Está en la página 1de 20

ACCI SOCIOEDUCATIVA PER A LA INCLUSI SOCIAL

Bsica
Aubert, A., Flecha, A., Garca, C., Flecha, R., & Racionero, S.,
Aprendizaje dialgico en la sociedad de la informacin, ltima edici
disponible, Hipatia
Bourdieu, P., & Passeron, J.C., La Reproduccin, ltima edici
disponible, Popular
De Botton, L., Puigvert, L., & Taleb, F., El velo elegido, ltima edici
disponible, El Roure
Echeita Sarrionandia, G., Educacin para la inclusin o educacin sin
exclusiones, ltima edici disponible, Narcea
Flecha, R., Compartiendo palabras. El aprendizaje de las personas
adultas a travs del dilogo, ltima edici disponible, Paids
Flecha, R., Educacin de personas adultas. Propuestas para los aos
90, ltima edici disponible, El Roure
Freire, P., Pedagoga del Oprimido, ltima edici disponible, Siglo XXI
Gmez, J., Latorre, A., Snchez, M., & Flecha, R., Metodologa
Comunicativa Crtica, ltima edici disponible, El Roure
Oliver, E., & Valls, R., Violencia de gnero. Investigaciones sobre
quines, por qu y cmo superarla, ltima edici disponible, El Roure
Sen, A., Desarrollo y Libertad, ltima edici disponible, Planeta
Complementria
Atkinson, A., & Marlier, E. (Eds.). (2010). Income and living conditions
in Europe. Eurostat Statistical books. Luxembourg: Publications Office
of the European Union.
Aubert, A. (2011). Moving beyond social exclusion through dialogue.
International Studies in Sociology of Education, 21(1), 63-75.

Aubert, A., Flecha, R., Garca C., Flecha, A., & Racionero, S. (2008).
Aprendizaje dialgico en la sociedad de la informacin. Barcelona:
Hipatia.
Aubert, A., & Garcia, C. (2009). La pedagoga crtica y el xito
acadmico de todos y todas. Teora de la Educacin. Educacin y
cultura en la sociedad de la informacin, 10(3), 229-241.
Aubert, A., Garcia, C., & Racionero, S. (2009). Aprendizaje dialgico.
Cultura y Educacin, 21(2), 129-139.
AAVV. (2011). El adolescente y su entorno en el siglo XXI. Instantnea
de una dcada. Esplugues del Llobregat: Hospital Sant Joan deDu.
Disponible a: http://www.faroshsjd.net/adjuntos/1877.1Faros_5_cast.pdf
Ayala Can, L., & Martnez Lpez, R. (2001). Pobreza y exclusin
social en la Unin Europea: la nueva estratificacin social en
perspectiva. Documentacin social, 123, 245-267.
Balsells, A., & Alsinet, C. (2000). Infancia y adolescencia en riesgo
social. Lleida: Milenio.
Barajas, E., & Sarrate, M.L. (2002). La educacin de personas adultas.
Reto de nuestro tiempo. Madrid: Dykinson.
Barudy, J., & Dantagnan, M. (2005). Los Buenos tratos a la infancia:
parentalidad, apego y resiliencia. Barcelona: Gedisa.
Bhalla, A. S. (1999). Poverty and exclusion in a global world. New York:
St. Martins Press.
Binstock, R. H. (2010). From compassionate ageism to
intergenerational conflict? The Gerontologist, 50(5), 574-585.
Blanco, I. (2010). Governana, polis participativa i inclusi social.
Poltiques dinclusi social, Collecci Inclusi Social, 2, 203-215.

