11/10/21 18:25 APUNTE 6: Cómo elaborar un TFG teórico en Ciencias Políticas?

APUNTE 6: Cómo elaborar un TFG teórico en Ciencias

Políticas?
eltefege.eu /index.php/2018/03/24/apunt-6-com-elaborar-un-tfg-teoric-en-ciencies-politiques/

Ver todos posts by jordibonetmarti 03/24/2018

Una duda recurrente que aparece cada año entre los alumnos que cursa la asignatura de
Herramientas de Investigación politológica es como enfocar un TFG teórico. De hecho,
no se trata de un tema menor. Muchos manuales metodológicos en ciencia política están
exclusivamente enfocados hacia la investigación empírica, y es difícil encontrar un texto
en catalán o castellano orientado al diseño y elaboración de una investigación teórica.
Los motivos por los que este formato de investigación no suele incluirse dentro de los
manuales de metodología son diversos, desde el desconocimiento, cuando no cierto
desprecio, hacia la investigación teórica por parte de los y las practicantes de la ciencia
política empírica, hasta la dificultad que conlleva intentar sistematizar un enfoque que se
caracteriza por su flexibilidad y apertura. Sin embargo,

A qué llamamos investigación teórica?

Entendemos por investigación teórica en Ciencia Política aquella que basa la producción
de conocimiento preferentemente en el análisis de los conceptos políticos, el
razonamiento lógico y el conocimiento de la teoría política. A no ser que se trate de una
investigación teórica pura, ésta puede incluir referencias a datos y contextos empíricos,
pero éstos serán presentados más como ejemplos o ilustraciones que acompañarán
nuestra argumentación, en lugar de constituir el objeto central de nuestro estudio. En
este sentido, conviene recordar que toda investigación básica tiene una orientación
teórica, es decir se orienta a la producción, mejora o revisión de la teoría; pero mientras
la investigación teórica fundamenta la producción de conocimiento exclusivamente en la
teoría, la empírica lo hace confrontando esta con el análisis de los datos del mundo
empírico. Por ejemplo, una investigación sobre las teorías de la democracia, tal como la
que realiza Sartori (2006) en la obra homónima, sería un ejemplo de investigación
teórica; en cambio, una investigación sobre modelos de democracia, como la realizada
por Lijphart (2012) basada en el análisis comparativo de 36 países, constituiría un
ejemplo de investigación empírica.

A pesar de las tendencias empiristas han tendido a menospreciar la investigación

teórica, lo cierto es que el diálogo entre ambas tradiciones es más intenso de lo que
puede parecer a primera vista. La investigación teórica suele construir conceptos y
modelos de análisis que serán posteriormente operacionalitzats por la investigación
empírica, mientras ésta señala nuevas problemáticas o campos de interés que pueden
ser abordados por la investigación teórica. Preguntarse por el orden de precedencia o de
importancia de uno u otro tipo de investigación es una pregunta, en mi opinión, carece de
sentido.

https://www.printfriendly.com/p/g/jkGCxW 1/6
11/10/21 18:25 APUNTE 6: Cómo elaborar un TFG teórico en Ciencias Políticas?

Es necesario distinguir aquí la investigación teórica de la investigación histórica, que se

basa en el estudio de hechos empíricos ocurridos en el pasado. Aunque en algunos
casos la línea de demarcación puede ser tenue y de hecho, no es raro que lleguen a
confundirse. Por ejemplo, la búsqueda que emprende John Dunn (1999) sobre la
evolución de la democracia desde la antigua Atenas hasta la actualidad, a pesar de
contener una importante base teórica, considero que sería más pertinente ubicarla como
una investigación empírica de base histórica, ya que su foco se sitúa más en la evolución
de las prácticas y gobiernos democráticos. En cambio, el libro de David Held (2007),
Modelos de democracia, al centrar la evolución histórica más en la teoría democrática
que en las formas de gobierno, habría que situarlo como búsqueda teórica.

