitectónico específico" que "ordena el
valle del río Bastareny" y cuya rehabilitación y mantenimiento "contribuyen a hacerlo comprensible" (art.
6.3 del citado Plan Especial).
Y la segunda, también "parcialmente en ruinas", consta documentada desde el siglo XI, era tributaria del
castillo de Murcurols, "responde a un modelo de ocupación del territorio plenamente medieval" que "ordena
el valle del río Bastareny" y cuya rehabilitación y mantenimiento "contribuyen a hacerlo comprensible" (art.
6.1 del citado Plan Especial). Su situación corresponde a un punto dominante del indicado valle, y con el
edificio principal que tiene características señoriales, "responde a las exigencias de implantación de este uso
histórico en el territorio de manera comprensible a escala paisajística" que "ordena el valle del río
Bastareny" y cuya rehabilitación y mantenimiento "contribuyen a hacerlo comprensible" (art. 6.2 del citado
Plan Especial). Tanto los elementos constructivos concretos que se describen en el dictamen forense, como
la disposición del conjunto arquitectónico "en el entorno de un espacio exterior de características propias
delimitado por dichos volúmenes", acreditan "un interés arquitectónico específico" (art. 6.3 del citado Plan
Especial).
Por consiguiente, deberá prosperar el recurso en cuanto a las denominadas masías l'Hostalet y Murcurols.

2.-Examinar la normativa del pla especial : “Article 6. Definició d l’interès arquitectònic, històric o
paisatgístic que determinen la preservació i la recuperació de les masies o cases rurals catalogades”

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?
reqCode=veureDocument&codintExp=214185&fromPage=load

Qüestions:

1.-Defineix “concepte jurídic indeterminat”

2.- Explica perquè el TSJC considera que dues masies s’han d’incloure en el catàleg i ho poses en relació
amb el concepte de certesa positiva
3.- Explica perquè el TSJC considera que una masia no s’han d’incloure en el catàleg i ho poses en
relació amb el concepte de certesa negativa.
4.- Com defensaríeu en la contestació a la demanda la desestimació del recurs fonamentant-ho en que
decisió administrativa ha de ser respectada com a lícita, fins i tot si és possible algun dubte raonable que
sigui la solució més adequada (pots prendre com a referència el Manual de Sánchez Morón quan afirma
“la STS de 12 de diciembre de 2000, diferenciando entre discrecionalidad y conceptos jurídicos
indeterminados, «en este último caso, hay un solo interés público y la libertad de que goza la
Administración aparece referida al margen de apreciación que necesariamente conlleva la
individualización de la única actuación legalmente autorizada para atender aquel interés, y que sólo

4
 D202 Aula
M5 Sibina Tomas, Domènec
Bloc D Pl 2

genéricamente ha sido definida. Y para ese margen de apreciación suele aceptarse una amplia extensión
que existe hasta el límite que representa la irracionalidad o la ostensible equivocación».)

5
 D202 Aula
M5 Sibina Tomas, Domènec
Bloc D Pl 2

TERCER SUPÒSIT
DECRET 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat
urbanística.
Article 2 Legalitat urbanística
2.1 La legalitat urbanística és constituïda pel conjunt de normes legals i reglamentàries, incloses les
normes dels plans urbanístics i les ordenances municipals, que ordenen els usos i els aprofitaments
urbanístics del sòl, a les quals se subjecten els actes d’utilització del sòl i les obres que hi són
implantades.
2.2 A l’efecte del que disposa aquest Reglament, s’entén per:
a) Sòl, la capa superficial de l’escorça terrestre, o rasant, l’espai contigu situat per sobre d’aquesta capa, o
vol, i el situat per sota, o subsòl.
b) Obra, qualsevol construcció, edificació o instal·lació feta ajuntant-ne les parts constituents de forma
ordenada o planificada segons una tècnica determinada.

