8xic €S abreviatures, les sigies | eis acronims + Les abreviatures representen una paraula 0 Un grup de paraules amb alguna o algunes de les seues lletes. La primera lletra sempre ha de ser a inical i, al final, escriu un punt o una barra. Exemple: Sr (senyor), esq, (esquerra), c/ (carrer). * Les sigles indiquen noms dorganitzaciors, insttucions, etc. ies formen amb les letres inicials de cadascuna de les paraules que representen, S'escriuen en majiscula. Exemple: ONU (Organitzacié de les Nacions Unides) + ls acrdnims es formen par letres 0 per si-labes de les diverses paraules que integren el mot compost. Uacrdnim és un substantiu que s’escriu en miniscula. Exemple: talgo (tren articulat lleuger Goicoechea- Oriol). © copia cada abreviatura davant de la paraula corresponent. nde. / tel. /ctra./ pta. fav. / secr./ Dr /Iltte. / p. ex. /Excma. / pag. /nov. / pl. / dit. / com. Abreviatura Paraula jatura | Paraula | Abreviatura Paraula = een = | telefon [ comarca | | novembre canretera secretiria | Excel-lentissima ‘ndimero Ihlustre | directora per exemple | doctor 3 opia cada sigla on pertoque: PD, CP, SL, SP, CEE, SA, IVA, UPV, 1VO, BOE. 3S Sigla [sista | Impost sobre el valor afegit Postdata ' | Codi postal | |__| institut Valencia a" Oncologia |_| Serve public — |_| Comunitat Econémica Eurovea | Secietat andnima | |__| utle Oficial de restat [Secetatintade | [rivera oltécnica de Valencia . @esciu article davant c'aquestes sigles i escriu una oracio amb cadascuna. a). ONG: b) INV; Genie SOE d) FM: 2) DNI: ) UEFA: @classifica aquestes paraules en la graella.. sida / PSPV /léser / apt. /ovni / radar / DOC /art./ UEFA/ s./ UGT// RIP/ dia, /ed. / hab. / etc. /s. n./ inst./v. i p./ ONCE / dept Acronims:4 34 Et conte un conte? > ortografia y Vaccent diacritic Uaccent diacritic és un accent grafic que es fa senirpera diferenciar mots que sescriuen igual -i avegades també es pronurcien igual-, perd que tenen sigrificats diferents, 17.Llig | classifica les paraules que es distingeixen per dur accent diacritic 0 no. a) Dona les gracies a aquella dona que ens ha ajudat. b) Elmes que ve cobraré un poc més que aquest. ¢) Si féra per mi, ja seriou fora de classe. d) Es probable que venguen café malt en aque- lla cafeteria ) Fna't bé: el verb veure stscriu amb ve i el verb beure, amb be. ) Ma mare i mon pare diuen que se riani- ran a veure mén quan es jubilen. 68) Sé que té una fevida a la ma dreta que ino es pot banyar. h) La pelicula, no te la vaig contar total ‘Amb accent diacritic Qué et pareix el cartel que hem fet? Sense accent diacritic De bona manera, Nom de la lletra b. (Del verb donar. Persona de sexe ferment, Pronom feble. Del verb ser. Del verb tenir. Infusié, nom de la lletra t, pronom feble. ‘Quantitatiu Possessiu aton mascull Pronom reflexiu, és, 65505, 05, ossos | Part de lesquelet pel, pels _| Filament que creixa la pell pel, pels | Contraccié que “Pronom interrogatiu que Pronom relatiu aton; conjunc. 19.Accentua les paraules subratllades que calga. Consulta el diccionari, si de cas. a) Sino tinguera vergonya, diria a Vanessa que si que vull elxir amb ella. b) Ma tia Carme creu que Deu la deu ajudar a trobar faena. c) Us puc oferir un te amb gesmil que Omar te amagat perqué és d'us particular. d) El meu net porta el xandall més net que ningt. e) Volem saber que has fet amb els ciners que them cetxat. f) Esven un pis que esta bastant be de preu, perd as un sisé sense ascensor.togparia La sillaba que pronunciem amb més intensitat s'anomena silaba tonica; la resta son tones. Segons el lloc que ocupa la si+laba tonica, les paraules es classifiquen en: agudes (iltima sitlaba), planes (geniitima siklaba) i esdrdixoles (antependitima siliaba) Sfaccentuen les paraules: + Agudes quan acaben en voral, vocal + 5, en, -in. Demé, café, anis, comprén. * Planes quan no acaben en vocal, vocal +s, en, -in. Facil, nic, euforic. + Esdridixoles sempre. Ciéncia, Manica, libél-lulo, maquina. ® classitica les paraules subratllades del text en la graella segiient. — Lesquelet tenia una petita mossa en la tibia de la _qualsevol accident. No tenia cap més indici per a ‘cama dreta. Algun colp, potser, per) no havia mort inferir la seua historia, i ni tan sols podia saber si la @aixd, n’estava segur. Hermogenes es va imaginar __Iluerna que havien trobat al seu costat li pertanyia. cel Patri saltant alguna tanca feia uns dos mil anys i calculant malament la distancia. Podia haver estat PasQuat Ataronr. Lovella negra, Marjal-Bdebé Agudes [ Planes Esdrdixoles amb accent sense accent} [ senseaccent _] { sempre porten accent {@Vcolloca accent, agut o greu, en les peraules segtients i completa els enuncats. aixo / abus / intim / debil / justicia / pesol / Xabia / Berlin / dubtos / retol / bustia / Paris repos alla /sere / medic /ningu / remolos / angles / pessim / unic/ viscera / mast / mobil /semafor / ado / peninsula /sabo / depen / dfeil/ proxima * Stescriv accent agut (7 sobre le vocals... |... taneades j sobre la... fla + Sescrivaccent greu () sob les vocals obertesi sobre la @Accentua les paraules que calga d’aquest fragment d’una carta lteraria ica} — — Xavier Louzao Dorofia, 10 @abril Santiago de Compostela Estimat Xavier, ‘Supose que t’estranyara rebre dues cartes tan seguides, perquela carta anterior, "he acaba- da @escriure avui mateix, al migdia. Des d’aleshores han passat ja moltes hores, sén quasi les dues de la nit, I tinc la necessitat d’escriure’t una altra vegada, amb la seguretat que en llegir kes linies que hi ha a continuacio, comprendrasa urgencia que m’envaeix, Pero deixa’m que tho conte per ordre. Aixi que he acabat d'escriure’t, despres de les meutes exploracions per les golies, he anat al bar de Bieito, perque ja saps que hi dine molt