Hola.

Bona tarda. Gràcies a tots per haver vingut.

DIFERÈNCIA REVOLUCió DE FEBRER I D’OCTUBRE

REVOLUCió DE FEBRER: És una revolució des de dalt que deposa al tsar. Són
sectors liberals i moderats d’esquerra que volen fer un canvi controlat des de dalt.
Es forma el que es coneix com Govern provisional de partits burgesos, que tot i
donar certes llibertats polítiques no aconsegueix complir amb les principals
demandes de la població de posar fi a la guerra, distribuir les terres i donar més
representació.

REVOLUCIÓ D’OCTUBRE: Això genera un malestar molt profund que desemboca en
la revolució d’octubre. Els bolxevics saben canalitzar el malestar per aquestes tres
demandes i es posen al capdavant de la revolta que els acabarà instal·lant al poder.


COMENÇARÉ AMB ELS PUNTS EN COMÚ I DE CONSENS I DESPRÉS PASSARÉ A
VEURE LES DIFERENTS INTERPRETACIONS:

DIAPO 1: De una lògica de Guerra Freda

- Fins 1991, el discurs imperant era el de la lluita de classes, tant si s’estava a
favor o en contra.
- També es parlava molt de revolució proletària i amb els camperols com
actors secundaris que es van pujar a la iniciativa dels treballadors fabrils de
Petrograd i altres grans ciutats com Moscou.
- També es posa molt el focus en les grans figures com Lenin, Trotski,
Kerenski o el general Kornilov, o l’almirall Kolchak.

DIAPO 2: A un escenari més complex
Avui dia hem passat a un quadre més complex de la Revolució Russa on es
superposen diversos factors.

DIAPO 3: Un calidoscopi de revolucions

Avui dia els historiadors ressalten que al 1917, Rússia vivia tal agitació política,
econòmica i social que la revolució russa es pot considerar una sèrie de
revolucions, agitacions i revoltes van propiciar la situació que va portar primer als
fets de febrer i després als d’octubre. Son esferes actives que interactuen per
generar les revolucions de 1917 i que aconsegueixen acabar amb un imperi de 300
anys.

Aquestes eren les revolucions que van tenir lloc a Rússia ara fa cent anys:
- Malestar per la guerra: Rússia participava a la Primera Guerra Mundial al
costat dels aliats. El país va fer un esforç terrible va mobilitzar 15 milions de
soldats van tenir 3 milions de morts o desapareguts i 4 de ferits. Les
dificultats que va portar la guerra van fer que la resta de factors que
estaven latents acabessin per esclatar en les dos revolucions:
- L’autoritarisme del tsar: el sistema polític rus encara era una molt
absolutista. El poder depenia exclusivament del tsar Nicolàs II. Ja havia
tingut una revolució al 1905 que li demanava ficar al país al segle XX, però
Nicolàs II tenia por a la modernitat temia que li pogués prendre el poder.
Aquesta falta de llibertat política havia generat l’oposició de diverses forces
polítiques des de liberals fins als bolxevics i els anarquistes. Els Romanov
tenien en contra a una part important de la intelligentsia. (PRINCEP LVOV)
- La situació de misèria: a un país on els camperols i els obrers ja vivien en
una situació de pobresa (taxa de mortalitat infantil més alta dels imperis
europeus) els preus dels productes bàsics es van multiplicar per quatre. Els
camperols també venien els seus productes molt més a la baixa.
 - La reforma agrària: els camperols reclamaven la reforma de la propietat de
la terra al camp. El govern provisional va fracassar a l’hora de donar
resposta a aquesta demanda i els bolxevics les van saber aprofitar.
- Contra la russificació de l’Imperi: Russia tenia una població de 125,6
milions d’habitants. Un 44% eren russos (55 milions) seguits d’ucraïnesos,
turkic-tatar, polonesos,... la llengua definia l’etnia. El poder central del tsar
els subordinava completament. Quan va trontollar el seu poder, les
demandes nacionals van esclatar.