Bradbury, B., Jenkins, S., & Micklewright, J. (2001). The dynamics of


child poverty in industrialised countries. New York: Cambridge
University Press.
Consejo Econmico y Social. (2003). Informe 4/2003, sobre la
situacin de las personas con discapacidad en Espaa. Madrid.
Consell interuniversitario de Catalunya. (2005). Projecte universitat i
discapacitat a Catalunya UNI.DIS.CAT. Barcelona.
Dean, E. (2012). Building resilience. Nursing standard (Royal College
of Nursing Great Britain), 26(32).
Domnguez, C., Flecha, A., & Fernndez, M. (2004). Mujeres gitanas y
Mercado laboral: mecanismos para superar su triple exclusin. LanHarremanak, Revista de Relaciones Laborales: Minoras culturales y
nuevas tecnologas, II, 81-93.
Elboj, C., Puigdellvol, I., Soler, M., & Valls, R. (2002). Comunidades de
aprendizaje. Transformar la educacin. Barcelona: Gra.
Elboj, C., & Puigvert, L. (2004). Interaction among other women:
Personal and social meaning. Journal of Social Work Practice. London:
Gran Bretanya.
Escolar, J. et al. (2002). Integraci sociolaboral de les persones amb
discapacitat: situaci, comproms i reptes de futur. Lleida: Editorial
Pags.
Estivill, J. (Coord.). (2010). LObservatori Catal dela Pobresa, la
Vulnerabilitat i la Inclusi Social: fonaments i precedents europeus.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Catal d'Assistncia i
Serveis Socials. Disponible a:
http://www20.gencat.cat/docs/dasc/01Departament/08Publicacions/Co
leccions/inclusio_social/num_1/observatori_pobresa.pdf

European Commission. (2010). Communication from the Commission


to the European Parliament, the Council, the European Economic and
Social Committee and the Committee of the Regions. The European
Platform against Poverty and Social Exclusion: A European framework
for social and territorial cohesion. SEC (2010) 1564 final. Brussels:
European Commission. Disponible a: http://eurex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?
uri=COM:2010:0758:FIN:EN:PDF
European Commission. (2010). Youth on the Move: An initiative to
unleash the potential of young people to achieve smart, sustainable
and inclusive growth in the European Union. Luxembourg: Publications
Office of the European Union. Disponible a:
http://europa.eu/youthonthemove/index_en.htm
European Commission. (2010). Why socio-economic inequalities
increase? Facts and policy responses in Europe. Brussels: European
Commission.
European Commission. (2008). European Year for Combating Poverty
and Social Exclusion 2010. Strategic Framework. Brussels: European
Commission, DG Employment, Social Affairs and Equal Opportunities.
Farley, L. (2004). Bad for the Body, Bad for the Heart: Prostitution
Harms Women Even if Legalized or Decriminalized. Violence Against
Women, 10(10), 1087-1125.
Fernndez, M., Camprub, A., & Caram, A. (2010). Noves poltiques
per a noves transformacions socials. Poltiques dinclusi social,
Collecci Inclusi Social, 2, 19-32.
Fernndez del Valle, J., & Fuertes, J. (2000). El acogimiento residencial
en la proteccin a la infancia. Madrid: Pirmide.
Flecha, R. (1990). La nueva desigualdad cultural. Barcelona: El Roure.

Flecha, R., & Gmez, J. (1995). Racismo: no gracias. Ni moderno, ni


postmoderno. Barcelona: El Roure Ciencia.
Flecha, R., & Guilera, L. (2003). Participacin, inclusin y dilogo en
Educacin Democrtica de Personas Adultas. Fenix. Revista
Pernambucana de Educacin Popular y de Educacin de Adultos, 2,
15-22.
Flecha, R., & Serradell, O. (2005). Europa 2010: Hacia una educacin
de calidad, democrtica e inclusora. Revista Radio y Educacin.
Personas adultas y nuevas tecnologas, 55, 51-65.
Flecha, R., Touraine, A., & Wieviorka, M. (2004). Conocimiento e
identidad. Voces de grupos culturales en la investigacin social.
Barcelona: El Roure Cincia.
Flecha, R., Vargas, J., & Dvila, A. (2004). Metodologa comunicativa
de investigacin y cohesin social en Europa. Lan-Harremanak,
Revista de Relaciones Laborales: Minoras culturales y nuevas
tecnologas, II, 23-33.
Freitas, M.J., Friesenhahn, G.J., Frost, E., & Michailidis, M. (2005).
Children, Young People and Families. Roma: Carocci.
Fundaci Caixa Catalunya. (2008). Informe de la Inclusi Social a
Espanya. Disponible a: 3
Garca Carrasco, J. (1997). Educacin de Adultos. Barcelona: Ariel.
Garcia, C., Ferrada, D., & Ruz, L. (2011). Other Women in research:
overcoming social inequalities and improving scientific knowledge
through the inclusion of all voices. Qualitative Inquiry, 17(3), 284-294.
doi: 10.1177/1077800410397807
Garcia, C., Larena, R., & Mir, I. (2012). Overcoming gender
stereotypes & improving learning through the participation 'Other