sovint. A més he aprofitat per dur-li Ja teua carta ila roba que necessitava rentar. Despres, com que feia una vesprada molt agradable, he decidit fer un passeiga peu finsa Closa Gran, que és una muntanya que hi ha a uns cinc quilometres d'aci. A prop de la mar, com saps molt bé, tot és un desastre, perque nomes hi ha eucaliptus i pins, Pero per aci,aquesta a fet que comengar i no és dificil trobar encara unes quantes carrasques i roures,lloc per on resulta delicios passejar per aquesta epoca, quan tot reflecteix Varribada de la primavera yas Bromera Acustin RNANDEZ. Paz. Cartes d’hivern. EdiraMatica (EE Uadjectiu és la paraula variable que concreta una qualitat 0 un estat del substantiu, amb e! qual con- corda en genere i nombre. Els adjectius de dues terminacions s6n aquells cue tenen una forma per al mascull i una per al fe- meni (un gat negre, una gata negra), \ els adjectius d’una terminacié sén aquells que tenen la mateixa forma pet al masculi per al femeni (un perfum suau, una pell suau). Els adjectius poden usarse en tres graus d’intensitat: positiu, comparatiu (d’igualtat, de superiori- tat diinferiovitat) i superlatiu (relatiu | absolut). Aig tres adjectius a aquestes parts del cos. i a) la cara redona, i 4) les mans. . i b) elnas . i e) els cabells r i ds uls js i f)les cames . i Completa aquesta graella amb les formes adients del substantiui de 'adject ; Gores e Neus Es ALTAY Mascul Masculi plural [ PRENALRCS SA | substantiu substantiu adjectiu SIMPATICA. cs ‘amie sincer mies sincers < professor comprensius aficionat jugadors 7 if vei escadrinyador | ovis gosses | Femeni singular __Femeni plural substantiu | adjectiu substantiu adjectiu amiga [sincera amigues ‘| professora comprensiva r _| jugadores aficionades m. vee excuses | Pa, TVANES gossa | grises ESPORTISTA, SIMPATIC. a E@Blassifica aquests adjectius. naconal / larg / ecologista / professional / important / malalt / ambulant /roig / content /facl / famos / car * Adjectius d’una terminacié: * Adjectius de dues terminacions: @contesta aquestes preguntes utilitzant adjectius en les respostes. 2) Com ets? Jo soc ©) Com sén les persones que estimes? b) Com esis hui? Hui estic 4) Com és la casa on vius? (@DAtig un agjectiu a cada nom amb el grau expressat en cada columna. [Noms | | Grau positiu Grau comparatiu Grau superiatiu [so comode més cmode que una cadira ‘comoiissim, el més comode | paimea sabates8 ela el Tait) y Uapostrofacié 19. Llig les oracions i subratlla les paraules que vagen apostrofades. 2) Mhan recomanat que visite IVAM, Institut Valencia d'Art Modern. ) Eis ordinadors, desconnecta'ls abans danar-ten. © Elpis, I’ha venut i sha comprat un xalet. ¢) Dara endavant ja no tesperaré ni un minut més. 20. Copia les paraules apostrofades anteriors i les paraules que acompanyen. _ Elsarticleselila La preposicio de Els pronoms febles em, et, el, es, en, ens, els man recomanat Els articles 21.Escriu l'article el o I’ davant dels mots segiients. —estiu basquet — humor _ sac —MA —eror — handbol — inde — vairell —gegant — home — tenis jogut —art —gnom 22. Escriu l'article Ia o I davant de les paraules segients. — edicié uunié hora ombra hiena amiga unitat esquerra — entrevista cullera —illa —universitat creta — radio —crdnica 23.Escriu els articles el, la 0 I’ davant dels mots segiients. eme — inddstria _— hamster u — una de la nit ira humitat hiat imbecil ull importancia _—analfabet 24.Escriu en singular els sintagmes nominals segiients. els ossos______________—lesiaies els himnes _ poems els indis les inventores les ales les infermeres les universitaries les herbes La preposicié de 25.Completa amb de o d’ aquests sintagmes preposicionals. sopa —letres fl__aram partit _ hoque balls _ salé horari__trens pa___ségol novella — misteri noticies _ actualitat sala espera gelat _maduia ull bow truc magia canya —_pescar pel — gallina cap suro casa___camp 26.Completa amb les contraccions 0 les apostrofacions segiients: del, de I’, dels; al, al’, als; pel, perl’, pels. a) Deixa fabric __armari_ entrada. f) Parleu___ nou professor? b) Vés__hespital__ cami més curt. 8) Dormirem ___alberg municipal ©) Aquests perfums vénen____ India h) Magrada mott 'arrds _forn, 4) Reparteixen aliments _ pobres. i) Quan vingues __ fom, avisa'm. e) Els preus_ medicaments shan apujat. 1) Verim__estacié _carrers de! centre.procedents dunes altres— innecessai mes, que hem devitar per tal com disposem de paraules genuines. @Excriv aquestes or 2) Has ovidat la cantitat de favors que em deus? DarDarismesS Els barbarismes sn préstecs -paraules qua s'han incorporat a una lengua ; Els més frequents son els castellanis- copia aquests mots genuins al costat del barbarisme corresponent, NO ES DIU SAPO, CAL DIR GRIPAU. Barbarismes | Mots correctes | Barbarismes acostumar/ oberture / in abertura | [cisfrutar acarir/ esgotar, exhaurir/ | aclarar je avancar/a més, amés 2 | oo esiman | ] més / conseguir / algura | 2contentre fie cosa /quesi/angle/ | acostumbrar | |enterarse ] ajomar/penedirse/ | age/antar [entanses ] | recolzar 0 donar suport / = | recerca / acomiadament/ | demés_ | extranger 7 destinacié / decebre/ | agotar fall desenvolupar, desenrotllar 1 alcancar ganéncia (© desplegar / mancat, falar, no tenir els altes, | algo | garantitzar la resta / enderrocar, tirar a terra, tombar / rmalgastar, malbarater/ [aplacar | sens dubte, per ‘qpoiar descomptat /estianger / ; audit, fruit, gojar / rebutjar, refusar/ busqueda garantir /eix/supdsit/ endolir, connect et) Neorser | dngul hasta | aa | z “| | tuego ‘arrepentirse permanéixer d lag encendre/ tret, detall / casi | | recibir assabenterse/termini/ [cuca ied | | error, errada, fallada/ | query luce xan) | decepcionar vets | | grandiria, mida / demés (els) | secar (els cabells, la roba) | imparel, senar / després, [7a tot seguit, en acabant / hl, serio | | romandre, restar, queda [derrotxar supost (nom) se/ rebre/ retard, an endarreriment /seriés / = a testimoni/ uns quants, | desde Iuego teste alguns /valuds / trait fins | Gesetxar | [taicionar - (@)/ lavors, aleshores / } encreuament, creuer, idespldo: Brats sea } crulla/ ebugar dest (lod) woe | SECRETARIA DE PROMOCIO DEL VALENCIA DE LA UNIVERSITAT D/ALACANT ) El promedi de les calficacions és un sis. Gripau (adaptaci6) ‘ions corregint els barbarismes que hi ha )Sivols crusar a I'altra acera, fes-ho pel pas de peatons, 4d) Els gastos per entermetat no son tan alt. €) S'ha trencat el cerrojo, entonces no pedem tancar la por. 4) S'ha aplacat la reunié a favor del desarme.Exic @ COmposicio Anomenem paraules compostes aquelles que s‘han format unint dues o més parauies ja existent, ‘@ separa les paraules que formen les compostes i especifica’n la categoria gramatical. Paraula composta Paraula 1 Categoria Paraula2 | Categoria | parallamps ——————parar verb ____|ttamps [nom | capdamunt migdia _ sud-oest |fiferro =| ; | GB Forma paraules compostes fent les combinacions necessaries. fer mal tena | igentil ferro SAPS QUE EL guarda nous trencanous : AL CROHONE ees Coen! AHIR AMIGDIA.ELVA ZE, @Deompleta ia graella amb la categoria gramatical de les paraules TOMBAR UN VENT FORT DEL que es combinen | la de la composta que en resulta. ‘SUD-OEST? Combinacié —_ Paraula composta Categoria resultant [verb +nom _ | torcamans nom — haa - : St, PERO UNS. — jpemmersegt 4 TECNICS EL SUBJECTAREN aiguardent _ AMB FILFERROS FORTS. sordmut 5 “ ® aaassifica les paraules segiients segons el tipus de composicio. para-xocs / buscavides / parasol / aerobus / pél-roig / passaport / nord-america / terratrémol/ salvavides / xiu-xiu / toc-toc / penya-segat / Malva-rosa/ llevataps / tic-tec / penja-robes / radionovella / fotocépia / esclata-sang / audiovisual / bocabadat / busca-raons Compostes amb guionet Compostes sense guionet = 7 —— onomatopeies verb +nom nom + adjectiuUeto y Les oracions coordinades Les conjuncions i les locucions coordinants sén: Copulatives ini Explicatives | ésa dir, aixd és Disjuntives | 0,0 b8 —_| Distributives 0.0, adés... adés, ara... ara ind, Consecutives | doncs, de manera que, aixi que, per tant... Adversatives | P*:Siné, tanmateix.no S, q que, p obstant aixd. Continuatives | i encara, ni tan sols, a més. 6. Completa les oracions amb la conjuncié adient i indica quina classe doracié és. a) Tu___ fas __ dees fer! b) Anirem a Altea, abans passarem per Gata de Gorgos. ©) Hem amibat a les onze al bar, ___ hem pogut sopar. 4d) Raquel esta a lalluna, esta distreta e) Et compraras un gelat ___prefereixes un suc’ fel 6, ‘me'ls menge 7-Escriu loracié composta coordinada equivalent a cada parell d’oracions simples. a) [coputarival Anirem a la Vall d'Uixd. - Passejarem amb barca per la gruta b) {copucariva (NeGariva)] Jaume no sap anar amb bicicleta. - No vol aprendre-hi ¢) [oisyuntiva] Prefereixes pollastre amb creilles? - Prefereixes xulles amb faves? 0) [aoversariva] La camisa és molt bor - La camisa és molt cara. ¢) [o1sTalauTiva] Josep du que estudia viol. - Joan dis que estudia piano 4) exeuicarival Vicent és ginecdleg. - Vicent atén malalties proples de les dones, 8) [conrinuativa] Vam caminar fins a la font. - Vam arribar al cim del Mondkiber en tres hores. H) [consecutiva] Faré tots els exercicis fisics indicats pel metge. - Em mantindré en forma. 8. Completa i fes oracions coordinades. a) David ni és pal-roig ni b) Antoni és un hipdcrita, és a dir ) Estaciona el cotxe en aquest carrer. de manera que ¢) Els textos dels cdmics sén didlegs, perd «) Hem discutit un poc, no obstant aixd f) AJoan,liha caigut el mén als peus i encara @) Dani és menja el mén perd ) No parle alemnany sing aoPosem dierasi: + Sobre la lietra u dels diftongs creixents (qdie, qui, giie, gill) pera indicar que questa s’ha de pronundiat. Exemple: pingui, freqdent. * Sobre la / 0 la u per a indicar que aquestes vocels no formen diftong amb la vocal precedertt. Exemple: enscimado, taut. + En ebs participis de la tercera conjugacié si la f va darrere de vocal. Exemple: consiruft, conduit GGPosa diéresi en les paraules segiients i després classifica-les en la graella. Vcqverca/ se /ate/eat /urguent el /enbiglat/ gues / ure seat! a arnt latin apa ere sun Pst etert gust / enuna equeste Diftongs creixents: que, ql, gue, giii || _ i, uno formen diftong Participis 3a conjugacié Lt GI completa les formes d’aquestes parauies. Masculi singular Femeni singular Femeni plural roi — veina A, suis @ completa les formes d’aquests participis. Femeni plural Masculf singular) | Femen singular produit construida traduits substituides| No posem diaresi: * Quan [a ila w han de portar accent segons les regles diaccentuacié arafica + £n linfinitiu, el gerundi, 2! futur i el condicional dels verbs de la tercera conjugacié ‘En les paraules que tenen els sufixos -ista, -isme, -us, -um. “© En les paraules que comencen pes prefixos: anti-, co-, contra-, pre-, re-. @Posa diéresi a les paraules que calga. pais/ faria / altuista / antestetic / reunir/ obeiem / paisos / conduit / dadaisme / coexistir/ creila / arcaisme / Lluis / produira / egoista / contraatac / antiquarl / diurn / Luisa /reduint / harménium / preinstel lacié / peuc /coincicir / alegria / questioner / Marius mL HAS TASTAT ) © Posa dleresi ales formes verbals que en necessiten. Se agrair /contribuint / produia / posseit / conduiries /reduia / disminuira /feia / envairiaRoti Pade ele Dx- die) Un diftong és la unié de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa sfl-laba. | Els ciftongs decreixents sén: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou Eis diftongs ereixents sén: ua, Ue, Ui, uo, precedits de g o deg. | 17-Completa les paraules amb diftongs decreixents. cre mre pug bo a n Ale roa rote P. re vite deix cna 18.Completa les paraules amb diftongs creixents. agi ping Pasq__! lleng ung—nt = q_stié pariig__s ag_—_ntar q—ranta ling sta aig arg__r q—ntitat aq_—ducte y Els hiats [ ; , | Un hiat consisteix a pronunciar dues vocals contigties, que no formen diftong, en sil-labes diferents. 