TÍTOL 1 Intervenció en l’ús del sòl i en l’execució d’obres

CAPÍTOL 1 Llicències urbanístiques
SECCIÓ 1 Disposicions generals
Article 4
Definició i objecte
Les llicències urbanístiques són títols administratius que habiliten les persones interessades per dur a
terme els actes que hi són subjectes. El seu objecte és comprovar per part de l’administració
competent per atorgar-les l’adequació d’aquests actes a l’ordenament jurídic urbanístic,
prèviament a la seva execució material. Quan la legislació sectorial ho prevegi expressament, a través
de les llicències urbanístiques també es comprova la seva adequació als requisits que s’hi estableixen
Article 13 Procediment
13.1 Les sol·licituds de llicències urbanístiques es tramiten de conformitat amb la legislació sobre
règim local, sens perjudici de la legislació sobre procediment administratiu comú i procediment de
les administracions públiques de Catalunya i els aspectes procedimentals establerts a la legislació
urbanística.
(...)
Article 14 Règim jurídic aplicable a l’atorgament de llicències
14.1 Les llicències urbanístiques s’han d’atorgar d’acord amb les previsions de la legislació i el
planejament urbanístics i les ordenances municipals sobre ús del sòl i edificació vigents en el
moment de la resolució de la sol·licitud, o en la data en què s’entenen produïts els efectes de la
manca de resolució expressa de la sol·licitud, llevat que s’hagin d’atorgar de conformitat amb un
certificat de règim urbanístic vigent.
14.2 No es poden denegar o atorgar llicències urbanístiques amb fonament en les determinacions de plans
urbanístics encara no vigents, ni tan sols condicionades a l’assoliment de la seva vigència.
Article 15 Situacions jurídiques privades
Les llicències urbanístiques no alteren les situacions jurídiques privades existents entre els particulars i
s’entenen atorgades salvat el dret de propietat i sens perjudici del de tercer.
(…)
SECCIÓ 4 Llicència urbanística per a l’execució d’obres
Article 33 Obres que requereixen projecte tècnic
33.1 Les sol·licituds de llicència urbanística requereixen projecte tècnic d’obres quan fan referència
al procés de l’edificació comprès en l’àmbit d’aplicació de la legislació sobre ordenació de l’edificació.
33.2 Ultra els supòsits a què fa referència la legislació sobre ordenació de l’edificació, també requereixen
projecte tècnic les sol·licituds de llicència urbanística que facin referència a altres supòsits d’implantació
d’obres o d’ampliació, reforma, rehabilitació o enderrocament total o parcial de les obres existents quan
afectin:
a) Els fonaments o els elements estructurals.
b) El volum o les superfícies construïdes.
c) L’ús urbanístic.

6
 D202 Aula
M5 Sibina Tomas, Domènec
Bloc D Pl 2

d) El nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu

independent.
e) Els elements objecte de protecció dels béns catalogats subjectes a un règim de protecció patrimonial
cultural o urbanística.
33.3 Quan el projecte tècnic d’obres sigui exigible de conformitat amb la legislació sobre ordenació de
l’edificació, s’ha d’elaborar de conformitat amb aquesta legislació i el que disposa l’article 34.
33.4 La persona redactora del projecte ha de tenir la titulació acadèmica i professional habilitant que
pertoqui segons el tipus d’obra de què es tracti.
Article 34 Contingut del projecte tècnic d’obres
34.1 El projecte tècnic ha d’identificar la finca afectada i contenir, com a mínim, la documentació escrita i
gràfica necessària per definir i establir les característiques tècniques de les obres a què fa referència
l’article 33, amb el grau de detall suficient per permetre comprovar la seva adequació a les
determinacions de l’ordenament jurídic urbanístic i, quan la legislació sectorial ho prevegi
expressament, als requisits que aquesta legislació estableixi.
34.2 En tot cas, el projecte i la llicència que l’autoritza han de fer constar el nombre d’habitatges,
establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu independent de l’edifici. Si no ho fan,
s’entén que tot l’edifici constitueix un únic element susceptible d’aprofitament privatiu independent.
34.3 Quan, d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació, el projecte autoritzat tingui la
consideració de bàsic, s’ha de desenvolupar mitjançant el projecte d’execució corresponent que ha de
definir l’obra íntegrament de conformitat amb aquesta legislació sectorial. Amb caràcter previ a
l’execució de les obres, s’ha d’aportar a l’administració atorgant el projecte d’execució esmentat i un
informe subscrit per la direcció facultativa de les obres sobre l’adequació al projecte autoritzat.