Women' in schools. REMIE-Multidisciplinary Journal of Educational


Research, 2(1), 37-55.
Garca Yeste, C., Lastikka, A.L., & Petreas, C. (2013). Learning
Communities. Scripta Nova, 427(XVII). Disponible en:
http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-427/sn-427-7.htm
Garcia, C., Martn, N., & Samp, M. (2012). La Implicacin y la
Participacin de las Familias: Elementos Clave para la Mejora del
Aprendizaje en los Centros Educativos con Alumnado Inmigrante.
Indivisa. Boletn de Estudios y de Investigacin, 13, 192-212.
Garcia, C., & Pulido, C. (2010). Internet y los abusos sexuales a
menores. Herramientas para la transformacin.Revista Trabajo Social
Global, 1(2), 183-201.
Garca, C., Tellado, I., & Chiapelli, T. (2010). Visi general de la
discussi sobre les rees dexclusi del projecte INCLUD-ED. Temps
dEducaci, 38, 185-202.
Garcia, C., & Yuste, M. (2012). La formacin de las familias para el
aprendizaje de la comunidad. Cuadernos de Pedagoga, 429, 58-60.
Glick, B. (2006). Cognitive behavioural interventions for at-risk youth.
Kingston: Civic Research Institute, Inc.
Gmez, C., Oliver, E., & Sord, T. (2004). Tendencias en Europa:
exclusin e inclusin social y laboral de la comunidad gitana. LanHarremanak, Revista de Relaciones Laborales: Minoras culturales y
nuevas tecnologas, II, 34-49.
Gonzlez, M. (2002). Risc i protecci social en el maltractament
infantil: la perspectiva dels models organitzadors. Girona: Universitat
de Girona. Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida.

Gonzlez, R., & Santana, J.D. (2001). Violencia en parejas jvenes.


Madrid: Psicologa Pirmide.
Guest, Y. (2012). Reflections on resilience: a psicho-social exploration
of the lifelong impact of having been in care during childhood. Journal
of Social Work Practice, 26(1), 109-124.
Holstein, M. B., & Minkler, M. (2003). Self, society and the new
gerontology. The Gerontologist, 43(6), 787-796.
IMSERSO. (2010). Libro blanco del envejecimiento activo. Madrid:
IMSERSO / Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Disponible a:
http://www.imserso.es/InterPresent1/groups/imserso/documents/binari
o/extlbenvact20110126.pdf
IMSERSO. (2008). Las personas mayores en Espaa. Madrid:
IMSERSO / Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Disponible a:
http://www.imserso.es/InterPresent1/groups/imserso/documents/binari
o/infppmm2008.pdf
Latorre, M., Gmez, A., & Engel, L. (2010). Metodologia comunicativa
crtica, transformaci i inclusi social. Temps dEducaci, 38, 153-165.
Macedo, D., & Freire, P. (1989). Alfabetizacin. Lectura de la palabra y
lectura de la realidad. Barcelona: Paids.
Medina, O. (1997). Modelos de educacin de personas adultas.
Barcelona: El Roure.
Melgar, P., & Rammel, S. (2010). Anlisi de la dimensi de gnere en
el marc del projecte INCLUD-ED per adesenvolupar prctiques
educatives inclusives. Temps dEducaci, 38, 167-183.
Melgar, P., & Valls, R. (2010). Estar enamorada de la persona que me
maltrata. Trabajo Social Global, 1(2), 148-161.

