Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
IBERIA GRAECA
El legado arqueolgico
griego en la pennsula Ibrica
El llegat arqueolgic
grec a la pennsula Ibrica
The Greek archaeological legacy
on the Iberian Peninsula
NDICE
presentacin
15
Paloma Cabrera
17
25
Adolfo J. Domnguez
(Universidad Autnoma de Madrid)
35
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)
Ricardo Olmos
(CSIC-Instituto de Historia)
46
Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)
58
Carmen Snchez
(Universidad Autnoma de Madrid)
66
74
Martn Almagro-Gorbea
(Real Academia de la Historia)
82
92
(Universidad de Salamanca)
10
103
Sebastin Celestino
(Unidad Asociada Universidad Autnoma de
Madrid/Instituto de Arqueologa de Mrida del CSIC)
11
111
Arturo Ruiz
(Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica.
Universidad de Jan)
12
120
13
137
Eusebi Ayensa
(Instituto Cervantes de Atenas)
14
145
15
156
Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)
Crditos
166
172
NDEX
15
Paloma Cabrera
17
25
Adolfo J. Domnguez
(Universidad Autnoma de Madrid)
35
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)
Ricardo Olmos
(CSIC-Instituto de Historia)
46
Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)
58
Carmen Snchez
(Universidad Autnoma de Madrid)
66
74
Martn Almagro-Gorbea
(Real Academia de la Historia)
82
92
(Universidad de Salamanca)
10
103
Sebastin Celestino
(Unidad Asociada Universidad Autnoma de
Madrid/Instituto de Arqueologa de Mrida del CSIC)
11
111
Arturo Ruiz
(Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica.
Universidad de Jan)
12
120
13
137
Eusebi Ayensa
(Institut Cervantes dAtenes)
14
145
15
156
Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)
Crdits
166
172
Presentacin
PRESENTACI
Uno de los objetivos principales que llev a la creacin del Centro Iberia Graeca al Ministerio de Educacin, Cultura y
Deporte del Estado Espaol y al Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, fue la difusin y divulgacin
del rico patrimonio arqueolgico griego
conservado en la pennsula Ibrica. La
web del Centro (www.iberiagraeca.org)
permitir en un futuro, gracias a las
actuales tecnologas de la informacin
y comunicacin, acceder de una forma
rpida y con un tratamiento homogneo a toda la documentacin existente
sobre este patrimonio.
Un dels objectius principals que va portar a la creaci del Centre Iberia Graeca
al Ministerio de Educacin, Cultura y
Deporte de lEstat Espanyol i al Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, va ser la difusi i divulgaci
del ric patrimoni arqueolgic grec conservat a la pennsula Ibrica. El web
del Centre (www.iberiagraeca.org) permetr en un futur, grcies a les actuals
tecnologies de la informaci i la comunicaci, accedir duna forma rpida i
amb un tractament homogeni a tota
la documentaci existent sobre aquest
patrimoni.
15
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo
Arqueolgico Nacional)
Fig. 2.1.- Mapa del Mediterrneo con la situacin de las principales ciudades foceas documentadas arqueolgicamente (CIG). Mapa de la Mediterrnia amb la situaci de les principals ciutats focees documentades
arqueolgicament (CIG).
26
Fig. 2.9.- Figura de terracota de tipo beocio con representacin de un panadero (siglos v-iv a. C.) procedente del
ajuar funerario de un enterramiento infantil de una de las necrpolis meridionales de la ciudad griega de Emporion
(MAC-Empries). Figura de terracota de tipus beoci amb representaci dun forner (segles v-iv a. C.) procedent
de laixovar funerari dun enterrament infantil duna de les necrpolis meridionals de la ciutat grega dEmporion
(MAC-Empries).
33
Fig. 2.10.- Emblema polcromo procedente de una casa de la ciudad romana de Empries (mediados del siglo i
a. C.) con la representacin de la escena del sacrificio de Ifigenia inspirada en la obra de teatro Ifigenia en ulide de Eurpides (MAC-Empries). Emblema policrom procedent duna casa de la ciutat romana dEmpries
(mitjans segle i a. C.) amb la representaci de lescena del sacrifici dIfignia inspirada en lobra de teatre Ifignia
a ulide dEurpides (MAC-Empries).
34
HISTORIOGRAFA DE LA ARQUEOLOGA
GRIEGA EN LA PENNSULA IBRICA
HISTORIOGRAFIA DE LARQUEOLOGIA
GREGA A LA PENNSULA IBRICA
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)
Ricardo Olmos
(CSIC-Instituto de Historia)
Hugo Obermaier y sobre todo del americano Rhys Carpenter, que en 1925
publica su libro The Greeks in Spain,
donde, entre otras cuestiones, intenta
demostrar la situacin de las colonias
fundadas por los griegos en el levante espaol, en base a consideraciones
geogrficas. A todos ellos, hay que aadir la figura de Josep Puig i Cadafalch
que en el ao 1908 inicia las excavaciones sistemticas de la ciudad griega de Emporion, que sin interrupcin
continuaron hasta el inicio de la Guerra Civil espaola, siendo Pere Bosch
Gimpera el director de las mismas desde el ao 1933 hasta 1939. Durante esta
poca, las excavaciones y los hallazgos
emporitanos se publicaron en el Anuari del Institut dEstudis Catalans, por
parte de J. Puig i Cadafalch, A. Frickenhaus, M. Cazurro, E. Ganda, P. Bosch
Gimpera, R. Casellas o E. Albertini.
Las excavaciones de Empries proporcionaron una slida base arqueolgica
para reconstruir la colonizacin griega
en Espaa.