DIAPO 4: Menys russa i menys personalista

- Fins ara moltes obres havien donat un gran protagonisme als líders
boltxevics i de les altres faccions.
- Ara, es fixa més en el paper que tenen els ciutadans de a peu: soldats,
obrers, camperols... ells van engegar la revolució.
- Els historiadors també ens diuen que no ens hem de fixar només en
Petrograd, cal mirar què passa al front, a les altres parts de l’imperi, i a la
resta d’EUROPA i del MÓN que reaccionen amb por amb el que passa a
Rússia i marcarà la història del segle XX.

DIAPO 5: Nous actors agafen protagonisme. LES DONES

En aquest panorama de revolucions convulses, les dones havien quedat
marginades de les explicacions tradicionals.
Les donen són les primeres que surten a protestar al febrer de 2017,dones de
soldats, moltes treballaven a les fàbriques a San Petersburg eren un 47% de la mà
d’obra a les fàbriques de la ciutat.
La pròpia policia tsarista considerava que

“LES MARES DE FAMÍLIA QUE ESTAVEN EXTENUADES DE SUPORTAR DE PEU
LLARGUES ESPERES A LES CUES DE LES BOTIGUES EREN UN MAGATZEM DE
MATERIAL COMBUSTIBLE. UN ESPURNA SERIA SUFICIENT PER FER ESCLATAR
UNA DEGLAGRACIÓ.”

Destaquen les Soldatki, les dones dels soldats al front que van liderar aquest
moviment de protestes que desencadenaren la Revolució de Febrer.

Per primera vegada en la història de Rússia entren en l’agenda política els drets de
les dones. Unió per la Igualtat de Drets es crea el 1917.

La tsarina ALEXANDRA FIODOROVNA també va tenir un paper destacat en els
moments previs a les Revolucions. Més enllà del seu paper de dona crèdula influïda
per Rasputín. Influí en el nomenament de nous ministres i en el cesament d’altres.
Ella assumí tasques de govern quan el tsar va marxar al front el setembre de 1915.
Va influir decisivament en la destitució del ministre de Guerra ALEKSEI
POLIVANOV de tarannà liberal. NO ÉS CERT QUE FOU UNA ESPIA TOT I LES SEVES
ARRELS ALEMANYES.

DIAPO 6: Nous actors agafen protagonisme. Les minories

ètniques
- Superant l’esquema de la lluita de classes que us comentava, els
historiadors també s’han fixat en el paper que van tenir les minories que
van declarar la seva independència.
- Alguns pobles la van aconseguir com van ser els finlandesos o els polonesos.
- A l’Àsia Central es va haver de portar a terme una llarga guerra contra els
rebels musulmans.
- Es van posar les bases per l’esclat nacionalista que es va viure el 1991 quan
es va esfondrà la URSS.

DIAPO 7: Algunes obres que reflecteixen bé aquest nou marc

interpretatiu
Julián Casanova i la seva “La venganza de los siervos” és una bona síntesi.
Mentre que Wade fa especial incidència en els nous actors i reformula el paper de
soldats i camperols.

DIAPO 8: Interpretacions actuals – a favor i en contra

Això que hem vist han estat els punts en comú. Després ja venen les
interpretacions que Tot i les noves interpretacions, la Revolució Russa encara
continua aixecant passions i postures enfrontades.
A grans trets, són:

Les que encara tenen una certa visió utòpica i la veuen com una gran ocasió
perduda o que va servir per aconseguir certs drets.

DIAPO 9: En quin moment es van torçar les coses

Els factors que hem vist al començament van impulsar la revolució. Els autors
d’aquest tendència veuen amb bons ulls aquesta tendència però es pregunten en
quin moment
Els historiadors que miren amb ulls més benèvols la Revolució consideren que va
ser un gran moment de la lluita obrera i que es va demostrar que es podia crear un
sistema alternatiu. Però reconeixen que en algun moment la revolució va esdevenir
quelcom tirànic. QUIN VA SER AQUEST MOMENT?

