Está en la página 1de 26

EXAMEN DE L’ASSIGNATURA 34369 No 1

BIOESTADÍSTICA I TIC APL. CC. SALUT Codi referència


exemplar examen
GRAU D’INFERMERIA
Curs 2016-17 — Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — 23/01/2017

Cognoms: Nom:

Per favor, no comence fins que tots els exemplars d’aquest examen s’hagen repartit a totes les persones que
van a realitzar-lo.
La prova consta de 40 preguntes tipus test, amb quatre possibilitats de resposta, i té una durada de 60
minuts.
Per al càlcul de la puntuació que s’obtinga en el test tinga en compte que cada tres preguntes amb resposta
incorrecta descompten una pregunta correctament contestada del total de preguntes establit. Una pregunta amb
resposta en blanc no descompta res.
Pose molta atenció en la manera que ha de marcar les respostes en la
fulla que acompanya aquest exemplar d’examen i el format del qual permet la
correcció mitjançant un lector òptic. Una resposta defectuosament marcada es
considerarà com a resposta en blanc. Marcar dues caselles per a una mateixa
pregunta es considerarà com resposta incorrecta.
No faça cap ratlla ni marca fora de les caselles de resposta. És a dir: no puntege ni ratlle
els números de les preguntes a l’esquerra de les caselles, no ratlle les lletres de les columnes de les caselles de
resposta, no fique cap ratlla per a indicar on es troba el final de les respostes, etc.
Per a indicar el DNI, escriga primer els dígits (només els
nombres, evite les lletres) en la part superior del requadre
corresponent, col.locant les unitats en l’últim requadre de
la dreta. Introduïsca zeros, si procedira, en els requadres de
la part esquerra. Després trasllade els dígits a les caselles
numerades de la part immediatament inferior.
En el cantó superior dreta d’aquesta mateixa fulla figu-
ra el codi numèric de referència de l’exemplar de l’examen,
nombre que servirà per a consultar la puntuació obtinguda
en els llistats que s’exposen en l’aula virtual i/o en el tauler
d’anuncis. Tenint en compte l’esmentat per al DNI, traslla-
de aquest nombre al requadre corresponent de la fulla de
respostes per al lector òptic.

El model (tipus) d’examen es troba especificat al peu de les pàgines del document (Exemplar A, B, etc.).
En «grup» indicar el grup de matrícula al que pertany l’alumne/a. En les caselles sense títol, numerades d’1 a
4, l’1 equival a la lletra E, el 2 a la F, i el 3 a la G.

Pot ratllar quant desitge en les fulles de les preguntes, però tinga en compte que el que realment val, en
definitiva, és el que marque en la fulla de respostes per a la correcció amb el lector òptic.
No desgrape cap fulla. Els exemplars d’aquest examen estan contats i la sostració d’algun d’ells de l’aula
serà causa de anul.lació general de la prova.
Abans de començar, assegure’s d’escriure els cognoms i el nom, així com la data i la signatura. Comprove
també que no s’hagen produït errors de fotocopiat o falte alguna fulla.

C/ Jaume Roig, s.n. 46010 València.


A
Tf: 963 864 182 (consergeria) - Fax: 963 983 035 — fac.infermeria.podologia@uv.es
EXAMEN DE LA ASIGNATURA 34369 No 1
BIOESTADÍSTICA Y TIC APL. CC. SALUD Código referencia
ejemplar examen

GRADO DE ENFERMERÍA
Curso 2016-17 — Grupos C, D (Castellano) — 1a Conv. — 23/01/2017

Apellidos: Nombre:

Por favor, no comience hasta que todos los ejemplares de este examen se hayan repartido a todas las personas
que van a realizarlo.
La prueba consta de 40 preguntas tipo test, con cuatro posibilidades de respuesta, y tiene una duración de
60 minutos.
Para el cálculo de la puntuación que se obtenga en el test tenga en cuenta que cada tres preguntas con
respuesta incorrecta descuentan una pregunta correctamente contestada del total de preguntas establecido. Una
pregunta con respuesta en blanco no descuenta nada.
Ponga mucha atención en la manera en que debe marcar las respuestas
en la hoja que acompaña este ejemplar de examen y cuyo formato permite la
corrección mediante un lector óptico. Una respuesta defectuosamente marcada
se considerará como respuesta en blanco. Marcar dos casillas para una misma
pregunta se considerará como respuesta incorrecta.
No haga ninguna raya ni marca fuera de las casillas de respuesta. Es decir: no puntee ni raye
los números de las preguntas a la izquierda de las casillas, no raye las letras de las columnas de las casillas de
respuesta, no marque ninguna raya para indicar donde se encuentra la última de las respuestas, etc.
Para indicar el DNI, escriba primero los dígitos (sólo los
números, evite las letras) en la parte superior del recua-
dro correspondiente, colocando las unidades en el último
recuadro de la derecha. Introduzca ceros, si procediera, en
los recuadros de la parte izquierda. Luego traslade los dí-
gitos a las casillas numeradas de la parte inmediatamente
inferior.
En la esquina superior derecha de esta misma hoja figu-
ra el código numérico de referencia del ejemplar del examen,
número que servirá para consultar la puntuación obtenida
en los listados que se expongan en el aula virtual y/o en el
tablón de anuncios. Teniendo en cuenta lo mencionado para
el DNI, traslade dicho número al recuadro correspondiente
de la hoja de respuestas para el lector óptico.

El modelo (tipo) de examen se encuentra especificado al pie de las páginas del documento (Ejemplar A,
B, etc.). En «grupo» indicar el grupo de matrícula al que pertenece el alumno/a. En las casillas sin título,
numeradas de 1 a 4, el 1 equivale a la letra E, el 2 a la F, y el 3 a la G.

Puede rayar cuanto desee en las hojas de las preguntas, pero tenga en cuenta que lo que realmente vale,
en definitiva, es lo que marque en la hoja de respuestas para la corrección con el lector óptico.
No desgrape ninguna hoja. Los ejemplares de este examen están contados y la sustracción de alguno de
ellos del aula será causa de anulación general de la prueba.
Antes de comenzar, asegúrese de escribir los apellidos y el nombre, así como la fecha y la firma. Compruebe
también que no se hayan producido errores de fotocopiado o falte alguna hoja.

C/ Jaume Roig, s.n. 46010 València.


A
Tf: 963 864 182 (consergeria) - Fax: 963 983 035 — fac.infermeria.podologia@uv.es
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

1 Si l’interval de confiança al 95 % per a la mitjana 1 Si el intervalo de confianza al 95 % para la media


d’una població és (52; 68), quin és l’interval de con- de una población es (52; 68), ¿cuál es el intervalo de
fiança al 99 %? confianza al 99 %?
A) (53; 72) A) (53; 72)
B) (50; 68) B) (50; 68)
C) (52; 70) C) (52; 70)
D) (51; 69) D) (51; 69)

2 Amb un interval de confiança al 95 % per a una 2 Con un intervalo de confianza al 95 % para una
mostra amb x̄ = 10, s = 4 i n = 100, si s’incorporen muestra con x̄ = 10, s = 4 y n = 100, si se incorporan
a la mostra 225 pacients i s’obtenen idèntics resultats a la muestra 225 pacientes y se obtienen idénticos re-
(quant a x̄ i s), com seria l’interval de confiança al sultados (en cuanto a x̄ y s) ¿cómo sería el intervalo
mateix nivell? de confianza al mismo nivel?
A) Més petit A) Más pequeño
B) Más gran B) Más grande
C) Igual C) Igual
D) Es necessari disposar de dades addicionals D) Es necesario disponer de datos adicionales

3 En relació a la grandària de la mostra: 3 En relación al tamaño de la muestra:


A) Ha de ser almenys d’1.000 perquè els resultats si- A) Tiene que ser por lo menos de 1.000 para que los
guin representatius de la població. resultados sean representativos de la población.
B) Tant si la grandària de mostra és petit com si és B) Tanto si el tamaño de muestra es pequeño como si
gran, els resultats seran sempre els mateixos. es grande, los resultados serán siempre los mismos.
C) La grandària dependrà del tipus d’estudi que es C) El tamaño dependerá del tipo de estudio que se
pretenga dur a terme i per tant del disseny mostral pretenda llevar a cabo y por lo tanto del diseño
que es realitze. muestral que se realice.
D) És millor que sigui petit perquè així les dades se- D) Es mejor que sea pequeño porque así los datos se-
ran més manejables i es cometran menys errors. rán más manejables y se cometerán menos errores.