Despus de la Guerra Civil espaola,
en las dcadas de los aos 40 y 50, el
campo de la arqueologa griega est
monopolizado por Antonio Garca y
Bellido y Martn Almagro Basch. El
primero destaca por su obra Hispania
Graeca, publicada en 1948, una obra de
sntesis y de documentacin global de
la presencia griega en la pennsula Ibrica, donde todava es presente el peso
de la arqueologa filolgica. El segundo destaca por sus trabajos empricos
y positivistas fruto de sus excavaciones
efectuadas en Empries, donde a travs de la serie Monografias Ampuri-
Fig. 3.4.- Portada del libro Hispania Graeca de Antonio Garca y Bellido del ao 1948 y una de las pginas
del inventario de los materiales griegos documentados
hasta ese momento. Portada del llibre Hispania
Graeca dAntonio Garca y Bellido de lany 1948 i una
de les pgines de linventari dels materials grecs documentats fins al moment.
rmica tica de figures roges de la ciutat grega dEmporion, editat lany 2006.
La troballa realitzada a Huelva el 2004
de cermiques eubees, tiques, sardes
i villanovianes datades entre inicis del
segle ix i el 770 a. C. va aportar noves
dades al complex entramat del comer
internacional dels primers segles del
primer millenni a. C. Tamb de gran
valor pel comer dpoca arcaica s la
publicaci dels materials recuperats
en el vaixell grec de Cala de Sant Vicen, a Mallorca, editat lany 2008 per
Fig. 3.8.- Portada de la obra de Pierre Rouillard Les
Grecs et la Peninsule Ibrique du viiie au ive sicle
avant Jsus-Christ publicada en el ao 1991. Portada de lobra de Pierre Rouillard Les Grecs et la Peninsule Ibrique du viiie au ive sicle avant Jsus-Christ
publicada lany 1991.
43
altres sistemes iconogrfics mediterranis, entre ells el grec. Les investigacions, protagonitzades per Ricardo
Olmos, subratllen la lectura interna
de la imatge, lestabliment de codis semntics propis i la seva dinmica en la
construcci destructures socials, politiques i religioses ibriques, sempre
interactuant amb el mn colonial mediterrani.
Sens dubte, les aportacions de lArqueo
logia en els darrers anys permetran
plantejar nous debats i noves lnies
dinvestigaci sobre la presncia grega
a Ibria i esperem que puguin desenvolupar-se en espais oberts com els que
ens ofereixen les actuals tecnologies de
la informaci i comunicaci.
45
Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu
dArqueologia de Catalunya)
citada por Estrabn: En la costa la primera ciudad es Mlaka, que dista tanto
de Calpe como de Gades; en ella hay un
mercado, que usan los nmadas que viven en la costa opuesta, y grandes talleres de salazn. Algunos creen que es la
misma Mainake, que la tradicin dice
haber sido la ltima de las ciudades de
los foceos en Occidente; pero no es as,
pues sta se halla ms lejos de Calpe,
y los vestigios de sus ruinas demuestran ser una ciudad griega, mientras
que Mlaka est ms cerca y presenta
planta fenicia (Estrabn, Geographik,
III, 4, 2). Tampoco se sabe nada sobre
las ciudades de Hemeroscopeion, Alons
y Akra Leuke, ubicadas supuestamente
en la costa valenciana: Entre el Sucro
y Cartagena, no muy lejos del ro, hay
tres fundaciones de los masaliotas; de
ellas, la ms conocida es Hemerosco
peion, que tiene sobre el promontorio
un santuario dedicado a Artemisa Efesia, muy venerado (Estrabn, Geogra
phik, III, 4, 6).
Hoy por hoy, Emporion es la colonia
griega ms occidental del Mediterrneo y junto a ella, dentro de su rbita
de influencia, se encuentra tambin
la colonia de Rode (Roses), ambas en
el Golfo de Roses, en el extremo del
nordeste peninsular. La Arqueologa
ha constatado, en estos dos casos, las
noticias proporcionadas por Estrabn: Emporion es una fundacin de
los masaliotas y dista del Pirineo y de
la frontera entre Iberia y Cltica unos
200 estadios. Toda esta costa es frtil
y tiene buenos puertos. Aqu est tambin Rode, una pequea ciudad, fundacin de los emporitanos, o segn otros,
Fig. 4.1.- Situacin de las ciudades griegas en la pennsula Ibrica (CIG). Situaci de les colnies gregues
a la pennsula Ibrica (CIG).
47
Fig. 4.3.- Vista del sector urbano de la Nepolis de Emporion, situado al sur de la antigua baha portuaria
y de la Palaiapolis fundacional (MAC-Empries).
Vista del sector urb de la Nepolis dEmporion,
ubicat al sud de lantiga badia porturia i de la
Palaipolis fundacional (MAC-Empries).
la colnia de Rode. Emporion es converteix daquesta manera en lnic jaciment arqueolgic de la pennsula Ibrica on es pot entendre levoluci duna
ciutat grega des de la seva fundaci al
segle vi a. C. fins la seva romanitzaci
efectiva a finals del segle i a. C. Permet,
aix mateix, valorar limpressionant llegat cultural grec i lenorme influncia
que va exercir en les comunitats indgenes peninsulars.
b, Geographik, XIV, 2,10). La fundaci de Roses per part dels rodis esdev,
sens dubte, una llegenda creada ja en
lAntiguitat amb la intenci de dotar
a la ciutat dun prestigi i duna singularitat especfica respecte als assentaments grecs de Massalia i dEmporion.
Segurament, aquesta llegenda sorgeix
en el segle iii a. C., quan Roses aconsegueix un cert grau dautonomia poltica com a ciutat. La fundaci de Roses
ha de situar-se, doncs, dins de lrbita
dinfluncia de Massalia o dEmporion,
en un moment cronolgic dinicis del
segle iv a. C. Des daquest nucli ini
cial es produeix un creixement important cap a lest (lanomenat barri hel
lenstic) i es crea en la primera meitat
del segle iii a. C. una zona urbana de
nova planta, de tipus octogonal i amb
tipologies arquitectniques gregues.
Aquest fet coincideix amb una reafir-
quea fortaleza, que en estos momentos de rebelin haba sido ocupada por
los sublevados indgenas. A partir de
inicios del siglo ii a. C. no hay datos
arqueolgicos que permitan deducir la
continuidad de la ocupacin de Rode.
