Tera Pia Mio Funcional

TERAPIA MIOFUNCIONAL
Pgina 1 de 38
Qu es la Terapia Miofuncional (TMF)? En qu aspectos puede aplicarse? Qu recursos disponemos

para llevarla a cabo? stas y otras preguntas encuentran respuestas a lo largo de las diferentes
secciones de este documento.
Este documento pretende ser una aproximacin a la TMF y ofrecer recursos prcticos para el
profesional que trabaja en el mbito de la reeducacin funcional del sistema bucofonatorio.
Sin duda que es una gua til para la evaluacin, el diagnstico, la prevencin y el tratamiento de
pacientes con patologas asociadas al habla.
El contenido de este documento ha sido descargado de la pgina web www.terapiamiofuncional.es, a

cuyos responsables hemos solicitado expresamente su consentimiento para publicarlo.
Esperamos que sea de gran ayuda para tod@s.
Pgina 2 de 38
1. QU ES LA TERAPIA MIOFUNCIONAL?
Disciplina que se encarga de prevenir, valorar, diagnosticar y corregir las disfunciones que pueden
interferir, tanto en la produccin del habla como en las diferentes estructuras del sistema orofacial,
desde el nacimiento hasta la vejez.
Son procedimientos y tcnicas para:
Equilibrar o compensar las estructuras seas implicadas y las estructuras musculares a nivel
orofacial y contiguas a stas.
Crear nuevos patrones neuromotores de comportamiento y llegar a una generalizacin.
Reducir las parafunciones.
Mejorar la esttica del paciente.
1.1. Fisiologa de los procesos bsicos del sistema estomatogntico
Las personas se comunican a partir de unas estructuras orgnicas bsicas y unas funciones vitales, que
en conjunto producen lo que llamamos lenguaje, que sera un cdigo verbal establecido por hablantes
de una comunidad.
El habla es un acto dinmico. Son movimientos coordinados llevados a cabo por los labios, los
mofletes, la lengua, el paladar y la musculatura farngea (sta es la que produce el sonido).
Para poder intervenir en los diferentes pasos de estos procesos es necesario conocer ms
detenidamente su funcionamiento.
Pasos del habla.
1. Se coge aire por la nariz (en algunos casos esta va est alterada y se respira por la boca).
2. El aire atraviesa por el aparato respiratorio.
3. En la espiracin el aire pasa por la laringe que es donde se encuentran las cuerdas vocales.
Si estn abiertos el aire pasar normal.
Si estn en contacto, el aire llevar una sonoridad producida por la vibracin de las
cuerdas debida a la presin ejercida por el aire.
4. El aire llega al velo del paladar:
Si est subido, impide que el aire salga por la nariz y de esta forma saldr por la boca,
produciendo un sonido oral.
Si el velo est bajo, saldr por la nariz produciendo un sonido nasal.
5. El aparato articulatorio est constituido por:
rganos en movimiento (activos): Lengua, labios y velo del paladar.
rganos de contacto (pasivos): dientes, alveolos y paladar duro.
Segn como estn dispuestos estos rganos se producirn unos fonemas u otros.
Pgina 3 de 38
Caractersticas de los fonemas:
Segn el punto de articulacin: labial, labiodental, dental, alveolar, palatal y velar.

Segn el modo de articulacin: oclusivo, fricativo, lquido, vibrante y nasal.
Estos movimientos orales tambin colaboran en el proceso de alimentacin. Colocan el alimento en la

boca, ayudan a la masticacin y en la propulsin del bolo hacia el esfago.
El aparato bucofonador pone en movimiento una gran cantidad de musculatura que acta de forma
sincronizada en el espacio y el tiempo.
No obstante, no es estrao que en algn momento o punto de este proceso se observen alteraciones o
desviaciones que impliquen dificultades para conseguir los resultados adecuados a la hora de producir
los sonidos o en el proceso de alimentacin.
Por esta razn, no sorprende la cantidad de patologas que se manifiestan cuando hay retraso del
habla o trastornos en la articulacin.
Pgina 4 de 38
Hay muchas causas que pueden producir estas alteraciones, ya sea por alteraciones orgnicas,
congnitas o adquiridas, o por malos hbitos que han comenzado como una mala funcin llegando a
producir alteraciones en la forma y creando as una dificultad aadida.
Es en estos momentos es donde la TMF valora todas estas estructuras como las rehabilita, para llevar a
la persona a una mejora en las estructuras afectadas o en la funcin que est alterada.
1.2. reas de aplicacin de la TMF
o Patologas funcionales (dislalias, degluciones atpicas).

o Malformaciones faciales, craneales y bucales (disglosias, maloclusiones).
o Patologas neurolgicas o neuromusculares (disfagia, disartria).
o Secuelas quirrgicas s de AVC o TCE.
o Postintervenciones de la zona oral.
o Ciruga tumores cara o cuello.
o Ciruga plstica reconstructiva.
o Roncopatas.
o Pacientes geritricos, enfermedades neurolgicas o degenerativas, TCE, nios
prematuros, etc.
Pgina 5 de 38
2. EXPLORACIN
La TMF es un recurso bsico para la exploracin y por tanto para el diagnstico de las diferentes
patologas desarrolladas en las estructuras bucofonatorias, tanto a nivel orgnico como funcional.
Existe una clara relacin entre la forma y la funcin. Observar y valorar la relacin entre las partes
esquelticas y musculares es de vital importancia para establecer el plan de tratamiento, pero tambin
es de gran valor intentar relacionar los factores que han conducido al trastorno de la funcin.
Un diagnstico funcional pobre no va a permitir al profesional llegar a conclusiones objetivas y

acertadas en cuanto al problema. Por esa razn, un buen diagnstico facilitar un buen tratamiento y a
su vez los resultados sern favorecedores para el paciente.
Los ejercicios bsicos que propone la TMF ayudan a ver la funcionalidad de las estructuras implicadas
en el habla, la deglucin, la respiracin, la masticacin, etc.
A continuacin encontrareis un modelo de exploracin de aquellos aspectos importantes a observar y