4 X és una variable aleatòria que té una distribució 4 X es una variable aleatoria que tiene una distribu-
normal. A és un interval centrat en la mitjana amb ción normal. A es un intervalo centrado en la media
contingut probabilístic 0,95 i B un altre interval cen- con contenido probabilístico 0,95 y B otro interva-
trat en la mitjana amb contingut probabilístic 0,90. lo centrado en la media con contenido probabilístico
Amb aquestes premisses, es pot afirmar que. . . 0,90. Con estas premisas, se puede afirmar que. . .
A) Els punts mitjans d’A i B són diferents. A) Los puntos medios de A y B son distintos.
B) A està inclòs en B. B) A esta incluido en B.
C) B està inclòs en A. C) B esta incluido en A.
D) A i B no tenen elements comuns. D) A y B no tienen elementos comunes.

5 Si l’interval de confiança al 95 % per a la mitjana 5 Si el intervalo de confianza al 95 % para la media


és [1, 7 ; 4, 4], quina és la precisió? es [1, 7 ; 4, 4] ¿cual es la precisión?

A) 5,40 A) 5,40
B) 1,35 B) 1,35
C) 3,05 C) 3,05
D) 2,70 D) 2,70

Exemplar/Ejemplar A 1
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

6 De quin tipus és la variable que representa el nom- 6 ¿De que tipo es la variable que representa el nú-
bre de tasses de cafè que una persona sol prendre al mero de tazas de café que una persona suele tomar a
llarg d’un dia laborable? lo largo de un día laborable?
A) Variable qualitativa (categòrica) nominal A) Variable cualitativa (categórica) nominal
B) Variable qualitativa (categòrica) ordinal B) Variable cualitativa (categórica) ordinal
C) Variable quantitativa discreta C) Variable cuantitativa discreta
D) Variable quantitativa contínua D) Variable cuantitativa continua

7 La proporció d’elements que presenta una deter- 7 La proporción de elementos que presenta una de-
minada modalitat «Mi » es denomina: terminada modalitat «Mi » se denomina:

A) Proporció absoluta ordinària A) Proporción absoluta ordinaria


B) Freqüència relativa ordinària B) Frecuencia relativa ordinaria
C) Variància relativa singular C) Varianza relativa singular
D) Probabilitat absoluta singular D) Probabilidad absoluta singular

8 En el quadre 1 es representa la distribució de fre- 8 En el cuadro 1 se representa la distribució de fre-


qüències d’una variable «X», que consta de 1435 ele- cuencias de una variable «X», que consta de 1435
ments (valors). Quin nombre correspon a la casella 4 elementos (valores). ¿Qué número corresponde a la
? casilla 4 ?
A) 100 A) 100
B) log10 (1435) B) log10 (1435)
C) 1 C) 1
√ √
D) 100 D) 100

9 En el quadre 1 es representa la distribució de fre- 9 En el cuadro 1 se representa la distribució de fre-


qüències d’una variable «X», que consta de 1435 ele- cuencias de una variable «X», que consta de 1435 ele-
ments (valors). Com es calcula el valor H5 ? mentos (valores). ¿Cómo se calcula el valor H5 ?
A) H5 = (f5 + f4 )/F5 A) H5 = (f5 + f4 )/F5
B) H5 = h5 + H4 B) H5 = h5 + H4
C) No es pot calcular. C) No es pot calcular.
D) H5 = h4 + h5 D) H5 = h4 + h5

10 Si tenim les observacions d’una variable agru- 10 Si tenemos las observaciones de una variable
pades en intervals (límits exactes), la freqüència acu- agrupadas en intervalos (límites exactos), la frecuen-
mulada a un interval indica el nombre d’observacions cia acumulada a un intervalo indica el número de ob-
amb valor igual o inferior a. . . servaciones con valor igual o inferior a. . .

A) La marca de classe de l’interval A) La marca de clase del intervalo


B) Al límit inferior de l’interval B) Al límite inferior del intervalo
C) Al límit superior de l’interval C) Al límite superior del intervalo
D) Al punt mitjà de l’interval D) Al punto medio del intervalo

2 Exemplar/Ejemplar A
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

11 Fórmula emprada per aproximar el nombre 11 Fórmula utilizada para aproximar el número de
d’intervals (k) en una població o mostra de grandària intervalos (k) en una población o muestra de tamaño
N = 1000 elements d’observació. N = 1000 elementos de observación.
A) k = 1 + 3, 322 · log10 (1000) A) k = 1 + 3, 322 · log10 (1000)
√ √
B) k = e 1000 B) k = e 1000
C) k = 1000 C) k = 1000
√ √
e e
D) k = 1000 D) k = 1000

12 Els límits aparents tenen cadascun per extrems 12 Los límites aparentes tienen cada uno por extre-
valors. . . mos valores. . .
A) Sols del domini dels reals (R) A) Solo del dominio de los reales (R)
B) Incommensurables B) Inconmensurables
C) Observables C) Observables
D) Neutres D) Neutros

13 Calcular la mitjana aritmètica de l’edat d’un 13 Calcular la media aritmética de la edad de un


grup de persones, de les quals es tenen dades agru- grupo de personas, de las que se tienen datos agru-
pades de la següent manera: un 10 % tenen 20 anys, pados de la seguiente manera: un 10 % tiene 20 años,
un 20 % tenen 30 anys, un 25 % tenen 40 anys, un un 20 % tiene 30 años, un 25 % tiene 40 años, un 15 %
15 % tenen 45 anys i la resta 50 anys. tiene 45 años y el resto 50 años.

A) No es pot calcular A) No se puede calcular


B) 24,75 anys B) 24,75 años
C) 39,75 anys C) 39,75 años
D) 34,75 anys D) 34,75 años

14 Quin nom rep la línia representada en la figura 14 ¿Cómo se llama la linea representada en la figura
1? 1?
A) Corba de distribució A) Curva de distribución
B) Línia d’ajustament B) Linea de ajuste
C) Histograma C) Histograma
D) Polígon de freqüències D) Polígono de frecuencias

15 Quina és la mediana de la distribució que es re- 15 ¿Cuál es la mediana de la distribución que se


presenta en la figura 2? representa en la figura 2?
A) 26 A) 26
B) (5+12+19+26+33+40+47)/7 B) (5+12+19+26+33+40+47)/7
C) 22,5 C) 22,5
D) (8+15+22+29+36+43+50)/7 D) (8+15+22+29+36+43+50)/7

Exemplar/Ejemplar A 3
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

16 El percentatge d’individus fumadors o amb bron- 16 El porcentaje de individuos fumadores o con


quitis pot interpretar-se com una probabilitat: bronquitis puede interpretarse como una probabili-
dad:
A) De la intersecció de dos successos.
B) D’un succés condicionat a la probabilitat d’un al- A) De la intersección de dos sucesos.
tre. B) De un suceso condicionado a la probabilidad de
C) De la unió de dos successos. otro.

D) De dos successos complementaris. C) De la unión de dos sucesos.


D) De dos sucesos complementarios.

17 El percentatge d’individus amb bronquitis entre 17 El porcentaje de individuos con bronquitis entre
els fumadors pot interpretar-se com una probabilitat: los fumadores puede interpretarse como una probabi-
lidad:
A) De la intersecció de dos successos.
B) D’un succés condicionat a la probabilitat d’un al- A) De la intersección de dos sucesos.
tre. B) De un suceso condicionado a la probabilidad de
C) De la unió de dos successos. otro.
D) De dos successos complementaris. C) De la unión de dos sucesos.
D) De dos sucesos complementarios.

18 El percentatge d’individus amb bronquitis que a 18 El porcentaje de individuos con bronquitis que
més són fumadors es pot interpretar com una proba- además son fumadores se puede interpretar como una
bilitat: probabilidad:
A) De la intersecció de dos successos. A) De la intersección de dos sucesos.
B) D’un succés condicionat a la probabilitat d’un al- B) De un suceso condicionado a la probabilidad de
tre. otro.
C) De la unió de dos successos. C) De la unión de dos sucesos.
D) De dos successos complementaris. D) De dos sucesos complementarios.