Esperemos que en un futuro la investigacin arqueolgica pueda documentar la presencia fsica de los comerciantes griegos en el resto de la pennsula
Ibrica, bien formando parte de barrios
comerciales dentro de los asentamientos indgenas conocidos, bien como
una realidad diferenciada en ncleos
urbanos propios. En este sentido, hay
57
Carmen Snchez
(Universidad Autnoma de Madrid)
58
den de la costa jonia y las islas vecinas, aunque pronto llegarn desde sus
fundaciones occidentales como Velia
o Massalia. Vienen en busca especialmente de la plata, cobre y estao de la
Huelva tartsica. Tras la fundacin de
Emporion, sta se convertir en el punto de llegada y redistribucin de productos griegos en su territorio y ms
al sur. Al vino quiota se suma ahora el
de Mileto, Lesbos, Corinto y otros procedentes de los asentamientos griegos
occidentales. La exportacin del vino
de Massalia ir in crescendo durante
todo el siglo, en especial en su segunda
mitad. El aceite corintio sigue llegando posiblemente desde enclaves centro
mediterrneos; el aceite tico se envasa en las nforas la brosse, que se
fabrican tambin en otros enclaves jonios. Junto al vino y al aceite no debeFig. 6.1.- nfora tica del tipo SOS (750-675 a. C.),
destinada al transporte de aceite, procedente del asentamiento fenicio de Toscanos (Mlaga) (segn H.
G. Niemeyer). mfora tica del tipus SOS (750675 a. C.), destinada al transport doli, procedent de
lassentament fenici de Toscanos (Mlaga) (segons H.
G. Niemeyer).
El papel de Emporion en la redistribucin de productos griegos debi ser decisivo, dentro de un complejo sistema
de intercambios donde al parecer los
intermediarios ibricos tuvieron ya un
papel destacado. En cuanto a la llegada del vino griego a nuestras costas, el
pecio de El Sec (400-375 a. C.), con
nforas de vino de diversas procedencias, propone un modelo de comercio
Fig. 6.3.- Fragmentos de una nfora de Quos (600575 a. C.) procedente del poblado de La Fonteta/La
Rbita, Guardamar del Segura (Alicante) (Museo Arqueolgico de Alicante). Fragments duna mfora
de Quios (600-575 a. C.) procedent del poblat de La
Fonteta/La Rbita, Guardamar del Segura (Alacant)
(Museu Arqueolgic dAlacant).
Ibrica, que tindr el seu moment lgid a inicis del segle iv a. C. A canvi, se
cercava el cereal emporit, aix com altres productes com lli i espart a la costa
de llevant o salaons de peix de lrea
gaditana, mfores dels quals shan documentat a Corint o Atenes.
El paper dEmporion en la redistribuci de productes grecs segurament va
ser decisiu dintre dun complex sistema dintercanvis on sembla ser que
els intermediaris ibrics varen tenir ja
un paper destacat. Pel que fa a larribada del vi grec a les nostres costes, el
derelicte dEl Sec (400-375 a. C.) amb
mfores de vi de diferents procedncies, proposa un model de comer on
el port del Pireu funcionaria com un
port principal. All semmagatzemarien mfores amb vins de tot lEgeu i
fins i tot del Mar Negre (Snope), que
juntament amb vaixelles tiques, es
carregarien en vaixells que podrien fer
escales en algun port de la Mediterrnia Central (Siclia?) i tornats a em-
73
tiempo, quizs un siglo o un poco menos, mantuvo operativo un taller monetario fue Rode, localizada en la costa
norte de la baha de Roses (Girona);
una ubicacin que sorprendentemente est muy prxima a Emporion y que
hace pensar en una complementariedad entre ambas, antes que en una rivalidad.
Martn Almagro-Gorbea
(Real Academia de la Historia)
diente, sino que formaba parte de monumentos sacros, como frisos o metopas de un templo o parte de una estela
funeraria o conmemorativa.
La escultura, como otras artes griegas,
procede de ideas llegadas de Oriente desarrolladas a partir del Periodo
Orientalizante, aunque el genio griego, en una de las ms interesantes
experiencias estticas de la historia de
la humanidad, desarroll un concepto de la belleza cada vez ms elevado,
que culmina en las geniales creaciones
del arte clsico, que asociaban el placer esttico a profundos conceptos filosficos y ticos. El desarrollo del arte
griego influy en las culturas circunmediterrneas, que lo adoptaron a sus
propias tradiciones culturales, con una
creciente asimilacin del estilo arcaico
y severo, pero con un progresivo distanciamiento a partir del arte clsico,
no tanto por incapacidad tcnica, sino
por razones culturales, divorcio superado a partir del helenismo.
La irradiacin del arte griego, concretamente de la escultura, por el Mediterrneo lleg hasta la lejana Iberia,
en el extremo Occidente del mundo
conocido. No tenemos noticias de creaciones geomtricas, ni siquiera del alto
arcasmo, pero en Carmona, la antigua
Carmo, una de las metrpolis tartesias,
ha aparecido una Magna Mater de tipo
jonio, cuyo estilo corresponde al 560540 a. C., en el momento de apogeo de
las relaciones de Focea con Tartessos.
La caracterstica decoracin tartesia de
lotos del vestido permiten considerarla como obra jonio-tartesia encargada
La irradiaci de lart grec, concretament de lescultura, per la Mediterrnia va arribar fins a la llunyana Ibria,
en lextrem Occident del mn conegut.