Una altra línia de demarcació tènue es la que separa la recerca teòrica d’un assaig
polític. En un assaig teòric, l’autor/a dóna la seva lliure visió sobre un determinat tema,
sense necessitat que estigui fonamentat en les teories anteriors i de seguir una
metodologia científica. Això no significa que l’assaig sigui un gènere menor en la
producció de coneixement polític. De fet hi ha assajos sense els quals es difícil concebre
la configuració del pensament polític modern,  com La vindicació dels drets de les dones
de Mary Wollstonecraft; ¿Què és el tercer estat? de Emmanuel Joseph Sieyes o El
Manifest Comunista de Marx i Engels. Tanmateix, la forta empremta subjectiva de
l’assaig, fa que no siguin el format més adequat per a l’elaboració, i especialment per
l’avaluació, d’un Treball de Final de Grau en Ciència Política. A diferència de l’assaig, la
recerca teòrica està necessàriament fonamentada en la revisió de la literatura i requereix
del mètode lògic/argumentatiu per debatre les tesis que es presenten. Exemples de
recerca teòrica en Ciència Política serien: Escalas de Justicia de Nancy Fraser, la Teoria
de la Justícia de Rawls o Hegemonia y Estrategia Socialista de Ernesto Laclau i Chantal
Mouffe.

Finalment, cal diferenciar una recerca teòrica d’un article d’opinió on expressem el nostre
posicionament sobre un determinat tema o qüestió d’interès polític. En un article d’opinió,
allò que valorem és la capacitat expressiva de l’autor/a per convèncer-nos d’una
determinat posicionament, enlloc d’avaluar la justesa del raonament. És a dir, enlloc de
basar-se en un argument lògic, es construeix bàsicament a través de l’argument
persuasiu. Un cop més, malgrat que l’article d’opinió sigui un gènere practicat pels
politòlegs i politòlogues, especialment per aquells/es amb més projecció mediàtica, no
sembla que sigui un bon model per elaborar un TFG en Ciència Política.

Quins àmbits són pertinents per desenvolupar una recerca teòrica?

En principi qualsevol àmbit de la disciplina, des dels suposadament més aplicats, com
l’anàlisi de polítiques públiques o el comportament electoral, fins als més abstractes, com
la teoria política o la història del pensament polític és susceptible de ser investigat
teòricament. Per exemple, podem elaborar una anàlisi teòric de la formació del concepte
de governança o un estudi sobre el debat mantingut entre conductistes i partidaris de
l’elecció racional en relació al comportament electoral dins la Ciència Política Nord-
americana durant els anys 60’, ambdós casos podrien donar lloc a excel·lents

https://www.printfriendly.com/p/g/jkGCxW 2/6
11/10/21 18:25 APUNTE 6: Cómo elaborar un TFG teórico en Ciencias Políticas?

investigacions teòriques. Tanmateix, hi ha camps dins la disciplina on la recerca teòrica

constitueix el mètode preferent de recerca, com són la història del pensament polític i la
teoria política.

És necessari aquí recordar el caràcter polisèmic del concepte de Teoria Política, el que
ha generat un fort debat dins la disciplina. Així, mentre per a alguns autors/es, la teoria
política tindria el seu origen en la filosofia política de Plató i Aristòtil fins arribar a les
teories polítiques contemporànies (el post-estructuralisme, el contractualisme, el
republicanisme…), altres consideren que només podem parlar de Teoria Política en la
mesura en què aquesta es diferència de la filosofia política. Finalment, encara trobem
una tercera accepció defensada pels partidaris de l’elecció racional, que redueix la teoria
política a teoria política positiva, és a dir aquella basada en els supòsits econòmics de la
teoria de jocs i de la maximització de la utilitat seguint l’estela de l’escola de Rochester
iniciada per William H. Riker.

¿Quins tipus de recerca teòrica són més apropiats per elaborar un TFG?

Tot i que ja hem dit al principi que la recerca teòrica presenta un caràcter més obert i
flexible que la recerca empírica, per la qual cosa és difícil establir una classificació
tipològica, podem identificar alguns estils de recerca que per les seves característiques
poden adaptar-se millor als requisits per l’elaboració d’un TFG. Per exemple:

La revisió exhaustiva de l’estat de la qüestió/estat de l’art sobre un concepte, teoria

o problemàtica dins la ciència política. Si en una recerca empírica, l’elaboració de la
revisió bibliogràfica consisteix en una etapa intermèdia sobre la qual fonamentar el
nostre disseny metodològic, en el cas d’una recerca teòrica, aquesta pot ser el resultat
del nostre TFG. En aquest sentit, s’espera que la revisió de literatura d’un TFG teòric
sigui més exhaustiva i aprofundida que en un TFG empíric. Per exemple, una revisió de
com la literatura feminista ha abordat el concepte d’interseccionalitat.