19 Si A i B són dos successos disjunts o mútuament 19 Si A y B son dos sucesos disjuntos o mutuamen-
excloents, tria l’opció correcta respecte a la unió de te excluyentes, elige la opción correcta respecto a la
successos: unión de sucesos:
A) p(A ∪ B) = p(A) + p(B) + p(A ∩ B) A) p(A ∪ B) = p(A) + p(B) + p(A ∩ B)
B) p(A ∪ B) = p(A) · p(B) − p(A ∩ B) B) p(A ∪ B) = p(A) · p(B) − p(A ∩ B)
C) p(A ∪ B) = p(A) + p(B) C) p(A ∪ B) = p(A) + p(B)
D) p(A ∪ B) = p(A) + p(B) − p(A) · p(B) D) p(A ∪ B) = p(A) + p(B) − p(A) · p(B)

20 Si A i B són dos successos independents, elegeix 20 Si A y B son dos sucesos independientes, elige la
l’opció correcta: opción correcta:
A) p(A|B) = p(B) A) p(A|B) = p(B)
B) p(A ∩ B) = p(A) · p(B) B) p(A ∩ B) = p(A) · p(B)
C) p(A|B) = p(A) C) p(A|B) = p(A)
D) Les opcions B i C són correctes D) Las opciones B y C son correctas

4 Exemplar/Ejemplar A
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

21 En la unitat de medicina digestiva d’un hospital 21 En la unidad de medicina digestiva de un hospital


hi ha ingressats un total de 20 pacients dels quals 5 hay ingresados un total de 20 pacientes de los cuales
presenten un alt risc de patir una hemorràgia diges- 5 presentan un alto riesgo de sufrir una hemorragia
tiva massiva. Si triem a l’atzar 4 d’aquests pacients, digestiva masiva. Si elegimos al azar 4 de estos pa-
determinar la probabilitat que tots siguen d’alt risc. cientes, determinar la probabilidad de que todos sean
de alto riesgo.
15 14 13 12
A) · · · 15 14 13 12
20 19 18 17 A) · · ·
5 4 3 2 20 19 18 17
B) · · · 5 4 3 2
20 20 20 20 B) · · ·
5 4 3 2 20 20 20 20
C) · · · 5 4 3 2
20 19 18 17 C) · · ·
15 14 13 12 20 19 18 17
D) · · · 15 14 13 12
20 20 20 20 D) · · ·
20 20 20 20

22 Si un «test» o prova diagnòstica llança un resul- 22 Si un «test» o prueba diagnóstica arroja un re-
tat positiu sobre individus que estan sans, els resultats sultado positivo sobre individuos que están sanos, los
s’interpretaran com: resultados se interpretarán como:

A) Veritables positius A) Verdaderos positivos


B) Falsos positius B) Falsos positivos
C) Falsos negatius C) Falsos negativos
D) Veritables negatius D) Verdaderos negativos

23 Quin indicador sobre la «bondat» o precisió d’un 23 ¿Qué indicador sobre la «bondad» o precisión de
+ un «test» diagnóstico hace referencia a la especifici-
«test» diagnòstic fa referència a l’especificitat (T :
test positiu, T − : test negatiu, I: malalt, S: sa) dad (T + : test positivo, T − : test negativo, E: enfermo,
S: sano)
A) p(E|T + )
A) p(E|T + )
B) p(T − |S)
B) p(T − |S)
C) p(S|T − )
C) p(S|T − )
D) p(T + |E)
D) p(T + |E)

24 La definició «La probabilitat d’un succés A és el 24 La definición «La probabilidad de un suceso A es


quocient entre el nombre de resultats o casos favora- el cociente entre el número de resultados o casos favo-
bles a la seva realització i el nombre total de resultats rables a su realización y el número total de resultados
o casos possibles», correspon a: o casos posibles», corresponde a:
A) La definició clàssica de probabilitat proposada per A) La definición clásica de probabilidad propuesta
Pierre-Simon Laplace. por Pierre-Simon Laplace.
B) La definició del Teorema de Bayes. B) La definición del Teorema de Bayes.
C) La definició de probabilitat condicionada. C) La definición de probabilidad condicionada.
D) La definició del Teorema de la Probabilitat Total. D) La definición del Teorema de la Probabilidad To-
tal.

Exemplar/Ejemplar A 5
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

25 Si realitzem 20 observacions dicotòmiques 25 Si realizamos 20 observaciones dicotómicas (éxi-


(èxit/fracàs) independents, la variable aleatòria que to/fracaso) independientes, la variable aleatoria que
mesura el nombre d’èxits observats és: mide el número de éxitos observados es:
A) Poisson A) Poisson
B) Binomial B) Binomial
C) Normal C) Normal
D) Bernoulli D) Bernoulli

26 Una variable aleatòria, X, que solament ofereix 26 Una variable aleatoria, X, que solo ofrece dos
dos possibles resultats, es diu que és de: posibles resultados, se dice que es de:
A) Bernoulli A) Bernoulli
B) Poisson B) Poisson
C) Normal C) Normal
D) Binomial D) Binomial

27 Si X és una variable aleatòria amb una distribució 27 Si X es una variable aleatoria con una distribu-
normal, on P (X < 4) = 0, 1; tria l’opció correcta: ción normal, donde P (X < 4) = 0, 1; elige la opción
correcta:
A) P (X ≥ 4) = 0, 3
B) P (X ≥ 4) = 0, 5 A) P (X ≥ 4) = 0, 3
C) P (X ≥ 4) = 0, 9 B) P (X ≥ 4) = 0, 5

D) P (X ≥ 4) = 0, 1 C) P (X ≥ 4) = 0, 9
D) P (X ≥ 4) = 0, 1

28 Si X és una variable amb una distribució Bino- 28 Si X es una variable con una distribución Bino-
mial de paràmetres n = 16 i p = 0, 5, la seva mitjana mial de parámetros n = 16 y p = 0, 5, su media o
o esperança (µ) i la seva variància (σ 2 ) seran: esperanza (µ) y su varianza (σ 2 ) serán:

A) µ = 8; σ2 = 8 A) µ = 8; σ2 = 8
B) µ = 8; σ2 = 2 B) µ = 8; σ2 = 2
C) µ = 8; σ2 = 4 C) µ = 8; σ2 = 4
D) µ = 8; σ 2 = 0, 5 D) µ = 8; σ 2 = 0, 5

29 Quin de les següents propietats no correspon a 29 ¿Cuál de las siguientes propiedades no corres-
una variable amb una distribució normal? ponde a una variable con una distribución normal?

A) La seva funció de densitat és asimètrica, leptocúr- A) Su función de densidad es asimétrica, leptocúrtica


tica i bimodal. y bimodal.
B) Els punts d’inflexió de la seva funció de densitat B) Los puntos de inflexión de su función de densidad
es troben a la distància d’una desviació típica res- se encuentran a la distancia de una desviación tí-
pecte de la seua mitjana. pica respecto de su media.
C) El 95,44 % de les observacions no s’allunyen a més C) El 95,44 % de las observaciones no se alejan a más
de dues desviacions típiques de la mitjana. de dos desviaciones típicas de la media.
D) La seva funció de densitat té una forma de cam- D) Su función de densidad tiene una forma de cam-
pana invertida, solament té una moda, el seu coe- pana invertida, solo tiene una moda, su coeficiente
ficient d’asimetria és zero i el seu apuntament o de asimetría es cero y su apuntamiento o curtosis
curtosis també és zero. también es cero.

6 Exemplar/Ejemplar A
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

30 En un saló de festes hi ha 400 persones. Si se’ls 30 En un salón de fiestas hay 400 personas. Si se
enquesta sobre si fumen o no, quin és l’espai mostral les encuesta acerca de si fuman o no ¿cuál es el espa-
que descriu/representa a eixe nombre de fumadors? cio muestral que describe/representa a ese número de
fumadores?
A) {sí, no}
B) {fuma, no fuma} A) {sí, no}
C) {0, 1, 2,. . . ,400} B) {fuma, no fuma}

D) {0, 1} C) {0, 1, 2,. . . ,400}


D) {0, 1}

31 El quocient entre «el nombre de vegades que 31 El cociente entre «el número de veces que ocu-
ocorre un determinat fenomen referenciat a una zo- rre un determinado fenómeno referenciado a una zona
na concreta en un període determinat» i «la població concreta en un periodo determinado» y «la población
susceptible de verificar-ho» defineix el concepte de. . . susceptible de verificarlo» define el concepto de:

A) Taxa A) Tasa
B) Índex B) Índice
C) Raó C) Razón
D) Percentatge D) Porcentaje

32 Quin és el període mínim en què l’INE realitza 32 ¿Cuál es el periodo mínimo en el que el INE
els Censos de Població? realiza los Censos de Población?