Melillo, A., & Surez Ojeda, E.N. (2001). Resiliencia. Descubriendo las
propias fortalezas. Argentina: Paids.
Oliver, E., Soler, M., & Flecha, R. (2009). Opening schools to all
(women): efforts to overcome gender violence in Spain. British Journal
of Sociology of Education, 30(2), 207-218.
Oswold, F., Jopp, D., Rott, C., & Wahl, H. (2011). Is aging in place a
resource for or risk to life satisfaction? The Gerontologist, 51(2), 238250.
Paugam, S., & Hernndez Daz, M. (Trad.). (2007). Las formas
elementales de la pobreza. Madrid: Alianza Editorial.
Prez Serrano, G. (Coord.). (2006). Intervencin y desarrollo integral
en personas mayores. Madrid: Editorial Universitas.
Prez Serrano, G. (Coord.). (2004). Cmo intervenir en personas
mayores. Madrid: Dykinson.
Persson, D. I. (2009). Unique challenges of transgender aging:
Implications from the literature. Journal of Gerontological Social Work,
52(6), 633-646.
Puigdellvol, I., & Krastina L. (2010). Inclusi i segregaci a lescola:
prctiques inclusives i excloents amb lalumnat vulnerable. Temps
dEducaci, 38, 95-113.
Puigvert, L. (2001). Las Otras Mujeres. Barcelona: El Roure.
Puigvert, L., Oliver, E., Valls, R., & Garcia Yeste, C. (2012). De la
supersticin a la ciencia: Actuaciones de xito desde la investigacin
que generan transformacin social. Revista Interuniversitaria de
Formacin del Profesorado, 73(26.1), 15-23.
Requejo, A. (2003). Educacin permanente y educacin de adultos.
Barcelona: Ariel.

Roch, E. (2012). A 300 metros de la exclusin social, a 300 metros de


la inclusin social, a 300 metros de ti. Revista de Educacin Social,
14, 1-9.
Rubio, M.J., & Monteros, S. (Coord.). (2002). La exclusin social. Teora
y prctica de la intervencin. Madrid: Editorial CCS.
Snchez-Aroca, M. (1999). La Verneda-Sant Mart: A School Where
People Dare to Dream. Harvard Educational Review, 69(3), 320-335.
Santa Cruz, I., Siles, G., & Vrecer, N. (2011). Invest for the Long Term
or Attend to Immediate Needs? Schools and the Employment of Less
Educated Youths and Adults. European Journal of Education, 46(2),
197-208.
Sarasa, S., & Sales, A. (2009). Itineraris i factors dexclusi social.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona (Sndica deGreuges). Disponible
a:
http://www.bcn.es/sindicadegreuges/pdf/ESTUDI_Itineraris_i_factors_d
_exclusio_social.pdf
Sarrate Capdevila, M. L. (2006). Atencin a las personas mayores.
Intervencin prctica. Madrid: Editorial Universitas.
Seifert, K. (2012). Youth violence: Theory, prevention, and
intervention. New York: Springer Publishing Co.
Sen, A. (2000). Desarrollo y Libertad. Barcelona: Planeta.
Sord, T. (2006). Reivindicacions educatives de la dona gitana.
Barcelona: Galerada.
Subirats, J. (Dir.) (2004). Pobresa i exclusi social. Una anlisi de la
realitat europea i espanyola. Fundaci la Caixa, Collecci Estudis
Socials, 16. Barcelona: Fundaci La Caixa.

Subirats, J. (Dir.). (2005). Anlisis de los factores de exclusin social.


Bilbao: Fundacin BBVA/ Institut dEstudis Autonmics, Generalitat de
Catalunya. Disponible a:
http://www.fbbva.es/TLFU/dat/exclusion_social.pdf
Tortosa, J.M. (2001). Pobreza y perspectiva de gnero. Barcelona:
Icaria.
Touraine, A. (1997). Podremos vivir juntos? Iguales y diferentes.
Madrid: PPC.
UAM-UNICEF. (2009). Pobreza y exclusin social de la infancia en
Espaa. Madrid: Ministerio de Sanidad y Poltica Social. Disponible a:
http://www.observatoriodelainfancia.msps.es/productos/docs/pobreza
ExcInfEspana.pdf
UNESCO. (2009). CONFITEA. VI Conferencia Internacional de
Educacin de Adultos: "Vivir y aprender para un futuro viable: El
poder del aprendizaje de adultos". Disponible a:
http://www.unesco.org/es/confinteavi/
UNESCO. (1998). CONFINTEA. V Conferencia Internacional de
Educacin de las Personas Adultas. Declaracin de Hamburgo y la
Agenda para el futuro. Hamburgo: Instituto de la UNESCO para la
Educacin.
Valls, R., Garcia, C., & Duque, E. (2008). Inclusin y exclusin social
desde la educacin en Europa. El proyecto INCLUD-ED. Quinesia.
Revista de Educacin Especial, 41, 47-59.
Valls, R., & Mulcahy, C. (2010). Projecte integrat INCLUD-ED: cohesi
social i impacte poltic a Europa. Presentaci. Temps dEducaci, 38,
91-94.