No tenim notcies de creacions geomtriques, ni tant sols de lalt arcaisme,
per a Carmona, lantiga Carmo, una
de les metrpolis tartssies, ha aparegut una Magna Mater de tipus joni,
lestil del qual correspon al 560-540
a. C., en el moment dapogeu de les relacions de Focea amb Tartessos. La caracterstica decoraci tartssia de lotus
del vestit permeten considerar-la com
a obra joniotartssia encarregada pel
rei local a un escultor jnic de qualitat,
potser fugit de Focea desprs de la conquesta per Cir el 546 a. C., que es va
adaptar al gust de qui encarregava i pagava la seva feina. Daquestes mateixes
Fig. 8.3.- Relieve de las esfinges de Empries, procedente del sector de la Palaiapolis de Emporion, conservado en la actualidad en la sede de Barcelona del Museu
dArqueologia de Catalunya (MAC-Empries). Relleu de les esfinxs dEmpries, procedent del sector de
la Palaipolis dEmporion, que es troba actualment a
la seu de Barcelona del Museu dArqueologia de Catalunya (MAC-Empries).
a. C. en el sud-est, el pilar-estela de
Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla, Murcia) i lestela de lAlbufereta
(Alacant) denoten larribada de nous
estmuls ms prxims a lesperit clssic, sense excloure la continutat de
tradicions arcatzants, molt evidents
en lescultura zoomorfa. Aquesta falta
devoluci revela el menor desenvolupament de lescultura que, juntament
amb la destrucci de nombrosos monuments anteriors, sembla indicar una
tendncia isonmica amb noves lits
aristocrtiques que van substituir les
anteriors de carcter heroic divinitzat.
Fig. 8.9.- El santuario de Asclepios se ubica en el sector ms elevado de la Nepolis de Emporion (MACEmpries). El santuari dAsclepi es troba al sector
ms enlairat de la Nepolis d'Emporion (MAC-Empries).
89
Serapis, la gran divinidad de Alejandra y del Egipto ptolemaico, cuyo carcter sincrtico de elementos egipcios,
orientales y griegos facilit su difusin
por el Mediterrneo. Sin embargo, la
ubicacin de su templo junto a la torreatalaya de la ciudad parece indicar que
tambin pueda ser interpretado como
Agaths Damon, Hroe Fundador ancestral convertido en Genio o dios protector de la poblacin. La escultura est
labrada en dos partes, una de mrmol
de Paros y otra del Pentlico, y es una
obra eclctica, propia de mediados del
siglo ii a. C., inspirada en modelos del
clasicismo tardo del siglo iv a. C.
El magnfico Esculapio de Empries representa el final de la escultura
griega en Iberia, sin contar obras de
talleres y artesanos griegos llegadas a
Hispania en el Imperio Romano, por
lo general de escasa fuerza creativa. El
largo desarrollo de la escultura griega
en Iberia, durante casi 500 aos, refleja, como ningn otro documento, el
proceso de helenizacin de Iberia y su
creciente imbricacin en las culturas
urbanas del Mediterrneo. Proceso en
el que la escultura fue, probablemente, el principal elemento transmisor de
sentimientos estticos y de ideas y, en
consecuencia, el ms importante instrumento de helenizacin y de propaganda del poder.
91
Fig. 9.2.- Anverso y reverso del kylix tico del taller de Eucheros procedente de Medelln (Badajoz), datado a inicios
del siglo vi a. C. (Museo Arqueolgico Nacional). Anvers i revers del clix tic del taller de Eucheros procedent
de Medelln (Badajoz), dinicis del segle vi a. C. (Museo Arqueolgico Nacional).
94
Fig. 9.7.- Inscripciones griegas del siglo i a. C., realizadas en opus signinum, que se encuentran en los pavimentos de diferentes casas de la Nepolis de Emporion (MAC-Empries). Inscripcions gregues del segle
i a. C., realitzades en opus signinum, que es troben
als paviments de diferents habitatges de la Nepolis
dEmporion (MAC-Empries).
99
augurio o saludo:
[] , que de
muestran la perduracin del ambiente
helnico en Empries. De la misma
poca, la inscripcin en tejas de arcilla
de la abreviatura podra ser uno
de los pocos testimonios de epigrafa
pblica hallados en esta ciudad si la
abreviatura corresponde a (),
como es lo ms probable, o uno de los,
tambin pocos, testimonios cultuales
si corresponde a . Precisa
mente uno de los interrogantes que
plantea la epigrafa griega de Empries
es su escasez en general y la ausencia
de testimonios oficiales esperables en
alto nmero a lo largo de tantos siglos
teniendo en cuenta el modelo de la
polis griega clsica. Una serie de frag
mentos fechables en los siglos ii-i a. C.
podran pertenecer a inscripciones p
blicas a juzgar por el gran tamao de
las letras y el cuidado de los remates de
los campos epigrficos. En algunos de
dichos fragmentos se ha querido ver la
mencin de Zeus y de las ninfas. S es
segura una lpida preparada para ado
sar a la pared donde se lee (de
Themis), posiblemente demarcadora de
un altar o recinto dedicado a Themis,
con probabilidad situado en la zona de
los santuarios helensticos del sector
sur de la Nepolis. Desgraciadamente,
de este gran recinto cultual conocido
arqueolgicamente, la epigrafa slo
ha dejado, aparte de letras y fragmen
tos, una inscripcin de finales del siglo
ii a. C./inicios del siglo i a. C. que por
varias razones, entre otras ser el nico
testimonio seguro de la adscripcin de
uno de los recintos cultuales empori
100
Fig. 9.9.- Inscripcin bilinge, en griego y latn, procedente del sector meridional de la Nepolis de Emporion, en la que el alejandrino Noumas dedica un templo a Serapis a inicios del siglo i a. C. (MAC-Empries).
Inscripci bilinge, en grec i llat, procedent del
sector meridional de la Nepolis dEmporion, en la
qual lalexandr Noumas dedica un temple a Serapis a
principis del segle i a. C. (MAC-Empries).
[]
, que demostren la perduraci
de lambient hellnic a Empries. De
la mateixa poca la inscripci en teu
les dargila de labreviatura podria
ser un dels pocs testimonis depigra
fia pblica trobats en aquesta ciutat
si labreviatura correspon a (),
com s el ms probable, o un dels, tam
b pocs, testimonis cultuals si corres
pon a . Precisament un dels
interrogants que planteja lepigrafia
grega dEmpries s la seva escasse
tat en general i labsncia de testimo
nis oficials que es podrien esperar en
un nombre alt al llarg de tants segles
tenint en compte el model de la polis
grega clssica. Una srie de fragments
datables en els segles ii-i a. C. podrien
pertnyer a inscripcions pbliques si
es t en compte la grandria de les lle
tres i la cura dels acabats dels camps
epigrfics. En alguns dels esmentats
fragments sha volgut veure lesment
de Zeus i de les nimfes. S s segura
una lpida preparada per adossar a la
paret on es llegeix (de Themis),
possiblement demarcadora dun altar o
recinte dedicat a Themis, amb probabi
litat situat a la zona dels santuaris hel
lenstics del sector sud de la Nepolis.