19.Completa les paraules amb els hiats segiients: ia, ie, io, oe, ae, oa, €0, ea, ua. v_—_tijar _—ronautica grac__s apot__si sequénc__ ha p—ma empl__t And. co habitac Jn y Els digrafs Un digraf és un conjunt de dues Metres que representa un tnic so. Els digrafs sén els seguents: qu eu ig 9 1B Z x il ny ss © quimic | quera | roig | teria | metge | reaitzar | cote | tet | canya | cassola | ands 20.Completa les paraules segiients amb el digraf corresponent. lle hori__6 passe jtara laa ara pe ina forma_e po__es jar palla__o —despa_ar po._astre. «= a_estar ¥ Les lletres compostes Les lletres compostes son combinacions de consonants que representen sons geminats, encara que els uguem pronunciar com si foren simples. Les lletres compostes sé mm on tl al tm in WW immdbil_| connector_| _ametla rotllo setmana cotna novella 21. Completa les paraules segients amb les lletres compostes corresponents. L__ens faa bu__eti gonial aes ea (Lada ae co_egi iL_ocent —i_usi6 bi_et a_eta a_osfera > 16PaMatica Els pronoms personals febles, segons la posicid que’ ‘ocupen respecte al verb, tenen les formes segients Proclitics: davant del verb. Enclitics: darrere del verb. Forma reforgada: quan el verb comenca per consonant, no s‘apostrofen. Exernple: el passeja, et mira. Forma plena: quan ¢l verb acaba en consonant © ciftong, s‘escriuen units al verb amb un guionet. Exemple: avisar-te, mostreu-vos. Forma elidida: quan e verb comenca per vocal 0 h, S'apostrofen. Exemple: m’entenia, s’na encés. Forma reduida: quan el verb acaba en vocal, s'apostrofen. Exemple: perdre’s, mira’ls. (Qsubrattia i classifica els pronoms personals febles del text segiient. pel que fa a les notes del meu germa, caldria raonar-ho i a poca poc, caraml, que més ‘una vegada se Phan carregat en mates. Perd com que el xicalhora estuidia miisica, doncs.. No.De moto, no n’ha dit ni pruna, perd a gosades que compondre», deia. Si, home! I per a penjar-se a Internet, que tot sha de dir, 0 no? I siel xic \ a es penja amb Internet, no cal que esperes que et criden pel telefon ni se t'acudisca emprar-lo. Ique conste que jo li vaig insinuara mon pare que contractara una altra linia. EnrIC LLUCH. Jo... FF n’ha donat amb Pordinador! «Pera i les ciscumstancies. Edicions Bromera Forma reforcada Forma plena Forma reduida {Canvia els pronoms personals febles de posicid com forma verbal. indica ‘exemple. Fixa’t que, de vegades, cal canviar la Singular } Plural a) em compra -® compra'm b) mentén > 0) ens porteu > p) ens explica > et compica> d) Yespavila > @) us uansformeu > vos encén + va encendre. )) iassequieu> eel busca 5) els comenta > f)utiltzeu > t) els va avisar > g) la mesura u) les sucla > hy Foblideu => _-. ||_v) les va interrogar + i)licanta > ww) els ensenya > | | els va liurar > 8) es perd “> perdre. 1) sfalca + va alcar. yp hi arriba > 2) hi colloqueu > m) en pregunta > n) n’escull || 2a) ho presenta > 230) ho intenteu > @Escriu comrectament aquestes expressions, 2) Aparta ©) Desconnectal by Acosteuvost. ——-@) Miramt ©) Guardalst ‘) Acompanyens! ’) Deixaho! ) Portant 9) Escriumet h) Telefonali!7 Gramat! La substitucié del complement directe i del complement indirecte per pronoms febles ©Bovbstitueix els complements directes (co) destacats pel pronom feble adient. ‘Masculi singular: el, ’, -lo, ‘l. Femeni singular: la, I’, -la, -la. 2) Elnom, has escrit a ma. 2) La carta, llig una altra vegada. b) El full, no... doblegues tant! b) La postal, compraré al museu. El correu electronic, lig. sovint. ©) Aquella excursid, no oblidaré mai. ©) El paquet, obri. a poc a por. | |@) Uadreca, apunta......a agenda. ‘Masculi plural: els, els, -los, ‘Is. | Femeni plural: les, les, -les, -les. DA 2) Els cartells, penges.....al passedis a) Les noticles, js... podem comentar b) Aquells grafits, ha dibuixats Eva? ) Agafeu les revistes i deixeu..... al seu lloc. ©) Els quadres, no... toqueu © Les fotografies, apega..en Vlbum. 0) Els segells, apega... aa dieta | |) Eixes opinions, no... has argumentades bé. Neutre: ho, ho, “ho, -ho. Pronom adverbial: en, n’-ne,'n. 2) Aixé, ja. veurern! a) De gelats, ..._ volem tres. b) Tot acd, quarda......'armari b) Sivols pipes, agafa.....un grapat. 0 All, no... 8 fee. ©)... ha aprovat set, d’assignatures. ! 6) El que necessites, apunta.____en una lista d) De fruita, _... menge tots els dies. © substitueix els complements incirectes (ci) destacats pel pronom feble adient. Mascull i femeni singular: Ii, ict, li Masculi i femeni plural: els, els, -Ios, ‘. 2) A Gemma, telefono... ales set. 2) Als participants, __regalen una camiseta. | b) A Jordi, donem...... el regal. b) Alles xiques, doneu..... un poc de confianca. | ©) Ama tia, .... he demarat deu euros ©) Als corredors, déna_..aiguaifruta 4) Al fuster, han encomanat tres portes | |) Ales veines, hes venut loteria? @®orpii els buits amb els pronoms febles que substitueixen els co iels ci destacats. 