Vilar, J. (2013). Cuestiones ticas en la educacin social. Del


compromiso poltico a la responsabilidad en la prctica profesional.
Barcelona: Editorial UOC
Villalba, C. (2003). El concepto de resiliencia individual y familiar.
Aplicaciones en la intervencin social. Psychosocial Intervention,
12(3), 283-299.
Wolin, S., & Wolin, S. (2000). The struggle to be strong: how to foster
resilience in teens. Minneapolis: Free Spirit Publishing Inc.

Monogrfics en revistes:
CEESC: L'Educaci Social i la Infncia. Acompanyant cap al futur. Data
publicaci: 15/07/2003. Nmero: 03
CEESC: Educaci Social i Poltiques Socials. Una reflexi necessria.
Data publicaci: 15/05/2005. Nmero: 06
CEESC: Educaci Social i Gent Gran. La dignitat de fer-se gran. Data
publicaci: 15/01/2006. Nmero: 07
EDUSO. Revista RES: Las personas en situacin de exclusin social y
la Educacin Social. Monogrfico 30/oct/2011
EDUSO. Revista RES: Educacin Social y Personas Mayores.
Monogrfico 04/ago/2008
EDUSO. Revista RES: Educacin Social y Personas con
Discapacidades. Monogrfico24/may/2006
EDUSO. Revista RES: Infancia y Educacin Social. Monogrfico
19/nov/2005

Revistes d'impacte:
Affilia-journal of Women and Social Work
British Journal of Social Work
Child Abuse & Neglect
Child Abuse Review
Child & Family Social Work
Child Maltreatment
Children and Youth Services Review
Educational Gerontology
European Journal of Social Work
Families in Society - The Journal of Contemporary Social Services
International Social Work
Journal of Child and Family Studies
Journal of Health Care for the Poor and Underserved
Journal of Social Issues
Journal of Social Work
Journal of Social Work Education
Social Work Reserach
Social Service Review

COMUNITAT, ENTORN SOCIAL I ACCI COMUNITRIA


Bsica
Ander-Egg, Metodologa y prctica de la Animacin Sociocultural.,
CCS, 2000
Ballester, L. i Muoz, A., Treball comunitari: treball socioeducatiu en
xarxa., Revista Electrnica d'Investigaci i Innovaci Educativa i
Socioeducativa. Vol 1, nm. 1, 91-108, 2009
Bradshaw, T.K., Theories of Poverty and Anti-Poverty Programs in
Community Development., Journal of the Community Development
Society. Publication on line., 2009
Bridger, J.C. i Alter, T.R., Place, Community Development and Social
Capital., Journal of the Community Development Society. Publication
on line., 2009
Calvo, A., La animacin sociocultural. Una estrategia educativa para
la participacin., Alianza Editorial, 2002
Collet, J i Gonzlez, S., Els projectes educatius de ciutat de segona
generaci: del govern tradicional a la governana comunitria.,
Fundaci Nous Horitzons, 2004
Escudero, J., Anlisis de la realidad local. Tcnicas y mtodos de
investigacin desde la Animacin Sociocultural., Narcea, 2004
Froufe, S., Construir la animacin sociocultural., Amar, 1994
Gillet, J.C., La animacin de la comunidad. Un modelo de animacin
socioeducativa., Gra, 2006
Llena, A.; Parcerisa, A. i car, X., La accin comunitaria: diez ideas
claves., Gra, 2009
Marchioni, M., Comunidad, participacin y desarrollo., Editorial
Popular, 1999
Marchioni, M., Comunidad y cambio social. Teora y praxis de la
accin comunitaria., Editorial Popular, 2002
Navarro, S., Redes sociales y construccin comunitaria., CCS, 2004
Nikkhah, H.A. i Redzuan, M. , Participation as a Medium of
Empowerment in Community Development., European Journal of