Desgraciadament, daquest gran recin
te cultual conegut arqueolgicament,
lepigrafia noms ha deixat, a part de
lletres i fragments, una inscripci de
finals del segle ii a. C./inicis del segle
i a. C. que per diferents raons, entre
altres sser lnic testimoni segur de
ladscripci dun dels recintes cultuals
emporitans a una divinitat determina
da, s la principal troballa epigrfica
101
102
10
110
11
Arturo Ruiz
(Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica.
Universidad de Jan)
Quan el prncep Iltirtirti dUrgabo (Arjona, Jan) fou enterrat a la seva cambra
funerria, es varen dipositar en el seu
aixovar quatre craters de figures roges
de finals del segle v a. C. que completaven un programa iconogrfic: als dos
primers es mostraven individualment
a lhome i a la dona en les seves tasques; desprs, en un tercer crater, junts
en el ritual del matrimoni i, per ltim,
en el quart crater, es presentava la divinitzaci de lheroi en el temple envoltat
dels dus. El sorprenent del cas s que
lenterrament es va realitzar al segle i a.
C. i els craters van haver darribar a la
pennsula Ibrica tres segles abans. El
ritual funerari segurament pretenia refundar un llinatge iber, la memria del
qual se sostenia sobre objectes grecs.
Lintercanvi de productes grecs que endinsava les seves arrels en els primers
contactes amb els grups tartssics a
Huelva, a loccident dAndalusia, als
segles vii i vi a. C., shavia generalitzat
111
12
120
Fig. 12.4.- Museu Fundao Calouste Gulbenkian. Lisboa. Moneda griega de Siracusa, 412-400 a. C. (Museu Fundao Calouste Gulbenkian, 302). Museu
Fundaci Calouste Gulbenkian. Lisboa. Moneda grega
de Siracusa, 412-400 a. C. (Museu Fundaci Calouste
Gulbenkian, 302).
Coetniament, en el ve Portugal sa
lazarista va recalar el financer armeni
Calouste Gulbenkian que fugia de la
convulsa Europa de la Segona Guerra
Mundial. Gulbenkian, la fortuna del
qual derivava dels seus negocis petro
lers a lIraq britnic, era un dels grans
colleccionistes dart del moment. A la
seva mort (1955) va donar a Portugal
tota la seva collecci, fet que va donar
lloc al Museu i Fundaci que porta el
seu nom. Encara que Gulbenkian fou
un comprador eclctic, tenia especial
predilecci per la moneda grega i aple
g peces que es troben entre les de mi
llor factura i conservaci del mn.
En les dcades dels cinquanta, seixan
ta i setanta del segle passat els objectes
grecs trobats a la Pennsula continuen
procedint majoritriament de contex
tos ibrics. Les excavacions a la necr
polis de El Cigarrejo (Mula, Murcia),
iniciades el 1948 per Emeterio Cuadra
125
Fig. 12.10.- Museos y zonas arqueolgicas visitables de inters para la arqueologa griega en Espaa y Portugal (E.
Garca Alfonso). Museus i zones arqueolgiques visitables dinters per larqueologia grega a Espanya i Portugal
(E. Garca Alfonso).
134
ARAGN
15. Museo de Teruel
E. Azaila
CASTILLA-LA MANCHA
135
COMUNIDAD DE MADRID
29. Museo Arqueolgico Nacional, Madrid
COMUNITAT VALENCIANA
31. Museu Arqueolgic Municipal Camil
Visedo Molt, Alcoi
32. Museo Arqueolgico de Alicante
33. Museu Arqueolgic Comarcal de la Pla
na Baixa, Burriana
34. Museu de Belles Arts de Castell
35. Museo Arqueolgico y de Historia de El
che
EXTREMADURA
40. Museo Arqueolgico de Badajoz
41. Museo de Cceres
ILLES BALEARS
42. Museu Arqueolgic dEivissa i Formen
tera, Eivissa
43. Museu de Mallorca, Palma de Mallorca
PORTUGAL
MURCIA
45. Museo Arqueolgico Municipal Enri
que Escudero de Castro, Cartagena
46. Museo Nacional de Arqueologa Suba
cutica, Cartagena
47. Museo Arqueolgico Municipal Jerni
mo Molina, Jumilla
48. Museo Arqueolgico Municipal de Lorca
49. Museo de Arte Ibrico de El Cigarralejo,
Mula
50. Museo Arqueolgico de Murcia
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
58.
136
13
Eusebi Ayensa
(Instituto Cervantes de Atenas)
la presncia catalano-aragonesa en sl
grec, si exceptuem els castells francs
habitats pels nostres avantpassats en
les regions que varen ocupar, entre els
quals podem destacar el dmfissa, Li
vadi, Lamia, Hipati i Sidercastro. Es
pecialment rellevant s tamb el fams
elogi de lAcrpolis de Pere IV dArag,
el Ceremonis (1380), que constitueix
el primer encomi occidental a aquest
esplndid monument, definit com la
joia ms rica del mn, tant que amb
prou feines tots els reis cristians junts
en podrien construir un digual.
Malgrat la caiguda dels ducats dAtenes
i Neopatria a finals del segle xiv, els in
teressos comercials i poltics de la Co
rona d'Arag a la Mediterrnia oriental
van seguir essent molt importants fins
a lexpansi de limperi otom. Alfons
Fig. 13.5.- Elogio de la Acrpolis redactado en 1380 por
Pedro IV de Aragn (Reg. 1.268, fol. 126 r.) (Archivo de
la Corona de Aragn). Elogi de lAcrpolis redactat
lany 1380 per Pere IV dArag (Reg. 1.268, fol. 126 r.)