DIAPO 10-11: Algunes obres que mostren bé aquesta tendència

La Revolució Russa. Una Història del Poble de Neil Faulkner: que reivindica la
vessant popular de la Revolució Popular, considera que els primers anys del
fenomen són d’una gran radicalitat democràtica. Situa el final de la belle epoque
bolxevic amb l’arribada al poder d’Stalin.

Octubre de China Meiville situa el final de tot amb la mort de Lenin el 1924 i la
declaració d’Stalin del socialisme a un sol país un any després.

1917 La Revolución Rusa cien años después: es dels llibres més acadèmics que he
portat aquí. Més que apostar únicament per aquesta via, reuneix articles acadèmics
de diverses tendències ideològiques que reflexionen sobre si va haver-hi algun
caràcter democràtic en la Revolució.

DIAPO 12-13: L’Estat de Benestar propiciat per la Revolució

Russa

També en l’àmbit més progressista, és una de les interpretacions més
provocadores que es poden trobar avui dia. Destaca que el principal benefici o
virtut de la Revolució Russa va ser que va generar un estat de por entre les elits
capitalistes que van fer una sèrie de concessions que van propiciar l’Estat del
Benestar.

El llibre recent més representatiu d’aquesta tendència és l’obra de Josep Fontana
El siglo de la Revolución.

Aquest situació es va mantenir fins els anys 70, quan es va veure que l’URSS no
tenia força per exportar la revolució al món occidental.

DIAPO 14: Les crítiques a la Revolució

De la mateixa manera, els crítics opten per diverses vies. Aquests, deixen en un
segon plànol el context i creu que la revolució va ser instrumentalitzada o
directament manipulada d’alguna manera.
Va ser una qüestió d’una conspiració dels bolxevics o de les elits.
Lenin va ser la ment que va aprofitar la situació per fer el cop d’estat, va aprofitar
els esdeveniments.

Moltes d’aquestes crítiques es fan des d’un prisma actual. Es presenta a Lenin com
un populista que oferia solucions aparentment fàcils a problemes que en realitat
eren molt complexos. O que el presenten com un mestre de la post veritat: Victor
Sebastyen i la seva biografia Lenin the dictator.


En definitiva la Revolució russa es presenta com una mostra del que passa quan
s’opten per opcions de canvi molt radicals.

DIAPO 15-16: Llibres d’aquesta tendència

Richard Pipes La revolución rusa diu que les formes autoritàries dels tsars i això
impedí que es desenvolupés una societat civil. Considera que la revolució
d’octubre va ser un cop d’estat dels bolxevics, i deixa arraconat el suport popular
que van tenir.

Una evolució d’aquesta interpretació és el llibre de SEAN MCMEEKIN, Nueva
historia de la Revolución Rusa, una obra bastant provocadora. Aposta per superar
els tòpics del subdesenvolupament rus. També presenta als bolxevics com uns
conspiradors i carrega contra els liberals de Kerensky per no saber desenvolupar
un projecte adient.

En el cas del Tren de Lenin no és tant crítica com els dos anteriors. Ens presenta a
un Lenin que té el dilema d’acceptar l’ajuda alemanya per no ser acusat de traïdor,
però tampoc té cap intenció de desenvolupar un projecte democràtic i sempre va
tenir la intenció de desestabilitzar al govern provisional.

DIAPO 17: De l’imperi rus a l’imperi roig

Aquesta interpretació situaria la Revolució Russa en una mena de continuïtat a la
història russa.

Per una part Rússia en el moment de la guerra i la revolució no havia desenvolupat
unes estructures polítiques i socials adients per una estat liberal.

La formació de l’URSS va posar les bases per l’esclat nacional que es va viure el
1991.