Social Sciences. Vol 11, nm. 1, 2009


Prez-Campanero, M.P., Cmo detectar las necesidades de
intervencin socioeducativa., Narcea, 1991
Pose Porto, H.M., La cultura en las ciudades. Un quehacer cvicosocial., Gra, 2006
Sol Mas, P., L'educaci social avui:la intervenci socioeducativa a
Catalunya., Universitat de Girona, 2005
Trilla, J., Animacin sociocultural. Teora, programas y mbitos., Ariel,
1997
Trilla, L. i Garca, I., Infncia, temps lliure i participaci social. Informe
2002. La infncia i les famlies als inicis del segle XXI., web del CIIMU,
2002

Durant el curs s'especificar la bibliografia de lectura


obligatria i d'ampliaci. Es podran afegir textos que no
apareixen en aquest llistat.
Antn, Antonio (2012). Poltica social en tiempos de crisis. Cuadernos
de Trabajo Social, 25(1), 49-62. Disponible en
http://revistas.ucm.es/index.php/CUTS/article/view/38433/37174
Bermdez Rey, Mara Teresa (2011) Animacin sociocultural en el
Hospital Materno Infantil de Oviedola experiencia del voluntariado de
Cruz Roja. Pulso: revista de educacin, 34:89-99. Disponible en
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3793714.pd
Biglia, Barbara (2007) Teoras sobre/para/desde/en/por? los
movimientos sociales. Agora: revista de ciencias sociales, 17:
Volumen I: 83-102.
http://www.academia.edu/attachments/29558719/download_file
Biglia, B. (2013) Experiencias fronterizas y efectos de las movilidades
sociales y de clase. Papers, Revista de Sociologa, 98/ 4: 751-772

Biglia, Barbara, & Olivella-Quintana, Maria (2014) Evolution and


involution in the sexual and reproductive health services in Catalonia
(Spain), Women's Studies International Forum. Disponible en
https://www.academia.edu/6538250/Evolution_and_involution_in_the_
sexual_and_reproductive_health_services_in_Catalonia_Spain_
Bonet, Jordi (2011). Cuando cmo participar importa. Anlisis de los
impactos de la participacin ciudadana en las polticas de
regeneracin del centro histrico de Barcelona. URBS. Revista de
Estudios Urbanos y Ciencias Sociales, 1(1), 4-26. Recuperado el XX de
XX de 20XX, de
http://nevada.ual.es:81/urbs/index.php/urbs/article/view/bonet_marti
Bonet, Jordi i Ubasart, Gemma (2010) Guia de Govern Local.
Barcelona: Icaria. Disponible en
https://www.academia.edu/attachments/6521654/download_file?
st=MTQwNDQ4NzU4Nyw4My4zNC43Mi4yMTYsNzYxMjU
%3D&s=sidebar
CarideE Gmez, Jos Antonio (2005) La animacn Sociocultural y el
desarrollo comunitario como educacin social. Revista de Educacin,
336: 73-88. http://www.revistaeducacion.mec.es/re336/re336_05.pdf
Collectiu Punt 6 (2011) Construyendo entornos seguros desde la
perspectiva de gnero. Programa Ciutats i Persones, Institut de
Cincies Politiques i Socials. Informe nmero 5.
http://punt6.files.wordpress.com/2011/03/construyendoentornossegur
os-colc2b7lectiu-punt-6.pdf Collectiu Punt 6 (2013) Dones treballant.
Guia de reconeixement urb amb perspectiva de gnere..
Barcelona:Collectiu Punt 6. Disponible en
http://punt6.files.wordpress.com/2011/03/dones-treballant-finalbaixa.pdf
Colombo, Clelia (2006). Innovaci democrtica i TIC, cap a una
democrcia participativa?. A: Segon Congrs sobre Internet, Dret i