L’anàlisi de la formació d’un concepte, d’una  teoria o d’un debat teòric en la

Ciència Política preferiblement des d’una perspectiva original o novedosa. En aquest
cas, més que un estudi aprofundit de l’estat de l’art de la disciplina, ens centraríem en
com es forma un concepte o teoria en l’obra d’un autor/a o com es rebut i debatut des
d’una altra perspectiva. Aquest tipus de treball, requereix un estudi aprofundit de l’obra
dels autors/es concernits en relació al concepte o debat estudiat. Per exemple, un anàlisi
de la crítica de Nancy Fraser al concepte de justícia de Rawls, una anàlisi de la formació
del concepte de biopolítica en l’obra de Michel Foucault o un estudi la influència del
discurs sobre la Dictadura de Donoso Cortés en la teologia política de Carl Schmitt.

L’anàlisi teòrica d’un tema o problemàtica rellevant en la ciència política. En aquest

cas, no ens centraríem tant amb l’anàlisi d’un concepte teòric (la biopolítica, la justícia
redistributiva, la interseccionalitat,…) sinó amb l’anàlisi teòrica d’una problemàtica
concreta (p.ex. l’emergència de noves formes de populisme, la protecció de la privacitat

https://www.printfriendly.com/p/g/jkGCxW 3/6
11/10/21 18:25 APUNTE 6: Cómo elaborar un TFG teórico en Ciencias Políticas?

en l’esfera digital, el dret a intervenció davant situacions de vulneració de drets

humans,…) que donés lloc a la generació d’una nova teoria o la definició de nous
conceptes per abordar-la.

Com elaborar un TFG teòric?

La recerca teòrica, igual que la recerca empírica neix d’un interès que hem de
transformar en un tema de recerca investigable, elaborar-lo com a problema i procedir al
seu anàlisi mitjançant l’elaboració conceptual, el raonament lògic i el seu contrast amb
contra-arguments i teories prèvies. El procés d’elaboració pot ser semblant al que hem
abordat en apunts anteriors, la diferència rau en que el context on ubiquem el nostre
tema de recerca és un context teòric i les nostres unitats d’anàlisis són els conceptes. És
per aquest motiu que per elaborar una bona recerca teòrica, és aconsellable que
disposeu d’un coneixement aprofundit sobre els debats teòrics de la disciplina. Així
doncs, abans de començar una recerca teòrica és aconsellable que repasseu els
principals manuals de teoria política (podeu consultar alguns dels més rellevants traduïts
al castellà al final d’aquest apunt).

La forma de procedir en l’elaboració d’un TFG teòric dependrà de quin és el tipus que
hem escollit. Per exemple, en el cas que la nostra recerca es basi en l’elaboració d’un
estat de l’art, podeu seguir les passes indicades a l’apunt corresponent. La diferència
entre l’estat de l’art de la recerca teòrica i la recerca empírica rau en el grau
d’exhaustivitat i profunditat que acostuma a ser més elevat en el cas de la recerca
teòrica. En aquest sentit, podem començar introduint el nostre tema de recerca i
justificant la seva importància per la disciplina. Definirem el nostre corpus, és a dir
aquelles referències que incorporarem a l’estat de l’art. Després, podem procedir a
analitzar com els diferents autors/es l’han abordat a partir dels seus respectius
posicionaments teòrics, avaluant les diferents teories i evidenciant les seves semblances
i diferències. Un cop més cal recordar que un estat de l’art no és mai una seqüència de
cites i teories encadenades, sinó una anàlisi aprofundida i argumentada de la literatura
revisada.

En canvi, si allò que ens interessa és elaborar l’anàlisi d’un concepte o teoria, malgrat la
revisió de literatura continuï sent un requisit sovint ineludible, la nostra atenció es
desplaça aquí cap a l’elaboració i anàlisi conceptual. En aquest cas, la recerca teòrica
constitueix la defensa argumentada d’un raonament o tesi que hem construït en el marc
d’elaboració del problema de recerca. Defensar de forma raonada un argument implica
que hem de saber elaborar-lo de forma raonada, presentar els contra-arguments ja sigui
extrets de les teories anteriors o del propi raonament lògic, contrastar els punts forts i
febles de la nostra argumentació i discutir les conseqüències que tindria la nostra tesi en
cas de considerar-la com a plausible.

Un dels riscos que hem d’afrontar a l’elaborar una recerca teòrica és la possibilitat de
perdre’ns en l’abstracció. Per aquest motiu, és aconsellable que prèviament a l’escriptura
del nostre TFG siguem capaces de generar  un índex (per exemple, un índex numerat) o

https://www.printfriendly.com/p/g/jkGCxW 4/6
11/10/21 18:25 APUNTE 6: Cómo elaborar un TFG teórico en Ciencias Políticas?

un mapa conceptual que ens serveixin de guia. Posteriorment, a mesura que avancem
en el nostre TFG anirem refinant aquest índex o mapa en funció dels avenços de la
nostra recerca.