DECRET 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens
locals
CAPÍTOL 3 Llicències i altres actes de control preventiu SECCIÓ 1 Llicències i autoritzacions
Subsecció 1 Disposicions generals (…)
Subsecció 2 Procediment per a l’atorgament de llicències
Article 75 Sol·licitud
75.1 Les sol·licituds de llicència, que s’han de documentar d’acord amb el que estableixen la
normativa aplicable i les ordenances, han de precisar l’objecte i les condicions de l’obra o de
l’actuació projectada, amb el detall suficient per a la deguda verificació amb la normativa i les
ordenances esmentades.
75.2 [No vigent]
75.3 Així mateix, cal la presentació del projecte subscrit per un tècnic competent per a l’obtenció de la
llicència d’instal·lacions o d’establiments destinats a l’exercici d’activitats classificades, quan així ho
disposi la normativa específica aplicable.
75.4 Sens perjudici del que estableixen els apartats anteriors, cal igualment la presentació de projecte
quan ho exigeixi la normativa urbanística i per a aquelles actuacions que ho requereixin, d’acord amb la
normativa que les reguli.
(…)
Article 79 Tramitació
Les sol·licituds de llicència o d’autorització es tramiten, sens perjudici dels procediments específics
establerts en les diferents regulacions de la intervenció local, d’acord amb el procediment següent:
a) Es presenten acompanyades del nombre d’exemplars de la documentació tècnica que necessiti
l’actuació segons determinin les ordenances de la corporació i, si s’escau, la legislació sectorial,
juntament amb la còpia d’altres autoritzacions administratives prèviament atorgades per altres
administracions en relació amb l’actuació.
b) L’ens local requereix simultàniament els informes interns o externs, preceptius o facultatius que
s’hagin d’obtenir. La corporació pot sol·licitar al consell comarcal i a les administracions amb
competència per a l’assistència als ens locals que emetin els esmentats informes, quan en justifiquin la
necessitat.
c) Els informes s’han d’emetre deu dies abans, com a màxim, de la data en què s’exhaureixen els terminis
previstos a l’article 81 d’aquest Reglament per resoldre l’expedient de la llicència, sens perjudici, en altre
cas, de la responsabilitat en què pot incórrer el funcionari que ha ocasionat la demora.

7
 D202 Aula
M5 Sibina Tomas, Domènec
Bloc D Pl 2

d) Si abans d’expirar el termini esmentat s’aprecia l’existència de deficiències esmenables que afectin la
sol·licitud o la documentació presentades, s’ha de requerir l’interessat perquè les esmeni en el termini de
deu dies hàbils a comptar del següent al de la notificació del requeriment.

Qüestions:

1.- L’acte d’atorgament o de denegació de llicències urbanístiques és un acte reglat: cerca totes els
prescripcions dels articles reproduïts que fonamenten aquest caràcter reglat i argumenta el perquè
fonamenten aquest caràcter.

2.- Complementa l’argumentació amb la sentència que es transcriu a la pàgina següent (Tribunal Superior
de Justicia de Cataluña, (Sala de lo Contencioso-Administrativo, Sección 2ª) Sentencia núm. 298/2000 de
30 marzo)

8
 D202 Aula
M5 Sibina Tomas, Domènec
Bloc D Pl 2

Construcció d’un habitatge en una planta soterrani en la que el planejament només admet garatge i
instal·lacions.

Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, (Sala de lo Contencioso-Administrativo, Sección 2ª) Sentencia

num. 298/2000 de 30 marzo

LICENCIAS MUNICIPALES: De obras: otorgamiento: carácter reglado; Silencio administrativo

positivo: obras mayores: improcedencia; Demolición: procedencia.SUELO Y ORDENACION
URBANA-URBANISMO: Intervención en la edificación y uso del suelo: orden de demolición: obras no
legalizables.RECURSO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO: Inadmisibilidad: actos consentidos y
firmes: existencia.