Poltica: Anlisi i prospectiva [monogrfic en lnia]. IDP. Revista


dInternet,Dret i Poltica. Nm. 3. UOC. [Data de consulta:
06/02/2013]. http://www.uoc.edu/idp/3/dt/cat/colombo.pdf
del Toro Alonso, Vctor (2013) El Juego como herramienta educativa
del Educador Social en actividades de Animacin Sociocultural y de
Ocio y Tiempo libre con nios con Discapacidad. Revista de Educacin
Social, 1 (6). Disponible en
http://riberdis.cedd.net/bitstream/handle/11181/4025/El%20juego
%20como%20herramienta%20educativa.pdf?
sequence=1&rd=0031601374123668
Douglas Harper (2002) Talking about pictures: A case for photo
elicitation. Visual Studies, 17:1, 13-26. Disponible en
http://dx.doi.org/10.1080/14725860220137345
Escarbajal de Haro, A.; Martnez de Miguel Lpez S. (2012) El papel de
la educacin y los museos en la inclusin social. Una contribucin
desde la animacin sociocultural. Infancia, Derechos y Educacin, 30,
(2). Disponible en http://revistas.um.es/educatio/article/view/160921
Folgueiras P., Luna E., Palau B. (2010) Ciudadana Participacin y
aprendizaje-servicio: del centro educativo a la comunidad. Tzhecoen,
5: 92-107. Disponible
en http://www.clayss.org.ar/archivos/TZHOECOEN-5.pdf
Gil-Jaurena, Ins (2013) Enfoque intercultural y animacin
sociocultural: convergencias y reflexiones. Revista Iberoamericana de
Educacin (digital), 61/4. Available at SSRN:
http://papers.ssrn.com/sol3/Delivery.cfm/SSRN_ID2261935_code18962
83.pdf?abstractid=2261935&mirid=1
Herrera Menchn, Mara del Mar (2006) La animacin sociocultural.
Una prctica participativa de educacin social. Revista de Estudios de

Juventud, 74: 7393.http://www.injuve.es/sites/default/files/revista74_articulo4.pdf


Lpez, Omar Garca-Prez Jos Vicente Pea Calvo, Carmen M
Fernndez Garca, (Coordinadores) CRISIS SOCIAL Y EL ESTADO DEL
BIENESTAR: LAS RESPUESTAS DE LA PEDAGOGA SOCIAL. Disponible
en http://dialnet.unirioja.es/descarga/libro/544351.pdf
Lpez Serrano, C.J. et al. (2012). El uso de tcnicas de animacin
sociocultural en la Universidad mejora las relaciones interpersonales
entre profesores y estudiantes en la Universidad. ReiDoCre 1, Art. 9:
67-75 [http://hdl.handle.net/10481/21945]
Martnez Rodrguez, F.M. y Entrena Jimnez, S.: Accin colectiva,
movilizacin social y cooperativismo: Un ejemplo de animacin
Sociocultural en Argentina pp.506-511 En Susana Toro
Sarrate Capdevila, M. L.; Garca Llamas, J. L. y Prez Serrano, G.
(2013). Exigencias profesionales del animador/a: Competencias clave.
PedagogaSocial. Revista Interuniversitaria, 22: 75-89. Disponible en
http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/122347/1/Inv_pp_75_89.p
df
car Martnez, Xavier (1999) Teora y prctica de la animacin teatral
como modalidad de educacin no formal. Teora de la Educacin, 11
Disponible en http://gredos.usal.es/jspui/handle/10366/71868

MEDIACI SOCIAL I CULTURAL


Bsica
MORENO OLIVER, Francesc Xavier (coord) i AADD, Bases de Mediaci,
2014, Servei de Publicacions UAB
MARTNEZ MANENT, Joan, Mediaci comunitria: de "la promesa de
mediaci" a la cultura de la pau i mediaci, 2014, Servei de