Finalment, és necessari que revisem una i altra vegada els nostres arguments per
comprovar la seva solidesa. De la mateixa manera que en una recerca empírica revisem
els nostres anàlisis estadístics o els codis del nostre anàlisi de contingut, en la recerca
teòrica hem de revisar contínuament la qualitat de les nostres argumentacions.

Criteris alhora d’elaborar un TFG teòric

Alhora d’elaborar un TFG teòric procurarem que compleixi els següents criteris:

Claredat: la teoria no té perquè expressar-se de forma obscura, barroca o complicada.

Precisament, perquè estem treballant amb un nivell d’abstracció superior a la recerca
empírica, és important que els conceptes, arguments i raonaments que emprem siguin
expressats de forma comprensible pensant amb la persona lectora.

Precisió: donat que dins la teoria política un mateix concepte (totalitarisme, populisme,
democràcia, globalització,…) pot tenir diferents accepcions segons la teoria o l’autor/a
que l’utilitza, és necessari que oferim una definició precisa dels conceptes que emprem
per tal de no deixar lloc a equívocs.

Consistència: un TFG teòric no pot basar-se en una concatenació de conceptes o

teories, cal que aquestes estiguin travades a través d’un fil conductor i que segueixin un
ordre lògic que evidenciï les relacions, associacions i contraposicions que establim entre
aquests.

Originalitat: el nostre TFG no pot ser un mer resum del treball realitzat per altres, encara
que es tracti d’una revisió de literatura o un estat de l’art és necessari que aquest tingui
un argument o contribució pròpia

Qualitat argumental: alhora d’avaluar un TFG teòric no és tant important quina

posicionament expressa, sinó la qualitat dels arguments emprats per sostenir-lo. Per
aquest motiu, és necessari incloure tant arguments com contra-arguments que permetin
avaluar la solidesa de la nostra argumentació.

Evitar el plagi: és necessari diferenciar la nostra pròpia aportació de les aportacions que
han fet elaborat altres autors. En aquest sentit, cal evitar el plagi intencionat o no
intencionat. Les cites ocultes es consideren plagi.

Bibliografia

Els principals manuals (en castellà) que us poden ser útils per iniciar un TFG teòric són:

Amorós, Celia & De Miguel, Ana (ed.) (2013). Teoría Feminista. (3 vols) Madrid:
Biblioteca Nueva.

https://www.printfriendly.com/p/g/jkGCxW 5/6
11/10/21 18:25 APUNTE 6: Cómo elaborar un TFG teórico en Ciencias Políticas?

Arteta, Aurelio & García, Elena (ed.) (2008). Teoría política: poder, moral, democracia.
Madrid: Alianza Editorial.

Beltrán, Elena & Maquieira, Viriginia (ed.) (2001). Feminismos. Debates

contemporáneos. Madrid: Alianza Editorial.

Chatelet, François & Mairet, Gerard (1989). Historia de las ideologías De los faraones a
Mao. Madrid: Akal

Heywood, Andrew (2017). Introducción a la Teoría Política. Valencia: Tirant lo Blanch.

Maiz, Ramon (comp.) (2016). Teorías Políticas Contemporáneas. Valencia: Tirant lo

Blanch.

Mellón, Juan Antonio (ed.) (2006). Ideologías y movimientos políticos contemporáneos.

Madrid: Tecnos.

Sabine, George (2006). Historia de la Teoría Política. México: Fondo de Cultura

Económica

Schaal, Gary S. & Heidenreich, Felix (2016). Introducción a las teorías políticas de la
modernidad. Valencia: Tirant lo Blanch.

Touchard, Jean (2006). Historia de las ideas políticas. Madrid: Tecnos

Vallespín, Fernando (2010). Historia de las teoria política (6 vol.). Madrid: Alianza
Editorial.

Von Beyme, Klaus (1994). Teorías Políticas del Siglo XX. Madrid: Alianza Editorial.

Estudis citats en el capítol

Dunn, John (1999). Democracia:  viaje inacabado (508 A.C. – 1990 D.C.) Barcelona:
Tusquests.

Held, David (2007). Modelos de Democracia. Madrid: Alianza Editorial.

Lijphart, Arend (2012). Modelos de democràcia: Formas de gobierno y resultados en 36

países. Barcelona: Ariel.

Sartori, Giovanni (2006). Teoría de la Democracia (2.vol.) Madrid: Alianza Editorial.

https://www.printfriendly.com/p/g/jkGCxW 6/6