A) 5 anys A) 5 años
B) 10 anys B) 10 años
C) 1 any C) 1 año
D) No existix període mínim ni màxim D) No existe periódo mínimo ni máximo

33 L’Índex de sobre-envelliment es definix com el: 33 El Índice de sobre-envejecimiento se define como


el:
A) Percentatge de població de 85 anys o més sobre la
població de 75 anys o més A) Porcentaje de población de 85 años o más sobre
B) Percentatge de població de 85 anys o més sobre la la población de 75 años o más
població de 74 anys o menys B) Porcentaje de población de 85 años o más sobre
C) Percentatge de població de 85 anys o més sobre la la población de 74 años o menos
població de 65 anys o més C) Porcentaje de población de 85 años o más sobre
D) Percentatge de població de 85 anys o més sobre la la población de 65 años o más
població de 74 anys o menys D) Porcentaje de población de 85 años o más sobre
la población de 64 años o menos

34 Com s’anomena la forma de la piràmide d’edat 34 Como se llama a la forma de la pirámide de edad
típica dels països desenvolupats amb la natalitat i la típica de los países desarrollados con la natalidad y
mortalitat estables durant un llarg període de temps. la mortalidad estables durante un largo periodo de
tiempo.
A) Bulb
B) Pagoda A) Bulbo
C) Vidriola B) Pagoda
D) Campana C) Hucha
D) Campana

Exemplar/Ejemplar A 7
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

35 Quina d’aquestes igualtats és la correcta? 35 ¿Cuál de estas igualdades es la correcta?

A) Creixement Real = (Naixements + Immigracions) A) Crecimiento Real = (Nacimientos + Inmigracio-


– (Defuncions + Emigracions) nes) – (Defunciones + Emigraciones)
B) Creixement Vegetatiu = Defuncions - Naixements B) Crecimiento Vegetativo = Defunciones - Naci-
C) Taxa d’Emigració = 100 · (Emigració/Població) mientos
D) Cap d’elles és correcta C) Tasa de Emigración = 100 · (Emigración / Pobla-
ción)
D) Ninguna de ellas es correcta

36 Es definix la Taxa de mortalitat neonatal com: 36 Se define la Tasa de mortalidad neonatal como:

A) 1000 · (nombre de defuncions d’edat <1 dia) A) 1000 · (número de defunciones de edad <1 día)
B) 1000 · (nombre de defuncions d’edat <7 dies) B) 1000 · (número de defunciones de edad <7 días)
C) 1000 · (nombre de defuncions d’edat <28 dies) C) 1000 · (número de defunciones de edad <28 días)
D) 1000 · (nombre de defuncions d’edat <1 mes) D) 1000 · (número de defunciones de edad <1 mes)

37 Si en el quinquenni 10-14 suposem que moren 3 37 Si en el quinquenio 10-14 suponemos que falle-
persones, quants Anys Potencialment de Vida Perduts cen 3 personas ¿cuantos Años Potencialmente de Vida
s’han originat? Perdidos se han originado?
A) 172,5 A) 172,5
B) 174,5 B) 174,5
C) 172 C) 172
D) 174 D) 174

38 Donat el Coeficient de Masculinitat (CM) i el 38 Dado el Coeficiente de Masculinidad (CM) y el


Coeficient de Feminitat (CF) d’una mateixa població Coeficiente de Feminidad (CF) de una misma pobla-
es pot deduir que: ción se puede deducir que:
A) CM · CF = 10000 A) CM · CF = 10000
B) CM ÷ CF = 10000 B) CM ÷ CF = 10000
C) CM + CF = 1200 C) CM + CF = 1200
D) CM − CF = 0 D) CM − CF = 0

39 Quina data de referencia utilitza la Taxa del Sal- 39 ¿Qué fecha de referencia utiliza la Tasa del Saldo
do Migratori d’un any ’X’ per al càlcul de la població? Migratorio de un año ’X’ para el cálculo de la pobla-
ción?
A) 1 de gener de l’any ’X’
B) 31 de desembre de l’any ’X–1’ A) 1 de enero del año ’X’
C) 1 de juliol de l’any ’X’ B) 31 de diciembre del año ’X–1’
D) La mitjana de la població des de gener a novembre C) 1 de julio del año ’X’
de l’any X D) La media de la población de enero a noviembre
del año ’X’

8 Exemplar/Ejemplar A
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

40 Suposem una població d’una zona A què per- 40 Supongamos una población de una zona A que
tany a la regió B, i una altra població d’una zona C pertenece a la región B, y otra población de una zona
que pertany a la regió D, on B i D pertanyen a un C que pertenece a la región D, donde B y D pertenecen
país E. Si es volguera calcular una Taxa directament a un país E. Si se quisiera calcular una Tasa direc-
estandarditzada, quina població de referència triaria, tamente estandarizada ¿qué población de referencia
d’entre les proposades a continuació? elegiría, de entre las propuestas a continuación?
A) La població que s’obté de la suma de les pobla- A) La población que se obtiene de las suma de las
cions de A i B (A+B) poblaciones A y B (A+B)
B) La població que s’obté de la suma de les pobla- B) La población que se obtiene de las suma de las
cions de C i D (C+D) poblaciones C y D (C+D)
C) La població del pais E C) La población del país E
D) Al ser una Taxa directament estandarditzada ne- D) Al ser una Tasa directamente estandarizada nece-
cessitem una Taxa de Referència i no les seues sitamos una Tasa de Referencia y no sus pobla-
poblacions ciones

Exemplar/Ejemplar A 9
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

Quadres / Cuadros

Proporció o Freqüència Percen-


Freqüència Freqüència freqüència relativa Percen- tatge
Variable X absoluta acumulada relativa acumulada tatge acumulat
Proporción o Freceuncia Porcen-
Frecuencia Frecuencia frecuencia relativa Porcen- taje
Variable X absoluta acumulada relativa acumulada taje acumulado
i Mi fi Fi hi Hi %i %Ai
1 Interval/Intervalo 1 f1 F1 h1 H1 %1 %A1
2 Interval/Intervalo 2 f2 F2 h2 H2 %2 %A2
3 Interval/Intervalo 3 f3 F3 h3 H3 %3 %A3
4 Interval/Intervalo 4 f4 F4 h4 H4 %4 %A4
5 Interval/Intervalo 5 f5 F5 h5 H5 %5 %A5
6 Interval/Intervalo 6 f6 F6 h6 H6 %6 %A6
7 Interval/Intervalo 7 f7 F7 h7 H7 %7 %A7
8 Interval/Intervalo 8 f8 F8 h8 H8 %8 %A8
9 Interval/Intervalo 9 f9 F9 h9 H9 %9 casei lla4

TOTAL casei lla1 casei lla2 casei lla3

Quadre/Cuadro 1: Distribució de freqüències d’una variable X / Distribución de frecuencias de una variable X

Sexeo
Home/ Dona/
Postre en el dinar/Postre en la comida Hombre Mujer Total
Cap de postre / Ningún postre 10 15 25
Cafè (i res més) / Café (y nada más)) 20 30 50
Fruita / Fruta 30 45 75
Gelat / Helado 40 60 100
Tarta de xocolate / Tarta de chocolate 50 75 125
Total 150 225 375

Quadre/Cuadro 2: Preferència de postre en el dinar (freqüències absolutes) / Preferencias de postre en la comida


(frecuencias absolutas).

10 Exemplar/Ejemplar A
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

Figures/ Figuras

12
Nombre de casos/Número de casos

Pes/
0 Peso (kgr)
10.20 13.20 16.58 19.20 22.20 25.20 28.95

Figura 1: La línia representada s’anomena. . . /La linea representada se denomina. . .