Publicacions UAB
AA DD, Llibre Blanc de la Mediaci a Catalunya, 2010,
http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/Pu
BARUCH BUSH, R.A, - FOLGUER, J. P. , La Promesa de Mediacin.
Como afrontar el conflicto a travs del fortalecimiento propio y el
reconocimiento de los otros., 1996, Ed. GRANICA. SA.
AA DD, Gesti i resoluci de conflictes al segle XXI: ciutadania i
violncia, 2003, AJUNTAMENT SABADELL - FUNDACI CAIXA
SABADELL
BRUL, Alain, Saber dialogar y convencer., 1999, OCTAEDRO
CALCATERRAM Ruben A, Mediacin estratgica, 2002, GEDISA
DIEGO VALLEJO, R., Mediacin: proceso, tcticas y tcnicas, 2006,
PIRMIDE
FOLGUER, J. P., La promesa de la mediacin, 1996, GRANICA
LEDERACH, J.P. , El abec de la paz y los conflictos, 2000, CATARATA
MUNDUATE, L. Y MEDINA, J, Gestin del conflicto, negociacin y
mediacin. , 2005, PIRMIDE
REDORTA, J., Como analizar los conflictos. La tipologia de conflictos
como herramienta de mediacin., 2007, PAIDS
SIX, J.F., Dinmica de la mediacin, 1997, PAIDS
SUARES, M, Mediacin, conducccin de disputas, comunicaciones y
tcnicas, 1997, PAIDS
VILLAGRASA, C. (Coord.), La mediaci: l'alternativa multidisciplinaria
a la resoluci de conflictes., 2004, PORTIC
VIAS CIRERA, Jess, Conflictos en los centros educativos. Cultura
organizariva y mediacin para la convivencia, 2004, GRA
VINYAMATA, Eduard, Conflictologia. Teora y prctica en Resolucin de
Conflictos, 2001, ARIEL PRACTICUM
TORRENGO; Juan Carlos , Mediacin de Conflictos en instituciones
educativas. Manual para la formacin de mediadores, 2000, NARCEA
Complementria

AMOROS, M.; CAMPS, F. Y PASTOR, X., Mediaci Comunitria i Gesti


Alternativa de Conflictes a Catalunya. Una guia per a la
Governabilitat, 2000, FUNDACI JAUME BOFILL
BARONA VILAR, Silvia (Coord.), La mediacin penal para adultos,
2009, Tirant lo Blanch
BARRERA ALGARIN, Evaristo (coord) i AA DD, Mediacin: Elaboracin
de proyectos. Casos prcticos, 2010, Ed. Tecnos
BOQU, M. C., Gua de mediacin escolar, 2007, OCTAEDRO
ROSSNER, D., i altres, La mediaci penal, 1999, Centre dEstudis
Jurdics i Formaci Especialitzad
SORIA, M.A.; VILLAGRASA, C. y ARMADANS, I. (Coord), Mediacin
familiar : conflictos, tcnicas, mtodos y recursos, 2008, BOSH
TURCHET, Philippe, El llenguatge del cos. Com comprendre a l'altre a
travs dels seus gestos, 2005, PAGS EDITORS

PROGRAMES, INSTITUCIONS, SERVEIS I RECURSOS PER


LACCI SOCIOEDUCATIVA
Bsica
Jaume TRILLA, La Educacin fuera de la escuela : mbitos no
formales y educacin social, Madrid, 2003, ARIEL EDUCACIN
Gloria PREZ SERRANO, Pedagoga social-Educacin social, Madrid,
2004, NARCEA
A.S. MAKARENKO, traducci de Dolors Chavarria, Poema Pedaggic,
Vic, 2006, EUMO
Merc Romans, Antoni Petrus y Jaume Trilla, De profesin:
educador(a) social, Barcelona, 2000, PAIDS IBRICA
Tesi realitzada per Alfons Martinell i Sempere ; dirigida per Salom
Marqus i Sureda, Configuraci dels antecedents professionals de
l'educador especialitzat social a Catalunya (1960-90) des d'una
perspectiva histrica, GIRONA,, UdG
Amando VEGA FUENTE, La Educacin social ante la discapacidad,
Archidona, 2003, ALJIBE

Constancio MNGUEZ (coordinador), La Educacin social : discurso,


prctica y profesin, Madrid, 2005, DYKINSON
Eva BRETONES (coordinadora), Planificaci i avaluaci en el camp de
l'educaci social : documents de lectura, Barcelona, 2010, UOC
Conrad VILANOU, Jordi PLANELLA i Josep Manuel BARBERO, De la
compassi a la ciutadania : una histria de l'educaci social,
Barcelona, 2010, UOC
Leoncio VEGA, Claves de la educacin social en perspectiva
comparada, Salamanca, 2002, Hesprides

También podría gustarte