2) Les cartes, ... llegirem dema 6) Als amics, ...enviaré una targeta de Nadal ) La carta, encara no... he enviada ©) Ala xiqueta, compra ..... un dccionari © Compra segells perqué .... necessitem. f) Alles gates, heu de posar .... un cascavel. Uimperativ és la forma verbal que s‘utiitza per a donar ordres i instruccions. S'usa només en frases afirmatives i no té primera persona de! singular. © copia aquestes formes verbals en la graella seguent. puja /aprenga / dormiu / parteix / vulgues / partisquen / dorma / pugem / ‘dormim / aprenguen / pugen / vulguem / partim / apreneu / vulguen pujar || aprendre voler ] dormir } partir ‘aprén [dorm puge vulga partsca ‘aprenguem | pugeu vulgueu parti J = dormen€s combinacions Ge En una oracié podem substituir més d'un element per un pronom feble, de manera que formen diferents ‘combinacions. Quan els dos pronoms s’apostrofen, |'apdstrof se situa tan a la dreta com siga possible, @rectifica, sical, les combinacions de pronoms febles segients: CONTA-MW'HO Davant del verb | Darrere del verb ToT! melhe penjat_|se’n anava corregir-te'l aproxima-tels Iiensenye selhaurd sabut_||portarm’el | emparelar-se'ls se'n havia oblidat |te has meniat _||contans-no | signar-it tell agafa se'ns indicd acosta-tel déna-me'ls @substitueix els complements subratllats per alguna de les combinacions de pronoms febles segiients. Tiles /i' /els les / els en/ila / els els /la hi / i'n /1iI'/ es ho 2) Envia el missatae a Lluis Li /envia f) Records la data a Gemma. recorda. 1) Cobloca la cartera dins del calaix. “> cobloce. g) Porta aixd a les modistes. > porta Compra revistes pera lamic. > compra. h) Déna als impresos als contribuents. “> dora ) Conta l'acudit al seu company. “> conta. ') Ompli aquestes botelles per a 'avia. >... ompli ©) Fa rebaixes als cients. “> fa j) Reva les libretes als alumnes. -® revisa. @aamvia de posicié la combinacié de pronoms. a) Me les va deixar“? Va dexar-me-les. ) Te'l van enviar. => ©) Es els vas regalar. > 4) Us ho vaig consultar. => 6) Us els vau saber “> f) Ensen van demanar. > 9) Li's vas proporcionar. > fh) Stho va menjar. -® i) Se'n va recordar. > )) Mels vau apartar. > 49 (separa les combinacions de pronoms personals febles segiients en les formes corresponents. a) Se'ls veia venir “> Se + els + veure + ») Te l'ha encomanat. > Ens n'anem. > d) Us ho preneu. => ©) Se'l compra. > f) Lils encomana. “> venir 9) Porta’ns-ho “9 Porta + ens + ho hy Aromanga-l's. > i) Vol prendre-s'ho. => )) Estudia-te's. > ¥) Intenta encendre'ns-a. > 1) Podia engegarlos-el. > \Substituely la paraula subretllada per un pronom feble. Vés alerta amb la combinacid pronominal. a) Ens recita un poema. recitaun. —_f) Porta'ls el paraigua. -> Porta b) The enviat els regals. > heenviat. 9) Trau-me les claus. -® Trau ©) Es menjara llenolies. > menjara. _h) Encén-nos uncitl.-> Encén un ) Em portara aixd. = portara. i) Arregle-i la vora. “® Arreala ©) Us agafa lama. agafa, _) Compreu-los mantega. -» Comoreu @IEsciiu una oraci6 amb aquestes combinacions de pronoms. ater’ b) lila Q-'ho 3d) “elesone: Pa breath ales] vy Les combinacions de pronoms febles Quan hi ha més d'un pronom feble, ordre de col-locacié és el segiient: 3a persona Datiu Acusatiu 3a persona reflexiu 2apersona | 1a persona Adverbials i neutre el la et em li en hi es i ; es us/vos ens els is | 8.Tria la combinacié de pronoms adient en cada cas. Recorda que lapistrof a)La rondalla Esclafamuntanyes, (Ho, US LA LIL) contaré Sescraiten a kidreta cs dema i ja possible. b)Els cabells, ja __ (Su, Me LES, TE'LS) tallards tu Snes oles dents, _(eNS Ho, US LeS, TE'Ls) heu de netejar després de menjar, d)De diners, no _ (wen, Te't, Se'Ns) queden molts 9.Rectifica, si fa falta, les combinacions de pronoms febles segiients: Davant del verb Darrere del verb + mel! he penjat {sen anava | comrogir-tel { acesta-tels { lifensenya ! se'l haura sabut_ portar-miel | emparellar-sells sen havia descuidat te thas menjat Conta'ns-ho {he de signar-i" tels agafa ! sels pentina | vés-ten déna-me'ls 10.Escriu correctament les combinacions de pronom i verb dels enunciats segtients. a) em + el vaig arrancar; f) es + en pren una: — b) es + laha begut: ————— 8) es + el apurtara: — c) et + els empaquetaré: —__ fh) guarda me + en dos: d) es + ho creu tot: i) copieu vos + els: ) li+ el prepare: i) i+ el he preparat: 11. Substitueix els sintagmes destacats per pronoms febles. Vés alerta amb la combinacié pronominal. a) Ens recita un poema, > __recita un f) Portals el paraigua. > Porta b) Encén-nos un eiri. Encén wn, ¢) Trau-me les claus. > Trau ) Es menjara les Hepolies. merjara ) Tenvie un parell de regals, > ervie un parell dd) Em portara aixd. > portara i) Aregla-l la vora. > Arregla €) Us ajoma "examen. > __ajorna |) Compreu-nes rifa.> Compreu 1.2,Fixa’t en les combinacions de pronoms que hi ha davant del verb | posa-les darrere dels verbs. a) Wi Fenvia + envia-it f) Ills envia > | ) miho déna > 8) us ho vaig dir + ©) li iexpliqueu un > _ ft) selles vamenjar = d) mes vautrencar>_ i) ens envan deixar e) I'l talla > = = ) sen va descuidar + : > 32CDi Lae-) facets 13. Completa les oracions amb aquestes combinacions de pronoms febles. Iles, tel, se, -I-la, us en, los-la, miho, me I a) Si tagrada el caver, regal. e) La calculadora, torneu b) Eltros de pastis que quedava, hamenjatelgat —f) El mobil he deixat a ta casa Si voleu més suc de taronja, ara preoare ung) Les fotocdpies, pageré dem pibxer. h) Tot ald ja hhas contat adés. @) La carta, erview cettificada, als pares. 14, Substitueix els complements subratilats per pronoms febles. lin tin, lin, es en, «iho, els els, -I-la, els les -la-hi, -nos-ho a) Envia un missatge a Lluis - Envia wn b) Guarda la cam dins de la nevera, > Guarda ) Comoraré revistes peral meu amic. + compraré. ¢) Laiaha contat tres acudits aoan. + Lala — ha contat tres. ©) Hiha botigues que fan rebaines als clients, > Hi ha botigues que fan. f) Recorda la data a Gemma, -» Recorda 8) Porta als ami! + Porta ! 1) Oona ets impresos als veins. > dona i) Conteu anosalires el. que ha ocomegut-> Conteu |) Revisaré les libretes als alumnes, > revisaré, 115. Substitueix els complements subratllats per combinacions de pronoms febles. 