1.0 • •
Proporció acumulada/Proporcion acumulada


0.8

0.6


0.4

0.2 •

0.0 • X
5 12 19 26 33 40 47

Figura 2: Representació de la distribució de dades de la variable X / Representación la distribución de datos de


la variable X

Exemplar/Ejemplar A 11
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

12 Exemplar/Ejemplar A
EXAMEN DE L’ASSIGNATURA 34369 No 131
BIOESTADÍSTICA I TIC APL. CC. SALUT Codi referència
exemplar examen
GRAU D’INFERMERIA
Curs 2016-17 — Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — 23/01/2017

Cognoms: Nom:

Per favor, no comence fins que tots els exemplars d’aquest examen s’hagen repartit a totes les persones que
van a realitzar-lo.
La prova consta de 40 preguntes tipus test, amb quatre possibilitats de resposta, i té una durada de 60
minuts.
Per al càlcul de la puntuació que s’obtinga en el test tinga en compte que cada tres preguntes amb resposta
incorrecta descompten una pregunta correctament contestada del total de preguntes establit. Una pregunta amb
resposta en blanc no descompta res.
Pose molta atenció en la manera que ha de marcar les respostes en la
fulla que acompanya aquest exemplar d’examen i el format del qual permet la
correcció mitjançant un lector òptic. Una resposta defectuosament marcada es
considerarà com a resposta en blanc. Marcar dues caselles per a una mateixa
pregunta es considerarà com resposta incorrecta.
No faça cap ratlla ni marca fora de les caselles de resposta. És a dir: no puntege ni ratlle
els números de les preguntes a l’esquerra de les caselles, no ratlle les lletres de les columnes de les caselles de
resposta, no fique cap ratlla per a indicar on es troba el final de les respostes, etc.
Per a indicar el DNI, escriga primer els dígits (només els
nombres, evite les lletres) en la part superior del requadre
corresponent, col.locant les unitats en l’últim requadre de
la dreta. Introduïsca zeros, si procedira, en els requadres de
la part esquerra. Després trasllade els dígits a les caselles
numerades de la part immediatament inferior.
En el cantó superior dreta d’aquesta mateixa fulla figu-
ra el codi numèric de referència de l’exemplar de l’examen,
nombre que servirà per a consultar la puntuació obtinguda
en els llistats que s’exposen en l’aula virtual i/o en el tauler
d’anuncis. Tenint en compte l’esmentat per al DNI, traslla-
de aquest nombre al requadre corresponent de la fulla de
respostes per al lector òptic.

El model (tipus) d’examen es troba especificat al peu de les pàgines del document (Exemplar A, B, etc.).
En «grup» indicar el grup de matrícula al que pertany l’alumne/a. En les caselles sense títol, numerades d’1 a
4, l’1 equival a la lletra E, el 2 a la F, i el 3 a la G.

Pot ratllar quant desitge en les fulles de les preguntes, però tinga en compte que el que realment val, en
definitiva, és el que marque en la fulla de respostes per a la correcció amb el lector òptic.
No desgrape cap fulla. Els exemplars d’aquest examen estan contats i la sostració d’algun d’ells de l’aula
serà causa de anul.lació general de la prova.
Abans de començar, assegure’s d’escriure els cognoms i el nom, així com la data i la signatura. Comprove
també que no s’hagen produït errors de fotocopiat o falte alguna fulla.

C/ Jaume Roig, s.n. 46010 València.


B
Tf: 963 864 182 (consergeria) - Fax: 963 983 035 — fac.infermeria.podologia@uv.es
EXAMEN DE LA ASIGNATURA 34369 No 131
BIOESTADÍSTICA Y TIC APL. CC. SALUD Código referencia
ejemplar examen

GRADO DE ENFERMERÍA
Curso 2016-17 — Grupos C, D (Castellano) — 1a Conv. — 23/01/2017

Apellidos: Nombre:

Por favor, no comience hasta que todos los ejemplares de este examen se hayan repartido a todas las personas
que van a realizarlo.
La prueba consta de 40 preguntas tipo test, con cuatro posibilidades de respuesta, y tiene una duración de
60 minutos.
Para el cálculo de la puntuación que se obtenga en el test tenga en cuenta que cada tres preguntas con
respuesta incorrecta descuentan una pregunta correctamente contestada del total de preguntas establecido. Una
pregunta con respuesta en blanco no descuenta nada.
Ponga mucha atención en la manera en que debe marcar las respuestas
en la hoja que acompaña este ejemplar de examen y cuyo formato permite la
corrección mediante un lector óptico. Una respuesta defectuosamente marcada
se considerará como respuesta en blanco. Marcar dos casillas para una misma
pregunta se considerará como respuesta incorrecta.
No haga ninguna raya ni marca fuera de las casillas de respuesta. Es decir: no puntee ni raye
los números de las preguntas a la izquierda de las casillas, no raye las letras de las columnas de las casillas de
respuesta, no marque ninguna raya para indicar donde se encuentra la última de las respuestas, etc.
Para indicar el DNI, escriba primero los dígitos (sólo los
números, evite las letras) en la parte superior del recua-
dro correspondiente, colocando las unidades en el último
recuadro de la derecha. Introduzca ceros, si procediera, en
los recuadros de la parte izquierda. Luego traslade los dí-
gitos a las casillas numeradas de la parte inmediatamente
inferior.
En la esquina superior derecha de esta misma hoja figu-
ra el código numérico de referencia del ejemplar del examen,
número que servirá para consultar la puntuación obtenida
en los listados que se expongan en el aula virtual y/o en el
tablón de anuncios. Teniendo en cuenta lo mencionado para
el DNI, traslade dicho número al recuadro correspondiente
de la hoja de respuestas para el lector óptico.

El modelo (tipo) de examen se encuentra especificado al pie de las páginas del documento (Ejemplar A,
B, etc.). En «grupo» indicar el grupo de matrícula al que pertenece el alumno/a. En las casillas sin título,
numeradas de 1 a 4, el 1 equivale a la letra E, el 2 a la F, y el 3 a la G.

Puede rayar cuanto desee en las hojas de las preguntas, pero tenga en cuenta que lo que realmente vale,
en definitiva, es lo que marque en la hoja de respuestas para la corrección con el lector óptico.
No desgrape ninguna hoja. Los ejemplares de este examen están contados y la sustracción de alguno de
ellos del aula será causa de anulación general de la prueba.
Antes de comenzar, asegúrese de escribir los apellidos y el nombre, así como la fecha y la firma. Compruebe
también que no se hayan producido errores de fotocopiado o falte alguna hoja.

C/ Jaume Roig, s.n. 46010 València.


B
Tf: 963 864 182 (consergeria) - Fax: 963 983 035 — fac.infermeria.podologia@uv.es
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

1 El percentatge d’individus fumadors o amb bron- 1 El porcentaje de individuos fumadores o con bron-
quitis pot interpretar-se com una probabilitat: quitis puede interpretarse como una probabilidad:
A) De la intersecció de dos successos. A) De la intersección de dos sucesos.
B) D’un succés condicionat a la probabilitat d’un al- B) De un suceso condicionado a la probabilidad de
tre. otro.
C) De la unió de dos successos. C) De la unión de dos sucesos.
D) De dos successos complementaris. D) De dos sucesos complementarios.

2 El percentatge d’individus amb bronquitis entre 2 El porcentaje de individuos con bronquitis entre
els fumadors pot interpretar-se com una probabilitat: los fumadores puede interpretarse como una probabi-
lidad:
A) De la intersecció de dos successos.
B) D’un succés condicionat a la probabilitat d’un al- A) De la intersección de dos sucesos.
tre. B) De un suceso condicionado a la probabilidad de
C) De la unió de dos successos. otro.
D) De dos successos complementaris. C) De la unión de dos sucesos.
D) De dos sucesos complementarios.

3 El percentatge d’individus amb bronquitis que a 3 El porcentaje de individuos con bronquitis que
més són fumadors es pot interpretar com una proba- además son fumadores se puede interpretar como una
bilitat: probabilidad:

A) De la intersecció de dos successos. A) De la intersección de dos sucesos.


B) D’un succés condicionat a la probabilitat d’un al- B) De un suceso condicionado a la probabilidad de
tre. otro.
C) De la unió de dos successos. C) De la unión de dos sucesos.
D) De dos successos complementaris. D) De dos sucesos complementarios.