Jurisdicción: Contencioso-Administrativa
Recurso contencioso-administrativo 1002/1996
Ponente: IIlma. Sra. Celsa Pico Lorenzo

ANTECEDENTES DE HECHO PRIMERO

Por la parte actora, se interpuso recurso contencioso-administrativo contra la resolución del pleno
municipal de l'Albiol de 20 de diciembre de 1995 declarando la caducidad de la licencia de obras
peticionada el 7 de marzo de 1992.
(…(
FUNDAMENTOS DE DERECHO

PRIMERO
Impugna el actor el acuerdo plenario municipal de 10 de agosto de 1994 acordando el derribo de las
obras ejecutadas sin licencia en la Avda. del Mediterráneo, ... de l'Estarit dada su condición de
ilegalizables. Aduce esencialmente que la ampliación del garaje la llevó a efecto tal cual era práctica
habitual en la zona obteniendo la conformidad municipal verbal presentando luego la solicitud de licencia
que ha obtenido por silencio. Rechaza, pues, la denegación de licencia acontecida que defiende se ajusta
al planeamiento vigente al poder considerarse como una planta sótano. Ya en conclusiones insiste en que
la Corporación no ha ordenado la demolición de otras edificaciones similares existentes en la zona.
Rechaza tales argumentos la corporación demandada que sostiene que la licencia fue denegada
expresamente, así como la vulneración de la legalidad urbanística. Ya en conclusiones aduce que el
principio de igualdad opera dentro de la legalidad sin perjuicio de que la prueba pericial, a su entender,
corrobora la postura municipal.

SEGUNDO
Como elementos individualizados de la pretensión se hace preciso dejar constancia de:
1) Mediante acuerdo de la Alcaldía de 18 de diciembre de 1993, notificado el 5 de enero siguiente, se
ordenó la paralización de las obras llevadas a efecto por el actor consistentes en una habitación con
baño y armario de obras más un porche para cubrir una escalera descubierta , tras informe del
arquitecto municipal constatando las obras a consecuencia de denuncia de un vecino el 10 de diciembre
anterior. Obra cuya licencia peticionada el 5 de mayo de 1993 para la construcción de un garaje había
sido denegada el 22 de septiembre siguiente, notificada el 23 de diciembre, con indicación de que contra
la misma cabía recurso contencioso-administrativo ante este TSJ Cataluña al entender sobrepasaba los
parámetros urbanísticos.
2) Abierto el expediente de reposición de la legalidad urbanística fue concedido el término de dos meses
para interesar licencia sin que se formulara petición alguna. Se constató por el arquitecto municipal el 31
de marzo de 1994 la continuidad de las mismas y que aquéllas son ilegalizables por sobrepasar los
parámetros urbanísticos construyendo un espacio habitable no un garaje. Concedida audiencia al
interesado adujo que construía un nuevo garaje.
3) Mediante escrito presentado el 20 de junio de 1994 por el letrado señor P. en representación del actor
se interesó la legalización de las obras reputándolas garaje.
4) Tras informes técnicos de los días 21 de junio, 5 y 30 de julio se constató por el arquitecto municipal
que no se construía un nuevo garaje al no coincidir los planos visados presentados para la solicitud de

9
 D202 Aula
M5 Sibina Tomas, Domènec
Bloc D Pl 2

licencia con la obra llevada a efecto que no puede reputarse subterránea ni volumen auxiliar, sino planta
baja y principal. Informe que constituye el sustento técnico de la resolución impugnada.
Lo que debe enmarcarse en el cuadro urbanístico vigente respecto al que destacaremos que:
1) En 1967 fue aprobado definitivamente el PGO, el cual dio cobertura al PP Roca Maura aprobado
definitivamente el 12 de julio de 1974, siendo revisado el 4 de marzo de 1983.
2) El art. 39 de las normas del mismo define como planta baja aquélla situada inmediatamente sobre la
planta subterránea, real o posible, planta subterránea toda planta enterrada o semienterrada siempre que su
techo no está a menos de un metro sobre el nivel del suelo exterior definitivo. La parte de planta
semienterrada, el techo de la cual sobresalga más de un metro por encima de este nivel, en toda esta parte,
tendrá la consideración de planta baja. En los subterráneos no se permite el uso de vivienda, nada más
el de garaje, almacén, instalaciones técnicas, servicios y similares con una alzada libre mínima de
2,20 metros. 3) El art. 57 define los parámetros urbanísticos de aplicación en la zona.