2) Jollig elconte a les meues files. b) Jordi envia les cartes a Marta — «) Menja tu elquelhas demanat - d) Ester escriu la postal a Joan ia mi. ¢) Nosaltres embolicarem aixd pera vosalires —pneiie 1) Laura regala les sandalies a la seua cosina, g) La professora explicara el que no eniens a tu — 1) Vicent, deixa diners al teu germat = ) Heu de donar anosalves les envades. =, )) Trau la targeta roja al maltractador. J _______ 16. Respon a aquestes preguntes utilitzant combinacions de pronoms febles. a) Mhas enviat un missatge? b) Thas copiat la meua adreca? ©) Quan et tallaras els cabells? 0) Amb quiestas enfadat? —__ @) Uhas dit que la vols? f) Quantes novellas has llegit enguany? - g) Mhas contestat totes les preguntes?Net > ortografia oe y Les lletres gijiels digrafs tgi 13.Copia aquestes paraules segons la regla que exemplifiquen. Y junta, enveja, joventut, gegant, jersei, injeccié, Gemma, Jesis, Jeremies, Jerusalem, gira-sol, projecte, majestat, jeroglific ( 5 Davant de ies vocals ¢, be Escrivim g \ Davant de les vocals @, 0, u: En els grups -jecc-i ject Escrivimj | | ww En algunes paraules per raons etimoldgiques:. | 14.Completa amb g 0 amb j. eriva imnas in_ectable = taron_er mona en_inyer tar_eta espon_a gran_a abber__ina elateria ma_oritari pro__ector ob_ecte ulvert 15.Per una fallada en una maquina a la impremta han escrit totes les paraules amb g. Torna a escriure-les can- viant lag per la j sempre que calga. estanger | | magestat_| | digous fee ee aa Pgerani F goc i ragola t fier : teed ee Tange ‘ agencia gosep F genoll 16.Completa aquests temps del verb penjar. Present d'indicatiu: penge, perges, Passat simple: penel, Imperatiu: penja, 17.Copia les paraules segons la regla que exemplifiquen. meigessa, massatgista, plata pitjor, boscatge, palsatgista, avantatge, heretgia, garatge, formatge, corretjut, fetge | Davant de les vocals e, En parauies que acaben en -atge, -etge: Escrivim tg | Eserivim tj | Davant de les vocals a, 0, u 18.Completa les paraules amb tg 0 t/ i escriu-ne de derivaces. {dest_ar ! desitjable passa_e enu__ar | allo_ar via_ar | tatua_e rebu_ar > 60DESMUNTARE EL. MICROONES AMB EL ls prefixes son afixes que se situen davant dels lexemes per tal de formar paraules deri- vades. Aporten a la paraula derivada un significat particular. @B rrelaciona cada prefix amb la paraula adient i escriu al costat la paraula derivada que corres- ponga. Després, inventa una oracié amb cada derivada. gust disgust | La pérdua de la maleta causd un gran disgust a Jaume. continu des- — dis: | | culpa “agradable ©) separa ol prefix del lexema i indica qué significa el prefix. poliesportiu | poli + esportiv | moits submari prehistbria [ exlcde 7 | postguerra reescriure -— @BAfig dues paraules derivades amb aquests prefixos. Ajuda’t, si cal, d'un diccionari. 62 —y — —— Prefixos Significat | Exemples a | desfer, ais- ‘oposat o contrari disgust, anti antinuclear, infra | per davall de infravalorar, semi- [mig semicercle, wore monositiab, | i bilingiie, B quantita 7 trie triangle, tetas | tetracampié, circum | |al voltant circumnavegaci6, hidro- aigua hidroterdpia, ia inter- interdental, miter entremig de entie- | entreacte, intra ins intramuscular, GB Escriu els contraris d’aquestes paraules afegint els pretixos in- (i-, Im- 0 Ir) 0.a-. legal | capag | acceptable logic regular : normal licit a simetric | possible i - oblidableEls sufixos son afixos que se situen darrere dels lexemes per tal de formar paraules derivedes, que mantenen un significat semblant al de la paraula pri- mitiva. Les paraules fruitera, futbolista, alacanti, es- tiuenca i jovenet son derivades que s‘han format amb els sufixos -era, -ista, -i, -enc | -et. Sufixos | = que es dedca 2 “que viu 0 és origina de” Significat [que ven o fabrica’ [que correspon o pertany 3° Tues wk grata pana Exemples ®atig sufixos als substantius per tal de formar-ne de derivats. Completa la graella. FUTBOLISTA, I UN CLUB ALACANTI L'HA FITXATPER A, ANDREU, EL FILL, DE LA FRUITERA, ES LA LLIGA ESTIUENCA. JOVENET I AMB TANTA SORT! ie ‘Substantiu ie Substantiu Sufix Meine Significat cotxet, boqueta ‘diminutiu” fuster, taxista carabassa “era ‘planta que dona’ gent, roca | ada, -am a | J ®Baig sufixos als adie a fi de formar substantius derivats. Completa la graella. = Substantiu we | Substantiu |__ Adjectia sutix Mehat aja Sutin | ervat | fic [esa nquesa in, | ~_[verdor just “kia _ | Touews ‘| exacte vitud eternitat | alegre “ia | 7 L llargaria |segur etat T amargor ®BAKig sutixos als verbs per a formar substantius derivats. Completa la graella. iu Sufixos verbs Substantius derivats Significat |'lloc on s‘esdevé lacci6’ ~ment, -c1, resultat oefecte de faccio’ | ie" So, meniar, entar bservar, dormir | abonar, reparar, escampar, esperar menjador, rentadora persona que fa I'accio’ 2 comprador, compradora> 40 v Les preposicions Les preposicions sén paraules invariables que relacionen paraules 0 grups de paraules, Poden ser. Simples | Compostes Locucions preposicionals Atones Teniques Po: a, amo, de, | cap, contra, entre, | cap a, des de, fins | a causa de, a excepcio de, a favor de, a fora de, a en,per | barata, malgrat, se- | a, pera,coma | través de, abans de, enmig de, fora de, per mitja de, gons, sense.. per culpa de, per tal de, al costat de... 5.Completa les oracions amb les preposicions adients. a) Has __preparar el pastis yocolate ___ indica la recepta. b) Laigua de! iu va aribar la carretera la muralla. ) Heu pintar__acf el senyal roig. d) Daniel vol un café llet jo. un suc___ taronja natural 6.Completa les oracions amb les locucions preposicionals adients. a) Amibareu tarda classe ‘meua. Afanyeu-vos! b) La sang circula _ les venes j els capitlars, ©) Ha aconseguit aprovar__ estudiar moltes hores. d) Han collocat una escultura la rotonda que hi ha___ ma casa 7 Escriu a o per a, segons el cas. a) Busque un regal __ mon pare. El tutor repartira les notes_ les famniies. b) Prepararé uns entrepans __ tots vosaltres. 