MALALTIA I MEDICINA 

02
 ACTIVITAT SOCIAL: relació metge-malalt

METGE ACTE MÈDIC/ACTE CLÍNIC MALALT

Conversa amb el malalt Símptomes

Anammesi
Exploració Senyals subjectives que
Quina malatia té Diagnòstic transmet el malalt
Pronòstic
Com serà el resultat
Indicació Terapèutica
Signes
Resultat de mètodes
Medicació i altres tractaments
d’exploració
HISTÒRIA CLÍNICA objectius
 Exploració

Exploració clínica inmediata Mitjans diagnòstics

(Tècnicament els més senzills) (Tècnicament els més potents)

Palpació Tipus
Auscultació Professionals
Reflexos nerviosos específics
Pressió arterial Anàlisi de
Temperatura fluids

Exploració Exploració
anatòmica funcional
Exploració antòmica Exploració funcional Anàlisi de fluids

RADIOGRAFIA ELECTROMIOGRAFIA SANG

ECOGRAFIA TERMOGRAFIA ORINA

ENDOSCOPIA GAMMAGRAFIA LÍQUID CEFALORAQUÍDI

MEDICINA NUCLEAR

ESCÀNER RESSONÀNCIA MAGNÈTICA SEMINOGRAMA

TOMODENSITOMETRIA
TAC

BIÒPSIA FEMTA
Electromiografía es la técnica de registro
gráfico de la actividad eléctrica producida
por los músculos esqueléticos.
Esta actividad eléctrica es conocida como el
electromiograma o “EMG”.
El EMG puede ser monitoreado a través de
electrodos insertados dentro de los
músculos (electrodos intramusculares) o a
través de electrodos en la superficie de la
piel sobre el músculo (electrodos
superficiales).
El EMG es usado por científicos para
estudiar el sistema neuromuscular, por
médicos para el diagnóstico de
enfermedades neuromusculares y por
fisioterapeutas para monitorear la
activación de músculos de un paciente.
Una de las aplicaciones más relevante de la
visión artificial en el sector sanitario se
concentra en la termografía médica, una
técnica enfocada a la medición de la
temperatura sin contacto directo y permite el
monitoreo de funciones fisiológicas que se
reflejan en variaciones de la temperatura en la
piel.
La gammagrafía ósea es un tipo
especial de procedimiento de
medicina nuclear que utiliza pequeñas
cantidades de material radioactivo
para diagnosticar y evaluar la
gravedad de una gran variedad de
enfermedades y condiciones de los
huesos incluyendo fracturas,
infecciones y cáncer.
Una gammagrafía ósea implica
inyectar una cantidad muy pequeña
de material radiactivo (marcador)
dentro de una vena. La sustancia
viaja a través de la sangre hasta los
huesos y órganos. A medida que esta
va desapareciendo, emite un poco de
radiación. Esta es detectada por una
cámara que lentamente rastrea el
cuerpo
La Ressonància Magnètica és una tècnica d’imatge
mèdica que s’utilitza per visualitzar l’estructura
interna i el funcionament del cos. No utilitza radiació
ionitzant, utilitza un potent camp magnètic per
alinear la magnetització nuclear dels àtoms
d’hidrogen en l’aigua del cos i que produeixin un
camp magnètic detectable per l’escàner.
 ANÀLISI DE SANG

EXTRACCIÓ DE SANG TUBS AMB HEPARINA (Anticoagulant)

HEMOGRAMA: Informació relativa als elements cel·lulars (Hematies, Leucòcits i Plaquetes)

HEMATÒCRIT: Percentatge de glòbuls vermells respecte del volum total de sang
HEMOGLOBINA: Proteïna que transporta O2 i que es troba dins dels Hematies (Color vermell).
FÒRMULA LEUCOCITÀRIA: És la proporció dels diferents tipus de Leucòcits.
HEMATÒCRIT PLASMA: Aigua i substàncies que
queden desprès de treure les
cèl·lules (Hematòcrit).
VALORS DE REFERÈNCIA:
límits entre els quals s’han de
trobar substàncies o
componets d’un fluid i
depenen de la població, de
l’edat, del sexe, de les
patologies.

Interpretar una anàlisi de

sang
http://www.elmundo.es/elm
undosalud/especiales/2005/0
5/analisis_sangre/index.html
 
 El sucre senzill (Glucosa) que viatge per la sang
és emmagatzemat en forma de GLUCÒGEN
(Polisacàrid) en els músculs i el fetge.
GLUCÈMIA: contingut de glucosa que té la sang.
Es regula amb la INSULINA que fabrica el
pàncrees.
La insulina fa que múscul i fetge agafin la
glucosa de la sang.

HIPOGLUCÈMIA: contingut baix de glucosa en sang, la

tenim quan fa temps que no mengem.
HIPERGLUCÈMIA: contingut alt de glucosa en sang, la
tenim quan hem mengat.
 COLESTEROL TOTAL: Suma dels dos tipus.
HDL: lipoproteïna d’alta densitat que transporta
el colesterol dels teixits al fetge per que
s’elimini per la bilis.
LDL: lipoproteïna de baixa densitat que
transporta el colesterol des del fetge als teixits i
es pot acumular en les arteries i provocar infarts
o ictus per la obstrucció del sistema circulatori.

Els greixos saturats i el colesterol dels aliments

incrementen el LDL
El tabaquisme redueixen el HDL
L’exercici físic i reduir el sobrepès baixa el LDL i
incrementa el HDL