palpar para poder llegar a un diagnstico acertado.
3. RECURSOS - MATERIALES PARA LA TMF
Se presentan unos recursos prcticos para el trabajo de la TMF.
3.1. Praxias
JUEGO DEL DADO: Material para trabajar las prxias ms bsicas de labios, lengua, maseteros y
mandbula. Puede utilizarse individualmente o con otros juegos como el parchs.
Estos son los dados que se pueden construir:
Pgina 6 de 38
Pgina 7 de 38
Pgina 8 de 38
Pgina 9 de 38
Pgina 10 de 38
Pgina 11 de 38
3.2. Juego del parchs
Juego para trabajar la musculatura orofacial de manera creativa y divertida. En una de las
modalidades, el juego consiste en realizar el ejercicio que se encuentra en la casilla que le ha tocado.
En la otra, debe realizar el ejercicio que marca la tarjeta que ha de coger segn la casilla en la que
caiga.
A continuacin se muestran los tableros.
Pgina 12 de 38
Pgina 13 de 38
Pgina 14 de 38
En las siguientes pginas se muestran las tarjetas, en su cara anterior:
Pgina 15 de 38
Pgina 16 de 38
Pgina 17 de 38
Pgina 18 de 38
Pgina 19 de 38
Pgina 20 de 38
Pgina 21 de 38
3.3. Juego del memory
Basado en el juego tradicional, se trata de encontrar la pareja de cada ejercicio, slo pudiendo levantar
la carta realizando el ejercicio especificado.
En las siguientes pginas se muestra las tarjetas del juego.
Pgina 22 de 38
Pgina 23 de 38
Pgina 24 de 38
Pgina 25 de 38
Pgina 26 de 38
3.4. Lista de ejercicios
A continuacin se muestran una variedad de ejercicios para tonificar, agilizar, coordinar, etc. las
estructuras del sistema orofacial.
Pgina 27 de 38
Pgina 28 de 38
Si quieres llevar un control de los ejercicios observa la siguiente tabla de control:
Pgina 29 de 38
3.5. Deglucin atpica
Pgina 30 de 38
Pgina 31 de 38
Para tener siempre presente los pasos a seguir, puedes tener presente lo siguiente:
En www.youtube.es/aficaval puedes ver videos de ejercicios de deglucin.
3.6. Postura voz - respiracin
No es de estraar que la rehabilitacin de la postura, la voz y la respiracin estn directamente

relacionados con la terapia miofuncional, ya que todos estos aspectos suceden o tienen relacin con el
sistea estomatogntico. As que la alteracin de alguno de estos mbitos se ver reflejado en el otro.
Por esta razn, desde la TMF se ve necesario el trabajo de la postura, la voz y la respiracin.
En el Anexo I se muestra una una gua prctica sobre la educacin de la voz en que se trabajan todos
estos aspectos.
Pgina 32 de 38
3.7. Dislalias
Son trastornos en la articulacin de fonemas o grupos de fonemas.
A continuacin se ofrece una gua para el tratamiento general para la rehabilitacin de rotacismos,
sigmatismos, lambdascismo y yesmos. Tambin se puede aplicar al resto de dislalias.
Previo:
Praxias de tonificacin de la lengua, agilizacin y rapidez en la coordinacin, trabajar los

opuestos, etc.
Praxias que entrenan la deglucin y la posicin en reposo.
Sensibilizar la zona alveolar mediante:
Visualizacin (imagenes, fotos, espejo, pintar...)

Propiocepcin (masajes, presiones, termoterapia, fro, calor, ...)
Partir siempre de la articulacin de sonidos aproximados en el punto o el modo de articulacin.

Partir de la produccin del sonido en alguna posicin relativa a la slaba o la palabra.
Material de tratamiento:
Listados de palabras de cada fonema y en todas la posiciones.

Material comercial: lotos fonticos, fotos, programas informticos, etc.
Elaboracin material propio: Fichas con dibujos, juego de cartas para cada sonido y en cada
una de las posiciones, memoris, juegos de mesa, etc.
A continuacin se musetran fichas para crear tu propio material de trabajo.
Pgina 33 de 38
Pgina 34 de 38
Pgina 35 de 38
Pgina 36 de 38
4. TMF Y OTRAS PROFESIONES
Estamos en una etapa en que est en auge el trabajo interdisciplinar, ya que se han visto mejoras en la
rehabilitacin de los pacientes.
En este apartado se comentan en qu aspectos pueden relacionar-se la logopedia, y en concreto la

terapia miofuncional, con otras profesiones.
4.1. TMF y ortodoncia
El profesional de Logopedia realiza un plan de tratamiento conjunto con el ortodoncista con el objetivo
de conseguir educar la musculatura para que las piezas dentarias se siten en la posicin ms
fisiolgica y estable.
Para alcanzar estos objetivos es necesaria la deteccin precoz de las alteraciones, as como la
eliminacin de parafunciones y un tratamiento adecuado, si existen afecciones otorrinolaringolgicas
o respiratorias.
El funcionamiento de los msculos orofaciales influye en el desarrollo craneofacial, los aos de

crecimiento son los ms importantes, ya que en el curso de los mismos, el adopta hbitos correctos
contribuye a un crecimiento adecuado. La realizacin de hbitos no deseables como la deglucin
infantil o la respiracin bucal conduce inexorablemente a problemas dentomaxilares en el nio y en el
adulto.
He aqu la importancia de conseguir un equilibrio muscular y una funcin adecuada, por su impacto en
el buen desarrollo y en la estabilidad en el tratamiento.
Si los hbitos musculares inadecuados estn presentes en el transcurso del tratamiento ortodncico, la
maloclusin puede reaparecer y el fracaso estar ligado al complejo muscular orofacial desviado.
La relacin de la Logopedia con la Odontologa se establece, ante la necesidad de rehabilitar las

disfunciones neuromusculares de la deglucin, la articulacin de fonemas, la respiracin, la posicin de
reposo y de funcin de la boca, la masticacin, y en definitiva la actividad muscular bucofacial.
De esta forma no slo se realiza un tratamiento etiolgico, sino tambin preventivo y de control de
recidivas despus de realizar las correcciones ortodncicas.
4.2. TMF y ORL
Logopedas y otorrinolaringlogos tienen que desarrollar un trabajo conjunto en lo refente a

alteraciones en las funciones primarias y secundarias (respiracin, deglucin, articulacin y voz).
Es necesario este trabajo conjunto para poder establecer una buena rehabilitacin en los pacientes. El
ORL con una intervencin a nivel orgnico y el logopeda trabajando a nivel funcional con toda la
musculatura implicada en estas funciones.
Pgina 37 de 38
4.3. TMF y otras disciplinas
Hay muchos otros aspectos que influyen en las funciones bsicas del sistema estomatogntico como lo
son las parafunciones.
Estas parafunciones son hbitos o elementos compensatorios que realiza el paciente y que inciden de
manera directa, y pueden ser la causa, en las alteraciones en estas funciones bsicas.
Muchas de ellas no podrn ser tratadas interviniendo directamente en los rganos alterados, como se
da el los casos anteriores, sino que ser necesaria la intervencin de otros profesionales para llevar a
cabo esta rehabilitacin.
Algunos de estos profesionales son el fisioterapeuta, el psiclogo, el psiquiatra, el psicoteraputa, el