4 Si A i B són dos successos disjunts o mútuament 4 Si A y B son dos sucesos disjuntos o mutuamen-
excloents, tria l’opció correcta respecte a la unió de te excluyentes, elige la opción correcta respecto a la
successos: unión de sucesos:
A) p(A ∪ B) = p(A) + p(B) + p(A ∩ B) A) p(A ∪ B) = p(A) + p(B) + p(A ∩ B)
B) p(A ∪ B) = p(A) · p(B) − p(A ∩ B) B) p(A ∪ B) = p(A) · p(B) − p(A ∩ B)
C) p(A ∪ B) = p(A) + p(B) C) p(A ∪ B) = p(A) + p(B)
D) p(A ∪ B) = p(A) + p(B) − p(A) · p(B) D) p(A ∪ B) = p(A) + p(B) − p(A) · p(B)

5 Si A i B són dos successos independents, elegeix 5 Si A y B son dos sucesos independientes, elige la
l’opció correcta: opción correcta:
A) p(A|B) = p(B) A) p(A|B) = p(B)
B) p(A ∩ B) = p(A) · p(B) B) p(A ∩ B) = p(A) · p(B)
C) p(A|B) = p(A) C) p(A|B) = p(A)
D) Les opcions B i C són correctes D) Las opciones B y C son correctas

Exemplar/Ejemplar B 1
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

6 En la unitat de medicina digestiva d’un hospital 6 En la unidad de medicina digestiva de un hospital


hi ha ingressats un total de 20 pacients dels quals 5 hay ingresados un total de 20 pacientes de los cuales
presenten un alt risc de patir una hemorràgia diges- 5 presentan un alto riesgo de sufrir una hemorragia
tiva massiva. Si triem a l’atzar 4 d’aquests pacients, digestiva masiva. Si elegimos al azar 4 de estos pa-
determinar la probabilitat que tots siguen d’alt risc. cientes, determinar la probabilidad de que todos sean
de alto riesgo.
15 14 13 12
A) · · · 15 14 13 12
20 19 18 17 A) · · ·
5 4 3 2 20 19 18 17
B) · · · 5 4 3 2
20 20 20 20 B) · · ·
5 4 3 2 20 20 20 20
C) · · · 5 4 3 2
20 19 18 17 C) · · ·
15 14 13 12 20 19 18 17
D) · · · 15 14 13 12
20 20 20 20 D) · · ·
20 20 20 20

7 Si un «test» o prova diagnòstica llança un resultat 7 Si un «test» o prueba diagnóstica arroja un re-
positiu sobre individus que estan sans, els resultats sultado positivo sobre individuos que están sanos, los
s’interpretaran com: resultados se interpretarán como:
A) Veritables positius A) Verdaderos positivos
B) Falsos positius B) Falsos positivos
C) Falsos negatius C) Falsos negativos
D) Veritables negatius D) Verdaderos negativos

8 Quin indicador sobre la «bondat» o precisió d’un 8 ¿Qué indicador sobre la «bondad» o precisión de
«test» diagnòstic fa referència a l’especificitat (T + : un «test» diagnóstico hace referencia a la especifici-
test positiu, T − : test negatiu, I: malalt, S: sa) dad (T + : test positivo, T − : test negativo, E: enfermo,
S: sano)
A) p(E|T + )
B) p(T − |S) A) p(E|T + )
C) p(S|T − ) B) p(T − |S)

D) p(T + |E) C) p(S|T − )


D) p(T + |E)

9 La definició «La probabilitat d’un succés A és el 9 La definición «La probabilidad de un suceso A es


quocient entre el nombre de resultats o casos favora- el cociente entre el número de resultados o casos favo-
bles a la seva realització i el nombre total de resultats rables a su realización y el número total de resultados
o casos possibles», correspon a: o casos posibles», corresponde a:
A) La definició clàssica de probabilitat proposada per A) La definición clásica de probabilidad propuesta
Pierre-Simon Laplace. por Pierre-Simon Laplace.
B) La definició del Teorema de Bayes. B) La definición del Teorema de Bayes.
C) La definició de probabilitat condicionada. C) La definición de probabilidad condicionada.
D) La definició del Teorema de la Probabilitat Total. D) La definición del Teorema de la Probabilidad To-
tal.

10 Si realitzem 20 observacions dicotòmiques 10 Si realizamos 20 observaciones dicotómicas (éxi-


(èxit/fracàs) independents, la variable aleatòria que to/fracaso) independientes, la variable aleatoria que
mesura el nombre d’èxits observats és: mide el número de éxitos observados es:
A) Poisson A) Poisson
B) Binomial B) Binomial
C) Normal C) Normal
D) Bernoulli D) Bernoulli

2 Exemplar/Ejemplar B
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

11 Una variable aleatòria, X, que solament ofereix 11 Una variable aleatoria, X, que solo ofrece dos
dos possibles resultats, es diu que és de: posibles resultados, se dice que es de:

A) Bernoulli A) Bernoulli
B) Poisson B) Poisson
C) Normal C) Normal
D) Binomial D) Binomial

12 Si X és una variable aleatòria amb una distribució 12 Si X es una variable aleatoria con una distribu-
normal, on P (X < 4) = 0, 1; tria l’opció correcta: ción normal, donde P (X < 4) = 0, 1; elige la opción
correcta:
A) P (X ≥ 4) = 0, 3
B) P (X ≥ 4) = 0, 5 A) P (X ≥ 4) = 0, 3
C) P (X ≥ 4) = 0, 9 B) P (X ≥ 4) = 0, 5
D) P (X ≥ 4) = 0, 1 C) P (X ≥ 4) = 0, 9
D) P (X ≥ 4) = 0, 1

13 Si X és una variable amb una distribució Bino- 13 Si X es una variable con una distribución Bino-
mial de paràmetres n = 16 i p = 0, 5, la seva mitjana mial de parámetros n = 16 y p = 0, 5, su media o
o esperança (µ) i la seva variància (σ 2 ) seran: esperanza (µ) y su varianza (σ 2 ) serán:
A) µ = 8; σ2 = 8 A) µ = 8; σ2 = 8
B) µ = 8; σ2 = 2 B) µ = 8; σ2 = 2
C) µ = 8; σ2 = 4 C) µ = 8; σ2 = 4
D) µ = 8; σ 2 = 0, 5 D) µ = 8; σ 2 = 0, 5

14 Quin de les següents propietats no correspon a 14 ¿Cuál de las siguientes propiedades no corres-
una variable amb una distribució normal? ponde a una variable con una distribución normal?
A) La seva funció de densitat és asimètrica, leptocúr- A) Su función de densidad es asimétrica, leptocúrtica
tica i bimodal. y bimodal.
B) Els punts d’inflexió de la seva funció de densitat B) Los puntos de inflexión de su función de densidad
es troben a la distància d’una desviació típica res- se encuentran a la distancia de una desviación tí-
pecte de la seua mitjana. pica respecto de su media.
C) El 95,44 % de les observacions no s’allunyen a més C) El 95,44 % de las observaciones no se alejan a más
de dues desviacions típiques de la mitjana. de dos desviaciones típicas de la media.
D) La seva funció de densitat té una forma de cam- D) Su función de densidad tiene una forma de cam-
pana invertida, solament té una moda, el seu coe- pana invertida, solo tiene una moda, su coeficiente
ficient d’asimetria és zero i el seu apuntament o de asimetría es cero y su apuntamiento o curtosis
curtosis també és zero. también es cero.

15 En un saló de festes hi ha 400 persones. Si se’ls 15 En un salón de fiestas hay 400 personas. Si se
enquesta sobre si fumen o no, quin és l’espai mostral les encuesta acerca de si fuman o no ¿cuál es el espa-
que descriu/representa a eixe nombre de fumadors? cio muestral que describe/representa a ese número de
fumadores?
A) {sí, no}
B) {fuma, no fuma} A) {sí, no}
C) {0, 1, 2,. . . ,400} B) {fuma, no fuma}

D) {0, 1} C) {0, 1, 2,. . . ,400}


D) {0, 1}

Exemplar/Ejemplar B 3
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

16 El quocient entre «el nombre de vegades que 16 El cociente entre «el número de veces que ocu-
ocorre un determinat fenomen referenciat a una zo- rre un determinado fenómeno referenciado a una zona
na concreta en un període determinat» i «la població concreta en un periodo determinado» y «la población
susceptible de verificar-ho» defineix el concepte de. . . susceptible de verificarlo» define el concepto de:
A) Taxa A) Tasa
B) Índex B) Índice
C) Raó C) Razón
D) Percentatge D) Porcentaje