(Arxiu de la Corona dArag).
Fig. 13.7.- Fresco de la denominada Virgen de los Catalanes, perteneciente a poca florentina (siglo xv)
(Museo Bizantino y Cristiano de Atenas). Fresc de
lanomenada Verge dels Catalans, pertanyent a poca
florentina (segle xv) (Museu Bizant i Cristi dAtenes).
14
Fig. 14.4.- Primera crnica de la Guerra civil espaola enviada por Nicos Casandsakis al peridico griego Cacimerin el 24 de noviembre de 1936, titulada Qu he visto durante 40 das en Espaa. Primera crnica de la
Guerra civil espanyola enviada per Nicos Casandsakis al diari grec Cacimerin el 24 de novembre de 1936, titulada
Qu he vist durant 40 dies en Espanya.
149
Fig. 14.8.- Empries: 100 aos de excavaciones. Actividad cultural organizada por el Museu d'Arqueologia de
Catalunya-Empries y el Instituto Cervantes de Atenas y celebrada en la capital griega el mes de noviembre de
2008 (Instituto Cervantes de Atenas). Empries: 100 anys d'excavacions. Activitat cultural organitzada pel
Museu de Arqueologia de Catalunya-Empries i lInstitut Cervantes dAtenes i celebrada a la capital grega el mes
de novembre de 2008 (Institut Cervantes dAtenes).
152
155
15
Xavier Aquilu
(Centre Iberia Graeca-Museu dArqueologia de Catalunya)
Paloma Cabrera
(Centro Iberia Graeca-Museo Arqueolgico Nacional)
Fig. 15.3.- El edificio que alberga la exposicin permanente del Museu dArqueologia de CatalunyaEmpries, as como otros servicios del conjunto arqueo
lgico, se encuentra ubicado en el sector noroccidental
de la Nepolis de Emporion (CIG). Ledifici que
allotja lexposici permanent del Museu dArqueologia
de Catalunya-Empries, aix com altres serveis del
conjunt arqueolgic, subica al sector nord-oest de la
Nepolis dEmporion (CIG).
158
Finalmente, el 16 de noviembre de
2006 se firma por parte de la Ministra de Cultura, Sra. Carmen Calvo Poyato, y el Conseller de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran
Mascarell Canalda, el convenio de colaboracin para la creacin del Centro
de Documentacin sobre el comercio
y la presencia griega en Iberia (Iberia
Graeca), para el desarrollo de proyectos de investigacin, documentacin,
conservacin y difusin del patrimonio
arqueolgico (BOE nm. 56, de 6 de
marzo de 2007).
2.- Desarrollar proyectos de investigacin propios que faciliten el conocimiento de la presencia cultural griega
y su interaccin con las sociedades de
la pennsula Ibrica en poca antigua.
3.- Potenciar los proyectos de investigacin del Estado espaol en la arqueologa griega mediterrnea, estableciendo
Fig. 15.8.- El cuento de Ricardo Olmos La dracma emporitana. Un relato de la antigua Empries, editado
en el ao 2008, es un ejemplo de la difusin cultural
del legado arqueolgico griego que quiere realizar el
Centro Iberia Graeca (MAC-Empries). El conte de
Ricardo Olmos La dracma emporitana. Un relat de
lantiga Empries, editat lany 2008, s un exemple
de la difusi cultural del llegat arqueolgic grec que vol
desenvolupar el Centre Iberia Graeca (MAC-Empries).
colaboraciones culturales con las diferentes instituciones cientficas y Universidades que desarrollan esta lnea
de investigacin.
4.- Formar a jvenes investigadores
en el campo de la arqueologa griega
y vincularlos a los diferentes proyectos
de documentacin e investigacin del
centro.
5.- Disponer de un programa de difusin cultural y social del legado comn
griego en el Mediterrneo, como un
elemento de cohesin de la identidad
cultural mediterrnea.
Esperem que en un futur proper Iberia Graeca pugui desenvolupar els seus
programes dinvestigaci i difusi del
patrimoni arqueolgic grec i sigui tamb un frum de relaci entre els diferents pasos de la Mediterrnia que varen formar part, i continuen formant
part, del llegat cultural grec.
Fig. 15.10.- Estado actual de la Casa de los Forestales de Sant Mart dEmpries, junto a la iglesia del siglo xvi,
despus de los trabajos de adecuacin y restauracin efectuados en el ao 2011 para ubicar la sede del Centro
Iberia Graeca (CIG). Estat actual de la Casa dels Forestals de Sant Mart dEmpries, al costat de lesglsia del
segle xvi, desprs dels treballs dadequaci i restauraci efectuats lany 2011 per a ubicar la seu del Centre Iberia
Graeca (CIG).
165
AA.VV., Josep Puig i Cadafalch, Empries i LEscala, Catlogo de la exposicin, Sant Mart
dEmpries (junio-septiembre de 2001), Girona, 2001.
AA.VV., El Museo de Arte Ibrico El Cigarralejo de Mula. Murcia. La coleccin permanente, Murcia,
2005.
AA.VV., LEsculapi. El retorn del du, Catlogo de la exposicin, Museu dArqueologia de Catalunya-Barcelona (octubre 2007-febrero 2008), Girona, 2007.
AA.VV., 1908-2008. 100 anys dexcavacions arqueolgiques a Empries, Catlogo de la exposicin,
Sant Mart dEmpries (julio-septiembre 2008), Girona, 2008.
Almagro, M., Las inscripciones ampuritanas griegas, ibricas y latinas, Monografas Ampuritanas
II, Barcelona, 1952.
Almagro, M., Las necrpolis de Ampurias, Vol. 1. Introduccin y necrpolis griegas, Monografas
Ampuritanas III, Barcelona, 1953.
Aquilu, X. (dir.), Intervencions arqueolgiques a Sant Mart dEmpries (1994-1996). De
lassentament precolonial a lEmpries actual, Monografies Emporitanes 9, Girona, 1999.