ostepata, etc.
5. ENLACES
Aqu encontrars algunas pginas que te podrn ser tiles para completar la informacin que te sea
necesaria.
5.1. Videos on line
www.myoresearch.com
www.jfdental.com
5.2. Productos y aparatos para la TMF
www.profono.com.br
www.casadofonoaudiologo.com.br
www.mft-products.ch
www.liptrainer.com
Pgina 38 de 38
TMF Educaci de la veu
BLOC A: RELAXACI
1. Relaxaci general de Jacobson.
Objectius:
o Relaxar la musculatura de tot el cos.
o Prendre conscincia dels punts de tensi.
Metodologia:
Aquest exercici consisteix bsicament en tensar i destensar diferents
parts del cos. Ho farem tant estirats al terra en una alfombreta com
drets.
La primera part tracta destirar i tensar els braos, les cames, lesquena,
el front, els ulls, els llavis i la mandbula.
En segon lloc, tensarem tota la musculatura de la cara en general fent
cara de pallasso i lanirem relaxant poc a poc.
Quan apliquem la tensi per a fer lexercici ha de ser amb moderaci,
sense que ens arribem a fer mal, per a que desprs el destensament
sigui ms fcil i realment ens relaxem.
2. Relaxaci parcial.
Objectiu:
o Relaxar la zona de la cintura escapular i els braos, buscant
estratgies per aconseguir que no hi hagi tensi.
Metodologia:
En la relaxaci parcial hem fet dos exercicis:
o Jacobson:
Aquest exercici s com lanterior, tensar i destensar espatlles, per
aquest cop noms ens centrarem en la cintura escapular. La manera de
1
fer-ho es aixecant les espatlles, tirar-les endarrera encara pujades i un

cop arribem al punt de tensi que ens sigui cmode, aguantem una mica
i anem destensant poc a poc, per intentant deixar els braos als costats
per obrir poc a poc la posici que tenim de les espatlles.
o Braos:
En aquest aixecarem un bra i el deixarem caure tocant les espatlles.
Aix ho farem uns cinc o sis cops a cada bra per a notar la relaxaci.
3. Relaxaci esquena (clapping).
Objectiu:
o Relaxar esquena i espatlles per a treure la possible tensi acumulada
en aquesta zona.
Metodologia:
Aquest apartat consisteix en donar un massatge en la esquena. Ho fem
per parelles i un sha destirar panxa avall al terra i laltre s qui far el
petit massatge.
Primer es donaran copets per tota lesquena amb la m, per aquesta
haur de quedar com un solc. Un cop fet aix per tota lesquena
(Incloent les lumbars i les espatlles), farem un moviment de buidatge cap
als costats ( ) com si expulsssim alguna cosa. Desprs passarem
la m de dalt a baix, com si ressegussim la columna. Per ltim posarem
una m cap a la nuca i laltre a les lumbars i pressionarem una mica,
per molt suaument per fer presa de contacte i la persona a que li estan
fent el massatge pugui sentir aquestes zones.
Un cop un hagi fet aquest massatge, sintercanviaran les posicions i els
papers.
2
4. Relaxaci cintura escapular
Objectius:
o Relaxar tota la zona de la cintura escapular.
o Ser conscient de la tensi que fem en aquesta zona per a intentar
treure-la.
o Ser sensibles als punts que es toquen.
Metodologia
Ens estirem al terra panxa amunt i per parelles fem els segents passos:
o Posem la m sota les espatlles i intentem trobar ls.
o Fem estiraments a ls amb els dits.
o Aguantem amb una m sota la espatlla i laltre la posem a sobre.
o Li demanem que faci respiracions superiors o costo - claviculars.
o Desprs li fem massatge a les mans, per a tota la palma de la m i
tamb pels dits.
o Si aix no funciona perqu no es troba ls, hi ha una variant i s que
la persona es posi de costat i se li demana que posi el bra cap a
darrera i un cop trobat daquesta manera ls, es continua amb la resta
de passos.
BLOC B: POSTURA
1. Com explorar la postura?
Objectius:
o Ser conscient de la postura que tenim cadasc per a desprs, amb tots
els exercicis poder aconseguir la postura correcta i cmode per a cada
un de nosaltres.
o Tamb ser conscients dels diferents punts que shan de treballar
perqu influeixen en la fonaci.
3
Metodologia:
Per parelles observar les diferents parts del cos per saber com s la
postura de cadasc.
La persona observada estar dreta amb els braos caiguts i com amb la
seva postura normal, sense canviar res de com es posa normalment.
Valoraci part ventral.
Parmetres:
o Mirarem si hi ha simetria entre les dues espatlles (si una est mes
amunt que laltre), la llargada dels braos, etc.
o Mirar si les caderes sn iguals.
o Mirar genolls: si estan molt flexionats, si estan molt tensos
(hipertensi), etc.
o Peus: si estan cap a dintre, cap a fora, malament, b, etc.
o Cara: si hi ha asimetria molt marcada, ulls, celles, boca, orelles, etc.
Valoraci dors corporal
Parmetres:
o Orelles.
o Espatlles.
o Cadera.
o Genolls.
o Peus.
o Mirar si quan es doblega hi ha una corbatura molt pronunciada.
Valoraci del perfil corporal.
Parmetres:
o Imaginar lnia per darrera de lesquena o pel mig.
4
o Qu hi ha a la part de la cintura escapular? Per exemple mirar si hi

ha hiperlordosi cervical (molta curvatura en la part de la nuca).
o Lumbars: molta corbatura (hiperlordosi lumbar).
o Genolls: veure clarament si estan relaxats, endarrera o endavant, etc.
o Observar els peus.
2. Peus.
Objectiu:
o Ser conscient de quina posici tenen els peus normalment i aprendre a
veure la manera correcta i cmode de posar-los.
o Aconseguir una bona base a la postura per no fer fora amb el coll.
o Buscar i trobar un bon contacte amb el terra per no marxar amb la veu.
Metodologia:
Observaci
Mirar i observar com posem els peus, ser conscients de quina s la

nostra zona de contacte.
Pilota peus
Aquest exercici consisteix en fer-se un automassatge als peus amb una

pilota dun tamany no molt gran.
Es tracta de com si volgussim trepitjar la pilota, la mantenim sota un
dels peus i fem moviments per totes les parts, especialment per aquelles
que ens fan ms mal.
5
Massatge peus
Per parelles, una de les components sestirar al terra panxa amunt i

laltra li far un massatge als peus que estar composat pels segents
passos:
o Presa de contacte: agafar el peu i amb tota la m estrnyer tot el peu
per a que sans sensibilitzant.
o Rotaci dit a dit: agafar el peu amb una m i amb laltre fer rotacions
a tots els dits.
o Tico.tico: agafar amb les dues mans un dels peus i sacsejar-lo al
ritme daquesta can.
o Estirar dits: estirem els dits un a un.
o Massatge planta: amb els dits fer una petita pressi que vagi del tal
del peu cap a la planta.
o Estirament dit a dit.
o Rotacions turmell.
o Pressa contacte final: Agafar el peu amb les dues mans i fer la
mateixa presa de contacte que al principi.
Balanceig Peus
Dempeus fer petit balanceig del cos intentant no aixecar ni la punta ni el