17 Quin és el període mínim en què l’INE realitza 17 ¿Cuál es el periodo mínimo en el que el INE
els Censos de Població? realiza los Censos de Población?
A) 5 anys A) 5 años
B) 10 anys B) 10 años
C) 1 any C) 1 año
D) No existix període mínim ni màxim D) No existe periódo mínimo ni máximo

18 L’Índex de sobre-envelliment es definix com el: 18 El Índice de sobre-envejecimiento se define como


el:
A) Percentatge de població de 85 anys o més sobre la
població de 75 anys o més A) Porcentaje de población de 85 años o más sobre
B) Percentatge de població de 85 anys o més sobre la la población de 75 años o más
població de 74 anys o menys B) Porcentaje de población de 85 años o más sobre
C) Percentatge de població de 85 anys o més sobre la la población de 74 años o menos
població de 65 anys o més C) Porcentaje de población de 85 años o más sobre
D) Percentatge de població de 85 anys o més sobre la la población de 65 años o más
població de 74 anys o menys D) Porcentaje de población de 85 años o más sobre
la población de 64 años o menos

19 Com s’anomena la forma de la piràmide d’edat 19 Como se llama a la forma de la pirámide de edad
típica dels països desenvolupats amb la natalitat i la típica de los países desarrollados con la natalidad y
mortalitat estables durant un llarg període de temps. la mortalidad estables durante un largo periodo de
tiempo.
A) Bulb
B) Pagoda A) Bulbo

C) Vidriola B) Pagoda
D) Campana C) Hucha
D) Campana

20 Quina d’aquestes igualtats és la correcta? 20 ¿Cuál de estas igualdades es la correcta?

A) Creixement Real = (Naixements + Immigracions) A) Crecimiento Real = (Nacimientos + Inmigracio-


– (Defuncions + Emigracions) nes) – (Defunciones + Emigraciones)
B) Creixement Vegetatiu = Defuncions - Naixements B) Crecimiento Vegetativo = Defunciones - Naci-
C) Taxa d’Emigració = 100 · (Emigració/Població) mientos
D) Cap d’elles és correcta C) Tasa de Emigración = 100 · (Emigración / Pobla-
ción)
D) Ninguna de ellas es correcta

4 Exemplar/Ejemplar B
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

21 Es definix la Taxa de mortalitat neonatal com: 21 Se define la Tasa de mortalidad neonatal como:

A) 1000 · (nombre de defuncions d’edat <1 dia) A) 1000 · (número de defunciones de edad <1 día)
B) 1000 · (nombre de defuncions d’edat <7 dies) B) 1000 · (número de defunciones de edad <7 días)
C) 1000 · (nombre de defuncions d’edat <28 dies) C) 1000 · (número de defunciones de edad <28 días)
D) 1000 · (nombre de defuncions d’edat <1 mes) D) 1000 · (número de defunciones de edad <1 mes)

22 Si en el quinquenni 10-14 suposem que moren 3 22 Si en el quinquenio 10-14 suponemos que falle-
persones, quants Anys Potencialment de Vida Perduts cen 3 personas ¿cuantos Años Potencialmente de Vida
s’han originat? Perdidos se han originado?
A) 172,5 A) 172,5
B) 174,5 B) 174,5
C) 172 C) 172
D) 174 D) 174

23 Donat el Coeficient de Masculinitat (CM) i el 23 Dado el Coeficiente de Masculinidad (CM) y el


Coeficient de Feminitat (CF) d’una mateixa població Coeficiente de Feminidad (CF) de una misma pobla-
es pot deduir que: ción se puede deducir que:
A) CM · CF = 10000 A) CM · CF = 10000
B) CM ÷ CF = 10000 B) CM ÷ CF = 10000
C) CM + CF = 1200 C) CM + CF = 1200
D) CM − CF = 0 D) CM − CF = 0

24 Quina data de referencia utilitza la Taxa del Sal- 24 ¿Qué fecha de referencia utiliza la Tasa del Saldo
do Migratori d’un any ’X’ per al càlcul de la població? Migratorio de un año ’X’ para el cálculo de la pobla-
ción?
A) 1 de gener de l’any ’X’
B) 31 de desembre de l’any ’X–1’ A) 1 de enero del año ’X’

C) 1 de juliol de l’any ’X’ B) 31 de diciembre del año ’X–1’


D) La mitjana de la població des de gener a novembre C) 1 de julio del año ’X’
de l’any X D) La media de la población de enero a noviembre
del año ’X’

25 Suposem una població d’una zona A què per- 25 Supongamos una población de una zona A que
tany a la regió B, i una altra població d’una zona C pertenece a la región B, y otra población de una zona
que pertany a la regió D, on B i D pertanyen a un C que pertenece a la región D, donde B y D pertenecen
país E. Si es volguera calcular una Taxa directament a un país E. Si se quisiera calcular una Tasa direc-
estandarditzada, quina població de referència triaria, tamente estandarizada ¿qué población de referencia
d’entre les proposades a continuació? elegiría, de entre las propuestas a continuación?
A) La població que s’obté de la suma de les pobla- A) La población que se obtiene de las suma de las
cions de A i B (A+B) poblaciones A y B (A+B)
B) La població que s’obté de la suma de les pobla- B) La población que se obtiene de las suma de las
cions de C i D (C+D) poblaciones C y D (C+D)
C) La població del pais E C) La población del país E
D) Al ser una Taxa directament estandarditzada ne- D) Al ser una Tasa directamente estandarizada nece-
cessitem una Taxa de Referència i no les seues sitamos una Tasa de Referencia y no sus pobla-
poblacions ciones

Exemplar/Ejemplar B 5
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

26 De quin tipus és la variable que representa el 26 ¿De que tipo es la variable que representa el nú-
nombre de tasses de cafè que una persona sol prendre mero de tazas de café que una persona suele tomar a
al llarg d’un dia laborable? lo largo de un día laborable?
A) Variable qualitativa (categòrica) nominal A) Variable cualitativa (categórica) nominal
B) Variable qualitativa (categòrica) ordinal B) Variable cualitativa (categórica) ordinal
C) Variable quantitativa discreta C) Variable cuantitativa discreta
D) Variable quantitativa contínua D) Variable cuantitativa continua

27 La proporció d’elements que presenta una deter- 27 La proporción de elementos que presenta una
minada modalitat «Mi » es denomina: determinada modalitat «Mi » se denomina:
A) Proporció absoluta ordinària A) Proporción absoluta ordinaria
B) Freqüència relativa ordinària B) Frecuencia relativa ordinaria
C) Variància relativa singular C) Varianza relativa singular
D) Probabilitat absoluta singular D) Probabilidad absoluta singular

28 En el quadre 1 es representa la distribució de fre- 28 En el cuadro 1 se representa la distribució de


qüències d’una variable «X», que consta de 1435 ele- frecuencias de una variable «X», que consta de 1435
ments (valors). Quin nombre correspon a la casella 4 elementos (valores). ¿Qué número corresponde a la
? casilla 4 ?
A) 100 A) 100
B) log10 (1435) B) log10 (1435)
C) 1 C) 1
√ √
D) 100 D) 100

29 En el quadre 1 es representa la distribució de 29 En el cuadro 1 se representa la distribució de


freqüències d’una variable «X», que consta de 1435 frecuencias de una variable «X», que consta de 1435
elements (valors). Com es calcula el valor H5 ? elementos (valores). ¿Cómo se calcula el valor H5 ?
A) H5 = (f5 + f4 )/F5 A) H5 = (f5 + f4 )/F5
B) H5 = h5 + H4 B) H5 = h5 + H4
C) No es pot calcular. C) No es pot calcular.
D) H5 = h4 + h5 D) H5 = h4 + h5

30 Si tenim les observacions d’una variable agru- 30 Si tenemos las observaciones de una variable
pades en intervals (límits exactes), la freqüència acu- agrupadas en intervalos (límites exactos), la frecuen-
mulada a un interval indica el nombre d’observacions cia acumulada a un intervalo indica el número de ob-
amb valor igual o inferior a. . . servaciones con valor igual o inferior a. . .
A) La marca de classe de l’interval A) La marca de clase del intervalo
B) Al límit inferior de l’interval B) Al límite inferior del intervalo
C) Al límit superior de l’interval C) Al límite superior del intervalo
D) Al punt mitjà de l’interval D) Al punto medio del intervalo