Aquilu, X., Castanyer, P., Santos, M., Tremoleda, J., Empries. Guies del Museu dArqueologia de
Catalunya, Tarragona, 1999 (versin en ingls 2000 y en griego 2008).
Arribas, A. et alii, El barco del Sec (Costa de Calvi, Mallorca). Estudio de los materiales, Palma de
Mallorca, 1987.
Barber, J., Sanmart, E., Arte griego en Espaa, Barcelona, 1987.
Bolaos Atienzi, M.J., Historia de los museos en Espaa. Memoria, cultura, sociedad, 2 ed., Gijn,
2008.
Buscat, Ll., La colnia grega de Rhode, Roses, 1999.
Cabrera, P., La presencia griega en Iberia: un siglo de investigaciones, Boletn del Museo Arqueolgico Nacional 19, Madrid, 2001, 52-71.
Cabrera, P., Snchez, C. (eds.), Los griegos en Espaa. Tras las huellas de Heracles, Catlogo de la
exposicin en el Museo Arqueolgico Nacional de Atenas (mayo-julio de 1998), Madrid, 1998.
Cabrera, P., Santos, M. (eds.), Cermiques jnies dpoca arcaica: centres de producci i comercialitzaci al Mediterrani Occidental, Actes de la Taula Rodona celebrada a Empries els dies 26 al
28 de maig de 1999, Monografies Emporitanes 11, Barcelona, 2000.
Cabrera, P., Olmos, R., Sanmart, E. (eds.), beros y griegos: lecturas desde la diversidad, Simposio
Internacional celebrado en Empries (3-5 abril de 1991), Huelva Arqueolgica XIII (2 vols),
Huelva, 1994.
166
Cabrera, P., Rouillard, P., Verdanck-Pirard (eds.), El vaso griego y sus destinos, Catlogo de la
exposicin en el Museo Arqueolgico Nacional (2004-2005), Madrid, 2004.
Cans, I., Lepigrafia grega a Catalunya, Debrecen, 2002.
Carpenter, R., The Greeks in Spain, New York, 1925.
Chaves, F. (ed.), Griegos en Occidente, Sevilla, 1992.
Da Rocha Pereira, M.H. (coord.), Vasos gregos em Portugal: aqum das Colunas de Hrcules,
Catlogo de la exposicin, Museu Nacional de Arqueologia, Lisboa (enero-septiembre 2007),
Lisboa, 2007.
De Hoz, J., Ensayo sobre la epigrafa griega de la pennsula Ibrica, Veleia 12 (1995), Vitoria,
1997, 51-179.
De Hoz, M. P., Epigrafa griega en Hispania, Epigraphica LIX, Faenza, 1997, 29-96.
Domnguez, A., Los griegos en Iberia. Protohistoria y Antigedad en la pennsula Ibrica, vol. I,
Madrid, 2007.
Domnguez, A., Snchez, C., Greek Pottery from the Iberian Peninsula. Archaic and Classical Periods, Leiden, 2001.
Fernndez Gmez, J.H., Gua del Museo Monogrfico del Puig de Molins, Madrid, 1983.
Fernndez, J. H., Maluquer, J., Picazo, M., Corpus Vasorum Antiquorum. Muse dEivissa 1, Espagne 6, Barcelona, 1987.
Garca y Bellido, A., Los hallazgos griegos en Espaa, Madrid, 1936.
Garca y Bellido, A., Hispania Graeca, I-III, Barcelona, 1948.
Garca Cano, J. M., Cermicas griegas de la regin de Murcia, Murcia, 1982.
Garca Alfonso, E., Martnez Enamorado, V., Morgado, A., Museos Arqueolgicos de Andaluca,
2 vols, Mlaga, 1995 y 1999.
Gonzlez Canales, F., Serrano, L., Llompart, J., El emporion fenicio precolonial de Huelva (ca
900-700), Coleccin Historia, Biblioteca Nueva, Madrid, 2004.
Jimnez, J., Ortega, J., La cermica griega en Extremadura, Cuadernos Emeritenses 28, Mrida,
2004.
Lpez de la Orden, M.D., Garca Alfonso, E., Cdiz y Huelva, puertos fenicios del Atlntico, Catlogo de la exposicin en el Museo de Cdiz, Museo de Huelva y Centro Cultural Cajasol de
Sevilla (2010-2011), Madrid, 2010.
Maluquer, J., Picazo, M., Martn, A., Corpus Vasorum Antiquorum. Muse Monographique
dUllastret, Espagne 5, Barcelona, 1984.
Manso, E., La coleccin de materiales de Galera en el Museo Arqueolgico Nacional. Historia
de su formacin y exposicin, en J. Pereira, T. Chapa, A. Madrigal, A. Uriarte, V. Mayoral
(eds.), La necrpolis ibrica de Galera (Granada). La coleccin del Museo Arqueolgico Nacional,
Madrid, 2004, 169-183.
Mir, M. T., La cermica tica de figures roges de la ciutat grega dEmporion, Monografies Emporitanes 14, Barcelona, 2006.
167
Nieto, X., Santos, M., El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicen, Monografies del CASC 7, Girona,
2008.
Olcina, M., Ramn, J. J. (eds.), Huellas griegas en la Contestania ibrica, Catlogo de la exposicin
en el Museo Arqueolgico de Alicante (abril-octubre 2009), Alicante, 2009.
Olmos, R., Historiografa de la presencia y del comercio griego en Espaa, Boletn de la Asociacin de Amigos de la Arqueologa 30-31, Madrid, 1991, 123-133.
Olmos, R., Las inquietudes de la imagen ibrica: diez aos de bsquedas, Revista de Estudios
Ibricos 2, Madrid, 1996, 65-90.
Prez, R., Olcina, M., Soler, J., Musealizacin de la Illeta dels Banyets. Gua de Visita (El Campello, Alicante), Alicante, 2006.
Picazo, M., La cermica tica de Ullastret, Barcelona, 1977.
