Familia

Érase una vegada, en un poble del nord d'Astúries, en un poble

anomenat Llastos, una família honrada, humil. D'origen pobre. Aquests
es feien cridar Gómez. Aquesta família vivía en una casa bastant
indigent. Aqueixa família estava formada per 8 persones, però en
aquesta història ens centrarem en el fill únic, també conegut per ser el
net més xicotet dels tres de la família, anomenat Mateo. També ens
tornarem en la persona més anciana de la família, l'avi i pare dels seus
dos fills, anomenat Santiago.

Aquesta història comença fa 4 anys. Aqueix dia, Mateo eixia de l'escola

en direcció cap a casa. Ell anava amb pressa, ja que en 30 minuts res
més eixir de l'escola, aquest havia d'anar a casa de la seua família
perquè li donaren diners per a recollir el menjar del dia. Est, res més
arribar a la seua casa, es va trobar de ple amb el seu oncle Agustín.
Aquest li queia bé ja que sempre estava fent broma sobre qualsevol
cosa, ja fora algun esdeveniment que li haguera succeït, per exemple, al
carrer, o alguna altra cosa més seriosa, com la seua inalterable pobresa.
A Mateo li semblava una forma molt digna de veure la vida, ja que li feia
sentir que la seua escassetat de riquesa no era més que una etiqueta,
com un sobrenom sense importància.
Després d'aqueix ensopec amb el seu oncle, ràpidament es va disposar
a trobar a la seua mare, que era la que portava el tema dels diners a
casa. Aquesta, en veure-ho, el primer que li va donar van ser els bon dia
i que havia de caminar amb més pressa per a arribar a la seua casa, ja
que sinó, no podrien menjar, però en aqueix moment va saltar el seu avi
Santiago, que va parlar només per a defensar al seu net. Aquest li va dir
a la seua filla que no li ficara més canya al seu fill, ja que ell és molt jove
i no ha d'estar d'ací cap allà realitzant les obligacions de tota una
família. En aqueix moment, Mateo es va sentir molt afalagat, però la
seua mare només va fer una ganyota, de com si el seu pare estiguera
exagerant. Al final, la mare de Mateo li va donar els diners i est es va
anar pel menjar.
El lloc on havia d'anar Mateo era com una espècie de plaça amb un
espècie de bar, però aqueix bar era en realitat el lloc on Mateo havia
d'anar tots els dies a recollir el menjar. El lloc estava replet de gent
sense llar.
Quan Mateo s'acosta al lloc, li atén una senyora, d'aspecte corpulent i
una mica major per a Mateo. Aquesta senyora, quan ho veu, ja ho
reconeix, i ràpidament li dona el menjar a Mateo; cinc racions d'arròs
amb pollastre i *verduritas. Mateo, ràpidament li dona els diners i marxa.
Quan Mateo arriba a la seua casa, es posen tots a menjar ràpidament,
ja que tots tenien bastant gana, i en el moment en el qual tots estan en
la taula, es disposen a encendre una xicoteta i vella ràdio per a poder
escoltar les notícies.En les notícies, relaten com l'economia continua
disminuint. En això, l'àvia es posa a queixar-se i a maleir als causants
d'això, sense saber realment els qui són, i quan acaben de menjar,
Santiago, l'avi, li diu a Mateo si li vol acompanyar al parc a fer una
passejada. Això succeeix ja que el seu avi és diabètic i necessita
caminar uns quants quilòmetres tots els dies. Una vegada ixen, es veu
com tots dos tenen unes robes velles i trencades, com el calçat del seu
avi i els pantalons de Mateo. Quan estan arribant al parc veuen al lluny
a una colla de pispes que li acabaven de robar la bossa a una senyora.
Santiago sempre ha sigut un home de bona *fé i bastant justicier, i no
s'ho va pensar dues vegades per a anar a recuperar aqueixa bossa. El
problema va estar en el fet que Santiago, ja és un home molt major i té
dificultats per a tot, especialment perquè els joves el prenguen de debò.

Quan Santiago s'acosta, el primer que els diu als joves pispes és que
retornaren la bossa o sinó patirien les conseqüències. Aquests dos
lladres ràpidament es riuran d'ell i ho vacil·laran, amb to burlesc.
Santiago no s'ho va prendre res bé i, amb el seu telèfon vell, intentarà
cridar a la policia, però els lladres ho veuran i no li ho permetran.
Després d'un forcejament, Santiago caurà a terra al costat del seu
telèfon, el qual serà trencat per un dels lladres, i un dels lladres li donarà
un colp al cap.
Una senyora que veurà tot això es va disposar a telefonar a una
ambulància.