6 Exemplar/Ejemplar B
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

31 Fórmula emprada per aproximar el nombre 31 Fórmula utilizada para aproximar el número de
d’intervals (k) en una població o mostra de grandària intervalos (k) en una población o muestra de tamaño
N = 1000 elements d’observació. N = 1000 elementos de observación.
A) k = 1 + 3, 322 · log10 (1000) A) k = 1 + 3, 322 · log10 (1000)
√ √
B) k = e 1000 B) k = e 1000
C) k = 1000 C) k = 1000
√ √
e e
D) k = 1000 D) k = 1000

32 Els límits aparents tenen cadascun per extrems 32 Los límites aparentes tienen cada uno por extre-
valors. . . mos valores. . .
A) Sols del domini dels reals (R) A) Solo del dominio de los reales (R)
B) Incommensurables B) Inconmensurables
C) Observables C) Observables
D) Neutres D) Neutros

33 Calcular la mitjana aritmètica de l’edat d’un 33 Calcular la media aritmética de la edad de un


grup de persones, de les quals es tenen dades agru- grupo de personas, de las que se tienen datos agru-
pades de la següent manera: un 10 % tenen 20 anys, pados de la seguiente manera: un 10 % tiene 20 años,
un 20 % tenen 30 anys, un 25 % tenen 40 anys, un un 20 % tiene 30 años, un 25 % tiene 40 años, un 15 %
15 % tenen 45 anys i la resta 50 anys. tiene 45 años y el resto 50 años.

A) No es pot calcular A) No se puede calcular


B) 24,75 anys B) 24,75 años
C) 39,75 anys C) 39,75 años
D) 34,75 anys D) 34,75 años

34 Quin nom rep la línia representada en la figura 34 ¿Cómo se llama la linea representada en la figura
1? 1?
A) Corba de distribució A) Curva de distribución
B) Línia d’ajustament B) Linea de ajuste
C) Histograma C) Histograma
D) Polígon de freqüències D) Polígono de frecuencias

35 Quina és la mediana de la distribució que es re- 35 ¿Cuál es la mediana de la distribución que se


presenta en la figura 2? representa en la figura 2?
A) 26 A) 26
B) (5+12+19+26+33+40+47)/7 B) (5+12+19+26+33+40+47)/7
C) 22,5 C) 22,5
D) (8+15+22+29+36+43+50)/7 D) (8+15+22+29+36+43+50)/7

36 Si l’interval de confiança al 95 % per a la mit- 36 Si el intervalo de confianza al 95 % para la media


jana d’una població és (52; 68), quin és l’interval de de una población es (52; 68), ¿cuál es el intervalo de
confiança al 99 %? confianza al 99 %?
A) (53; 72) A) (53; 72)
B) (50; 68) B) (50; 68)
C) (52; 70) C) (52; 70)
D) (51; 69) D) (51; 69)

Exemplar/Ejemplar B 7
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

37 Amb un interval de confiança al 95 % per a una 37 Con un intervalo de confianza al 95 % para una
mostra amb x̄ = 10, s = 4 i n = 100, si s’incorporen muestra con x̄ = 10, s = 4 y n = 100, si se incorporan
a la mostra 225 pacients i s’obtenen idèntics resultats a la muestra 225 pacientes y se obtienen idénticos re-
(quant a x̄ i s), com seria l’interval de confiança al sultados (en cuanto a x̄ y s) ¿cómo sería el intervalo
mateix nivell? de confianza al mismo nivel?

A) Més petit A) Más pequeño


B) Más gran B) Más grande
C) Igual C) Igual
D) Es necessari disposar de dades addicionals D) Es necesario disponer de datos adicionales

38 En relació a la grandària de la mostra: 38 En relación al tamaño de la muestra:

A) Ha de ser almenys d’1.000 perquè els resultats si- A) Tiene que ser por lo menos de 1.000 para que los
guin representatius de la població. resultados sean representativos de la población.
B) Tant si la grandària de mostra és petit com si és B) Tanto si el tamaño de muestra es pequeño como si
gran, els resultats seran sempre els mateixos. es grande, los resultados serán siempre los mismos.
C) La grandària dependrà del tipus d’estudi que es C) El tamaño dependerá del tipo de estudio que se
pretenga dur a terme i per tant del disseny mostral pretenda llevar a cabo y por lo tanto del diseño
que es realitze. muestral que se realice.
D) És millor que sigui petit perquè així les dades se- D) Es mejor que sea pequeño porque así los datos se-
ran més manejables i es cometran menys errors. rán más manejables y se cometerán menos errores.

39 X és una variable aleatòria que té una distribu- 39 X es una variable aleatoria que tiene una distri-
ció normal. A és un interval centrat en la mitjana amb bución normal. A es un intervalo centrado en la media
contingut probabilístic 0,95 i B un altre interval cen- con contenido probabilístico 0,95 y B otro interva-
trat en la mitjana amb contingut probabilístic 0,90. lo centrado en la media con contenido probabilístico
Amb aquestes premisses, es pot afirmar que. . . 0,90. Con estas premisas, se puede afirmar que. . .

A) Els punts mitjans d’A i B són diferents. A) Los puntos medios de A y B son distintos.
B) A està inclòs en B. B) A esta incluido en B.
C) B està inclòs en A. C) B esta incluido en A.
D) A i B no tenen elements comuns. D) A y B no tienen elementos comunes.

40 Si l’interval de confiança al 95 % per a la mitjana 40 Si el intervalo de confianza al 95 % para la media


és [1, 7 ; 4, 4], quina és la precisió? es [1, 7 ; 4, 4] ¿cual es la precisión?

A) 5,40 A) 5,40
B) 1,35 B) 1,35
C) 3,05 C) 3,05
D) 2,70 D) 2,70

8 Exemplar/Ejemplar B
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

Quadres / Cuadros

Proporció o Freqüència Percen-


Freqüència Freqüència freqüència relativa Percen- tatge
Variable X absoluta acumulada relativa acumulada tatge acumulat
Proporción o Freceuncia Porcen-
Frecuencia Frecuencia frecuencia relativa Porcen- taje
Variable X absoluta acumulada relativa acumulada taje acumulado
i Mi fi Fi hi Hi %i %Ai
1 Interval/Intervalo 1 f1 F1 h1 H1 %1 %A1
2 Interval/Intervalo 2 f2 F2 h2 H2 %2 %A2
3 Interval/Intervalo 3 f3 F3 h3 H3 %3 %A3
4 Interval/Intervalo 4 f4 F4 h4 H4 %4 %A4
5 Interval/Intervalo 5 f5 F5 h5 H5 %5 %A5
6 Interval/Intervalo 6 f6 F6 h6 H6 %6 %A6
7 Interval/Intervalo 7 f7 F7 h7 H7 %7 %A7
8 Interval/Intervalo 8 f8 F8 h8 H8 %8 %A8
9 Interval/Intervalo 9 f9 F9 h9 H9 %9 casei lla4

TOTAL casei lla1 casei lla2 casei lla3

Quadre/Cuadro 1: Distribució de freqüències d’una variable X / Distribución de frecuencias de una variable X

Sexeo
Home/ Dona/
Postre en el dinar/Postre en la comida Hombre Mujer Total
Cap de postre / Ningún postre 10 15 25
Cafè (i res més) / Café (y nada más)) 20 30 50
Fruita / Fruta 30 45 75
Gelat / Helado 40 60 100
Tarta de xocolate / Tarta de chocolate 50 75 125
Total 150 225 375

Quadre/Cuadro 2: Preferència de postre en el dinar (freqüències absolutes) / Preferencias de postre en la comida


(frecuencias absolutas).

Exemplar/Ejemplar B 9
34369-Bioestadística i TIC apl. cc. salut. — Curs/o 2016-17 — 34369-Bioestadística y TIC apl. cc. salud.
Grups A, B (Valencià) — 1a Conv. — Grupos C, D (Castellano)

Figures/ Figuras

12
Nombre de casos/Número de casos

Pes/
0 Peso (kgr)
10.20 13.20 16.58 19.20 22.20 25.20 28.95

Figura 1: La línia representada s’anomena. . . /La linea representada se denomina. . .

1.0 • •
Proporció acumulada/Proporcion acumulada


0.8

0.6


0.4

0.2 •

0.0 • X
5 12 19 26 33 40 47

Figura 2: Representació de la distribució de dades de la variable X / Representación la distribución de datos de


la variable X

10 Exemplar/Ejemplar B

También podría gustarte