Puig, A. M., Martin, A., La colnia grega de Rhode (Roses, Alt Empord), Srie Monogrfica 23,
Museu dArqueologia de Catalunya-Girona, Girona, 2006.
Rodrguez-Ariza, M.O., Tutugi. Nuevos trabajos, en A. M. Adroher, J. Blnquez (eds.), Ier
Congreso Internacional de Arqueologa Bastetana (Baza, 2008), Serie Varia, n. 9, Universidad de
Granada y Universidad Autnoma de Madrid, Madrid, 2008, 317-333.
Rodrguez Somolinos, H., Inscriptiones Graecae Antiquissimae Iberiae, en J. Mangas, D. Plcido (eds.), Testimonia Hispaniae Antiquae II A, Madrid, 1998, 333-362.
Rouillard, P., Les Grecs et la Pninsule Ibrique du VIIIe au IVe sicle avant Jsus-Christ, Paris,
1991.
Ruiz, A., Rsquez, C., Hornos, F., Las necrpolis ibricas en la Alta Andaluca, en J. Blnquez,
V. Antona (eds.), Congreso de Arqueologa Ibrica: las necrpolis (Madrid, 1991), Madrid, 1992,
397-430.
Tras, G., Cermicas griegas de la pennsula Ibrica, 2 vols., The William L. Bryant Foundation,
Valencia, 1968.
Villaronga, L., Monedes de plata emporitanes dels segles V-IV aC., Complements dActa Numismtica 2, Barcelona, 1997.
Villaronga, L., Les monedes de plata dEmporion, Rhode i les seves imitacions. De principi del segle
III aC fins a larribada dels romans, el 218 aC., Complements dActa Numismtica 5, Barcelona,
2000.
Villaronga, L., Les dracmes emporitanes de principi del segle II aC, Complements dActa Numismtica 7, Barcelona, 2002.
Villaronga, L., La plata emporitana: de la Segona Guerra Pnica, final del segle III aC, Complements dActa Numismtica 8, Barcelona, 2003.
168
SITIOS WEB
LLOCS WEB
Web de esta asociacin privada, cuyo principal recurso es la Revista de Museologa, que
publica artculos sobre el mundo de los museos, gestin, historia, colecciones...
www.apme.es
www.apme.es
Projecte, de contingut turstic, creat per promocionar el patrimoni ibric del Baix Arag.
Es tracta duna xarxa de centres dinterpretaci temtics que tracten diversos aspectes de
la cultura ibrica i les seves relacions amb
altres pobles. Sofereix, tamb, informacions
per visitar diferents jaciments.
www.iberosenaragon.net
www.iberosenaragon.net
DIRECTORI DE MUSEUS ESPANYOLS
DIRECTORIO DE MUSEOS ESPAOLES
Especialmente, es interesante para las colecciones arqueolgicas griegas la web del Museo
Arqueolgico Nacional: http://man.mcu.es/
Web dun dels museus arqueolgics ms innovadors en la museografia espanyola. Informacions prctiques sobre la visita i sobre la
collecci. Igualment facilita informaci sobre el jaciment de la Illeta dels Banyets, amb
dades prctiques i histriques.
www.marqalicante.com
www.marqalicante.com
169
MUSEOS DE PORTUGAL
MUSEUS DE PORTUGAL
www.museusportugal.org
www.museusportugal.org
MUSEU DARQUEOLOGIA DE CATALUNYA
Web sobre los museos y yacimientos arqueolgicos gestionados por la Generalitat de Catalunya con informacin sobre su situacin,
horarios, actividades y servicios. Igualmente
permite acceder a la Ruta dels Ibers, con informaciones y actividades sobre los yacimientos arqueolgicos ibricos abiertos al pblico
en Catalunya.
www.mac.cat
www.mac.cat
Web de esta Comunidad Autnoma que recoge tanto la red de Parques Arqueolgicos
como los yacimientos y museos de gestin
directa. Est especialmente enfocada a la planificacin de visitas culturales.
Web daquesta Comunitat Autnoma que recull tant la xarxa de Parcs Arqueolgics com
els jaciments i museus de gesti directa. Est
especialment destinat a la planificaci de visites culturals.
www.patrimoniohistoricoclm.es
www.patrimoniohistoricoclm.es
www.juntadeandalucia.es/cultura/museos
www.juntadeandalucia.es/cultura/museos
170
Web sobre els museus i jaciments arqueolgics gestionats per la Generalitat de Catalunya amb informaci sobre la seva ubicaci,
horari, activitats i serveis. Igualment permet
accedir a la Ruta dels Ibers, amb informa
cions i activitats sobre els jaciments arqueolgics ibrics oberts al pblic de Catalunya.
www.museuprehistoriavalencia.es/ruta_iberica_valenciana
www.museuprehistoriavalencia.es/ruta_iberica_valenciana
Web del Centro Andaluz de Arqueologa Ibrica que ofrece informaciones para visitar diversos museos y zonas arqueolgicas ibricas
puestas en valor, especialmente, en la provincia de Jan.
www.viajealtiempodelosiberos.com
www.viajealtiempodelosiberos.com
171
IBERIA GRAECA.
EL LEGADO ARQUEOLGICO GRIEGO EN
LA PENNSULA IBRICA
Instituciones editoras | Institucions editores |
Editing institutions |
Centro Iberia Graeca (Ministerio de Educacin,
Cultura y Deporte de Espaa; Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya; Ajuntament de lEscala)
Instituto Cervantes de Atenas
Globusvisi
Instituto Cervantes de Atenas
Museo Arqueolgico de Alicante
Museu dArqueologia de Catalunya-Barcelona
Museu dArqueologia de Catalunya-Girona
Museu dArqueologia de Catalunya-Empries
Museu dArqueologia de Catalunya-Ullastret
Museo Arqueolgico Nacional (Madrid)
Y las instituciones o referencias que se relacionan en las figuras/I les institucions o referncies que es relacionen en les figures/ And the
institutions or references that are given in the
figures/ .
173
INSTITUTO CERVANTES
(www.cervantes.es)
174
Nanna Papanicolau