4d) Els misics necessiten locals _assajar. 8.Completa les oracions segiients amb a o en fes els canvis necessaris. a) Alfred treballa Novelda ) Alfred viu el segon pis, b) Alfred treballa_una fabrica de calgat. @) Alfred sol dinar ~ aquell restaurant. y Les conjuncions Les conjuncions sén paraules invariables que enllacen oracions 0 hé elements una mateixa oracié Poden ser coordinants. si enllacen oracions o parts d'una oracié que presenten una funcié sintactica equivalent. i subordinants quan estableixen una relacié de dependencia entre loracié que introdueixen i una altra oracié o part d'una oracié, Les conjuncions i locucions coordinants s6n: Copulatives: j, ri Distributives: ni..ni, 0.. 0, adés... adés, ara...ara. Disjuntives: 0, 0 bé Consecutives: doncs, de manera que, aixi que, per Adversatives: perd, sind, tanmateix, no obstant. tant... Explicatives: és a dir, aixd és Continuatives: i encara, ni tan sols, a més, 9.Completa aquestes oracions amb la conjuncié coordinant adient. a) M’he menjat un entrepa de tonyina amb olives, encara tine gana b) No sé si fer-me un tatuatge ___ posar-me un pircing, c) No magrada que digues paraulotes ______ que insultes ningd. d) Vicente és extremeny, ja parla valencia més bé que tu. e) Carme vol una cosa, envol una altra. f) Estic aruinat, fro tine ni un euro per a deixar-te.ramatica Ee did oms interrogatius Els pronoms interrogetiuss'utilizen per a formular preguntes directes (Qué passa?) | indirectes (M‘agra- daria saber qué passa) i son qué (fa referéncia a coses) i qui (fa referencia a petsones). Actuen com a pronoms interrogatius els adjectius quin | quant, | els adverbis quan, on | com. completa tes oracions amb qui o que segons que corresponga. 2] ON VAS? a) vol una mandarina? ©) De parleu? b) Ja sabem ha ocorregut. Amb has dis ° tha contat aquest acuclt? @) Vull saber thadit aid, (ee d ferds dissabte? i) Per tthas enutjat? Pte i © completa les oracions amb quin (quina, quins i quines| 0 quant (quanta, \, quants i quantes) segons que corresponga. a) hora és? 8 gent hi havia? ») Volem saber amb amiguesixes. cantants prefereixes? ° diners necessites? 9 gols marca Fenoll? a) vegades t’ho he de ir? n) Digues coses tinteressen. © completa les oracions amb quan, on 0 com segons que corresponga. a) sfacabaran les querres? ° es pesquen els calamars? ») rexel romani? No sabem podem ajudar-te. ° thas fet eixe ferida? 9) Conta'ns et vala vida —_ ¢) heu arribat? hy puc trobar un manya? 48 = @BeExcriu un dialeg entre els personatges de la fotografia. Utilitza pronoms interrogatius. €s oracions juxtapoSades Les oracions juxtaposades estan formades per dues o més oracions simples unides per coma o per punt I coma; per tant, no porten cap tipus de corjuncio. Une oracions simples i escriu oracions juxtaposades, a) Tine molta gana, 1) Anirem junts a la biblioteca b) Connectaré lordinador. 2) Odie les aglomeracions. ) Us esperea le placa Major 3) Vull veure el corteu electronic. d) No magraden els centres comerciels. 4) Haurem de repeti-les. €@) Les fotos estan borroses 5} Necessite menjar alguna cosa @eEscriu coma o punt i coma a fi d'identificar les oracions juxtaposades. a) Aniré al banc trauré diners compraré pa i pernil per a sopar. b) Jos6c ecologista defense el medi ambient. © Téla casa plena de pols de teranyjnes no la neteja mai 4d) Sigues sincer no digues mentides aixi no aconsequiras res. @} Mare &s un gran pilot aribard luny en la Formule 1La esse sorda /s/ 4. Escivim sal princio al final de paraula, i entre consonant i vocal: sac, dos, pensar 2. Esciivim ss entre vocals: pessic, bossa. 3, Escrivim ¢ davant de a, 0, u ial nal de paraula: dolco, cond, forgut, las: 4, Esctivim ¢ davant de ¢, i, entre consonant i vecal: cine, cel, cancell @Escriu 5, ss, ¢, ¢ segons que corresponga. ecret di.....cur, per.....ona entre caraba...... GN... dane ba emi....ore defini... —-dol..os expr... feli_..tat int fica... Nen....ol pa.....ti_ef Gi....abte La esse sonora /z/ 1. Escrivim z al pinepi de paraula, darere de consonant i entre vocals: zona, esmorzar i azolea. 2. Escrivim s entre vocals: quas. 3. Escrivim z en paraules acabades en -zoic. -zou i -z0ide: protozou. 44, Esciivim s en paraules derivades de dins-, fons- i trans-: endinsar, enfonsar, transalpr. @BEscriuz os segons que corresponga, bele..a de..embre —proto....0u cole ama...ona pobre... aa Ro...ana _espermato....oide Ce..or ben .ina | abl = — brun.ir Polk ebre mi...ica espa....a ence....a 51 Acompleta amb c, ¢, 5, s5 iz aquest text teatral i classifica-tes. lm VEINA DEL ME. (Alreplade''e..cala Tiva toca el timbredela Tia. Motes gri..ies, Si no et fa res, podrie | Tina, Hola. Carmen, perdona que et mole..te. | Caren. No é...re..... Digue temy que fa_.a falta. Towa. Ja .6 que la etmana pa..ada em dei- Pee xare un parell d’ou.__ i que encara no he en renee tat \ pogut tornar-te’ls, perd em podrie deixar un poc de farina? (Flsxiquet... trave en el repli en- Canwex. Clar que sf, Tina. Vaig a portar-tela. tren a.ca...a de CaRMen.) Be a abadeta decompne Tia, Dénalls alguna co-.a de berenar. De- (Carmen se n’entra i de ...eguida torna a uen ¢....tar de. maiats. eixir amb un quilo de farina.) CanmeN. No ct preocupe ... No faltava més! Canwen. (Donant- li-la.) Pren,ino et preocupe no ha... de tornar-me-la. * Paraules amb s sorda '* Paraules amb s sonora ‘Tina. (Cridant-los) Joan, Paula, vinga, ‘ua veina CARMEN. Caren obri.) quedar-teel.... meu... fill... mentre joe... tic fora de ca....a? He d’anar-me'n un moment. Caron, Cla, done... Jo pue quedar-me's tot | Divansos autos. Autoindefinits Edicions Bromera» ortografia la sears Quan dividim una paraula en siHlabes, hem de tenir en compte aquests aspectes: + Els diftongs no es poden separar (ai-guar-dent, de-ci-ciu). + Unhhiat si que se separa (p0-e-s-a, ges-ti-). Hi ha cinc digrafs que no se segaren: gu (dro-gues). qu (po-quet}!