tal i desprs parar en la postura ms cmode per a cadascun i sense
que hi hagi cap tensi.
Trepitjar ram
Imaginar que el terra est ple de ram i que lhem de trepitjar molts cops
seguits per a treure tot el suc, intentant contactar amb el terra amb totes
les parts dels peus.
6
3. Com corregir la hiperlordosi lumbar?
Objectiu:
o Evitar que la hiperlordosi lumbar no sigui un impediment per a una
bona postura.
o Evitar mals desquena i tensi en aquesta zona.
o Corregir la hiperlordosi lumbar.
Metodologia:
Paret
Amb aquest exercici es tracta de buscar punts de contacte amb la paret,

recolzant-se en aquesta amb els genolls una mica doblegats.
Els punts que han de tenir contacte amb la paret sn el cap, les espatlles
i les lumbars, que podrem trobar el contacte amb moviments de la pelvis.
Balanc
Aquest exercici consisteix en estirar-se al terra panxa amunt, doblegar

els genoll, aixecar-los i un cop ens els hem agafat, fem un balanceig
suau.
Pelvis = bol ple de lquid
En aquest exercici hem de trobar una posici cmode per a la pelvis. Per
a aconseguir-ho ens posarem una m al baix ventre i laltre darrera.
Ajudant-nos de les mans intentarem anar movent la pelvis fins trobar el
punt exacte que volem, com si tota aquesta zona de la pelvis fos un bol
ple de lquid que volem equilibrar per a que no hi hagi ni molt lquid
davant ni molt darrera, sin que estigui al punt mig.
7
Plom/m coxis
Ara ens posarem la m al coxis imaginant-nos que s una cadira i amb

la imatge que surt de nosaltres un fil amb un plom i que aquest ens fa
baixar el coxis fins que seiem, intentem trobar aquesta posici.
Rotaci pelvis
Aquest exercici es basa en fer moviments de hula-hop per fer rotacions

amb la pelvis i aix trobar la postura que ms ens conv.
Genolls
Aquests exercici consisteix en un ball amb els genolls, s a dir,

primerament doblegarem els genolls i aix ho coordinarem amb
moviments creuats dels braos.
4. Com corregir la hiperlordosi cervical?
Objectiu:
o Corregir hiperlordosi cervical.
o Relaxar tota aquesta zona de les cervicals.
Metodologia:
Relaxaci locoregional
Objectiu especfic: relaxar la zona cervical.

o Jacobson:
Es tracta de fer la relaxaci esmentada anteriorment, en que shan de
pujar les espatlles, tirar-les cap endarrera, tensar, esperar una mica i
poc a poc destensar-les.
8
o Braos:
Consisteix en pujar els braos i deixar-los caure com si estiguessin
morts. I aix fer-ho uns quants cops, com tres o quatre.
o Gatzoneta:
En aquest exercici ens hem dajupir amb les cames una mica
separades, agafant-nos el cap amb les mans i deixant-lo mort, fet
que fa que ens recolzem molt a les cames. Llavors, un cop notem
que no tensem, comencem un lleuger balanceig. Desprs destar una
estona aix, ens anem aixecant poc a poc, primer la pelvis i lltim el
cap, sobretot evitant que ens maregem.
Manipulacions i mobilitzacions
Objectiu especfic: manipular, mobilitzar i relaxar les cervicals.

Ens estirem al terra i alg ens agafa del cap i ens fa estiraments a la
part inferior del cap molt suaument.
o Nusos:
Fem un petit massatge amb les dues mans com si estigussim fent
uns nusos a la base del cap, s a dir a la nuca.
o Gat:
Per parelles, amb la m dreta a la nuca i la m esquerra al front, li
tem de la pell amb la m dreta com si fos un gat. Aix s una manera
dajudar-nos a posar el cap a travs de la relaxaci.
o Moviment del cap:
Fer moviments amb el cap de si, no, rotacions suaus capa tots el
costats que puguem, dibuixar amb el nas, etc.
Exercicis
Objectiu especfic: per tenir bona collocaci de les cervicals i

corregir aquesta hiperlordosi o excessiva posici cap a davant.
o Titella:
9
Individualment hem de deixar el cos tot mort i fer com si alg ens
tirs el cap per collocar-nos b i parar-nos all, on sigui la postura
correcta per a nosaltres.
o Sorbet:
Imaginant-nos que estem prenent un batut, fer com si xuclssim amb
una palleta i ens colloqussim b.
o Puntetes:
Ens posem de puntetes com si ens tibessin, ens colloquem i
desprs ens posem b, intentant buscar aquesta postura cmode i
adequada per a nosaltres.
5. Postura global. Verticalitat no tensa.
Objectiu:
o Buscar la verticalitat no tensa de cadasc.
Metodologia:
Punts de contacte
Lexercici consisteix en estirar-se al terra i adonar-sen de quins punts de

contacte tenim en aquell moment amb el terra.
Eixos
Estirats a terra, amb els ull tancat intentarem visualitzar al nostre cos els
diferents eixos que ens ajudaran a collocar-nos b.
o Eix Central
Hem de pensar com si un tub ans de la boca fins sortir entre les
cames, com si ens parts verticalment en dues parts i deixar que vagi
creixent fins que atravessi tamb el cap.
10
o Eix Escapular
Ara hem de imaginar un eix que comena a lalada de les espatlles i
segueix fins als braos.
o Eix Plvic
Per ltim imaginen un eix que va de banda a banda de la pelvis,
travessant les cames i els peus.
Drets
Ara, en aquest exercici, es tracta de posar en prctica lexercici anterior

dels eixos, ja que ara haurem de buscar-los per drets.
Primer fent-nos conscients del contacte que tenen els peus en el terra,
busquem aquell que ms ens convingui, amb els genolls flexionats, o no,
segons el que sigui ms adequat per a nosaltres, fixant-nos en quina
posici est la pelvis, buscant aquest equilibri del lquid, sent
conscients de la cintura escapular i per ltim fixar-nos en les cervicals i
en la posici del cap. Un cop fet tot aix intentem buscar aquests eixos
de verticalitat treballats quan ens vam estirar al terra.
Asseguts
Ara el que hem de fer es passar un per un a la cadira i tenint en compte

que hem de seure sobre els esquions, que sn uns ossos que tenim al
cul, hem dintentar seure correctament com seurem sense recolzament i
desprs amb recolzament. Un cop fet aix ho hem de comparar a com
seurem normalment.
11
BLOC C: RESPIRACI
1. Observaci:
Objectius:
o Saber quin tipus de respiraci estic realitzant.
o Observar els diferents aspectes que intervenen en la respiraci i fer-me
conscient dells.
Metodologia:
1.1 Observaci i mobilitzaci (estirats)
Primerament, ens estirarem a lalfombreta panxa amunt i observarem la