Després d'unes hores d'espera a la casa de Mateo per a rebre

informació sobre l'estat de Santiago, la mare de Mateo li renyarà entre
sanglots per no haver defensat al seu avi, i Mateo li explicarà que era
una bogeria enfrontar-se a ells. En això, rebran una trucada de l'hospital
dient-los que Santiago estava en estat greu i que ja podien anar a
visitar-ho, encara que estava inconscient.

Després d'una estona de caminar, arribaran a l'hospital. Allí veuran a

Santiago en llitera, inconscient, i a l'estona entrarà un metge que els dirà
que és molt possible que Santiago haguera perdut part de la seua
memòria. Això causarà molta tristesa i ansietat en tota la família.

Als pocs dies, Santiago per fi despertarà. Aqueix mateix dia, tota la
família va ser a l'hospital, i una estona després d'intentar parlar amb ell
es van adonar que Santiago no recordava als qui eren i que estava molt
confús davant tota aquella situació. Aqueix dia també es van emportar a
Santiago a la seua casa.
Ell no entenia res i només volia tornar amb una persona a la qual
anomenava Martina. Mateo es quedarà sorprés i li preguntarà a la seua
mare qui era Martina, al que ella respondrà que Martina era la mare de
Santiago que va morir fa trenta anys. En aqueix moment, Mateo
intentarà parlar amb Santiago. Això li resultarà molt difícil, ja que
Santiago no era capaç de recordar qui era Mateo, i després d'una
estona d'intentar parlar amb ell Mateo decidirà portar-lo a passejar una
estona per la ciutat. Ací Mateo li explicarà tot el que era tenia la ciutat,
els seus paisatges, els seus monuments…
Aqueix dia, Mateo també li intentarà presentar a tots els membres de la
família, i a poc a poc, veuran que Santiago sí que era capaç de recordar
coses.

L'endemà, Mateo, després de tornar de l'escola, va haver d'anar de nou

a comprar el menjar del dia. En aqueix lloc es va posar a parlar amb la
xica que entregava el menjar sobre el succeït anteriorment. Aquesta li
va dir que un bon remei per a fer que Santiago els recordara era refer
moments puntuals que hagueren marcat un abans i un després en la
seua vida.

Mateo els comentarà això dit a la seua família, i ells, sense cap altra
idea per a fer que Santiago tornara a tindre consciència, acceptaran.
El primer record que van voler fer va ser el de la primera ullada amb la
seua esposa. Per a això van decidir fer una espècie de sopar. El sopar
es va fer com es va poder però va quedar clar que Santiago si que
començava a recordar unes certes coses de la seua vida, ja que ja
reconeixia a la seua esposa i de fet començava a recordar el seu nom.
També es van realitzar altres parts de la seua vida, com el naixement
d'Agustín o de la mare de Mateo i fins i tot el naixement d'aquest mateix,
però el record que més li aportarà va ser el de Mateo i Santiago jugant a
la pilota en un parc, quan Mateo era molt xicotet. En realitzar aqueix
record, Santiago va començar a plorar ja que per fi havia aconseguit
recordar-lo tot i per a ell era tot un honor poder tornar a veure a la seua
família, ja que tot aquest temps que Santiago no recordava res era com
si haguera estat en una espècie de coma.

Al final de tot Santiago tornarà a reconéixer a tots els membres de la

seua família, i podrà obtindre de nou tots els seus records.
Però la història no finalitzarà ací, ja que un dia Santiago anant de
passeig va tornar a veure als pispes que li van provocar aqueix terrible
accident.
Santiago s'armarà de valor i telefonarà a la policia discretament per a
poder arrestar-los. Els pispes ho van veure des de lluny, però amb el
que no comptaven era que la família de Santiago estava al voltant per a
defensar-ho. Al final, van aconseguir arrestar als pispes i Santiago
quedarà molt satisfet, ja que després de tants anys sense realitzar
bones accions a causa de la seua edat, poguera haver tornat a fer
justícia i realitzar bones accions.
Així, acaba la tala però interessant història de la família de Santiago,
una família humil, però no obstant això molt bondadosa i que sempre
estava disposada a ajudar als altres malgrat les conseqüències d'això.