(co-lla, ny (mo-nyo) i ig (pas-seig), La resta de digrafs sf que se separen. + Cal separar els elements que integren un mot derivat (nos-al-tres, co-in-ci-dir). 22, Separa les sitlabes de les paraules segtients; contenen diftongs. quocient poetessa raqueta setmanari vosaltres. canyamel 25, Copia les paraules del text que contenen un diftong, un hiat o un digraf, i separa-les en sfi-labes. Eraprima, alta, duia els cabells molt curts i anava vestida amb texansi una camisa blanca, ampla, de manega larga doblegada fins al colze, Semblava un xic entremaliat, a causa, s0- bretot dels seus ulls verds, que brillaven com si acabara de fer una malifeta. Els primers minuts de ser amb nosaltres va estar xerrant amb la mare, en francés, com si tingués por de no disposar de prou temps per a explicar tot el que duia al pap. Perd, tan bon punt ens vam ficar al cotse, va deixar d’enracnar i feina va tenir, la mare, d’anar buscant temes de conversa, mentre anavem cap a casa, per tal d'evitar cls silencis incomodes. Ni Jordi ni jo hi vam col-laborar gaire. Pel que a mi fa, no em semblava que pogués tenir cap mena de conversa amb aquella xica. Amb la mare parlava francés i jo a penes pescava alguna pa- raul aillada. Tampoc no m’hi volia esforgar, dit siga de passada. La cosina francesa, d’entrada, no m'inspirava cap sentiment positiu, més aviat el contrari. Havia hagut d’oblidar-me dels plans que haviem fet, la Laura ijo, de passar junts un parell de setmanes al mes de juliol. GLORIA LLOBET. Pensaré en tu. Edicions Bromera Diftongs decreixents Diftongs creixents Hiats causa _fguan-tes siete meta Digrafs que si que se separen Digrafs que no es paden separar weIs La sil-laba és la part de la paraula que articulem amb un sol colp de veu. La vocal és e! nuci de la siHlaba, Segons el nombre de sitlabes, les paraules poden ser monosil-labes, bisil-labes, trisil-labes, tetrasil-labes, etc. WEncercia, en tes paraules segdents, els nuciis sittabics que estiguen formats per una sola vocal. hexaedre acostar paciéncia tedric politdric ItSlia cocaina idea neologisme periédic edicié proa 3 Classifica les paraules segtients segons el nombre de siltabes. excellent / pols / pagina /collar/escafane /xut / ventilador / espil /cigonya / mén / genoll/ mar / ordinador / peril / res / massa/ zal /teclat / aqueducte / lire fratoli pluja / uc / corda Monosit-labes BisiHlabes | Trisi-labes Tetrasil-labes (@DEscriu dues paraules amb aquests nombres de siltabes. Monosil-labes Bisillabes | Tisitlabes Tetrasil-labes a separacio dE Sil'labDES © Copia cada grup de paraules al costat de la regla que exemplifiquen. Separa les siHlabes dels exemples, 2) quota, aiguader, frequent, terapeutic ©) formacié, rel, conscient, averia ) desanimar, coofidal, reutlitzar, nosaltres @) enganyar, rebuig, maqueta, guitarra Regles Exemples 1. No es poden separar els diftongs, quota, 2. No partirem alguns digrafs 3. Sique poden separar-se els prefixos des-a-nimar, 4. Sique poden separar-se les vocals que formen hiat. @separa en siltabes les paraules d'aquest poema. x ‘Voldries que et deixaren les paraules Voldries repetir cada viatge viure de now el tacte de les coses, des del regrés de cada matinada, el tacte que desperta la pell nua trobar instants perduts en clars Poblit. i que omple de nou en cada empremia, Voldries que et deixaren les paraules poder sentir els ulls damunt els ulls, sentir Pale de cada situacié els bragos sobre els bracos, caminar i entrar en Patmosfera que respires. sobre la llum cansada del migdia o sobre el gris asfalt de carreteres. ‘Teresa Pascuat. Les hores. Edicions Tres i Quatre> 58 Nec Pe ae LCs) v Els pronoms relatius Els pronoms relatius substitusixen algun element gramatical anterior, anomenat antecedent. i alhora introdu- eixen oracions subordinades adjectives. dins de les quals poden exercir diverses funcions. Aquests s6n els pronoms relatius: |Amb preposicié 0 sense (segons la ye | Sen: ici. on que se preposicié, funcis). qui__| Amb preposicié,es refereix a persones. | el qual, la qual, Amb preposici6, es refereix a coses. | els quals, No pot anar precedit darticle. les quals Amb preposicié o sense (segons la que funcid). 6.Digues quins noms (antecedents) substitueixen els pronoms destacats en les oracions. a) Necessite la clau que obr' el cadenat que hi ha a ia porta. -» = 'b) No conec el client amb qui parlaves. > ©) Marta i Carol sén les periadistes de les quals the parlat > d) Deixa'm la carassa amb qué thas disfressat, per favor. > 6) Tenim rellotges nous, els preus dels quals no sabem encara. > £) Sempre anem a les platges on hihha menys gent. > 7.Completa les oracions subordinades adjectives amb dos pronoms relatius possibles. Si cal, afig-hi una pre- posicid. 2) No m'agraden les pelicules _/ apareixen escenes vidlentes. b) Eis rosers ! et parle han fet unes roses precioses. 6) La secretaria —! telefonem cada mati és de Pega? ¢) Ens trobarem alla botiga /______venen productes ecoiigies. e) Laxica / ix Bernat sembla molt intel gent, f) Vull veure les tenalles — has arrancat els claus, 8. Ordena i forma oracions. a) | ha perdut | la jaqueta } que tantli agradava | Paula | amb que has trencat el gel! el martell cinquanta euros més el mes que ve ¢) | aquest mati { el metge | ha patit ! de qu parleu ! un infart. eié estem ara et recomane