nostra respiraci al baix ventre i tamb la respiraci superior, i per
facilitar aquesta observaci posarem les mans a aquelles zones que
vulguem observar.
La respiraci ha de ser tranquilla, sense forar-la, i sobretot com la
farem normalment, perqu ara noms estem observant.
1.2 Observaci i mobilitzacions (asseguts)
En aquests exercici, el ms recomanable seria tenir una cadira per

tothom, per com no pot ser aix ens asseurem en el terra i ens posarem
les mans a lesquena, i ms concretament a les lumbars i als laterals, i
observarem la respiraci que esdev aqu.
1.3 Observaci i mobilitzacions (estirats de costat).
En aquesta activitat el que farem ara es estirar-nos de costat a

lalfombreta i amb ajuda dun company, primer inspirarem laire normal
12
que necessitem i desprs bufarem, aqu ser quan el nostre companys

ens ajudar a treure tot laire, empenyent el nostre lateral i una mica
lestmac. Aix ho farem uns tres cops seguits.
Desprs tornarem a fer el mateix, per ara, en comptes de bufar,
buidarem laire dient una /s/ i tamb la nostra companya ens ajudar a
buidar aquest aire.
1.4 Relaci respiraci i eix Central
El que hem de fer en aquests exercici s, estirats al terra, buscar la

relaci entre la respiraci i el eix central. La manera de fer-ho es trobant
aquest eix central i poc a poc anar introduint la respiraci en aquest i
observar que li passa a aquest eix.
Desprs, sense perdre de vista leix central, farem respiracions forades
i em dobservar tamb que passa amb leix central.
2. Exploraci bloqueig diafragmtic.
Objectiu:
o Comprovar lestat del diafragma, si est tou o dur.
Metodologia:
2.1 Detecci bloqueig diafragmtic.
o Torturilla:
La primer part de lexercici consisteix en posar-se de peu i aixecar el
pit. Un cop fet aix ens agafem les costelles i ens dobleguem amb les
mans posades a les costelles. Llavors, el que fem, s anar rodejant
les costelles quan estem encara doblegades.
En segon lloc, ens posem per parelles, una sestira panxa amunt i
respira normal, laltre el que fa es resseguir el contorn de les
costelles per veure com est el diafragma.
13
3. Exercicis de desbloqueig del diafragma
Objectiu:
o Aconseguir relaxar el diafragma si hi ha molta tensi.
o Desbloquejar el diafragma.
o Aconseguir una bona i correcta mobilitat daquest.
Metodologia:
Per parelles:
3.1 Massatge de forner:
Aquest exercici consisteix en que un de la parella sha destirar al terra

panxa amunt i laltre a de donar una mena de massatge a la panxa com
si fssim un forner que est amassant el pa.
3.2 Tibar les chiches:
Aquesta activitat consisteix en que un sestiri al terra panxa amunt i

laltre li ha dagafar una mica de chicha de la panxa i tibar-li.
Individualment
3.3 Torturilla + bufar
Ens posem drets i tornem a resseguir amb els dits el voltant de les
costelles per a tocar el diafragma i mentrestant bufem.
Aquest exercici el farem cinc cops.
14
3.4 Tibar chiches + dir /s/
Continuem drets i cadasc ens tibem les chiches i a la vegada deixem

anar laire dient el so /s/.
Aquest exercici el repetirem cinc cops
3.5 Pirmide + JA
En aquest exercici ens hem de posar amb les cames una mica obertes
fent que aquestes tinguin una forma ms o menys de pirmide o posar-
nos amb la posici dun sumo. Un cop fem aix anem baixant i pujant i a
la vegada anem dient una mena de /JA/ per sense que sigui forat sin
que amb el propi moviment de lexercici aquest so surti.
3.6 Llenyataire
Per fer aquest exercici hem de separar una mica les cames, de manera
cmode, sense estar molt tens. Llavors, si podem, agafem alguna
jaqueta o algun drap per a visualitzar lexercici. Ens hem dimaginar un
llenyataire que talla un tronc en cinc cops seguits, per aix el que em de
fer s un moviment en que ens hem de doblegar tot el cos per donar
amb la jaqueta o drap al terra. I a la vegada que fem aquest moviment
hem de dir una mena /ha/ com una mica aspirat perqu no lhem de
forar sin deixar-lo anar amb el propi moviment.
3.7 Patades + bufar
En aquest exercici el que hem de fer es donar patades primer amb una
cama i desprs amb laltre i a la vegada bufar.
15
4. Coordinaci fonorespiratria.
Objectius:
o Trobar la millor manera de respirar quan parlem, s a dir, trobar la
millor forma de respirar per a cadasc per a que hi hagi una
coordinaci amb la fonaci i no hi hagin problemes dofec ni forar
tampoc la veu per falta daire.
o Treballar la coordinaci fonorespiratria.
Metodologia:
4.1 Agafem aire
Ens posem drets i amb respiraci superior llegim un text i desprs llegim
el mateix text amb respiraci abdominal per a veure les diferencies.
4.2 Deixem entrar aire + lectura
Ara tamb drets deixem entrar laire com ho farem normalment i llegim
un fragment petit dalguna lectura.
4.3 Parlar rpid i apurant laire
En aquest exercici hem de comptar el ms rpid possible fins q sens

acabi laire.
4.4 Deixar entrar aire
La inspiraci s un moment de relaxaci en que no hi ha tensi, per aix

si ja comencem forant aquesta inspiraci sense deixar entrar lliurement
laire ens farem mal i aix s un aspecte a millorar, perqu sin a lhora
de la fonaci tamb tindrem problemes.
16
o Obertura braos:
Lexercici es basa en deixar entrar aire i primer dir els dies de la
setmana de dilluns a dijous fent un moviment dels braos que
acompanyi a aquestes produccions. Aix ho farem dos o tres cops.
Desprs farem el mateix per allargant la producci dels dies de la
setmana fins al diumenge.
Un cop fet aix direm el mateix per sense aquest moviment dels
braos que ens ajudava a deixar entrar laire.
Per ltim hem de fer el mateix per passant de dijous a diumenge
fent una inspiraci forada acompanyada del moviment dels braos.
o Aire entra pels peus:
En aquest exercici hem de dir els nmeros de lu al deu parant i fent
inspiracions normals amb petit moviment dels braos que indicaria
com si laire entrs pels peus. Aquest exercici el repetirem quatre o
cinc cops.
5. Resistncia de lespiraci.
Objectius:
o Corregir la resistncia de les espiracions.
o Aprendre a dosificar laire en les diferents situacions.
o No fer tensi al coll per la falta daire.
5.1 Sortir al davant a fer una srie dexercicis:
o Llegir un text com ho faria normalment.

o Llegir el mateix text fent ms pauses.
o Explicar alguna cosa molt depressa.
o Explicar el mateix per amb ms pauses:
17
5.2 El grup sencer:

Tots estem drets i llegim un embarbuament de diferents maneres. Un
carro carregat de rocs corria per la carretera i les rodes rodaven,
rodaven i el carreter renegava.
o Llegir-lo amb la postura correcta.
o Llegir-lo amb la meva postura normal.
o Llegir-lo amb la postura ms incorrecta que pugui.
5.3 Individualment:
Objectiu especfic: disminuir pressi subgltica per evitar que el pit
o la panxa senfonsin.
o Observaci m pit i panxa.
Amb lembarbuament dabans, posar una m al pit i una altra a la
panxa i observar que fem quan ho llegim.
o Exercicis per a treballar que el pit no senfonsi durant la fonaci i la
espiraci. Tamb volem controlar ms laire.
Baixar persianes:
Estem drets i em de comptar fins a deu i a la vegada que diem
aquests nmeros hem de fer una mica de fora amb els braos
simulant que estem baixant una persiana.
Quan acabem deixem de fer tensi i relaxem.
Separar parets:
En aquest exercici hem de comptar fins a deu i amb els braos
fem tensi cap als costats com si empenyssim dues parets, a
lhora que diem els nmeros
Quan acabem, destensem i relaxem.
Trencar la canya:
Comptar fins a deu i amb els braos a nivell del pit fem com si
trenqussim una canya, fent una mica de pressi cap a baix.
Quan acabem, destensem de cop i relaxem.
Imatge dun fil que tiba:
Imaginar-nos un fil que ens tiba. Posar la ma al pit i a la panxa i
no deixar q senfonsin.
18
BLOC D:
RGANS BUCOFONADORS.
1. Faringe
Objectiu:
o Aconseguir la relaxaci dels msculs constrictors de la faringe i trobar
sensaci despai en aquesta zona.
Metodologia:
o Exercici: Sensaci de degluci.

Primer deglutir saliva fixant-hi que passa a la faringe: hi ha com un
tancament.
Desprs de notar aquest tancament ara lhem de fer voluntriament
sense empassar la saliva ni res. Un cop haguem aconseguit fer-lo
voluntriament, farem una mica de fora i desprs relaxarem.
2. Laringe
Objectiu:
Corregir un atac gltic hipertnic o hipotnic
o Hipertnic: ms tensi del compte i sensaci de constricci i de
estrangulament de la musculatura intrnseca de la laringe. Massa
tensi a les cordes vocals i al voltant daquestes.
o Hipotnic: tota aquesta zona est tova, manca de tonicitat i per tant hi
ha escapament daire. Com les cordes no tanquen b, les zones del
voltant fan ms tensi de les que li toca i aix tampoc va b.
19
Metodologia:
2.1 Inici badall
Consisteix en obrir poc a poc la cavitat provocant un badall i fixant-nos

en el que passa quan comencem el badall.
Un cop lacabem no ens interessa perqu fem tensi per linici si.
Observacions:
A linici del badall noto una sensaci dobertura, per quan aquest
sest acabant noto molta tensi a la laringe i em fa mal.
2.2 Pilotes tennis
Ens hem dimaginar dues pilotes de tennis a la boca.

Lexercici consisteix en fer el moviment que farem (obrir ms la cavitat
oral) si tingussim de veritat aquestes pilotes a la boca.
Desprs hem dimaginar-nos que van baixant per leix vertical i
observem que fem quan imaginem aix.
2.3 Tcnica voice-craft: retracci laringea.

Aquesta tcnica consta dels segents passos:
o Respiraci tranquilla.
Entrar i sortir aire sense forar.
o Respiraci tranquilla + tapar orelles
Persones que senten la respiraci s que hi ha una mica de
tancament.
o Apretem laringe + tapar orelles.
Hem tancat ms, ms resistncia al pas de laire per aix ho sentim
ms.
o Respiraci tranquilla + no apretar laringe + tapar i no orelles.
20
Desprs de fer esfor es relaxa i sobre una mica ms i al tapar les

orelles haurem dhaver sentit menys que el primer cop perqu ara hem
obert.
o Respiraci dilatant narius + tapar i no les orelles
Dilatar les narius com si olorssim, aqu s on obrim ms i estem
descontracturant i obrim ms de lo normal, llavors quan tapem no
shauria de sentir gens la respiraci perqu obrim al mxim.
2.4 Espai al coll ms veu
Aquest exercici es basa en :

o Dir una frase curta fent fora al coll.
o Dir frase curta olorant suau i fent moviments dobertura amb les mans.
o Dir frase curta noms olorant suaument.
o Dir cadasc una frase curta com la direm normalment i desprs
olorant suaument i veure les diferencies.
3. Cavitat Bucal
3.1 Llavis
Objectiu:
o Disminuir tensi en aquesta zona.
Metodologia:
o Moto:
Fer el soroll de la moto fent vibrar els llavis.
o Conill:
Donat un pet i desprs estirar llavis somrient.
21
3.2 Llengua
Objectiu:
o Relaxar-la i evitar una retrotracci lingual.
o Posar dit a la base de la llengua: empassar saliva i dir frase. Quan
parlem, la llengua no necessita aquesta retrotracci de quan
empassem.
Metodologia:
o Jacobson (punta, ny, k).
Primer posem la punta de la llengua als alvols, tensem i
destensem lentament per a relaxar la llengua i sensibilitzar
aquesta zona per desprs:
Fer //: tensar i destensar lentament.

Fer /k/: tensar i destensar lentament.
Desprs repetir tres cops seguits i mirar com ha quedat la
llengua desprs de fer lexercici.
o Camale
Fer llengotes per evitar aquesta retracci de la llengua per fent-
les sense tensar la llengua.
o Massatges base
Donar massatge a la base de la llengua per si es fa fora amb
aquesta.
o Parlar:
Dir els dies de la setmana i comptar de lu al deu treien la llengua
tonta sense forar.
3.3 Mandbula
Objectiu:
o Relaxar la mandbula i eliminar la possible tensi que hi hagi per a
facilitar larticulaci.
22
Metodologia:
Primer comenar a articular molt dient els nmeros, creant lobertura

necessria sense tensi per a produir una veu fluida i sense tensi en
aquesta zona.
o Massatge ATM:
Massatge a larticulaci per destensar aquesta zona i tamb per
tota la mandbula acabant un altre cop a larticuaci.
o Obrir tancar
Obrir la boca com si tingussim un goteig doli, sense acabar-la
dobrir del tot sin molt lleument i no forant sin com si la
mandbula dalguna manera caigus i desprs tancar-la
suaument.
o Moviment pelvis
Dempeus fer moviment de hula-hop amb moviment una mica
amplis. Desprs intentar tancar a lhora la mandbula i s molt
difcil.
o Parlar
Primer dir els nmeros de lu al cinc com ho direm normalment i
desprs dir-ho com si tingussim uns coixinets que no ens deixen
tancar b la mandbula.
3.4 Vel paladar
Objectiu:
o Tonificar el vel del paladar per evitar una veu nasal.
Metodologia:
Primer hem de localitzar on es troba el vel, per aix hem de resseguir