TERCERO
Sentado lo anterior centraremos el marco jurídico en el que debe insertarse la actuación administrativa
objeto de impugnación. El otorgamiento de licencia constituye un acto reglado que se limita a
examinar si existe algún impedimento en la normativa urbanística vigente, siendo obligada su
concesión cuando no existe precepto alguno que lo impida más procedente su denegación cuando la
norma lo veda ya que la legislación vigente es la determinante del derecho de propiedad, (…). Es
decir que como señala la sentencia del Tribunal Supremo de 26 de diciembre de 1990 ( RJ 1990, 10255)
«la licencia opera como un instrumento destinado a asegurar la eficacia del planeamiento». En sentido
similar las de 8 de junio y 22 de septiembre de 1992 ( RJ 1992, 6974) , 14 de abril, 21 de junio y 3 de
diciembre de 1993 ( RJ 1993, 28374887 y 9538) , 7 de febrero, 8 de noviembre, 5 y 27 de diciembre de
1994 ( RJ 1994, 100884979821 y 10271) , 28 de noviembre y 26 de diciembre de 1995 ( RJ 1995, 8556 y
1786) ya que dado su carácter de acto administrativo de autorización por cuya virtud se lleva a cabo un
control previo de la actuación proyectada por el administrado verificando si se ajusta o no a las exigencias
del interés público tal cual ha quedado plasmada en la legislación aplicable.
Doctrina incontrovertida en el campo de las licencias urbanísticas (…) de carácter estrictamente reglado
( SSTS de 7 de febrero [ RJ 1994, 1008] , 16 de abril de 1994, 8 de noviembre de 1995 [ RJ 1995, 9346] ,
25 y 29 de abril, 18 de junio de 1997 [ RJ 1997, 2796; 2799 y 5358] , 11 y 19 de enero de 1998 [ RJ 1998,
852] ) que conlleva la denegación de licencias cuando no se respeten distancias a linderos ( STS 21 de
mayo de 1997 [ RJ 1997, 3936] ), exista exceso de volumen ( STS 11 de junio de 1997 [ RJ 1997, 5035]
), o exceso de altura según las Ordenanzas ( SSTS 25 de junio y 4 de julio de 1997 [ RJ 1997, 5380 y
5719] ).

CUARTO Avanzando más debemos destacar también que constituye exigencia de nuestro ordenamiento,
art. 9.1.1 del Reglamento de Servicios de las Corporaciones Locales, que debe acompañarse proyecto
técnico a la solicitud de licencia que se presente ante el Ayuntamiento a fin de realizar adecuadamente el
control previo de la legalidad urbanística. (…)

SEXTO Finalmente añadamos que el principio de igualdad opera dentro de la legalidad. No

obstante mediante prueba pericial se ha justificado que, ciertamente tal cual aduce el actor, existen
otras edificaciones destinadas a garaje construidas aprovechando el desnivel del terreno, mas añade
el técnico que «fueron llevadas a cabo en su conjunto, en la segunda mitad de los setenta e inicios de
los ochenta, de acuerdo con el PP Roca Maura, segunda fase, aprobado definitivamente el 12 de
julio de 1974, en desarrollo del PG de 1967, normativa modificada el 4 de marzo de 1983» bajo la
que se rige la obra cuestionada. Es bajo ésta en que debemos considerar el cómputo de edificabilidades
y, de acuerdo con la normativa urbanística, no existe duda de que «merece globalmente la consideración
de planta baja» respecto al que tampoco hay duda «excede la edificabilidad máxima admitida por la
Revisión del Plan General, y en consecuencia, no es posible ampliación alguna de techo».
FALLO
La Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sección
Segunda, ha decidido:
1º Desestimar el recurso

10