amb la llengua el nostre paladar, de davant cap a darrera.
23
Mobilitzaci:
o so nasal so oral (ng + vocal)
Amb aquest exercici es pretn amb diferents sons veure la
diferencia entre els que sn orals i els nasals.
Primer fem el so SONG i ens tapem el nas i observem que passa.
Desprs fem el mateix per amb una vocal, s a dir, vocal +
SONG i ens tapem el nas.
Finalment fem totes les vocals nasals i les comparem amb com
les direm normalment.
o Kiticric:
Es tracta de tapar nas i destapat dient aquesta seqncia de sons
per veure si tots els fem orals o no.
o Bona cara.
Aquest exercici es basa en posar bona cara, per on no hi hagi
cap tensi.
BLOC E:
MECANISMES LARINGIS
Els mecanismes laringis sn dos modes de vibraci diferents de les cordes
vocals segons funciona la laringe.
Aquests modes de vibraci sn:
Mecanisme pesent o I
Durant aquest mecanisme ens trobem els msculs ariaritenoideo i el

cricoartitenoideo lateral contrets quan les cordes vocals estan en fonaci.
El mscul vocal est contret i fa la corda ms gruixuda.
El tiroaritenoideo est contret i hi ha un engruiximent de les vores de les
cordes vocals. A ms aquest mscul vibra en tot el seu gruix.
24
A lestroboscpia sobserva una gran amplitud vibratria on londulaci de la

mucosa s mplia i el temps de tancament de les cordes vocals s elevat
degut a un contacte cordal gran, tamb hi ha molta intervenci muscular i
una pressi sublgltica elevada i la freqncia fonamental greu.
Mecanisme lleuger o II
El mscul aritenoideo i el cricoaritenoideo augmenten la contracci i aix

provoca ms tancament dels aritenoides. El mscul vocal es relaxa. El
mscul cricotiroideo entra en acci i aquest mscul provoca lestirament
dels lligaments i tensa les cordes vocals.
A lestroboscpia podem veure un afinament de les cordes vocals. Noms
vibra la vora lliure de les cordes: lampiltud vibratria disminueix i lona
mucosa s ms reduda i el temps de tancament tamb disminueix.
Hi ha menys pressi subgltica, per tant, laire no troba tanta resistncia. La
freqncia fonamental s reduda.
1. Exercicis del Mecanisme lleuger.
Objectiu :
o Saber com s el mecanisme lleuger i observar si ens resulta cmode i
efica.
Metodologia:
o Veu de nena petita o gatet:

Imitem la veu de nena petita, tan amb to com amb intensitat, aquesta
ser una veu molt suau i baixa.
o Sirenes NG 8:
Es tracta de fer sirenes, com si volgussim resseguir el nmero vuit i
aix anem jugant amb la intensitat.
25
o Ploriqueig:
Hem dimitar el so dun ploriqueig molt suau com dun gatet o un nen
molt petit.
o Veu cantada:
Cantem una can fent servir la veu de nena petita (el mecanisme
lleuger) fem que els finals sallarguin i no facin la caiguda tpica cap al
mecanisme pesent.
2. Mecanisme pesent
Objectiu:
o Mirar com s el mecanisme pesent i observar si ens resulta cmode i
efica.
Metodologia:
o Veu parlada:
Hem de parlar normalment com ho farem, per intentant accentuar
aquest mecanisme pesent.
3. Uni dels dos mecanismes
Objectiu:
o Buscar la combinaci dels dos mecanismes perqu podem parlar de
manera cmode. Busquem que el mscul vocal no hagi de treballar
tota lestona.
Metodologia:
La uni dels dos mecanismes es troba de la segent manera.
o Veu de nena petita
o Veu nena petita + veu normal pensant una mica en veu de nena petita
26
o Veu normal amb una mica de nena petita. Amb aquest exercici veiem
concretament com suneixen els dos mecanismes.
Observacions:
Aquesta veu, s una veu dentremig de les dos que hem fet abans, amb la
qual el que fem s inclinar una mica les cordes vocals. Va b per quan
volem parlar molta estona perqu ens dna molta comoditat.
Es com parlar amb una veu falsa.
BLOC F: RESONADORS
1. Ressonadors cranials
Objectiu:
o Ser conscient dels punts de ressonncia que hi ha al cap.
o Amplificar el so.
Metodologia:
Ressonncia mscara
o Sensibilitzaci:
Dir alguna cosa com si estigussim cansats per veure la relaci amb
lestat dnim, ja que quan estem contents activem ms la
musculatura facial.
o Sons facilitadors
Posar la ma al cap i veure com arriba la veu a la m. Per sentir-ho
diem /BUM/ primer amb nmeros i desprs amb una frase.
27
Arribar ms als ulls fent un massatge als pmuls per sensibilitzar

aquesta zona i que el so pugui arribar aqu. Desprs dir /TUANG/
primer dir-ho abans dels dies de la setmana i desprs abans duna
frase.
o Cistella petita i gran

Imaginem que tenim un cistell a sobre i que la veu ha darribar all.
Primer diem els nmeros i desprs el nostre nom.
Desprs daix fem els segents exercicis:
Cistell petit + frase + 1r moviment del bra i desprs sense.
Cistell gran + frase + 1r moviment del bra i desprs sense.
Desprs dir cada un la frase Avui es divendres normal, amb el
cistell petit i per ltim amb el cistell gran.
o Saltar:
Fer una srie dexercicis:
Saltar i dir lluna quan estem a laire i encara no em tocat el terra.
Saltar i quan toquem a terra dir lluna.
Dir el mateix per sense saltar i intentar que soni quan saltem i ho
diem a laire.
o Tap
Posar dits a la boca i dir una frase com si ans per sobre del dits i
desprs per sota Bon dia. Quan fem aix, diem la mateixa frase
sense els dits.
Ressonncia nuca
o Localitzaci. Punt de partida del so.

Resseguir amb la llengua el paladar dur fins arribar al paladar tou.
Emet una llum que ajuda a activar aquesta musculatura per aix s
necessari la bona cara y la bona postura perqu no sadelanti el cap.
o Sons facilitadors i direcci del so.
28
Buscar ressonncia per la nuca ajudant-se de /guau/ o /guooo/ i

desprs tamb juguem amb la direcci del so com si volgus sortir
per les orelles i fa el recorregut diferent que si noms projectem la
veu cap a davant. Daquesta manera aconseguim que es treballi la
laringe duna manera compensada i no noms un treball anterior
Amb /guau/ diem la lletra de La lluna la pruna vestida de dol...
Ressonncia relacionada amb la veu de nena petita.
2. Ressonncia corporal
Objectiu:
o Buscar diferents punts al cos on arribi la ressnancia.
o Amplificar el so.
Metodologia
Ressonncia pit
o Picar al pit:
Donar copets al voltant de tot el pit a lhora que diem les vocals i
desprs els des de la setmana.
o M al pit:
Amb la m quieta al pit tornar a dir els nmeros i els dies de la
setmana per veure que daquesta manera tamb si hi ha
ressonncia.
Exercici so matals
o Primer enrotllar persiana:

Fer moviment/tensi de la pelvis (per treballar musculatura perinne)
com si ens estigussim pixant, fer aix unes quantes vegades i
desprs pensant que hi havia al voltant de la pelvis un matals (per
sensibilitzar aquesta zona on volem arribar amb la veu) i amb
29
moviment del bra, dir bram, brem, brim, brom i brum, notar la
ressonncia all.
o Desprs intentar projectar-la i desprs tornar a provar el mateix.
Gatzoneta
o Posar-nos en la posici ajupida amb el cap entre els genolls i dir

bram, brem, brim, brom i brum i notar la ressonncia des dun punt
ms tancat.
3. Uni ressonncia cranial i corporal

Objectius:
o Buscar la ressonncia tan al cap com a la resta de cos.
o Amplificar el so.
Metodologia:
M pit + m cap
o M al pit i al cap i dir bram, brem... i mirar si hi arriba la ressonncia

als dos llocs.
Direcci so
o Matals + bona cara

Dir aquesta frase La porta s blanca primer paraula per paraula i
desprs tot seguit tenint en compte en posar bona cara i en pensar
que en lexercici mencionat anteriorment en que la veu a darribar a la
pelvis.
o Imatges + bona cara
30
Dir una frase utilitzant diferents imatges com pensar que la veu cau
igual que laigua quan ens dutxem o el moviment de la guitarra
().
Una altra manera s buscant leix central i dir la lletra del gegant del
pi acompanyada amb un moviment de la m com un remol que
comena a dalt i va baixant.
Exercici teclat pantalla

Aquest exercici consisteix en posar els dits sota el melic, al baix
ventre i dir /ps, ps, ps/ i notar el moviment que hi ha.
Desprs pensar que el cap s una pantalla i quan toquem el teclat de
activem la pantalla per per fer-ho no hem damagar la panxa i
comptar fins a cinc.
Desprs fer el mateix amb la bona cara i pensant que tenim pantalles
dltima generaci i que volem que la veu arribi a aquestes pantalles
Desprs diem la lletra del gegant del pi utilitzant aquest sistema
BLOC G: COM CRIDAR

Objectiu:
o Aprendre a cridar sense fer-nos mal a la gltis.
Metodologia:
1. Anclatge als peus i a la pelvis (Metro)
Fer fora contra el terra doblegant una mica els genolls com si estigussim
al metro i acompanyant al moviment de la m, hem de cridar a la Maria
deixant anar la veu per a que li arribi.
2. Activaci esfnter ariepigltic (CUEC)

Utilitzar diferents estratgies per cridar com imitar a un nec, o al veu de la
peixatera que es una mica nasal o el plor dun nen petit.
31

Tera Pia Mio Funcional

Cargado por

Información del documento

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Tera Pia Mio Funcional

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

TERAPIA MIOFUNCIONAL

Qu es la Terapia Miofuncional (TMF)? En qu aspectos puede aplicarse? Qu recursos disponemos

El contenido de este documento ha sido descargado de la pgina web www.terapiamiofuncional.es, a

Esperamos que sea de gran ayuda para tod@s.

Son procedimientos y tcnicas para:

1.1. Fisiologa de los procesos bsicos del sistema estomatogntico

Pasos del habla.

Caractersticas de los fonemas:

Segn el punto de articulacin: labial, labiodental, dental, alveolar, palatal y velar.

Estos movimientos orales tambin colaboran en el proceso de alimentacin. Colocan el alimento en la

1.2. reas de aplicacin de la TMF

o Patologas funcionales (dislalias, degluciones atpicas).

Un diagnstico funcional pobre no va a permitir al profesional llegar a conclusiones objetivas y

A continuacin encontrareis un modelo de exploracin de aquellos aspectos importantes a observar y

3. RECURSOS - MATERIALES PARA LA TMF

Se presentan unos recursos prcticos para el trabajo de la TMF.

Estos son los dados que se pueden construir:

3.2. Juego del parchs

A continuacin se muestran los tableros.

En las siguientes pginas se muestran las tarjetas, en su cara anterior:

3.3. Juego del memory

En las siguientes pginas se muestra las tarjetas del juego.

3.4. Lista de ejercicios

Si quieres llevar un control de los ejercicios observa la siguiente tabla de control:

3.5. Deglucin atpica

En www.youtube.es/aficaval puedes ver videos de ejercicios de deglucin.

3.6. Postura voz - respiracin

No es de estraar que la rehabilitacin de la postura, la voz y la respiracin estn directamente

Son trastornos en la articulacin de fonemas o grupos de fonemas.

Praxias de tonificacin de la lengua, agilizacin y rapidez en la coordinacin, trabajar los

Sensibilizar la zona alveolar mediante:

Visualizacin (imagenes, fotos, espejo, pintar...)

Partir siempre de la articulacin de sonidos aproximados en el punto o el modo de articulacin.

Listados de palabras de cada fonema y en todas la posiciones.

A continuacin se musetran fichas para crear tu propio material de trabajo.

4. TMF Y OTRAS PROFESIONES

En este apartado se comentan en qu aspectos pueden relacionar-se la logopedia, y en concreto la

4.1. TMF y ortodoncia

El funcionamiento de los msculos orofaciales influye en el desarrollo craneofacial, los aos de

La relacin de la Logopedia con la Odontologa se establece, ante la necesidad de rehabilitar las

4.2. TMF y ORL

Logopedas y otorrinolaringlogos tienen que desarrollar un trabajo conjunto en lo refente a

4.3. TMF y otras disciplinas

Algunos de estos profesionales son el fisioterapeuta, el psiclogo, el psiquiatra, el psicoteraputa, el

5.1. Videos on line

5.2. Productos y aparatos para la TMF

1. Relaxaci general de Jacobson.

fer-ho es aixecant les espatlles, tirar-les endarrera encara pujades i un

3. Relaxaci esquena (clapping).

4. Relaxaci cintura escapular

1. Com explorar la postura?

Valoraci part ventral.

Valoraci dors corporal

Valoraci del perfil corporal.

o Qu hi ha a la part de la cintura escapular? Per exemple mirar si hi

Mirar i observar com posem els peus, ser conscients de quina s la

Aquest exercici consisteix en fer-se un automassatge als peus amb una

Per parelles, una de les components sestirar al terra panxa amunt i

Dempeus fer petit balanceig del cos intentant no aixecar ni la punta ni el

3. Com corregir la hiperlordosi lumbar?

Amb aquest exercici es tracta de buscar punts de contacte amb la paret,

Aquest exercici consisteix en estirar-se al terra panxa amunt, doblegar

Pelvis = bol ple de lquid

Ara ens posarem la m al coxis imaginant-nos que s una cadira i amb